S'identifiquen dues zones més fresques, la primera al costat del carrer de la Mare de Déu de Montserrat (3.264 m2) amb presència destacada d'arbres (tarongers, ficus i moreres) i la segona una zona de pineda de pi blanc, alzines i ficus (2.468 m2) situada a la meitat del parc, al costat del carrer de Josep Irla.
]]>Les zones que presenten abundància arbòria significativa, repartides a tota la plaça, són les més fresques.
]]>
Sense zones fresques diferenciades.
]]>Tres zones properes entre elles de superfície 1.360 m2, 600 m2 i 650 m2, que presenten la major cobertura arbòria del parc. Ubicades a la meitat nord del parc.
]]>Les quatre zones amb major cobertura arbòria, amb més arbres junts, i amb superfícies considerables (676 m2, 282 m2, 751 m2 i 1.981 m2) són les zones més fresques.
]]>El parc té forces zones amb vegetació densa, formada per una gran varietat d'espècies. Les zones refugi les trobareu senyalitzades a tres àmbits concrets del parc: àrea 7.391 m2 (arbres: plàtans, casuarina, servera), àrea 1.712 m2 (alzina), àrea 3.598 m2 (cica, palmeres de canària i plàtan).
]]>Les zones més fresques són les tres zones ubicades als extrems del parc i a la part central, amb superfícies de 9.119 m2, 9.839 m2 i 6.512 m2, respectivament. Zones amb elevada presència d'agrupacions d'arbres on hi destaquen els plàtans amb gairebé el 22% dels exemplars, seguit del xiprer (10%), l'arbre de la vida (9%) i el pi pinyoner (8%).
]]>La zona més fresca se situa a la franja est del parc (19.479 m2), entre carrer Sant Rafael i carrer Teide, on podem trobar: pins, garrofers, acàcies, pollancres.
]]>La zona més fresca és tota l'àrea (9.193 m2) amb presència de vegetació arbòria densa.
]]>
Sense zona diferenciada. Les zones que presenten abundància arbòria significativa repartides per tota la plaça.
]]>
El pinar de Montclar, amb una àrea de pineda densa (11.000 m2) ubicada al costat de l'Institut Joaquim Rubió i Ors, és la zona més fresca.
]]>
Dues zones més fresques: la primera es correspon amb la zona de plataners i til•lers (4.200 m2) ubicada a l'Av. De la Torre Roja, al costat del pipican. La segona zona és un àrea allargada de plataners (2.900 m2) que finalitza a l'extrem sud (carrer Amposta Casé).
]]>]]>
Zona més fresca a l'àrea central del parc (7.900 m2).
]]>El Parc del Llobregat a Sant Feliu és un gran parc, amb zones d'arbres de port gran caducifolis, plantats en agrupacions, sota els quals s'hi troben bancs.
]]>Existeixen dues zones més fresques: la primera, d'1,55 ha, ubicada al nord de la pollancreda, dominada per pins pinyers grans, proporciona bona ombra i conté bancs per descansar. La segona, de 0,83 ha, al sud de la pollancreda, té un ús social elevat i està coberta per pins pinyers que es barregen amb altres espècies.
]]>L'entorn del camí de la Font de Sant Josep, de 0,6 hectàrees d'extensió, on dominen els roures (Quercus pubescents) acompanyats d'alzines (Quercus ilex) és la zona més fresca.
]]>
Destaquen dues zones com a més fresques, la primera de 0,3 ha, situada al marge oriental del parc (est), coberta per denses i fosques capçades que proporcionen abundant ombra, compta amb bancs i és totalment accessible a persones amb mobilitat reduïda. La segona zona, de 0,44 ha, situada al voltant del llac amb presència de nombrosos arbres de diferents espècies com el pi (Pinus halepensis), l'alzina (Quercus ilex) o l'om (Ulmus sp), juntament amb elements d'aigua com el llac i l'existència de camins i un paviment permeable, fan que tingui un punt de frescor addicional.
]]>Sense zones diferenciades. El parc de Torreblanca està format per una combinació de zones forestals, gespa, zones arbustives i de prats, així com camins de tipus granular. En aquest sentit, pràcticament tot el parc és permeable, contribuint així a la termoregulació de la zona.
]]>Existeixen dues zones més fresques, la primera zona, de 1,4 ha, és la zona coberta de plataners al costat del llac i s'estén al llarg del passeig, d'extrem a extrem del parc. La segona zona ocupa 0,6 ha, inclou la franja del parc més propera a la riber del riu Besòs dominada per pollancres i àlbers.
]]>Les zones que presenten abundància arbòria significativa, repartides a tota la plaça, són les zones més fresques.
]]>
]]>
El parc de Can Solei i Ca l'Arnús és un parc amb elevada capacitat termoreguladora, idoni per a funcionar com a refugi climàtic. Destaca la gran diversitat d'arbres, molts d'ells, caducifolis. El plataner, per exemple, que genera espais d'ombra molt refrescant, és una espècie ben representada en aquest parc. Destaca també una gran bassa d'aigua, camins ombrívols sota una vegetació abundant i l'existència de bancs per a seure.
]]>]]>
]]>
]]>
]]>
]]>
]]>