"Id","detail_url","Subàmbit","0","Promotor","Idioma","articleId","PEM_projecte","Categoria","Estat","Àrea","altres_ambits_ambit","altres_ambits_subambit","Direcció obra","Direcció projecte","modul","structure_configuration","Contractista","Text","Entradeta","imatge_principal_peu","imatge_principal_nom","imatge_principal_textalternatiu","imatge_principal_fitxer","imatge_principal_autor","Autor","Cost total","Col·laboradors","financament","enllac_relacionat_descripcio","enllac_relacionat_extern","enllac_relacionat_intern","enllac_relacionat_nom","0","1","Àmbit","galeria_descarregable","bloc_subbloc_text","bloc_subbloc_nom","bloc_nom","bloc_text","Premis i reconeixements","Títol","documents_relacionats_fitxer","documents_relacionats_nom","documents_relacionats_descripcio","imatges_relacionades_peu","imatges_relacionades_textalternatiu","imatges_relacionades_llicencia_enllac","imatges_relacionades_autor","imatges_relacionades_fitxer","imatges_relacionades_nom","imatges_relacionades_llicencia","imatges_relacionades_peu","imatges_relacionades_textalternatiu","imatges_relacionades_llicencia_enllac","imatges_relacionades_autor","imatges_relacionades_fitxer","imatges_relacionades_nom","imatges_relacionades_llicencia","Data projecte","data_inici_obra","data_fi_obra","Data execució","full_text_search","date_updated" "63456c4afea76f287cac19b2","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/carrer-australia/1230920/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","1230920","","Carrers i places","Realitzat","5.924,98 m2","","","","","","","Obres i Serveis Roig, S.A.","Es proposa transformar el carrer en un parc, mantenint i reforçant la vegetació, renovant la il·luminació i habilitant zones de estada i de jocs per a nens. Es resolen els accessos, l'aparcament i la recollida pneumàtica d'escombreries.","Carrer Austràlia","","Carrer Austràlia","Imatge del carrer Austràlia","http://www.amb.cat/documents/11656/1227106/Badalona+carrer+Australia+1/da57bd71-87b7-4231-a70a-0a043887b70f?t=1426582777000","Adrià Goula","Josep Llobet, (arquitecte), Sergi Serra (arquitecte) i Lola Domènech (arquitecta)","","","","","","","","2.2219600677490234","41.441261291503906","Territori","false","","","","","","Carrer Austràlia","","","","","Imatge del carrer Austràlia","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1227106/Badalona+carrer+Australia+2/93a05857-25bb-4dbe-8ba8-98cba26181fb?t=1426582807000","Carrer Austràlia a2","","","Imatge del carrer Austràlia","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1227106/Badalona+carrer+Australia+3/f8c632bf-e583-4e52-8493-23f74f2ce783?t=1426582832000","Carrer Austràlia 3","","2014-07-01T00:00:00.000Z","","","2014-07-01T00:00:00.000Z","Badalona Obres i Serveis Roig, S.A. Es proposa transformar el carrer en un parc, mantenint i reforçant la vegetació, renovant la il·luminació i habilitant zones de estada i de jocs per a nens. Es resolen els accessos, l'aparcament i la recollida pneumàtica d'escombreries. Josep Llobet, (arquitecte), Sergi Serra (arquitecte) i Lola Domènech (arquitecta) Carrer Austràlia Carrer Austràlia","2019-03-19T11:43:48.740Z" "633d71f01479e72e81498a63","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-del-bosc-de-can-gorgs/14614976/11656","Espai públic","Barberà del Vallès","Jona Garcia, Montse García (AMB)","Eulàlia Codina (AMB)","","false","","469.303 €","Eurocatalana, Obres i Serveis SL","

El parc del Bosc de Can Gorgs és es l'àrea verda més important del nucli urbà de Barberà del Vallès. Es tracta d’un bosc conformat per pins, roures i alzines que, al llarg del temps. s'ha conservat de manera natural i gaire bé sense urbanitzar.

Després de més de vint anys com a parc d’ús públic, s'han realitzat una sèrie d’intervencions orientades a millorar l'accessibilitat i la il·luminació i d'aquest espai verd urbà.
D’una banda, s'ha creat un nou camí longitudinal pavimentat amb formigó rentat a l'àcid per millorar l'accés a la banda oest del parc i solucionar els problemes de manteniment causats per la manca de definició i el fort pendent del traçat anterior.

A més s’han creat nous accessos i millorat els ja existents per fer el parc més accessible; s’han ampliat els punts d'entrada amb àrees pavimentades de formigó rentat a l'àcid, equipades amb mobiliari urbà com bancs i papereres i elements de senyalització; s’ha incorporat una rampa al costat de les escales de l'accés nord i s’ha construït una nova escala que connecta amb el nou camí.
La plantació estratègica d'arbustives en zones com el talús que dona al carrer Bellavista i la part central del parc, reforça visualment els recorreguts i preserva la part central més enfonsada com a espai natural.

Per millorar la seguretat nocturna, s'ha instal·lat enllumenat als eixos principals, longitudinal i transversal, als accessos i a les zones d'ús, com ara jocs infantils, àrea de pícnic, àrea de fitness i jardí de papallones, excloent la Jugatecambiental, que serà només d’ús diürn.
Amb aquest conjunt d'intervencions, el parc es converteix en un espai més accessible, il·luminat i visualment atractiu per als ciutadans, tot conservant el seu caràcter natural.
 

","ca_ES","

2.250 m2

","Parcs i jardins","14614976","Territori","Parc del bosc de Can Gorgs","Foto: Gemma Miralda","http://www.amb.cat/documents/11656/14613523/GMA_0038.jpg_principal/214e11e0-df96-189d-0394-a9da0b6671ad?t=1708953961693","false","","","Imatge del projecte acabat","","Foto: Gemma Miralda","Foto: Gemma Miralda","http://www.amb.cat/documents/11656/14613523/GMA_99082.jpg/fef7bf62-c6ad-8774-950f-e13f74666736?t=1708953961693","true","","","Imatge del projecte acabat","","Foto: Gemma Miralda","Foto: Gemma Miralda","http://www.amb.cat/documents/11656/14613523/GMA_9968.jpg/456f141f-c192-eb62-e30f-89cc7f40b3a5?t=1708953961693","true","","","Imatge del projecte acabat","","Foto: Gemma Miralda","Foto: Gemma Miralda","http://www.amb.cat/documents/11656/14613523/GMA_9984.jpg/de7d5c66-caa3-8d59-6c57-101c9680c277?t=1708953961693","true","","","Imatge del projecte acabat","","Foto: Gemma Miralda","Foto: Gemma Miralda","http://www.amb.cat/documents/11656/14613523/GMA_0049.jpg/c2b02514-9be9-6b50-d6a1-3c26931f88e6?t=1708953961693","true","","","Imatge del projecte acabat","","Foto: Gemma Miralda","Foto: Gemma Miralda","http://www.amb.cat/documents/11656/14613523/GMA_9997.jpg/b78ea2a5-b194-865f-5a51-8185abba68e8?t=1708953961693","true","","","Imatge del projecte acabat","","Foto: Gemma Miralda","Foto: Gemma Miralda","http://www.amb.cat/documents/11656/14613523/GMA_0018.jpg/7a20ce80-ef44-197a-198e-f70eea9ca2f1?t=1708953961693","true","","","Imatge del projecte acabat","","Foto: Gemma Miralda","Foto: Gemma Miralda","http://www.amb.cat/documents/11656/14613523/GMA_0024.jpg/54d54b1e-79a5-ffb5-dc17-173a911354c4?t=1708953961693","true","","","Imatge del projecte acabat","","Foto: Gemma Miralda","Foto: Gemma Miralda","http://www.amb.cat/documents/11656/14613523/GMA_0207.jpg/357c31e7-e7fc-d56d-a453-802d389937dc?t=1708953961693","true","","","Imatge del projecte acabat","","Foto: Gemma Miralda","Foto: Gemma Miralda","http://www.amb.cat/documents/11656/14613523/GMA_0223.jpg/155b7d9c-ad4a-2108-7bb9-3e9cba90a310?t=1708953961693","true","","","Imatge del projecte acabat","","Foto: Gemma Miralda","","

Es millora l’accessibilitat i es dota d’il·luminació aquest espai de vegetació boscosa, que és l’àrea verda més gran de la ciutat. Es consoliden els accessos, es defineixen els recorreguts i s’amplien les zones pavimentades per col·locar-hi mobiliari i senyalització.

","

AMB

Ajuntament de Barberà del Vallès

","","","","","","","","","","","","2.1198921","41.5106","EQUIP AMB: Sara Arguedas, Jaume Fornès, Jordi Martínez, Miquel Àngel Soriano-Montagut","http://www.amb.cat/documents/11656/14613523/GMA_0038.jpg_principal/214e11e0-df96-189d-0394-a9da0b6671ad?t=1708953961693","","Foto: Gemma Miralda","Foto: Gemma Miralda","true","Imatge del projecte acabat","Realitzat","","","","2019-09-01T00:00:00.000Z","","","2022-03-01T00:00:00.000Z","Barberà del Vallès Eulàlia Codina (AMB) Jona Garcia, Montse García (AMB) Eurocatalana, Obres i Serveis SL

El parc del Bosc de Can Gorgs és es l'àrea verda més important del nucli urbà de Barberà del Vallès. Es tracta d’un bosc conformat per pins, roures i alzines que, al llarg del temps. s'ha conservat de manera natural i gaire bé sense urbanitzar.

Després de més de vint anys com a parc d’ús públic, s'han realitzat una sèrie d’intervencions orientades a millorar l'accessibilitat i la il·luminació i d'aquest espai verd urbà.
D’una banda, s'ha creat un nou camí longitudinal pavimentat amb formigó rentat a l'àcid per millorar l'accés a la banda oest del parc i solucionar els problemes de manteniment causats per la manca de definició i el fort pendent del traçat anterior.

A més s’han creat nous accessos i millorat els ja existents per fer el parc més accessible; s’han ampliat els punts d'entrada amb àrees pavimentades de formigó rentat a l'àcid, equipades amb mobiliari urbà com bancs i papereres i elements de senyalització; s’ha incorporat una rampa al costat de les escales de l'accés nord i s’ha construït una nova escala que connecta amb el nou camí.
La plantació estratègica d'arbustives en zones com el talús que dona al carrer Bellavista i la part central del parc, reforça visualment els recorreguts i preserva la part central més enfonsada com a espai natural.

Per millorar la seguretat nocturna, s'ha instal·lat enllumenat als eixos principals, longitudinal i transversal, als accessos i a les zones d'ús, com ara jocs infantils, àrea de pícnic, àrea de fitness i jardí de papallones, excloent la Jugatecambiental, que serà només d’ús diürn.
Amb aquest conjunt d'intervencions, el parc es converteix en un espai més accessible, il·luminat i visualment atractiu per als ciutadans, tot conservant el seu caràcter natural.
 

EQUIP AMB: Sara Arguedas, Jaume Fornès, Jordi Martínez, Miquel Àngel Soriano-Montagut Parc del bosc de Can Gorgs

Es millora l’accessibilitat i es dota d’il·luminació aquest espai de vegetació boscosa, que és l’àrea verda més gran de la ciutat. Es consoliden els accessos, es defineixen els recorreguts i s’amplien les zones pavimentades per col·locar-hi mobiliari i senyalització.

","2024-02-26T13:22:44.975Z" "633e7ba01479e72e81498a8f","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-dels-pinetons-i-torrent-d-en-tortuguer/14616226/11656","territori.espai_public","Ripollet","","","","false","","4.099.787,78 €","Voltes Connecta","

El projecte de Recuperació del Torrent d’en Tortuguer pretén que torni un paisatge oblidat.
L’espai, recuperat com a patrimoni històric natural de la ciutat, dóna continuïtat al Parc del Pinetons i el connecta amb la Casa Natura.

S’emergeix el curs d’aigua, avui en dia canalitzat, amb els recursos del lloc per afavorir la recuperació de les condicions de ribera pròpies d’un torrent mediterrani, temporani, amb un flux d’aigua fluctuant al llarg de l’any. Així es recrea l’hàbitat de les zones humides a través d’espais d’inundació temporal en benefici de la biodiversitat i consolidació d’algunes espècies.

El disseny del cicle de l’aigua es basa en controlar les escorrenties, acumular l’aigua en punts de retenció de recreació del paisatge i augmentar la infiltració al propi terreny.
La plantació de la vegetació expressa el gradient de les necessitats hídriques.
Serà amb la gestió dels recursos disponibles, que es reproduirà la dinàmica dels torrents mediterranis.
 

","ca_ES","

118.720 m2 (total)

","Parcs i jardins","14616226","Territori","Parc dels Pinetons i Torrent d'en Tortuguer","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/14615914/Ripollet_02.jpg_principal/adc28297-2e9b-02cd-d1a1-3739636605e7?t=1705650381835","false","","","","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/14615914/Z_Ripollet_01.jpg/27b188ba-3d16-2f7b-8c17-298ba6649c51?t=1705650381835","true","","","","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/14615914/Ripollet_06.jpg/a41096ff-31b9-8840-7f72-6f2eb6360042?t=1705650381835","true","","","","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/14615914/Ripollet_07.jpg/5462320b-71c4-878f-360c-1d424ef5390a?t=1705650381835","true","","","","","Foto: Jeroen Van Mieghem","","

El projecte recupera un paisatge oblidat propi dels torrents mediterranis a través del disseny del cicle de l’aigua i la vegetació escollida. El curs d’aigua estacional emergeix com a patrimoni històric natural de la ciutat per recuperar les condicions de ribera i donar continuïtat al parc del Pinetons, que connecta amb la Casa Natura.

","

AMB 

Ajuntament de Ripollet

","","","","","","","","","","","","2.1518543","41.508633","","http://www.amb.cat/documents/11656/14615914/Ripollet_02.jpg_principal/adc28297-2e9b-02cd-d1a1-3739636605e7?t=1705650381835","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","true","","Realitzat","","","","1997-01-01T00:00:00.000Z","","","2020-01-10T00:00:00.000Z","Ripollet Voltes Connecta

El projecte de Recuperació del Torrent d’en Tortuguer pretén que torni un paisatge oblidat.
L’espai, recuperat com a patrimoni històric natural de la ciutat, dóna continuïtat al Parc del Pinetons i el connecta amb la Casa Natura.

S’emergeix el curs d’aigua, avui en dia canalitzat, amb els recursos del lloc per afavorir la recuperació de les condicions de ribera pròpies d’un torrent mediterrani, temporani, amb un flux d’aigua fluctuant al llarg de l’any. Així es recrea l’hàbitat de les zones humides a través d’espais d’inundació temporal en benefici de la biodiversitat i consolidació d’algunes espècies.

El disseny del cicle de l’aigua es basa en controlar les escorrenties, acumular l’aigua en punts de retenció de recreació del paisatge i augmentar la infiltració al propi terreny.
La plantació de la vegetació expressa el gradient de les necessitats hídriques.
Serà amb la gestió dels recursos disponibles, que es reproduirà la dinàmica dels torrents mediterranis.
 

Parc dels Pinetons i Torrent d'en Tortuguer

El projecte recupera un paisatge oblidat propi dels torrents mediterranis a través del disseny del cicle de l’aigua i la vegetació escollida. El curs d’aigua estacional emergeix com a patrimoni històric natural de la ciutat per recuperar les condicions de ribera i donar continuïtat al parc del Pinetons, que connecta amb la Casa Natura.

","2024-01-19T07:43:29.636Z" "633e92051479e72e81498aaa","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-de-can-bada/14617217/11656","territori.espai_public","Badalona","Enric Batlle , Joan Roig, Iván Sánchez, Joan Batlle (Batlleiroig)","Enric Batlle , Joan Roig, Iván Sánchez, Joan Batlle (Batlleiroig)","","false","","736.072 €","UTE Drim - Talio","

El parc ocupa l'espai d'un antic viver de plantes al marge del Torrent de la Font i del Turó de l'Enric. Aprofita les terrasses agrícoles existents i els hi dona ús específic a cadascuna d'elles. El 90% de l'extensió del parc són superfícies toves i naturals. El parc contraresta positivament totes les superfícies del voltant del barri que es troben pavimentades, esdevenint un nou pulmó verd de Badalona.

Per controlar i gestionar l'aigua de la pluja s'ha construït un sistema de drenatge sostenible que recull l'aigua en rases de graves i cunetes verdes. Aquestes, a la vegada van laminant l'aigua i infiltrant-la al terreny. Aquest sistema evita avocar aigua a la xarxa de clavegueram municipal i en fa una gestió autosuficient dins del mateix parc.

","ca_ES","

8.185,00 m2

","Parcs i jardins","14617217","Territori","Parc de Can Bada","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/14616283/Can_Bada_2021-0716_9.jpg_principal/9869a1bb-4877-4582-8cf8-4a9398616b0d?t=1705404637928","false","","","","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/0/PLANTILLA+%283%29.jpg/3563d8cf-a809-3106-3944-322f1dd5adb1?t=1705404637928","true","","","","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/14616283/Can_Bada_2021-0584_8.jpg/ad28cfe1-56a8-55ed-60e5-afd911fb4664?t=1705404637928","true","","","","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/14616283/Can_Bada-0450_81.jpg/aade967a-9a22-d5c6-8dfd-0fb60724f635?t=1705404637928","true","","","","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/14616283/Can_Bada_2021-0035_4.jpg/3edc4ce0-9de8-d086-6eb7-b4520555cb68?t=1705404637928","true","","","","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/14616283/Can_Bada-0099_31.jpg/0a239992-c92d-1178-7105-ebfe66de51ca?t=1705404637928","true","","","","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/14616283/Can_Bada-1073_34.jpg/b62bd27f-0de0-47e5-cad8-e0520e656d5d?t=1705404637928","true","","","","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/14616283/Can_Bada-0931_8.jpg/23c39d03-80ea-ce3c-7960-43f9d647bf9d?t=1705404637928","true","","","","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/14616283/Can_Bada_2021-0137_4.jpg/bef16bdf-9c1f-8415-6299-da92e00c47f2?t=1705404637928","true","","","","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/14616283/Can_Bada_2021-0381_4.jpg/879a6b7e-cb47-daa5-8337-9fb18a99e15f?t=1705404637929","true","","","","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/14616283/Can_Bada-1187_20.jpg/637ee79c-b1d5-8895-47c2-0ed5a1961a71?t=1705404637929","true","","","","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/14616283/Can_Bada-1613_21.jpg/35f06298-3738-6ca8-ffe9-4cf390d9f3e5?t=1705404637929","true","","","","","Foto: Jordi Surroca","","

Situat en un antic viver de plantes al marge del Torrent de la Font i del Turó de l’Enric, el parc aprofita les terrasses agrícoles existents per diferenciar els usos del parc. El parc fa una gestió sostenible autosuficient de l’aigua gràcies a les rases de graves i cunetes verdes que laminen l’aigua i la infiltren en el terreny i a la rehabilitació de l’antic pou del viver per reutilitzar l’aigua per a la xarxa de reg. 

","

AMB

Ajuntament de Badalona 

","","","","","","","","","","","","2.2481506","41.457386","EQUIP AMB: David Aguilar
EQUIP BATLLEIROIG: Yago Cavaller, Mercè Lorente
EQUIP EXTERN: SBS Simón i Blanco","http://www.amb.cat/documents/11656/14616283/Can_Bada_2021-0716_9.jpg_principal/9869a1bb-4877-4582-8cf8-4a9398616b0d?t=1705404637928","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","true","","Realitzat","","","","2018-04-01T00:00:00.000Z","","","2020-12-22T00:00:00.000Z","Badalona Enric Batlle , Joan Roig, Iván Sánchez, Joan Batlle (Batlleiroig) Enric Batlle , Joan Roig, Iván Sánchez, Joan Batlle (Batlleiroig) UTE Drim - Talio

El parc ocupa l'espai d'un antic viver de plantes al marge del Torrent de la Font i del Turó de l'Enric. Aprofita les terrasses agrícoles existents i els hi dona ús específic a cadascuna d'elles. El 90% de l'extensió del parc són superfícies toves i naturals. El parc contraresta positivament totes les superfícies del voltant del barri que es troben pavimentades, esdevenint un nou pulmó verd de Badalona.

Per controlar i gestionar l'aigua de la pluja s'ha construït un sistema de drenatge sostenible que recull l'aigua en rases de graves i cunetes verdes. Aquestes, a la vegada van laminant l'aigua i infiltrant-la al terreny. Aquest sistema evita avocar aigua a la xarxa de clavegueram municipal i en fa una gestió autosuficient dins del mateix parc.

EQUIP AMB: David Aguilar
EQUIP BATLLEIROIG: Yago Cavaller, Mercè Lorente
EQUIP EXTERN: SBS Simón i Blanco Parc de Can Bada

Situat en un antic viver de plantes al marge del Torrent de la Font i del Turó de l’Enric, el parc aprofita les terrasses agrícoles existents per diferenciar els usos del parc. El parc fa una gestió sostenible autosuficient de l’aigua gràcies a les rases de graves i cunetes verdes que laminen l’aigua i la infiltren en el terreny i a la rehabilitació de l’antic pou del viver per reutilitzar l’aigua per a la xarxa de reg. 

","2024-01-16T11:27:47.651Z" "633e9ab71479e72e81498aad","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/biblioteca-teresa-pamies/14617640/11656","territori.espai_public","Cornellà de Llobregat","Carlos Llinás (AMB)","Carlos Llinás (AMB)
Direcció d'execució: Maria Sánchez (AMB)","","false","","2.741.927 €
294.380 € (equipament)","Calaf Constructora","

L’edifici se situa al passeig dels Ferrocarrils Catalans de Cornellà de Llobregat, al costat de l’estació d’Almeda. 

Tenint en compte que en aquest tram hi ha, a més, un casal de gent gran i l’estació de metro i Rodalies, es busca concentrar l’edificació a l’extrem est de la plaça amb la intenció d’evitar l’aparició d’una tercera construcció aïllada al llarg del passeig.

El projecte proposa, doncs, situar el nou equipament a prop de l’esmentat casal i generar un pati enjardinat que relacioni ambdós equipaments en planta baixa i permeti fer activitats comunes a l’exterior, com concerts de petit format, conferències, etc.
La biblioteca s’organitza en planta baixa i pis, amb una secció de la coberta que permet l’entrada de llum natural a través d’una finestra correguda orientada al nord i la visió de les capçades dels plàtans existents des de l’interior.

En aquesta línia les façanes de la zona general en planta primera, tant a l’interior de la plaça com al pati, volen tenir, a través de l’ús de lamel·les i ràfecs per a la protecció solar, un caràcter d’umbracle o filtre permeable entre les capçades dels arbres existents i el mateix edifici.

","ca_ES","

1.201 m2 

2.004 m(urbanització)

","Equipaments Culturals","14617640","Territori","Biblioteca Teresa Pàmies","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A7263-CMYK.jpg/e16b2979-94f3-c63a-e296-5b7f3c6a09ea?t=1705649143317","false","","","Façana de l'equipament","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A6995.jpg/217f059b-0fe5-7116-5489-7457957bb7b9?t=1705649143317","false","","","Imatge de la façana de l'edifici","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A7286.jpg/2e26c3f2-6371-cadc-d200-1405627f1b35?t=1705649143317","false","","","Imatge de la façana de l'edifici","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A6992-tall.jpg/390ab40e-66d9-b824-11f6-cb36ceb2b385?t=1705649143317","false","","","Imatge de la façana de l'edifici","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A7246.jpg/63b2ee1f-7fe5-8bbc-1c4c-6a5f960e2b60?t=1705649143317","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A7176.jpg/bd5af01b-c65f-9510-fb3f-932bd381e601?t=1705649143317","false","","","Interior de l'edifici, carrils del mobiliari","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A9739.jpg/49b751be-ecd9-1007-7dec-643c840f4bac?t=1705649143317","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/1+%286%29.jpg/4401112c-7f85-b97b-def8-b72605a14cb7?t=1705649143318","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A9747.jpg/78851885-7219-3eba-3d93-e851592cd152?t=1705649143318","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A7018-tall.jpg/cdd859a7-2dcc-c072-d7f0-74abec490373?t=1705649143318","false","","","Exterior de l'edifici, façana","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A7020-tall.jpg/e7221822-3091-8257-6cfa-a50e76a3eb42?t=1705649143318","false","","","Vista exterior de l'edifici","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A7040-tall.jpg/1ac32035-1911-a3f9-b15c-788f4a045368?t=1705649143318","false","","","Carril bici i façana de l'edifici","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A9713.jpg/65258e4f-f825-6340-1390-8c1a572515ca?t=1705649143318","false","","","Façana de l'edifici i parc","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A9794.jpg/90bdbd02-ea79-81e5-a020-9019ae7caaac?t=1705649143318","false","","","Façana de l'edifici","","Foto: Marcela Grassi","","

L’edifici se situa al barri de l’Almeda, a prop de la llar per a gent gran, amb la qual comparteix pati i serveis. La volumetria en forma de “V” permet l’entrada de llum natural a través d’una finestra correguda orientada al nord. Les façanes en planta primera es protegeixen del sol amb lames, que els hi atorguen caràcter d’umbracle.

","

AMB

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

 

","","","","","","","","","","","","2.0857663","41.353275","EQUIP AMB: Jordi Bardolet, Tamie Delgadillo, Mireia Diaz, Marta Juanola, Ferran Roca.
EQUIP EXTERN: Cómo Design Studio, Joan González Gou, Martí Cabestany i Puértolas, Laura Coll.","http://www.amb.cat/documents/11656/14617359/_06A7263-CMYK.jpg/e16b2979-94f3-c63a-e296-5b7f3c6a09ea?t=1705649143317","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","false","Imatge de la façana de l'edifici","Realitzat","","","","2017-01-01T00:00:00.000Z","","","2021-03-01T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Carlos Llinás (AMB)
Direcció d'execució: Maria Sánchez (AMB) Carlos Llinás (AMB) Calaf Constructora

L’edifici se situa al passeig dels Ferrocarrils Catalans de Cornellà de Llobregat, al costat de l’estació d’Almeda. 

Tenint en compte que en aquest tram hi ha, a més, un casal de gent gran i l’estació de metro i Rodalies, es busca concentrar l’edificació a l’extrem est de la plaça amb la intenció d’evitar l’aparició d’una tercera construcció aïllada al llarg del passeig.

El projecte proposa, doncs, situar el nou equipament a prop de l’esmentat casal i generar un pati enjardinat que relacioni ambdós equipaments en planta baixa i permeti fer activitats comunes a l’exterior, com concerts de petit format, conferències, etc.
La biblioteca s’organitza en planta baixa i pis, amb una secció de la coberta que permet l’entrada de llum natural a través d’una finestra correguda orientada al nord i la visió de les capçades dels plàtans existents des de l’interior.

En aquesta línia les façanes de la zona general en planta primera, tant a l’interior de la plaça com al pati, volen tenir, a través de l’ús de lamel·les i ràfecs per a la protecció solar, un caràcter d’umbracle o filtre permeable entre les capçades dels arbres existents i el mateix edifici.

EQUIP AMB: Jordi Bardolet, Tamie Delgadillo, Mireia Diaz, Marta Juanola, Ferran Roca.
EQUIP EXTERN: Cómo Design Studio, Joan González Gou, Martí Cabestany i Puértolas, Laura Coll. Biblioteca Teresa Pàmies

L’edifici se situa al barri de l’Almeda, a prop de la llar per a gent gran, amb la qual comparteix pati i serveis. La volumetria en forma de “V” permet l’entrada de llum natural a través d’una finestra correguda orientada al nord. Les façanes en planta primera es protegeixen del sol amb lames, que els hi atorguen caràcter d’umbracle.

","2024-01-19T07:22:54.647Z" "63456c4afea76f287cac1998","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/cistella-de-corfbol-amb/757602/11656","","Barcelona","Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona","","","false","","","Flexinox SA","

Aquest equipament consta de dos pals amb una cistella sense taulell. Cada pal és un perfil tubular d'acer inoxidable AISI 316 L amb un diàmetre de 0,20 m, acabat amb una cistella de diàmetre 0,41 m i amb corda blava. L'àrea es compon de dos pals separats deu metres entre ells.

Els pals tenen un longitud total de 5 metres dels quals 1,5 m son soterrats 3,5 vistos (mida que ha de fer segons normes de joc). Els disseny és innovador i resistent als ambients salins de les platges.

El corfbol és una esport que es juga entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d'una cistella sense taulell. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i defensa.

El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no-violència, la no-especialització, l'habilitat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitats d'evitar la segregació per sexes a l'esport.

Aquest equipament, a més de la funció educativa, vol fer més agradable l'estada a la platja per a tots els usuaris i promocionar les pràctiques esportives.

El primer camp de corfbol a les platges metropolitanes s'ha instal·lat a la platja del Bogatell de Barcelona. Durant l'any 2014 s'instal·laran 7 elements més a la resta de municipis metropolitans amb platges.

","ca_ES","","Equipaments Esportius","757602","","Cistella de corfbol AMB","Cistella de korfbal","http://www.amb.cat/documents/11656/15409548/01-Adria-Goula.jpg/aa078e69-e0b1-4df8-e74f-253b2ad6c172?t=1690895336829","true","","","Cistella de korfbal","","Adrià Goula","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409548/02-Adria-Goula.jpg/be389194-75b9-1ff1-b8b8-dbfd01f8698b?t=1690895336829","true","","","","","Adrià Goula","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409548/03-Adria-Goula.jpg/469ebb59-0d81-cd55-ec09-890040be00cb?t=1690895336829","true","","","","","Adrià Goula","","

El nous camps de corfbol permeten practicar aquest esport d'equips mixtos a les platges metropolitanes.

","","","","Moisés Martínez-Lapeña, Mariano de Gracia (AMB)","","","","","Federació de Korfbal","","http://www.korfbal.cat/","Federació de Korfbal","Platges metropolitanes","http://www.amb.cat/web/territori/espai-public/platges","","Platges metropolitanes","2.1713169","41.393463","Irene Antillach, Francesc Montero (AMB). Fabricants: Flexinox, Hilados Donado","http://www.amb.cat/documents/11656/15409548/00-Adria-Goula-KORFBOL.jpg/8e5689e1-be39-069d-9791-e96b1bfdb16b?t=1690895336829","","Adrià Goula","Pals de Korfbal","true","Imatge dels pals","","Documentació tècnica","","https://docs.amb.cat/alfresco/api/-default-/public/alfresco/versions/1/nodes/c391e967-cc04-4489-97e5-8ba480297bb5/content/Korfbal.pdf?attachment=false&mimeType=application/pdf&sizeInBytes=537160","2014-01-02T00:00:00.000Z","","","2014-05-02T00:00:00.000Z","Barcelona Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Flexinox SA

Aquest equipament consta de dos pals amb una cistella sense taulell. Cada pal és un perfil tubular d'acer inoxidable AISI 316 L amb un diàmetre de 0,20 m, acabat amb una cistella de diàmetre 0,41 m i amb corda blava. L'àrea es compon de dos pals separats deu metres entre ells.

Els pals tenen un longitud total de 5 metres dels quals 1,5 m son soterrats 3,5 vistos (mida que ha de fer segons normes de joc). Els disseny és innovador i resistent als ambients salins de les platges.

El corfbol és una esport que es juga entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d'una cistella sense taulell. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i defensa.

El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no-violència, la no-especialització, l'habilitat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitats d'evitar la segregació per sexes a l'esport.

Aquest equipament, a més de la funció educativa, vol fer més agradable l'estada a la platja per a tots els usuaris i promocionar les pràctiques esportives.

El primer camp de corfbol a les platges metropolitanes s'ha instal·lat a la platja del Bogatell de Barcelona. Durant l'any 2014 s'instal·laran 7 elements més a la resta de municipis metropolitans amb platges.

Moisés Martínez-Lapeña, Mariano de Gracia (AMB) Irene Antillach, Francesc Montero (AMB). Fabricants: Flexinox, Hilados Donado Cistella de corfbol AMB

El nous camps de corfbol permeten practicar aquest esport d'equips mixtos a les platges metropolitanes.

","2023-08-01T13:08:56.954Z" "63456c4afea76f287cac1999","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/supressio-de-barreres-arquitectoniques-a-l-escola-bressol-2/1230544/11656","Espai públic","Tiana","","ca_ES","1230544","","Carrers i places","Realitzat","694,17 m2","","","","","","","Desmontes y construcciones Romero, S.A.","Millora d'accés a l'escola Bressol de l'Escorxador mitjaçant l'arrenjament dels que connecten a l'accés a l'escola amb el poble així com la construcció d'una barana a l'escola existent.","Supressió de barreres arquitectòniques a l'escola Bressol 3","","Supressió de barreres arquitectòniques a l'escola Bressol","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/1229881/Escola+bressol+1/3820a59d-fc65-457c-afff-516b3b4270c8?t=1426588806000","Josep Casanova","Jordi Navarro i Majó, arquitecte (AMB)","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Territori","false","","","","","","Supressió de barreres arquitectòniques a l'escola Bressol 2","","","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1229881/Escola+bressol+3/cfa874d0-dfe3-4794-9a6a-0acd52ffa76f?t=1426588895000","Supressió de barreres arquitectòniques a l'escola Bressol 2","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1229881/Escola+bressol+2/da1934d9-0674-4f91-bd46-2068af95e0e9?t=1426588846000","Supressió de barreres arquitectòniques a l'escola Bressol 2","","2013-08-01T00:00:00.000Z","","","2013-08-01T00:00:00.000Z","Tiana Desmontes y construcciones Romero, S.A. Millora d'accés a l'escola Bressol de l'Escorxador mitjaçant l'arrenjament dels que connecten a l'accés a l'escola amb el poble així com la construcció d'una barana a l'escola existent. Jordi Navarro i Majó, arquitecte (AMB) Supressió de barreres arquitectòniques a l'escola Bressol 2 Supressió de barreres arquitectòniques a l'escola Bressol 3","2019-03-19T11:28:45.099Z" "63456c4afea76f287cac19a8","Urbikes City","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/aparca-bicicletes-rim-amb/757656/11656","","El Prat de Llobregat","Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona","","","false","

Premi FAD Delta de plata 2013 atorgat pel Foment de les Arts i del Disseny (FAD).

","","","

Està format per un cablejat d'acer galvanitzat trenat i integrats dins del mòdul standard de passera de fusta de les platges amb una base d'acer que es fixa a la passera, i a la qual es solda el cable.

La idea del disseny parteix de la maroma, element de tacte suau i flexible, i de la forma curvilínia, que evoca les onades del mar i que està present en la mateixa idea de rodar. És un element flexible, escultòric i amable. Disseny innovador i resistent als ambients salins de les platges.

Aquest equipament es va concebre a partir de l'observació que la bicicleta és, cada vegada mes, un mitjà de transport escollit per més visitants d'aquests espais, gràcies a la gran quantitat de vies verdes i/o pacificades que existeixen per arribar-hi. Aquests usuaris demandaven poder aparcar el seu vehicle en un lloc proper, a la sorra, i amb garanties.

","ca_ES","","Mobiliari i Senyalització","757656","","Aparca bicicletes RIM-AMB","Aparca bicicletes RIM-AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/15409555/01-Adria-Goula.jpg/4c317d6e-0f70-faaa-727b-725bd616503f?t=1690895488617","true","","","Aparca bicicletes RIM-AMB","","Adrià Goula","Aparca bicicletes RIM-AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/15409555/02-Adria-Goula.jpg/fad81618-f72d-a46a-de31-72e8a4d6c493?t=1690895488617","true","","","Aparca bicicletes RIM-AMB","","Adrià Goula","Aparca bicicletes RIM-AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/15409548/03-Adria-Goula.jpg/469ebb59-0d81-cd55-ec09-890040be00cb?t=1690895488617","false","","","Aparca bicicletes RIM-AMB","","Adrià Goula","Aparca bicicletes RIM-AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/15409555/04-Adria-Goula.jpg/9bc20ffe-d5f0-19b6-a23a-c72e371acbd0?t=1690895488617","false","","","Aparca bicicletes RIM-AMB","","Adrià Goula","","

Els aparcabicicletes RIM-AMB són elements urbans amb un disseny integrat a les platges que ofereixen seguretat a les persones que s'acosten al litoral en bicicleta.

","","","","Moisés Martínez-Lapeña, Mariano de Gracia (AMB). Edu Sentís (Urbikes City).","","","","","Urbikes City SL","","http://rimamb.com/","Urbikes City SL","Platges metropolitanes","http://www.amb.cat/web/territori/espai-public/platges","","Platges metropolitanes","2.1713169","41.393463","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409555/00-Adria-Goula-BICICLETA.jpg/28dccc0a-e762-4f65-86fb-794dc0e155a2?t=1690895488617","","Adrià Goula","Aparca bicicletes RIM-AMB","false","Imatge de l'Aparca bicicletes","","Documentació tècnica","","https://docs.amb.cat/alfresco/api/-default-/public/alfresco/versions/1/nodes/1dce8112-9a3b-4a60-9e48-73f9d722f980/content/Aparcabicis.pdf?attachment=false&mimeType=application/pdf&sizeInBytes=921532","2013-01-02T00:00:00.000Z","","","2014-05-02T00:00:00.000Z","El Prat de Llobregat Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Està format per un cablejat d'acer galvanitzat trenat i integrats dins del mòdul standard de passera de fusta de les platges amb una base d'acer que es fixa a la passera, i a la qual es solda el cable.

La idea del disseny parteix de la maroma, element de tacte suau i flexible, i de la forma curvilínia, que evoca les onades del mar i que està present en la mateixa idea de rodar. És un element flexible, escultòric i amable. Disseny innovador i resistent als ambients salins de les platges.

Aquest equipament es va concebre a partir de l'observació que la bicicleta és, cada vegada mes, un mitjà de transport escollit per més visitants d'aquests espais, gràcies a la gran quantitat de vies verdes i/o pacificades que existeixen per arribar-hi. Aquests usuaris demandaven poder aparcar el seu vehicle en un lloc proper, a la sorra, i amb garanties.

Moisés Martínez-Lapeña, Mariano de Gracia (AMB). Edu Sentís (Urbikes City). Aparca bicicletes RIM-AMB

Els aparcabicicletes RIM-AMB són elements urbans amb un disseny integrat a les platges que ofereixen seguretat a les persones que s'acosten al litoral en bicicleta.

","2023-08-01T13:11:28.732Z" "633fee311479e72e81498af0","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/centre-de-formacio-grameimpuls/14620223/11656","territori.espai_public","Santa Coloma de Gramenet","Cristina Sáez (AMB)","Cristina Sáez; Direcció d'execució de l'obra AMB: Marta Iglesias","","false","","2.092.295,86 Euros","Constructora y rehabilitadora Secla SA","

El pavelló B de l’antic Hospital de l’Esperit Sant s’ha ampliat amb la construcció de quatre tallers, una sala polivalent, la façana verda situada a l’oest del pavelló, i la urbanització de l’entorn per tal de completar l’actuació i permetre tots els seus usos previstos. Els tallers s’allotgen en un edifici exempt de caràcter semisoterrat d’una única planta per afavorir la integració a l’entorn i la diversitat d’espècies animals i vegetals.

La sala polivalent segueix les característiques arquitectòniques i volumètriques de l’edifici de tallers, acotant juntament amb l’edifici principal l’espai de pati interior del recinte. La façana verda es concep per dotar la façana oest de l’edifici d’un filtre natural de protecció solar, a través d’una estructura metàl·lica que s’enlaira acompanyada d’unes malles d’acer per suportar el jardí.

","ca_ES","

1.214,46 m2

","Equipaments Educatius","14620223","Territori","Centre de formació Grameimpuls","","http://www.amb.cat/documents/11656/14619341/Tallers+Grameimpuls_16.jpg/d551e6a3-06f7-6d2a-62ef-33f08f4ff985?t=1665138213703","true","","","","","Jordi Salinas","","http://www.amb.cat/documents/11656/14619341/Tallers+Grameimpuls_13.jpg/451ae8fd-8397-b736-19b6-ced664fc6576?t=1665138213703","true","","","","","Jordi Salinas","","http://www.amb.cat/documents/11656/14619341/Tallers+Grameimpuls_15.jpg/32769d33-6729-406e-1132-07804a11b80c?t=1665138213703","false","","","","","Jordi Salinas","","http://www.amb.cat/documents/11656/14619341/Tallers+Grameimpuls_10.jpg/789a31ee-d895-b71a-9cba-8f62062d2c22?t=1665138213703","false","","","","","Jordi Salinas","","http://www.amb.cat/documents/11656/14619341/Tallers+Grameimpuls_11.jpg/6eda241a-b121-70de-68a5-2565d49b7846?t=1665138213703","false","","","","","Jordi Salinas","","http://www.amb.cat/documents/11656/14619341/Tallers+Grameimpuls_05.jpg/94907a49-4454-4735-4dd8-8569d7cb9514?t=1665138213703","false","","","","","Jordi Salinas","","http://www.amb.cat/documents/11656/14619341/Tallers+Grameimpuls_06.jpg/488904d9-fa3a-51e1-485c-7b4a05ea6522?t=1665138213703","true","","","","","Jordi Salinas","","http://www.amb.cat/documents/11656/14619341/Tallers+Grameimpuls_07.jpg/b29ebaf0-77aa-d59b-00d0-cb76af2e899d?t=1665138213703","true","","","","","Jordi Salinas","","http://www.amb.cat/documents/11656/14619341/Tallers+Grameimpuls_09.jpg/4ff774b3-0fd2-fad4-65cc-935d61203650?t=1665138213703","true","","","","","Jordi Salinas","","http://www.amb.cat/documents/11656/14619341/Tallers+Grameimpuls_08.jpg/bf7ec7c5-a881-2926-f0c3-42cbb88e5478?t=1665138213703","true","","","","","Jordi Salinas","","

Integració de la nova edificació i la urbanització amb la imatge de l’edifici original.

","

Aquesta intervenció ha estat finançada l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. 

","","","","","","","","","","","","2.213099","41.439705","Jordi Bardolet, Laia Ginés, Anna Nadeu, Eloi Pallarès (equip AMB); Eletresjota tècnics associats, Atenea i Segos.","http://www.amb.cat/documents/11656/14619341/Tallers+Grameimpuls_14.jpg_principal/699f5c4d-98ec-eef9-eea0-2fb8fc405fe7?t=1665138213703","","Jordi Salinas","","true","","Realitzat","","","","2019-05-01T00:00:00.000Z","2020-09-01T00:00:00.000Z","","2022-01-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet Cristina Sáez; Direcció d'execució de l'obra AMB: Marta Iglesias Cristina Sáez (AMB) Constructora y rehabilitadora Secla SA

El pavelló B de l’antic Hospital de l’Esperit Sant s’ha ampliat amb la construcció de quatre tallers, una sala polivalent, la façana verda situada a l’oest del pavelló, i la urbanització de l’entorn per tal de completar l’actuació i permetre tots els seus usos previstos. Els tallers s’allotgen en un edifici exempt de caràcter semisoterrat d’una única planta per afavorir la integració a l’entorn i la diversitat d’espècies animals i vegetals.

La sala polivalent segueix les característiques arquitectòniques i volumètriques de l’edifici de tallers, acotant juntament amb l’edifici principal l’espai de pati interior del recinte. La façana verda es concep per dotar la façana oest de l’edifici d’un filtre natural de protecció solar, a través d’una estructura metàl·lica que s’enlaira acompanyada d’unes malles d’acer per suportar el jardí.

Jordi Bardolet, Laia Ginés, Anna Nadeu, Eloi Pallarès (equip AMB); Eletresjota tècnics associats, Atenea i Segos. Centre de formació Grameimpuls

Integració de la nova edificació i la urbanització amb la imatge de l’edifici original.

","2022-10-07T10:23:59.087Z" "63456c49fea76f287cac1950","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/ordenacio-de-la-rambla-de-badalona/270663/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","270663","","Carrers i places","Realitzat","16.917 m2","","","Imanol Sanz (eng. camins, canals i ports – Greccat)","Javier Solís (eng. camins, canals i ports – Greccat)","","","Tau Icesa","La remodelació de la Rambla de Badalona, entre el carrer del Mar i el carrer d'en Prim, s'ha plantejat com una operació de neteja d'aquells elements i actuacions que s'hi han anat fent després de l'encertada urbanització del passeig central que es va fer als anys vuitanta. A partir del manteniment del paviment de formigó i del seu especejament, se n'amplia l'àmbit i es renoven els diferents elements (parterres, baranes, vorades, escocells, etc.), per tal d'unificar-ho amb la reurbanització del passeig Marítim.

L'àmbit del projecte té dues àrees separades per la via del tren. Una de les premisses del projecte és dotar de coherència urbanística les dues zones i aconseguir ampliar la rambla cap al passeig marítim, i apropar-la a la platja mitjançant la urbanització dels dos àmbits amb els mateixos elements, materials i criteris.

Dins d'aquesta unitat de criteris i materials, el projecte proposa la plantació de dues noves fileres de palmeres en el tram del passeig Marítim les quals hauran de substituir l'espai d'ombra de la pèrgola metàl·lica que s'enderroca. Aquesta plantació va quedar posposada a l'actuació pendent de la remodelació de tot el front marítim de Badalona per part del Ministeri de Foment.

Les principals operacions de la reordenació de la Rambla són:
","El passeig de la rambla de Badalona renova la seva imatge amb un projecte que connecta i urbanitza el carrer del mar i el passeig marítim amb la rambla i amb l'altra banda de les vies ferroviàries.","","Ordenació de la Rambla","Imatge de la Rambla","http://www.amb.cat/documents/11656/270524/RAMBLA+BADALONA+00.jpg/226ad284-c569-4537-b03b-8f2c82ad98fc?t=1370851283877","Jeroen Van Mieghem","Màrius Quintana (arquitecte)","2.464.171,14 €","Èlia Vaqué (arquitecta), Elisabeth Garrote (eng. camins, canals i ports), Eva Bagüés (eng. tècnica en topografia), Natàlia Castaños (eng. tècnica d'obres públiques)","","Màrius Quintana","http://www.quintanaarq.com","","Màrius Quintana","Platges de Badalona","/web/territori/espai-public/platges/consulta-de-platges/detall?c_p_p_id=PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detail=true&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_articleId=493853&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_groupId=11656&p_p_lifecycle=1&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Fterritori%2Fespai-public%2Fplatges%2Fconsulta-de-platges%2Fllistat","","Platges de Badalona","2.251072883605957","41.44776153564453","Territori","true","","","","","","Ordenació de la Rambla de Badalona","","","","","Imatge de la Rambla","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/270524/RAMBLA+BADALONA+01.jpg/6e1a8be4-263e-4c36-8858-4a04fe757974?t=1370851630172","Ordenació de la Rambla","","","Imatge de la Rambla","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/270524/RAMBLA+BADALONA+02.jpg/2f2877c5-c170-4cec-a26c-a7a1357cc250?t=1370852819000","Ordenació de la Rambla","","","Imatge de la Rambla","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/270524/RAMBLA+BADALONA+03.jpg/a5329f7c-492d-48e7-96db-29fc059612eb?t=1370853083000","Ordenació de la Rambla","","","Imatge de la Rambla","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/270524/RAMBLA+BADALONA+04.jpg/8405207e-987f-4581-bbe1-41c42b9779e3?t=1370853111000","Ordenació de la Rambla","","","Imatge de la Rambla","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/270524/RAMBLA+BADALONA+05.jpg/63031cbf-5aa8-4e5b-ab04-85e2b0299f36?t=1370853143000","Ordenació de la Rambla","","","Imatge de la Rambla","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/270524/RAMBLA+BADALONA+06.jpg/a9592701-dee5-43d9-a7f5-0eb30852c75f?t=1370853180000","Ordenació de la Rambla","","","Ordenació de la Rambla","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/270524/RAMBLA+BADALONA+07.jpg/6ae5e74b-555f-41dd-9275-9ef1b0ce3053?t=1370853396000","Ordenació de la Rambla","","","Ordenació de la Rambla","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/270524/RAMBLA+BADALONA+08.jpg/5d5a488d-f35e-4831-aaad-0e59aef963e2?t=1370853419000","Ordenació de la Rambla","","2008-09-01T00:00:00.000Z","","","2010-09-01T00:00:00.000Z","Badalona Imanol Sanz (eng. camins, canals i ports – Greccat) Javier Solís (eng. camins, canals i ports – Greccat) Tau Icesa La remodelació de la Rambla de Badalona, entre el carrer del Mar i el carrer d'en Prim, s'ha plantejat com una operació de neteja d'aquells elements i actuacions que s'hi han anat fent després de l'encertada urbanització del passeig central que es va fer als anys vuitanta. A partir del manteniment del paviment de formigó i del seu especejament, se n'amplia l'àmbit i es renoven els diferents elements (parterres, baranes, vorades, escocells, etc.), per tal d'unificar-ho amb la reurbanització del passeig Marítim.

L'àmbit del projecte té dues àrees separades per la via del tren. Una de les premisses del projecte és dotar de coherència urbanística les dues zones i aconseguir ampliar la rambla cap al passeig marítim, i apropar-la a la platja mitjançant la urbanització dels dos àmbits amb els mateixos elements, materials i criteris.

Dins d'aquesta unitat de criteris i materials, el projecte proposa la plantació de dues noves fileres de palmeres en el tram del passeig Marítim les quals hauran de substituir l'espai d'ombra de la pèrgola metàl·lica que s'enderroca. Aquesta plantació va quedar posposada a l'actuació pendent de la remodelació de tot el front marítim de Badalona per part del Ministeri de Foment.

Les principals operacions de la reordenació de la Rambla són:
Màrius Quintana (arquitecte) Èlia Vaqué (arquitecta), Elisabeth Garrote (eng. camins, canals i ports), Eva Bagüés (eng. tècnica en topografia), Natàlia Castaños (eng. tècnica d'obres públiques) Ordenació de la Rambla de Badalona El passeig de la rambla de Badalona renova la seva imatge amb un projecte que connecta i urbanitza el carrer del mar i el passeig marítim amb la rambla i amb l'altra banda de les vies ferroviàries.","2019-03-18T12:24:21.522Z" "63456c49fea76f287cac1951","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/ordenacio-de-la-placa-de-sant-ramon/271515/11656","Espai públic","Cerdanyola del Vallès","","ca_ES","271515","","Carrers i places","Realitzat","5.200 m2","","","Blanca Noguera, arquitecta (AMB), Núria Herrero, enginyera tècnica d'obres públiques (AMB)","Blanca Noguera, arquitecta (AMB)","","","GrupMas","El projecte proposa l'arranjament de l'antiga plaça de Sant Ramon i els vials adjacents, amb l'objectiu de crear un espai lliure d'ús públic que integri les preexistències del lloc, resolgui els límits i desnivells amb l'entorn, i millori l'accessibilitat, la il·luminació i els serveis. El total de la intervenció té una superfície aproximada de 5.200 m2.

La intervenció en aquest indret, considerat pel municipi com una plaça significativa, record del nucli antic, aposta per una superfície d'un sol nivell que s'amplia fins als límits de les façanes de les edificacions adjacents, amb un gran espai central apte per fer actuacions i altres activitats; queda separat dels espais perimetrals per una franja de verd que es fonamenta en l'arbrat existent i s'amplia mitjançant la col·locació d'uns escocells de grans dimensions. Com a preexistències es preveu també la recuperació de la desapareguda escultura de pedra amb la incorporació d'una nova escultura a càrrec de l'artista local Salvador Mañosa sobre la temàtica de la República.

Així a la nova plaça es diferencien dues zones: una de central diàfana, delimitada per un costat per una grada correguda que resol el desnivell que sorgeix de la creació d'aquesta plataforma i per la resta pels escocells de nova creació; l'altra és la zona perimetral dels extrems est i oest de la plaça que preveu la supressió del pas de vehicles, excepte per a usos veïnals, i incorpora elements de mobiliari puntuals que van creant diferents zones d'estada. L'escultura de la República se situa enfront del carrer de la Mare de Déu del Pilar, prop de l'antiga ubicació.

Al carrers de la Mare de Déu del Pilar i als de les Escoles i de Sant Enric s'actua fins als passos de vianants més propers. En aquests carrers s'hi manté el mateix tipus de paviment, mobiliari i arbrat que a la resta de vial però, perquè s'entengui que forma part de la resta d'intervenció, es prolonga la plataforma de la plaça de manera que resti tot a una mateixa superfície.

La resolució de la plaça es concreta als perímetres amb paviments de llosa granítica de diferents formats segons els usos, mentre que a l'espai central hi ha paviment de sauló garbellat. Es disposa de diferents elements de mobiliari urbà com ara bancs aïllats, una font, papereres i pilones, i un conjunt de contenidors soterrats per seguir amb els criteris que s'imposen al municipi. El verd de la plaça es concentra als escocells de nova creació que recullen els arbres ja existents i adopten la forma de duna per respectar les cotes de l'arbrat. Per reforçar la presència de verd es proposa la plantació de cespitoses, entapissants i arbusts.","La remodelació de la plaça Sant Ramon proposa un gran espai central que pot ser usat per dur-hi a terme activitats diverses o bé com a escenari. El disseny combina els models de plaça dura i plaça tova, respecta la jardineria preexistent i pacifica el trànsit tot anivellant el pla de terra.","","Ordenació de la plaça de Sant Ramon","Imatge de la plaça","http://www.amb.cat/documents/11656/271035/PLAC%CC%A7A+SANT+RAMON+00.jpg/f6e33925-86fb-4719-aa2a-c59eb3851ef3?t=1370857031556","Adrià Goula","Blanca Noguera, arquitecta (AMB)","1.364.485,07 €","Dina Hermoso, Gisela Traby, Francesc Germà (eng. tècnics industrials), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Beatriz Portabella, Vera Kolina, Sílvia Millanes (arquitectes)","","Adrià Goula","http://www.adriagoula.com","","Adrià Goula","2.136033058166504","41.4891357421875","Territori","true","","","","","","Ordenació de la plaça de Sant Ramon","","","","","Ordenació de la plaça de Sant Ramon","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271035/PLAC%CC%A7A+SANT+RAMON+01.jpg/e2f9173d-75b3-45e1-b25a-9a735eeb4682?t=1370857053627","Ordenació de la plaça de Sant Ramon","","","Ordenació de la plaça de Sant Ramon","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271035/PLAC%CC%A7A+SANT+RAMON+02.jpg/f11df6d5-9a5d-479b-a65f-7478c0b689d8?t=1370857081644","Ordenació de la plaça de Sant Ramon","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271035/PLAC%CC%A7A+SANT+RAMON+03.jpg/048c4bea-9288-439e-bb8e-c560c072b6a5?t=1370857112368","Ordenació de la plaça de Sant Ramon","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271035/PLAC%CC%A7A+SANT+RAMON+04.jpg/9de4f69e-8373-43b9-864e-39247de3ff2c?t=1370857134756","Ordenació de la plaça de Sant Ramon","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271035/PLAC%CC%A7A+SANT+RAMON+05.jpg/91862f1b-a8ab-4982-8db4-80df95c2906a?t=1370857167679","Ordenació de la plaça de Sant Ramon","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271035/PLAC%CC%A7A+SANT+RAMON+06.jpg/7c493976-b913-4889-907c-ee40cec1f0fc?t=1370857196628","Ordenació de la plaça de Sant Ramon","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271035/PLAC%CC%A7A+SANT+RAMON+07.jpg/4e9aa1bc-d7e9-4a0a-869a-db4bcf686d13?t=1370857227628","Ordenació de la plaça de Sant Ramon","","2010-06-01T00:00:00.000Z","","","2011-06-01T00:00:00.000Z","Cerdanyola del Vallès Blanca Noguera, arquitecta (AMB), Núria Herrero, enginyera tècnica d'obres públiques (AMB) Blanca Noguera, arquitecta (AMB) GrupMas El projecte proposa l'arranjament de l'antiga plaça de Sant Ramon i els vials adjacents, amb l'objectiu de crear un espai lliure d'ús públic que integri les preexistències del lloc, resolgui els límits i desnivells amb l'entorn, i millori l'accessibilitat, la il·luminació i els serveis. El total de la intervenció té una superfície aproximada de 5.200 m2.

La intervenció en aquest indret, considerat pel municipi com una plaça significativa, record del nucli antic, aposta per una superfície d'un sol nivell que s'amplia fins als límits de les façanes de les edificacions adjacents, amb un gran espai central apte per fer actuacions i altres activitats; queda separat dels espais perimetrals per una franja de verd que es fonamenta en l'arbrat existent i s'amplia mitjançant la col·locació d'uns escocells de grans dimensions. Com a preexistències es preveu també la recuperació de la desapareguda escultura de pedra amb la incorporació d'una nova escultura a càrrec de l'artista local Salvador Mañosa sobre la temàtica de la República.

Així a la nova plaça es diferencien dues zones: una de central diàfana, delimitada per un costat per una grada correguda que resol el desnivell que sorgeix de la creació d'aquesta plataforma i per la resta pels escocells de nova creació; l'altra és la zona perimetral dels extrems est i oest de la plaça que preveu la supressió del pas de vehicles, excepte per a usos veïnals, i incorpora elements de mobiliari puntuals que van creant diferents zones d'estada. L'escultura de la República se situa enfront del carrer de la Mare de Déu del Pilar, prop de l'antiga ubicació.

Al carrers de la Mare de Déu del Pilar i als de les Escoles i de Sant Enric s'actua fins als passos de vianants més propers. En aquests carrers s'hi manté el mateix tipus de paviment, mobiliari i arbrat que a la resta de vial però, perquè s'entengui que forma part de la resta d'intervenció, es prolonga la plataforma de la plaça de manera que resti tot a una mateixa superfície.

La resolució de la plaça es concreta als perímetres amb paviments de llosa granítica de diferents formats segons els usos, mentre que a l'espai central hi ha paviment de sauló garbellat. Es disposa de diferents elements de mobiliari urbà com ara bancs aïllats, una font, papereres i pilones, i un conjunt de contenidors soterrats per seguir amb els criteris que s'imposen al municipi. El verd de la plaça es concentra als escocells de nova creació que recullen els arbres ja existents i adopten la forma de duna per respectar les cotes de l'arbrat. Per reforçar la presència de verd es proposa la plantació de cespitoses, entapissants i arbusts. Blanca Noguera, arquitecta (AMB) Dina Hermoso, Gisela Traby, Francesc Germà (eng. tècnics industrials), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Beatriz Portabella, Vera Kolina, Sílvia Millanes (arquitectes) Ordenació de la plaça de Sant Ramon La remodelació de la plaça Sant Ramon proposa un gran espai central que pot ser usat per dur-hi a terme activitats diverses o bé com a escenari. El disseny combina els models de plaça dura i plaça tova, respecta la jardineria preexistent i pacifica el trànsit tot anivellant el pla de terra.","2019-03-18T12:44:12.183Z" "63456c49fea76f287cac1953","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/urbanitzacio-dels-carrers-major-i-del-canigo/271909/11656","Espai públic","Corbera de Llobregat","","ca_ES","271909","","Carrers i places","Realitzat","3.174 m2","","","Màrius Quintana (arquitecte), Núria Herrero (eng. tècnica d'obres públiques – AMB)","Màrius Quintana (arquitecte)","","","UTE Hidrocanal SL-Jardineria Moix SL"," El projecte de remodelació dels carrers Major i del Canigó s'ha executat a partir de l'Estudi d'Actuacions en Espais Urbans redactat anteriorment. Aquest estudi es va realitzar analitzant la situació actual del municipi de Corbera, el qual presenta unes característiques que es poden resumir en dos aspectes: la gran extensió en superfície i dispersió d'àrees d'habitatges, i l'accidentada topografia de tot el municipi incloent-hi el nucli antic.

El projecte es va redactar amb l'interès d'establir uns criteris de sistematització del disseny de l'espai urbà per tal de donar una imatge d'identificació del centre urbà i alhora apuntar altres estudis i projectes que hauran de comportar la consolidació i millora del nucli antic de Corbera.

El projecte d'urbanització s'ha desenvolupat en tres actuacions principals: soterrament i millora de totes les xarxes de serveis de les companyies de subministrament i municipals; pavimentació dels carrers en secció única amb llambordes de pedra natural i millora de placetes i espais urbans; nova il•luminació del conjunt de carrers, espais urbans i edificis catalogats.

Els dos carrers i els espais adjacents que s'han urbanitzat presenten una gran varietat de seccions, de situacions d'accessibilitat als edificis, de pendents al llarg del seu recorregut i de geometries del traçat, pròpies de carrers dels barris antics de poblacions. La diversitat ha fet necessari que l'actuació doni el màxim de continuïtat als recorreguts de vianants i vehicles i la màxima unitat en tota l'actuació, tant pel que fa a la proposta tectònica i constructiva, com als elements de mobiliari i d'enllumenat.

La pavimentació s'ha realitzat gairebé en la seva totalitat amb llambordes de granit negre de 10x10x10 cm, amb quatre cares a tall de cisalla i dues buixardades. Es completa amb peces de granit negre de lloses de remats i de juntes i graons d'escales massissos de diverses mides.

La il•luminació s'ha fet principalment amb una barana-llum que es pot col•locar en totes les situacions existents, mitjançant diferents elements de suport i fixació: consta d'un passamà metàl•lic amb una lluminària de fluorescència incorporada. La il•luminació dels edificis catalogats ha estat amb projectors encastats al paviment i/o fixats a les façanes.

Al final, paviment i llum són els únics elements que conformen la remodelació: el paviment cobrint els serveis soterrats i la llum descobrint els edificis catalogats.","Remodelació dels carrers Major i del Canigó i establiment de criteris de sistematització del disseny de l'espai urbà del centre de Corbera de Llobregat.","","Urbanitzacio dels carrers Major i del Canigó","Imatge del carrer","http://www.amb.cat/documents/11656/271530/MAJOR+00.jpg/7f6a0a5a-a2c9-42d0-9426-9cd45d2a4ca1?t=1370858340037","Adrià Goula","Màrius Quintana (arquitecte)","1.775.667,56 €","David Baillif (arquitecte), Maurici Ginés (Artecluminotècnia), David Moreno (instal•lacions – DTEC SL)","","Màrius Quintana","http://www.quintanaarq.com","","Màrius Quintana","Adrià Goula","http://www.adriagoula.com","","Adrià Goula","1.9222530126571655","41.41762161254883","Territori","true","","","","","Seleccionada en els Premis Lamp Lighting Solutions 2011 en la categoria Iluminación Urbana y Paisaje.","Urbanització dels carrers Major i del Canigó","","","","","Imatge del carrer","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271530/MAJOR+01.jpg/392baf2b-e104-46e6-a543-687ad483f464?t=1370858373677","Urbanitzacio dels carrers Major i del Canigó","","","Imatge del carrer","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271530/MAJOR+02.jpg/2bb95076-c147-465a-a7e1-692f93c91871?t=1370858401830","Urbanitzacio dels carrers Major i del Canigó","","","Imatge del carrer","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271530/MAJOR+03.jpg/f69d438e-0df9-4d54-9995-324e43924ed9?t=1370858425232","Urbanitzacio dels carrers Major i del Canigó","","","Imatge del carrer","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271530/MAJOR+04.jpg/b2498592-7ab5-4b85-9a36-903a9ea4a6b7?t=1370858456465","Urbanitzacio dels carrers Major i del Canigó","","","Imatge del carrer","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271530/MAJOR+05.jpg/5ed07656-3de9-480d-a134-413c52fa5b1d?t=1370858481716","Urbanitzacio dels carrers Major i del Canigó","","","Imatge del carrer","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271530/MAJOR+06.jpg/8130c52e-1003-4c40-b791-4a43a51ccf1f?t=1370858514869","Urbanitzacio dels carrers Major i del Canigó","","","Imatge del carrer","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/271530/MAJOR+07.jpg/4f71f887-b3a4-4036-9751-decf18cb69c6?t=1370858537757","Urbanitzacio dels carrers Major i del Canigó","","2006-10-01T00:00:00.000Z","","","2009-11-01T00:00:00.000Z","Corbera de Llobregat Màrius Quintana (arquitecte), Núria Herrero (eng. tècnica d'obres públiques – AMB) Màrius Quintana (arquitecte) UTE Hidrocanal SL-Jardineria Moix SL  El projecte de remodelació dels carrers Major i del Canigó s'ha executat a partir de l'Estudi d'Actuacions en Espais Urbans redactat anteriorment. Aquest estudi es va realitzar analitzant la situació actual del municipi de Corbera, el qual presenta unes característiques que es poden resumir en dos aspectes: la gran extensió en superfície i dispersió d'àrees d'habitatges, i l'accidentada topografia de tot el municipi incloent-hi el nucli antic.

El projecte es va redactar amb l'interès d'establir uns criteris de sistematització del disseny de l'espai urbà per tal de donar una imatge d'identificació del centre urbà i alhora apuntar altres estudis i projectes que hauran de comportar la consolidació i millora del nucli antic de Corbera.

El projecte d'urbanització s'ha desenvolupat en tres actuacions principals: soterrament i millora de totes les xarxes de serveis de les companyies de subministrament i municipals; pavimentació dels carrers en secció única amb llambordes de pedra natural i millora de placetes i espais urbans; nova il•luminació del conjunt de carrers, espais urbans i edificis catalogats.

Els dos carrers i els espais adjacents que s'han urbanitzat presenten una gran varietat de seccions, de situacions d'accessibilitat als edificis, de pendents al llarg del seu recorregut i de geometries del traçat, pròpies de carrers dels barris antics de poblacions. La diversitat ha fet necessari que l'actuació doni el màxim de continuïtat als recorreguts de vianants i vehicles i la màxima unitat en tota l'actuació, tant pel que fa a la proposta tectònica i constructiva, com als elements de mobiliari i d'enllumenat.

La pavimentació s'ha realitzat gairebé en la seva totalitat amb llambordes de granit negre de 10x10x10 cm, amb quatre cares a tall de cisalla i dues buixardades. Es completa amb peces de granit negre de lloses de remats i de juntes i graons d'escales massissos de diverses mides.

La il•luminació s'ha fet principalment amb una barana-llum que es pot col•locar en totes les situacions existents, mitjançant diferents elements de suport i fixació: consta d'un passamà metàl•lic amb una lluminària de fluorescència incorporada. La il•luminació dels edificis catalogats ha estat amb projectors encastats al paviment i/o fixats a les façanes.

Al final, paviment i llum són els únics elements que conformen la remodelació: el paviment cobrint els serveis soterrats i la llum descobrint els edificis catalogats. Màrius Quintana (arquitecte) David Baillif (arquitecte), Maurici Ginés (Artecluminotècnia), David Moreno (instal•lacions – DTEC SL) Urbanització dels carrers Major i del Canigó Remodelació dels carrers Major i del Canigó i establiment de criteris de sistematització del disseny de l'espai urbà del centre de Corbera de Llobregat.","2019-03-19T11:49:27.677Z" "63456c49fea76f287cac1955","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/places-de-pau-casals-i-de-josep-tarradellas/272366/11656","Espai públic","Cornellà de Llobregat","","ca_ES","272366","","Carrers i places","Realitzat","11.477 m2","","","Francesc Sadurní (eng. camins, canals i ports – CICSA)","Jaume Llongueras (eng. camins, canals i ports – CICSA)","","","Sacyr","Cornellà de Llobregat és un municipi de l'anella metropolitana de Barcelona, de prop de 85.000 habitants i amb una alta densitat. Això produeix una demanda molt gran de zones verdes de lleure i repòs que s'acaba traduint en una forta pressió sobre elles mateixes per la diversitat d'usos que s'hi produeixen al llarg del dia.

Situat als antics terrenys d'una indústria que produïa prefabricats de formigó, el solar on s'ha intervingut va esdevenir un parc als voltants dels anys vuitanta després de passar a mans municipals. Per tal de preservar el record del passat industrial de la zona, es va dipositar un tub de formigó de grans dimensions a la part inferior del parc que s'ha decidit mantenir. La dimensió i linealitat de la intervenció actual demanava, entre altres coses, plantejar nous recorreguts de vianants, especialment tenint en compte que el parc serveix d'accés a una escola i que gran part dels ciutadans s'hi desplacen a peu.

L'àmbit on s'havia d'intervenir consistia en una successió de terrasses disposades sobre un terreny en pendent. Els murs d'obra de fàbrica vista que les contenien manifestaven patologies estructurals severes i, a més, aquests murs obeïen a una interpretació de l'espai públic, considerada avui caduca, en què es tractaven les zones verdes des de conceptes més propers als jardins privats que als parcs urbans; fruit d'aquest plantejament esdevenien espais tancats en ells mateixos i poc participatius de l'entorn urbà.

La màxima intensitat de projecte va recaure en la intervenció sobre el perímetre per tal de resoldre els dèficits més importants: d'una banda reparar els murs en mal estat i d'altra banda, aprofitant aquesta intervenció, millorar l'accessibilitat dels diferents àmbits així com la relació visual i els accessos a les places. Es crearen d'aquesta manera nous recorreguts urbans adaptats per l'interior de les zones verdes. Calia també potenciar la vegetació existent que conferia a l'espai gran part del seu caràcter, aportar-ne de nova per tal de dotar l'espai de més zones d'ombra i repòs, així com sanejar-ne la sobrera per tal de clarificar accessos, recorreguts i zones d'activitat.

Atès que els murs existents es trobaven en mal estat, es va optar per aixecar-ne de nous de formigó: així s'aconseguia millorar-ne la capacitat portant i alhora recordar el passat industrial de la zona. No obstant això, es va voler donar un caràcter menys dur a les parets de formigó amb un acabat estriat que mira d'evitar la frontalitat dels murs de formigó en espais urbans i alhora facilita el creixement i posterior colonització de les enfiladisses plantades. Sobre aquests mateixos murs de reparació s'ha proposat disposar un element prefabricat de grada que dotarà al parc d'un banc corregut en el perímetre de les terrasses des d'on poder observar l'activitat que té lloc en el seu centre.

Finalment la vegetació s'ha utilitzat com a matèria constructiva per tal de donar acabat tant als murs com als parterres. La voluntat és que la vegetació esdevingui l'embolcall dels elements de formigó per tal d'ajudar a recordar el pas del temps que s'ha traduït en una millora urbana i social del passat industrial del barri.","El projecte aposta per fer les places més obertes i accessibles amb un disseny que millora l'accessibilitat i la relació entre elles i l'entorn.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/13213741/_N7X6362%2B63_Principal/f533a9ff-bfe7-4120-9290-06278335c7a9?t=1651820602000","Adrià Goula","Roger Méndez (arquitecte – AMB)","2.199.998,87 €","Jordi Colom (arquitecte tècnic), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Aïda Artiz (arquitecta), Javier Duarte (estudiant d'arquitectura)","","Adrià Goula","http://www.adriagoula.com","","Adrià Goula","2.0724449157714844","41.363101959228516","Territori","true","","","","","","Places de Pau Casals i de Josep Tarradellas","","","","","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13213741/_N7X6604%2B05/86ca44c9-6bd4-431b-9d26-ed258b72e6e8?t=1651820704000","","","true","","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13213741/_N7X6377%2B78/8854d49b-1154-45d6-8f0d-6aab5683f6c8?t=1651820747000","","","true","","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13213741/_N7X6347%2B48/a2c4f375-d622-4902-a9a8-8da272d90e5a?t=1651820775000","","","true","","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13213741/_N7X6387%2B88/432bc39c-1a1c-46ef-81af-12a139960a8e?t=1651820804000","","","true","","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13213741/_N7X6566%2B67/b96db942-104b-4171-8bb4-0c3ddadc44e6?t=1651820833000","","","true","","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13213741/_N7X6506%2B09/6a662081-3c13-49ac-814f-b429b00d1b9f?t=1651820860000","","","true","","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13213741/_N7X6553%2B56/4c3b9e60-5d10-4638-8b03-3a68891ed581?t=1651820919000","","","true","","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13213741/_N7X6625%2B28/3240dae5-774b-4132-8f53-4ca29279f768?t=1651820945000","","","true","","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13213741/_N7X6645%2B46/f561decf-223f-43f0-803b-cd1661d56870?t=1651820892000","","","true","2009-01-01T00:00:00.000Z","","","2009-12-01T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Francesc Sadurní (eng. camins, canals i ports – CICSA) Jaume Llongueras (eng. camins, canals i ports – CICSA) Sacyr Cornellà de Llobregat és un municipi de l'anella metropolitana de Barcelona, de prop de 85.000 habitants i amb una alta densitat. Això produeix una demanda molt gran de zones verdes de lleure i repòs que s'acaba traduint en una forta pressió sobre elles mateixes per la diversitat d'usos que s'hi produeixen al llarg del dia.

Situat als antics terrenys d'una indústria que produïa prefabricats de formigó, el solar on s'ha intervingut va esdevenir un parc als voltants dels anys vuitanta després de passar a mans municipals. Per tal de preservar el record del passat industrial de la zona, es va dipositar un tub de formigó de grans dimensions a la part inferior del parc que s'ha decidit mantenir. La dimensió i linealitat de la intervenció actual demanava, entre altres coses, plantejar nous recorreguts de vianants, especialment tenint en compte que el parc serveix d'accés a una escola i que gran part dels ciutadans s'hi desplacen a peu.

L'àmbit on s'havia d'intervenir consistia en una successió de terrasses disposades sobre un terreny en pendent. Els murs d'obra de fàbrica vista que les contenien manifestaven patologies estructurals severes i, a més, aquests murs obeïen a una interpretació de l'espai públic, considerada avui caduca, en què es tractaven les zones verdes des de conceptes més propers als jardins privats que als parcs urbans; fruit d'aquest plantejament esdevenien espais tancats en ells mateixos i poc participatius de l'entorn urbà.

La màxima intensitat de projecte va recaure en la intervenció sobre el perímetre per tal de resoldre els dèficits més importants: d'una banda reparar els murs en mal estat i d'altra banda, aprofitant aquesta intervenció, millorar l'accessibilitat dels diferents àmbits així com la relació visual i els accessos a les places. Es crearen d'aquesta manera nous recorreguts urbans adaptats per l'interior de les zones verdes. Calia també potenciar la vegetació existent que conferia a l'espai gran part del seu caràcter, aportar-ne de nova per tal de dotar l'espai de més zones d'ombra i repòs, així com sanejar-ne la sobrera per tal de clarificar accessos, recorreguts i zones d'activitat.

Atès que els murs existents es trobaven en mal estat, es va optar per aixecar-ne de nous de formigó: així s'aconseguia millorar-ne la capacitat portant i alhora recordar el passat industrial de la zona. No obstant això, es va voler donar un caràcter menys dur a les parets de formigó amb un acabat estriat que mira d'evitar la frontalitat dels murs de formigó en espais urbans i alhora facilita el creixement i posterior colonització de les enfiladisses plantades. Sobre aquests mateixos murs de reparació s'ha proposat disposar un element prefabricat de grada que dotarà al parc d'un banc corregut en el perímetre de les terrasses des d'on poder observar l'activitat que té lloc en el seu centre.

Finalment la vegetació s'ha utilitzat com a matèria constructiva per tal de donar acabat tant als murs com als parterres. La voluntat és que la vegetació esdevingui l'embolcall dels elements de formigó per tal d'ajudar a recordar el pas del temps que s'ha traduït en una millora urbana i social del passat industrial del barri. Roger Méndez (arquitecte – AMB) Jordi Colom (arquitecte tècnic), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Aïda Artiz (arquitecta), Javier Duarte (estudiant d'arquitectura) Places de Pau Casals i de Josep Tarradellas El projecte aposta per fer les places més obertes i accessibles amb un disseny que millora l'accessibilitat i la relació entre elles i l'entorn.","2022-05-06T07:34:28.162Z" "63456c49fea76f287cac1957","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/transformacio-dels-espais-publics-del-centre/272907/11656","Espai públic","Cornellà de Llobregat","","ca_ES","272907","","Carrers i places","Realitzat","18.707 m2","","","Jaume Benavent (BB+GG arquitectes), Joan Carles Adell, Sandra Dorado (EMAB Enginyeria i Medi Ambient de Badalona)","BB+GG arquitectes, EMAB Enginyeria i Medi Ambient de Badalona","","","COMSA","El projecte s'inscriu dintre de la reconversió de vies de trànsit intens en eixos cívics, és a dir, en eixos amb una voluntat clarament urbana. El creixement de Cornellà i el soterrament de les vies de trànsit rodat entre les rotondes de l'Intercanviador i de la Santa Missió, ha provocat que, aquest tram de la carretera d'Esplugues adquireixi una centralitat que abans no tenia. L'objectiu fonamental és, doncs, transformar l'eix viari que ha estat fins ara aquest tram de carretera en un eix cívic plenament integrat al centre de la ciutat, i aconseguir que l'entorn de l'ajuntament i la plaça de l'Església adquireixin el paper de centre neuràlgic que fins ara no tenien.
 
L'àmbit és afectat per quatre punts on es concentra una gran activitat viària. D'una banda, les dues rotondes, imprescindibles per al bon funcionament de la vialitat general. De l'altra, l'entorn de la parròquia de Santa Maria i el nus que formen l'avinguda dels Alps, el carrer de Salvador Allende i la carretera d'Esplugues. S'ha proposat la reducció dels cotxes a l'entorn de la parròquia desviant-ne el trànsit rodat, mentre que al voltant del casal d'avis, el trànsit del carrer del General Prim s'ha considerat únicament de servei. Això ha permès dotar de cert caràcter urbà l'encreuament que formen la plaça de l'Església, l'edifici del casal d'avis i l'arribada de la rambla d'Anselm Clavé. La reducció del trànsit a l'entorn de l'Església ha propiciat la unió de les tres places en un tot continu, però conservant cadascuna les seves particularitats. Els edificis públics que les conformen poden mantenir així una relació més franca, sense les molèsties ocasionades pels cotxes, i alhora es pot aconseguir una plaça Major per a Cornellà.
 
Pel que fa al nus esmentat que formen l'avinguda dels Alps, el carrer de Salvador Allende i la carretera d'Esplugues, s'hi ha proposat una rotonda al voltant de la qual s'organitzen els passos de vianants i la vialitat rodada. La connexió dels dos triangles resultants configura un nou paisatge i aconsegueix donar continuïtat a l'espai públic per sota del viaducte del tren. S'ha minimitzat l'impacte del viaducte buscant reforçar la singularitat d'aquest punt per mitjà d'una instal·lació especial d'enllumenat, reforçada amb la proposta de l'encreuament viari situat just a sota.
 
Per garantir la continuïtat de la rambla d'Anselm Clavé, s'ha proposat un passeig central arbrat amb prou amplada per instal·lar-hi quioscs de premsa, flors o begudes, i fer més amable l'entrada al nucli antic de la ciutat.
 
S'ha reformat finalment la plaça de Francesc Macià connectant-la amb la plaça de davant l'ajuntament mitjançant un sistema de rampes. L'espai resultant queda delimitat per la balconada de l'ajuntament, les façanes de les edificacions veïnes que tenen caràcter d'interior d'illa i el carrer Jacint Verdaguer que hi contacta mitjançant uns trams d'escales que n'absorbeixen el pendent. En resulta un espai horitzontal de paviment de sauló, dotat amb arbrat d'ombra de creixement ràpid, mobiliari urbà per seure i descansar i un espai tancat per a jocs infantils de forma el·líptica.","La transformació del centre de Cornellà de Llobregat ha descongestionat el trànsit de la carretera d'Esplugues i ha convertit els espais públics a l'entorn de l'Ajuntament i de la plaça de l'Església en un eix cívic integrat a la ciutat.","","Transformació dels espais públics del centre","Imatge de la transformació","http://www.amb.cat/documents/11656/272390/ESPAIS+AJUNTAMENT+00.jpg/c9c58da6-cb8d-4f60-a9b0-01f2730a158a?t=1370861460307","Adrià Goula","Beth Galí, Jaume Benavent, Andrés Rodríguez, Ruediger Wurth (BB+GG arquitectes)","5.856.657,54 €","Jordi Larruy (eng. tècnic d'obres públiques), Francesc Ventura (EMAB Enginyeria i Medi Ambient de Badalona), Sonia Bo, Andrea Tous, Irving De La Rosa, Leonor Miguéis (arquitectes)","","BB+GG arquitectes","http://www.bethgali.com","","BB+GG arquitectes","Adrià Goula","http://www.adriagoula.com","","Adrià Goula","2.070535898208618","41.35573196411133","Territori","true","","","","","","Transformació dels espais públics del centre","","","","","Imatge de la transformació","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/272390/ESPAIS+AJUNTAMENT+01.jpg/c23c01f0-22e1-47b3-a08b-784380199fd9?t=1370861482551","Transformació dels espais públics del centre","","","Imatge de la transformació","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/272390/ESPAIS+AJUNTAMENT+02.jpg/e5279f48-f5e7-409b-8e5d-507e2323c806?t=1370861502148","Transformació dels espais públics del centre","","","Imatge de la transformació","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/272390/ESPAIS+AJUNTAMENT+03.jpg/6731d509-db63-4904-b861-79586d00f556?t=1370861524278","Transformació dels espais públics del centre","","","Imatge de la transformació","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/272390/ESPAIS+AJUNTAMENT+04.jpg/70ae7986-dcf9-4368-9654-20cf69376326?t=1370861552080","Transformació dels espais públics del centre","","","Imatge de la transformació","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/272390/ESPAIS+AJUNTAMENT+05.jpg/edab87e7-cc95-4074-9370-26f4394dd911?t=1370861574575","Transformació dels espais públics del centre","","","Imatge de la transformació","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/272390/ESPAIS+AJUNTAMENT+06.jpg/a923611b-8054-4f57-a7b2-600fe9535bb1?t=1370861604144","Transformació dels espais públics del centre","","","Imatge de la transformació","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/272390/ESPAIS+AJUNTAMENT+07.jpg/8c5ec3a3-b1af-4cb8-a755-bd1350d64f8e?t=1370861631920","Transformació dels espais públics del centre","","","Imatge de la transformació","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/272390/ESPAIS+AJUNTAMENT+08.jpg/4fc957f4-a6dd-40d6-8e25-09a6b895839b?t=1370861668400","Transformació dels espais públics del centre","","","Imatge de la transformació","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/272390/ESPAIS+AJUNTAMENT+09.jpg/e4c4121a-0d63-4f5c-b954-200a74f82d36?t=1370861695257","Transformació dels espais públics del centre","","2009-01-01T00:00:00.000Z","","","2010-06-01T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Jaume Benavent (BB+GG arquitectes), Joan Carles Adell, Sandra Dorado (EMAB Enginyeria i Medi Ambient de Badalona) BB+GG arquitectes, EMAB Enginyeria i Medi Ambient de Badalona COMSA El projecte s'inscriu dintre de la reconversió de vies de trànsit intens en eixos cívics, és a dir, en eixos amb una voluntat clarament urbana. El creixement de Cornellà i el soterrament de les vies de trànsit rodat entre les rotondes de l'Intercanviador i de la Santa Missió, ha provocat que, aquest tram de la carretera d'Esplugues adquireixi una centralitat que abans no tenia. L'objectiu fonamental és, doncs, transformar l'eix viari que ha estat fins ara aquest tram de carretera en un eix cívic plenament integrat al centre de la ciutat, i aconseguir que l'entorn de l'ajuntament i la plaça de l'Església adquireixin el paper de centre neuràlgic que fins ara no tenien.
 
L'àmbit és afectat per quatre punts on es concentra una gran activitat viària. D'una banda, les dues rotondes, imprescindibles per al bon funcionament de la vialitat general. De l'altra, l'entorn de la parròquia de Santa Maria i el nus que formen l'avinguda dels Alps, el carrer de Salvador Allende i la carretera d'Esplugues. S'ha proposat la reducció dels cotxes a l'entorn de la parròquia desviant-ne el trànsit rodat, mentre que al voltant del casal d'avis, el trànsit del carrer del General Prim s'ha considerat únicament de servei. Això ha permès dotar de cert caràcter urbà l'encreuament que formen la plaça de l'Església, l'edifici del casal d'avis i l'arribada de la rambla d'Anselm Clavé. La reducció del trànsit a l'entorn de l'Església ha propiciat la unió de les tres places en un tot continu, però conservant cadascuna les seves particularitats. Els edificis públics que les conformen poden mantenir així una relació més franca, sense les molèsties ocasionades pels cotxes, i alhora es pot aconseguir una plaça Major per a Cornellà.
 
Pel que fa al nus esmentat que formen l'avinguda dels Alps, el carrer de Salvador Allende i la carretera d'Esplugues, s'hi ha proposat una rotonda al voltant de la qual s'organitzen els passos de vianants i la vialitat rodada. La connexió dels dos triangles resultants configura un nou paisatge i aconsegueix donar continuïtat a l'espai públic per sota del viaducte del tren. S'ha minimitzat l'impacte del viaducte buscant reforçar la singularitat d'aquest punt per mitjà d'una instal·lació especial d'enllumenat, reforçada amb la proposta de l'encreuament viari situat just a sota.
 
Per garantir la continuïtat de la rambla d'Anselm Clavé, s'ha proposat un passeig central arbrat amb prou amplada per instal·lar-hi quioscs de premsa, flors o begudes, i fer més amable l'entrada al nucli antic de la ciutat.
 
S'ha reformat finalment la plaça de Francesc Macià connectant-la amb la plaça de davant l'ajuntament mitjançant un sistema de rampes. L'espai resultant queda delimitat per la balconada de l'ajuntament, les façanes de les edificacions veïnes que tenen caràcter d'interior d'illa i el carrer Jacint Verdaguer que hi contacta mitjançant uns trams d'escales que n'absorbeixen el pendent. En resulta un espai horitzontal de paviment de sauló, dotat amb arbrat d'ombra de creixement ràpid, mobiliari urbà per seure i descansar i un espai tancat per a jocs infantils de forma el·líptica. Beth Galí, Jaume Benavent, Andrés Rodríguez, Ruediger Wurth (BB+GG arquitectes) Jordi Larruy (eng. tècnic d'obres públiques), Francesc Ventura (EMAB Enginyeria i Medi Ambient de Badalona), Sonia Bo, Andrea Tous, Irving De La Rosa, Leonor Miguéis (arquitectes) Transformació dels espais públics del centre La transformació del centre de Cornellà de Llobregat ha descongestionat el trànsit de la carretera d'Esplugues i ha convertit els espais públics a l'entorn de l'Ajuntament i de la plaça de l'Església en un eix cívic integrat a la ciutat.","2019-03-18T13:30:39.085Z" "63456c49fea76f287cac1959","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/ordenacio-del-carrer-major/273594/11656","Espai públic","Montcada i Reixac","","ca_ES","273594","","Carrers i places","Realitzat","9.055 m2","","","Jordi Navarro (arquitecte – AMB), Javier Navarro (eng. tècnic d'obres públiques – AMB)","Jordi Navarro (arquitecte – AMB)","","","Rogasa","El carrer Major de Montcada és l'eix neuràlgic comercial i d'activitats del nucli antic de la població, on es generen les activitats pròpies d'un centre urbà. Té una llargada d'uns 500 metres i és perpendicular al riu Ripoll, sobre el qual, a través d'un pont de vianants, es connecta amb el barri de Can Coll, a l'altra riba.

Al carrer hi ha edificis d'equipaments com són la Casa de la Vila, el Teatre auditori municipal, la comissaria de Policia, l'església de Santa Engràcia i l'escola del Sagrat Cor. També s'hi troben alguns edificis residencials d'estil modernista d'interès. El carrer sol estar ple de vida, i assoleix un caràcter més lúdic a les tardes, quan no hi pot haver cotxes aparcats i es restringeix el pas de vehicles. La intervenció vol reforçar el caràcter de via cívica i representativa amb predomini del vianant. A tal efecte s'ha proposat un paviment a un sol nivell, amb dues rasants que conflueixen en un aiguafons central. També s'han definit zones d'estada quan l'espai s'eixampla i una nova plantació d'arbrat a tot el llarg del carrer que permet recuperar en part el caràcter que havia tingut antigament.

El paviment és de pòrfir natural de tres formats que serveixen per definir diferents àmbits urbans. En primer lloc, hi ha dues bandes centrals de llambordins, una d'elles de 2,8 metres d'amplada per a circulació de vehicles, i l'altra de 2 metres per a aparcament temporal. Fora de les hores d'aparcament i circulació de vehicles, es converteixen en un espai de passeig i extensió de les terrasses dels bars i restaurants. En segon lloc es defineixen unes bandes d'1,20 metres d'amplada a un o dos cantons del carrer, que separen l'àmbit dels cotxes de l'àmbit dels vianants. Estan pavimentades amb peces de 20x40 cm, i s'hi situen els escocells amb l'arbrat, les llumeneres i els elements de mobiliari urbà. Per últim, a les voravies, les peces de pòrfir tenen el format més gran, de 40x60 cm. Al tram més ample del carrer s'eixampla la voravia de rasant més alta i es trasllada l'aparcament al cantó sud-est, tot alliberant l'accés a l‘esglaonat que salva el desnivell: aquí s'hi incorporen unes jardineres fixes d'acer corten que marquen un ritme en relació als fanals i serveixen de barrera per als vehicles.

A cada equipament del carrer se li dóna un èmfasi amb la intervenció. Davant del teatre, el paviment forma un cercle compost per llambordes concèntriques que vol recordar el traçat en planta dels teatres grecs i romans. A l'església s'hi recupera l'escalinata frontal semicircular emulant la que hi havia antigament però donant-li major dimensió i incorporant-hi una rampa per millorar l'accessibilitat. A la façana lateral de l'església, que dóna a la plaça, s'amplia la plataforma al nivell de la sagristia per configurar un espai que pot servir d'escenari o pòdium i que permet conservar un bon exemplar d'olivera.

La intervenció s'estén als carrers del Bogatell i de la Generalitat amb paviments de peces prefabricades de formigó dels mateixos formats i disposició que les peces de pòrfir. Aquests carrers passen a tenir també una única rasant i se'n restringeix el pas de vehicles, delimitat  per les superfícies de llambordes, pel mobiliari urbà, les llumeneres i el nou arbrat incorporat.","Ordenació del carrer Major per reforçar-ne el caràcter de via cívica i millorar la qualitat de l'espai urbà amb mobiliari i nova pavimentació.","","Ordenació del carrer Major","Imatge de la ordenació","http://www.amb.cat/documents/11656/273116/MONTCADA+00.jpg/55fcd560-8df1-4e52-9775-cb0fc306a36f?t=1370865310447","María José Reyes","Jordi Navarro (arquitecte – AMB)","3.733.313,38 €","Antonio Vasco (eng. tècnic d'obres públiques), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Joan Codina (eng. tècnic industrial), Rafael Morant (tècnic auxiliar d'obra), Luis Felipe Ibarra, María De Ochoa, Isidro-Félix Verano (arquitectes), Carlos Javier Verdugo (estudiant d'arquitectura)","","María José Reyes","http://www.fotografiareyes.com","","María José Reyes","Ciro Frank","http://www.cirofrankschiappa.com","","Ciro Frank","2.1879630088806152","41.485469818115234","Territori","true","","","","","","Ordenació del carrer Major","","","","","Ordenació del carrer Major","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/273116/MONTCADA+01.jpg/900f70c9-6c80-4940-9f40-0f8983108485?t=1370865339168","Ordenació del carrer Major","","","Ordenació del carrer Major","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/273116/MONTCADA+02.jpg/675b149b-b965-4522-9948-1e77a96d9a26?t=1370865360733","Ordenació del carrer Major","","","Ordenació del carrer Major","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/273116/MONTCADA+03.jpg/87e58a92-5609-4c7b-8a1e-5fc80f5b8a02?t=1370865392638","Ordenació del carrer Major","","","Ordenació del carrer Major","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/273116/MONTCADA+04.jpg/038f5567-0258-42f6-be64-a71d0503201f?t=1370865417129","Ordenació del carrer Major","","","Ordenació del carrer Major","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/273116/MONTCADA+05.jpg/d2d80610-2ee6-45e1-b88c-e7534773b014?t=1370865443822","Ordenació del carrer Major","","","Ordenació del carrer Major","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/273116/MONTCADA+06.jpg/d94bc55f-6083-4fb6-a989-58e00458337f?t=1370865471951","Ordenació del carrer Major","","","Ordenació del carrer Major","","Ciro Frank","http://www.amb.cat/documents/11656/273116/MONTCADA+07.jpg/c2329cd8-6875-40c6-84d1-63d3789c9858?t=1370865537367","Ordenació del carrer Major","","2009-07-01T00:00:00.000Z","","","2010-03-01T00:00:00.000Z","Montcada i Reixac Jordi Navarro (arquitecte – AMB), Javier Navarro (eng. tècnic d'obres públiques – AMB) Jordi Navarro (arquitecte – AMB) Rogasa El carrer Major de Montcada és l'eix neuràlgic comercial i d'activitats del nucli antic de la població, on es generen les activitats pròpies d'un centre urbà. Té una llargada d'uns 500 metres i és perpendicular al riu Ripoll, sobre el qual, a través d'un pont de vianants, es connecta amb el barri de Can Coll, a l'altra riba.

Al carrer hi ha edificis d'equipaments com són la Casa de la Vila, el Teatre auditori municipal, la comissaria de Policia, l'església de Santa Engràcia i l'escola del Sagrat Cor. També s'hi troben alguns edificis residencials d'estil modernista d'interès. El carrer sol estar ple de vida, i assoleix un caràcter més lúdic a les tardes, quan no hi pot haver cotxes aparcats i es restringeix el pas de vehicles. La intervenció vol reforçar el caràcter de via cívica i representativa amb predomini del vianant. A tal efecte s'ha proposat un paviment a un sol nivell, amb dues rasants que conflueixen en un aiguafons central. També s'han definit zones d'estada quan l'espai s'eixampla i una nova plantació d'arbrat a tot el llarg del carrer que permet recuperar en part el caràcter que havia tingut antigament.

El paviment és de pòrfir natural de tres formats que serveixen per definir diferents àmbits urbans. En primer lloc, hi ha dues bandes centrals de llambordins, una d'elles de 2,8 metres d'amplada per a circulació de vehicles, i l'altra de 2 metres per a aparcament temporal. Fora de les hores d'aparcament i circulació de vehicles, es converteixen en un espai de passeig i extensió de les terrasses dels bars i restaurants. En segon lloc es defineixen unes bandes d'1,20 metres d'amplada a un o dos cantons del carrer, que separen l'àmbit dels cotxes de l'àmbit dels vianants. Estan pavimentades amb peces de 20x40 cm, i s'hi situen els escocells amb l'arbrat, les llumeneres i els elements de mobiliari urbà. Per últim, a les voravies, les peces de pòrfir tenen el format més gran, de 40x60 cm. Al tram més ample del carrer s'eixampla la voravia de rasant més alta i es trasllada l'aparcament al cantó sud-est, tot alliberant l'accés a l‘esglaonat que salva el desnivell: aquí s'hi incorporen unes jardineres fixes d'acer corten que marquen un ritme en relació als fanals i serveixen de barrera per als vehicles.

A cada equipament del carrer se li dóna un èmfasi amb la intervenció. Davant del teatre, el paviment forma un cercle compost per llambordes concèntriques que vol recordar el traçat en planta dels teatres grecs i romans. A l'església s'hi recupera l'escalinata frontal semicircular emulant la que hi havia antigament però donant-li major dimensió i incorporant-hi una rampa per millorar l'accessibilitat. A la façana lateral de l'església, que dóna a la plaça, s'amplia la plataforma al nivell de la sagristia per configurar un espai que pot servir d'escenari o pòdium i que permet conservar un bon exemplar d'olivera.

La intervenció s'estén als carrers del Bogatell i de la Generalitat amb paviments de peces prefabricades de formigó dels mateixos formats i disposició que les peces de pòrfir. Aquests carrers passen a tenir també una única rasant i se'n restringeix el pas de vehicles, delimitat  per les superfícies de llambordes, pel mobiliari urbà, les llumeneres i el nou arbrat incorporat. Jordi Navarro (arquitecte – AMB) Antonio Vasco (eng. tècnic d'obres públiques), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Joan Codina (eng. tècnic industrial), Rafael Morant (tècnic auxiliar d'obra), Luis Felipe Ibarra, María De Ochoa, Isidro-Félix Verano (arquitectes), Carlos Javier Verdugo (estudiant d'arquitectura) Ordenació del carrer Major Ordenació del carrer Major per reforçar-ne el caràcter de via cívica i millorar la qualitat de l'espai urbà amb mobiliari i nova pavimentació.","2019-03-18T12:20:57.918Z" "63456c49fea76f287cac195b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/ampliacio-de-la-placa-espanyola/278884/11656","Espai públic","L'Hospitalet de Llobregat","","ca_ES","278884","","Carrers i places","Realitzat","898 m2","","","Noemí Martínez (arquitecta – AMB), Marc Bàrbara (estructures – S4 Arquitectes), Natàlia Castaños, Javier Navarro (eng. tècnics d'obres públiques – AMB)","Noemí Martínez (arquitecta – AMB), Marc Bàrbara (estructures – S4 Arquitectes)","","","Construccions Rubau","L'objecte de la intervenció ha estat l'ampliació i ordenació d'aquesta plaça a partir de l'oportunitat que oferia l'enderroc d'un edifici en desús i afectat pel PGM. La plaça era un espai de forma troncocònica d'uns 2.200 m2, situat en una superilla de prioritat invertida al barri de la Torrassa, amb el carrer del Montseny, de trànsit rodat i eix del barri, com a límit superior. Al centre de la plaça hi havia una zona de jocs infantils de forma irregular i mal encaixada que presentava un paviment en estat deficient. Una sèrie d'elements de gran volum (caseta de gelats, de l'ONCE, panells publicitaris, etc.) esquitxaven i obstaculitzaven la banda més estreta de la plaça, a tocar amb el carrer del Montseny.

La incorporació del solar alliberat, situat en una de les cantonades de l'esmentat carrer confereix al nou espai una forma en L que permet que la plaça millori la relació amb el barri pel seu extrem més concorregut. L'actuació ha volgut aprofitar aquest fet alliberant al màxim aquest punt mitjançant l'ordenació dels elements de mobiliari existent i la implantació del nou programa.

El nou espai havia d'integrar-se a la plaça existent reconeixent-se'n com a part. Amb aquesta finalitat s'ha enderrocat la franja de paviment prefabricat de formigó que formalitzava el frontal de façanes i s'ha estirat el paviment de peces de granit que hi havia al centre. Els nous elements de jocs que s'hi han instal·lat s'han situat, segons les seves característiques i requeriments, en dues zones diferenciades: una amb paviment de cautxú i protegida que conté els elements infantils i una altra oberta i amb paviment de granit d'igual direcció i mida més petita que la resta de la plaça que conté els elements per a adults. Aquestes dues zones estan separades entre elles per un banc de grans dimensions format per bigues de fusta laminada, que deixa passar el tronc d'una magnòlia com a element singular i realitza la funció de barrera per a la zona de jocs infantils complementada amb trams de tubulars d'acer galvanitzat.

La intervenció ha requerit també el tractament tècnic i estètic de les dues mitgeres que han quedat a la vista. S'hi ha col·locat a tocar un banc corregut de formigó armat que fa les funcions d'àmbit d'estar i transició entre les dues zones de jocs i el tractament de les parets. Aquest banc és també la fonamentació d'uns perfils d'acer estructurals que, amb diferents alçades i seccions i pintats amb un degradat de colors, confereixen un ritme particular a les dues parets mitgeres. Els colors del degradat, igual que els del cautxú, segueixen la paleta establerta a partir dels colors dels nous envans pluvials disposats, que són els de les façanes principals dels edificis als quals corresponen. Aquests colors i el tipus de tanca de perfils tubulars han estat els utilitzats en la reforma de la zona de jocs existent. Se n'ha refet la traça de manera que encaixi amb més folgança i permeti així una millor circulació al seu voltant i una convivència més fluida amb les terrasses dels locals de la plaça. El mobiliari urbà existent s'ha endreçat per poder alliberar espai en l'accés a la plaça des del carrer del Montseny.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones","L'ampliació i ordenació de la plaça Espanyola crea un nou espai referent per al barri amb un disseny innovador que incorpora nous jocs infantils, elements per a adults i el tractament tècnic i estètic de les mitgeres.","","Ampliació de la plaça Espanyola","Imatge de la plaça","http://www.amb.cat/documents/11656/278521/PLAC%CC%A7A+ESPANYOLA+00.jpg/c7c015b1-0252-473e-9f16-7ed602692ab5?t=1371542690000","Adrià Goula","Noemí Martínez (arquitecta – AMB)","574.582,60 €","Amado Martín, Virgínia Díaz del Río, Verónica Cereijo (arquitectes), Carlos Villasur, Sara Arguedas, Gisela Traby (eng. tècnics industrials), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Montserrat Arbiol, Jordi Bardolet (eng. tècnics agrícoles), Narcís Valle (delineant)","","S4 Arquitectes","http://www.s4arquitectes.blogspot.com.es","","S4 Arquitectes","Adrià Goula","http://www.adriagoula.com","","Adrià Goula","2.121514081954956","41.370975494384766","Territori","true","","","","","","Ampliació de la plaça Espanyola","","","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/278521/PLAC%CC%A7A+ESPANYOLA+01.jpg/3ca29096-1aad-49ea-bd1e-b736f0ec4695?t=1371542717000","Ampliació de la plaça Espanyola","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/278521/PLAC%CC%A7A+ESPANYOLA+02.jpg/98c82fe7-1f66-40ec-b1d7-e842d120f1cb?t=1371542739000","Ampliació de la plaça Espanyola","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/278521/PLAC%CC%A7A+ESPANYOLA+03.jpg/7ab2cb9e-7f5f-4196-bd98-70fe5cd0380f?t=1371542760000","Ampliació de la plaça Espanyola","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/278521/PLAC%CC%A7A+ESPANYOLA+04.jpg/1e9cbad1-0abb-4027-ad97-207eb3855b3d?t=1371542781000","Ampliació de la plaça Espanyola","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/278521/PLAC%CC%A7A+ESPANYOLA+05.jpg/aac95910-8e40-46dc-b998-b7e00146a8fb?t=1371542818000","Ampliació de la plaça Espanyola","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/278521/PLAC%CC%A7A+ESPANYOLA+06.jpg/95033544-eb81-4406-9e34-98d5f48a85d5?t=1371542840000","Ampliació de la plaça Espanyola","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/278521/PLAC%CC%A7A+ESPANYOLA+07.jpg/cf1ea3d7-927b-43a0-af77-2e52be899859?t=1371542864000","Ampliació de la plaça Espanyola","","","Imatge de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/278521/PLAC%CC%A7A+ESPANYOLA+08.jpg/9ad2ea93-4012-4d8c-8a90-bae7c9f5ae67?t=1371542901000","Ampliació de la plaça Espanyola","","2010-07-01T00:00:00.000Z","","","2011-05-01T00:00:00.000Z","L'Hospitalet de Llobregat Noemí Martínez (arquitecta – AMB), Marc Bàrbara (estructures – S4 Arquitectes), Natàlia Castaños, Javier Navarro (eng. tècnics d'obres públiques – AMB) Noemí Martínez (arquitecta – AMB), Marc Bàrbara (estructures – S4 Arquitectes) Construccions Rubau L'objecte de la intervenció ha estat l'ampliació i ordenació d'aquesta plaça a partir de l'oportunitat que oferia l'enderroc d'un edifici en desús i afectat pel PGM. La plaça era un espai de forma troncocònica d'uns 2.200 m2, situat en una superilla de prioritat invertida al barri de la Torrassa, amb el carrer del Montseny, de trànsit rodat i eix del barri, com a límit superior. Al centre de la plaça hi havia una zona de jocs infantils de forma irregular i mal encaixada que presentava un paviment en estat deficient. Una sèrie d'elements de gran volum (caseta de gelats, de l'ONCE, panells publicitaris, etc.) esquitxaven i obstaculitzaven la banda més estreta de la plaça, a tocar amb el carrer del Montseny.

La incorporació del solar alliberat, situat en una de les cantonades de l'esmentat carrer confereix al nou espai una forma en L que permet que la plaça millori la relació amb el barri pel seu extrem més concorregut. L'actuació ha volgut aprofitar aquest fet alliberant al màxim aquest punt mitjançant l'ordenació dels elements de mobiliari existent i la implantació del nou programa.

El nou espai havia d'integrar-se a la plaça existent reconeixent-se'n com a part. Amb aquesta finalitat s'ha enderrocat la franja de paviment prefabricat de formigó que formalitzava el frontal de façanes i s'ha estirat el paviment de peces de granit que hi havia al centre. Els nous elements de jocs que s'hi han instal·lat s'han situat, segons les seves característiques i requeriments, en dues zones diferenciades: una amb paviment de cautxú i protegida que conté els elements infantils i una altra oberta i amb paviment de granit d'igual direcció i mida més petita que la resta de la plaça que conté els elements per a adults. Aquestes dues zones estan separades entre elles per un banc de grans dimensions format per bigues de fusta laminada, que deixa passar el tronc d'una magnòlia com a element singular i realitza la funció de barrera per a la zona de jocs infantils complementada amb trams de tubulars d'acer galvanitzat.

La intervenció ha requerit també el tractament tècnic i estètic de les dues mitgeres que han quedat a la vista. S'hi ha col·locat a tocar un banc corregut de formigó armat que fa les funcions d'àmbit d'estar i transició entre les dues zones de jocs i el tractament de les parets. Aquest banc és també la fonamentació d'uns perfils d'acer estructurals que, amb diferents alçades i seccions i pintats amb un degradat de colors, confereixen un ritme particular a les dues parets mitgeres. Els colors del degradat, igual que els del cautxú, segueixen la paleta establerta a partir dels colors dels nous envans pluvials disposats, que són els de les façanes principals dels edificis als quals corresponen. Aquests colors i el tipus de tanca de perfils tubulars han estat els utilitzats en la reforma de la zona de jocs existent. Se n'ha refet la traça de manera que encaixi amb més folgança i permeti així una millor circulació al seu voltant i una convivència més fluida amb les terrasses dels locals de la plaça. El mobiliari urbà existent s'ha endreçat per poder alliberar espai en l'accés a la plaça des del carrer del Montseny.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones Noemí Martínez (arquitecta – AMB) Amado Martín, Virgínia Díaz del Río, Verónica Cereijo (arquitectes), Carlos Villasur, Sara Arguedas, Gisela Traby (eng. tècnics industrials), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Montserrat Arbiol, Jordi Bardolet (eng. tècnics agrícoles), Narcís Valle (delineant) Ampliació de la plaça Espanyola L'ampliació i ordenació de la plaça Espanyola crea un nou espai referent per al barri amb un disseny innovador que incorpora nous jocs infantils, elements per a adults i el tractament tècnic i estètic de les mitgeres.","2019-07-10T08:00:49.083Z" "63456c49fea76f287cac195d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/urbanitzacio-de-la-placa-d-en-clos/278906/11656","Espai públic","Ripollet","","ca_ES","278906","","Carrers i places","Realitzat","1.355 m2","","","Fina Frontado (FF&FF Oficina de Arquitectura), Xavier Toledo, Alfonso Villareal (arquitectes tècnics)","Franc Fernández, Fina Frontado (FF&FF Oficina de Arquitectura)","","","EUROCATALANA Obres i Serveis","L'objectiu bàsic de l'actuació ha estat conquerir espai per al vianant sense interrompre els fluxos viaris. La principal aportació del projecte consisteix en la resolució sintètica de les necessitats d'il•luminació, mobiliari urbà i segregació del trànsit rodat mitjançant un únic element escultòric i multifuncional. D'aquesta manera s'afavoreix la unicitat de l'espai en un indret de dimensions reduïdes que dóna cabuda a múltiples usos. L'àmbit d'actuació abasta la superfície de la plaça d'en Clos actual, la zona posterior, i els trams dels carrers adjacents de l'entorn: els de la Palma, la Salut i el Duc de Tetuan.

Per causa de les reduïdes dimensions de la plaça, es proposa una superfície contínua per a la qual s'utilitza un sol tipus de paviment de llambordí Terana-Art de Breinco de color cendra, en patró de combinació aleatòria, que doni un caràcter distintiu a l'espai. Damunt d'aquesta manta es projecta un element únic que serveix com a delimitador i al mateix temps protector dels diferents àmbits.

Aquest senzill element que es corba, puja i doblega, constitueix el resum de la major part del mobiliari urbà. Es tracta d'una peça metàl•lica perforada, dotada de llum LED blanca interior que surt a través de les perforacions i actua com a delimitador dels espais de manera que recondueix el trànsit rodat tant de dia com de nit. D'aquesta manera, i amb un sol gest, s'aconsegueix segregar la circulació rodada de la de vianants. Va equipada amb seients formats per una base plegada d'alumini, que consten de seient i respatller acabats amb Silestone negre, i que estan distribuïts de manera estratègica al llarg de tota la peça. Al punt final, s'aixeca i doblega per transformar-se en columna de llum i il•luminar la part central dels dos àmbits de la plaça.

Aquest banc amb lluminària interior s'ha realitzat amb planxes de ferro perforat i pintat, d'una longitud de 5 metres, soldades al taller en forma de caixa de 45x20 cm oberta per la part inferior. A l'interior d'aquest element de ferro i en tota la seva llargària, s'hi col•loca la lluminària LED String de Phillips que puja pel bàcul fins arribar a l'extrem del braç. Els dos bàculs tenen, a més, lluminàries fluorescents estanques adequades per il•luminar els espais de la plaça. A banda d'aquesta singular peça, s'han instal•lat en façana lluminàries Rama de Sant&Cole per fer llum als carrers i als altres àmbits de la plaça de manera homogènia.

L'enjardinament s'ha dut a terme plantant set lledoners (Celtis australis), uns arbres de tipus mediterrani, distribuïts de manera que afavoreixin un millor aprofitament del sol i de l'ombra, juntament amb vegetació arbustiva en escocells i testos que ajuden a acabar de reconfigurar l'espai i aporten l'amabilitat i l'escala adients dins d'un nucli antic.","La urbanització de la plaça d'en Clos ha segregat la circulació viària i ha ampliat l'espai per als ciutadans. El disseny proposa una forma d'escultura urbana que integra els elements d'il·luminació i de mobiliari urbà.","","Urbanització de la plaça d'en Clos","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/273629/PLAC%CC%A7A+D%27EN+CLOS+00.jpg/e474f6f2-4c22-4fe6-b40f-24fe66e4bf00?t=1370866711000","Andrés Flajszer","Franc Fernández, Fina Frontado (FF&FF Oficina de Arquitectura)","571.340,24 €","Antoni Viñuales (tècnic d'obra), Maite Moya, Carolina Lourenço (arquitectes), Guillem Gonzàlez (estructures – BASE DOS), JSS Enginyeria i Arquitectura, Manuel Colominas (paisatgista)","","Franc Fernández","http://www.francfernandez.es","","Franc Fernández","Fina Frontado","http://www.finafrontado.es","","Fina Frontado","Andrés Flajszer","http://www.andresflajszer.com","","Andrés Flajszer","2.154172897338867","41.49863815307617","Territori","true","","","","","Finalista dels Premis Construmat 2011 en la categoria d'Enginyeria Civil.
Seleccionada en els Premis Lamp Lighting Solutions 2011 en la categoria Iluminación Urbana y Paisaje.","Urbanització de la plaça d'en Clos","","","","","Imatge del projecte","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/273629/plac%CC%A7a-d%27en-clos-01.jpg/cbbd7154-0878-4462-b938-b4c471b5477e?t=1370866740000","Urbanització de la plaça d'en Clos","","","Imatge del projecte","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/273629/plac%CC%A7a-d%27en-clos-02.jpg/6f9c3d7a-265e-41be-9c2d-cd87242cc985?t=1370866776000","Urbanització de la plaça d'en Clos","","","Imatge del projecte","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/273629/plac%CC%A7a-d%27en-clos-03.jpg/86f090d7-31c3-4578-aa41-5894dbfaa7b7?t=1370866801000","Urbanització de la plaça d'en Clos","","","Imatge del projecte","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/273629/plac%CC%A7a-d%27en-clos-04.jpg/c5df1f18-153a-4b4f-ad66-e08017ae8363?t=1370866837000","Urbanització de la plaça d'en Clos","","","Imatge del projecte","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/273629/plac%CC%A7a-d%27en-clos-05.jpg/6b0e634a-8861-4582-8cf4-a500eec7d12a?t=1370866867000","Urbanització de la plaça d'en Clos","","2009-01-01T00:00:00.000Z","","","2010-05-01T00:00:00.000Z","Ripollet Fina Frontado (FF&FF Oficina de Arquitectura), Xavier Toledo, Alfonso Villareal (arquitectes tècnics) Franc Fernández, Fina Frontado (FF&FF Oficina de Arquitectura) EUROCATALANA Obres i Serveis L'objectiu bàsic de l'actuació ha estat conquerir espai per al vianant sense interrompre els fluxos viaris. La principal aportació del projecte consisteix en la resolució sintètica de les necessitats d'il•luminació, mobiliari urbà i segregació del trànsit rodat mitjançant un únic element escultòric i multifuncional. D'aquesta manera s'afavoreix la unicitat de l'espai en un indret de dimensions reduïdes que dóna cabuda a múltiples usos. L'àmbit d'actuació abasta la superfície de la plaça d'en Clos actual, la zona posterior, i els trams dels carrers adjacents de l'entorn: els de la Palma, la Salut i el Duc de Tetuan.

Per causa de les reduïdes dimensions de la plaça, es proposa una superfície contínua per a la qual s'utilitza un sol tipus de paviment de llambordí Terana-Art de Breinco de color cendra, en patró de combinació aleatòria, que doni un caràcter distintiu a l'espai. Damunt d'aquesta manta es projecta un element únic que serveix com a delimitador i al mateix temps protector dels diferents àmbits.

Aquest senzill element que es corba, puja i doblega, constitueix el resum de la major part del mobiliari urbà. Es tracta d'una peça metàl•lica perforada, dotada de llum LED blanca interior que surt a través de les perforacions i actua com a delimitador dels espais de manera que recondueix el trànsit rodat tant de dia com de nit. D'aquesta manera, i amb un sol gest, s'aconsegueix segregar la circulació rodada de la de vianants. Va equipada amb seients formats per una base plegada d'alumini, que consten de seient i respatller acabats amb Silestone negre, i que estan distribuïts de manera estratègica al llarg de tota la peça. Al punt final, s'aixeca i doblega per transformar-se en columna de llum i il•luminar la part central dels dos àmbits de la plaça.

Aquest banc amb lluminària interior s'ha realitzat amb planxes de ferro perforat i pintat, d'una longitud de 5 metres, soldades al taller en forma de caixa de 45x20 cm oberta per la part inferior. A l'interior d'aquest element de ferro i en tota la seva llargària, s'hi col•loca la lluminària LED String de Phillips que puja pel bàcul fins arribar a l'extrem del braç. Els dos bàculs tenen, a més, lluminàries fluorescents estanques adequades per il•luminar els espais de la plaça. A banda d'aquesta singular peça, s'han instal•lat en façana lluminàries Rama de Sant&Cole per fer llum als carrers i als altres àmbits de la plaça de manera homogènia.

L'enjardinament s'ha dut a terme plantant set lledoners (Celtis australis), uns arbres de tipus mediterrani, distribuïts de manera que afavoreixin un millor aprofitament del sol i de l'ombra, juntament amb vegetació arbustiva en escocells i testos que ajuden a acabar de reconfigurar l'espai i aporten l'amabilitat i l'escala adients dins d'un nucli antic. Franc Fernández, Fina Frontado (FF&FF Oficina de Arquitectura) Antoni Viñuales (tècnic d'obra), Maite Moya, Carolina Lourenço (arquitectes), Guillem Gonzàlez (estructures – BASE DOS), JSS Enginyeria i Arquitectura, Manuel Colominas (paisatgista) Urbanització de la plaça d'en Clos La urbanització de la plaça d'en Clos ha segregat la circulació viària i ha ampliat l'espai per als ciutadans. El disseny proposa una forma d'escultura urbana que integra els elements d'il·luminació i de mobiliari urbà.","2019-03-18T12:18:29.595Z" "63456c49fea76f287cac1961","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/urbanitzacio-dels-carrers-del-nucli-antic/279272/11656","Espai públic","Sant Boi de Llobregat","","ca_ES","279272","","Carrers i places","Realitzat","7.104 m2","","","Antonio Montes (arquitecte – AMB), Javier Navarro (eng. tècnic d'obres públiques – AMB)","Antonio Montes (arquitecte – AMB)","","","Dragados SA","La permanent transformació de l'espai públic dels nuclis antics està determinada principalment per nous models de mobilitat: recuperar espai per als vianants en detriment dels vehicles. El projecte vol reflexionar sobre la materialització d'aquesta transformació i reconduir les propostes cap a una sistematització de la secció, un nou ordre dels materials i una estandardització dels elements urbans. Tot i que es tracta bàsicament de pavimentació de carrers i places, les obres serveixen per renovar, completar i millorar les xarxes de les companyies de subministrament i les dels serveis municipals.

El nucli antic de Sant Boi està format per un teixit de carrers i places de petita escala, entre alineacions discontínues d'edificis que alternen arquitectures tradicionals amb patrimonials. En aquest context la proposta estableix diferents tipus d'intervenció.

Als carrers de Francesc Maragall, Miguel de Cervantes i la Palla, que són els de menor escala, la transformació ha consistit en la racionalització del trànsit i l'eliminació de l'aparcament de vehicles tot substituint les voreres i la calçada existent per una superfície plana al mateix nivell i per un únic material. La diferenciació d'ús està insinuada per una línia d'arbres i una rigola contínua de recollida d'aigües pluvials.

El carrer de Jaume I, de major amplada, és un espai destinat fonamentalment a vianants i l'ordenació es fa mitjançant la diferenciació de materials: l'asfalt a la part central, i la vorada en un dels costats, que ordena la recollida d'aigües i limita el pas ocasional de vehicles. A la zona del carrer amb menor amplada es manté el criteri de col·locació dels materials, però tota la secció queda al mateix nivell.

A la plaça Cap de la Vila, es canvia l'ús exclusiu que tenia de rotonda per a la circulació de vehicles i es prioritza la recuperació de l'espai per al vianant, com  a lloc d'estar i de relació. La plaça es pavimenta amb un únic material i al mateix nivell, llevat de la vorera de ponent on una vorada ordena el pas permanent de vehicles. Mitjançant canvis d'especejament, textura i juntes, el paviment suggereix, sense arribar a condicionar, l'especialització dels usos de la plaça, la zona destinada a circulació de vehicles i la zona permeable de plantació: es conserven dos pins existents.

Com en la intervenció de la fase anterior, el paviment s'ha col·locat seguint diferents orientacions en funció de l'amplada o longitud de l'espai i la situació del carrer dins la trama urbana. Es mantenen els criteris de material de pavimentació de la primera fase. Als carrers s'utilitza la llamborda de granit, un material de qualitat i neutre, que per la seva resistència es compatible amb la circulació de vehicles i que proporciona un acabat antilliscant, resistent al polit i de fàcil reposició. La plaça, element singular en la trama, es diferencia del sistema de carrers, amb un paviment de pòrfir vermell.

Els elements urbans qualifiquen i doten de confort els espais més singulars, complementats per la introducció d'un arbrat específic quan l' amplada ho permet. L'enllumenat s'ha resolt amb columnes d'alumini tipus Plus, situades entre els arbres d'alineació, i projectors amb potes a la resta dels carrers.","El barri antic de Sant Boi de Llobregat continua recuperant espai per als vianants en aquesta segona fase de reurbanització i millora els serveis municipals. El projecte proposa un joc de paviments que guien els vianants i restringeixen l'ús del vehicle privat.","","Urbanització dels carrers del nucli antic","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/278915/CARRERS+DEL+NUCLI+ANTIC+00.jpg/5003c412-9127-4f98-8c78-0d00fd6a3ae5?t=1371545557597","Aleix Bagué","Antonio Montes (arquitecte – AMB)","2.500.000,00 €","Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Susana Casino (eng. tècnica agrícola), Joan Codina (eng. tècnic industrial), Manel Sanz (tècnic auxiliar d'obra), Roger Ayza, Marta S. Blanco (arquitectes), Jesús Magallón (estudiant d'arquitectura)","","","","","","2.0392749309539795","41.34654998779297","Territori","true","","","","","","Urbanització dels carrers del nucli antic","","","","","Imatge del projecte","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/278915/CARRERS+DEL+NUCLI+ANTIC+01.jpg/36c37fc8-4822-47b3-af27-565552cfb4e2?t=1371545586157","Urbanització dels carrers del nucli antic","","","Imatge del projecte","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/278915/CARRERS+DEL+NUCLI+ANTIC+02.jpg/f26b6fc8-4f9a-4056-b7b4-96a98e1176d8?t=1371545611867","Urbanització dels carrers del nucli antic","","","Imatge del projecte","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/278915/CARRERS+DEL+NUCLI+ANTIC+03.jpg/452f1254-33f2-4d54-8e58-268fe465f253?t=1371545637819","Urbanització dels carrers del nucli antic","","","Imatge del projecte","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/278915/CARRERS+DEL+NUCLI+ANTIC+04.jpg/eba75e09-a59c-44c4-a2bb-65f517022b0b?t=1371545656923","Urbanització dels carrers del nucli antic","","","Imatge del projecte","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/278915/CARRERS+DEL+NUCLI+ANTIC+05.jpg/8b4de982-7cc6-401a-9025-dba9a864bfb3?t=1371545681290","Urbanització dels carrers del nucli antic","","","Imatge del projecte","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/278915/CARRERS+DEL+NUCLI+ANTIC+06.jpg/eb264405-89db-44d3-8a94-efec880ea6f5?t=1371545702084","Urbanització dels carrers del nucli antic","","","Imatge del projecte","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/278915/CARRERS+DEL+NUCLI+ANTIC+07.jpg/5e61036f-1bd7-497f-be62-7cfe78311a6f?t=1371545723465","Urbanització dels carrers del nucli antic","","2009-02-01T00:00:00.000Z","","","2009-12-01T00:00:00.000Z","Sant Boi de Llobregat Antonio Montes (arquitecte – AMB), Javier Navarro (eng. tècnic d'obres públiques – AMB) Antonio Montes (arquitecte – AMB) Dragados SA La permanent transformació de l'espai públic dels nuclis antics està determinada principalment per nous models de mobilitat: recuperar espai per als vianants en detriment dels vehicles. El projecte vol reflexionar sobre la materialització d'aquesta transformació i reconduir les propostes cap a una sistematització de la secció, un nou ordre dels materials i una estandardització dels elements urbans. Tot i que es tracta bàsicament de pavimentació de carrers i places, les obres serveixen per renovar, completar i millorar les xarxes de les companyies de subministrament i les dels serveis municipals.

El nucli antic de Sant Boi està format per un teixit de carrers i places de petita escala, entre alineacions discontínues d'edificis que alternen arquitectures tradicionals amb patrimonials. En aquest context la proposta estableix diferents tipus d'intervenció.

Als carrers de Francesc Maragall, Miguel de Cervantes i la Palla, que són els de menor escala, la transformació ha consistit en la racionalització del trànsit i l'eliminació de l'aparcament de vehicles tot substituint les voreres i la calçada existent per una superfície plana al mateix nivell i per un únic material. La diferenciació d'ús està insinuada per una línia d'arbres i una rigola contínua de recollida d'aigües pluvials.

El carrer de Jaume I, de major amplada, és un espai destinat fonamentalment a vianants i l'ordenació es fa mitjançant la diferenciació de materials: l'asfalt a la part central, i la vorada en un dels costats, que ordena la recollida d'aigües i limita el pas ocasional de vehicles. A la zona del carrer amb menor amplada es manté el criteri de col·locació dels materials, però tota la secció queda al mateix nivell.

A la plaça Cap de la Vila, es canvia l'ús exclusiu que tenia de rotonda per a la circulació de vehicles i es prioritza la recuperació de l'espai per al vianant, com  a lloc d'estar i de relació. La plaça es pavimenta amb un únic material i al mateix nivell, llevat de la vorera de ponent on una vorada ordena el pas permanent de vehicles. Mitjançant canvis d'especejament, textura i juntes, el paviment suggereix, sense arribar a condicionar, l'especialització dels usos de la plaça, la zona destinada a circulació de vehicles i la zona permeable de plantació: es conserven dos pins existents.

Com en la intervenció de la fase anterior, el paviment s'ha col·locat seguint diferents orientacions en funció de l'amplada o longitud de l'espai i la situació del carrer dins la trama urbana. Es mantenen els criteris de material de pavimentació de la primera fase. Als carrers s'utilitza la llamborda de granit, un material de qualitat i neutre, que per la seva resistència es compatible amb la circulació de vehicles i que proporciona un acabat antilliscant, resistent al polit i de fàcil reposició. La plaça, element singular en la trama, es diferencia del sistema de carrers, amb un paviment de pòrfir vermell.

Els elements urbans qualifiquen i doten de confort els espais més singulars, complementats per la introducció d'un arbrat específic quan l' amplada ho permet. L'enllumenat s'ha resolt amb columnes d'alumini tipus Plus, situades entre els arbres d'alineació, i projectors amb potes a la resta dels carrers. Antonio Montes (arquitecte – AMB) Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Susana Casino (eng. tècnica agrícola), Joan Codina (eng. tècnic industrial), Manel Sanz (tècnic auxiliar d'obra), Roger Ayza, Marta S. Blanco (arquitectes), Jesús Magallón (estudiant d'arquitectura) Urbanització dels carrers del nucli antic El barri antic de Sant Boi de Llobregat continua recuperant espai per als vianants en aquesta segona fase de reurbanització i millora els serveis municipals. El projecte proposa un joc de paviments que guien els vianants i restringeixen l'ús del vehicle privat.","2019-03-18T12:09:42.054Z" "63456c49fea76f287cac1963","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/adequacio-del-parc-de-can-solei-i-de-ca-l-arnus/279637/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","279637","","Parcs i jardins","Realitzat","12.150 m2","","","Isabel Bennasar (arquitecta), David Aguilar (eng. tècnic d'obres públiques – AMB)","Isabel Bennasar, Ana M. Noguera (arquitectes)","","","UTE Medio Ambiente Dalmau SA-Acciona Infraestructuras SA","
Es tracta de la tercera fase del projecte d'ordenació d'aquest espai amb una superfície d'actuació de 10.712 m2, dels quals 8.808 són del parc de Ca l'Arnús i la resta del parc de Can Solei. L'àmbit total del parc té una superfície de 6'81 ha. Les actuacions d'ordenació que s'estan portant a terme pretenen integrar els tres espais existents (les peces construïdes, els espais enjardinats i l'espai agrícola), establir accessos per lligar el parc a la ciutat i fer-ne permeables els límits de manera que esdevingui visible des del exterior.

El projecte inclou l'ordenació de totes les parts de la finca, recuperant-ne els elements històrics d'interès existents i incorporant-hi els serveis i els itineraris necessaris per possibilitar-ne l'ús públic. La creació de la xarxa general de camins que lliguin i donin valor a tots els espais és fonamental. Es configuren els eixos principals d'estructuració del parc que vinculen els quatre accessos principals i n'organitzen els diferents usos al seu interior. Es recuperen els jardins històrics, l'espai agrícola i la xarxa de camins d'accés existents restaurant-ne els elements característics; al mateix temps, es potencia la creació de l'eix de connexió principal des de Can Solei a la Riera Canyadó i de l'eix transversal de connexió amb el passeig vora dels horts.

La primera i la segona fase de recuperació i adequació del parc, ja executades, van incloure la recuperació del jardí romàntic existent a la part alta de la finca, amb el llac i la torre i l'eix del camí de xiprers; la restauració de la torre de l'estació meteorològica i la recuperació del seu jardí; la restauració de la glorieta, de la bassa i de la torre del dipòsit; la consolidació estructural de l'edifici principal; la restauració de les grutes; la consolidació dels murs existents i la construcció del mur de límit amb el lateral de l'autopista; i l'obertura de la connexió entre el parcs de Can Solei i de Ca l'Arnús al nivell de les cases de Can Solei.

Les actuacions concretes realitzades en aquesta tercera fase són:
","El parc de Can Solei i de Ca l'Arnús incorpora nous espais enjardinats i nous equipaments i completa, així, la xarxa d'itineraris tot recuperant els elements històrics d'interès existents a l'entorn.","","Adequació del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/279282/PARC+DE+CAN+SOLEI+00.jpg/8c6edda9-5746-4beb-a405-7e28e13eb517?t=1371546668986","Isabel Bennasar","Isabel Bennasar, Ana M. Noguera (arquitectes)","2.053.032,44 €","Roser Vives (eng. agrònoma), Xavier Badia (arquitecte tècnic), J. Ignacio Eskubi (arquitecte – estructures), Jona Garcia, Corina Dindareanu (arquitectes), Marta Miravet (estudiant d'arquitectura)","","Isabel Bennasar","http://www.isabelbennasar.com","","Isabel Bennasar","Ana M. Noguera","http://www.annanoguera.com","","Ana M. Noguera","Lluís Bernat","http://www.4photos.cat","","Lluís Bernat","Informació de servei del parc","/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall?c_p_p_id=EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detail=true&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_articleId=345235&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_groupId=11656&p_p_lifecycle=1&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Fterritori%2Fespai-public%2Fparcs%2Fconsulta-de-parcs","","Informació de servei del parc","Xarxa de parcs metropolitans","","http://www.amb.cat/web/territori/espai-public/parcs","Xarxa de parcs metropolitans","2.2538890838623047","41.456180572509766","Territori","true","","","","","","Adequació del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús","","","","","Imatge del projecte","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/279282/PARC+DE+CAN+SOLEI+01.jpg/e2bd00ab-d6ad-4a82-bc53-b3e6536aefaa?t=1371546721487","Adequació del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús","","","Imatge del projecte","","Isabel Bennasar","http://www.amb.cat/documents/11656/279282/PARC+DE+CAN+SOLEI+02.jpg/88431146-f778-42b0-8230-9c2932d6b205?t=1371546874502","Adequació del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús","","","Imatge del projecte","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/279282/PARC+DE+CAN+SOLEI+03.jpg/da56e08f-c255-4df6-9297-d1bbb5ed8311?t=1371546895050","Adequació del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús","","","Imatge del projecte","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/279282/PARC+DE+CAN+SOLEI+04.jpg/28f1e8a5-badc-443c-ae73-51a7a1294c61?t=1371546921421","Adequació del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús","","","Imatge del projecte","","Isabel Bennasar","http://www.amb.cat/documents/11656/279282/PARC+DE+CAN+SOLEI+05.jpg/ae3545bc-a2ab-4477-b755-a7407ff67879?t=1371546940850","Adequació del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús","","","Imatge del projecte","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/279282/PARC+DE+CAN+SOLEI+06.jpg/10e6f2aa-6a41-42c8-b997-19c4a66d7639?t=1371546967189","Adequació del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús","","","Imatge del projecte","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/279282/PARC+DE+CAN+SOLEI+07.jpg/207471f3-dc90-4204-84a4-d15d14c8a6af?t=1371546990361","Adequació del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús","","","Imatge del projecte","","Isabel Bennasar","http://www.amb.cat/documents/11656/279282/PARC+DE+CAN+SOLEI+08.jpg/9e0ee6e2-92c9-4638-80d4-6e55df412e16?t=1371547023978","Adequació del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús","","2009-02-01T00:00:00.000Z","","","2010-11-01T00:00:00.000Z","Badalona Isabel Bennasar (arquitecta), David Aguilar (eng. tècnic d'obres públiques – AMB) Isabel Bennasar, Ana M. Noguera (arquitectes) UTE Medio Ambiente Dalmau SA-Acciona Infraestructuras SA
Es tracta de la tercera fase del projecte d'ordenació d'aquest espai amb una superfície d'actuació de 10.712 m2, dels quals 8.808 són del parc de Ca l'Arnús i la resta del parc de Can Solei. L'àmbit total del parc té una superfície de 6'81 ha. Les actuacions d'ordenació que s'estan portant a terme pretenen integrar els tres espais existents (les peces construïdes, els espais enjardinats i l'espai agrícola), establir accessos per lligar el parc a la ciutat i fer-ne permeables els límits de manera que esdevingui visible des del exterior.

El projecte inclou l'ordenació de totes les parts de la finca, recuperant-ne els elements històrics d'interès existents i incorporant-hi els serveis i els itineraris necessaris per possibilitar-ne l'ús públic. La creació de la xarxa general de camins que lliguin i donin valor a tots els espais és fonamental. Es configuren els eixos principals d'estructuració del parc que vinculen els quatre accessos principals i n'organitzen els diferents usos al seu interior. Es recuperen els jardins històrics, l'espai agrícola i la xarxa de camins d'accés existents restaurant-ne els elements característics; al mateix temps, es potencia la creació de l'eix de connexió principal des de Can Solei a la Riera Canyadó i de l'eix transversal de connexió amb el passeig vora dels horts.

La primera i la segona fase de recuperació i adequació del parc, ja executades, van incloure la recuperació del jardí romàntic existent a la part alta de la finca, amb el llac i la torre i l'eix del camí de xiprers; la restauració de la torre de l'estació meteorològica i la recuperació del seu jardí; la restauració de la glorieta, de la bassa i de la torre del dipòsit; la consolidació estructural de l'edifici principal; la restauració de les grutes; la consolidació dels murs existents i la construcció del mur de límit amb el lateral de l'autopista; i l'obertura de la connexió entre el parcs de Can Solei i de Ca l'Arnús al nivell de les cases de Can Solei.

Les actuacions concretes realitzades en aquesta tercera fase són:
Isabel Bennasar, Ana M. Noguera (arquitectes) Roser Vives (eng. agrònoma), Xavier Badia (arquitecte tècnic), J. Ignacio Eskubi (arquitecte – estructures), Jona Garcia, Corina Dindareanu (arquitectes), Marta Miravet (estudiant d'arquitectura) Adequació del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús El parc de Can Solei i de Ca l'Arnús incorpora nous espais enjardinats i nous equipaments i completa, així, la xarxa d'itineraris tot recuperant els elements històrics d'interès existents a l'entorn.","2019-03-18T12:26:17.839Z" "63456c49fea76f287cac1965","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/ampliacio-del-jardi-botanic/280254/11656","Espai públic","Barcelona","","ca_ES","280254","","Parcs i jardins","Realitzat","3.567 m2","","","Javier Bascones, Susana Navarro (arquitectes – TYPSA)","Javier Bascones (arquitecte – TYPSA)","","","UTE Stachys SAU-Medio Ambiente Dalmau SA-Eléctrica Instaladora SL","El Jardí Botànic de Barcelona està situat a la muntanya de Montjuïc, entre el castell i l'estadi olímpic Lluís Companys, sobre un terreny amb considerables desnivells (140 metres de cota màxima i 100 de cota mínima). La seva forma recorda la d'un gran amfiteatre orientat cap el nord-oest i té una superfície d'unes 14 hectàrees, que durant anys ha estat abocador de residus urbans i ara s'ha convertit en un dels grans espais verds de la ciutat. Ofereix magnífiques vistes sobre el delta de Llobregat, l'Anella Olímpica, i gran part de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb les muntanyes del massís del Garraf i les serres de Collserola i de Marina com a teló de fons.

La necessitat de construir accessos per als nous equipaments olímpics el 1986 va afectar seriosament l'antic Jardí Botànic Històric, emplaçat a les pedreres de la Foixarda de Montjuïc. Aquesta situació va afavorir l'avanç de la proposta de construir un nou jardí botànic que, a més, allotgés un nou edifici per a l'Institut Botànic i les seves col·leccions, i pogués convertir-se en un centre de referència per a la conservació de la flora mediterrània.

El projecte del Jardí es genera a partir d'una malla triangular fracturada de camins de formigó, que s'adapta al terreny i organitza els itineraris, les construccions i les infraestructures, i alhora permet la distribució harmònica de les unitats de vegetació. El sistema constructiu que fa possible fracturar la xarxa consisteix en un conjunt de dobles murs triangulars còncaus o convexos que van variant d'alçada, de longitud i de radi de gir. Amb aquests murs el paisatge adquireix ordre i s'organitza des de l'irregular o el fraccionat. Les plantacions assosseguen l'excessiva virtualitat inicial, i l'estructura roman únicament com un ordre inherent a la construcció del Jardí.

El Jardí mostra una representació de la flora de les regions del món amb clima mediterrani, amb dos objectius principals: contribuir a la preservació de les espècies vegetals de cara al futur i efectuar-ne la divulgació per augmentar la sensibilitat ciutadana envers el respecte a la natura i el valor de la biodiversitat. Les col·leccions de plantes mediterrànies es presenten distribuïdes segons la seva procedència geogràfica (Austràlia, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica i la conca mediterrània) i, a la vegada, agrupades d'acord amb els paisatges que formen a la natura. Aquestes agrupacions, denominades fitoepisodis, són les unitats expositives i de gestió del Jardí Botànic.

Pel que fa a la intervenció, aquesta darrera fase completa la intervenció en el Jardí mitjançant l'ampliació de la xarxa de camins, les plantacions a les zones de Xile, Califòrnia i el Mediterrani i la construcció de l'espai polivalent exterior. La lògica de la intervenció es produeix en absència d'escala, ja que als mecanismes de projecte utilitzats els és aliena la dimensió final de les intervencions. El traç inicial i la mesura no són necessaris per anar profunditzant en el projecte. És la utilització de la xarxa triangular la que ha anat afaiçonant el paisatge, al temps que ha donat solució a les complexes demandes del projecte.","La tercera fase d'intervenció del Jardí Botànic de Barcelona consisteix en una ampliació de la xarxa de camins, plantacions a les zones de Xile, Califòrnia i el Mediterrani i la construcció d'un espai polivalent exterior. Aquest equipament, dissenyat com un gran amfiteatre orientat al nord-oest, està situat en un magnífic espai gràcies a la recuperació d'un antic abocador com un gran espai verd per a la ciutat.","","Ampliació del Jardí Botànic","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/279837/JARDI+BOTANIC+00.jpg/c527657e-25b2-4bcc-bbc4-c6a7218c435a?t=1371552360672","Marcela Grassi","Carlos Ferrater, Núria Ayala (arquitectes – OAB)","1.013.472,27 €","Roberto Provana (arquitecte – TYPSA), Jordi Larruy (eng. tècnic d'obres públiques)","","OAB","http://www.ferrater.com","","OAB","Marcela Grassi","http://www.marcelagrassi.com","","Marcela Grassi","Informació de servei del parc","/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall?c_p_p_id=EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detail=true&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_articleId=345106&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_groupId=11656&p_p_lifecycle=1&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Fterritori%2Fespai-public%2Fparcs%2Fconsulta-de-parcs","","Informació de servei del parc","Xarxa de parcs metropolitans","","http://www.amb.cat/web/territori/espai-public/parcs","Xarxa de parcs metropolitans","2.157252073287964","41.36014175415039","Territori","true","","","","","","Ampliació del Jardí Botànic","","","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/279837/JARDI+BOTANIC+01.jpg/be6101e0-649b-4a04-b655-c573e50a4535?t=1371552391048","Ampliació del Jardí Botànic","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/279837/JARDI+BOTANIC+02.jpg/58c0112a-881c-4fc4-b4e6-109ef34773c5?t=1371552410355","Ampliació del Jardí Botànic","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/279837/JARDI+BOTANIC+03.jpg/5d49d067-689a-449c-9451-8ec8805dd7f2?t=1371552435056","Ampliació del Jardí Botànic","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/279837/JARDI+BOTANIC+04.jpg/26183c87-629e-4ac6-ba1c-7d2a829cbf20?t=1371552456729","Ampliació del Jardí Botànic","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/279837/JARDI+BOTANIC+05.jpg/85bbcea7-5f9e-4d43-a7f2-af4aff9404a4?t=1371552477832","Ampliació del Jardí Botànic","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/279837/JARDI+BOTANIC+06.jpg/98959bb7-512f-44ad-958f-45e2f177b4f4?t=1371552500195","Ampliació del Jardí Botànic","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/279837/JARDI+BOTANIC+07.jpg/a63977b4-7ed2-4d48-bea9-865b26d0d800?t=1371552527072","Ampliació del Jardí Botànic","","2007-02-01T00:00:00.000Z","","","2008-10-01T00:00:00.000Z","Barcelona Javier Bascones, Susana Navarro (arquitectes – TYPSA) Javier Bascones (arquitecte – TYPSA) UTE Stachys SAU-Medio Ambiente Dalmau SA-Eléctrica Instaladora SL El Jardí Botànic de Barcelona està situat a la muntanya de Montjuïc, entre el castell i l'estadi olímpic Lluís Companys, sobre un terreny amb considerables desnivells (140 metres de cota màxima i 100 de cota mínima). La seva forma recorda la d'un gran amfiteatre orientat cap el nord-oest i té una superfície d'unes 14 hectàrees, que durant anys ha estat abocador de residus urbans i ara s'ha convertit en un dels grans espais verds de la ciutat. Ofereix magnífiques vistes sobre el delta de Llobregat, l'Anella Olímpica, i gran part de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb les muntanyes del massís del Garraf i les serres de Collserola i de Marina com a teló de fons.

La necessitat de construir accessos per als nous equipaments olímpics el 1986 va afectar seriosament l'antic Jardí Botànic Històric, emplaçat a les pedreres de la Foixarda de Montjuïc. Aquesta situació va afavorir l'avanç de la proposta de construir un nou jardí botànic que, a més, allotgés un nou edifici per a l'Institut Botànic i les seves col·leccions, i pogués convertir-se en un centre de referència per a la conservació de la flora mediterrània.

El projecte del Jardí es genera a partir d'una malla triangular fracturada de camins de formigó, que s'adapta al terreny i organitza els itineraris, les construccions i les infraestructures, i alhora permet la distribució harmònica de les unitats de vegetació. El sistema constructiu que fa possible fracturar la xarxa consisteix en un conjunt de dobles murs triangulars còncaus o convexos que van variant d'alçada, de longitud i de radi de gir. Amb aquests murs el paisatge adquireix ordre i s'organitza des de l'irregular o el fraccionat. Les plantacions assosseguen l'excessiva virtualitat inicial, i l'estructura roman únicament com un ordre inherent a la construcció del Jardí.

El Jardí mostra una representació de la flora de les regions del món amb clima mediterrani, amb dos objectius principals: contribuir a la preservació de les espècies vegetals de cara al futur i efectuar-ne la divulgació per augmentar la sensibilitat ciutadana envers el respecte a la natura i el valor de la biodiversitat. Les col·leccions de plantes mediterrànies es presenten distribuïdes segons la seva procedència geogràfica (Austràlia, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica i la conca mediterrània) i, a la vegada, agrupades d'acord amb els paisatges que formen a la natura. Aquestes agrupacions, denominades fitoepisodis, són les unitats expositives i de gestió del Jardí Botànic.

Pel que fa a la intervenció, aquesta darrera fase completa la intervenció en el Jardí mitjançant l'ampliació de la xarxa de camins, les plantacions a les zones de Xile, Califòrnia i el Mediterrani i la construcció de l'espai polivalent exterior. La lògica de la intervenció es produeix en absència d'escala, ja que als mecanismes de projecte utilitzats els és aliena la dimensió final de les intervencions. El traç inicial i la mesura no són necessaris per anar profunditzant en el projecte. És la utilització de la xarxa triangular la que ha anat afaiçonant el paisatge, al temps que ha donat solució a les complexes demandes del projecte. Carlos Ferrater, Núria Ayala (arquitectes – OAB) Roberto Provana (arquitecte – TYPSA), Jordi Larruy (eng. tècnic d'obres públiques) Ampliació del Jardí Botànic La tercera fase d'intervenció del Jardí Botànic de Barcelona consisteix en una ampliació de la xarxa de camins, plantacions a les zones de Xile, Califòrnia i el Mediterrani i la construcció d'un espai polivalent exterior. Aquest equipament, dissenyat com un gran amfiteatre orientat al nord-oest, està situat en un magnífic espai gràcies a la recuperació d'un antic abocador com un gran espai verd per a la ciutat.","2019-03-18T12:05:47.324Z" "63456c49fea76f287cac1967","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-de-can-rigal/280713/11656","Espai públic","Barcelona","","ca_ES","280713","","Parcs i jardins","Realitzat","19.508 m2","","","Claudi Aguiló Riu (arquitecte – AMB), Manel Sanz (tècnic d'obra – AMB), Maria Sánchez (arquitecta tècnica – AMB)","Claudi Aguiló Riu (arquitecte – AMB)","","","Tau Icesa","Can Rigal és un parc metropolità situat a cavall dels municipis de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat. Reivindicat de fa temps, el parc significa el retorn d'un pulmó verd al bell mig d'un context afectat per un procés de consolidació urbana amb la implantació de nous equipaments i habitatges. Té un paper rellevant com a vertebrador d'aquesta nova centralitat assegurant-ne les connexions tant paisatgístiques com humanes. La primera fase, amb gairebé 2 ha de superfície, pertany al terme de Barcelona.

El programa del projecte parteix de les conclusions de les comissions de seguiment, tant de Barcelona com de L'Hospitalet, i en la fase de redacció s'ha mantingut el procés participatiu. El projecte s'origina a partir d'un eix principal nord-sud que connectarà els dos municipis i que dóna lloc a dues zones de caràcter distint. Per un costat, una zona de bosc mediterrani, amb pins i alzines, que potencia el valor paisatgístic de la serralada de Collserola i, per l'altre i com a contrapunt, una zona de prat on es crea un sistema de plataformes i plantacions geomètriques d'arbrat caducifoli que acull les activitats lúdiques com ara jocs infantils, pistes de jocs, zona de bar, etc.

El camí central es descompon donant lloc a àrees de descans i parterres geomètrics de plantes arbustives i herbàcies, que actuen com a filtre entre les dues zones. L'accent de color es va alternant al llarg del passeig amb el relleu de la floració de les espècies seleccionades al llarg de l'any. Les pèrgoles i pòrtics, amb plantació d'enfiladisses i plaques fotovoltaiques, potencien el caràcter d'eix central i creen zones d'ombra i color, alhora que alimenten la il·luminació del parc. Aquests elements, conjuntament amb la col·lecció de bàculs, donen una imatge orgànica i arbòria.

La topografia inicial del solar es modifica tot compensant els moviments de terres. Les tres terrasses inicials de reblert, transformades en una gran estora de pendents suaus fins al talús del límit amb l'avinguda d'Albert Bastardas, donen lloc a recorreguts adaptats i respecten el criteri de transparència visual en tot el parc.

El disseny del projecte incorpora criteris mediambientals i de sostenibilitat, tant en el seu plantejament general com en aspectes concrets, per exemple la regulació de l'enllumenat, la generació d'electricitat amb plaques fotovoltaiques, l'ús de materials reciclats, etc, i d'una manera molt especial en allò que fa referència a la vegetació i a l'ús de l'aigua.

Si bé en la concepció del parc predominen les àrees vegetades i permeables, es tracta de plantes de baix manteniment, el qual es fa mitjançant l'aprofitament de l'aigua de la pluja: es recull superficialment, es canalitza a través d'un sistema de conduccions drenants i graves i es retorna per capil·laritat a l'estrat vegetal, ja que infiltrar-la fins al freàtic podria desestabilitzar el terreny que té un substrat amb replens de materials de construcció; alhora s'evita la saturació de la xarxa de clavegueram. I a més a més, per al reg directe del parc, s'ha canalitzat l'aigua d'una mina existent a L'Hospitalet la qual, emmagatzemada en un dipòsit situat sota una de les plataformes, resta disponible per a aquest ús.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones","El parc metropolità de Can Rigal connecta els municipis de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. El nou disseny del parc combina una zona de bosc mediterrani amb una zona de prat on es crea un sistema de plataformes i plantacions d'arbres que acull activitats lúdiques.","","Nou parc de Can Rigal","Imatge del parc","http://www.amb.cat/documents/11656/280265/PARC+CAN+RIGAL+00.jpg/6403093d-9484-468e-9f3d-ca8f9d7be7f2?t=1371553393307","Adrià Goula","Claudi Aguiló Riu, Eva Pagès (arquitectes – AMB)","2.667.777,02 €","Lluís Moya, Guillem Baraut, Jaume Gomà (estructures – BOMA), Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Carlos Villasur, Sara Arguedas (eng. tècnics industrials)","","Adrià Goula","http://www.adriagoula.com","","Adrià Goula","2.107234001159668","41.3791389465332","Territori","true","","","","","Seleccionada 2a Mostra d'Arquitectura de Barcelona 2016","Parc de Can Rigal","","","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/280265/PARC+CAN+RIGAL+01.jpg/daa35559-f00e-4d86-88ab-eb4f4e544ff8?t=1371553428775","Nou parc de Can Rigal","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/280265/PARC+CAN+RIGAL+02.jpg/c64c7479-316a-4260-8aeb-229bdd2c30e3?t=1371553454843","Nou parc de Can Rigal","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/280265/PARC+CAN+RIGAL+03.jpg/eafe1c62-4dda-41b8-a54d-fb9f7fcc4100?t=1371553473006","Nou parc de Can Rigal","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/280265/PARC+CAN+RIGAL+04.jpg/ca26ab31-0cd6-4517-ba51-7fa11361803f?t=1371553512987","Nou parc de Can Rigal","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/280265/PARC+CAN+RIGAL+05.jpg/da45789c-98ac-4bcc-ae14-f0bebb47820d?t=1371553541339","Nou parc de Can Rigal","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/280265/PARC+CAN+RIGAL+06.jpg/aaa8f622-c341-413d-a8b1-8f22dd712764?t=1371553570781","Nou parc de Can Rigal","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/280265/PARC+CAN+RIGAL+07.jpg/a9fd0f91-c47e-45f9-be08-0e9a7b3f830d?t=1371553589479","Nou parc de Can Rigal","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/280265/PARC+CAN+RIGAL+08.jpg/28248e0f-acd7-4255-9886-b3384dd646e6?t=1371553610461","Nou parc de Can Rigal","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/280265/PARC+CAN+RIGAL+09.jpg/28de1aa4-2133-4c22-ab30-108be9b5aea3?t=1371553636492","Nou parc de Can Rigal","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/280265/PARC+CAN+RIGAL+10.jpg/52ac5fbd-3b97-49dd-b88d-a15065ec92bb?t=1371553662704","Nou parc de Can Rigal","","2010-11-01T00:00:00.000Z","","","2012-08-01T00:00:00.000Z","Barcelona Claudi Aguiló Riu (arquitecte – AMB), Manel Sanz (tècnic d'obra – AMB), Maria Sánchez (arquitecta tècnica – AMB) Claudi Aguiló Riu (arquitecte – AMB) Tau Icesa Can Rigal és un parc metropolità situat a cavall dels municipis de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat. Reivindicat de fa temps, el parc significa el retorn d'un pulmó verd al bell mig d'un context afectat per un procés de consolidació urbana amb la implantació de nous equipaments i habitatges. Té un paper rellevant com a vertebrador d'aquesta nova centralitat assegurant-ne les connexions tant paisatgístiques com humanes. La primera fase, amb gairebé 2 ha de superfície, pertany al terme de Barcelona.

El programa del projecte parteix de les conclusions de les comissions de seguiment, tant de Barcelona com de L'Hospitalet, i en la fase de redacció s'ha mantingut el procés participatiu. El projecte s'origina a partir d'un eix principal nord-sud que connectarà els dos municipis i que dóna lloc a dues zones de caràcter distint. Per un costat, una zona de bosc mediterrani, amb pins i alzines, que potencia el valor paisatgístic de la serralada de Collserola i, per l'altre i com a contrapunt, una zona de prat on es crea un sistema de plataformes i plantacions geomètriques d'arbrat caducifoli que acull les activitats lúdiques com ara jocs infantils, pistes de jocs, zona de bar, etc.

El camí central es descompon donant lloc a àrees de descans i parterres geomètrics de plantes arbustives i herbàcies, que actuen com a filtre entre les dues zones. L'accent de color es va alternant al llarg del passeig amb el relleu de la floració de les espècies seleccionades al llarg de l'any. Les pèrgoles i pòrtics, amb plantació d'enfiladisses i plaques fotovoltaiques, potencien el caràcter d'eix central i creen zones d'ombra i color, alhora que alimenten la il·luminació del parc. Aquests elements, conjuntament amb la col·lecció de bàculs, donen una imatge orgànica i arbòria.

La topografia inicial del solar es modifica tot compensant els moviments de terres. Les tres terrasses inicials de reblert, transformades en una gran estora de pendents suaus fins al talús del límit amb l'avinguda d'Albert Bastardas, donen lloc a recorreguts adaptats i respecten el criteri de transparència visual en tot el parc.

El disseny del projecte incorpora criteris mediambientals i de sostenibilitat, tant en el seu plantejament general com en aspectes concrets, per exemple la regulació de l'enllumenat, la generació d'electricitat amb plaques fotovoltaiques, l'ús de materials reciclats, etc, i d'una manera molt especial en allò que fa referència a la vegetació i a l'ús de l'aigua.

Si bé en la concepció del parc predominen les àrees vegetades i permeables, es tracta de plantes de baix manteniment, el qual es fa mitjançant l'aprofitament de l'aigua de la pluja: es recull superficialment, es canalitza a través d'un sistema de conduccions drenants i graves i es retorna per capil·laritat a l'estrat vegetal, ja que infiltrar-la fins al freàtic podria desestabilitzar el terreny que té un substrat amb replens de materials de construcció; alhora s'evita la saturació de la xarxa de clavegueram. I a més a més, per al reg directe del parc, s'ha canalitzat l'aigua d'una mina existent a L'Hospitalet la qual, emmagatzemada en un dipòsit situat sota una de les plataformes, resta disponible per a aquest ús.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones Claudi Aguiló Riu, Eva Pagès (arquitectes – AMB) Lluís Moya, Guillem Baraut, Jaume Gomà (estructures – BOMA), Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Carlos Villasur, Sara Arguedas (eng. tècnics industrials) Parc de Can Rigal El parc metropolità de Can Rigal connecta els municipis de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. El nou disseny del parc combina una zona de bosc mediterrani amb una zona de prat on es crea un sistema de plataformes i plantacions d'arbres que acull activitats lúdiques.","2019-07-10T07:54:11.981Z" "63456c49fea76f287cac1969","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-de-la-masia/281144/11656","Espai públic","Cervelló","","ca_ES","281144","","Parcs i jardins","Realitzat","2.300 m2","","","Laura Coll (arquitecta), Rafael Morant (tècnic d'obra – AMB)","Laura Coll (arquitecta)","","","Moix Serveis i Obres SL","El projecte forma part d'un procés iniciat per l'Ajuntament per rehabilitar i donar ús a les dependències i l'espai exterior de la Masia de Cervelló. Fa dos anys es va inaugurar la nova llar d'infants a la masia rehabilitada i ara es pretén generar un nou accés a aquest equipament i obrir al públic l'antiga zona verda que pertanyia a la masia. L'espai estava tancat a causa del mal estat dels murets de pedra seca que conformaven les terrasses; el projecte sorgeix doncs a partir de la voluntat de recuperar aquests jardins per a un ús públic però mantenint-ne la pròpia identitat.

Antigament, a les masies catalanes, s'hi plantaven xiprers en solitari com a símbol d'hospitalitat, o bé en filera per barrar el pas del vent i protegir els cultius o proporcionar ombra a un camí. La Masia de Cervelló en té un gran nombre d'exemplars, agrupats, en filera i en solitari, que en el seu moment van fer la funció que els pertocava. Els xiprers són uns arbres alts i esvelts, de fullatge molt espès que fa una ombra de qualitat: es parteix doncs de la base de conservar els exemplars existents. D'altra banda, per tal de salvar els desnivells que conformen la topografia de la zona, el projecte aposta per la creació de diferents terrasses que resolguin els límits i desnivells amb l'entorn, al mateix temps que integrin aquests exemplars conservant el caràcter del lloc.

Pel que fa a la vegetació es tracta de consolidar la que ja hi ha i complementar-la amb algunes espècies que ajudin a separar les zones on realitzar activitats dels murs, a proporcionar una zona verda d'estada enmig de les terrasses de sauló, o a fer de filtre entre el carrer i el parc; l'estrat arbori es manté, es conserva i en alguns casos es replanta, mentre que l'estrat arbustiu es planta de nou.

El projecte proposa el trasllat de l'accés a la llar d'infants a una d'aquestes plataformes projectades, de manera que s'eviti el trànsit rodat durant l'entrada dels nens i es faciliti l'aglomeració de gent en un espai més ampli que l'actual. La resta de terrasses poden acollir diversitat d'usos: jocs infantils, zones d'estada, possibilitat de camps de petanca... que queden definits i reordenats mitjançant la vegetació i el mobiliari urbà que s'hi incorpora. Aquesta simplicitat buscada també és present en la tria dels materials emprats: sauló per a les terrasses del parc, llambordí per a la terrassa d'accés i formigó vist per als murs de contenció.

L'altre punt important del projecte és l'ordenació de la zona d'aparcament tant del carrer de Montserrat com del de Tomàs Villar Mestre, ja que hi ha alguns edificis d'habitatge col·lectiu a la zona que no disposen de pàrquing propi. Totes aquestes petites actuacions sumades i ordenades conformen el projecte d'urbanització d'aquests jardins.","Adequació dels jardins de la Masia dels Comtes de Cervelló per a un ús públic a partir de la creació de diverses terrasses que incorporen jocs infantils, zones d'estada i un nou accés a l'escola bressol.","","Nou parc de la Masia","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/280747/PARC+MASIA+00.jpg/934be4b2-f633-4f5d-a3b6-2883456588b3?t=1371554760463","Marcela Grassi","Laura Coll (arquitecta), Mikel Garcia de Eulate (paisatgista)","416.677,31 €","Pere Mora (arquitecte tècnic), Juan Munuce (arquitecte)","","Marcela Grassi","http://www.marcelagrassi.com","","Marcela Grassi","1.9570139646530151","41.395164489746094","Territori","true","","","","","","Parc de la Masia","","","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/280747/PARC+MASIA+01.jpg/cb707407-0b34-4715-a8a0-fa130658991a?t=1371554781615","Nou parc de la Masia","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/280747/PARC+MASIA+02.jpg/5c6cfb09-5009-4850-b35b-facb644d2259?t=1371554798965","Nou parc de la Masia","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/280747/PARC+MASIA+03.jpg/7c8eb5c1-059a-4990-bb66-792b63d6c303?t=1371554815679","Nou parc de la Masia","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/280747/PARC+MASIA+04.jpg/57100d98-3930-4bfc-b080-7be997a090d0?t=1371554866274","Nou parc de la Masia","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/280747/PARC+MASIA+05.jpg/1adccfbb-250a-4aaa-aabe-9f07f58899c2?t=1371554835852","Nou parc de la Masia","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/280747/PARC+MASIA+06.jpg/2b768631-a920-4bd8-b463-d0c2006f50b0?t=1371554890322","Nou parc de la Masia","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/280747/PARC+MASIA+07.jpg/396ecd7d-39e8-4e39-9857-9cd11713d2ea?t=1371554911994","Nou parc de la Masia","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/280747/PARC+MASIA+08.jpg/d305c36c-1c3c-4d85-91fe-a3ee9486ae96?t=1371554931533","Nou parc de la Masia","","2009-05-01T00:00:00.000Z","","","2011-03-01T00:00:00.000Z","Cervelló Laura Coll (arquitecta), Rafael Morant (tècnic d'obra – AMB) Laura Coll (arquitecta) Moix Serveis i Obres SL El projecte forma part d'un procés iniciat per l'Ajuntament per rehabilitar i donar ús a les dependències i l'espai exterior de la Masia de Cervelló. Fa dos anys es va inaugurar la nova llar d'infants a la masia rehabilitada i ara es pretén generar un nou accés a aquest equipament i obrir al públic l'antiga zona verda que pertanyia a la masia. L'espai estava tancat a causa del mal estat dels murets de pedra seca que conformaven les terrasses; el projecte sorgeix doncs a partir de la voluntat de recuperar aquests jardins per a un ús públic però mantenint-ne la pròpia identitat.

Antigament, a les masies catalanes, s'hi plantaven xiprers en solitari com a símbol d'hospitalitat, o bé en filera per barrar el pas del vent i protegir els cultius o proporcionar ombra a un camí. La Masia de Cervelló en té un gran nombre d'exemplars, agrupats, en filera i en solitari, que en el seu moment van fer la funció que els pertocava. Els xiprers són uns arbres alts i esvelts, de fullatge molt espès que fa una ombra de qualitat: es parteix doncs de la base de conservar els exemplars existents. D'altra banda, per tal de salvar els desnivells que conformen la topografia de la zona, el projecte aposta per la creació de diferents terrasses que resolguin els límits i desnivells amb l'entorn, al mateix temps que integrin aquests exemplars conservant el caràcter del lloc.

Pel que fa a la vegetació es tracta de consolidar la que ja hi ha i complementar-la amb algunes espècies que ajudin a separar les zones on realitzar activitats dels murs, a proporcionar una zona verda d'estada enmig de les terrasses de sauló, o a fer de filtre entre el carrer i el parc; l'estrat arbori es manté, es conserva i en alguns casos es replanta, mentre que l'estrat arbustiu es planta de nou.

El projecte proposa el trasllat de l'accés a la llar d'infants a una d'aquestes plataformes projectades, de manera que s'eviti el trànsit rodat durant l'entrada dels nens i es faciliti l'aglomeració de gent en un espai més ampli que l'actual. La resta de terrasses poden acollir diversitat d'usos: jocs infantils, zones d'estada, possibilitat de camps de petanca... que queden definits i reordenats mitjançant la vegetació i el mobiliari urbà que s'hi incorpora. Aquesta simplicitat buscada també és present en la tria dels materials emprats: sauló per a les terrasses del parc, llambordí per a la terrassa d'accés i formigó vist per als murs de contenció.

L'altre punt important del projecte és l'ordenació de la zona d'aparcament tant del carrer de Montserrat com del de Tomàs Villar Mestre, ja que hi ha alguns edificis d'habitatge col·lectiu a la zona que no disposen de pàrquing propi. Totes aquestes petites actuacions sumades i ordenades conformen el projecte d'urbanització d'aquests jardins. Laura Coll (arquitecta), Mikel Garcia de Eulate (paisatgista) Pere Mora (arquitecte tècnic), Juan Munuce (arquitecte) Parc de la Masia Adequació dels jardins de la Masia dels Comtes de Cervelló per a un ús públic a partir de la creació de diverses terrasses que incorporen jocs infantils, zones d'estada i un nou accés a l'escola bressol.","2019-03-18T11:30:52.925Z" "63456c49fea76f287cac196b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/vial-d-enllac-al-parc-de-les-bateries/281642/11656","Espai públic","Montgat","","ca_ES","281642","","Vies i carreteres","Realitzat","9.644 m2 (urbanització)
6.068 m2 (vial)","","","Francesc Sadurní (eng. camins, canals i ports – CICSA)","Jaume Llongueras (eng. camins, canals i ports – CICSA)","","","Obres i Serveis Roig SA","Montgat és un municipi que malgrat estar situat a la línia de costa té una comunicació entre veïnats complexa a causa de l'accidentada orografia. Tot un seguit de turons s'apropen des de la Serralada de Marina fins a la costa, cosa que propicia unes talaies excepcionals des d'on es domina gran part del litoral del Barcelonès i el Maresme.

El vial del projecte havia de comunicar dos carrers del mateix barri, Santa Victòria i Sant Feliu, que morien en culs de sac als dos costats oposats del turó. Calia creuar doncs pel vessant no urbanitzat, un àmbit de parc metropolità de molt difícil accés i en fort pendent, i crear una via de comunicació totalment nova allà on no hi havia traces prèvies. El projecte tenia per finalitat resoldre el dèficit de connexió tant per a vianants com per a vehicles, generar una nova bossa d'aparcament per al barri i alhora disposar un nou accés al parc de Les Bateries, que rep aquest nom per les bateries antiaèries que encara avui es poden veure i que formen part d'un assentament militar abandonat.

Els materials triats per als ferms són d'una mena que resultin de fàcil reposició o reparació ja que la intervenció se situa sobre una zona de reblerts i, malgrat haver treballat per estabilitzar les terres, són probables lleus moviments diferencials que poden generar petits flonjalls o assentaments. Així els aparcaments es pavimenten amb llambordes tipus via verda amb espais intersticials per a la sembra de prat, cosa que permet difuminar el límit entre el terreny natural i l'urbanitzat; alhora s'aprofita per crear una cuneta amb una canal correguda apta per recollir les aigües de pluja, especialment en èpoques de precipitacions torrencials que aquí sovintegen a la primavera i a la tardor. La calçada del vial es fa amb aglomerat, que garanteix una reparació relativament simple, separat pel plint que provoca una peça de vorada de formigó prefabricat; una vorera de sauló recorre tot el vial a manera de passeig de vianants, i on el pendent supera el 4% aquesta vorera és de formigó tenyit per garantir-ne l'estabilitat. Cal aclarir que allà on el vial augmenta el pendent, el terreny es considera totalment estable i per tant no s'espera que pugui haver-hi patologies pel fet d'emprar un material no flexible.

La proposta reconeix alguns llocs singulars en l'àmbit d'intervenció ja sigui pel seu domini sobre el paisatge o bé per la relació amb punts d'interès de l'entorn immediat, i propicia llocs d'estada mitjançant la disposició de mobiliari urbà, d'alguns arbres per generar espais d'ombra i de llums que serveixen de fites en el recorregut.

Pel que fa a la vegetació s'ha optat per especies autòctones que s'adaptin ràpidament a l'entorn i que garanteixin la subsistència en condicions de sequera. S'han plantat pins en zones d'estada, alzines en aparcaments per donar ombra, i robínies en els entroncaments amb els carrers per emfatitzar-ne el caràcter urbà. La massa arbustiva s'ha resolt amb dues espècies de ginesta (Spartium junceum i Retama monosperma) i els talussos s'han entapissat amb herba de Sant Jordi (Centrantus rubber). Finalment s'ha fet una hidrosembra per ajudar el terreny a recuperar el seu caràcter previ a l'obra.



Realització vídeo: El Pack","El nou vial dona accés al parc de les Bateries, enllaça els carrers Santa Victòria i Sant Feliu i genera més aparcaments per al barri i per al municipi de Montgat.","","Nou vial d'enllaç al parc de Les Bateries","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/281195/VIAL+PARC+00.jpg/0a86610c-58e1-4fdd-88d7-097a1936d80e?t=1371555962749","María José Reyes","Roger Méndez (arquitecte – AMB), Fernando Tárrega (eng. Tècnic d'obres públiques – AMB)","1.336.451,15 €","Núria Herrero (eng. tècnica d'obres públiques), Ricard Aguerri, Javier Fernández (eng. tècnics d'obres públiques – CICSA), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Francesc Germà (eng. tècnic industrial), Juan José Rosas (consultor de geotècnia), Javier Duarte (estudiant d'arquitectura)","","María José Reyes","http://www.fotografiareyes.com","","María José Reyes","2.2708590030670166","41.46889877319336","Territori","true","","","","","","Vial d'enllaç al parc de Les Bateries","","","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/281195/VIAL+PARC+01.jpg/e57b7d1e-f2c3-4218-ae60-960588ad0fbe?t=1371555993469","Nou vial d'enllaç al parc de Les Bateries","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/281195/VIAL+PARC+02.jpg/1ea5e16b-a30b-45eb-82f9-4a5e429dc10b?t=1371556022371","Nou vial d'enllaç al parc de Les Bateries","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/281195/VIAL+PARC+03.jpg/1835e3c9-c975-415a-9237-934bbb589f31?t=1371556048136","Nou vial d'enllaç al parc de Les Bateries","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/281195/VIAL+PARC+04.jpg/1698a8eb-83cd-436e-94a8-b96b174f0708?t=1371556138278","Nou vial d'enllaç al parc de Les Bateries","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/281195/VIAL+PARC+05.jpg/e8f3241b-5cfd-4c6a-a1b1-2fd3545c8a58?t=1371556160251","Nou vial d'enllaç al parc de Les Bateries","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/281195/VIAL+PARC+06.jpg/56dd8421-60f8-45ff-a16f-7c33e3f7d7ad?t=1371556183039","Nou vial d'enllaç al parc de Les Bateries","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/281195/VIAL+PARC+07.jpg/22fea833-095d-4b7a-9dfa-bb8a5a2b6c5d?t=1371556204326","Nou vial d'enllaç al parc de Les Bateries","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/281195/VIAL+PARC+08.jpg/1a283d79-2bb6-4dad-8bcc-f527c0f714fd?t=1371556227363","Nou vial d'enllaç al parc de Les Bateries","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/281195/VIAL+PARC+09.jpg/998536fc-f139-4330-a718-3bb987642de7?t=1371556245215","Nou vial d'enllaç al parc de Les Bateries","","2009-09-01T00:00:00.000Z","","","2011-05-01T00:00:00.000Z","Montgat Francesc Sadurní (eng. camins, canals i ports – CICSA) Jaume Llongueras (eng. camins, canals i ports – CICSA) Obres i Serveis Roig SA Montgat és un municipi que malgrat estar situat a la línia de costa té una comunicació entre veïnats complexa a causa de l'accidentada orografia. Tot un seguit de turons s'apropen des de la Serralada de Marina fins a la costa, cosa que propicia unes talaies excepcionals des d'on es domina gran part del litoral del Barcelonès i el Maresme.

El vial del projecte havia de comunicar dos carrers del mateix barri, Santa Victòria i Sant Feliu, que morien en culs de sac als dos costats oposats del turó. Calia creuar doncs pel vessant no urbanitzat, un àmbit de parc metropolità de molt difícil accés i en fort pendent, i crear una via de comunicació totalment nova allà on no hi havia traces prèvies. El projecte tenia per finalitat resoldre el dèficit de connexió tant per a vianants com per a vehicles, generar una nova bossa d'aparcament per al barri i alhora disposar un nou accés al parc de Les Bateries, que rep aquest nom per les bateries antiaèries que encara avui es poden veure i que formen part d'un assentament militar abandonat.

Els materials triats per als ferms són d'una mena que resultin de fàcil reposició o reparació ja que la intervenció se situa sobre una zona de reblerts i, malgrat haver treballat per estabilitzar les terres, són probables lleus moviments diferencials que poden generar petits flonjalls o assentaments. Així els aparcaments es pavimenten amb llambordes tipus via verda amb espais intersticials per a la sembra de prat, cosa que permet difuminar el límit entre el terreny natural i l'urbanitzat; alhora s'aprofita per crear una cuneta amb una canal correguda apta per recollir les aigües de pluja, especialment en èpoques de precipitacions torrencials que aquí sovintegen a la primavera i a la tardor. La calçada del vial es fa amb aglomerat, que garanteix una reparació relativament simple, separat pel plint que provoca una peça de vorada de formigó prefabricat; una vorera de sauló recorre tot el vial a manera de passeig de vianants, i on el pendent supera el 4% aquesta vorera és de formigó tenyit per garantir-ne l'estabilitat. Cal aclarir que allà on el vial augmenta el pendent, el terreny es considera totalment estable i per tant no s'espera que pugui haver-hi patologies pel fet d'emprar un material no flexible.

La proposta reconeix alguns llocs singulars en l'àmbit d'intervenció ja sigui pel seu domini sobre el paisatge o bé per la relació amb punts d'interès de l'entorn immediat, i propicia llocs d'estada mitjançant la disposició de mobiliari urbà, d'alguns arbres per generar espais d'ombra i de llums que serveixen de fites en el recorregut.

Pel que fa a la vegetació s'ha optat per especies autòctones que s'adaptin ràpidament a l'entorn i que garanteixin la subsistència en condicions de sequera. S'han plantat pins en zones d'estada, alzines en aparcaments per donar ombra, i robínies en els entroncaments amb els carrers per emfatitzar-ne el caràcter urbà. La massa arbustiva s'ha resolt amb dues espècies de ginesta (Spartium junceum i Retama monosperma) i els talussos s'han entapissat amb herba de Sant Jordi (Centrantus rubber). Finalment s'ha fet una hidrosembra per ajudar el terreny a recuperar el seu caràcter previ a l'obra.



Realització vídeo: El Pack Roger Méndez (arquitecte – AMB), Fernando Tárrega (eng. Tècnic d'obres públiques – AMB) Núria Herrero (eng. tècnica d'obres públiques), Ricard Aguerri, Javier Fernández (eng. tècnics d'obres públiques – CICSA), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Francesc Germà (eng. tècnic industrial), Juan José Rosas (consultor de geotècnia), Javier Duarte (estudiant d'arquitectura) Vial d'enllaç al parc de Les Bateries El nou vial dona accés al parc de les Bateries, enllaça els carrers Santa Victòria i Sant Feliu i genera més aparcaments per al barri i per al municipi de Montgat.","2019-07-10T08:56:42.842Z" "63456c49fea76f287cac196d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/urbanitzacio-del-circuit-de-can-dubler/281935/11656","Espai públic","Sant Boi de Llobregat","","ca_ES","281935","","Equipaments Esportius","Realitzat","17.479 m2","","","Claudi Aguiló Riu, arquitecte (AMB), Manel Sanz, tècnic d'obra (AMB)","Claudi Aguiló Riu, arquitecte (AMB)","","","EUROCATALANA Obres i Serveis SL","El projecte va sorgir de la voluntat de l'ajuntament de Sant Boi de Llobregat de donar un altre ús al solar de la plaça de Can Dubler, situada al polígon industrial de Can Calderón. El solar es caracteritza per ser un espai verd amb una cota gairebé constant en tots el seus punts, llevat d'unes dunes formalitzades a partir del mateix terreny.

La intervenció ha tingut la intenció de mantenir el caràcter d'espai públic de la plaça. Proposa la inclusió d'una pista per a ciclistes i patinadors dotada dels serveis necessaris. Es respecta al màxim la topografia actual per minimitzar els moviments de terres i, a tal fi, el traçat de la pista es desenvolupa a través de les dunes existents: vorejant-les i adaptant-s'hi, es defineixen les corbes i canvis de pendent adequats a aquest tipus de pista; el resultat és un recorregut de prop d'un quilòmetre de llarg amb una amplada de 7 metres.

Atenent a criteris de funcionalitat, el circuit s'enretira del límit del carrer de Múrcia per tal de deixar un espai lliure que funcioni com a accés a l'equipament. Atenent a criteris de seguretat i per tal que aquesta zona d'accés s'entengui com un espai de relació del qual en puguin fer ús tant els esportistes com la resta de públic, el traçat de la pista queda segregat mitjançant una tanca de protecció i l'accés limitat als usuaris amb bicicleta o patins,  En aquesta zona d'accés, aprofitant una petita construcció existent, s'hi ubiquen els serveis que consten de cabina de control, lavabos i infermeria.

La il·luminació de la pista està formada per una distribució homogènia de columnes troncocòniques de 12 metres d'alçada amb quatre projectors de 250 W cadascuna, orientats a diferents direccions i alçades, i que realcen el caràcter d'espai públic de l'equipament. La col·locació del verd respon tant a criteris de definició de l'espai com de seguretat. Es creen noves dunes de protecció i separació de la pista en els trams corbs, cobertes amb vegetació arbustiva tova per tal de protegir una possible sortida de pista dels usuaris. En els trams on no hi ha dunes de protecció es manté la vegetació existent. Com a tancament de l'equipament s'opta per una tanca verda al llarg de tot el perímetre del solar, amb tres espècies d'enfiladisses de diferent floració que, a banda de protegir i delimitar, dignifica l'espai.

Els criteris mediambientals que defineixen la proposta són en primer lloc conservar el caràcter d'espai verd de l'emplaçament i transformar-lo en un verd sostenible, utilitzant especies que requereixin poc manteniment i una moderada despesa d'aigua. En segon lloc, fer que tot el sistema de recollida d'aigua i drenatge, amb les graveres col·locades als espais lliures resultants del traçat de la pista, permeti infiltrar l'aigua de pluja en el mateix terreny fins al nivell freàtic a través dels pous de grava. També s'ha previst la instal·lació segregada de reg a fi de poder utilitzar en un futur la xarxa d'aprofitament d'aigua de sanejament de la depuradora de Sant Boi. Per últim el material utilitzat com a additiu a l'aglomerat de la cinta de la pista, prové del reciclatge de pneumàtics fora d'ús, així com el material drenant de les graveres, obtingut de l'enderroc de formigó.","L'antic solar de la plaça Can Dubler a Sant Boi de Llobregat es converteix en un parc ciclista. La nova proposta aprofita la topografia existent per desenvolupar-hi un traçat de prop d'un quilòmetre de llarg.","","Urbanització del circuit de Can Dubler","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/281655/CIRCUIT+CAN+DUBLER+00.jpg/bb3ba858-a802-466b-868d-0ca99986723e?t=1371557579528","Jeroen Van Mieghem","Claudi Aguiló Riu, arquitecte (AMB)","957.564,69 €","Eva Pagès (arquitecta), Carlos Villasur, Gisela Traby (eng. tècnics industrials), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Ainhoa Martínez (estudiant d'arquitectura)","","","","","","2.0389978885650635","41.32524871826172","Territori","true","","","","","","Urbanització del circuit de Can Dubler","","","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/281655/CIRCUIT+CAN+DUBLER+01.jpg/572002e5-145c-4399-965e-038431bc53ab?t=1371557603072","Urbanització del circuit de Can Dubler","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/281655/CIRCUIT+CAN+DUBLER+02.jpg/d667f27e-6d2c-4c31-aa34-b406eb4996f5?t=1371557621257","Urbanització del circuit de Can Dubler","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/281655/CIRCUIT+CAN+DUBLER+03.jpg/294c5d72-cd92-4019-be7c-d8e807403a1d?t=1371557640039","Urbanització del circuit de Can Dubler","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/281655/CIRCUIT+CAN+DUBLER+04.jpg/d0bc8147-7d6b-428f-a56e-870616602108?t=1371557659402","Urbanització del circuit de Can Dubler","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/281655/CIRCUIT+CAN+DUBLER+05.jpg/55df326a-cc95-44d7-9323-a10e393e7d70?t=1371557685819","Urbanització del circuit de Can Dubler","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/281655/CIRCUIT+CAN+DUBLER+06.jpg/10e934e0-e306-44fe-834a-0fad7231f139?t=1371557708989","Urbanització del circuit de Can Dubler","","2010-02-01T00:00:00.000Z","","","2011-07-01T00:00:00.000Z","Sant Boi de Llobregat Claudi Aguiló Riu, arquitecte (AMB), Manel Sanz, tècnic d'obra (AMB) Claudi Aguiló Riu, arquitecte (AMB) EUROCATALANA Obres i Serveis SL El projecte va sorgir de la voluntat de l'ajuntament de Sant Boi de Llobregat de donar un altre ús al solar de la plaça de Can Dubler, situada al polígon industrial de Can Calderón. El solar es caracteritza per ser un espai verd amb una cota gairebé constant en tots el seus punts, llevat d'unes dunes formalitzades a partir del mateix terreny.

La intervenció ha tingut la intenció de mantenir el caràcter d'espai públic de la plaça. Proposa la inclusió d'una pista per a ciclistes i patinadors dotada dels serveis necessaris. Es respecta al màxim la topografia actual per minimitzar els moviments de terres i, a tal fi, el traçat de la pista es desenvolupa a través de les dunes existents: vorejant-les i adaptant-s'hi, es defineixen les corbes i canvis de pendent adequats a aquest tipus de pista; el resultat és un recorregut de prop d'un quilòmetre de llarg amb una amplada de 7 metres.

Atenent a criteris de funcionalitat, el circuit s'enretira del límit del carrer de Múrcia per tal de deixar un espai lliure que funcioni com a accés a l'equipament. Atenent a criteris de seguretat i per tal que aquesta zona d'accés s'entengui com un espai de relació del qual en puguin fer ús tant els esportistes com la resta de públic, el traçat de la pista queda segregat mitjançant una tanca de protecció i l'accés limitat als usuaris amb bicicleta o patins,  En aquesta zona d'accés, aprofitant una petita construcció existent, s'hi ubiquen els serveis que consten de cabina de control, lavabos i infermeria.

La il·luminació de la pista està formada per una distribució homogènia de columnes troncocòniques de 12 metres d'alçada amb quatre projectors de 250 W cadascuna, orientats a diferents direccions i alçades, i que realcen el caràcter d'espai públic de l'equipament. La col·locació del verd respon tant a criteris de definició de l'espai com de seguretat. Es creen noves dunes de protecció i separació de la pista en els trams corbs, cobertes amb vegetació arbustiva tova per tal de protegir una possible sortida de pista dels usuaris. En els trams on no hi ha dunes de protecció es manté la vegetació existent. Com a tancament de l'equipament s'opta per una tanca verda al llarg de tot el perímetre del solar, amb tres espècies d'enfiladisses de diferent floració que, a banda de protegir i delimitar, dignifica l'espai.

Els criteris mediambientals que defineixen la proposta són en primer lloc conservar el caràcter d'espai verd de l'emplaçament i transformar-lo en un verd sostenible, utilitzant especies que requereixin poc manteniment i una moderada despesa d'aigua. En segon lloc, fer que tot el sistema de recollida d'aigua i drenatge, amb les graveres col·locades als espais lliures resultants del traçat de la pista, permeti infiltrar l'aigua de pluja en el mateix terreny fins al nivell freàtic a través dels pous de grava. També s'ha previst la instal·lació segregada de reg a fi de poder utilitzar en un futur la xarxa d'aprofitament d'aigua de sanejament de la depuradora de Sant Boi. Per últim el material utilitzat com a additiu a l'aglomerat de la cinta de la pista, prové del reciclatge de pneumàtics fora d'ús, així com el material drenant de les graveres, obtingut de l'enderroc de formigó. Claudi Aguiló Riu, arquitecte (AMB) Eva Pagès (arquitecta), Carlos Villasur, Gisela Traby (eng. tècnics industrials), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Ainhoa Martínez (estudiant d'arquitectura) Urbanització del circuit de Can Dubler L'antic solar de la plaça Can Dubler a Sant Boi de Llobregat es converteix en un parc ciclista. La nova proposta aprofita la topografia existent per desenvolupar-hi un traçat de prop d'un quilòmetre de llarg.","2019-03-18T12:34:30.238Z" "63456c49fea76f287cac196f","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-de-can-lluc/282393/11656","Espai públic","Santa Coloma de Cervelló","","ca_ES","282393","","Parcs i jardins","Realitzat","10.450 m2","","","Isidre Santacreu (arquitecte), Antonio Vasco (eng. tècnic d'obres públiques – AMB)","Sandra Moliner, Isidre Santacreu (arquitectes)","","","Floret SL","El parc de Can Lluc està situat en una petita vall entre Can Lluc ─amb un límit definit per l'avinguda d'aquest nom─ i el Pla de les Vinyes ─definit per l'avinguda de l'Onze de Setembre─ que de sud a nord es deixa caure des del centre de Santa Coloma cap al Llobregat.

El programa sol•licitat per a l'àmbit d'actuació consistia en la construcció d'una pista poliesportiva i una pista per córrer, l'establiment d'un àmbit per a petanca i activitats diverses, i el condicionament de l'aparcament situat al límit del parc amb l'avinguda de l'Onze de Setembre.

El projecte fa coincidir l'eix longitudinal de l'emplaçament amb la pista poliesportiva, que és la peça de major impacte. Aquesta disposició afavoreix la permeabilitat en aquesta direcció i evita que la pista esdevingui un tap. La disposició de l'eix de nord a sud permet que la pista gaudeixi d'una orientació òptima. La pista, de formigó, s'entén com una safata incrustada al terreny amb un cap despentinat i uns peus de natura artificiosa, que s'ancoren cap a l'avinguda de l'Onze de Setembre per tal de mantenir un corredor verd entre la part sud de l'emplaçament ─en connexió visual amb la plaça del Pla de les Vinyes on hi ha l'ajuntament─ i la riera que se'n va a buscar el Llobregat. Entre la pista i l'avinguda es produeix un desnivell que queda recollit amb una plataforma de sauló situada a un nivell intermedi, on s'hi han col•locat les pistes de petanca.

Al llarg de l'avinguda de l'Onze de Setembre el bordó existent se substitueix per un gual continu que permet l'aparcament en bateria de vehicles. La vorera de l'avinguda de Can Lluc que limita amb el parc s'amplia per tal d'encabir-hi altres usos com córrer, ciclisme, etc., i se li dóna un tractament dur a causa del fort pendent de la via que descarta qualsevol tractament tou de baix manteniment i que consisteix en un acabat asfàltic de color ocre. Aquest camí marca doncs un dels límits longitudinals del parc i lliga amb un recorregut d'àmbit més ampli que s'estén en direcció cap al Llobregat.

Els àmbits verds trepitjables es tracten de dues maneres distintes: Pel que fa a l'arbrat, es mantenen els roures existents a l'extrem sud, així com bona part dels garrofers situats als talussos que limiten amb l'avinguda de l'Onze de Setembre, que es completen amb més garrofers de nova plantació. Entre la pista i l'avinguda de Can Lluc, es proposen arbres de diferent alçada, per tal de potenciar-ne el paper de filtre, amb lledoners, pollancres, plàtans i cirerers, aquests darrers amb una combinació d'espècies que permetin la producció de cireres per tal de servir d'activitat didàctica per a les escoles de la població.

La il•luminació dels passos es reforça amb unes balises dites balisa cirera dissenyades expressament per al parc, com també s'ha fet amb la font d'aigua potable que s'hi ha col•locat.","Construcció d'un nou parc metropolità amb una pista poliesportiva, una pista per córrer, un àmbit per a petanca i activitats diverses i el condicionament de l'aparcament situat al límit del parc.","","Nou parc de Can Lluc","Imatge del parc","http://www.amb.cat/documents/11656/282042/CAN+LLUCH+00.jpg/21ef6b48-2adf-48e6-a27f-abba244372c2?t=1371562446395","Jordi Surroca","Sandra Moliner, Isidre Santacreu (arquitectes)","611.532,78 €","Eulàlia Aran (arquitecta tècnica), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Proisotec (instal·lacions)","","Santacreu i Moliner","http://www.santacreu-moliner.com","","Santacreu i Moliner","Jordi Surroca","http://www.jordisurroca.com","","Jordi Surroca","2.017690896987915","41.36969757080078","Territori","true","","","","","","Parc de Can Lluc","","","","","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/282042/CAN+LLUCH+01.jpg/8726cdc9-0424-403b-b83f-429e96e2612d?t=1371562479988","Nou parc de Can Lluc","","","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/282042/CAN+LLUCH+02.jpg/d9d36f2a-40a9-40ca-a6a4-c8ca612301f0?t=1371562500729","Nou parc de Can Lluc","","","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/282042/CAN+LLUCH+03.jpg/92411365-07bf-4488-9d33-51a909821904?t=1371562519037","Nou parc de Can Lluc","","","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/282042/CAN+LLUCH+04.jpg/eb002f63-0eb1-4bf6-b023-0411c7717333?t=1371562538320","Nou parc de Can Lluc","","","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/282042/CAN+LLUCH+05.jpg/5e9d65aa-85ab-4142-83fc-733c928f1362?t=1371562605065","Nou parc de Can Lluc","","","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/282042/CAN+LLUCH+06.jpg/d03a428e-2240-4e66-a85c-c8125e1099bc?t=1371562652384","Nou parc de Can Lluc","","","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/282042/CAN+LLUCH+07.jpg/0ba47581-f1bb-4182-94e5-1b4adef48eb2?t=1371562688910","Nou parc de Can Lluc","","","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/282042/CAN+LLUCH+08.jpg/0dcaf658-fbd1-4275-8c11-bad0eb5354a3?t=1371562711678","Nou parc de Can Lluc","","2009-05-01T00:00:00.000Z","","","2011-02-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Cervelló Isidre Santacreu (arquitecte), Antonio Vasco (eng. tècnic d'obres públiques – AMB) Sandra Moliner, Isidre Santacreu (arquitectes) Floret SL El parc de Can Lluc està situat en una petita vall entre Can Lluc ─amb un límit definit per l'avinguda d'aquest nom─ i el Pla de les Vinyes ─definit per l'avinguda de l'Onze de Setembre─ que de sud a nord es deixa caure des del centre de Santa Coloma cap al Llobregat.

El programa sol•licitat per a l'àmbit d'actuació consistia en la construcció d'una pista poliesportiva i una pista per córrer, l'establiment d'un àmbit per a petanca i activitats diverses, i el condicionament de l'aparcament situat al límit del parc amb l'avinguda de l'Onze de Setembre.

El projecte fa coincidir l'eix longitudinal de l'emplaçament amb la pista poliesportiva, que és la peça de major impacte. Aquesta disposició afavoreix la permeabilitat en aquesta direcció i evita que la pista esdevingui un tap. La disposició de l'eix de nord a sud permet que la pista gaudeixi d'una orientació òptima. La pista, de formigó, s'entén com una safata incrustada al terreny amb un cap despentinat i uns peus de natura artificiosa, que s'ancoren cap a l'avinguda de l'Onze de Setembre per tal de mantenir un corredor verd entre la part sud de l'emplaçament ─en connexió visual amb la plaça del Pla de les Vinyes on hi ha l'ajuntament─ i la riera que se'n va a buscar el Llobregat. Entre la pista i l'avinguda es produeix un desnivell que queda recollit amb una plataforma de sauló situada a un nivell intermedi, on s'hi han col•locat les pistes de petanca.

Al llarg de l'avinguda de l'Onze de Setembre el bordó existent se substitueix per un gual continu que permet l'aparcament en bateria de vehicles. La vorera de l'avinguda de Can Lluc que limita amb el parc s'amplia per tal d'encabir-hi altres usos com córrer, ciclisme, etc., i se li dóna un tractament dur a causa del fort pendent de la via que descarta qualsevol tractament tou de baix manteniment i que consisteix en un acabat asfàltic de color ocre. Aquest camí marca doncs un dels límits longitudinals del parc i lliga amb un recorregut d'àmbit més ampli que s'estén en direcció cap al Llobregat.

Els àmbits verds trepitjables es tracten de dues maneres distintes: Pel que fa a l'arbrat, es mantenen els roures existents a l'extrem sud, així com bona part dels garrofers situats als talussos que limiten amb l'avinguda de l'Onze de Setembre, que es completen amb més garrofers de nova plantació. Entre la pista i l'avinguda de Can Lluc, es proposen arbres de diferent alçada, per tal de potenciar-ne el paper de filtre, amb lledoners, pollancres, plàtans i cirerers, aquests darrers amb una combinació d'espècies que permetin la producció de cireres per tal de servir d'activitat didàctica per a les escoles de la població.

La il•luminació dels passos es reforça amb unes balises dites balisa cirera dissenyades expressament per al parc, com també s'ha fet amb la font d'aigua potable que s'hi ha col•locat. Sandra Moliner, Isidre Santacreu (arquitectes) Eulàlia Aran (arquitecta tècnica), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Proisotec (instal·lacions) Parc de Can Lluc Construcció d'un nou parc metropolità amb una pista poliesportiva, una pista per córrer, un àmbit per a petanca i activitats diverses i el condicionament de l'aparcament situat al límit del parc.","2019-03-18T11:17:47.370Z" "63456c49fea76f287cac1971","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-de-can-ginestar--de-zona-verda-a-parc-urba/282750/11656","Espai públic","Viladecans","","ca_ES","282750","","Parcs i jardins","Realitzat","14.247 m2","","","Montserrat Periel (arquitecta – AMB), Jordi Colom (arquitecte tècnic – AMB)","Montserrat Periel (arquitecta – AMB)","","","Corsán-Corviam Construcción SA","L'última zona boscosa de la trama urbana de Viladecans requeria una intervenció respectuosa, integradora i sensible al lloc. La preservació del caràcter natural d'aquest fragment de la serra de Miramar és a l'origen de tot el projecte, des dels primers dibuixos fins a la definició de les tècniques constructives.

L'actuació havia de donar resposta a les exigències de nou parc urbà amb claredat i sobrietat i garantint la connectivitat i la permeabilitat entre els diferents àmbits reconeguts al projecte: d'una banda, la zona dels antics bancals de cultiu, assolellada i idònia com a lloc d'estada i àrea de jocs infantils; de l'altra, la zona boscosa amb alzines, roures i pins, fresca i ombrívola, i caracteritzada per forts desnivells.

Els recorreguts s'integren en el bosc: en preserven el caràcter natural, s'adapten a la topografia i respecten al màxim la vegetació rica en especies tant arbòries com arbustives. Un únic material, el pòrfir, s'utilitza de manera diferent segons el tipus de camí: El pòrfir utilitzat per configurar els camins es col·loca amb ancoratges puntuals d'acer inoxidable embotits en petits cilindres de formigó. Les adaptacions topogràfiques s'executen amb la llicorella extreta en el sanejament i estabilització dels talussos preexistents. Els recorreguts es completen amb unes escales de formigó prefabricat, amb trams de diferents orientacions per minimitzar l'impacte i afavorir la integració a la zona boscosa. Les escales salven el major desnivell del parc, el que hi ha entre la plataforma de jocs infantils i la cantonada dels carrers del Roure i del Salze.

Els límits del parc interactuen amb l'entorn de manera diversa. La trobada del parc amb els carrers de la trama urbana es resol amb murs de gabions vegetats que consoliden els talussos i desmunts preexistents. Els murs són de pedra llicorella i estan construïts en talús: s'eviten les gàbies geomètriques apilades que confereixen certa artificialitat. Els pendents varien segons el desnivell a salvar amb l'objectiu d'aconseguir una percepció de continuïtat entre el parc i la ciutat. El mallat de confinat es perllonga per formar la barana i suportar la vegetació. Als extrems, el mur s'enfonsa en el terreny fins a fondre's amb la topografia. Pel que fa al rerefons del bosc i per resoldre el desnivell amb el bancal dels jocs infantils, un mur revestit de pedra llicorella en sec apareix com un clàssic mur de marge. Finalment, al límit del parc amb la masia que li dóna nom, s'hi construeix un mur de formigó, que serveix de suport a una font.



Realització vídeo: El Pack","El parc de Can Ginestar és un espai permeable amb jocs infantils, recorreguts assolellats i ombrívols i un bosc d'alzines, roures i pins. Tot plegat, amb un disseny que respecta el caràcter de la serra de Miramar.","","Nou parc de Can Ginestar","Imatge del parc","http://www.amb.cat/documents/11656/282437/CAN+GINESTAR+00.jpg/f22fe59d-eee7-4850-a72e-70e5be35f6b7?t=1371564169243","Lourdes Jansana","Montserrat Periel, Luisa Solsona (arquitectes – AMB)","1.802.485,72 €","Virgínia Díaz del Río, Fernanda Escayola (arquitectes), Olga Mèliz (arquitecta tècnica), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Dina Hermoso, Gisela Traby (eng. tècnics industrials)","","Lourdes Jansana","http://www.lourdesjansana.com","","Lourdes Jansana","2.0124380588531494","41.32341003417969","Territori","true","","","","","Seleccionat en els Premis FAD 2011 en la categoria Ciutat i Paisatge.
Seleccionat en la XI BEAU Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2011.","Parc de Can Ginestar: de zona verda a parc urbà","","","","","Imatge del parc","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/282437/CAN+GINESTAR+01.jpg/ba23f9b4-9ce9-4191-9ebc-ceee2f22bcab?t=1371564213340","Nou parc de Can Ginestar","","","Imatge del parc","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/282437/CAN+GINESTAR+02.jpg/871540a9-adf7-4b78-bb3b-060b8df14834?t=1371564234060","Nou parc de Can Ginestar","","","Imatge del parc","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/282437/CAN+GINESTAR+03.jpg/55509ea3-2c61-4952-b93d-2db246993b24?t=1371564253559","Nou parc de Can Ginestar","","","Imatge del parc","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/282437/CAN+GINESTAR+04.jpg/95f07f97-196f-4545-8050-f4f8afcbdcca?t=1371564272370","Nou parc de Can Ginestar","","","Imatge del parc","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/282437/CAN+GINESTAR+05.jpg/7ec3fd12-61fb-4d71-8ae3-719510808ac6?t=1371564290470","Nou parc de Can Ginestar","","","Imatge del parc","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/282437/CAN+GINESTAR+06.jpg/bb8cfea6-9b3d-403e-b7a8-85dad47e1bdd?t=1371564321957","Nou parc de Can Ginestar","","","Imatge del parc","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/282437/CAN+GINESTAR+07.jpg/363a7171-fb9d-489d-959d-02f83af1f16b?t=1371564345058","Nou parc de Can Ginestar","","2009-01-01T00:00:00.000Z","","","2009-12-01T00:00:00.000Z","Viladecans Montserrat Periel (arquitecta – AMB), Jordi Colom (arquitecte tècnic – AMB) Montserrat Periel (arquitecta – AMB) Corsán-Corviam Construcción SA L'última zona boscosa de la trama urbana de Viladecans requeria una intervenció respectuosa, integradora i sensible al lloc. La preservació del caràcter natural d'aquest fragment de la serra de Miramar és a l'origen de tot el projecte, des dels primers dibuixos fins a la definició de les tècniques constructives.

L'actuació havia de donar resposta a les exigències de nou parc urbà amb claredat i sobrietat i garantint la connectivitat i la permeabilitat entre els diferents àmbits reconeguts al projecte: d'una banda, la zona dels antics bancals de cultiu, assolellada i idònia com a lloc d'estada i àrea de jocs infantils; de l'altra, la zona boscosa amb alzines, roures i pins, fresca i ombrívola, i caracteritzada per forts desnivells.

Els recorreguts s'integren en el bosc: en preserven el caràcter natural, s'adapten a la topografia i respecten al màxim la vegetació rica en especies tant arbòries com arbustives. Un únic material, el pòrfir, s'utilitza de manera diferent segons el tipus de camí: El pòrfir utilitzat per configurar els camins es col·loca amb ancoratges puntuals d'acer inoxidable embotits en petits cilindres de formigó. Les adaptacions topogràfiques s'executen amb la llicorella extreta en el sanejament i estabilització dels talussos preexistents. Els recorreguts es completen amb unes escales de formigó prefabricat, amb trams de diferents orientacions per minimitzar l'impacte i afavorir la integració a la zona boscosa. Les escales salven el major desnivell del parc, el que hi ha entre la plataforma de jocs infantils i la cantonada dels carrers del Roure i del Salze.

Els límits del parc interactuen amb l'entorn de manera diversa. La trobada del parc amb els carrers de la trama urbana es resol amb murs de gabions vegetats que consoliden els talussos i desmunts preexistents. Els murs són de pedra llicorella i estan construïts en talús: s'eviten les gàbies geomètriques apilades que confereixen certa artificialitat. Els pendents varien segons el desnivell a salvar amb l'objectiu d'aconseguir una percepció de continuïtat entre el parc i la ciutat. El mallat de confinat es perllonga per formar la barana i suportar la vegetació. Als extrems, el mur s'enfonsa en el terreny fins a fondre's amb la topografia. Pel que fa al rerefons del bosc i per resoldre el desnivell amb el bancal dels jocs infantils, un mur revestit de pedra llicorella en sec apareix com un clàssic mur de marge. Finalment, al límit del parc amb la masia que li dóna nom, s'hi construeix un mur de formigó, que serveix de suport a una font.



Realització vídeo: El Pack Montserrat Periel, Luisa Solsona (arquitectes – AMB) Virgínia Díaz del Río, Fernanda Escayola (arquitectes), Olga Mèliz (arquitecta tècnica), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Dina Hermoso, Gisela Traby (eng. tècnics industrials) Parc de Can Ginestar: de zona verda a parc urbà El parc de Can Ginestar és un espai permeable amb jocs infantils, recorreguts assolellats i ombrívols i un bosc d'alzines, roures i pins. Tot plegat, amb un disseny que respecta el caràcter de la serra de Miramar.","2019-07-05T11:27:20.641Z" "63456c49fea76f287cac1973","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/complex-esportiu-salvador-espriu/283145/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","283145","","Equipaments Esportius","Realitzat","2.378 m2 (edificació)
17.925 m2 (urbanització)","","","Alfons Soldevila Barbosa (Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes), Albert Dalmau (arquitecte tècnic – AMB)","Alfons Soldevila Barbosa (Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes)","","","Rogasa","L'objecte del projecte és construir un complex esportiu on hi hagi un camp de futbol, una pista poliesportiva, una pista d'hoquei i pistes de petanca, a més d'un edifici que doni els corresponents serveis als diversos usos. Un requisit fonamental del projecte ha estat completar la façana de la ciutat cap a l'autopista, en una franja que aglutina diferents equipaments municipals (masia de Can Cabanyes, aparcament municipal, zones esportives, camp de futbol Pere Gol) i que arriba fins a la Ciutat del Bàsquet (centre comercial).

El complex esportiu Salvador Espriu se situa en un àrea àmplia entre barris residencials de Badalona i l'autopista Barcelona-Mataró que és en una cota inferior. Aquesta situació determina la necessitat de solucionar una façana urbana de gran dimensió, i també de poder tenir un control del conjunt des del punt de vista d'un vehicle en moviment. Donant a l'autopista, la façana del carrer de la Concòrdia es projecta de forma ritmada, mitjançant pilars metàl·lics de 9 metres d'alçada, separats cada 6 metres i amb un remat superior també metàl·lic on es penja la tanca exterior. El desnivell es salva amb un mur d'alçada variable que ajuda a consolidar la façana i que absorbeix els desajustos entre rasants. L'accés principal a l'equipament té lloc per l'avinguda de Salvador Espriu, a la cota superior i a nivell de les grades; en aquesta mateixa cota s'accedeix a l'edifici de recepció i als vestidors. La cota de les pistes permet un accés secundari rodat des del carrer de Pere Martell.

L'edifici d'equipaments es disposa al centre del complex, perpendicularment a l'autopista i amb accés a peu de carrer a una cota superior a la de les pistes esportives. Aquí s'hi troba el punt de control, la zona d'organització i gestió i totes las dependencies del centre. L'estratègia d'implantació consisteix a realitzar un edifici lleugerament inclinat que facilita l'evacuació i recuperació de les aigües pluvials i de les procedents de les dutxes, i que alhora ofereix una façana realçada visible des de l'autopista. Es tracta d'un edifici molt lleuger amb una estructura metàl·lica i uns tancaments formats a partir d'elements industrialitzats, de fàcil manteniment i reposició ja que el muntatge es fa gairebé exclusivament en sec.

La planta baixa és molt permeable a la cota de les pistes esportives, gràcies a l'altura guanyada pel pendent. Al tester s'hi disposa un espaï obert a l'exterior de gran qualitat ambiental, on hi ha el bar i la seva terrassa. A la planta pis, les façanes es generen a partir de les galeries perimetrals d'accés als vestidors mitjançant muntants metàl·lics revestits de policarbonat. Unes obertures horitzontals al llarg de tota la longitud, permeten tenir en tot moment una visió sobre les dues zones de pistes. Les façanes es converteixen així en un element clau de l'edifici, amb un grau de transparència i una tonalitat canviants segon el temps i l'hora. A la nit, l'edifici es converteix en una gran lluminària que ofereix una imatge global única i recognoscible d'aquesta part de ciutat.","El nou complex esportiu disposa d'un camp de futbol, una pista poliesportiva, una pista d'hoquei i pistes de petanca. A més, hi ha un edifici que consolida un front urbà cap a l'autopista on s'ubiquen els serveis complementaris.","","Nou complex esportiu Salvador Espriu","Imatge del complex","http://www.amb.cat/documents/11656/282759/SALVADOR+ESPRIU+00.jpg/74bb4ab0-d989-40fa-9894-97d8c18a1868?t=1371565427858","Marcela Grassi","Alfons Soldevila Barbosa, Alfons Soldevila Riera (Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes)","5.292.326,73 €","Joan Baptista Pont, Benedetta Rodeghiero, Zara Gibert (arquitectes), PGI Grup (instal·lacions), Miquel Llorens (estructures – GMK Associats)","","Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes","http://www.soldevilasss.com","","Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes","Marcela Grassi","http://www.marcelagrassi.com","","Marcela Grassi","2.233280897140503","41.44649124145508","Territori","true","","","","","Seleccionada en els Premis FAD 2010 en la categoria d'Arquitectura.
Menció honorífica dels Premis ATEG de Galvanización en Construcción 2010.
Pre-finalista de la XI BEAU Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2011.","Complex esportiu Salvador Espriu","","","","","Imatge del complex","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/282759/SALVADOR+ESPRIU+01.jpg/17e09dd9-1288-4217-a66a-959215412897?t=1371565447286","Nou complex esportiu Salvador Espriu","","","Imatge del complex","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/282759/SALVADOR+ESPRIU+02.jpg/baf0d2a1-f375-447d-a0ff-7c94f4e58a3a?t=1371565466859","Nou complex esportiu Salvador Espriu","","","Imatge del complex","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/282759/SALVADOR+ESPRIU+03.jpg/fa5f3f17-f6a1-4dd4-915a-3627d854856d?t=1371565490057","Nou complex esportiu Salvador Espriu","","","Imatge del complex","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/282759/SALVADOR+ESPRIU+04.jpg/3b85e061-0a3f-4ee1-a8e5-0688975e6885?t=1371565507923","Nou complex esportiu Salvador Espriu","","","Imatge del complex","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/282759/SALVADOR+ESPRIU+05.jpg/1458fb4a-2202-4250-89ff-ef73575a503b?t=1371565525152","Nou complex esportiu Salvador Espriu","","","Imatge del complex","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/282759/SALVADOR+ESPRIU+06.jpg/c17202c9-d997-4333-90b7-a1a70344c374?t=1371565544714","Nou complex esportiu Salvador Espriu","","","Imatge del complex","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/282759/SALVADOR+ESPRIU+07.jpg/27d37cf9-8321-435e-bf40-405b083e379a?t=1371565566017","Nou complex esportiu Salvador Espriu","","","Imatge del complex","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/282759/SALVADOR+ESPRIU+08.jpg/66269894-dd02-4cd1-bdfc-2ab816040d4a?t=1371565585936","Nou complex esportiu Salvador Espriu","","","Imatge del complex","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/282759/SALVADOR+ESPRIU+09.jpg/43f22e61-fd20-4190-9521-7600680727ed?t=1371565605338","Nou complex esportiu Salvador Espriu","","2008-04-01T00:00:00.000Z","","","2009-11-01T00:00:00.000Z","Badalona Alfons Soldevila Barbosa (Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes), Albert Dalmau (arquitecte tècnic – AMB) Alfons Soldevila Barbosa (Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes) Rogasa L'objecte del projecte és construir un complex esportiu on hi hagi un camp de futbol, una pista poliesportiva, una pista d'hoquei i pistes de petanca, a més d'un edifici que doni els corresponents serveis als diversos usos. Un requisit fonamental del projecte ha estat completar la façana de la ciutat cap a l'autopista, en una franja que aglutina diferents equipaments municipals (masia de Can Cabanyes, aparcament municipal, zones esportives, camp de futbol Pere Gol) i que arriba fins a la Ciutat del Bàsquet (centre comercial).

El complex esportiu Salvador Espriu se situa en un àrea àmplia entre barris residencials de Badalona i l'autopista Barcelona-Mataró que és en una cota inferior. Aquesta situació determina la necessitat de solucionar una façana urbana de gran dimensió, i també de poder tenir un control del conjunt des del punt de vista d'un vehicle en moviment. Donant a l'autopista, la façana del carrer de la Concòrdia es projecta de forma ritmada, mitjançant pilars metàl·lics de 9 metres d'alçada, separats cada 6 metres i amb un remat superior també metàl·lic on es penja la tanca exterior. El desnivell es salva amb un mur d'alçada variable que ajuda a consolidar la façana i que absorbeix els desajustos entre rasants. L'accés principal a l'equipament té lloc per l'avinguda de Salvador Espriu, a la cota superior i a nivell de les grades; en aquesta mateixa cota s'accedeix a l'edifici de recepció i als vestidors. La cota de les pistes permet un accés secundari rodat des del carrer de Pere Martell.

L'edifici d'equipaments es disposa al centre del complex, perpendicularment a l'autopista i amb accés a peu de carrer a una cota superior a la de les pistes esportives. Aquí s'hi troba el punt de control, la zona d'organització i gestió i totes las dependencies del centre. L'estratègia d'implantació consisteix a realitzar un edifici lleugerament inclinat que facilita l'evacuació i recuperació de les aigües pluvials i de les procedents de les dutxes, i que alhora ofereix una façana realçada visible des de l'autopista. Es tracta d'un edifici molt lleuger amb una estructura metàl·lica i uns tancaments formats a partir d'elements industrialitzats, de fàcil manteniment i reposició ja que el muntatge es fa gairebé exclusivament en sec.

La planta baixa és molt permeable a la cota de les pistes esportives, gràcies a l'altura guanyada pel pendent. Al tester s'hi disposa un espaï obert a l'exterior de gran qualitat ambiental, on hi ha el bar i la seva terrassa. A la planta pis, les façanes es generen a partir de les galeries perimetrals d'accés als vestidors mitjançant muntants metàl·lics revestits de policarbonat. Unes obertures horitzontals al llarg de tota la longitud, permeten tenir en tot moment una visió sobre les dues zones de pistes. Les façanes es converteixen així en un element clau de l'edifici, amb un grau de transparència i una tonalitat canviants segon el temps i l'hora. A la nit, l'edifici es converteix en una gran lluminària que ofereix una imatge global única i recognoscible d'aquesta part de ciutat. Alfons Soldevila Barbosa, Alfons Soldevila Riera (Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes) Joan Baptista Pont, Benedetta Rodeghiero, Zara Gibert (arquitectes), PGI Grup (instal·lacions), Miquel Llorens (estructures – GMK Associats) Complex esportiu Salvador Espriu El nou complex esportiu disposa d'un camp de futbol, una pista poliesportiva, una pista d'hoquei i pistes de petanca. A més, hi ha un edifici que consolida un front urbà cap a l'autopista on s'ubiquen els serveis complementaris.","2019-03-18T11:37:31.671Z" "63456c49fea76f287cac1975","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/centre-de-cultura--el-carme-/283550/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","283550","","Equipaments Culturals","Realitzat","3.556 m2","","","José Antonio Martínez Lapeña, Luis Valiente (Martínez Lapeña-Torres Arquitectos), Olga Mèliz, Mireia Díaz (arquitectes tècniques – AMB)","José Antonio Martínez Lapeña (Martínez Lapeña-Torres Arquitectos)","","","Vías y Construcciones SA","Des de l'església de Santa Maria, el carrer del Temple baixa cap al mar. Després de creuar perpendicularment el carrer de Francesc Layret, es fa més estret i canvia el nom pel de Sant Francesc d'Assís; tanmateix, l'alineació de les façanes orientades a l'est es manté. És en aquest punt de canvi de nom i d'intersecció amb el carrer de Layret on s'ha edificat el centre de cultura contemporània El Carme, que pren el nom de l'antiga clínica de maternitat que abans ocupava aquest solar. El nou edifici assumeix aquest canvi de dimensió dels carrers, però en modificar la geometria de la cantonada amb un xamfrà a 45º, on hi ha l'entrada al centre, s'estableix una nova transició entre el carrer ample i l'estret. Mentre que la façana del carrer de Sant Francesc es va eixamplant fins a l'entrada, la del de Layret manté la seva alineació original.

L'alçada de les cinc plantes sobre el carrer ha augmentat respecte de la que tenia la clínica per donar cabuda a futures activitats del centre. Aquesta modificació ha estat regulada mitjançant un pla especial que també ha incorporat les noves geometries de cada planta i la volumetria resultant de la seva superposició. El conjunt es veu com una pila de volums alliberats de l'arquitectura dels edificis del voltant i de la geometria del rectangle del solar sobre el qual s'edifica i que a partir de la primera planta volen i reculen els uns sobre els altres amb l'aparició de terrasses. Les plantes superiors se separen, en part, dels dos edificis contigus i més baixos i deixen que les façanes continuïn cegues en les seves mitgeres però amb els mateixos revestiments. El centre cultural es manifesta singular dintre el barri i l'alçada que té no sobrepassa la d'altres edificis entre mitgeres de la zona. Una darrera i sisena planta, on hi ha les instal·lacions de climatització, recupera en voladís un fragment de l'alineació perduda a les plantes inferiors del carrer de Sant Francesc.

El nucli de comunicacions verticals i els serveis s'adossen a la mitgera de l'edifici del carrer de Layret. La llum d'un pati amb una lluerna acompanya l'escala principal i els serveis de cada planta. La planta soterrani es destina a exposicions i conferències i rep la llum de dos petits patis triangulars enfonsats en el solar i contigus als jardins i construccions d'una planta de l'interior de l'illa. A la planta baixa el bar gaudeix de la llum d'aquests patis i de la vegetació plantada als mateixos patis i en una jardinera longitudinal penjada.

Totes les plantes es compartimenten amb panells que formen angles rectes, extensió geomètrica del nucli de comunicacions. Un mur cortina tanca totes les dependències cap a l'exterior. Tant el mur cortina com els ampits de les terrasses de les façanes que reben el sol més molest de l'estiu, es protegeixen amb un brise-soleil de lames blanques d'alumini, amb diferents inclinacions fixes, que a la planta baixa es converteixen en portes allà on siguin necessàries. De nit, aquestes irregulars capses de vidre superposades, il·luminades i recobertes de lames, converteixen l'edifici en una enigmàtica làmpada de ratlles de llum de diferents espessors d'una persiana mediterrània gegant al cor de Badalona.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones","Emplaçat al cor de Badalona, el centre cultural El Carme és un edifici singular que dibuixa una volumetria que trenca l'alineació de façana i juga amb les perspectives de l'entorn. D'aquesta manera redefineix l'espai públic.","","Nou centre de cultura El Carme","Imatge de l'edifici","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+00.jpg/ab6bbb2b-1f87-40e0-b364-bfedf270f4ca?t=1371566515000","Lourdes Jansana","José Antonio Martínez Lapeña, Elias Torres (Martínez Lapeña-Torres Arquitectos)","6.498.891,35 €","Gerardo Rodríguez (estructures – STATIC Ingeniería SA), Consulting Oficina Tècnica Lluís J. Duart SLP (instal·lacions)","","Martínez Lapeña-Torres Arquitectos","http://www.jamlet.net","","Martínez Lapeña-Torres Arquitectos","Lourdes Jansana","http://www.lourdesjansana.com","","Lourdes Jansana","2.2486929893493652","41.450748443603516","Territori","true","","","",""," ","Centre de cultura ""El Carme""","","","","","Imatge de l'edifici","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+01.jpg/c90733ea-c1f2-4498-8616-5a4eb74f3a6d?t=1371566549000","Nou centre de cultura El Carme","","","Imatge de l'edifici","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+02.jpg/959dbc03-5281-4d81-95d4-c631b6709dda?t=1371566573000","Nou centre de cultura El Carme","","","Imatge de l'edifici","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+03.jpg/161339bc-4cf2-49e9-add4-8618ee832149?t=1371566593000","Nou centre de cultura El Carme","","","Imatge de l'edifici","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+04.jpg/817ac4bd-b807-424b-a34f-ed6cc4bd1dc7?t=1371566611000","Nou centre de cultura El Carme","","","Imatge de l'edifici","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+05.jpg/350c8e82-cab4-4817-8d8f-f950d28fcd1a?t=1371566631000","Nou centre de cultura El Carme","","","Imatge de l'edifici","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+06.jpg/90b3127a-7167-4bd9-9721-d319bc3e2424?t=1371566651000","Nou centre de cultura El Carme","","","Imatge de l'edifici","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+07.jpg/fe76f25a-02cf-4ed5-bdd8-0fdd4721b7bd?t=1371566682000","Nou centre de cultura El Carme","","","Imatge de l'edifici","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+08.jpg/fc202b71-6c10-4a5f-b7c8-d981e4a25939?t=1371566711000","Nou centre de cultura El Carme","","","Imatge de l'edifici","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+09.jpg/883d4a28-bfea-45c7-88a4-7f7b1029e29c?t=1371566734000","Nou centre de cultura El Carme","","","Recepció del centre cultural","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+10.jpg/7f0876cc-9874-4369-9dd6-105f14e5a697?t=1404385535373","el carme 10","","","Escales interiors del centre","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+11.jpg/2fb4b87e-ee43-4ab1-9fbf-831f3256df0b?t=1404385558794","el carme 11","","","Aules del centre","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+12.jpg/b7ec3753-6c90-4421-b1ec-5de77bca31d2?t=1404385579685","el carme 12","","","Sala d'exposicions del Centre cultural El Carme","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/283154/EL+CARME+13.jpg/5e295ae7-bd0c-472e-ad44-07e895efd356?t=1404385603745","el carme 13","","2009-06-01T00:00:00.000Z","","","2012-07-01T00:00:00.000Z","Badalona José Antonio Martínez Lapeña, Luis Valiente (Martínez Lapeña-Torres Arquitectos), Olga Mèliz, Mireia Díaz (arquitectes tècniques – AMB) José Antonio Martínez Lapeña (Martínez Lapeña-Torres Arquitectos) Vías y Construcciones SA Des de l'església de Santa Maria, el carrer del Temple baixa cap al mar. Després de creuar perpendicularment el carrer de Francesc Layret, es fa més estret i canvia el nom pel de Sant Francesc d'Assís; tanmateix, l'alineació de les façanes orientades a l'est es manté. És en aquest punt de canvi de nom i d'intersecció amb el carrer de Layret on s'ha edificat el centre de cultura contemporània El Carme, que pren el nom de l'antiga clínica de maternitat que abans ocupava aquest solar. El nou edifici assumeix aquest canvi de dimensió dels carrers, però en modificar la geometria de la cantonada amb un xamfrà a 45º, on hi ha l'entrada al centre, s'estableix una nova transició entre el carrer ample i l'estret. Mentre que la façana del carrer de Sant Francesc es va eixamplant fins a l'entrada, la del de Layret manté la seva alineació original.

L'alçada de les cinc plantes sobre el carrer ha augmentat respecte de la que tenia la clínica per donar cabuda a futures activitats del centre. Aquesta modificació ha estat regulada mitjançant un pla especial que també ha incorporat les noves geometries de cada planta i la volumetria resultant de la seva superposició. El conjunt es veu com una pila de volums alliberats de l'arquitectura dels edificis del voltant i de la geometria del rectangle del solar sobre el qual s'edifica i que a partir de la primera planta volen i reculen els uns sobre els altres amb l'aparició de terrasses. Les plantes superiors se separen, en part, dels dos edificis contigus i més baixos i deixen que les façanes continuïn cegues en les seves mitgeres però amb els mateixos revestiments. El centre cultural es manifesta singular dintre el barri i l'alçada que té no sobrepassa la d'altres edificis entre mitgeres de la zona. Una darrera i sisena planta, on hi ha les instal·lacions de climatització, recupera en voladís un fragment de l'alineació perduda a les plantes inferiors del carrer de Sant Francesc.

El nucli de comunicacions verticals i els serveis s'adossen a la mitgera de l'edifici del carrer de Layret. La llum d'un pati amb una lluerna acompanya l'escala principal i els serveis de cada planta. La planta soterrani es destina a exposicions i conferències i rep la llum de dos petits patis triangulars enfonsats en el solar i contigus als jardins i construccions d'una planta de l'interior de l'illa. A la planta baixa el bar gaudeix de la llum d'aquests patis i de la vegetació plantada als mateixos patis i en una jardinera longitudinal penjada.

Totes les plantes es compartimenten amb panells que formen angles rectes, extensió geomètrica del nucli de comunicacions. Un mur cortina tanca totes les dependències cap a l'exterior. Tant el mur cortina com els ampits de les terrasses de les façanes que reben el sol més molest de l'estiu, es protegeixen amb un brise-soleil de lames blanques d'alumini, amb diferents inclinacions fixes, que a la planta baixa es converteixen en portes allà on siguin necessàries. De nit, aquestes irregulars capses de vidre superposades, il·luminades i recobertes de lames, converteixen l'edifici en una enigmàtica làmpada de ratlles de llum de diferents espessors d'una persiana mediterrània gegant al cor de Badalona.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones José Antonio Martínez Lapeña, Elias Torres (Martínez Lapeña-Torres Arquitectos) Gerardo Rodríguez (estructures – STATIC Ingeniería SA), Consulting Oficina Tècnica Lluís J. Duart SLP (instal·lacions) Centre de cultura ""El Carme"" Emplaçat al cor de Badalona, el centre cultural El Carme és un edifici singular que dibuixa una volumetria que trenca l'alineació de façana i juga amb les perspectives de l'entorn. D'aquesta manera redefineix l'espai públic.","2019-07-10T07:50:59.758Z" "63456c49fea76f287cac1977","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/reforma-de-l-edifici-torre-mena/283871/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","283871","","Equipaments Socials","Realitzat","1.396 m2 (edificació)
216 m2 (urbanització)","","","José Félix Basterrechea, Juan Fernando Tejada (Basterrechea-Tejada Arquitectes), Núria Giménez, Albert Dalmau (arquitectes tècnics – AMB)","José Félix Basterrechea, Juan Fernando Tejada (Basterrechea-Tejada Arquitectes)","","","CRC Obras y Servicios SL","L'edifici de la Torre Mena es troba situat a la plaça del Trafalgar, al barri de Llefià, en una zona urbana caracteritzada per tenir grans pendents i desnivells i que es començà a desenvolupar al voltant dels anys 50 i 60; actualment hi ha edificacions de gran alçada i una elevada densitat. L'edifici va ser catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local per la Llei del Patrimoni Cultural Català de 1993. Es tracta d'una construcció aïllada del 1880, feta per a ús residencial i actualment pública. Com a tret destacat cal fer esment de la torre que s'erigeix al centre de l'edificació i que arriba als 25 metres d'alçada.

El sistema constructiu de l'edifici es basa en murs de càrrega, de paredat a les plantes baixa i primera, i de fàbrica ceràmica a la segona i a la torre. Els forjats unidireccionals responen a diferents tipologies, uns amb biguetes metàl·liques, d'altres amb bigues de fusta i uns altres amb semibiguetes de formigó prefabricat.

Les actuacions que s'han dut a terme han intentat respectar al màxim tant la configuració de les façanes actuals com la volumetria definida pels murs de pedra existents en la distribució interior dels espais, de forma que els canvis de distribució necessaris s'han fet amb elements lleugers que puguin ser fàcilment modificats en el supòsit de noves actuacions o canvis d'ús. S'ha previst que tots els espais resultants siguin al més oberts i polivalents possibles.

Les obres han permès reformar integralment aquest edifici per modernitzar-lo i adequar-lo a les necessitats d'un equipament modern que acollirà diverses dependències del districte, un casal per a persones grans, a més de diversos espais polivalents i una sala d'actes amb capacitat per a unes 60 persones. Les actuacions fetes han comportat l'eliminació de les barreres arquitectòniques i la millora de les condicions d'accessibilitat amb la instal·lació d'un ascensor. Amb aquesta reforma, també es guanya per a ús públic una superfície de més de 250 m2 a la planta superior, un espai que abans no es podia utilitzar a causa de les condicions precàries que presentava. També s'ha millorat notablement la il·luminació natural de l'edifici amb la construcció d'una lluerna sobre l'escala central de manera que la llum arriba fins al vestíbul de la planta baixa.

S'han realitzat diferents actuacions per tal de reforçar o reparar els elements estructurals malmesos pel pas del temps i la humitat, s'ha millorat l'aïllament tèrmic a totes les cobertes de l'edifici i als tancaments i fusteries de la planta segona i de la torre, i s'ha solucionat el problema d'humitats de capil·laritat que tenien les façanes i murs interiors de la planta baixa de l'edifici amb la instal·lació d'un sistema de electroosmosi sense fils.

Menció especial mereix la façana: s'ha mantingut la imatge anterior de l'edifici renovant-ne però el revestiment (pintura al silicat) i incorporant un aplacat de pedra natural a la planta baixa que dóna a la plaça de Trafalgar i al carrer de Tarragona: amb això s'ha dotat l'edifici d'una imatge de major qualitat i se l'ha fet més resistent i fàcil de mantenir.","Reforma integral de l'edifici de la Torre Mena, una antiga casa colonial del 1880. S'han creat nous espais flexibles i polivalents per acollir diversos usos socials i culturals.","","Reforma de l'edifici Torre Mena","Imatge de la reforma","http://www.amb.cat/documents/11656/283559/TORRE+MENA+00.jpg/92b2878b-1428-47ed-84f5-a77133b59056?t=1371568190800","María José Reyes","José Félix Basterrechea, Juan Fernando Tejada (Basterrechea-Tejada Arquitectes)","2.163.367,40 €","BOMA (estructures), AIA Salazar-Navarro (instal•lacions)","","Basterrechea-Tejada Arquitectes","http://www.btarquitectes.es","","Basterrechea-Tejada Arquitectes","María José Reyes","http://www.fotografiareyes.com","","María José Reyes","2.219014883041382","41.437965393066406","Territori","true","","","","","","Reforma de l'edifici Torre Mena","","","","","Imatge de la reforma","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/283559/TORRE+MENA+01.jpg/961b9527-8cfe-44d4-b199-4101413d565d?t=1371568210622","Reforma de l'edifici Torre Mena","","","Imatge de la reforma","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/283559/TORRE+MENA+02.jpg/cf263c0b-6988-480f-9534-364261cc5774?t=1371568246351","Reforma de l'edifici Torre Mena","","","Imatge de la reforma","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/283559/TORRE+MENA+03.jpg/b3d11066-f241-4958-b338-8c99a4a4ae73?t=1371568263499","Reforma de l'edifici Torre Mena","","","Imatge de la reforma","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/283559/TORRE+MENA+04.jpg/e695e1b3-8cce-4226-879b-1813e4702a7e?t=1371568284013","Reforma de l'edifici Torre Mena","","","Imatge de la reforma","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/283559/TORRE+MENA+05.jpg/b5ecf983-2001-426c-8576-d10138a01b88?t=1371568301642","Reforma de l'edifici Torre Mena","","","Imatge de la reforma","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/283559/TORRE+MENA+06.jpg/c39d2620-75a8-413f-bc29-fcfbfb561d0c?t=1371568321458","Reforma de l'edifici Torre Mena","","","Imatge de la reforma","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/283559/TORRE+MENA+07.jpg/1183095a-66d6-451d-87df-3ee1ce2e5c89?t=1371568341391","Reforma de l'edifici Torre Mena","","2009-11-01T00:00:00.000Z","","","2011-03-01T00:00:00.000Z","Badalona José Félix Basterrechea, Juan Fernando Tejada (Basterrechea-Tejada Arquitectes), Núria Giménez, Albert Dalmau (arquitectes tècnics – AMB) José Félix Basterrechea, Juan Fernando Tejada (Basterrechea-Tejada Arquitectes) CRC Obras y Servicios SL L'edifici de la Torre Mena es troba situat a la plaça del Trafalgar, al barri de Llefià, en una zona urbana caracteritzada per tenir grans pendents i desnivells i que es començà a desenvolupar al voltant dels anys 50 i 60; actualment hi ha edificacions de gran alçada i una elevada densitat. L'edifici va ser catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local per la Llei del Patrimoni Cultural Català de 1993. Es tracta d'una construcció aïllada del 1880, feta per a ús residencial i actualment pública. Com a tret destacat cal fer esment de la torre que s'erigeix al centre de l'edificació i que arriba als 25 metres d'alçada.

El sistema constructiu de l'edifici es basa en murs de càrrega, de paredat a les plantes baixa i primera, i de fàbrica ceràmica a la segona i a la torre. Els forjats unidireccionals responen a diferents tipologies, uns amb biguetes metàl·liques, d'altres amb bigues de fusta i uns altres amb semibiguetes de formigó prefabricat.

Les actuacions que s'han dut a terme han intentat respectar al màxim tant la configuració de les façanes actuals com la volumetria definida pels murs de pedra existents en la distribució interior dels espais, de forma que els canvis de distribució necessaris s'han fet amb elements lleugers que puguin ser fàcilment modificats en el supòsit de noves actuacions o canvis d'ús. S'ha previst que tots els espais resultants siguin al més oberts i polivalents possibles.

Les obres han permès reformar integralment aquest edifici per modernitzar-lo i adequar-lo a les necessitats d'un equipament modern que acollirà diverses dependències del districte, un casal per a persones grans, a més de diversos espais polivalents i una sala d'actes amb capacitat per a unes 60 persones. Les actuacions fetes han comportat l'eliminació de les barreres arquitectòniques i la millora de les condicions d'accessibilitat amb la instal·lació d'un ascensor. Amb aquesta reforma, també es guanya per a ús públic una superfície de més de 250 m2 a la planta superior, un espai que abans no es podia utilitzar a causa de les condicions precàries que presentava. També s'ha millorat notablement la il·luminació natural de l'edifici amb la construcció d'una lluerna sobre l'escala central de manera que la llum arriba fins al vestíbul de la planta baixa.

S'han realitzat diferents actuacions per tal de reforçar o reparar els elements estructurals malmesos pel pas del temps i la humitat, s'ha millorat l'aïllament tèrmic a totes les cobertes de l'edifici i als tancaments i fusteries de la planta segona i de la torre, i s'ha solucionat el problema d'humitats de capil·laritat que tenien les façanes i murs interiors de la planta baixa de l'edifici amb la instal·lació d'un sistema de electroosmosi sense fils.

Menció especial mereix la façana: s'ha mantingut la imatge anterior de l'edifici renovant-ne però el revestiment (pintura al silicat) i incorporant un aplacat de pedra natural a la planta baixa que dóna a la plaça de Trafalgar i al carrer de Tarragona: amb això s'ha dotat l'edifici d'una imatge de major qualitat i se l'ha fet més resistent i fàcil de mantenir. José Félix Basterrechea, Juan Fernando Tejada (Basterrechea-Tejada Arquitectes) BOMA (estructures), AIA Salazar-Navarro (instal•lacions) Reforma de l'edifici Torre Mena Reforma integral de l'edifici de la Torre Mena, una antiga casa colonial del 1880. S'han creat nous espais flexibles i polivalents per acollir diversos usos socials i culturals.","2019-03-18T12:42:13.926Z" "63456c49fea76f287cac1979","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/biblioteca-central/309575/11656","Espai públic","Castelldefels","","ca_ES","309575","","Equipaments Culturals","Realitzat","4.754 m2 (edificació)
2.689 m2 (urbanització)","","","Josep Muxart, arquitecte (AMB), Maria Sánchez, arquitecta tècnica (AMB)","Josep Muxart, arquitecte (AMB)","","","Sacyr","La Biblioteca Central de Castelldefels s'ha erigit en un solar al peu del turó del Castell amb façana al carrer del Bisbe Urquinaona, al centre de la ciutat; comparteix entorn amb dos edificis catalogats com a patrimoni arquitectònic: Can Roca de Baix i Can Gomar.

La biblioteca té la voluntat de donar resposta a la variació topogràfica del solar i a la vegada evidenciar la presència d'un nou equipament com a referent cultural en ple centre de la trama urbana de Castelldefels. L'actuació principal en aquest sentit és l'excavació del solar fins a la rasant del carrer del Bisbe Urquinaona per poder crear una plaça pública d'accés a la biblioteca i als dos edificis catalogats que comparteixen espai amb el nou equipament. La biblioteca se situa a l'extrem superior, allibera el front i deixa un buit visual per a la plaça que, a manera de hall urbà, li permet relacionar-se i comunicar-se amb els dos edificis catalogats.

A l'hora de dissenyar el nou edifici s'han tingut en compte criteris mediambientals pel que fa a la ubicació i orientació. La ubicació, amb espais oberts a les dues façanes principals (nord i sud) comporta un gran potencial d'il·luminació natural i vistes cap als espais verds del voltant; l'orientació nord-sud possibilita un òptim aprofitament solar i evita càrregues tèrmiques estivals i enlluernaments a través de les façanes est i oest. Els criteris ambientals també han estat decisius en la tria dels elements constructius.

El principal condicionant a l'hora de definir la composició de la façana ha estat la voluntat de minimitzar l'impacte de l'edifici sobre el paisatge natural del seu entorn. L'estratègia d'intervenció en aquest sentit ha consistit a fer la façana amb un sistema de doble pell a base de lames verticals d'acer de colors en forma de Z. A banda de crear un teló de fons i mimetitzar-se amb l'entorn, s'aconsegueix evocar la imatge dels lloms dels llibres col·locats sobre les prestatgeries.

La biblioteca, de planta en forma de L, té 4.754 m2 construïts i està composta per dos cossos escalonats de diferent altura. Un de més baix (de planta baixa més un), que es relaciona amb l'edifici de Can Roca de Baix, i l'altre més alt (de planta baixa més dos), amb façana situada davant el penya-segat i que es relaciona amb Can Gomar.

Els accessos exteriors a la biblioteca, a la sala polivalent i a la llibreria, són per la planta baixa del cos més baix i es fan directament des de la plaça; les tres peces estan lligades per una marquesina a manera de sòcol continu de color negre que ressegueix l'edifici i l'ajuda a levitar i a lligar-se topogràficament amb la plaça de la Cultura i Can Gomar. Interiorment aquestes peces es troben relacionades a través del vestíbul i el punt d'informació principal. El soterrani de la biblioteca allotja el magatzem d'ús intern; la planta baixa acull la zona de recepció, una zona d'exposició, un espai polivalent, les àrees de revistes, música i audiovisuals, la zona infantil i espais de servei. A la primera planta hi ha la zona de fons general, una aula multimèdia, la zona de treball intern i sala de reunions i arxius; la segona planta alberga part del fons general, sales de treball i sales d'estudi.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones","Construcció d'un equipament cultural a Castelldefels i creació d'una plaça pública. La façana de l'edifici de la nova biblioteca s'integra en el paisatge i evoca la imatge dels lloms dels llibres col·locats sobre les prestatgeries.","","Nova biblioteca Central","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/309016/BIBLIOTECA+CENTRAL+00.jpg/6a1698e2-5b8d-4e93-9431-b2668e3b9b8d?t=1372670483586","Jeroen Van Mieghem","Josep Muxart, arquitecte (AMB)","7.711.426,39 €","Jordi Velasco (estructures – area5), Albert Berdié (instal·lacions – TECTRAM Enginyers), David Aguilar (eng. tècnic d'obres públiques), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Carles Martínez, Francesc Ribera, Oriana Carla Gonties (arquitectes), Arnau Conejero (arquitecte tècnic), Quim Pintó (disseny gràfic – PFP disseny gràfic), Marina Oliva (estudiant d'arquitectura)","","","","","","1.9780219793319702","41.282806396484375","Territori","true","","","","","","Biblioteca Central","","","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/309016/BIBLIOTECA+CENTRAL+01.jpg/7e1a1fa7-5d43-4b65-9cad-577d33a556ff?t=1372670505561","Nova biblioteca Central","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/309016/BIBLIOTECA+CENTRAL+02.jpg/adac58d0-cf12-4fc5-90ae-7abd79a6e88b?t=1372670530444","Nova biblioteca Central","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/309016/BIBLIOTECA+CENTRAL+03.jpg/ac0d94fb-64db-45cb-97cb-0feaccc9174c?t=1372670548929","Nova biblioteca Central","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/309016/BIBLIOTECA+CENTRAL+04.jpg/9be23074-ac27-4a88-9739-9513753655b6?t=1372670570704","Nova biblioteca Central","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/309016/BIBLIOTECA+CENTRAL+05.jpg/98717e83-d49c-4428-9f7c-04e7352b69ca?t=1372670599900","Nova biblioteca Central","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/309016/BIBLIOTECA+CENTRAL+06.jpg/cc6d8838-8dfb-474b-b84b-637623b3097a?t=1372670623131","Nova biblioteca Central","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/309016/BIBLIOTECA+CENTRAL+07.jpg/2eb5ffa9-785a-404e-94e9-a92f4b2f5b65?t=1372670643245","Nova biblioteca Central","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/309016/BIBLIOTECA+CENTRAL+08.jpg/36135639-2b58-435a-af4a-7a2c056eea71?t=1372670662051","Nova biblioteca Central","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/309016/BIBLIOTECA+CENTRAL+09.jpg/28673c2f-94e1-461b-a78a-cb999aa12b8a?t=1372670681853","Nova biblioteca Central","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/309016/BIBLIOTECA+CENTRAL+10.jpg/8c272675-e46e-46ef-972c-39d466c3685f?t=1372670724690","Nova biblioteca Central","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/309016/BIBLIOTECA+CENTRAL+11.jpg/c8fa8d8e-fdfa-4d52-981d-0a59d15fd42c?t=1372670702228","Nova biblioteca Central","","2009-02-01T00:00:00.000Z","","","2011-05-01T00:00:00.000Z","Castelldefels Josep Muxart, arquitecte (AMB), Maria Sánchez, arquitecta tècnica (AMB) Josep Muxart, arquitecte (AMB) Sacyr La Biblioteca Central de Castelldefels s'ha erigit en un solar al peu del turó del Castell amb façana al carrer del Bisbe Urquinaona, al centre de la ciutat; comparteix entorn amb dos edificis catalogats com a patrimoni arquitectònic: Can Roca de Baix i Can Gomar.

La biblioteca té la voluntat de donar resposta a la variació topogràfica del solar i a la vegada evidenciar la presència d'un nou equipament com a referent cultural en ple centre de la trama urbana de Castelldefels. L'actuació principal en aquest sentit és l'excavació del solar fins a la rasant del carrer del Bisbe Urquinaona per poder crear una plaça pública d'accés a la biblioteca i als dos edificis catalogats que comparteixen espai amb el nou equipament. La biblioteca se situa a l'extrem superior, allibera el front i deixa un buit visual per a la plaça que, a manera de hall urbà, li permet relacionar-se i comunicar-se amb els dos edificis catalogats.

A l'hora de dissenyar el nou edifici s'han tingut en compte criteris mediambientals pel que fa a la ubicació i orientació. La ubicació, amb espais oberts a les dues façanes principals (nord i sud) comporta un gran potencial d'il·luminació natural i vistes cap als espais verds del voltant; l'orientació nord-sud possibilita un òptim aprofitament solar i evita càrregues tèrmiques estivals i enlluernaments a través de les façanes est i oest. Els criteris ambientals també han estat decisius en la tria dels elements constructius.

El principal condicionant a l'hora de definir la composició de la façana ha estat la voluntat de minimitzar l'impacte de l'edifici sobre el paisatge natural del seu entorn. L'estratègia d'intervenció en aquest sentit ha consistit a fer la façana amb un sistema de doble pell a base de lames verticals d'acer de colors en forma de Z. A banda de crear un teló de fons i mimetitzar-se amb l'entorn, s'aconsegueix evocar la imatge dels lloms dels llibres col·locats sobre les prestatgeries.

La biblioteca, de planta en forma de L, té 4.754 m2 construïts i està composta per dos cossos escalonats de diferent altura. Un de més baix (de planta baixa més un), que es relaciona amb l'edifici de Can Roca de Baix, i l'altre més alt (de planta baixa més dos), amb façana situada davant el penya-segat i que es relaciona amb Can Gomar.

Els accessos exteriors a la biblioteca, a la sala polivalent i a la llibreria, són per la planta baixa del cos més baix i es fan directament des de la plaça; les tres peces estan lligades per una marquesina a manera de sòcol continu de color negre que ressegueix l'edifici i l'ajuda a levitar i a lligar-se topogràficament amb la plaça de la Cultura i Can Gomar. Interiorment aquestes peces es troben relacionades a través del vestíbul i el punt d'informació principal. El soterrani de la biblioteca allotja el magatzem d'ús intern; la planta baixa acull la zona de recepció, una zona d'exposició, un espai polivalent, les àrees de revistes, música i audiovisuals, la zona infantil i espais de servei. A la primera planta hi ha la zona de fons general, una aula multimèdia, la zona de treball intern i sala de reunions i arxius; la segona planta alberga part del fons general, sales de treball i sales d'estudi.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones Josep Muxart, arquitecte (AMB) Jordi Velasco (estructures – area5), Albert Berdié (instal·lacions – TECTRAM Enginyers), David Aguilar (eng. tècnic d'obres públiques), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Carles Martínez, Francesc Ribera, Oriana Carla Gonties (arquitectes), Arnau Conejero (arquitecte tècnic), Quim Pintó (disseny gràfic – PFP disseny gràfic), Marina Oliva (estudiant d'arquitectura) Biblioteca Central Construcció d'un equipament cultural a Castelldefels i creació d'una plaça pública. La façana de l'edifici de la nova biblioteca s'integra en el paisatge i evoca la imatge dels lloms dels llibres col·locats sobre les prestatgeries.","2019-07-05T11:48:11.580Z" "63456c49fea76f287cac197b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/camp-municipal-de-futbol/310176/11656","Espai públic","Cornellà de Llobregat","","ca_ES","310176","","Equipaments Esportius","Realitzat","2.757 m2 (edificació)
9.357 m2 (camps)
7.068 m2 (urbanització)","","","Jordi Henrich, arquitecte, Mònica Mauricio, arquitecta tècnica (AMB)","Jordi Henrich (arquitecte)","","","FCC","La configuració arquitectònica i topogràfica de dos grans equipaments esportius existents, el poliesportiu, situat a la cota dels vials, i l'estadi de l'Espanyol, situat sobre una gran plataforma sis metres per damunt dels vials, determinen la posició dels elements que componen el nou camp de futbol del Cornellà. La parcel·la trapezial i la situació de veïnatge amb l'estadi obliguen a resoldre favorablement la relació entre les dues peces fent que el nou equipament quedi annex a l'estadi i n'esdevingui una base baixa a mode de sòcol.

A nivell urbà es genera una articulació dels nous espais públics creats per l'edifici del poliesportiu i els espais públics elevats del perímetre de l'estadi, que queden connectats a través d'un passeig en rampa al sud del nou camp de futbol. Dos dels accessos al camp parteixen de la plataforma elevada, mentre que els altres dos són a la cota baixa, a les cantonades del límit amb el carrer del Sorral del Riu: aquests són els accessos generals, mentre que els altres són per a accés del públic en dia de partit.

El projecte es defineix per la coberta en voladís que protegeix les grades, suportada per una sèrie ritmada de pòrtics d'acer. Els pòrtics estan formats per elements verticals i horitzontals de seccions rectangulars d'acer laminat estructural. Els diferents elements es van afinant cap a les puntes per tal d'alleugerir la geometria del gran voladís. En planta, les grades, la coberta i l'edifici dels vestidors formen una poligonal de tres cares que gira suaument millorant la relació amb el terreny de joc. En el contacte amb els espais públics del perímetre de l'estadi s'hi situa un gran pati de ventilació natural de l'aparcament que es troba sota l'estadi. L'edifici es tanca cap a aquest pati i s'orienta cap al camp de futbol, la tanca perimetral del qual integra exteriorment el pati.

Els vestidors són a la planta inferior, així com els espais de servei de l'edifici; totes les dependències es comuniquen per un passadís que les connecta amb el terreny de joc pel centre i pels extrems. A la planta superior hi ha els espais de la seu social del club, les oficines d'administració, el bar amb barra exterior i terrassa, cuina i magatzem, una gran sala flexible integrada amb el bar, i serveis d'ús públic situats als dos extrems. La planta s'obre totalment al terreny de joc i a les grades, a través d'un tancament transparent de mur cortina lleugerament inclinat cap al camp que dóna a un pas que connecta amb les grades cobertes gairebé del tot per la marquesina. S'hi pot accedir des de la plataforma perimetral de l'estadi igual que a la part alta de les grades. Dues escales exteriors i una interior comuniquen amb el nivell inferior de vestidors i d'accés al camp de futbol.

L'equipament consta de dos camps, un de futbol 11 i un de futbol 7, situats a diferent nivell diferent per tal d'escalonar-se topogràficament; entre els dos hi ha unes grades i un espai per a entrenament dels porters. El terreny de joc és de gespa artificial i està envoltat per passos pavimentats de formigó i xarxes amb suports inclinats per evitar que les pilotes surtin fora.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones","La construcció del nou camp de futbol municipal del Cornellà i la urbanització dels seus espais d'accés consoliden la zona d'equipaments esportius que també inclou un poliesportiu i l'estadi del RCD Espanyol.","","Nou camp municipal de futbol","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/309584/CAMP+MUNICIPAL+00.jpg/8558d037-7f8d-47ba-92b5-be59de9d1265?t=1372671769557","María José Reyes","Jordi Henrich, Jaume Artigues, Inés Aubert (arquitectes)","6.496.539,72 €","Agustí Obiol, Ferran Llaberia, Núria Jallé (estructures – BOMA), Cristian González (instal·lacions – AIA), Susana Aires, Stefano Scarano, Anna Castelli, Encarna Cortés (arquitectes), Óscar Cabrera, Marta Juanola (arquitectes tècnics)","","Jordi Henrich","http://www.jordihenrich.com","","Jordi Henrich","María José Reyes","http://www.fotografiareyes.com","","María José Reyes","2.073378086090088","41.34769058227539","Territori","true","","","","","","Camp municipal de futbol","","","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/309584/CAMP+MUNICIPAL+01.jpg/f15260fd-5907-45db-a577-66bbb60f6fd8?t=1372671796457","Nou camp municipal de futbol","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/309584/CAMP+MUNICIPAL+02.jpg/5825f684-98a9-4633-bcc7-221cc1ef0344?t=1372671815064","Nou camp municipal de futbol","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/309584/CAMP+MUNICIPAL+03.jpg/c4d6c6b6-b3ca-450f-a693-73cb67c9cf27?t=1372671836888","Nou camp municipal de futbol","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/309584/CAMP+MUNICIPAL+04.jpg/6e87e08e-4077-4358-9b20-177f208eb877?t=1372671855331","Nou camp municipal de futbol","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/309584/CAMP+MUNICIPAL+05.jpg/5a9238ba-2676-4ab1-b377-06530306ca57?t=1372671874330","Nou camp municipal de futbol","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/309584/CAMP+MUNICIPAL+06.jpg/6f01bb38-cd85-4ca7-887b-5c93cf07d97d?t=1372671895593","Nou camp municipal de futbol","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/309584/CAMP+MUNICIPAL+07.jpg/da861831-b5c4-4ce2-af38-a9e431a5f30e?t=1372671916936","Nou camp municipal de futbol","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/309584/CAMP+MUNICIPAL+08.jpg/2ce430a1-de88-4d47-956a-9770d1189636?t=1372671939685","Nou camp municipal de futbol","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/309584/CAMP+MUNICIPAL+09.jpg/536a5cb4-da56-44a6-a24e-33d9dff7f43b?t=1372671959800","Nou camp municipal de futbol","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/309584/CAMP+MUNICIPAL+10.jpg/a7c11cdc-3d11-4e13-b532-aa6c2cc78092?t=1372671985924","Nou camp municipal de futbol","","","Imatge del projecte","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/309584/CAMP+MUNICIPAL+11.jpg/73da8afd-8046-47b6-a09f-9cc351c0f50f?t=1372672003031","Nou camp municipal de futbol","","2009-04-01T00:00:00.000Z","","","2012-05-01T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Jordi Henrich, arquitecte, Mònica Mauricio, arquitecta tècnica (AMB) Jordi Henrich (arquitecte) FCC La configuració arquitectònica i topogràfica de dos grans equipaments esportius existents, el poliesportiu, situat a la cota dels vials, i l'estadi de l'Espanyol, situat sobre una gran plataforma sis metres per damunt dels vials, determinen la posició dels elements que componen el nou camp de futbol del Cornellà. La parcel·la trapezial i la situació de veïnatge amb l'estadi obliguen a resoldre favorablement la relació entre les dues peces fent que el nou equipament quedi annex a l'estadi i n'esdevingui una base baixa a mode de sòcol.

A nivell urbà es genera una articulació dels nous espais públics creats per l'edifici del poliesportiu i els espais públics elevats del perímetre de l'estadi, que queden connectats a través d'un passeig en rampa al sud del nou camp de futbol. Dos dels accessos al camp parteixen de la plataforma elevada, mentre que els altres dos són a la cota baixa, a les cantonades del límit amb el carrer del Sorral del Riu: aquests són els accessos generals, mentre que els altres són per a accés del públic en dia de partit.

El projecte es defineix per la coberta en voladís que protegeix les grades, suportada per una sèrie ritmada de pòrtics d'acer. Els pòrtics estan formats per elements verticals i horitzontals de seccions rectangulars d'acer laminat estructural. Els diferents elements es van afinant cap a les puntes per tal d'alleugerir la geometria del gran voladís. En planta, les grades, la coberta i l'edifici dels vestidors formen una poligonal de tres cares que gira suaument millorant la relació amb el terreny de joc. En el contacte amb els espais públics del perímetre de l'estadi s'hi situa un gran pati de ventilació natural de l'aparcament que es troba sota l'estadi. L'edifici es tanca cap a aquest pati i s'orienta cap al camp de futbol, la tanca perimetral del qual integra exteriorment el pati.

Els vestidors són a la planta inferior, així com els espais de servei de l'edifici; totes les dependències es comuniquen per un passadís que les connecta amb el terreny de joc pel centre i pels extrems. A la planta superior hi ha els espais de la seu social del club, les oficines d'administració, el bar amb barra exterior i terrassa, cuina i magatzem, una gran sala flexible integrada amb el bar, i serveis d'ús públic situats als dos extrems. La planta s'obre totalment al terreny de joc i a les grades, a través d'un tancament transparent de mur cortina lleugerament inclinat cap al camp que dóna a un pas que connecta amb les grades cobertes gairebé del tot per la marquesina. S'hi pot accedir des de la plataforma perimetral de l'estadi igual que a la part alta de les grades. Dues escales exteriors i una interior comuniquen amb el nivell inferior de vestidors i d'accés al camp de futbol.

L'equipament consta de dos camps, un de futbol 11 i un de futbol 7, situats a diferent nivell diferent per tal d'escalonar-se topogràficament; entre els dos hi ha unes grades i un espai per a entrenament dels porters. El terreny de joc és de gespa artificial i està envoltat per passos pavimentats de formigó i xarxes amb suports inclinats per evitar que les pilotes surtin fora.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones Jordi Henrich, Jaume Artigues, Inés Aubert (arquitectes) Agustí Obiol, Ferran Llaberia, Núria Jallé (estructures – BOMA), Cristian González (instal·lacions – AIA), Susana Aires, Stefano Scarano, Anna Castelli, Encarna Cortés (arquitectes), Óscar Cabrera, Marta Juanola (arquitectes tècnics) Camp municipal de futbol La construcció del nou camp de futbol municipal del Cornellà i la urbanització dels seus espais d'accés consoliden la zona d'equipaments esportius que també inclou un poliesportiu i l'estadi del RCD Espanyol.","2019-07-10T07:58:05.196Z" "63456c49fea76f287cac197c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/ampliacio-del-poliesportiu-municipal-sanfeliu/310564/11656","Espai públic","L'Hospitalet de Llobregat","","ca_ES","310564","","Equipaments Esportius","Realitzat","4.900 m2 (edificació)
3.680 m2 (urbanització)","","","Xavier Franquet, Sergio López (arquitectes – Ajuntament de L'Hospitalet), Núria Giménez (arquitecta tècnica – AMB)","Xavier Franquet (arquitecte – Ajuntament de L'Hospitalet)","","","FCC","L'edifici es troba a la zona nord-oest del municipi, en una àrea històricament industrial, actualment en procés de reconversió en residencial, limitada per la Ronda de Dalt i el municipi d'Esplugues.

El programa consisteix bàsicament en una nova piscina coberta (dos vasos), nova sala de fitness i ampliació dels vestidors. Les preexistències condicionaven molt la ubicació de les noves peces: en primer lloc, l'ampliació dels vestidors havia de coincidir amb els que ja hi havia; després, l'accés a l'ampliació havia de fer-se per l'eix de l'accés ja insinuat al poliesportiu existent; finalment, calia disposar el màxim de programa en planta baixa per facilitar l'accessibilitat i connexió entre espais.

L'estratègia inicial va ser continuar amb les línies principals d'actuació del poliesportiu existent, obra dels mateixos autors, tant a nivell volumètric com d'acabat principal de façana, per aconseguir una lectura d'equipament unitària. A aquest fet li hem de sumar la utilització de sistemes constructius actuals i nobles, econòmicament viables i estèticament relacionats amb l'exterior. Amb aquests condicionants, la intervenció va donar preferència als aspectes següents: la relació entre el poliesportiu existent i l'ampliació; l'entrada de llum en uns edificis de naturalesa compacta; la relació de l'equipament amb l'exterior ""controlat"" (solàrium).

En la mateixa línea del concepte d'equipament volumètricament contundent i formalment auster, la nova façana es va dissenyar amb grans panells prefabricats de formigó, en disposició horitzontal i amb acabat especialment llis. En els pocs forats de façana, igualment grans i notoris, s'agrupen el màxim de finestres i accessos possibles, de manera que es manté a gran escala volumètrica enfront de la petita escala humana. Aquests forats són els accessos al solàrium fet sempre a traves d'un porxo que funciona com a filtre entre un volum considerablement gran (zona piscines) i un altre completament obert, com és el solàrium. El porxo actua com a transició interior exterior, i és alhora una bona protecció solar natural. Les lluernes, com a cinquena façana, prenen una importància vital, especialment a nivell volumètric, fins al punt que n'hi ha una que acaba destacant com a accés al solàrium a traves d'una escala exterior per a usuaris amb peus secs. Aquest gest, exageradament formal, és el vincle dels dos elements, coberta i façana, així com dels dos materials principals, panell de formigó i coberta de zinc.

Un dels criteris bàsics del projecte ha estat prioritzar la il·luminació natural en el màxim nombre de zones possibles per compensar la gran extensió en planta de l'equipament. Es van dissenyar unes lluernes orientades al nord, pensades per als grans espais com la zona de piscines i la nova sala de fitness. Les lluernes, no només realitzen la seva funció principal, sinó que gràcies al volum resultant i a l'acabat exterior fet en zinc amb resolució de color antracita, que contrasta amb el panell prefabricat de formigó general de la façana, donen un caràcter i una volumetria important i contundent al conjunt de l'equipament.","El poliesportiu de Sant Feliu s'amplia per donar cabuda a una piscina coberta municipal, sales de fitness i vestidors. Un únic volum construït que aposta per la il·luminació zenital i explora la simbiosi entre el formigó de la façana i el zinc de la coberta.","","Ampliació del poliesportiu municipal Sanfeliu","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/310185/PISCINA+SANFELIU+00.jpg/56b45a36-a1b9-44b7-8b25-bbd57e983e6f?t=1372672955620","Adrià Goula","Xavier Franquet, Sergio López (arquitectes – Ajuntament de L'Hospitalet)","7.034.925,20 €","Enric Torrent (estructures - NB35), Oriol Vidal (eng. industrial – instal•lacions), Francesc Vilella (instal•lacions – Grupo JG), Joan Roca (tècnic d'obra – AMB)","","Adrià Goula","http://www.adriagoula.com","","Adrià Goula","2.089772939682007","41.36891555786133","Territori","true","","","","","","Ampliació del poliesportiu municipal Sanfeliu","","","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/310185/PISCINA+SANFELIU+01.jpg/e8912f87-9e3f-47d7-89c6-bd5f2409534e?t=1372672977339","Ampliació del poliesportiu municipal Sanfeliu","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/310185/PISCINA+SANFELIU+02.jpg/79765426-1a36-4a4e-b1ef-e2980b8706fb?t=1372672997647","Ampliació del poliesportiu municipal Sanfeliu","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/310185/PISCINA+SANFELIU+03.jpg/4a5d6eb4-0739-4bd3-bdd8-01d63b8394c7?t=1372673017170","Ampliació del poliesportiu municipal Sanfeliu","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/310185/PISCINA+SANFELIU+04.jpg/cecfa7f1-b930-4a29-957a-156dc7d4ca85?t=1372673038455","Ampliació del poliesportiu municipal Sanfeliu","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/310185/PISCINA+SANFELIU+05.jpg/2f0342b8-3976-4531-9e78-3374bae4edd9?t=1372673056870","Ampliació del poliesportiu municipal Sanfeliu","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/310185/PISCINA+SANFELIU+06.jpg/bff0fce5-4b8e-4e05-b464-400b826ceb13?t=1372673076937","Ampliació del poliesportiu municipal Sanfeliu","","2006-07-01T00:00:00.000Z","","","2009-02-01T00:00:00.000Z","L'Hospitalet de Llobregat Xavier Franquet, Sergio López (arquitectes – Ajuntament de L'Hospitalet), Núria Giménez (arquitecta tècnica – AMB) Xavier Franquet (arquitecte – Ajuntament de L'Hospitalet) FCC L'edifici es troba a la zona nord-oest del municipi, en una àrea històricament industrial, actualment en procés de reconversió en residencial, limitada per la Ronda de Dalt i el municipi d'Esplugues.

El programa consisteix bàsicament en una nova piscina coberta (dos vasos), nova sala de fitness i ampliació dels vestidors. Les preexistències condicionaven molt la ubicació de les noves peces: en primer lloc, l'ampliació dels vestidors havia de coincidir amb els que ja hi havia; després, l'accés a l'ampliació havia de fer-se per l'eix de l'accés ja insinuat al poliesportiu existent; finalment, calia disposar el màxim de programa en planta baixa per facilitar l'accessibilitat i connexió entre espais.

L'estratègia inicial va ser continuar amb les línies principals d'actuació del poliesportiu existent, obra dels mateixos autors, tant a nivell volumètric com d'acabat principal de façana, per aconseguir una lectura d'equipament unitària. A aquest fet li hem de sumar la utilització de sistemes constructius actuals i nobles, econòmicament viables i estèticament relacionats amb l'exterior. Amb aquests condicionants, la intervenció va donar preferència als aspectes següents: la relació entre el poliesportiu existent i l'ampliació; l'entrada de llum en uns edificis de naturalesa compacta; la relació de l'equipament amb l'exterior ""controlat"" (solàrium).

En la mateixa línea del concepte d'equipament volumètricament contundent i formalment auster, la nova façana es va dissenyar amb grans panells prefabricats de formigó, en disposició horitzontal i amb acabat especialment llis. En els pocs forats de façana, igualment grans i notoris, s'agrupen el màxim de finestres i accessos possibles, de manera que es manté a gran escala volumètrica enfront de la petita escala humana. Aquests forats són els accessos al solàrium fet sempre a traves d'un porxo que funciona com a filtre entre un volum considerablement gran (zona piscines) i un altre completament obert, com és el solàrium. El porxo actua com a transició interior exterior, i és alhora una bona protecció solar natural. Les lluernes, com a cinquena façana, prenen una importància vital, especialment a nivell volumètric, fins al punt que n'hi ha una que acaba destacant com a accés al solàrium a traves d'una escala exterior per a usuaris amb peus secs. Aquest gest, exageradament formal, és el vincle dels dos elements, coberta i façana, així com dels dos materials principals, panell de formigó i coberta de zinc.

Un dels criteris bàsics del projecte ha estat prioritzar la il·luminació natural en el màxim nombre de zones possibles per compensar la gran extensió en planta de l'equipament. Es van dissenyar unes lluernes orientades al nord, pensades per als grans espais com la zona de piscines i la nova sala de fitness. Les lluernes, no només realitzen la seva funció principal, sinó que gràcies al volum resultant i a l'acabat exterior fet en zinc amb resolució de color antracita, que contrasta amb el panell prefabricat de formigó general de la façana, donen un caràcter i una volumetria important i contundent al conjunt de l'equipament. Xavier Franquet, Sergio López (arquitectes – Ajuntament de L'Hospitalet) Enric Torrent (estructures - NB35), Oriol Vidal (eng. industrial – instal•lacions), Francesc Vilella (instal•lacions – Grupo JG), Joan Roca (tècnic d'obra – AMB) Ampliació del poliesportiu municipal Sanfeliu El poliesportiu de Sant Feliu s'amplia per donar cabuda a una piscina coberta municipal, sales de fitness i vestidors. Un únic volum construït que aposta per la il·luminació zenital i explora la simbiosi entre el formigó de la façana i el zinc de la coberta.","2019-03-18T12:06:54.568Z" "63456c49fea76f287cac197e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/ampliacio-del-complex-esportiu-l-11/311127/11656","Espai públic","Sant Andreu de la Barca","","ca_ES","311127","","Equipaments Esportius","Realitzat","5.144 m2","","","Roger Méndez, arquitecte (AMB), Francisco Sánchez, arquitecte tècnic (AMB)","Roger Méndez, arquitecte (AMB)","","","Altiare Empresa Constructora SAU","El projecte respon a la necessitat del municipi de Sant Andreu de la Barca de disposar d'unes noves instal·lacions que allotgin les activitats que es feien a la piscina d'estiu coberta de forma precària amb un globus de tela. Les antigues piscines no eren aptes per garantir el tipus d'oferta que avui dia busca l'usuari, més en relació al valor lúdic de l'aigua que no pas a la pràctica esportiva de competició. El solar seleccionat per l'ajuntament era annex al complex esportiu Onze de Setembre situat al límit urbà del municipi, a tocar d'una zona boscosa i en un terreny delimitat pels talussos que conformen l'antic pas d'una riera, actualment canalitzada.

El nou edifici està situat a l'antic camp de futbol annex al complex esportiu i es relaciona amb la cota superior de la grada de la pista coberta. Per tal de propiciar un creixement equilibrat de tot el complex, el projecte anul·la l'accés actual i desplaça el nou a la cota superior de manera que quedi centrat entre l'edifici existent i el nou. Això permet disposar d'un nou vestíbul que millora les dimensions i la comunicació, i és apropiat per resoldre la unió entre els dos edificis.

Ara bé aquest el accés i part de l'ampliació duta a terme resulten poc visibles des de la vialitat ja que es troben al final d'un recorregut de vianants en pendent. Per solucionar aquesta circumstància, es crea un nou espai urbà en forma de plaça a la cota superior del carrer de Bonaventura Pedemonte, en el límit amb l'escola Àngel Guimerà; aquesta plaça es proposa en continuïtat amb el vestíbul del nou accés i així s'aconsegueix un espai amb clara vocació passant que relaciona les dues façanes del nou edifici i facilita el contacte amb l'existent. Al mateix temps es proporciona un final al recorregut per les zones verdes i es promou un nou lloc de relació social que tindrà el suport del bar de les noves piscines, en relació amb l'esmentada plaça.

El complex esportiu resultant de l'ampliació procura resoldre el programa funcional de manera que resulti el més senzill possible als usuaris fer un ús confortable de cadascuna de les activitats. A més es pretén establir el màxim de relacions visuals des del nou vestíbul amb les zones d'activitats esportives considerant que resulta enriquidor per al visitant i estimulant per als usuaris gaudir de ""l'espectacle"" esportiu d'un complex que allotja tantes i tan diverses activitats.

Considerant la naturalesa d'aquests tipus d'equipament i tenint en compte que les referències visuals del solar són molt properes pel fet d'estar enclotat en relació a l'entorn, s'ha optat per una composició horitzontal a les façanes. La primera alçada fins a 2,20 m es resol amb elements permeables visualment i que permeten l'entrada de llum a les sales destinades a la pràctica esportiva, les quals també poden així establir relació amb el seu entorn proper. Per a la resta de la façana es proposa un tancament cec de xapa metàl·lica que recorre tot el perímetre de l'edifici i que permetrà relacionar la intervenció amb l'equipament existent resolt en gran mesura amb xapa d'acer tipus pegaso.","Ampliació de les instal·lacions del centre esportiu municipal amb noves piscines cobertes, nous vestidors, sales de fitness, ludoteca i cafeteria, entre d'altres. També s'ha creat una nova plaça d'accés al recinte.","","Ampliació del complex esportiu L'11","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/310584/PISCINA+L11+00.jpg/988b7a44-1199-4b2a-af35-f87d5f15b716?t=1372673905873","Marcela Grassi","Roger Méndez, arquitecte (AMB)","5.838.315,73 €","Mireia Díaz, Núria Giménez (arquitectes tècniques – AMB), Intec (estructures), Grupo JG (instal·lacions), Aïda Artiz (arquitecta), Javier Duarte (estudiant d'arquitectura)","","Marcela Grassi","http://www.marcelagrassi.com","","Marcela Grassi","1.9656449556350708","41.44534683227539","Territori","true","","","","","","Ampliació del complex esportiu L'11","","","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/310584/PISCINA+L11+01.jpg/a4d77afb-c1b4-4606-9f63-712bcb4a1f9c?t=1372673927272","Ampliació del complex esportiu L'11","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/310584/PISCINA+L11+02.jpg/7b6d65af-42c7-4350-b4d0-7914f9545dcd?t=1372673944936","Ampliació del complex esportiu L'11","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/310584/PISCINA+L11+03.jpg/f19bb80d-f188-4bc7-9a05-0813732ef94f?t=1372673971126","Ampliació del complex esportiu L'11","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/310584/PISCINA+L11+04.jpg/14147cde-5337-4761-8492-9351a4b26db5?t=1372674000300","Ampliació del complex esportiu L'11","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/310584/PISCINA+L11+05.jpg/065521ec-b460-4756-8c66-9801bd3a49bd?t=1372674020564","Ampliació del complex esportiu L'11","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/310584/PISCINA+L11+06.jpg/29970bbd-04ca-41d9-a323-b2b66e70a650?t=1372674038726","Ampliació del complex esportiu L'11","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/310584/PISCINA+L11+07.jpg/ea14e954-4c22-45cb-92b8-0fed88d98595?t=1372674063353","Ampliació del complex esportiu L'11","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/310584/PISCINA+L11+08.jpg/15f597d6-478f-47f3-9b46-4713392abac4?t=1372674079103","Ampliació del complex esportiu L'11","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/310584/PISCINA+L11+09.jpg/46c1a48d-2e34-439e-aa8f-4460f37e12f3?t=1372674097722","Ampliació del complex esportiu L'11","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/310584/PISCINA+L11+10.jpg/6654c011-a91b-48ea-a366-999d0581899b?t=1372674120836","Ampliació del complex esportiu L'11","","2009-02-01T00:00:00.000Z","","","2011-04-01T00:00:00.000Z","Sant Andreu de la Barca Roger Méndez, arquitecte (AMB), Francisco Sánchez, arquitecte tècnic (AMB) Roger Méndez, arquitecte (AMB) Altiare Empresa Constructora SAU El projecte respon a la necessitat del municipi de Sant Andreu de la Barca de disposar d'unes noves instal·lacions que allotgin les activitats que es feien a la piscina d'estiu coberta de forma precària amb un globus de tela. Les antigues piscines no eren aptes per garantir el tipus d'oferta que avui dia busca l'usuari, més en relació al valor lúdic de l'aigua que no pas a la pràctica esportiva de competició. El solar seleccionat per l'ajuntament era annex al complex esportiu Onze de Setembre situat al límit urbà del municipi, a tocar d'una zona boscosa i en un terreny delimitat pels talussos que conformen l'antic pas d'una riera, actualment canalitzada.

El nou edifici està situat a l'antic camp de futbol annex al complex esportiu i es relaciona amb la cota superior de la grada de la pista coberta. Per tal de propiciar un creixement equilibrat de tot el complex, el projecte anul·la l'accés actual i desplaça el nou a la cota superior de manera que quedi centrat entre l'edifici existent i el nou. Això permet disposar d'un nou vestíbul que millora les dimensions i la comunicació, i és apropiat per resoldre la unió entre els dos edificis.

Ara bé aquest el accés i part de l'ampliació duta a terme resulten poc visibles des de la vialitat ja que es troben al final d'un recorregut de vianants en pendent. Per solucionar aquesta circumstància, es crea un nou espai urbà en forma de plaça a la cota superior del carrer de Bonaventura Pedemonte, en el límit amb l'escola Àngel Guimerà; aquesta plaça es proposa en continuïtat amb el vestíbul del nou accés i així s'aconsegueix un espai amb clara vocació passant que relaciona les dues façanes del nou edifici i facilita el contacte amb l'existent. Al mateix temps es proporciona un final al recorregut per les zones verdes i es promou un nou lloc de relació social que tindrà el suport del bar de les noves piscines, en relació amb l'esmentada plaça.

El complex esportiu resultant de l'ampliació procura resoldre el programa funcional de manera que resulti el més senzill possible als usuaris fer un ús confortable de cadascuna de les activitats. A més es pretén establir el màxim de relacions visuals des del nou vestíbul amb les zones d'activitats esportives considerant que resulta enriquidor per al visitant i estimulant per als usuaris gaudir de ""l'espectacle"" esportiu d'un complex que allotja tantes i tan diverses activitats.

Considerant la naturalesa d'aquests tipus d'equipament i tenint en compte que les referències visuals del solar són molt properes pel fet d'estar enclotat en relació a l'entorn, s'ha optat per una composició horitzontal a les façanes. La primera alçada fins a 2,20 m es resol amb elements permeables visualment i que permeten l'entrada de llum a les sales destinades a la pràctica esportiva, les quals també poden així establir relació amb el seu entorn proper. Per a la resta de la façana es proposa un tancament cec de xapa metàl·lica que recorre tot el perímetre de l'edifici i que permetrà relacionar la intervenció amb l'equipament existent resolt en gran mesura amb xapa d'acer tipus pegaso. Roger Méndez, arquitecte (AMB) Mireia Díaz, Núria Giménez (arquitectes tècniques – AMB), Intec (estructures), Grupo JG (instal·lacions), Aïda Artiz (arquitecta), Javier Duarte (estudiant d'arquitectura) Ampliació del complex esportiu L'11 Ampliació de les instal·lacions del centre esportiu municipal amb noves piscines cobertes, nous vestidors, sales de fitness, ludoteca i cafeteria, entre d'altres. També s'ha creat una nova plaça d'accés al recinte.","2019-03-18T12:37:22.124Z" "63456c49fea76f287cac1980","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/rehabilitacio-del-casal-de-cultura/311626/11656","Espai públic","Sant Climent de Llobregat","","ca_ES","311626","","Equipaments Culturals","Realitzat","1.214 m2","","","Javier Sanz (Grup 22 Arquitectes), José Luis Calzado (arquitecte tècnic – Arteco Coordinaciones)","Javier Sanz (Grup 22 Arquitectes)","","","Construcciones Trade","La casa de cultura està situada en una solar triangular en pendent, delimitat pels carrers de les Comes i de les Tires i per l'avinguda de Pau Casals, que és la que es troba a la cota inferior. El projecte es desenvolupa en planta baixa i dues plantes pis de l'edificació existent, i en una ampliació a la zona de terrassa de l'edifici actual i una altra fins a la façana que dóna a l'avinguda de Pau Casals.

El perímetre immediat del projecte salva la diferència topogràfica creant dues façanes de les mateixes característiques geomètriques i d'acabats. Dels estudis de l'espai d'illa i en relació als entorns, va sorgir la necessitat d'eliminar el pas entre el casal de joves i l'habitatge del costat nord, entenent que l'illa és prou reduïda per no fragmentar-la més. La idea motor del projecte és la creació d'un volum d'accés als dos equipaments (casal de joves i casal de cultura), un element que els fusioni tots dos, amb la finalitat de connectar els diferents usos i entitats, donar-los una qualitat adient com a espais públics que són, i propiciar una imatge d'unitat mitjançant l'adequació i composició de totes les façanes.

De l'anàlisi de la distribució dels espais al casal de joves, la disposició d'aquest edifici enfront del casal de cultura i la construcció del nou, se'n va desprendre la necessitat de modificar i eliminar l'anterior ubicació de l'ascensor i les escales existents, que eren al fons dels dos edificis, sense il·luminació i amb un llarg recorregut des de l'accés, cosa que dificultava la connexió amb el casal de cultura i l'evacuació en cas d'incendi. El nou volum esdevé l'eix vertebrador del projecte, li proporciona una façana pròpia, acull el nucli de comunicacions vertical entre plantes, conté l'accés exterior del casal i sobretot s'ofereix com l'element de connexió visual sobre el qual es bolquen les diferents dependències d'accés.

El buit deixat per l'antic passatge s'ocupa amb la nova peça de serveis, amb el nucli d'instal·lacions principal i amb el nucli d'evacuació en cas d'incendi. L'espai on hi havia la plaça, vestíbul exterior dels casals, esdevé un hall a doble alçada que alberga les connexions verticals, i genera un nou espai de trobada i relacions visuals entre tots els equipaments.

El nou volum de connexió dels dos edificis deixa un espai intersticial com a pati interior, que té una dimensió suficient per a ús de terrassa del bar restaurant i que garanteix una il·luminació natural de les sales del casal de joves i del nucli de comunicacions i serveis. Per aconseguir unes circulacions i usos adients, a les plantes pis s'amplia la superfície del casal de joves fins al pati interior. L'eliminació de l'antic nucli de comunicacions fa possible la distribució a banda i banda del casal de joves, configura una nova façana al carrer de les Comes i reforça la idea d'unitat dels edificis a més de respondre a les necessitats del municipi de disposar d'espais per a les entitats.","El nou casal de cultura i el casal de joves es connecten, es reformen i s'amplien per oferir serveis de qualitat. El projecte proposa un nou vestíbul comú que relaciona els dos equipaments i que permet acollir usos i activitats complementàries.","","Rehabilitació del casal de cultura","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/311138/CASAL+DE+CULTURA+00.jpg/da626ae7-b02b-4a9b-bc42-29ff5a9b0ea4?t=1372675158365","Marcela Grassi","Javier Sanz, David Domínguez (Grup 22 Arquitectes)","1.166.34,00 €","Jordi Colom (arquitecte tècnic), Carles Jaén, Jordi Payola (estructures – BOMA), Nicolás Ruiz (eng. tècnic industrial – Ruiz Boluda Asociados), Fernando Agulló (arquitecte – VIST), Joan Carraminyana (disseny gràfic – Carraminyana Design)","","Marcela Grassi","http://www.marcelagrassi.com","","Marcela Grassi","1.994055986404419","41.338279724121094","Territori","true","","","","","","Rehabilitació del casal de cultura","","","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/311138/CASAL+DE+CULTURA+01.jpg/c9e29668-fb2d-45b9-853f-97a3518c6d04?t=1372675179531","Rehabilitació del casal de cultura","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/311138/CASAL+DE+CULTURA+02.jpg/f2933b9f-b93d-4dd4-8e6b-b5a6d6bddef6?t=1372675198302","Rehabilitació del casal de cultura","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/311138/CASAL+DE+CULTURA+03.jpg/766d351b-722d-4ec3-b8f0-4f7fb79a82cf?t=1372675252633","Rehabilitació del casal de cultura","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/311138/CASAL+DE+CULTURA+04.jpg/7da9aa07-adb5-4d5b-a08d-20ef9a36589b?t=1372675356465","Rehabilitació del casal de cultura","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/311138/CASAL+DE+CULTURA+05.jpg/953204e9-a6a6-45f5-a780-2a46ff003116?t=1372675380009","Rehabilitació del casal de cultura","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/311138/CASAL+DE+CULTURA+06.jpg/16201511-4b2f-4453-87ef-c3fc9f3fa8d6?t=1372675403365","Rehabilitació del casal de cultura","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/311138/CASAL+DE+CULTURA+07.jpg/3a2650e1-44b2-425c-9bec-afee9efff122?t=1372675426582","Rehabilitació del casal de cultura","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/311138/CASAL+DE+CULTURA+08.jpg/fc64beb3-0ae9-4256-ac0f-84da33d0b035?t=1372675456016","Rehabilitació del casal de cultura","","","Imatge del projecte","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/311138/CASAL+DE+CULTURA+09.jpg/0807bee7-64e2-4acf-92b2-039b53b2ae8f?t=1372675474460","Rehabilitació del casal de cultura","","2008-12-01T00:00:00.000Z","","","2010-12-01T00:00:00.000Z","Sant Climent de Llobregat Javier Sanz (Grup 22 Arquitectes), José Luis Calzado (arquitecte tècnic – Arteco Coordinaciones) Javier Sanz (Grup 22 Arquitectes) Construcciones Trade La casa de cultura està situada en una solar triangular en pendent, delimitat pels carrers de les Comes i de les Tires i per l'avinguda de Pau Casals, que és la que es troba a la cota inferior. El projecte es desenvolupa en planta baixa i dues plantes pis de l'edificació existent, i en una ampliació a la zona de terrassa de l'edifici actual i una altra fins a la façana que dóna a l'avinguda de Pau Casals.

El perímetre immediat del projecte salva la diferència topogràfica creant dues façanes de les mateixes característiques geomètriques i d'acabats. Dels estudis de l'espai d'illa i en relació als entorns, va sorgir la necessitat d'eliminar el pas entre el casal de joves i l'habitatge del costat nord, entenent que l'illa és prou reduïda per no fragmentar-la més. La idea motor del projecte és la creació d'un volum d'accés als dos equipaments (casal de joves i casal de cultura), un element que els fusioni tots dos, amb la finalitat de connectar els diferents usos i entitats, donar-los una qualitat adient com a espais públics que són, i propiciar una imatge d'unitat mitjançant l'adequació i composició de totes les façanes.

De l'anàlisi de la distribució dels espais al casal de joves, la disposició d'aquest edifici enfront del casal de cultura i la construcció del nou, se'n va desprendre la necessitat de modificar i eliminar l'anterior ubicació de l'ascensor i les escales existents, que eren al fons dels dos edificis, sense il·luminació i amb un llarg recorregut des de l'accés, cosa que dificultava la connexió amb el casal de cultura i l'evacuació en cas d'incendi. El nou volum esdevé l'eix vertebrador del projecte, li proporciona una façana pròpia, acull el nucli de comunicacions vertical entre plantes, conté l'accés exterior del casal i sobretot s'ofereix com l'element de connexió visual sobre el qual es bolquen les diferents dependències d'accés.

El buit deixat per l'antic passatge s'ocupa amb la nova peça de serveis, amb el nucli d'instal·lacions principal i amb el nucli d'evacuació en cas d'incendi. L'espai on hi havia la plaça, vestíbul exterior dels casals, esdevé un hall a doble alçada que alberga les connexions verticals, i genera un nou espai de trobada i relacions visuals entre tots els equipaments.

El nou volum de connexió dels dos edificis deixa un espai intersticial com a pati interior, que té una dimensió suficient per a ús de terrassa del bar restaurant i que garanteix una il·luminació natural de les sales del casal de joves i del nucli de comunicacions i serveis. Per aconseguir unes circulacions i usos adients, a les plantes pis s'amplia la superfície del casal de joves fins al pati interior. L'eliminació de l'antic nucli de comunicacions fa possible la distribució a banda i banda del casal de joves, configura una nova façana al carrer de les Comes i reforça la idea d'unitat dels edificis a més de respondre a les necessitats del municipi de disposar d'espais per a les entitats. Javier Sanz, David Domínguez (Grup 22 Arquitectes) Jordi Colom (arquitecte tècnic), Carles Jaén, Jordi Payola (estructures – BOMA), Nicolás Ruiz (eng. tècnic industrial – Ruiz Boluda Asociados), Fernando Agulló (arquitecte – VIST), Joan Carraminyana (disseny gràfic – Carraminyana Design) Rehabilitació del casal de cultura El nou casal de cultura i el casal de joves es connecten, es reformen i s'amplien per oferir serveis de qualitat. El projecte proposa un nou vestíbul comú que relaciona els dos equipaments i que permet acollir usos i activitats complementàries.","2019-03-18T12:16:57.005Z" "63456c49fea76f287cac1982","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/arxiu-comarcal-i-centre-civic/312155/11656","Espai públic","Sant Feliu de Llobregat","","ca_ES","312155","","Equipaments Culturals","Realitzat","3.344 m2","","","Claudi Aguiló i Aran (arquitecte – dataAE), Eulàlia Aran (arquitecta tècnica)","Xavier Vendrell Studio, dataAE","","","Tiferca SA / FCC","L'objectiu de la proposta arquitectònica és fer compatibles dos programes, un arxiu comarcal i un centre cívic, en un únic edifici, facilitant la interconnexió entre els dos equipaments i fent possible alhora que les activitats es relacionin amb l'espai lliure exterior. L'entorn on s'emplaça és un nou eixample de construcció recent i l'edifici es col·loca al carrer mantenint l'alineació de les construccions veïnes de manera que no se'n monumentalitzi la percepció. La volumetria és llarga i estreta per tal d'alliberar part de la parcel·la de l'equipament i destinar-la a ampliar la superfície de la plaça.

La solució arquitectònica es concreta en un edifici compacte d'una única volumetria, que compatibilitza les diferents necessitats de suport i confort de cadascun dels programes amb una solució integral que sistematitza estratègies per a les dues activitats. La geometria de l'edifici, llarg i estret, proporciona per una banda una eficient il·luminació i ventilació natural dels espais de treball interiors, i per l'altra una racionalització de la planta de dipòsits d'emmagatzematge. Pel que fa al voltant, es prioritza la protecció solar i la inèrcia per tal de reduir tant la demanda energètica de l'edifici a les zones de treball com per aconseguir la màxima estabilitat tèrmica a les de magatzem.

El programa es desenvolupa en tres plantes més una petita planta semisoterrada que no ocupa la totalitat de l'edifici. El programa de Centre Cívic de Mas Lluí és al mateix nivell de la plaça, en una sola planta, i disposa d'un ampli vestíbul que connecta directament amb el carrer oposat i actua així com a connector públic. L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat ocupa les dues plantes superiors, amb accés a peu pla des de la cantonada més elevada del solar. La planta semi soterrada permet l'entrada de servei i el moll de descàrrega de l'arxiu.

L'estratègia material es basa en l'elecció d'una peça alveolar ceràmica per a la façana ventilada que es relaciona amb la tradició freqüent a la comarca d'usar material ceràmic i obra vista a les construccions industrials. Les obertures contrasten amb l'opacitat general de les façanes deguda a les zones de magatzems. Cada programa queda representat per una obertura contínua i variable que reflecteix les variacions d'ús i les diferents necessitats visuals de cadascun dels espais interiors que serveix. La protecció solar de les finestres del centre cívic que donen al sud s'aconsegueix o bé amb el voladís del cos metàl·lic de l'arxiu o bé amb lamel·les ceràmiques. A l'arxiu, i a causa de l'elevada exposició del voladís, es resol amb una gelosia microperforada metàl·lica.

En relació a l'estratègia de confort, tant la façana com la coberta són ventilades a fi d'evitar la radiació solar directa i permetre que l'aïllament sigui a l'exterior de manera que s'eliminin els ponts tèrmics. La fulla interior és ceràmica aïllant per augmentar la inèrcia i l'aïllament del sistema, amb un acabat vist a l'interior. Les ventilacions dels magatzems s'orienten al nord per tal d'afavorir el free-cooling i totes les estances tenen una obertura practicable per poder ventilar de forma natural.","El nou equipament municipal acull l'arxiu comarcal i un centre cívic en un únic edifici compacte i amb una distribució que facilita la interconnexió entre l'arxiu i el centre cívic. També propicia que les activitats es relacionin amb l'espai lliure exterior.","","Nou arxiu comarcal i centre cívic","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/311635/ARXIU+COMARCAL+00.jpg/d7ff2d7f-afa2-428a-9df3-f7e18dd05042?t=1372676200222","Adrià Goula","Xavier Vendrell (Xavier Vendrell Studio), Claudi Aguiló i Arán, Albert Domingo, Martí Sanz (dataAE)","4.100.913,98 €","Xavier Aguiló (estructures – BOMA), Miquel Portell (Portell-Brunés Enginyers SLP), Avant Enginyers Consultors SCP (instal·lacions), Raül Sebastián, Alan Navarro (arquitectes tècnics), Sandra Martín-Lara, Anne Hinz, Aitana Arroyo, Victòria Fiol (arquitectes)","","Xavier Vendrell Studio","http://www.xaviervendrellstudio.com","","Xavier Vendrell Studio","dataAE","http://www.dataae.com","","dataAE","Adrià Goula","http://www.adriagoula.com","","Adrià Goula","2.0537290573120117","41.38564682006836","Territori","true","","","","","","Arxiu comarcal i centre cívic","","","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/311635/ARXIU+COMARCAL+01.jpg/4f308792-c3d3-49cb-bcc3-a1ed088eb706?t=1372676237230","Nou arxiu comarcal i centre cívic","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/311635/ARXIU+COMARCAL+02.jpg/38c51364-586f-4566-ae38-b93fabe6552a?t=1372676256618","Nou arxiu comarcal i centre cívic","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/311635/ARXIU+COMARCAL+03.jpg/76744071-05b7-41ce-8013-1dc6984c4deb?t=1372676287417","Nou arxiu comarcal i centre cívic","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/311635/ARXIU+COMARCAL+04.jpg/5ce7c8af-04d0-45a9-adfd-c1d0b1313b98?t=1372676319500","Nou arxiu comarcal i centre cívic","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/311635/ARXIU+COMARCAL+05.jpg/22683b2b-c90b-40f8-bdb6-9e427573a7de?t=1372676340584","Nou arxiu comarcal i centre cívic","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/311635/ARXIU+COMARCAL+06.jpg/ee9cc7d4-71a7-4225-a54a-448f98ced3ec?t=1372676363309","Nou arxiu comarcal i centre cívic","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/311635/ARXIU+COMARCAL+07.jpg/8da7949f-3967-4cf4-a931-8831e14172c4?t=1372676383631","Nou arxiu comarcal i centre cívic","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/311635/ARXIU+COMARCAL+08.jpg/e494624d-9a31-42e8-9a3a-bd4c6c5dcb3e?t=1372676405870","Nou arxiu comarcal i centre cívic","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/311635/ARXIU+COMARCAL+09.jpg/81934255-cf0e-4582-90dd-425976aae1ba?t=1372676424663","Nou arxiu comarcal i centre cívic","","2007-05-01T00:00:00.000Z","","","2011-12-01T00:00:00.000Z","Sant Feliu de Llobregat Claudi Aguiló i Aran (arquitecte – dataAE), Eulàlia Aran (arquitecta tècnica) Xavier Vendrell Studio, dataAE Tiferca SA / FCC L'objectiu de la proposta arquitectònica és fer compatibles dos programes, un arxiu comarcal i un centre cívic, en un únic edifici, facilitant la interconnexió entre els dos equipaments i fent possible alhora que les activitats es relacionin amb l'espai lliure exterior. L'entorn on s'emplaça és un nou eixample de construcció recent i l'edifici es col·loca al carrer mantenint l'alineació de les construccions veïnes de manera que no se'n monumentalitzi la percepció. La volumetria és llarga i estreta per tal d'alliberar part de la parcel·la de l'equipament i destinar-la a ampliar la superfície de la plaça.

La solució arquitectònica es concreta en un edifici compacte d'una única volumetria, que compatibilitza les diferents necessitats de suport i confort de cadascun dels programes amb una solució integral que sistematitza estratègies per a les dues activitats. La geometria de l'edifici, llarg i estret, proporciona per una banda una eficient il·luminació i ventilació natural dels espais de treball interiors, i per l'altra una racionalització de la planta de dipòsits d'emmagatzematge. Pel que fa al voltant, es prioritza la protecció solar i la inèrcia per tal de reduir tant la demanda energètica de l'edifici a les zones de treball com per aconseguir la màxima estabilitat tèrmica a les de magatzem.

El programa es desenvolupa en tres plantes més una petita planta semisoterrada que no ocupa la totalitat de l'edifici. El programa de Centre Cívic de Mas Lluí és al mateix nivell de la plaça, en una sola planta, i disposa d'un ampli vestíbul que connecta directament amb el carrer oposat i actua així com a connector públic. L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat ocupa les dues plantes superiors, amb accés a peu pla des de la cantonada més elevada del solar. La planta semi soterrada permet l'entrada de servei i el moll de descàrrega de l'arxiu.

L'estratègia material es basa en l'elecció d'una peça alveolar ceràmica per a la façana ventilada que es relaciona amb la tradició freqüent a la comarca d'usar material ceràmic i obra vista a les construccions industrials. Les obertures contrasten amb l'opacitat general de les façanes deguda a les zones de magatzems. Cada programa queda representat per una obertura contínua i variable que reflecteix les variacions d'ús i les diferents necessitats visuals de cadascun dels espais interiors que serveix. La protecció solar de les finestres del centre cívic que donen al sud s'aconsegueix o bé amb el voladís del cos metàl·lic de l'arxiu o bé amb lamel·les ceràmiques. A l'arxiu, i a causa de l'elevada exposició del voladís, es resol amb una gelosia microperforada metàl·lica.

En relació a l'estratègia de confort, tant la façana com la coberta són ventilades a fi d'evitar la radiació solar directa i permetre que l'aïllament sigui a l'exterior de manera que s'eliminin els ponts tèrmics. La fulla interior és ceràmica aïllant per augmentar la inèrcia i l'aïllament del sistema, amb un acabat vist a l'interior. Les ventilacions dels magatzems s'orienten al nord per tal d'afavorir el free-cooling i totes les estances tenen una obertura practicable per poder ventilar de forma natural. Xavier Vendrell (Xavier Vendrell Studio), Claudi Aguiló i Arán, Albert Domingo, Martí Sanz (dataAE) Xavier Aguiló (estructures – BOMA), Miquel Portell (Portell-Brunés Enginyers SLP), Avant Enginyers Consultors SCP (instal·lacions), Raül Sebastián, Alan Navarro (arquitectes tècnics), Sandra Martín-Lara, Anne Hinz, Aitana Arroyo, Victòria Fiol (arquitectes) Arxiu comarcal i centre cívic El nou equipament municipal acull l'arxiu comarcal i un centre cívic en un únic edifici compacte i amb una distribució que facilita la interconnexió entre l'arxiu i el centre cívic. També propicia que les activitats es relacionin amb l'espai lliure exterior.","2019-03-18T11:36:20.264Z" "63456c49fea76f287cac1984","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/biblioteca-merce-rodoreda/312588/11656","Espai públic","Sant Joan Despí","","ca_ES","312588","","Equipaments Culturals","Realitzat","14.050 m2 (edificació)
3.409 m2 (urbanització)","","","Carlos Llinás (arquitecte – AMB), Olga Mèliz (arquitecta tècnica – AMB)","Carlos Llinás (arquitecte – AMB)","","","FCC Construcción SA","Un estudi de l'any 2003 va posar de manifest la falta d'una biblioteca propera als barris del Centre i del Pla del Vent-Torreblanca. El solar destinat a encabir-la, qualificat en el planejament com a equipament públic, és una illa envoltada per quatre carrers i que té un pendent constant, amb la cota més baixa al carrer Major. L'entorn urbà és de diferents tipologies residencials, plurifamiliars en alçada o de més baixa densitat. L'emplaçament escollit reforça el carrer Major com a vertebrador de diversos equipaments de la ciutat, com el Mercat, el poliesportiu Salvador Gimeno i la mateixa biblioteca.

El programa contempla com a peces principals una biblioteca pública i una sala polivalent amb aforament per a 422 persones assegudes; es complementa amb els corresponents magatzems i camerinos, una sala de ball, dependències municipals i un aparcament soterrat de dues plantes, amb capacitat per a 341 cotxes. Els criteris que han regit l'actuació són:

El conjunt s'organitza amb un pati central que articula les peces principals i un vestíbul amb accés des de la nova plaça, per tal de permetre la utilització per separat i conjuntament dels dos equipaments principals i fer de filtre visual i acústic entre ambdues activitats i l'exterior. La biblioteca ocupa l'ala est, en planta baixa i pis, amb l'àrea infantil que s'obre al pati interior i amb l'àrea de revistes al costat de l'accés. A la planta primera s'hi disposen una zona d'informació amb accés als documents i els espais de treball intern, així com els espais de suport, audiovisuals, etc. A l'altra banda, ocupant les ales nord i nord-est, hi ha, a la planta baixa, la sala polivalent de la ciutat, cafeteria i serveis, i la sala pròpia de la biblioteca; a la planta primera, i aprofitant la major alçada de la caixa de l'escenari, hi ha l'altell de la sala de projecció i traducció simultània; a la planta segona hi ha la sala de ball i les dependències municipals.

El tancaments exteriors són d'obra de fàbrica de maó calat, cambra d'aire, aïllament de llana de vidre i extradossat de plaques de guix. Com a revestiment de façana, s'ha col·locat un sistema amb panells de poliestirè, malla de fibra de vidre, i una capa d'acabat d'estucat orgànic lliure de ciment. L'aplacat petri és amb pedra basàltica grisa tosquejada, subjectada amb fixacions mecàniques. La fusteria exterior és d'acer lacat. El paviment dels espais de la biblioteca, passos i vestíbul és de terratzo de gra petit, i els espais exteriors com la plaça, les voreres perimetrals, el pati interior i les terrasses accessibles són de llambordins prefabricats. Una vegetació de gramínies i arbustives recobreix les zones de parterres i cobertes, mentre que a la plaça i les voreres s'hi ha plantat til·lers, moreres i ficus.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones","El nou projecte de la biblioteca municipal es relaciona i s'integra formalment a un nou espai públic que consolida el carrer Major com un eix urbà. L'edifici s'organitza amb un pati central que articula les peces principals: la sala polivalent, la biblioteca i els serveis.","","Nova biblioteca Mercè Rodoreda","Imatge de la biblioteca","http://www.amb.cat/documents/11656/312170/BIBLIOTECA+RODOREDA+00.jpg/885b1d34-3e5f-4035-970c-730b466deb15?t=1372677515536","Aleix Bagué","Carlos Llinás (arquitecte – AMB)","12.821.931,06 €","Martí Cabestany, Marc Baigual (arquitectes – estructures), Joan González Gou, Tomás Gil (eng. industrials – instal·lacions), Tamie Delgadillo, Aitana Arroyo, Jordi Mercadé, Bernat Nadal, Silvia Millanes, Ernest Compta, Pedro Freire (arquitectes), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Susana Casino, Jordi Bardolet (eng. tècnics agrícoles), Josep Bayo, Jonatan Álvarez (eng. tècnics industrials), Jordi Soler (projecte escenotècnic), Emma Carrillo (arquitecta tècnica), Lídia Serrat, Alejandro González (disseny gràfic), Ana Maria Quintero (estudiant d'arquitectura)","","","","","","2.05378794670105","41.3670768737793","Territori","true","","","","","Seleccionada en la 9a edició dels Premis Catalunya Construcció 2012 en la categoria de Direcció o Gestió de l'Execució de l'Obra.
Seleccionada en els Premis FAD 2012 en la categoria d'Arquitectura.","Biblioteca Mercè Rodoreda","","","","","Els espais de la biblioteca","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/312170/BIBLIOTECA+RODOREDA+01.jpg/bcecaadd-8a43-41a5-9622-2ecfd32175e9?t=1372677538080","Nova biblioteca Mercè Rodoreda","","","Els espais de la biblioteca","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/312170/BIBLIOTECA+RODOREDA+02.jpg/f96b142c-476a-4bd7-a127-ac11ab605dd3?t=1372677565037","Nova biblioteca Mercè Rodoreda","","","Els espais de la biblioteca","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/312170/BIBLIOTECA+RODOREDA+03.jpg/7768f2d6-c6a5-4276-9147-75133af2dde9?t=1372677582200","Nova biblioteca Mercè Rodoreda","","","Els espais de la biblioteca","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/312170/BIBLIOTECA+RODOREDA+04.jpg/8692205a-f0ac-4194-96fd-fe13c19f3c2e?t=1372677603013","Nova biblioteca Mercè Rodoreda","","","Els espais de la biblioteca","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/312170/BIBLIOTECA+RODOREDA+05.jpg/f178d009-3a23-4197-a82b-79c9d8403ce4?t=1372677628491","Nova biblioteca Mercè Rodoreda","","","Els espais de la biblioteca","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/312170/BIBLIOTECA+RODOREDA+06.jpg/a513088c-40a4-4114-99e4-88e7b578ed89?t=1372677654689","Nova biblioteca Mercè Rodoreda","","","Els espais de la biblioteca","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/312170/BIBLIOTECA+RODOREDA+07.jpg/d1095a40-6d2e-4b9b-a185-e1a87e40877a?t=1372677674025","Nova biblioteca Mercè Rodoreda","","","Els espais de la biblioteca","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/312170/BIBLIOTECA+RODOREDA+08.jpg/3f83484e-90ce-48f2-9d6c-5d23565af0ad?t=1372677693901","Nova biblioteca Mercè Rodoreda","","2008-06-01T00:00:00.000Z","","","2011-04-01T00:00:00.000Z","Sant Joan Despí Carlos Llinás (arquitecte – AMB), Olga Mèliz (arquitecta tècnica – AMB) Carlos Llinás (arquitecte – AMB) FCC Construcción SA Un estudi de l'any 2003 va posar de manifest la falta d'una biblioteca propera als barris del Centre i del Pla del Vent-Torreblanca. El solar destinat a encabir-la, qualificat en el planejament com a equipament públic, és una illa envoltada per quatre carrers i que té un pendent constant, amb la cota més baixa al carrer Major. L'entorn urbà és de diferents tipologies residencials, plurifamiliars en alçada o de més baixa densitat. L'emplaçament escollit reforça el carrer Major com a vertebrador de diversos equipaments de la ciutat, com el Mercat, el poliesportiu Salvador Gimeno i la mateixa biblioteca.

El programa contempla com a peces principals una biblioteca pública i una sala polivalent amb aforament per a 422 persones assegudes; es complementa amb els corresponents magatzems i camerinos, una sala de ball, dependències municipals i un aparcament soterrat de dues plantes, amb capacitat per a 341 cotxes. Els criteris que han regit l'actuació són:

El conjunt s'organitza amb un pati central que articula les peces principals i un vestíbul amb accés des de la nova plaça, per tal de permetre la utilització per separat i conjuntament dels dos equipaments principals i fer de filtre visual i acústic entre ambdues activitats i l'exterior. La biblioteca ocupa l'ala est, en planta baixa i pis, amb l'àrea infantil que s'obre al pati interior i amb l'àrea de revistes al costat de l'accés. A la planta primera s'hi disposen una zona d'informació amb accés als documents i els espais de treball intern, així com els espais de suport, audiovisuals, etc. A l'altra banda, ocupant les ales nord i nord-est, hi ha, a la planta baixa, la sala polivalent de la ciutat, cafeteria i serveis, i la sala pròpia de la biblioteca; a la planta primera, i aprofitant la major alçada de la caixa de l'escenari, hi ha l'altell de la sala de projecció i traducció simultània; a la planta segona hi ha la sala de ball i les dependències municipals.

El tancaments exteriors són d'obra de fàbrica de maó calat, cambra d'aire, aïllament de llana de vidre i extradossat de plaques de guix. Com a revestiment de façana, s'ha col·locat un sistema amb panells de poliestirè, malla de fibra de vidre, i una capa d'acabat d'estucat orgànic lliure de ciment. L'aplacat petri és amb pedra basàltica grisa tosquejada, subjectada amb fixacions mecàniques. La fusteria exterior és d'acer lacat. El paviment dels espais de la biblioteca, passos i vestíbul és de terratzo de gra petit, i els espais exteriors com la plaça, les voreres perimetrals, el pati interior i les terrasses accessibles són de llambordins prefabricats. Una vegetació de gramínies i arbustives recobreix les zones de parterres i cobertes, mentre que a la plaça i les voreres s'hi ha plantat til·lers, moreres i ficus.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones Carlos Llinás (arquitecte – AMB) Martí Cabestany, Marc Baigual (arquitectes – estructures), Joan González Gou, Tomás Gil (eng. industrials – instal·lacions), Tamie Delgadillo, Aitana Arroyo, Jordi Mercadé, Bernat Nadal, Silvia Millanes, Ernest Compta, Pedro Freire (arquitectes), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Susana Casino, Jordi Bardolet (eng. tècnics agrícoles), Josep Bayo, Jonatan Álvarez (eng. tècnics industrials), Jordi Soler (projecte escenotècnic), Emma Carrillo (arquitecta tècnica), Lídia Serrat, Alejandro González (disseny gràfic), Ana Maria Quintero (estudiant d'arquitectura) Biblioteca Mercè Rodoreda El nou projecte de la biblioteca municipal es relaciona i s'integra formalment a un nou espai públic que consolida el carrer Major com un eix urbà. L'edifici s'organitza amb un pati central que articula les peces principals: la sala polivalent, la biblioteca i els serveis.","2019-07-05T13:03:46.782Z" "63456c49fea76f287cac1986","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/rehabilitacio-de-l-exterior-de-can-negre/312858/11656","Espai públic","Sant Joan Despí","","ca_ES","312858","","Equipaments Socials","Realitzat","685 m2 (façanes)","","","Josep Llobet Gelma (Josep Llobet arquitectes), Judith Daban (arquitecta tècnica – Ayesta-Vives-Daban Arquitectes)","Josep Llobet Gelma (Josep Llobet arquitectes)","","","Rehac SA","L'origen de la casa situada a la finca de Can Negre és una masia del segle XVII que estava totalment envoltada de terrenys de conreu i que avui dia es troba enmig de construccions, fruit del creixement del poble i de la reparcel·lació i urbanització dels terrenys. La masia ja va ser ampliada per Josep Negre el 1680.

Una segona i més important ampliació va tenir lloc a principis del segle XX dirigida per l'arquitecte Josep Maria Jujol: s'inicia el 1914 i acaba el 1926 amb la construcció de l'oratori. Totes les façanes de la masia van quedar reformades, i el treball més important va tenir lloc a la principal. El 1965 part de la finca va passar a propietat municipal i es va destinar a Casa de Cultura. Del 1977 fins al 1990, s'hi han anat fent petites obres de condicionament, consolidació i millora, i aquesta darrera actuació ha tingut per objecte la rehabilitació exterior de façanes i coberta.

A causa de les intervencions que la casa ha sofert al llarg dels anys, no es va trobar el color original de l'arrebossat de les façanes. No obstant això, i gràcies a referències de gent del mateix poble i per fotografies de l'època, es va poder determinar el color que finalment es va aplicar després de nombroses proves. Pel que fa a la part superior de les façanes sud i nord, es tenia prèvia certesa del seu to blanquinós.

Dels esgrafiats que encapçalen la casa, la interpretació i coloració va ser més ràpida. Es varen fer unes calques de tots ells a escala real, un total de 60 fulles d'1x2 metres, numerats, on quedaven reflectits tots i cadascun dels dibuixos que Jujol va realitzar. Tanmateix, l'esgrafiat que ell va fer és difós, mal retallat i amb una línia del perímetre que no està ben definida. Això dóna un aire de certa ambigüitat i precarietat a tot el conjunt ja que l'esgrafiat no està resolt seguint unes normes estrictes i acadèmiques. El color obscur de fons aplicat s'ha obtingut dels esgrafiats que han restat més intactes des del seu origen.

Pel que fa a la fusteria, hi ha una tret interessant que Jujol aplica. La part de la fusteria fixa, en contacte amb l'obra de fàbrica es pinta de color marró i la part de fusteria practicable, que té moviment, es pinta de color blanc. Així s'ha tornat a fer ara, d'acord amb els documents gràfics de l'època. Seguint aquest criteri, tots els elements de forja que pertanyen a les façanes, és a dir a l'obra de fàbrica de la casa, s'han pintat de color marró; en canvi, les dues peces de forja de secció quadrada que es troben sota la tribuna s'han pintat de blanc per donar sensació de poc pes a la tribuna; la porta enreixada amb tota la seva ornamentació superior s'ha fet en negre, ja que forma part d'un altre indret de la casa, l'antiga sortida cap a l'hort.

S'ha dut a terme el treball de neteja i rehabilitació del pou i safareig que en el seu origen formaven part de la façana sud de la casa, recuperant-los en la seva totalitat i pintant-los blaus, tal com eren en el seu origen. Per efectuar aquesta feina, es va enderrocar l'envà i la porta que l'amagava, una feina poc costosa però molt gratificant en tornar tota la façana al seu estat original.","Can Negre recupera la seva imatge original amb un projecte de rehabilitació integral fidel a l'actuació de l'arquitecte Josep Maria Jujol de l'any 1926.","","Can Negre","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/312597/CAN+NEGRE+00.jpg/06af0347-67c9-41c1-a45e-50dfa8fc7b3e?t=1372678518340","Lluís Bernat","Josep Llobet Gelma (Josep Llobet arquitectes)","256.601,63 €","Anna Roque, Anna Prats, Natàlia Ojeda (arquitectes)","","Josep Llobet arquitectes","http://www.josepllobet.com","","Josep Llobet arquitectes","Lluís Bernat","http://www.4photos.cat","","Lluís Bernat","2.057816982269287","41.3674430847168","Territori","true","","","","","Seleccionada en la 9a edició dels Premis Catalunya Construcció 2012 en la categoria d'Intervenció en Edificació Existent.","Rehabilitació de l'exterior de Can Negre","","","","","Imatge del projecte","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/312597/CAN+NEGRE+01.jpg/7b93eaab-de18-4ee0-9d4d-e9b71e83e76a?t=1372678544878","Rehabilitació de l'exterior de Can Negre","","","Imatge del projecte","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/312597/CAN+NEGRE+02.jpg/69f3a57d-bbc9-4ba2-9368-703e3420c154?t=1372678565060","Rehabilitació de l'exterior de Can Negre","","","Imatge del projecte","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/312597/CAN+NEGRE+03.jpg/a734469b-aaf3-4a28-b2d4-8ad78c2beefd?t=1372678585544","Rehabilitació de l'exterior de Can Negre","","","Imatge del projecte","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/312597/CAN+NEGRE+04.jpg/8896c6c6-83f8-458e-8649-4622e814232b?t=1372678607594","Rehabilitació de l'exterior de Can Negre","","2008-07-01T00:00:00.000Z","","","2010-11-01T00:00:00.000Z","Sant Joan Despí Josep Llobet Gelma (Josep Llobet arquitectes), Judith Daban (arquitecta tècnica – Ayesta-Vives-Daban Arquitectes) Josep Llobet Gelma (Josep Llobet arquitectes) Rehac SA L'origen de la casa situada a la finca de Can Negre és una masia del segle XVII que estava totalment envoltada de terrenys de conreu i que avui dia es troba enmig de construccions, fruit del creixement del poble i de la reparcel·lació i urbanització dels terrenys. La masia ja va ser ampliada per Josep Negre el 1680.

Una segona i més important ampliació va tenir lloc a principis del segle XX dirigida per l'arquitecte Josep Maria Jujol: s'inicia el 1914 i acaba el 1926 amb la construcció de l'oratori. Totes les façanes de la masia van quedar reformades, i el treball més important va tenir lloc a la principal. El 1965 part de la finca va passar a propietat municipal i es va destinar a Casa de Cultura. Del 1977 fins al 1990, s'hi han anat fent petites obres de condicionament, consolidació i millora, i aquesta darrera actuació ha tingut per objecte la rehabilitació exterior de façanes i coberta.

A causa de les intervencions que la casa ha sofert al llarg dels anys, no es va trobar el color original de l'arrebossat de les façanes. No obstant això, i gràcies a referències de gent del mateix poble i per fotografies de l'època, es va poder determinar el color que finalment es va aplicar després de nombroses proves. Pel que fa a la part superior de les façanes sud i nord, es tenia prèvia certesa del seu to blanquinós.

Dels esgrafiats que encapçalen la casa, la interpretació i coloració va ser més ràpida. Es varen fer unes calques de tots ells a escala real, un total de 60 fulles d'1x2 metres, numerats, on quedaven reflectits tots i cadascun dels dibuixos que Jujol va realitzar. Tanmateix, l'esgrafiat que ell va fer és difós, mal retallat i amb una línia del perímetre que no està ben definida. Això dóna un aire de certa ambigüitat i precarietat a tot el conjunt ja que l'esgrafiat no està resolt seguint unes normes estrictes i acadèmiques. El color obscur de fons aplicat s'ha obtingut dels esgrafiats que han restat més intactes des del seu origen.

Pel que fa a la fusteria, hi ha una tret interessant que Jujol aplica. La part de la fusteria fixa, en contacte amb l'obra de fàbrica es pinta de color marró i la part de fusteria practicable, que té moviment, es pinta de color blanc. Així s'ha tornat a fer ara, d'acord amb els documents gràfics de l'època. Seguint aquest criteri, tots els elements de forja que pertanyen a les façanes, és a dir a l'obra de fàbrica de la casa, s'han pintat de color marró; en canvi, les dues peces de forja de secció quadrada que es troben sota la tribuna s'han pintat de blanc per donar sensació de poc pes a la tribuna; la porta enreixada amb tota la seva ornamentació superior s'ha fet en negre, ja que forma part d'un altre indret de la casa, l'antiga sortida cap a l'hort.

S'ha dut a terme el treball de neteja i rehabilitació del pou i safareig que en el seu origen formaven part de la façana sud de la casa, recuperant-los en la seva totalitat i pintant-los blaus, tal com eren en el seu origen. Per efectuar aquesta feina, es va enderrocar l'envà i la porta que l'amagava, una feina poc costosa però molt gratificant en tornar tota la façana al seu estat original. Josep Llobet Gelma (Josep Llobet arquitectes) Anna Roque, Anna Prats, Natàlia Ojeda (arquitectes) Rehabilitació de l'exterior de Can Negre Can Negre recupera la seva imatge original amb un projecte de rehabilitació integral fidel a l'actuació de l'arquitecte Josep Maria Jujol de l'any 1926.","2019-03-18T12:14:17.480Z" "63456c49fea76f287cac1988","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/camp-de-futbol-municipal-de-la-guardia/313406/11656","Espai públic","Sant Vicenç dels Horts","","ca_ES","313406","","Equipaments Esportius","Realitzat","1.540 m2 (edificació)
5.570 m2 (camp)
4.010 m2 (urbanització)","","","Blanca Noguera (arquitecta – AMB), Mònica Mauricio (arquitecta tècnica – AMB)","Blanca Noguera (arquitecta – AMB)","","","Tau Icesa","L'emplaçament del projecte està situat en un solar d'uns 9.500 m2 on hi havia un antic equipament en una plataforma creada artificialment al vessant de la muntanya, envoltat de talussos i murs de contenció. La instal·lació presentava problemes pel seu estat de conservació, l'accessibilitat al recinte, l'estabilitat dels talussos i la difícil adaptació als paràmetres normatius d'aquest tipus de instal·lació.

L'encàrrec del nou equipament parteix de dues premisses. La primera, la construcció d'un camp de futbol seguint els paràmetres que estableix el Consell Català de l'Esport per un CAM-2, amb un terreny de joc de gespa artificial per permetre'n un ús intensiu, un manteniment baix i de més qualitat, i un edifici de vestidors i serveis. La segona, la supressió de les barreres arquitectòniques en qualsevol punt de la instal·lació.

Un dels criteris seguits per a la composició formal de l'edifici i el camp ha estat que, per tal de deixar espai per al nou edifici i ajustar-se a les mides reglamentàries, calia desplaçar el terreny de joc cap a la banda nord del solar, cosa que implicava la construcció de murs de contenció d'alçada considerable i la restitució dels talussos resultants.

L'edifici que s'ha erigit, destinat a vestidors i serveis, dóna façana al carrer d'Olot, té planta baixa i pis, 1.540 m2 de superfície construïda, i crea una línia contínua de façana que s'adapta al desnivell del carrer. La planta baixa s'ha plantejat com el sòcol de l'edifici on predomina l'opacitat, amb formigó i obertures en franges horitzontals; la planta primera sobresurt en un cos lleuger i transparent. La topografia del carrer permet que hi hagi dos accessos independents a l'edifici, un a la planta baixa per als usuaris de la instal·lació, i l'altre per al públic extern a la planta primera; a més, des del mateix carrer s'incorpora una altra entrada al recinte per a vehicles de manteniment.

A la planta baixa es desenvolupen les funcions internes de l'edifici: vestidors, administració i despatxos d'entitats, infermeria, sales polivalents i magatzems. A la planta primera s'hi ubica el programa destinat al públic extern i el bar. Les dues plantes es comuniquen verticalment per una escala i es deixa una reserva per a la instal·lació d'un ascensor. El terreny de joc queda situat al mateix nivell que la planta baixa per facilitar la mobilitat dels esportistes, diferenciada del públic.

La resolució de l'edifici s'ha plantejat amb estructura de forjats reticulars, lloses massisses, pilars de formigó armat i metàl·lics, i coberta a dues aigües de panells sandvitx amb estructura metàl·lica. Els materials emprats en façanes són formigó vist o arrebossats i tancaments d'alumini, els paraments verticals són d'elements ceràmics i els paviments són segons la zona i l'ús: als baixos, paviment continu de formigó in situ a l'exterior, i continu de resines o de gres als interiors; a la planta primera paviment flotant de peces de formigó prefabricades a la terrassa i de terratzo als interiors. A banda de les instal·lacions pròpies d'un edifici d'aquestes característiques, l'equipament compta amb instal·lació de plaques solars i d'un sistema de reutilització de les aigües pluvials per al reg.","El nou equipament esportiu de Sant Vicenç dels Horts inclou un camp de futbol amb les mides i normes reglamentàries i ha suprimit les barreres arquitectòniques.","","Nou camp de futbol municipal de La Guàrdia","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/312885/LA+GUARDIA+00.jpg/a93e7d23-896b-4da6-b386-4643cb8bd6e6?t=1372679554000","Jordi Canosa","Blanca Noguera (arquitecta – AMB)","3.629.809,63 €","Eva Bernadí (arquitecta tècnica), CV Serveis d'Arquitectura SL (estructures), Avant Enginyers Consultors SCP (instal·lacions), Laura Coll, Beatriz Portabella, Pedro Freire (arquitectes)","","Jordi Canosa","http://www.jordicanosa.com","","Jordi Canosa","2.0048789978027344","41.390846252441406","Territori","true","","","","","","Camp de futbol municipal de La Guàrdia","","","","","Imatge del projecte","","Jordi Canosa","http://www.amb.cat/documents/11656/312885/LA+GUARDIA+01.jpg/3ca19713-1fb4-4dd6-b308-bf5ca0444bcd?t=1372679580000","Nou camp de futbol municipal de La Guàrdia","","","Imatge del projecte","","Jordi Canosa","http://www.amb.cat/documents/11656/312885/LA+GUARDIA+02.jpg/cd2b8c3b-ef33-42cb-9d24-2290a8156c46?t=1372679603000","Nou camp de futbol municipal de La Guàrdia","","","Imatge del projecte","","Jordi Canosa","http://www.amb.cat/documents/11656/312885/LA+GUARDIA+03.jpg/5e319a07-b39b-4a00-a8d3-81b20e2abdaa?t=1372679623000","Nou camp de futbol municipal de La Guàrdia","","","Imatge del projecte","","Jordi Canosa","http://www.amb.cat/documents/11656/312885/LA+GUARDIA+04.jpg/bdce524c-ab87-4f89-ae35-deabc3920bc9?t=1372679641000","Nou camp de futbol municipal de La Guàrdia","","","Imatge del projecte","","Jordi Canosa","http://www.amb.cat/documents/11656/312885/LA+GUARDIA+05.jpg/0cb0fbd5-02e0-40ba-a5e3-a255f053d4d7?t=1372679660000","Nou camp de futbol municipal de La Guàrdia","","","Imatge del projecte","","Jordi Canosa","http://www.amb.cat/documents/11656/312885/LA+GUARDIA+06.jpg/7555e086-ea0d-46a6-852d-801a3cc2c2c5?t=1372679687000","Nou camp de futbol municipal de La Guàrdia","","","Imatge del projecte","","Jordi Canosa","http://www.amb.cat/documents/11656/312885/LA+GUARDIA+07.jpg/8fbb9c18-abe0-463a-9ff9-6be4409bb615?t=1372679709000","Nou camp de futbol municipal de La Guàrdia","","","Imatge del projecte","","Jordi Canosa","http://www.amb.cat/documents/11656/312885/LA+GUARDIA+08.jpg/bb58b4c1-61d5-4701-94b9-7ae1c3803c73?t=1372679732000","Nou camp de futbol municipal de La Guàrdia","","","Imatge del projecte","","Jordi Canosa","http://www.amb.cat/documents/11656/312885/LA+GUARDIA+09.jpg/e04e8d56-54ba-44a1-b0fa-77556fcca30f?t=1372679751000","Nou camp de futbol municipal de La Guàrdia","","2008-01-01T00:00:00.000Z","","","2009-07-01T00:00:00.000Z","Sant Vicenç dels Horts Blanca Noguera (arquitecta – AMB), Mònica Mauricio (arquitecta tècnica – AMB) Blanca Noguera (arquitecta – AMB) Tau Icesa L'emplaçament del projecte està situat en un solar d'uns 9.500 m2 on hi havia un antic equipament en una plataforma creada artificialment al vessant de la muntanya, envoltat de talussos i murs de contenció. La instal·lació presentava problemes pel seu estat de conservació, l'accessibilitat al recinte, l'estabilitat dels talussos i la difícil adaptació als paràmetres normatius d'aquest tipus de instal·lació.

L'encàrrec del nou equipament parteix de dues premisses. La primera, la construcció d'un camp de futbol seguint els paràmetres que estableix el Consell Català de l'Esport per un CAM-2, amb un terreny de joc de gespa artificial per permetre'n un ús intensiu, un manteniment baix i de més qualitat, i un edifici de vestidors i serveis. La segona, la supressió de les barreres arquitectòniques en qualsevol punt de la instal·lació.

Un dels criteris seguits per a la composició formal de l'edifici i el camp ha estat que, per tal de deixar espai per al nou edifici i ajustar-se a les mides reglamentàries, calia desplaçar el terreny de joc cap a la banda nord del solar, cosa que implicava la construcció de murs de contenció d'alçada considerable i la restitució dels talussos resultants.

L'edifici que s'ha erigit, destinat a vestidors i serveis, dóna façana al carrer d'Olot, té planta baixa i pis, 1.540 m2 de superfície construïda, i crea una línia contínua de façana que s'adapta al desnivell del carrer. La planta baixa s'ha plantejat com el sòcol de l'edifici on predomina l'opacitat, amb formigó i obertures en franges horitzontals; la planta primera sobresurt en un cos lleuger i transparent. La topografia del carrer permet que hi hagi dos accessos independents a l'edifici, un a la planta baixa per als usuaris de la instal·lació, i l'altre per al públic extern a la planta primera; a més, des del mateix carrer s'incorpora una altra entrada al recinte per a vehicles de manteniment.

A la planta baixa es desenvolupen les funcions internes de l'edifici: vestidors, administració i despatxos d'entitats, infermeria, sales polivalents i magatzems. A la planta primera s'hi ubica el programa destinat al públic extern i el bar. Les dues plantes es comuniquen verticalment per una escala i es deixa una reserva per a la instal·lació d'un ascensor. El terreny de joc queda situat al mateix nivell que la planta baixa per facilitar la mobilitat dels esportistes, diferenciada del públic.

La resolució de l'edifici s'ha plantejat amb estructura de forjats reticulars, lloses massisses, pilars de formigó armat i metàl·lics, i coberta a dues aigües de panells sandvitx amb estructura metàl·lica. Els materials emprats en façanes són formigó vist o arrebossats i tancaments d'alumini, els paraments verticals són d'elements ceràmics i els paviments són segons la zona i l'ús: als baixos, paviment continu de formigó in situ a l'exterior, i continu de resines o de gres als interiors; a la planta primera paviment flotant de peces de formigó prefabricades a la terrassa i de terratzo als interiors. A banda de les instal·lacions pròpies d'un edifici d'aquestes característiques, l'equipament compta amb instal·lació de plaques solars i d'un sistema de reutilització de les aigües pluvials per al reg. Blanca Noguera (arquitecta – AMB) Eva Bernadí (arquitecta tècnica), CV Serveis d'Arquitectura SL (estructures), Avant Enginyers Consultors SCP (instal·lacions), Laura Coll, Beatriz Portabella, Pedro Freire (arquitectes) Camp de futbol municipal de La Guàrdia El nou equipament esportiu de Sant Vicenç dels Horts inclou un camp de futbol amb les mides i normes reglamentàries i ha suprimit les barreres arquitectòniques.","2019-03-18T11:19:32.697Z" "63456c49fea76f287cac198a","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/l-edifici-de-l-ateneu/313865/11656","Espai públic","Torrelles de Llobregat","","ca_ES","313865","","Equipaments Culturals","Realitzat","2.314 m2 (edificació)
148 m2 (urbanització)","","","Isidre Santacreu (arquitecte), Manel González (arquitecte tècnic)","Isidre Santacreu (arquitecte)","","","Feu Construcciones","L'Ateneu és tota una institució a Torrelles de Llobregat i la majoria de veïns en són socis. Així doncs, malgrat que es tracti d'un poble petit, l'Ateneu té unes necessitats que demanen un estatge gran amb teatre, sales d'assaigs, vestidors… El solar s'ubica entre la plaça de l'Ajuntament i el carrer de Rafel Casanova, amb vuit metres de desnivell entre ells dos i una geometria certament complicada. El cos principal se separa de la plaça mitjançant un sòcol preexistent de planta baixa que acull el bar de l'Ateneu.

A peu pla del bar de l'Ateneu, en planta baixa, hi ha l'accés per a minusvàlids així com el del dia a dia per tal d'aprofitar la capacitat de control que ha d'exercir el bar. En aquesta planta també s'hi situen els vestidors del centre que prenen una forma orgànica per facilitar la connexió a partir del mateix accés.

L'accés més ""de diumenge"" es produeix per la terrassa del bar, un espai públic connectat a un dels àmbits urbans i cívics més representatius de Torrelles, on s'hi aboquen l'ajuntament, l'església, cases de veïns... En aquest àmbit el volum de l'Ateneu manifesta la seva cara més institucional amb una solució de  façana que no s'ha pogut ni volgut resoldre de manera neutra i convencional, per causa de la contundència del volum, necessària per constituir un receptacle eficaç per resoldre les activitats pròpies de l'Ateneu. La façana esdevé anunci del que és, convertida en superfície d'escriptura sobre la qual es retallen les lletres que pregonen que és l'Ateneu. Però es tracta d'arquitectura, d'entendre un cert ordre de la cosa construïda i així les lletres se sotmeten a una geometria que les abstreuen evitant una lectura fàcil.

Pel que fa a la disposició, la façana de l'Ateneu segueix la traça del pla de la de l'edifici d'habitatges veí, continuació immediata de l'ajuntament, de manera que se li dóna coherència mentre procura ser un lligam amb el teixit existent. Al seu darrere, un vestíbul allargassat dóna pas al que és pròpiament el teatre, una sala polivalent amb grades retràctils encarat a un escenari amb la corresponent caixa escènica.

A la planta superior es disposen les sales d'assaigs addicionals i petits despatxos, amb possible connexió directa amb el carrer de Rafael Casanova i amb la sala de ball (que pot funcionar perfectament de forma autònoma) que queden a un nivell lleugerament inferior. Les sales d'assaigs comentades, tenen sortida a un vestíbul força generós que dóna a la part superior de la façana principal, i es relaciona amb ella, a la manera d'una d'aquelles galeries que es veuen en algunes masies.","El nou edifici de l'Ateneu Torrellenc té un façana amb identitat pròpia i permet nous usos com un gran teatre, sales d'assaig i vestidors.","","Nou edifici de l'Ateneu","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/313429/ATENEU+00.jpg/43dafdb5-3af2-4851-9846-8041cfde62e2?t=1372680923000","Jeroen Van Mieghem","Isidre Santacreu (arquitecte)","2.086.946,10 €","Juan Pablo Rodríguez, arquitecte (estructures), Proisotec (instal·lacions), SIS Consultoria Acústica (acústica), Mireia Díaz, arquitecta tècnica, Sandra Moliner, Aïda Càmara, Eugenia Troncoso, arquitecta, Jordi Soler (escenògraf).","","Santacreu i Moliner","http://www.santacreu-moliner.com","","Santacreu i Moliner","1.9808260202407837","41.358802795410156","Territori","true","","","","","","L'edifici de l'Ateneu","","","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/313429/ATENEU+01.jpg/7c1546e1-a48a-4aa4-b1f5-7766e0d9e6bd?t=1372680947000","Nou edifici de l'Ateneu","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/313429/ATENEU+02.jpg/25908357-f981-4ff3-89e8-20816ef7d1a1?t=1372680980000","Nou edifici de l'Ateneu","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/313429/ATENEU+03.jpg/d5328b86-37da-4ee8-b505-fae74d21d2ad?t=1372681008000","Nou edifici de l'Ateneu","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/313429/ATENEU+04.jpg/3a33c723-9c86-4816-b074-bec534a670ee?t=1372681036000","Nou edifici de l'Ateneu","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/313429/ATENEU+05.jpg/b2d08689-ae49-42e4-9eda-0f566d326ebb?t=1372681054000","Nou edifici de l'Ateneu","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/313429/ATENEU+06.jpg/a40105ae-8b4c-4bad-ac47-e681741187b2?t=1372681085000","Nou edifici de l'Ateneu","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/313429/ATENEU+07.jpg/441aa9df-6b6a-4ff7-ba75-fbf32b66f372?t=1372681114000","Nou edifici de l'Ateneu","","2006-03-01T00:00:00.000Z","","","2011-06-01T00:00:00.000Z","Torrelles de Llobregat Isidre Santacreu (arquitecte), Manel González (arquitecte tècnic) Isidre Santacreu (arquitecte) Feu Construcciones L'Ateneu és tota una institució a Torrelles de Llobregat i la majoria de veïns en són socis. Així doncs, malgrat que es tracti d'un poble petit, l'Ateneu té unes necessitats que demanen un estatge gran amb teatre, sales d'assaigs, vestidors… El solar s'ubica entre la plaça de l'Ajuntament i el carrer de Rafel Casanova, amb vuit metres de desnivell entre ells dos i una geometria certament complicada. El cos principal se separa de la plaça mitjançant un sòcol preexistent de planta baixa que acull el bar de l'Ateneu.

A peu pla del bar de l'Ateneu, en planta baixa, hi ha l'accés per a minusvàlids així com el del dia a dia per tal d'aprofitar la capacitat de control que ha d'exercir el bar. En aquesta planta també s'hi situen els vestidors del centre que prenen una forma orgànica per facilitar la connexió a partir del mateix accés.

L'accés més ""de diumenge"" es produeix per la terrassa del bar, un espai públic connectat a un dels àmbits urbans i cívics més representatius de Torrelles, on s'hi aboquen l'ajuntament, l'església, cases de veïns... En aquest àmbit el volum de l'Ateneu manifesta la seva cara més institucional amb una solució de  façana que no s'ha pogut ni volgut resoldre de manera neutra i convencional, per causa de la contundència del volum, necessària per constituir un receptacle eficaç per resoldre les activitats pròpies de l'Ateneu. La façana esdevé anunci del que és, convertida en superfície d'escriptura sobre la qual es retallen les lletres que pregonen que és l'Ateneu. Però es tracta d'arquitectura, d'entendre un cert ordre de la cosa construïda i així les lletres se sotmeten a una geometria que les abstreuen evitant una lectura fàcil.

Pel que fa a la disposició, la façana de l'Ateneu segueix la traça del pla de la de l'edifici d'habitatges veí, continuació immediata de l'ajuntament, de manera que se li dóna coherència mentre procura ser un lligam amb el teixit existent. Al seu darrere, un vestíbul allargassat dóna pas al que és pròpiament el teatre, una sala polivalent amb grades retràctils encarat a un escenari amb la corresponent caixa escènica.

A la planta superior es disposen les sales d'assaigs addicionals i petits despatxos, amb possible connexió directa amb el carrer de Rafael Casanova i amb la sala de ball (que pot funcionar perfectament de forma autònoma) que queden a un nivell lleugerament inferior. Les sales d'assaigs comentades, tenen sortida a un vestíbul força generós que dóna a la part superior de la façana principal, i es relaciona amb ella, a la manera d'una d'aquelles galeries que es veuen en algunes masies. Isidre Santacreu (arquitecte) Juan Pablo Rodríguez, arquitecte (estructures), Proisotec (instal·lacions), SIS Consultoria Acústica (acústica), Mireia Díaz, arquitecta tècnica, Sandra Moliner, Aïda Càmara, Eugenia Troncoso, arquitecta, Jordi Soler (escenògraf). L'edifici de l'Ateneu El nou edifici de l'Ateneu Torrellenc té un façana amb identitat pròpia i permet nous usos com un gran teatre, sales d'assaig i vestidors.","2019-03-18T11:35:15.218Z" "63456c49fea76f287cac198c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/urbanitzacio-del-passeig-maritim/427281/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","427281","","Passeigs marítims","Realitzat","62.000 m2","","","Ana Maria Castañeda (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente)","Olga Tarrasó (Espinàs i Tarrasó SCP), Manuel Sanz, Jaume Sastre (Greccat)","","","Cyes","El passeig Marítim de Badalona, en el tram comprés entre el carrer del Mar i la Nova Marina, completa la transformació urbanística de la zona industrial que configurava el litoral sud de la façana marítima de la ciutat.

L'àmbit comprèn en longitud els 1.200 metres que separen l'extrem sud de la Rambla de Mar –centre de Badalona– i el moll de protecció del port de la Marina. L'amplada, variable en funció de la morfologia urbana, oscil·la entre els 5,2 i els 67 metres de l'eixamplament de davant de l'estació, gran espai públic de transició entre l'eix de vianants de la Rambla i el nou passeig Marítim. El passeig, al seu extrem sud, es transforma en una gran plaça d'accés al primer i al segon nivell de les futures instal·lacions portuàries, a les cotes 4,87 i 8,60 m respectivament. La superfície total és de 6,20 hectàrees.

El projecte afronta la unió dels dos pols d'atracció amb un llenguatge continuador dels criteris que han regit la resolució dels espais públics en la nova urbanització del front marítim de la ciutat. La complexitat donada per les característiques del terreny que impedia la consolidació del passeig dins de la zona de delimitació marítimo-terrestre, s'ha resolt desdoblant-lo en dos passeigs en paral·lel sobre un eix longitudinal continu, un de formigó in situ i un de fusta. Transversalment, aquestes dues franges de material acompanyen la transició entre el terreny ferm i la sorra. La pedra artificial, utilitzada per a graons, grades i límits, relaciona amb qualitat i color els materials de la nova urbanització i la sorra de la platja.

Els problemes topogràfics causats per la necessitat de franquejar el pas de la línia de ferrocarril de la costa i la irrupció en el paisatge dels murs de protecció de la nova marina, s'han resolt mitjançant un acurat estudi altimètric que dóna caràcter del lloc.

Així, a l'avinguda de Martí i Pujol s'ha obert un pas sota el tren que crea una perspectiva frontal a l'accés a la platja i que es resol amb una suau rampa escala limitada per un pendent continu que desemboca sobre el passeig. El disseny de l'accés a l'estructura preexistent del Pont del Petroli ha estat tractat amb el mateix llenguatge d'integració a la continuïtat del passeig, tenint-ne en compte la ubicació respecte de la plaça de la nova urbanització conformada per les icones urbanes de l'Anís del Mono i La Llauna.

Igualment, a l'extrem sud de tot el recorregut, a la sortida de l'interceptor de Maria Auxiliadora, l'abrupte tall que suposen els murs de protecció de la Marina s'ha superat mitjançant la configuració d'una plaça inclinada amb una gran superfície de grades que dóna continuïtat al color de la sorra i esdevé un punt elevat des d'on es pot observar el conjunt del front marítim.

Pel que fa a la vegetació es proposen espècies resistents a la salinitat: palmeres com la bútia, el sabal, Arecastrum i washingtònies, i tamarius com el Tamarix gallica i T. pentandra, distribuïdes aleatòriament segons mòduls i formant grups dins i fora de la franja de fusta i sorra. Les dues espècies de tamarius, amb diferents períodes de floració, s'han plantat en agrupacions boscoses per proporcionar gran àmbits d'ombra.



Realització vídeo: El Pack","La urbanització del nou tram del passeig marítim entre el carrer del Mar i el moll Nova Marina ha creat un nou espai de relació entre la platja i la façana marítima de l'antic barri industrial de la ciutat.","","Urbanització del passeig Marítim","false","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/424248/PASSEIG+MARITIM+00.jpg/e1240ed2-1a28-4f98-a423-c58247a9ee72?t=1380523039000","Adrià Goula","Olga Tarrasó, Julià Espinàs (Espinàs i Tarrasó SCP)","9.483.156,28 €","Itziar Carrera, Iván Martínez, Llorenç Mestre, Tànit Pons, Cristina Puga, Maria Pauner, Quim Mulà, Jordi Palá, Claire Paluel, Ana Vidal (Espinàs i Tarrasó SCP), Josep Antoni Megías, Javier Navarro, Mariano de Gracia, Catalina Montserrat (AMB)","","Espinàs i Tarrasó SCP","http://www.espinasitarraso.com","","Espinàs i Tarrasó SCP","Adrià Goula","http://www.adriagoula.com","","Adrià Goula","Platges de Badalona","/web/territori/espai-public/platges/consulta-de-platges/detall?c_p_p_id=PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detail=true&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_articleId=493853&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_groupId=11656&p_p_lifecycle=1&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Fterritori%2Fespai-public%2Fplatges%2Fconsulta-de-platges%2Fllistat","","Platges de Badalona","2.2465579509735107","41.44136047363281","Territori","true","","","","","Finalista dels Premis FAD 2013 en la categoria Ciutat i Paisatge.","Urbanització del passeig Marítim","","","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/424248/PASSEIG+MARITIM+01.jpg/c2e5226a-8ef9-465c-ba5b-fc9ebd1702ad?t=1380523098000","Urbanització del passeig Marítim","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/424248/PASSEIG+MARITIM+02.jpg/802cf50e-3caf-4764-b8f7-e0359840ab86?t=1380523141000","Urbanització del passeig Marítim","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/424248/PASSEIG+MARITIM+03.jpg/1c929339-aa1e-4835-9a08-d22c28706815?t=1380523185000","Urbanització del passeig Marítim","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/424248/PASSEIG+MARITIM+04.jpg/020ef004-8fe9-45cd-bc7c-142139432181?t=1380523237000","Urbanització del passeig Marítim","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/424248/PASSEIG+MARITIM+05.jpg/8caf4e73-ce77-4fdc-a17a-b0210d2534d4?t=1380523256000","Urbanització del passeig Marítim","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/424248/PASSEIG+MARITIM+06.jpg/d1117aeb-ec7e-4a08-8d2c-33671a63661d?t=1380523278000","Urbanització del passeig Marítim","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/424248/PASSEIG+MARITIM+07.jpg/0d0d8408-caec-4964-aa71-4bfa357e6854?t=1380523300000","Urbanització del passeig Marítim","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/424248/PASSEIG+MARITIM+08.jpg/ec36d47e-fe11-47c2-9bfd-d4b84013c8eb?t=1380523322000","Urbanització del passeig Marítim","","2007-03-01T00:00:00.000Z","","","2012-06-01T00:00:00.000Z","Badalona Ana Maria Castañeda (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente) Olga Tarrasó (Espinàs i Tarrasó SCP), Manuel Sanz, Jaume Sastre (Greccat) Cyes El passeig Marítim de Badalona, en el tram comprés entre el carrer del Mar i la Nova Marina, completa la transformació urbanística de la zona industrial que configurava el litoral sud de la façana marítima de la ciutat.

L'àmbit comprèn en longitud els 1.200 metres que separen l'extrem sud de la Rambla de Mar –centre de Badalona– i el moll de protecció del port de la Marina. L'amplada, variable en funció de la morfologia urbana, oscil·la entre els 5,2 i els 67 metres de l'eixamplament de davant de l'estació, gran espai públic de transició entre l'eix de vianants de la Rambla i el nou passeig Marítim. El passeig, al seu extrem sud, es transforma en una gran plaça d'accés al primer i al segon nivell de les futures instal·lacions portuàries, a les cotes 4,87 i 8,60 m respectivament. La superfície total és de 6,20 hectàrees.

El projecte afronta la unió dels dos pols d'atracció amb un llenguatge continuador dels criteris que han regit la resolució dels espais públics en la nova urbanització del front marítim de la ciutat. La complexitat donada per les característiques del terreny que impedia la consolidació del passeig dins de la zona de delimitació marítimo-terrestre, s'ha resolt desdoblant-lo en dos passeigs en paral·lel sobre un eix longitudinal continu, un de formigó in situ i un de fusta. Transversalment, aquestes dues franges de material acompanyen la transició entre el terreny ferm i la sorra. La pedra artificial, utilitzada per a graons, grades i límits, relaciona amb qualitat i color els materials de la nova urbanització i la sorra de la platja.

Els problemes topogràfics causats per la necessitat de franquejar el pas de la línia de ferrocarril de la costa i la irrupció en el paisatge dels murs de protecció de la nova marina, s'han resolt mitjançant un acurat estudi altimètric que dóna caràcter del lloc.

Així, a l'avinguda de Martí i Pujol s'ha obert un pas sota el tren que crea una perspectiva frontal a l'accés a la platja i que es resol amb una suau rampa escala limitada per un pendent continu que desemboca sobre el passeig. El disseny de l'accés a l'estructura preexistent del Pont del Petroli ha estat tractat amb el mateix llenguatge d'integració a la continuïtat del passeig, tenint-ne en compte la ubicació respecte de la plaça de la nova urbanització conformada per les icones urbanes de l'Anís del Mono i La Llauna.

Igualment, a l'extrem sud de tot el recorregut, a la sortida de l'interceptor de Maria Auxiliadora, l'abrupte tall que suposen els murs de protecció de la Marina s'ha superat mitjançant la configuració d'una plaça inclinada amb una gran superfície de grades que dóna continuïtat al color de la sorra i esdevé un punt elevat des d'on es pot observar el conjunt del front marítim.

Pel que fa a la vegetació es proposen espècies resistents a la salinitat: palmeres com la bútia, el sabal, Arecastrum i washingtònies, i tamarius com el Tamarix gallica i T. pentandra, distribuïdes aleatòriament segons mòduls i formant grups dins i fora de la franja de fusta i sorra. Les dues espècies de tamarius, amb diferents períodes de floració, s'han plantat en agrupacions boscoses per proporcionar gran àmbits d'ombra.



Realització vídeo: El Pack Olga Tarrasó, Julià Espinàs (Espinàs i Tarrasó SCP) Itziar Carrera, Iván Martínez, Llorenç Mestre, Tànit Pons, Cristina Puga, Maria Pauner, Quim Mulà, Jordi Palá, Claire Paluel, Ana Vidal (Espinàs i Tarrasó SCP), Josep Antoni Megías, Javier Navarro, Mariano de Gracia, Catalina Montserrat (AMB) Urbanització del passeig Marítim La urbanització del nou tram del passeig marítim entre el carrer del Mar i el moll Nova Marina ha creat un nou espai de relació entre la platja i la façana marítima de l'antic barri industrial de la ciutat.","2021-09-14T08:53:12.854Z" "63456c49fea76f287cac198e","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/disseny-dels-moduls-de-serveis/427499/11656","","Badalona","Barcelona","Castelldefels","El Prat de Llobregat","Gavà","Montgat","Sant Adrià de Besòs","Viladecans","Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona","","","true","

Distinció en la 8a edició dels Premios Cerámica de Arquitectura e Interiorismo ASCER 2009 en la categoria d'Arquitectura.
Seleccionats en els Premis Delta'12 convocats per l'ADI-FAD.

","","Microarquitectura, Coptalia, Cualitas Industrial, Esteva","

El lloc comú i l'equipament homogeni al llarg de la costa són el punt de partida del disseny dels nous elements de moblament de les platges. Aquest lloc comú implica, en efecte, uns elements comuns quant a materials i forma que siguin adients al medi i al paisatge. Aquests elements, mitjançant la seva agregació i repetició, han de permetre els diferents usos amb un mateix sistema constructiu bàsic i amb la necessària però mínima ocupació de l'espai de la sorra.

Un magnífic exemple de com a partir d'un mateix element d'extrema simplicitat formal, es colonitza un paisatge mitjançant la repetició o agregació d'elements sempre iguals entre ells el proporciona la instal•lació de Donald Judd titulada 15 Untitle Works In Concrete (1980-84) a la Chinati Foundation de Marfa, Texas.

La franja costanera delimitada pel mar i un vial o passeig fa pensar en la importància de tenir la mínima opacitat visual en el sentit ciutat – mar. La transparència passeig –  platja és un dels aspectes fonamentals del disseny dels elements, mentre que l'opacitat de la coberta i les altres dues façanes produirà l'ombra necessària a l'interior dels espais que han de ser habitables.

L'element comú com a element bàsic, formal i constructiu, per a tots els serveis, ha de donar lectura i comprensió als diferents usos. Es proposa un element en forma de cub per la seva aptitud per integrar-se i respectar el paisatge de les platges: és una forma mínima i senzilla que obliga a una disciplina tant en el disseny de totes les seves parts com en les estratègies de col•locació, repetició i agregació. La simplicitat formal del cub en facilita el transport i el muntatge, mentre que la repetició i agregació en permet la multiplicitat de funcions que es diferencien amb un codi de colors que redueixen la senyalística als mínims indispensables.

El sistema constructiu bàsic és el següent punt primordial del disseny. El cub fa 2,5 metres d'aresta i es desenvolupa amb una estructura que uneix solidesa, resistència i construcció fent que els mateixos elements estructurals es confonguin amb els elements de tancament o de construcció de les cares del cub. S'empren els materials més adients per a la fabricació seriada i per a la seva adaptació al lloc comú de la platja. Aquests materials bàsics són els perfils metàl•lics galvanitzats, el mosaic ceràmic i el vidre translúcid. Alguns elements incorporen una pèrgola de llistons de fusta, que amplia l'espai d'ombra exterior.

","ca_ES","

6,75 m2 (mòdul bàsic)

","Mobiliari i Senyalització","427499","","Disseny dels mòduls de serveis","Disseny dels mòduls de serveis","http://www.amb.cat/documents/11656/425047/MODULS+01.jpg/184e48b5-ad64-4e9b-9392-4463c400c986?t=1690879354076","false","","","Imatge del projecte","","Màrius Quintana","Disseny dels mòduls de serveis","http://www.amb.cat/documents/11656/425047/MODULS+02.jpg/b9b12790-5f73-4521-aefb-d19014a4a9f1?t=1690879354076","false","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","Disseny dels mòduls de serveis","http://www.amb.cat/documents/11656/425047/MODULS+03.jpg/809f29fa-3603-4071-83b1-a914a4131c68?t=1690879354076","false","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","Disseny dels mòduls de serveis","http://www.amb.cat/documents/11656/425047/MODULS+04.jpg/b7598c39-f839-4e7f-922f-c0006436592e?t=1690879354076","false","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","Disseny dels mòduls de serveis","http://www.amb.cat/documents/11656/425047/MODULS+05.jpg/894aee05-1734-4eab-bf45-c2dc7fc60edf?t=1690879354076","false","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","Disseny dels mòduls de serveis","http://www.amb.cat/documents/11656/425047/MODULS+06.jpg/7b6ba088-aa0c-4672-bca2-1ed73bd8196a?t=1690879354076","false","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","Disseny dels mòduls de serveis","http://www.amb.cat/documents/11656/425047/MODULS+07.jpg/aa15ac8d-c5d6-43fe-92a1-b08b882385e4?t=1690879354076","false","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","Disseny dels mòduls de serveis","http://www.amb.cat/documents/11656/425047/MODULS+08.jpg/3cf2ebc7-2722-4f5d-99e0-8aa3c73c45fa?t=1690879354076","false","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","Disseny dels mòduls de serveis","http://www.amb.cat/documents/11656/425047/MODULS+09.jpg/dfe7421b-e8cf-4c6d-9074-82fa0827b28d?t=1690879354077","false","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","Disseny dels mòduls de serveis","http://www.amb.cat/documents/11656/425047/MODULS+10.jpg/a80f72ad-2ec6-46d4-b584-1890543a7988?t=1690879354077","false","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","Disseny dels mòduls de serveis","http://www.amb.cat/documents/11656/425047/MODULS+11.jpg/09b2c3bb-60fb-437e-81cf-c77a50ab4f36?t=1690879354077","false","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","","

Nous mòduls de serveis a les platges metropolitanes amb flexibilitat d'usos i dissenyats per integrar-se al paisatge litoral.

","","","","Màrius Quintana (arquitecte)","","","","","Màrius Quintana","","http://www.quintanaarq.com","Màrius Quintana","Jordi Surroca","","http://www.jordisurroca.com","Jordi Surroca","Adrià Goula","","http://www.adriagoula.com","Adrià Goula","Platges metropolitanes","http://www.amb.cat/web/territori/espai-public/platges","","Platges metropolitanes","2.1713169","41.393463","Claudi Aguiló Riu, Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Mariano de Gracia (cap de secció de platges), Claudia Roca (estudiant d'arquitectura)","http://www.amb.cat/documents/11656/425047/MODULS+00.jpg/16acbeb9-5b8e-4797-9ab1-0872088016df?t=1690879354076","","Jordi Surroca","Disseny dels mòduls de serveis","false","Imatge del projecte","","","","","2008-11-01T00:00:00.000Z","","","2009-07-01T00:00:00.000Z","Badalona Barcelona Castelldefels El Prat de Llobregat Gavà Montgat Sant Adrià de Besòs Viladecans Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Microarquitectura, Coptalia, Cualitas Industrial, Esteva

El lloc comú i l'equipament homogeni al llarg de la costa són el punt de partida del disseny dels nous elements de moblament de les platges. Aquest lloc comú implica, en efecte, uns elements comuns quant a materials i forma que siguin adients al medi i al paisatge. Aquests elements, mitjançant la seva agregació i repetició, han de permetre els diferents usos amb un mateix sistema constructiu bàsic i amb la necessària però mínima ocupació de l'espai de la sorra.

Un magnífic exemple de com a partir d'un mateix element d'extrema simplicitat formal, es colonitza un paisatge mitjançant la repetició o agregació d'elements sempre iguals entre ells el proporciona la instal•lació de Donald Judd titulada 15 Untitle Works In Concrete (1980-84) a la Chinati Foundation de Marfa, Texas.

La franja costanera delimitada pel mar i un vial o passeig fa pensar en la importància de tenir la mínima opacitat visual en el sentit ciutat – mar. La transparència passeig –  platja és un dels aspectes fonamentals del disseny dels elements, mentre que l'opacitat de la coberta i les altres dues façanes produirà l'ombra necessària a l'interior dels espais que han de ser habitables.

L'element comú com a element bàsic, formal i constructiu, per a tots els serveis, ha de donar lectura i comprensió als diferents usos. Es proposa un element en forma de cub per la seva aptitud per integrar-se i respectar el paisatge de les platges: és una forma mínima i senzilla que obliga a una disciplina tant en el disseny de totes les seves parts com en les estratègies de col•locació, repetició i agregació. La simplicitat formal del cub en facilita el transport i el muntatge, mentre que la repetició i agregació en permet la multiplicitat de funcions que es diferencien amb un codi de colors que redueixen la senyalística als mínims indispensables.

El sistema constructiu bàsic és el següent punt primordial del disseny. El cub fa 2,5 metres d'aresta i es desenvolupa amb una estructura que uneix solidesa, resistència i construcció fent que els mateixos elements estructurals es confonguin amb els elements de tancament o de construcció de les cares del cub. S'empren els materials més adients per a la fabricació seriada i per a la seva adaptació al lloc comú de la platja. Aquests materials bàsics són els perfils metàl•lics galvanitzats, el mosaic ceràmic i el vidre translúcid. Alguns elements incorporen una pèrgola de llistons de fusta, que amplia l'espai d'ombra exterior.

Màrius Quintana (arquitecte) Claudi Aguiló Riu, Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Mariano de Gracia (cap de secció de platges), Claudia Roca (estudiant d'arquitectura) Disseny dels mòduls de serveis

Nous mòduls de serveis a les platges metropolitanes amb flexibilitat d'usos i dissenyats per integrar-se al paisatge litoral.

","2023-08-01T08:42:34.300Z" "63456c4afea76f287cac19b1","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/urbanitzacio-del-carrer-cuba/1230751/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","1230751","","Carrers i places","Realitzat","578 m2","","","","","","","Constraula Enginyeria i Obres, S.A.U.","El projecte reforça la funció de l'eix connector del carrer Cuba, estructura els recorreguts i resol la mobilitat de vianants i millora la qualitat de l'espai públic introduint talussos verds i zones de estada.","Urbanització del carrer Cuba","","Urbanització del carrer Cuba","Imatge del carrer","http://www.amb.cat/documents/11656/1227272/Badalona+carrer+cuba+1/b286929b-5561-4230-a28e-69312586649a?t=1426582924000","Santiago Periel","Jordi Bellmunt i Agata Buscemi (Bellmunt Arquitectes)","","","","","","","","2.2370738983154297","41.45149230957031","Territori","false","","","","","","Urbanització del carrer Cuba","","","","","Imatge del carrer","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/1227272/Badalona+carrer+cuba+2/7243a507-38c9-43ef-9596-a54a1d0cde49?t=1426582962000","Urbanització del carrer Cuba","","","Imatge del carrer","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/1227272/Badalona+carrer+cuba+3/02db71b2-5e5a-442c-9d1a-f93858b07155?t=1426582988000","Urbanització del carrer Cuba","","2014-03-01T00:00:00.000Z","","","2014-03-01T00:00:00.000Z","Badalona Constraula Enginyeria i Obres, S.A.U. El projecte reforça la funció de l'eix connector del carrer Cuba, estructura els recorreguts i resol la mobilitat de vianants i millora la qualitat de l'espai públic introduint talussos verds i zones de estada. Jordi Bellmunt i Agata Buscemi (Bellmunt Arquitectes) Urbanització del carrer Cuba Urbanització del carrer Cuba","2019-03-19T11:43:09.471Z" "63456c4afea76f287cac1990","Territori","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/recuperacio-del-riu-llobregat--tram-1/429087/11656","Espai públic - Rius","Espai públic","Castellbisbal","Corbera de Llobregat","Pallejà","Sant Andreu de la Barca","","ca_ES","429087","","Parcs i jardins","Realitzat","161 ha","Territori","Espai públic - Rius","Alfred Fernández de la Reguera (arquitecte), CICSA Consultor de Ingeniería Civil SA, ECAFIR Asesoría Ambiental SL","Alfred Fernández de la Reguera (arquitecte)","","","UTE Azahar-Rubatec-CRC / UTE Rubatec-Talio","El Llobregat, el vell Rubricatus, és un camí d'aigua des de l'antiguitat, com ens en dóna testimoni la via Hercúlia o Augusta de la Barcino romana, un itinerari històric dins del paisatge. La recuperació dels camins de ribera com a elements de suport del conjunt de la intervenció mediambiental i paisatgística ha permès estructurar-ne el recorregut amb els accessos a les poblacions veïnes.

El pont del Diable torna a portar-nos al riu. En la seva funció de retrobar la ribera, el camí del Diable simbolitza el retorn de l'home a la natura. La nova rampa d'accés des del marge esquerre representa un homenatge a la cultura de la romanització i a l'espai obert i lliure. El paviment de la rampa és ceràmic, construït amb peces en forma d'espiga d'argila vermella al•ludint al nom del riu (rubricatus = rogenc). En el traçat, metàfores i mitologies de la tradició mediterrània il•lustren sobre la vegetació de l'entorn i el seu significat mític; grafiat al paviment, hi ha l'himne del virolai, en un lloc on s'albira la muntanya sagrada de Montserrat emmarcada per l'ull de l'arc monumental.

La difícil recuperació d'un paisatge riberenc dins d'un àmbit saturat d'infraestructures, indústries i tot tipus de serveis s'ha plantejat mitjançant una gran plantació arbòria. Les masses d'arbres interioritzen un ambient i emmascaren l'entorn exterior al llarg dels camins que, cobrint la traça d'alguna gran canalització, solquen les plataformes fluvials. Al projecte no s'ha pretès simular un escenari vegetal pintoresc, s'ha actuat amb la lògica de la geometria de la malla de plantació, adaptada a la forma de les terrasses. En determinades ocasions i per donar una certa lectura del territori, s'han combinat les espècies arbòries, fonamentalment quan fan el paper de pantalles visuals i acústiques sobre infraestructures i polígons, o quan són per senyalitzar vies d'accés   de vianants. La restauració de talussos artificials, la manipulació de petites elevacions per absorbir les descompensacions de traçats industrials, la formació de basses i motes per retenir o conduir les aigües, han configurat el nou relleu de la plataforma alta de la llera.

Una de les actuacions més destacades en el tram metropolità del riu ha estat la recuperació de les basses de recàrrega de l'aqüífer de Sant Andreu de la Barca a la zona del meandre de Ca N'Albareda, que l'ha convertit en un espai amb identitat pròpia que contribuirà en gran mesura a la recuperació ambiental i paisatgística d'un punt amb un gran potencial. Són dues basses amb funcions diferenciades: la primera rep l'aigua captada del riu i recrea una zona natural d'aiguamoll, amb talussos i amb illes artificials aptes per al desenvolupament de la flora i la fauna; serveix alhora per decantar la matèria en suspensió de l'aigua del riu abans que passi a la segona bassa, on es produeix la infiltració de l'aigua a l'aqüífer.

Aigües avall, dues passarel•les per a vianants i ciclistes permeten creuar el riu i enllaçar itineraris. La passarel•la blava és al terme de Castellbisbal al punt on hi ha una àrea d'estada, mentre que l'altra, la groga, connecta el parc de la Solana de Sant Andreu amb el camí principal del marge esquerre des d'on, entre els salzes, es fa evident el riu.","Recuperació social i ambiental del paisatge de ribera de l'espai fluvial entre Martorell i Sant Andreu de la Barca i millora de l'accessibilitat al riu des dels municipis propers, en un entorn saturat d'infraestructures.","","Recuperació del riu Llobregat, tram 1","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/422811/TRAM1+RLL+00.jpg/4424157b-d349-492d-931b-05a892f23acd?t=1380616112827","Jordi Surroca","Alfred Fernández de la Reguera (arquitecte)","5.961.021,36 €","Javier Navarro (eng. tècnic d'obres públiques – AMB), Catalina Montserrat (eng. agrònoma – AMB)","","Jordi Surroca","http://www.jordisurroca.com","","Jordi Surroca","Parc Riu Llobregat","","http://www.amb.cat/web/territori/espai-public/espais-fluvials","Parc Riu Llobregat","1.9386889934539795","41.47501754760742","Territori","Territori","true","","","","","","Recuperació del riu Llobregat, tram 1","Espai públic","","","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/422811/TRAM1+RLL+01.jpg/71612268-2c91-4604-86d9-00f5778e0992?t=1380282530000","Recuperació del riu Llobregat, tram 1","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/422811/TRAM1+RLL+02.jpg/f7ae4777-e083-412a-8ae0-b2a458c9e72b?t=1380616191515","Recuperació del riu Llobregat, tram 1","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/422811/TRAM1+RLL+03.jpg/c22dd83a-37e2-4869-81d6-08090bd97637?t=1380616214461","Recuperació del riu Llobregat, tram 1","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/422811/TRAM1+RLL+04.jpg/1c6bb6c7-0f20-4b8b-8ec3-07439aa1ceae?t=1380616232863","Recuperació del riu Llobregat, tram 1","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/422811/TRAM1+RLL+05.jpg/0994ea66-bfeb-4a19-941c-cbc771773afe?t=1380616275813","Recuperació del riu Llobregat, tram 1","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/422811/TRAM1+RLL+06.jpg/9c8bcaae-a840-410e-98d0-2f075ebc4956?t=1380616297187","Recuperació del riu Llobregat, tram 1","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/422811/TRAM1+RLL+07.jpg/4c09c46b-7e81-4d6c-a6ab-1897a85e909f?t=1380616329160","Recuperació del riu Llobregat, tram 1","","2007-03-01T00:00:00.000Z","","","2011-04-01T00:00:00.000Z","Castellbisbal Corbera de Llobregat Pallejà Sant Andreu de la Barca Alfred Fernández de la Reguera (arquitecte), CICSA Consultor de Ingeniería Civil SA, ECAFIR Asesoría Ambiental SL Alfred Fernández de la Reguera (arquitecte) UTE Azahar-Rubatec-CRC / UTE Rubatec-Talio El Llobregat, el vell Rubricatus, és un camí d'aigua des de l'antiguitat, com ens en dóna testimoni la via Hercúlia o Augusta de la Barcino romana, un itinerari històric dins del paisatge. La recuperació dels camins de ribera com a elements de suport del conjunt de la intervenció mediambiental i paisatgística ha permès estructurar-ne el recorregut amb els accessos a les poblacions veïnes.

El pont del Diable torna a portar-nos al riu. En la seva funció de retrobar la ribera, el camí del Diable simbolitza el retorn de l'home a la natura. La nova rampa d'accés des del marge esquerre representa un homenatge a la cultura de la romanització i a l'espai obert i lliure. El paviment de la rampa és ceràmic, construït amb peces en forma d'espiga d'argila vermella al•ludint al nom del riu (rubricatus = rogenc). En el traçat, metàfores i mitologies de la tradició mediterrània il•lustren sobre la vegetació de l'entorn i el seu significat mític; grafiat al paviment, hi ha l'himne del virolai, en un lloc on s'albira la muntanya sagrada de Montserrat emmarcada per l'ull de l'arc monumental.

La difícil recuperació d'un paisatge riberenc dins d'un àmbit saturat d'infraestructures, indústries i tot tipus de serveis s'ha plantejat mitjançant una gran plantació arbòria. Les masses d'arbres interioritzen un ambient i emmascaren l'entorn exterior al llarg dels camins que, cobrint la traça d'alguna gran canalització, solquen les plataformes fluvials. Al projecte no s'ha pretès simular un escenari vegetal pintoresc, s'ha actuat amb la lògica de la geometria de la malla de plantació, adaptada a la forma de les terrasses. En determinades ocasions i per donar una certa lectura del territori, s'han combinat les espècies arbòries, fonamentalment quan fan el paper de pantalles visuals i acústiques sobre infraestructures i polígons, o quan són per senyalitzar vies d'accés   de vianants. La restauració de talussos artificials, la manipulació de petites elevacions per absorbir les descompensacions de traçats industrials, la formació de basses i motes per retenir o conduir les aigües, han configurat el nou relleu de la plataforma alta de la llera.

Una de les actuacions més destacades en el tram metropolità del riu ha estat la recuperació de les basses de recàrrega de l'aqüífer de Sant Andreu de la Barca a la zona del meandre de Ca N'Albareda, que l'ha convertit en un espai amb identitat pròpia que contribuirà en gran mesura a la recuperació ambiental i paisatgística d'un punt amb un gran potencial. Són dues basses amb funcions diferenciades: la primera rep l'aigua captada del riu i recrea una zona natural d'aiguamoll, amb talussos i amb illes artificials aptes per al desenvolupament de la flora i la fauna; serveix alhora per decantar la matèria en suspensió de l'aigua del riu abans que passi a la segona bassa, on es produeix la infiltració de l'aigua a l'aqüífer.

Aigües avall, dues passarel•les per a vianants i ciclistes permeten creuar el riu i enllaçar itineraris. La passarel•la blava és al terme de Castellbisbal al punt on hi ha una àrea d'estada, mentre que l'altra, la groga, connecta el parc de la Solana de Sant Andreu amb el camí principal del marge esquerre des d'on, entre els salzes, es fa evident el riu. Alfred Fernández de la Reguera (arquitecte) Javier Navarro (eng. tècnic d'obres públiques – AMB), Catalina Montserrat (eng. agrònoma – AMB) Recuperació del riu Llobregat, tram 1 Recuperació social i ambiental del paisatge de ribera de l'espai fluvial entre Martorell i Sant Andreu de la Barca i millora de l'accessibilitat al riu des dels municipis propers, en un entorn saturat d'infraestructures.","2019-03-18T12:03:46.708Z" "63456c4afea76f287cac1992","Territori","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-ludic-fluvial-del-llobregat/431272/11656","Espai públic - Rius","Espai públic","El Prat de Llobregat","","ca_ES","431272","","Parcs i jardins","Realitzat","73.500 m2","Territori","Espai públic - Rius","Pepa Morán, arquitecta (AMB), Jordi Larruy (eng. tècnic d'obres públiques – AMB)","Pepa Morán, arquitecta (AMB), Jaume Llongueras (eng. camins, canals i ports – CICSA)","","","Dragados SA","El Parc Lúdic Fluvial està situat al tram final del riu i forma part del conjunt d'actuacions que s'integren en el projecte general de recuperació social i ambiental del tram metropolità del riu Llobregat. L'espai on es desenvolupa el projecte ha anat canviant d'identitat amb el pas del temps: de ser un terreny inicialment dedicat a l'ús agrícola, va ser destinat a les activitats industrials, i després de l'abandonament i l'enderroc dels locals i d'altres construccions, va adquirir un caràcter residual però no va deixar mai de tenir un gran potencial, donada la seva posició estratègica com a nexe d'unió entre la vila del Prat i el riu.

Transversalment, aquesta posició estratègica permet que el parc es defineixi com la nova porta principal d'accés al riu des del teixit urbà del municipi, donant continuïtat a l'avinguda de la Verge de Montserrat. Longitudinalment, el parc garanteix la continuïtat dels camins paral•lels del marge dret del Llobregat que van des de Martorell fins als espais naturals del delta i el sistema de platges metropolitanes.

El resultat del creuament d'ambdós sentits és la plaça, espai que posa de manifest la complexitat que s'estableix entre els elements edificats i la natura. El projecte resol aquest encontre amb la construcció d'unes estructures d'acer galvanitzat i canya, a mode d'umbracles, amb enfiladisses, que ofereixen uns punts de descans i ombra. El caràcter urbà es dissol mitjançant la distorsió del paviment en la direcció establerta per la vegetació. Morfològicament s'ha redefinit la mota de terra existent amb una modificació topogràfica que relaciona els diferents espais que quedaven deslligats i que ara queden relacionats amb la implantació de comunitats de prats i brolles pròpies del paisatge mediterrani, de requeriments mínims d' aigua i manteniment.

El projecte explora maneres de posar en relació les persones amb la vegetació i les seves dinàmiques (creixement, canvis d'estació... ). Així, la varietat de recorreguts que els usuaris poden fer dins del parc respon a tres patrons: El projecte posa en joc aquestes identitats integrant-ne els elements i les traces del passat amb les actuacions que recuperen el potencial ambiental i paisatgístic d'aquest punt singular.



Realització vídeo: El Pack



Realització vídeo: Estudio Alteraciones","El parc fluvial del Llobregat es recupera per actuar com un nexe d'unió entre el municipi del Prat del Llobregat i el riu. El projecte té la voluntat de donar continuïtat als camins dels marges del riu i vincular el parc amb l'avinguda Verge de Montserrat.","","Nou parc lúdic fluvial del Llobregat","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/425959/PARC+FLUVIAL+00.jpg/8fe6b9e4-f7e6-4cc1-a9c5-042da1dfbe5a?t=1380621857000","Jordi Surroca","Pepa Morán, arquitecta (AMB)","4.381.646,07 €","Aida Munsó, Jose Alonso, Kyriaki Ilousi (arquitectes), Francisco Mesonero (eng. agrònom), Montserrat Arbiol, Dina Alsawi (eng. tècniques agrícoles), Carlos Villasur, Sara Arguedas (eng. tècnics industrials), Jordi Creus, Sonia Guil (estudiants d'arquitectura)","","Pepa Morán","http://www.pepamoran.com","","Pepa Morán","Jordi Surroca","http://www.jordisurroca.com","","Jordi Surroca","2.108211040496826","41.32944107055664","Territori","Territori","true","","","","","","Parc lúdic fluvial del Llobregat","Espai públic","","","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/425959/PARC+FLUVIAL+01.jpg/6379cdeb-f45f-4085-ae59-0b3ab403990a?t=1380621880000","Nou parc lúdic fluvial del Llobregat","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/425959/PARC+FLUVIAL+02.jpg/c2bb4ddc-98d9-4afc-b18f-71ddbde18762?t=1380621900000","Nou parc lúdic fluvial del Llobregat","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/425959/PARC+FLUVIAL+03.jpg/96887ef5-d634-47c1-9d04-c624b0814a3b?t=1380621919000","Nou parc lúdic fluvial del Llobregat","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/425959/PARC+FLUVIAL+04.jpg/1cee5fe0-0e01-4867-b571-b543a073d570?t=1380621940000","Nou parc lúdic fluvial del Llobregat","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/425959/PARC+FLUVIAL+05.jpg/eeebd04f-f478-4a46-93d8-5f63df1768df?t=1380621959000","Nou parc lúdic fluvial del Llobregat","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/425959/PARC+FLUVIAL+06.jpg/aba240c7-6234-49bc-91c4-baa60f5034a6?t=1380621989000","Nou parc lúdic fluvial del Llobregat","","2010-01-01T00:00:00.000Z","","","2011-05-01T00:00:00.000Z","El Prat de Llobregat Pepa Morán, arquitecta (AMB), Jordi Larruy (eng. tècnic d'obres públiques – AMB) Pepa Morán, arquitecta (AMB), Jaume Llongueras (eng. camins, canals i ports – CICSA) Dragados SA El Parc Lúdic Fluvial està situat al tram final del riu i forma part del conjunt d'actuacions que s'integren en el projecte general de recuperació social i ambiental del tram metropolità del riu Llobregat. L'espai on es desenvolupa el projecte ha anat canviant d'identitat amb el pas del temps: de ser un terreny inicialment dedicat a l'ús agrícola, va ser destinat a les activitats industrials, i després de l'abandonament i l'enderroc dels locals i d'altres construccions, va adquirir un caràcter residual però no va deixar mai de tenir un gran potencial, donada la seva posició estratègica com a nexe d'unió entre la vila del Prat i el riu.

Transversalment, aquesta posició estratègica permet que el parc es defineixi com la nova porta principal d'accés al riu des del teixit urbà del municipi, donant continuïtat a l'avinguda de la Verge de Montserrat. Longitudinalment, el parc garanteix la continuïtat dels camins paral•lels del marge dret del Llobregat que van des de Martorell fins als espais naturals del delta i el sistema de platges metropolitanes.

El resultat del creuament d'ambdós sentits és la plaça, espai que posa de manifest la complexitat que s'estableix entre els elements edificats i la natura. El projecte resol aquest encontre amb la construcció d'unes estructures d'acer galvanitzat i canya, a mode d'umbracles, amb enfiladisses, que ofereixen uns punts de descans i ombra. El caràcter urbà es dissol mitjançant la distorsió del paviment en la direcció establerta per la vegetació. Morfològicament s'ha redefinit la mota de terra existent amb una modificació topogràfica que relaciona els diferents espais que quedaven deslligats i que ara queden relacionats amb la implantació de comunitats de prats i brolles pròpies del paisatge mediterrani, de requeriments mínims d' aigua i manteniment.

El projecte explora maneres de posar en relació les persones amb la vegetació i les seves dinàmiques (creixement, canvis d'estació... ). Així, la varietat de recorreguts que els usuaris poden fer dins del parc respon a tres patrons: El projecte posa en joc aquestes identitats integrant-ne els elements i les traces del passat amb les actuacions que recuperen el potencial ambiental i paisatgístic d'aquest punt singular.



Realització vídeo: El Pack



Realització vídeo: Estudio Alteraciones Pepa Morán, arquitecta (AMB) Aida Munsó, Jose Alonso, Kyriaki Ilousi (arquitectes), Francisco Mesonero (eng. agrònom), Montserrat Arbiol, Dina Alsawi (eng. tècniques agrícoles), Carlos Villasur, Sara Arguedas (eng. tècnics industrials), Jordi Creus, Sonia Guil (estudiants d'arquitectura) Parc lúdic fluvial del Llobregat El parc fluvial del Llobregat es recupera per actuar com un nexe d'unió entre el municipi del Prat del Llobregat i el riu. El projecte té la voluntat de donar continuïtat als camins dels marges del riu i vincular el parc amb l'avinguda Verge de Montserrat.","2019-07-05T11:32:11.999Z" "63456c4afea76f287cac1994","Territori","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/mirador-del-llobregat/431308/11656","Espai públic - Rius","Espai públic","Sant Joan Despí","","ca_ES","431308","","Mobiliari i Senyalització","Realitzat","50 m2 (planta)","Territori","Espai públic - Rius","Stefan Stipsitz (eng. camins, canals i ports – SGM)","","","","Acycsa","El condicionament d'aquest mirador forma part del conjunt d'actuacions que s'integren en el projecte general de recuperació social i ambiental del tram metropolità del riu Llobregat. En aquest cas s'aprofita una infraestructura existent, una de les torres de descàrrega del col•lector del tub de salmorres de la conca del Llobregat, per fer de suport del mirador. Està situada a l'inici del meandre de Sant Joan Despí i disposa d'una posició privilegiada que permet la contemplació de l'espai fluvial i apropa així el riu Llobregat als ciutadans.

L'estructura principal està formada per dotze pòrtics verticals de 13 i 16 metres d'alçada, disposats radialment entorn del cilindre de formigó existent. Aquests pòrtics van fixats al cilindre amb unes mènsules inferiors i un anell superior que envolta el cos de formigó. Entre l'estructura i el tancament s'hi disposa una escala helicoïdal que arriba en el seu últim tram a la planta mirador, des d'on es pot gaudir d'una visió de l'entorn fluvial de 270 graus.

El tancament de la torre és la part que més ressalta de la intervenció. Les premisses que han orienten la tria del sistema constructiu d'aquesta pell exterior són la integració a l'entorn fluvial, un cost reduït, la ràpida execució i el mínim manteniment, i s'ha concretat en només dos materials: l'acer galvanitzat i les canyes de bambú. L'acer per ser un material altament resistent, versàtil en productes i pel contrast de color que s'estableix en combinar-lo amb les canyes. Les barres de bambú (Phyllostachys pubescens) per la seva simbiosi en textura i color amb les espècies espontànies de l'entorn fluvial. Sobre marcs d'acer galvanitzat s'hi disposen les barres de bambú, de 30 mm de diàmetre, en posició horitzontal. La distància entre les barres és progressivament major a mesura que augmenta l'alçada, amb la qual cosa s'aconsegueix un efecte creixent de transparència en la visió del paisatge fluvial des del mirador. Els panells d'acer van fixats als anells perimetrals de l'estructura amb unions mecàniques per tal de facilitar el manteniment i la substitució dels elements.","Es recicla la torre de descàrrega de salmorra del Llobregat i es converteix en un mirador en una posició privilegiada del Parc Riu Llobregat. Amb gairebé 16 metres d'alçada, el mirador s'integra al paisatge fluvial mitjançant materials com la canya de bambú.","","Nou mirador del Llobregat","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/426331/TORRE+MIRADOR+00.jpg/97b493d8-0cf7-4977-b89b-2cce8be8fd12?t=1380525441000","Pepa Morán","Pepa Morán (arquitecta – AMB)","366.814,53 €","Joaquim Ventura (eng. camins, canals i ports), Cristian Gómez (arquitecte), Eva Bernadí, Maria Sánchez (arquitectes tècnics), Al Batrà 2000 SL (estructures)","","Pepa Morán","http://www.pepamoran.com","","Pepa Morán","Jordi Surroca","http://www.jordisurroca.com","","Jordi Surroca","Jordi Salinas","http://www.jordisalinas.com","","Jordi Salinas","Parc Riu Llobregat","","http://www.amb.cat/web/territori/espai-public/espais-fluvials/parc-riu-llobregat","Parc Riu Llobregat","2.0468900203704834","41.350318908691406","Territori","Territori","true","","","","","Menció honorífica en els Premis ATEG 2011.","Mirador del Llobregat","Espai públic","","","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/426331/TORRE+MIRADOR+01.jpg/c48ba4ad-6ed4-43cd-b1f0-2699a1eb8139?t=1380622241000","Nou mirador del Llobregat","","","Imatge del projecte","","Jordi Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/426331/TORRE+MIRADOR+02.jpg/757c59ec-dcb6-4760-91bc-1e209e09aa21?t=1380525483000","Nou mirador del Llobregat","","","Imatge del projecte","","Pepa Morán","http://www.amb.cat/documents/11656/426331/TORRE+MIRADOR+03.jpg/ecda4de3-2d1c-430d-9ecd-86776c6c4506?t=1380622259000","Nou mirador del Llobregat","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/426331/TORRE+MIRADOR+04.jpg/4b8158ec-cdf7-4f62-a6a2-dce3af58eb13?t=1380622276000","Nou mirador del Llobregat","","2008-03-01T00:00:00.000Z","","","2009-02-01T00:00:00.000Z","Sant Joan Despí Stefan Stipsitz (eng. camins, canals i ports – SGM) Acycsa El condicionament d'aquest mirador forma part del conjunt d'actuacions que s'integren en el projecte general de recuperació social i ambiental del tram metropolità del riu Llobregat. En aquest cas s'aprofita una infraestructura existent, una de les torres de descàrrega del col•lector del tub de salmorres de la conca del Llobregat, per fer de suport del mirador. Està situada a l'inici del meandre de Sant Joan Despí i disposa d'una posició privilegiada que permet la contemplació de l'espai fluvial i apropa així el riu Llobregat als ciutadans.

L'estructura principal està formada per dotze pòrtics verticals de 13 i 16 metres d'alçada, disposats radialment entorn del cilindre de formigó existent. Aquests pòrtics van fixats al cilindre amb unes mènsules inferiors i un anell superior que envolta el cos de formigó. Entre l'estructura i el tancament s'hi disposa una escala helicoïdal que arriba en el seu últim tram a la planta mirador, des d'on es pot gaudir d'una visió de l'entorn fluvial de 270 graus.

El tancament de la torre és la part que més ressalta de la intervenció. Les premisses que han orienten la tria del sistema constructiu d'aquesta pell exterior són la integració a l'entorn fluvial, un cost reduït, la ràpida execució i el mínim manteniment, i s'ha concretat en només dos materials: l'acer galvanitzat i les canyes de bambú. L'acer per ser un material altament resistent, versàtil en productes i pel contrast de color que s'estableix en combinar-lo amb les canyes. Les barres de bambú (Phyllostachys pubescens) per la seva simbiosi en textura i color amb les espècies espontànies de l'entorn fluvial. Sobre marcs d'acer galvanitzat s'hi disposen les barres de bambú, de 30 mm de diàmetre, en posició horitzontal. La distància entre les barres és progressivament major a mesura que augmenta l'alçada, amb la qual cosa s'aconsegueix un efecte creixent de transparència en la visió del paisatge fluvial des del mirador. Els panells d'acer van fixats als anells perimetrals de l'estructura amb unions mecàniques per tal de facilitar el manteniment i la substitució dels elements. Pepa Morán (arquitecta – AMB) Joaquim Ventura (eng. camins, canals i ports), Cristian Gómez (arquitecte), Eva Bernadí, Maria Sánchez (arquitectes tècnics), Al Batrà 2000 SL (estructures) Mirador del Llobregat Es recicla la torre de descàrrega de salmorra del Llobregat i es converteix en un mirador en una posició privilegiada del Parc Riu Llobregat. Amb gairebé 16 metres d'alçada, el mirador s'integra al paisatge fluvial mitjançant materials com la canya de bambú.","2019-03-18T11:39:58.646Z" "63456c4afea76f287cac1996","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/disseny-de-la-senyalitzacio-de-les-platges/431348/11656","","Badalona","Barcelona","Castelldefels","El Prat de Llobregat","Gavà","Montgat","Sant Adrià de Besòs","Viladecans","Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona","","","true","","","Signal Road, Pauta","

La senyalització de les platges és un punt clau de caracterització d'aquests espais i segueix un criteri d'homogeneïtat per tal que els usuaris percebin que trobaran les mateixes condicions de servei, sigui quina sigui la platja que visitin, i se'ls faci més evident la idea de trobar-se en un espai continu i de gestió comuna.

Amb l'objectiu de donar una informació concisa i de fàcil comprensió, els elements de senyalització es col•loquen de manera estratègica segons el tipus i els objectius del  senyal, i se'n potencia la simbologia gràfica per damunt del text escrit. Es presenten diversos tipus de suport, de mides i jerarquies diferents segons els diferents nivells d'informació requerits. Els elements principals de suport que formen la col•lecció de senyalització del catàleg de mobiliari de platges són:

A banda d'aquests elements principals, el catàleg de senyalització inclou altres elements auxiliars de senyalització, més específics, que permeten identificar i ubicar clarament els serveis i els usos i les activitats que aquests acullen.

Paral•lelament al disseny dels elements de suport també s'ha desenvolupat  un estudi i redisseny dels pictogrames que representen la informació en aquests suports seguint el criteri de caracterització i homogeneïtat per a les platges. S'ha desenvolupat una col•lecció de pictogrames estàtics adaptats als suports del catàleg d'elements de les platges, i s'ha ampliat amb el pictogrames variables que representen la informació inclosa en el monòlit dinàmic.

","ca_ES","","Mobiliari i Senyalització","431348","","Disseny de la senyalització de les platges","Disseny de la senyalització","http://www.amb.cat/documents/11656/425584/SENYALITZACIO+LITORAL+01.jpg/d97fa0f3-89e1-4379-a45c-2bb90c2556cb?t=1690879404479","false","","","Disseny de la senyalització","","Adrià Goula","Disseny de la senyalització","http://www.amb.cat/documents/11656/425584/SENYALITZACIO+LITORAL+02.jpg/61d42edb-6f4b-49e2-8712-be9836e9039c?t=1690879404479","false","","","Disseny de la senyalització","","Adrià Goula","Disseny de la senyalització","http://www.amb.cat/documents/11656/425584/SENYALITZACIO+LITORAL+04.jpg/288ceec0-b246-4ab0-ad4b-30867e786335?t=1690879404479","false","","","Disseny de la senyalització","","Adrià Goula","Disseny de la senyalització","http://www.amb.cat/documents/11656/425584/SENYALITZACIO+LITORAL+05.jpg/5ecc5a8c-3f01-4a57-9de5-dfa31ff09346?t=1690879404479","false","","","Disseny de la senyalització","","Adrià Goula","Disseny de la senyalització","http://www.amb.cat/documents/11656/425584/SENYALITZACIO+LITORAL+06.jpg/73032a8d-899f-4b47-8679-8b737ba5c3b3?t=1690879404479","false","","","Disseny de la senyalització","","Adrià Goula","Disseny de la senyalització","http://www.amb.cat/documents/11656/425584/SENYALITZACIO+LITORAL+07.jpg/233f46aa-9344-49e6-bd5e-eab33a9b5279?t=1690879404479","false","","","Disseny de la senyalització","","Adrià Goula","","

Redisseny i incorporació de pictogrames, tòtems i nous elements de senyalització en el catàleg de mobiliari de les platges metropolitanes.

","","","","Claret Serrahima (Clase bcn), Frederic Fàbregas (Pauta)","","","","","Clase bcn","","http://www.clasebcn.com","Clase bcn","Adrià Goula","","http://www.adriagoula.com","Adrià Goula","Platges metropolitanes","http://www.amb.cat/web/territori/espai-public/platges","","Platges metropolitanes","2.1713169","41.393463","Claudi Aguiló Riu, Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Mariano de Gracia (cap de secció de platges), Claudia Roca (estudiant d'arquitectura)","http://www.amb.cat/documents/11656/425584/SENYALITZACIO+LITORAL+00.jpg/250ac25c-a524-4792-a267-5e2c62ac04c9?t=1690879404479","","Adrià Goula","Disseny de la senyalització","false","Imatge del nou disseny","","","","","2007-08-01T00:00:00.000Z","","","2010-06-01T00:00:00.000Z","Badalona Barcelona Castelldefels El Prat de Llobregat Gavà Montgat Sant Adrià de Besòs Viladecans Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Signal Road, Pauta

La senyalització de les platges és un punt clau de caracterització d'aquests espais i segueix un criteri d'homogeneïtat per tal que els usuaris percebin que trobaran les mateixes condicions de servei, sigui quina sigui la platja que visitin, i se'ls faci més evident la idea de trobar-se en un espai continu i de gestió comuna.

Amb l'objectiu de donar una informació concisa i de fàcil comprensió, els elements de senyalització es col•loquen de manera estratègica segons el tipus i els objectius del  senyal, i se'n potencia la simbologia gràfica per damunt del text escrit. Es presenten diversos tipus de suport, de mides i jerarquies diferents segons els diferents nivells d'informació requerits. Els elements principals de suport que formen la col•lecció de senyalització del catàleg de mobiliari de platges són:

A banda d'aquests elements principals, el catàleg de senyalització inclou altres elements auxiliars de senyalització, més específics, que permeten identificar i ubicar clarament els serveis i els usos i les activitats que aquests acullen.

Paral•lelament al disseny dels elements de suport també s'ha desenvolupat  un estudi i redisseny dels pictogrames que representen la informació en aquests suports seguint el criteri de caracterització i homogeneïtat per a les platges. S'ha desenvolupat una col•lecció de pictogrames estàtics adaptats als suports del catàleg d'elements de les platges, i s'ha ampliat amb el pictogrames variables que representen la informació inclosa en el monòlit dinàmic.

Claret Serrahima (Clase bcn), Frederic Fàbregas (Pauta) Claudi Aguiló Riu, Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Mariano de Gracia (cap de secció de platges), Claudia Roca (estudiant d'arquitectura) Disseny de la senyalització de les platges

Redisseny i incorporació de pictogrames, tòtems i nous elements de senyalització en el catàleg de mobiliari de les platges metropolitanes.

","2023-08-01T08:43:24.621Z" "63456c4afea76f287cac199d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/pas-sota-la-via/7580854/11656","Espai públic","Gavà","","ca_ES","7580854","","Equipaments Polivalents i altres","","887 m²","","","","","","","Obres i serveis Roig","L'endegament del pas sota les vies del tren a l'avinguda de Bertran i Güell de Gavà s'inclou en la primera fase del projecte de reforma de l'eix que formen aquesta avinguda i l'avinguda del Mar, projecte que estudia la connexió entre el teixit de ciutat compacta del centre urbà i el teixit industrial del polígon La Post.

La proposta dibuixa una nova configuració de la secció de la via suprimint la vorera del cantó Garraf per aconseguir així un sol espai de vorera al cantó Barcelona, d'uns 2,26 metres d'amplada, segregat de la calçada per a l'ús en convivència de ciclistes i vianants. A més de l'arranjament de guals i voreres, s'aconsegueix una nova secció de carrer que dona resposta a criteris d'accessibilitat i alhora permet donar continuïtat a l'eix que connecta la ciutat amb la platja.

Els materials que s'han emprat en la urbanització són aglomerat asfàltic continu per al paviment, revestiment ceràmic de color per als paraments verticals –sobre els quals s'ha aplicat un grafisme que recrea les activitats i l'ús propi d'aquest pas– i xapa d'acer per al coronament dels paraments en la qual s'integra una línia d'enllumenat encastada que queda protegida del possible vandalisme, a excepció del pas sota les vies, on l'enllumenat és vist.

Cal destacar també com a element configurador i de protecció un sistema de límit format per un topall de tub d'acer galvanitzat que ajuda a la seguretat dels vianants i ciclistes.","Primera fase del projecte de reforma de l'eix de l'avinguda Bertran i l'avinguda del Mar. ","","Pas sota la via","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/7578589/Gava_Pas+sota+la+via+i+carril+bici+a+l_avinguda+Bertran+i+Guell.jpg/0506812a-cb6b-4097-b466-07511d322560?t=1554900047000","María José Reyes","Josep Muxart (AMB)","151.812 €","Equip AMB: Núria Herrero, David Aguilar, Javier Duarte, Susana Casino, Jonatan Álvarez, Mario Ojeda, Cristina Barquero, Carles Martínez, Hilda Cuba, Laia Ginés","","Pàgina web María José Reyes","https://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web María José Reyes","2.0074570178985596","41.3013916015625","Territori","false","","","","","","Pas sota la via","","","","","Un dels espais al voltant del pas sota la via","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7578589/1391-D800-029-01.jpg/40acd5f2-254b-4a5e-90a7-2571ff06c411?t=1556790527088","Galeria 1","","","Zona de vianants i bicicletes","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7578589/1391-D800-072-01.jpg/11410970-726d-4384-a14e-3b6782c5782a?t=1556790603775","Galeria 2","","","Pas de vianants abans d'arribar al pas sota la via","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7578589/1392-D800-026+y+028-01.jpg/765cba02-17f1-4687-83ba-6018989e41e7?t=1556790619281","Galeria 3","","","Pas de vianants abans d'arribar al pas sota la via","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7578589/1401-D800-003+y+005-01.jpg/52c0544d-b48f-45ef-b462-c4f9cf14dc26?t=1556790640756","Galeria 4","","","Pas sota via amb il·luminació nocturna","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7578589/1401-D800-024-01.jpg/e0ed3b66-6ce8-40a9-bb8c-dbff5e8cafe2?t=1556790657827","Galeria 5","","","Pas sota via amb il·luminació nocturna","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7578589/1401-D800-029-031+y+033-01.jpg/d495b3ee-857a-44e9-acbb-6118f07603c0?t=1556790686162","Galeria 6","","","Detall de la separació de la zona de vianants i la zona de ciclistes","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7578589/1391-D800-069-01.jpg/6856b857-e2ab-4189-92e8-ccd359b67bb5?t=1556790542699","Galeria 7","","2014-05-01T00:00:00.000Z","","","2015-05-01T00:00:00.000Z","Gavà Obres i serveis Roig L'endegament del pas sota les vies del tren a l'avinguda de Bertran i Güell de Gavà s'inclou en la primera fase del projecte de reforma de l'eix que formen aquesta avinguda i l'avinguda del Mar, projecte que estudia la connexió entre el teixit de ciutat compacta del centre urbà i el teixit industrial del polígon La Post.

La proposta dibuixa una nova configuració de la secció de la via suprimint la vorera del cantó Garraf per aconseguir així un sol espai de vorera al cantó Barcelona, d'uns 2,26 metres d'amplada, segregat de la calçada per a l'ús en convivència de ciclistes i vianants. A més de l'arranjament de guals i voreres, s'aconsegueix una nova secció de carrer que dona resposta a criteris d'accessibilitat i alhora permet donar continuïtat a l'eix que connecta la ciutat amb la platja.

Els materials que s'han emprat en la urbanització són aglomerat asfàltic continu per al paviment, revestiment ceràmic de color per als paraments verticals –sobre els quals s'ha aplicat un grafisme que recrea les activitats i l'ús propi d'aquest pas– i xapa d'acer per al coronament dels paraments en la qual s'integra una línia d'enllumenat encastada que queda protegida del possible vandalisme, a excepció del pas sota les vies, on l'enllumenat és vist.

Cal destacar també com a element configurador i de protecció un sistema de límit format per un topall de tub d'acer galvanitzat que ajuda a la seguretat dels vianants i ciclistes. Josep Muxart (AMB) Equip AMB: Núria Herrero, David Aguilar, Javier Duarte, Susana Casino, Jonatan Álvarez, Mario Ojeda, Cristina Barquero, Carles Martínez, Hilda Cuba, Laia Ginés Pas sota la via Primera fase del projecte de reforma de l'eix de l'avinguda Bertran i l'avinguda del Mar. ","2020-03-09T12:09:39.546Z" "63456c4afea76f287cac19a0","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/avinguda-dels-alps-i-parc-de-rosa-sensat/7581940/11656","territori.espai_public","Cornellà de Llobregat","Claudi Aguiló Aran, Albert Domingo (DATAAE)
Xavier Vendrell","Claudi Aguiló Aran, Albert Domingo (DATAAE)
Xavier Vendrell","","false","

Finalista, Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2021

Seleccionada, Mostra d'Arquitectura de Barcelona 2019

","2.056.167 €","Eurocatalana","

L’actual avinguda dels Alps passa de ser una via de quatre carrils amb un ús principalment industrial a ser un nou eix verd que connecta el centre urbà de Cornellà de Llobregat amb l’històric parc de Can Mercader. Es millora la rasant longitudinal del vial, s’augmenta l’amplada de les voreres, s’inclou un carril bici i es millora la vegetació de la via.

Al parc de Rosa Sensat es millora la permeabilitat dels vianants a través del parc. Es creen tres nous eixos que connecten els teixits urbans d'ambdós costats del parc i faciliten la continuïtat de la ciutat sense modificar la topografia existent.

Es millora l’autosuficiència hídrica de la vegetació amb espais de retenció i infiltració d’aigua pluvial. Aquestes àrees de bioretenció corresponen a les tres conques hidràuliques existents. Són zones deprimides capaces d’emmagatzemar temporalment l’escorrentia superficial de les aigües pluvials laminant els cabals punta. Així mateix, s’incrementa la superfície de gespa, s’introdueixen noves zones d’arbustives amb color i alineacions d’arbrat que potencien els nous traçats del parc.

Es reutilitzen tots els elements urbans existents, es mantenen les estructures fotovoltaiques i s’augmenta el nombre de jocs infantils i el de bancs i cadires per tal de millorar l’habitabilitat i l’apropiació del parc per part de les persones, amb millors espais per estar, de passeig i de joc.

","ca_ES","

6.116,12 m2 (Av. Alps)

13.193,34 m2 (Parc)

","Carrers i places","7581940","Territori","Avinguda dels Alps i parc de Rosa Sensat","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/_AG_4539-Pano.jpg/c18bab8d-0d3f-5ade-c4e9-347beba12e42?t=1703233969009","false","","","Vista del parc a un dels camins amb escales","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4126-Pano.jpg/01bee50f-aa0f-4cb5-965b-2a26b5e392bc?t=1703233969009","true","","","Vista del parc","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4131-Pano.jpg/5edea948-e7fc-4168-a1dd-d524761883e6?t=1703233969009","true","","","Vista del parc","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4142.jpg/479a2461-1413-4610-ae9e-09ec79dd2d4c?t=1703233969009","true","","","Zona de bancs y arbres, gent pasejant","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4154-Pano.jpg/1d600d1e-5913-4e27-87dd-a66caecfdbb3?t=1703233969009","true","","","Passeig d'arbres del parc","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4237-Pano.jpg/87810e85-ca84-4ebe-b353-fa91e69932b1?t=1703233969009","true","","","Persones caminant per un dels camins del parc","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4245-Pano.jpg/dfa53331-1c8e-47ff-9d56-f436cf8db766?t=1703233969009","true","","","Dona caminant per un dels camins del parc","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4276-Pano.jpg/ed56ab07-0185-452a-8cfc-c01e76f330b1?t=1703233969009","true","","","Zona de bancs y arbres, gent pasejant","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4386-Pano.jpg/f4854d1c-e261-4c9a-9121-e93736b0c0d7?t=1703233969009","true","","","Zona de bancs y arbres, gent pasejant","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4394-Pano.jpg/641d8ec3-e33f-49fd-80c6-06bf897e194b?t=1703233969009","true","","","Imatge de detall d'una de les escales del parc","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4424-Pano.jpg/d9899d83-38ee-456f-8671-cf17a798ef5a?t=1703233969009","true","","","Vista del parc","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4442-Pano.jpg/c4feb6e9-58f0-41e0-a60f-e0f40b2ec514?t=1703233969009","true","","","Vista del parc","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4459-Pano.jpg/b9e3449a-4bc1-439b-aa21-763405ec3363?t=1703233969009","true","","","Vista del parc","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4469-Pano.jpg/474bc407-ba59-4626-9595-f0166bccd47d?t=1703233969009","true","","","Vista del parc","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4474-Pano.jpg/f07bfbd2-1466-47a2-86b2-68fd288c10b2?t=1703233969009","true","","","Vista del parc","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4506-Pano.jpg/09242c13-5724-43b5-a042-5b81a2e0109b?t=1703233969009","true","","","Vista del parc","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/_AG_4552-Pano.jpg/43ad3c57-a318-4337-aa6c-08e0e7501784?t=1703233969009","true","","","Vista del parc","","Foto: Adrià Goula","","

La transformació de l’avinguda en eix verd i la creació de nous traçats al parc millora la connexió del centre urbà de Cornellà de Llobregat amb l'històric parc de Can Mercader. S'ha incrementat la superfície de gespa, s’hi ha plantat més arbustos i arbres i s’han creat tres nous recorreguts que milloren la connexió a peu entre veïnats d'ambdós costats del parc.

","

AMB

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","2.0742643","41.355503","EQUIP EXTERN: Brufau Cusó, Calderon-Folch Studio, Ecivil Enginyeria, Eulalia Aran, Roser Vives","http://www.amb.cat/documents/11656/7581379/principal.jpg/b9d222e6-8518-4083-8fcc-4d7bed4470e9?t=1703233969009","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","false","Imatge del projecte finalitzat","Realitzat","","","","2016-11-01T00:00:00.000Z","","","2018-12-04T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Claudi Aguiló Aran, Albert Domingo (DATAAE)
Xavier Vendrell Claudi Aguiló Aran, Albert Domingo (DATAAE)
Xavier Vendrell Eurocatalana

L’actual avinguda dels Alps passa de ser una via de quatre carrils amb un ús principalment industrial a ser un nou eix verd que connecta el centre urbà de Cornellà de Llobregat amb l’històric parc de Can Mercader. Es millora la rasant longitudinal del vial, s’augmenta l’amplada de les voreres, s’inclou un carril bici i es millora la vegetació de la via.

Al parc de Rosa Sensat es millora la permeabilitat dels vianants a través del parc. Es creen tres nous eixos que connecten els teixits urbans d'ambdós costats del parc i faciliten la continuïtat de la ciutat sense modificar la topografia existent.

Es millora l’autosuficiència hídrica de la vegetació amb espais de retenció i infiltració d’aigua pluvial. Aquestes àrees de bioretenció corresponen a les tres conques hidràuliques existents. Són zones deprimides capaces d’emmagatzemar temporalment l’escorrentia superficial de les aigües pluvials laminant els cabals punta. Així mateix, s’incrementa la superfície de gespa, s’introdueixen noves zones d’arbustives amb color i alineacions d’arbrat que potencien els nous traçats del parc.

Es reutilitzen tots els elements urbans existents, es mantenen les estructures fotovoltaiques i s’augmenta el nombre de jocs infantils i el de bancs i cadires per tal de millorar l’habitabilitat i l’apropiació del parc per part de les persones, amb millors espais per estar, de passeig i de joc.

EQUIP EXTERN: Brufau Cusó, Calderon-Folch Studio, Ecivil Enginyeria, Eulalia Aran, Roser Vives Avinguda dels Alps i parc de Rosa Sensat

La transformació de l’avinguda en eix verd i la creació de nous traçats al parc millora la connexió del centre urbà de Cornellà de Llobregat amb l'històric parc de Can Mercader. S'ha incrementat la superfície de gespa, s’hi ha plantat més arbustos i arbres i s’han creat tres nous recorreguts que milloren la connexió a peu entre veïnats d'ambdós costats del parc.

","2023-12-22T08:30:14.705Z" "63456c4afea76f287cac19a1","http://www.amb.cat/ca_ES/web/ecologia/residus/projectes-i-obres/detall/-/projecte/placa-espanyola/45733/11818","","L'Hospitalet de Llobregat","Àrea Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat","ca_ES","45733","Carrers i places","Realitzat","898 m2","","","","","","Construccions Rubau","L'objecte de la intervenció ha estat l'ampliació i ordenació d'aquesta plaça a partir de l'oportunitat que oferia l'enderroc d'un edifici en desús i afectat pel PGM. La plaça era un espai de forma troncocònica d'uns 2.200 m2, situat en una superilla de prioritat invertida al barri de la Torrassa, amb el carrer del Montseny, de trànsit rodat i eix del barri, com a límit superior. Al centre de la plaça hi havia una zona de jocs infantils de forma irregular i mal encaixada que presentava un paviment en estat deficient. Una sèrie d'elements de gran volum (caseta de gelats, de la ONCE, panells publicitaris, etc...) esquitxaven i obstaculitzaven la banda més estreta de la plaça, a tocar amb el carrer del Montseny.
La incorporació del solar alliberat, situat en una de les cantonades del dit carrer confereix al nou espai una forma en L que permet que la plaça millori la relació amb el barri pel seu extrem més concorregut. L'actuació ha volgut aprofitar aquest fet alliberant al màxim aquest punt mitjançant l'ordenació dels elements de mobiliari existent i la implantació del nou programa.
El nou espai havia d'integrar-se a la plaça existent reconeixent-se'n com a part. Amb aquesta finalitat s'ha enderrocat la franja de paviment prefabricat de formigó que formalitzava el frontal de façanes i s'ha estirat el paviment de peces de granit que hi havia al centre. Els nous elements de jocs que s'hi ha instal•lat s'han situat, segons les seves característiques i requeriments, en dues zones diferenciades: una amb paviment de cautxú i protegida que conté els elements infantils; una altra oberta i amb paviment de granit d'igual direcció i mida més petita que la resta de la plaça que conté els elements per adults. Aquestes dues zones estan separades entre elles per un banc de grans dimensions format per bigues de fusta laminada, que deixa passar el tronc d'una magnòlia com a element singular i realitza la funció de barrera per a la zona de jocs infantils complementada amb trams de tubulars d'acer galvanitzat.
La intervenció ha requerit també el tractament tècnic i estètic de les dues mitgeres que han quedat a la vista. S'hi ha col•locat a tocar un banc corregut de formigó armat que fa les funcions d'àmbit d'estar i transició entre les dues zones de jocs i el tractament de les parets. Aquest banc és també la fonamentació d'uns perfils d'acer estructurals que, amb diferents alçades i seccions i pintats amb un degradat de colors, confereixen un ritme particular a les dues parets mitgeres. Els colors del degradat, igual que els del cautxú, segueixen la paleta establerta a partir dels colors dels nous envans pluvials disposats, que són els de les façanes principals dels edificis als quals corresponen. Aquests colors i el tipus de tanca de tubulars han estat els utilitzats en la reforma de la zona de jocs existent. Se n'ha refet la traça de manera que encaixi amb més folgança i permeti així una millor circulació al seu voltant i una convivència més fluida amb les terrasses dels locals de la plaça. El mobiliari urbà existent s'ha endreçat per poder alliberar espai en l'accés a la plaça des del carrer del Montseny.","","Plaça espanyola","Imatge de la plaça","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/PLA%C3%87A+ESPANYOLA+01.jpg+%28codificaci%C3%B3n+no+v%C3%A1lida%29/ca5e6018-b7ec-4a4d-b165-575054820bf0?t=1363172607404","","Ampliació i ordenació de la plaça Espanyola amb incorporació de nous jocs infantils, elements per a adults i tractament tècnic i estètic de les mitgeres","Noemí Martínez (arquitecte - AMB)","574.582,60 €","Marc Bàrbara (estructures - S4 Arquitectes), Amado Martín, Virgínia Díaz del Río, Verónica Cereijo (arquitectes), Carlos Villasur, Sara Arguedas, Gisela Traby (enginyers tècnics industrials), Catalina Montserrat (enginyera agrònoma), Montserrat Arbiol, Jordi Bardolet (enginyers tècnics agrícoles), Narcís Valle (delineant)","","http://www.adriagoula.com/","","Adrià Goula","2.1218690872192383","41.37073516845703","Ecologia","false","","Plaça Espanyola","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/PLA%C3%87A+ESPANYOLA+PLANOLS.pdf+%28codificaci%C3%B3n+no+v%C3%A1lida%29/8c3ecfae-f2d4-4c6e-b96a-add147bb48db","Plànols","","","Imatge de la plaça","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/PLA%C3%87A+ESPANYOLA+02.jpg+%28codificaci%C3%B3n+no+v%C3%A1lida%29/09d85004-d51d-46bf-b02a-012542e52d5d?t=1363172607738","Plaça espanyola","","Imatge de la plaça","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/PLA%C3%87A+ESPANYOLA+03.jpg+%28codificaci%C3%B3n+no+v%C3%A1lida%29/a2cc5af2-4603-4a74-aa9f-150588c6d08c?t=1363172608034","Plaça espanyola","","Imatge de la plaça","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/PLA%C3%87A+ESPANYOLA+04.jpg+%28codificaci%C3%B3n+no+v%C3%A1lida%29/66346d72-d271-4003-a1bf-775a73f98cd6?t=1363172608598","Plaça espanyola","","Imatge de la plaça","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/PLA%C3%87A+ESPANYOLA+05.jpg+%28codificaci%C3%B3n+no+v%C3%A1lida%29/e869f5e7-8b9f-4ad6-b30f-22476efbc5f9?t=1363172609027","Plaça espanyola","","Imatge de la plaça","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/PLA%C3%87A+ESPANYOLA+06.jpg+%28codificaci%C3%B3n+no+v%C3%A1lida%29/38bc3870-2b71-4442-84f2-825d52a6c7c1?t=1363172609378","Plaça espanyola","","Imatge de la plaça","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/PLA%C3%87A+ESPANYOLA+07.jpg+%28codificaci%C3%B3n+no+v%C3%A1lida%29/dca6f61a-1fb6-4f00-b6ae-b54ba3ee8a45?t=1363172609733","Plaça espanyola","","Imatge de la plaça","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/PLA%C3%87A+ESPANYOLA++08.jpg+%28codificaci%C3%B3n+no+v%C3%A1lida%29/41984f74-6417-4ae4-a00a-01f2de6a4a80?t=1363172610571","Plaça espanyola","","Imatge de la plaça","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/PLA%C3%87A+ESPANYOLA+09.jpg+%28codificaci%C3%B3n+no+v%C3%A1lida%29/100bf9ed-cf50-45cb-976d-f407a0ae7133?t=1363172610148","Plaça espanyola","2011-07-01T00:00:00.000Z","2011-05-01T00:00:00.000Z","L'Hospitalet de Llobregat Construccions Rubau L'objecte de la intervenció ha estat l'ampliació i ordenació d'aquesta plaça a partir de l'oportunitat que oferia l'enderroc d'un edifici en desús i afectat pel PGM. La plaça era un espai de forma troncocònica d'uns 2.200 m2, situat en una superilla de prioritat invertida al barri de la Torrassa, amb el carrer del Montseny, de trànsit rodat i eix del barri, com a límit superior. Al centre de la plaça hi havia una zona de jocs infantils de forma irregular i mal encaixada que presentava un paviment en estat deficient. Una sèrie d'elements de gran volum (caseta de gelats, de la ONCE, panells publicitaris, etc...) esquitxaven i obstaculitzaven la banda més estreta de la plaça, a tocar amb el carrer del Montseny.
La incorporació del solar alliberat, situat en una de les cantonades del dit carrer confereix al nou espai una forma en L que permet que la plaça millori la relació amb el barri pel seu extrem més concorregut. L'actuació ha volgut aprofitar aquest fet alliberant al màxim aquest punt mitjançant l'ordenació dels elements de mobiliari existent i la implantació del nou programa.
El nou espai havia d'integrar-se a la plaça existent reconeixent-se'n com a part. Amb aquesta finalitat s'ha enderrocat la franja de paviment prefabricat de formigó que formalitzava el frontal de façanes i s'ha estirat el paviment de peces de granit que hi havia al centre. Els nous elements de jocs que s'hi ha instal•lat s'han situat, segons les seves característiques i requeriments, en dues zones diferenciades: una amb paviment de cautxú i protegida que conté els elements infantils; una altra oberta i amb paviment de granit d'igual direcció i mida més petita que la resta de la plaça que conté els elements per adults. Aquestes dues zones estan separades entre elles per un banc de grans dimensions format per bigues de fusta laminada, que deixa passar el tronc d'una magnòlia com a element singular i realitza la funció de barrera per a la zona de jocs infantils complementada amb trams de tubulars d'acer galvanitzat.
La intervenció ha requerit també el tractament tècnic i estètic de les dues mitgeres que han quedat a la vista. S'hi ha col•locat a tocar un banc corregut de formigó armat que fa les funcions d'àmbit d'estar i transició entre les dues zones de jocs i el tractament de les parets. Aquest banc és també la fonamentació d'uns perfils d'acer estructurals que, amb diferents alçades i seccions i pintats amb un degradat de colors, confereixen un ritme particular a les dues parets mitgeres. Els colors del degradat, igual que els del cautxú, segueixen la paleta establerta a partir dels colors dels nous envans pluvials disposats, que són els de les façanes principals dels edificis als quals corresponen. Aquests colors i el tipus de tanca de tubulars han estat els utilitzats en la reforma de la zona de jocs existent. Se n'ha refet la traça de manera que encaixi amb més folgança i permeti així una millor circulació al seu voltant i una convivència més fluida amb les terrasses dels locals de la plaça. El mobiliari urbà existent s'ha endreçat per poder alliberar espai en l'accés a la plaça des del carrer del Montseny. Noemí Martínez (arquitecte - AMB) Marc Bàrbara (estructures - S4 Arquitectes), Amado Martín, Virgínia Díaz del Río, Verónica Cereijo (arquitectes), Carlos Villasur, Sara Arguedas, Gisela Traby (enginyers tècnics industrials), Catalina Montserrat (enginyera agrònoma), Montserrat Arbiol, Jordi Bardolet (enginyers tècnics agrícoles), Narcís Valle (delineant) Plaça Espanyola Ampliació i ordenació de la plaça Espanyola amb incorporació de nous jocs infantils, elements per a adults i tractament tècnic i estètic de les mitgeres","2020-01-30T16:34:06.117Z" "63456c4afea76f287cac19a2","http://www.amb.cat/ca_ES/web/ecologia/residus/projectes-i-obres/detall/-/projecte/moduls-de-serveis/45911/11818","","Badalona","Àrea Metropolitana de Barcelona","ca_ES","45911","Equipaments Polivalents i altres","Realitzat","6'75 m2 (mòdul bàsic)","","","","","","Microarquitectura, Coptalia, Cualitas Industrial, Esteva","El lloc comú i l'equipament homogeni al llarg de la costa són el punt de partida del disseny dels nous elements de moblament de les platges. Aquest lloc comú implica, en efecte, uns elements comuns quant a materials i forma que siguin adients al medi i al paisatge. Aquests elements, mitjançant la seva agregació i repetició, han de permetre els diferents usos amb un mateix sistema constructiu bàsic i amb la necessària però mínima ocupació de l'espai de la sorra.
Un magnífic exemple de com a partir d'un mateix element d'extrema simplicitat formal, es colonitza un paisatge mitjançant la repetició o agregació d'elements sempre iguals entre ells el proporciona la instal•lació de Donald Judd titulada 15 Untitle Works In Concrete""(1980-84) a la Chinati Foundation de Marfa,Texas.
La franja costanera delimitada pel mar i un vial o passeig fa pensar en la importància de tenir la mínima opacitat visual en el sentit ciutat – mar. La transparència passeig –  platja és un dels aspectes fonamentals del disseny dels elements, mentre que l'opacitat de la coberta i les altres dues façanes produirà l'ombra necessària a l'interior dels espais que han de ser habitables.
L'element comú com a element bàsic, formal i constructiu, per a tots els serveis, ha de donar lectura i comprensió als diferents usos. Es proposa un element en forma de cub per la seva aptitud per integrar-se i respectar el paisatge de les platges: és una forma mínima i senzilla que obliga a una disciplina tant en el disseny de totes les seves parts com en les estratègies de col•locació, repetició i agregació. La simplicitat formal del cub en facilita el transport i el muntatge, mentre que la repetició i agregació en permet la multiplicitat de funcions que es diferencien amb un codi de colors que redueixen la senyalística als mínims indispensables.
El sistema constructiu bàsic és el següent punt primordial del disseny. El cub fa 2,5 metres d'aresta i es desenvolupa amb una estructura que uneix solidesa, resistència i construcció fent que els mateixos elements estructurals es confonguin amb els elements de tancament o de construcció de les cares del cub. S'empren els materials més adients per a la fabricació seriada i per a la seva adaptació al lloc comú de la platja. Aquests materials bàsics són els perfils metàl•lics galvanitzats, el mosaic ceràmic i el vidre translúcid. Alguns elements incorporen una pèrgola de llistons de fusta, que amplia l'espai d'ombra exterior.","","Mòduls de serveis","Imatge dels mòduls a la platja","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MODULS+DE+SERVEIS+01.jpg/1d8b224c-6cd7-4a01-a3c9-06dc0a379e54?t=1363173614307","","Disseny dels mòduls de serveis per al moblament de les platges metropolitanes","Màrius Quintana (arquitecte)","","Claudi Aguiló Riu, Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhona Martínez (arquitectes), Mariano de Gracia (cap de secció de platges), Clàudia Roca (estudiant d'arquitectura)","","http://www.adifad.org/concursos/delta5/concurso.php?p=galeria&id_concurso=54&idioma=cast","","","","http://www.jordisurroca.com/www/projectes/Modul_de_platja/es_fotos.html","","","","http://xi.bienalarquitectura.es/es/proyectos/modulos-de-equipamientos-para-playas","","","1.9747799634933472","41.26478958129883","Ecologia","false","Distinció en la 8a edició dels Premios Cerámica de Arquitectura e Interiorismo ASCER 2009 en la categoria d'Arquitectura; Seleccionats en els Premis Delta'12 convocats per l'ADI-FAD","Mòduls de serveis","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MODULS+SERVEIS+PLANOLS.pdf/368a90c9-d2eb-4386-9567-cd0374b8be2f","Plànol de moduls de serveis","","","Imatge dels mòduls a la platja","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MODULS+DE+SERVEIS+02.jpg/bbc5db6d-9383-402e-ae29-ca6470d6f8c3?t=1363173614538","Mòduls de serveis","","Imatge dels mòduls a la platja","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MODULS+DE+SERVEIS+03.jpg/6c83e8f8-eaea-4fa4-a64c-0590ef76486b?t=1363173617205","Mòduls de serveis","","Imatge dels mòduls a la platja","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MODULS+DE+SERVEIS+04.jpg/ea001865-c5b2-4e85-b8bc-ead65670217f?t=1363173617510","Mòduls de serveis","","Imatge dels mòduls a la platja","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MODULS+DE+SERVEIS+05.jpg/abcb732d-2977-40d0-b070-9f06914fbee6?t=1363173617783","Mòduls de serveis","","Imatge dels mòduls a la platja","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MODULS+DE+SERVEIS+06.jpg/2b24b0b5-4ada-4b66-80a6-fb50378207da?t=1363173618057","Mòduls de serveis","","Imatge dels mòduls a la platja","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MODULS+DE+SERVEIS+07.jpg/99111b83-af10-42bb-bb05-8db9ed87f7b5?t=1363173618445","Mòduls de serveis","","Imatge dels mòduls a la platja","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MODULS+DE+SERVEIS+08.jpg/243223c6-5b2e-449e-8086-caae0d571e34?t=1363173618941","Mòduls de serveis","","Imatge dels mòduls a la platja","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MODULS+DE+SERVEIS+09.jpg/bc4accc6-e46e-49fb-8ba1-5d4685e7396f?t=1363173619405","Mòduls de serveis","","Imatge dels mòduls a la platja","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MODULS+DE+SERVEIS+10.jpg/4923d8e7-dacb-4a4f-aaa1-2a379b983a5c?t=1363173619789","Mòduls de serveis","","Imatge dels mòduls a la platja","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MODULS+DE+SERVEIS+11.jpg/e8fef401-5a4c-4847-9a9d-70f26e25bcd4?t=1363173620546","Mòduls de serveis","2008-11-01T00:00:00.000Z","2009-07-01T00:00:00.000Z","Badalona Microarquitectura, Coptalia, Cualitas Industrial, Esteva El lloc comú i l'equipament homogeni al llarg de la costa són el punt de partida del disseny dels nous elements de moblament de les platges. Aquest lloc comú implica, en efecte, uns elements comuns quant a materials i forma que siguin adients al medi i al paisatge. Aquests elements, mitjançant la seva agregació i repetició, han de permetre els diferents usos amb un mateix sistema constructiu bàsic i amb la necessària però mínima ocupació de l'espai de la sorra.
Un magnífic exemple de com a partir d'un mateix element d'extrema simplicitat formal, es colonitza un paisatge mitjançant la repetició o agregació d'elements sempre iguals entre ells el proporciona la instal•lació de Donald Judd titulada 15 Untitle Works In Concrete""(1980-84) a la Chinati Foundation de Marfa,Texas.
La franja costanera delimitada pel mar i un vial o passeig fa pensar en la importància de tenir la mínima opacitat visual en el sentit ciutat – mar. La transparència passeig –  platja és un dels aspectes fonamentals del disseny dels elements, mentre que l'opacitat de la coberta i les altres dues façanes produirà l'ombra necessària a l'interior dels espais que han de ser habitables.
L'element comú com a element bàsic, formal i constructiu, per a tots els serveis, ha de donar lectura i comprensió als diferents usos. Es proposa un element en forma de cub per la seva aptitud per integrar-se i respectar el paisatge de les platges: és una forma mínima i senzilla que obliga a una disciplina tant en el disseny de totes les seves parts com en les estratègies de col•locació, repetició i agregació. La simplicitat formal del cub en facilita el transport i el muntatge, mentre que la repetició i agregació en permet la multiplicitat de funcions que es diferencien amb un codi de colors que redueixen la senyalística als mínims indispensables.
El sistema constructiu bàsic és el següent punt primordial del disseny. El cub fa 2,5 metres d'aresta i es desenvolupa amb una estructura que uneix solidesa, resistència i construcció fent que els mateixos elements estructurals es confonguin amb els elements de tancament o de construcció de les cares del cub. S'empren els materials més adients per a la fabricació seriada i per a la seva adaptació al lloc comú de la platja. Aquests materials bàsics són els perfils metàl•lics galvanitzats, el mosaic ceràmic i el vidre translúcid. Alguns elements incorporen una pèrgola de llistons de fusta, que amplia l'espai d'ombra exterior. Màrius Quintana (arquitecte) Claudi Aguiló Riu, Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhona Martínez (arquitectes), Mariano de Gracia (cap de secció de platges), Clàudia Roca (estudiant d'arquitectura) Mòduls de serveis Disseny dels mòduls de serveis per al moblament de les platges metropolitanes","2020-01-30T16:34:06.317Z" "63456c4afea76f287cac19a3","http://www.amb.cat/ca_ES/web/ecologia/residus/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-de-can-rigal/46109/11818","","Barcelona","Àrea Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Barcelona","ca_ES","46109","Parcs i jardins","","19.508 m2","","","","","","Tau Icesa","Can Rigal és un parc metropolità situat a cavall dels municipis de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat. Reivindicat de fa temps, el parc significa el retorn d'un pulmó verd al bell mig d'un context afectat per un procés de consolidació urbana amb la implantació de nous equipaments i habitatges. Té un paper rellevant com a vertebrador d'aquesta nova centralitat assegurant-ne les connexions tant paisatgístiques com humanes. La primera fase, amb gairebé 2 ha de superfície, pertany al terme de Barcelona.
El programa del projecte parteix de les conclusions de les comissions de seguiment, tant de Barcelona com de L'Hospitalet, i en la fase de redacció s'ha mantingut el procés participatiu. El projecte s'origina a partir d'un eix principal nord-sud que connectarà els dos municipis i que dóna lloc a dues zones de caràcter distint. Per un costat, una zona de bosc mediterrani, amb pins i alzines, que potencia el valor paisatgístic de la serralada de Collserola i, per l'altre i com a contrapunt, una zona de prat on es crea un sistema de plataformes i plantacions geomètriques d'arbrat caducifoli que acull les activitats lúdiques com ara jocs infantils, pistes de jocs, zona de bar, etc.
El camí central es descompon donant lloc a àrees de descans i parterres geomètrics de plantes arbustives i herbàcies, que actuen com a filtre entre les dues zones. L'accent de color es va alternant al llarg del passeig amb el relleu de la floració de les espècies seleccionades al llarg de l'any. Les pèrgoles i pòrtics, amb plantació d'enfiladisses i plaques fotovoltaiques, potencien el caràcter d'eix central i creen zones d'ombra i color, alhora que alimenten la il•luminació del parc. Aquests elements, conjuntament amb la col•lecció de bàculs, donen una imatge orgànica i arbòria.
La topografia inicial del solar es modifica tot compensant els moviments de terres. Les tres terrasses inicials de reblert, transformades en una gran estora de pendents suaus fins al talús del límit amb l'avinguda d'Albert Bastardas, donen lloc a recorreguts adaptats i respecten el criteri de transparència visual en tot el parc.
El disseny del projecte incorpora criteris mediambientals i de sostenibilitat, tant en el seu plantejament general com en aspectes concrets, per exemple la regulació de l'enllumenat, la generació d'electricitat amb plaques fotovoltaiques, l'ús de materials reciclats, etc, i d'una manera molt especial en allò que fa referència a la vegetació i a l'ús de l'aigua.
Si bé en la concepció del parc predominen les àrees vegetades i permeables, es tracta de plantes de baix manteniment, el qual es fa mitjançant l'aprofitament de l'aigua de la pluja: es recull superficialment, es canalitza a través d'un sistema de conduccions drenants i graves i es retorna per capil•laritat a l'estrat vegetal, ja que infiltrar-la fins al freàtic podria desestabilitzar el terreny que té un substrat amb replens de materials de construcció; alhora s'evita la saturació de la xarxa de clavegueram. I a més a més, per al reg directe del parc, s'ha canalitzat l'aigua d'una mina existent a L'Hospitalet la qual, emmagatzemada en un dipòsit situat sota una de les plataformes, resta disponible per a aquest ús.","","Parc de Can Rigal","Imatge del parc de Can Rigal","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/CAN+RIGAL+01.jpg/404da1ff-f46d-463b-8319-cbd7788a2988?t=1363174257000","","Construcció d'un nou parc metropolità vertebrador d'una nova centralitat entre els municipis de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat i seguint criteris mediambientals i de sostenibilitat","Claudi Aguiló Riu, Eva Pagès (arquitectes - AMB)","2.667.777,02 €","Lluís Moya, Guillem Baraut, Jaume Gomà (estructures – BOMA), Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Catalina Montserrat (enginyera agrònoma), Jordi Bardolet (enginyer tècnic agrícola), Carlos Villasur, Sara Arguedas (enginyers tècnics industrials)","","http://www.adriagoula.com/","","Adrià Goula","2.1068379878997803","41.37870788574219","Ecologia","false","","Parc de Can Rigal","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/CAN+RIGAL+PLANOLS.pdf/a462a6ad-1440-41a4-bea8-a46c5d2a176f","Plànol","","","Imatge del parc de Can Rigal","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/CAN+RIGAL+02.jpg/c49c697a-b7f2-43d8-b2ca-1c00dccd1963?t=1363174258270","Parc de Can Rigal","","Imatge del parc de Can Rigal","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/CAN+RIGAL+03.jpg/e7a15d33-296c-4d82-bceb-2da6589d56e2?t=1363174260481","Parc de Can Rigal","","Imatge del parc de Can Rigal","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/CAN+RIGAL+04.jpg/209ce28f-c149-4f98-b888-bf68b7c0a3e9?t=1363174260824","Parc de Can Rigal","","Imatge del parc de Can Rigal","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/CAN+RIGAL+05.jpg/b2bf1c0e-6e6f-4b35-8475-e3a99b02f765?t=1363174261130","Parc de Can Rigal","","Imatge del parc de Can Rigal","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/CAN+RIGAL+06.jpg/ae35ee24-dc7a-4fd5-b649-378eda7df7a3?t=1363174261433","Parc de Can Rigal","","Imatge del parc de Can Rigal","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/CAN+RIGAL+07.jpg/d5826ac2-41d6-4cd2-8122-e9595e1dafcd?t=1363174261787","Parc de Can Rigal","","Imatge del parc de Can Rigal","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/CAN+RIGAL+09.jpg/a0fb83b2-6403-4f51-9078-c28a4b082edb?t=1363174262340","Parc de Can Rigal","","Imatge del parc de Can Rigal","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/CAN+RIGAL+10.jpg/442e9bba-064e-4ad1-8520-c119e5c0338e?t=1363174262606","Parc de Can Rigal","2010-11-01T00:00:00.000Z","2012-08-01T00:00:00.000Z","Barcelona Tau Icesa Can Rigal és un parc metropolità situat a cavall dels municipis de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat. Reivindicat de fa temps, el parc significa el retorn d'un pulmó verd al bell mig d'un context afectat per un procés de consolidació urbana amb la implantació de nous equipaments i habitatges. Té un paper rellevant com a vertebrador d'aquesta nova centralitat assegurant-ne les connexions tant paisatgístiques com humanes. La primera fase, amb gairebé 2 ha de superfície, pertany al terme de Barcelona.
El programa del projecte parteix de les conclusions de les comissions de seguiment, tant de Barcelona com de L'Hospitalet, i en la fase de redacció s'ha mantingut el procés participatiu. El projecte s'origina a partir d'un eix principal nord-sud que connectarà els dos municipis i que dóna lloc a dues zones de caràcter distint. Per un costat, una zona de bosc mediterrani, amb pins i alzines, que potencia el valor paisatgístic de la serralada de Collserola i, per l'altre i com a contrapunt, una zona de prat on es crea un sistema de plataformes i plantacions geomètriques d'arbrat caducifoli que acull les activitats lúdiques com ara jocs infantils, pistes de jocs, zona de bar, etc.
El camí central es descompon donant lloc a àrees de descans i parterres geomètrics de plantes arbustives i herbàcies, que actuen com a filtre entre les dues zones. L'accent de color es va alternant al llarg del passeig amb el relleu de la floració de les espècies seleccionades al llarg de l'any. Les pèrgoles i pòrtics, amb plantació d'enfiladisses i plaques fotovoltaiques, potencien el caràcter d'eix central i creen zones d'ombra i color, alhora que alimenten la il•luminació del parc. Aquests elements, conjuntament amb la col•lecció de bàculs, donen una imatge orgànica i arbòria.
La topografia inicial del solar es modifica tot compensant els moviments de terres. Les tres terrasses inicials de reblert, transformades en una gran estora de pendents suaus fins al talús del límit amb l'avinguda d'Albert Bastardas, donen lloc a recorreguts adaptats i respecten el criteri de transparència visual en tot el parc.
El disseny del projecte incorpora criteris mediambientals i de sostenibilitat, tant en el seu plantejament general com en aspectes concrets, per exemple la regulació de l'enllumenat, la generació d'electricitat amb plaques fotovoltaiques, l'ús de materials reciclats, etc, i d'una manera molt especial en allò que fa referència a la vegetació i a l'ús de l'aigua.
Si bé en la concepció del parc predominen les àrees vegetades i permeables, es tracta de plantes de baix manteniment, el qual es fa mitjançant l'aprofitament de l'aigua de la pluja: es recull superficialment, es canalitza a través d'un sistema de conduccions drenants i graves i es retorna per capil•laritat a l'estrat vegetal, ja que infiltrar-la fins al freàtic podria desestabilitzar el terreny que té un substrat amb replens de materials de construcció; alhora s'evita la saturació de la xarxa de clavegueram. I a més a més, per al reg directe del parc, s'ha canalitzat l'aigua d'una mina existent a L'Hospitalet la qual, emmagatzemada en un dipòsit situat sota una de les plataformes, resta disponible per a aquest ús. Claudi Aguiló Riu, Eva Pagès (arquitectes - AMB) Lluís Moya, Guillem Baraut, Jaume Gomà (estructures – BOMA), Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Catalina Montserrat (enginyera agrònoma), Jordi Bardolet (enginyer tècnic agrícola), Carlos Villasur, Sara Arguedas (enginyers tècnics industrials) Parc de Can Rigal Construcció d'un nou parc metropolità vertebrador d'una nova centralitat entre els municipis de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat i seguint criteris mediambientals i de sostenibilitat","2020-01-30T16:34:06.532Z" "63456c4afea76f287cac19a4","http://www.amb.cat/ca_ES/web/ecologia/residus/projectes-i-obres/detall/-/projecte/front-maritim/46281/11818","","Castelldefels","Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Àrea Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Castelldefels","ca_ES","46281","Passeigs marítims","Realitzat","20.420 m2 (urbanització) + 58.864 m2 (tractament ambiental platja)","","","","","","UTE OCR - CCP","Aquest projecte forma part d'una sèrie d'actuacions litorals impulsades pel Ministeri de Medi Ambient en compliment i aplicació de la Llei de Costes. Aquesta llei té com a objectiu la preservació i recuperació dels valors i funcions naturals i paisatgístics de la franja litoral i el domini públic marítim i terrestre.
El lloc es troba al territori del delta del Llobregat, constituït originalment per un paisatge de dunes i zones inundables. El tram del projecte està densament ocupat per edificacions que conformen una barrera desendreçada i irregular que separa la ciutat del mar i segrega la platja. L'àmbit es caracteritzava per la presència de carrers sense sortida que conformaven l'accés als habitatges de primera línia de mar i que s'interrompien bruscament a la platja.
La proposta ordena el projecte en funció dels accessos reflectint l'estructura de la trama urbana i la jerarquia dels seus eixos viaris. La intervenció comença als carrers amb la restricció de l'accés rodat als residents i als vehicles de servei municipals mitjançant pilones retràctils. Al tram més proper a la platja, els carrers es converteixen en un espai de trobada entre el medi urbà (estàtic) i el natural (dinàmic): es materialitza amb una gran jardinera que penetra des de la platja i ocupa l'àmbit de vorera fins a la meitat de la longitud del carrer. La distribució irregular dels elements d'urbanització altera deliberadament els principis canònics del típic carrer urbà.
A la trobada amb la sorra, els carrers s'estiren en forma de grans rampes per enllaçar amb el passeig marítim pròpiament dit, que s'estén sobre la platja separat del front edificat; el traçat del passeig està constituït per la unió de trams rectes, l'orientació dels quals està definida per les diverses dimensions de les plataformes d'accés. La diferenciació en tres categories dels eixos de penetració des de la ciutat, es reflecteix en el tractament diferenciat, en dimensió i caràcter, de tres tipus d'accessos a la platja.
El passeig està format per unes lloses de formigó prefabricat de gran dimensió, que descansen pel seu propi pes sobre una base de confinament cel•lular de polietilè d'alta densitat, el qual proporciona una base rígida amb una alta resistència a la flexió. En definitiva, el passeig acaba sent simplement una senda recolzada sobre la sorra i amb una gran reducció de l'impacte de l'obra sobre el medi natural. Alhora, aquesta solució proporciona més resistència als temporals de mar per la seva permeabilitat a l'aigua i per no ser una barrera rígida.
El sistema de recollida de les aigües pluvials les condueix, amb un disseny precís de la geometria i dels pendents dels carrers, fins a uns punts concrets: d'una banda cap al vial interior per connectar-se amb la xarxa de pluvials i de l'altra, cap a la jardinera, on la col•locació d'una rasa drenant les aprofita per al reg de la vegetació plantada.
El fet que la platja sigui molt àmplia i extensa permet conformar unes dunes de grans dimensions amb la fixació d'uns captadors d'arena en el seu perfil longitudinal, i impulsar amb una plantació inicial controlada la recuperació espontània de les antigues comunitats vegetals: un procés de revegetació que acabarà desenvolupant-se per si mateix.","","Front marítim","Imatge del front marítim","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/FRONT+MARITIM+01.jpg/996f4f44-62e0-4945-8354-52f5a995e5b9?t=1363174704510","","Tram II del tractament ambiental del front marítim de Castelldefels preservant i recuperant els valors naturals i paisatgístics de la franja litoral","Enrica Fontana, Xavier Nogués (arquitectes - AMB)","4.348.247,94 €","","","http://www.mireiaplans.com/index.php?/project/front-maritim-castelldefels/","","Mireia Plans","","http://xi.bienalarquitectura.es/es/proyectos/tratamiento-ambiental-del-frente-maritimo-de-castelldefels-tramo-ii-entre-la-calle-9-y-la-","","Bienal arquitectura","1.9747799634933472","41.26478958129883","Ecologia","false","Seleccionada per l'exposició i catàleg de la VI Biennal Europea del Paisatge 2010, Finalista de la XI BEAU Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2011 en la categoria Urbanismo Proyectos; Seleccionada per la mostra ""Contextos"" de l'exposició ""Vogadors, Architectural Rowers. Hard materiality for a permeable architecture"" del pavelló de Catalunya i Balears de la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2012","Front marítim","","","","","Imatge del front marítim","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/FRONT+MARITIM+02.jpg/f97305c7-94ff-40c4-9ced-2be1af33ddfb?t=1363174704843","Front marítim","","Imatge del front marítim","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/FRONT+MARITIM+03.jpg/a4af91b3-2a0d-4740-b77b-f8a84750af42?t=1363174705121","Front marítim","","Imatge del front marítim","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/FRONT+MARITIM+04.jpg/f0dd1eec-e70e-4553-ae52-fcba5f298f94?t=1363174705375","Front marítim","","Imatge del front marítim","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/FRONT+MARITIM+05.jpg/2575285d-64b9-4efd-b9be-bfbadb2bfc67?t=1363174708480","Front marítim","","Imatge del front marítim","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/FRONT+MARITIM+06.jpg/fe300182-ccac-4d4d-b36d-4e77393352cd?t=1363174708782","Front marítim","","Imatge del front marítim","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/FRONT+MARITIM+07.jpg/5249a729-b1ac-4a8e-8650-5b78e92b30ba?t=1363174709145","Front marítim","","Imatge del front marítim","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/FRONT+MARITIM+08.jpg/72b37823-f65b-44ff-a1b0-ea7545751749?t=1363174709398","Front marítim","","Imatge del front marítim","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/FRONT+MARITIM+09.jpg/d7853872-ed18-40c5-ae05-e52913e746dc?t=1363174709669","Front marítim","2004-02-01T00:00:00.000Z","2009-07-01T00:00:00.000Z","Castelldefels UTE OCR - CCP Aquest projecte forma part d'una sèrie d'actuacions litorals impulsades pel Ministeri de Medi Ambient en compliment i aplicació de la Llei de Costes. Aquesta llei té com a objectiu la preservació i recuperació dels valors i funcions naturals i paisatgístics de la franja litoral i el domini públic marítim i terrestre.
El lloc es troba al territori del delta del Llobregat, constituït originalment per un paisatge de dunes i zones inundables. El tram del projecte està densament ocupat per edificacions que conformen una barrera desendreçada i irregular que separa la ciutat del mar i segrega la platja. L'àmbit es caracteritzava per la presència de carrers sense sortida que conformaven l'accés als habitatges de primera línia de mar i que s'interrompien bruscament a la platja.
La proposta ordena el projecte en funció dels accessos reflectint l'estructura de la trama urbana i la jerarquia dels seus eixos viaris. La intervenció comença als carrers amb la restricció de l'accés rodat als residents i als vehicles de servei municipals mitjançant pilones retràctils. Al tram més proper a la platja, els carrers es converteixen en un espai de trobada entre el medi urbà (estàtic) i el natural (dinàmic): es materialitza amb una gran jardinera que penetra des de la platja i ocupa l'àmbit de vorera fins a la meitat de la longitud del carrer. La distribució irregular dels elements d'urbanització altera deliberadament els principis canònics del típic carrer urbà.
A la trobada amb la sorra, els carrers s'estiren en forma de grans rampes per enllaçar amb el passeig marítim pròpiament dit, que s'estén sobre la platja separat del front edificat; el traçat del passeig està constituït per la unió de trams rectes, l'orientació dels quals està definida per les diverses dimensions de les plataformes d'accés. La diferenciació en tres categories dels eixos de penetració des de la ciutat, es reflecteix en el tractament diferenciat, en dimensió i caràcter, de tres tipus d'accessos a la platja.
El passeig està format per unes lloses de formigó prefabricat de gran dimensió, que descansen pel seu propi pes sobre una base de confinament cel•lular de polietilè d'alta densitat, el qual proporciona una base rígida amb una alta resistència a la flexió. En definitiva, el passeig acaba sent simplement una senda recolzada sobre la sorra i amb una gran reducció de l'impacte de l'obra sobre el medi natural. Alhora, aquesta solució proporciona més resistència als temporals de mar per la seva permeabilitat a l'aigua i per no ser una barrera rígida.
El sistema de recollida de les aigües pluvials les condueix, amb un disseny precís de la geometria i dels pendents dels carrers, fins a uns punts concrets: d'una banda cap al vial interior per connectar-se amb la xarxa de pluvials i de l'altra, cap a la jardinera, on la col•locació d'una rasa drenant les aprofita per al reg de la vegetació plantada.
El fet que la platja sigui molt àmplia i extensa permet conformar unes dunes de grans dimensions amb la fixació d'uns captadors d'arena en el seu perfil longitudinal, i impulsar amb una plantació inicial controlada la recuperació espontània de les antigues comunitats vegetals: un procés de revegetació que acabarà desenvolupant-se per si mateix. Enrica Fontana, Xavier Nogués (arquitectes - AMB) Front marítim Tram II del tractament ambiental del front marítim de Castelldefels preservant i recuperant els valors naturals i paisatgístics de la franja litoral","2020-01-30T16:34:06.744Z" "63456c4afea76f287cac19a5","http://www.amb.cat/ca_ES/web/ecologia/residus/projectes-i-obres/detall/-/projecte/biblioteca-merce-rodoreda/46428/11818","","Cerdanyola del Vallès","Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Àrea Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Castelldefels","ca_ES","46428","Equipaments Culturals","Realitzat","20.420 m2 (urbanització) + 58.864 m2 (tractament ambiental platja)","","","","","","UTE OCR - CCP","Aquest projecte forma part d'una sèrie d'actuacions litorals impulsades pel Ministeri de Medi Ambient en compliment i aplicació de la Llei de Costes. Aquesta llei té com a objectiu la preservació i recuperació dels valors i funcions naturals i paisatgístics de la franja litoral i el domini públic marítim i terrestre.
El lloc es troba al territori del delta del Llobregat, constituït originalment per un paisatge de dunes i zones inundables. El tram del projecte està densament ocupat per edificacions que conformen una barrera desendreçada i irregular que separa la ciutat del mar i segrega la platja. L'àmbit es caracteritzava per la presència de carrers sense sortida que conformaven l'accés als habitatges de primera línia de mar i que s'interrompien bruscament a la platja.
La proposta ordena el projecte en funció dels accessos reflectint l'estructura de la trama urbana i la jerarquia dels seus eixos viaris. La intervenció comença als carrers amb la restricció de l'accés rodat als residents i als vehicles de servei municipals mitjançant pilones retràctils. Al tram més proper a la platja, els carrers es converteixen en un espai de trobada entre el medi urbà (estàtic) i el natural (dinàmic): es materialitza amb una gran jardinera que penetra des de la platja i ocupa l'àmbit de vorera fins a la meitat de la longitud del carrer. La distribució irregular dels elements d'urbanització altera deliberadament els principis canònics del típic carrer urbà.
A la trobada amb la sorra, els carrers s'estiren en forma de grans rampes per enllaçar amb el passeig marítim pròpiament dit, que s'estén sobre la platja separat del front edificat; el traçat del passeig està constituït per la unió de trams rectes, l'orientació dels quals està definida per les diverses dimensions de les plataformes d'accés. La diferenciació en tres categories dels eixos de penetració des de la ciutat, es reflecteix en el tractament diferenciat, en dimensió i caràcter, de tres tipus d'accessos a la platja.
El passeig està format per unes lloses de formigó prefabricat de gran dimensió, que descansen pel seu propi pes sobre una base de confinament cel•lular de polietilè d'alta densitat, el qual proporciona una base rígida amb una alta resistència a la flexió. En definitiva, el passeig acaba sent simplement una senda recolzada sobre la sorra i amb una gran reducció de l'impacte de l'obra sobre el medi natural. Alhora, aquesta solució proporciona més resistència als temporals de mar per la seva permeabilitat a l'aigua i per no ser una barrera rígida.
El sistema de recollida de les aigües pluvials les condueix, amb un disseny precís de la geometria i dels pendents dels carrers, fins a uns punts concrets: d'una banda cap al vial interior per connectar-se amb la xarxa de pluvials i de l'altra, cap a la jardinera, on la col•locació d'una rasa drenant les aprofita per al reg de la vegetació plantada.
El fet que la platja sigui molt àmplia i extensa permet conformar unes dunes de grans dimensions amb la fixació d'uns captadors d'arena en el seu perfil longitudinal, i impulsar amb una plantació inicial controlada la recuperació espontània de les antigues comunitats vegetals: un procés de revegetació que acabarà desenvolupant-se per si mateix.","","Biblioteca Mercè Rodoreda","Imatge de la biblioteca","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/BIBLIOTECA+MERCE+RODOREDA+01.jpg/d1dadc1e-c127-4e01-b17b-9d4281608c7f?t=1363175117308","","Tram II del tractament ambiental del front marítim de Castelldefels preservant i recuperant els valors naturals i paisatgístics de la franja litoral","Enrica Fontana, Xavier Nogués (arquitectes - AMB)","4.348.247,94 €","Biel Horrach, Talita Medina, Griet Lambrechts (arquitectes), Susana Casino (enginyera tècnica agrícola), Josep Bayo (enginyer tècnic industrial), Antoni Viñuales (tècnic auxiliar d'obra), Cristina Sáez (estudiant d'arquitectura), Iker Vidarte (estudiant de paisatgisme)","","","","","1.9747799634933472","41.26478958129883","Ecologia","false","Seleccionada per l'exposició i catàleg de la VI Biennal Europea del Paisatge 2010, Finalista de la XI BEAU Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2011 en la categoria Urbanismo Proyectos; Seleccionada per la mostra ""Contextos"" de l'exposició ""Vogadors, Architectural Rowers. Hard materiality for a permeable architecture"" del pavelló de Catalunya i Balears de la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2012","Biblioteca Mercè Rodoreda","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/MERCE+RODOREDA+PLANOLS.pdf/ab8fbaed-fe23-4a08-9ec6-1f11e7f4091c","Plànol","","","Imatge de la biblioteca","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/BIBLIOTECA+MERCE+RODOREDA+02.jpg/2f80d91b-dce0-4aca-9d5b-1175e730a60b?t=1363175117718","Biblioteca Mercè Rodoreda","","Imatge de la biblioteca","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/BIBLIOTECA+MERCE+RODOREDA+03.jpg/2b1dc204-d16d-4b92-b410-404490f0d9e5?t=1363175118047","Biblioteca Mercè Rodoreda","","Imatge de la biblioteca","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/BIBLIOTECA+MERCE+RODOREDA+04.jpg/e57dabc0-fd89-4cb2-af2b-29002afa6451?t=1363175118275","Biblioteca Mercè Rodoreda","","Imatge de la biblioteca","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/BIBLIOTECA+MERCE+RODOREDA+05.jpg/600d99fb-4e23-4354-81f9-157f244db6ff?t=1363175118505","Biblioteca Mercè Rodoreda","","Imatge de la biblioteca","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/BIBLIOTECA+MERCE+RODOREDA+06.jpg/7f826e47-ce32-416c-be9e-0e94520eaccf?t=1363175118793","Biblioteca Mercè Rodoreda","","Imatge de la biblioteca","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/BIBLIOTECA+MERCE+RODOREDA+07.jpg/9e18ba28-b559-4358-bef5-f9861f49a5f6?t=1363175119104","Biblioteca Mercè Rodoreda","","Imatge de la biblioteca","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/BIBLIOTECA+MERCE+RODOREDA+08.jpg/8992f561-5419-473e-997d-002dcacbaf1e?t=1363175119391","Biblioteca Mercè Rodoreda","","Imatge de la biblioteca","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/BIBLIOTECA+MERCE+RODOREDA+09.jpg/9e653ada-520c-4ba7-82e1-5b9621079bc6?t=1363175119739","Biblioteca Mercè Rodoreda","","Imatge de la biblioteca","","http://www.amb.cat/documents/11818/45589/BIBLIOTECA+MERCE+RODOREDA+10.jpg/27816460-dc8d-42d2-bd34-959632c90c81?t=1363175120014","Biblioteca Mercè Rodoreda","2004-02-01T00:00:00.000Z","2009-02-19T00:00:00.000Z","Cerdanyola del Vallès UTE OCR - CCP Aquest projecte forma part d'una sèrie d'actuacions litorals impulsades pel Ministeri de Medi Ambient en compliment i aplicació de la Llei de Costes. Aquesta llei té com a objectiu la preservació i recuperació dels valors i funcions naturals i paisatgístics de la franja litoral i el domini públic marítim i terrestre.
El lloc es troba al territori del delta del Llobregat, constituït originalment per un paisatge de dunes i zones inundables. El tram del projecte està densament ocupat per edificacions que conformen una barrera desendreçada i irregular que separa la ciutat del mar i segrega la platja. L'àmbit es caracteritzava per la presència de carrers sense sortida que conformaven l'accés als habitatges de primera línia de mar i que s'interrompien bruscament a la platja.
La proposta ordena el projecte en funció dels accessos reflectint l'estructura de la trama urbana i la jerarquia dels seus eixos viaris. La intervenció comença als carrers amb la restricció de l'accés rodat als residents i als vehicles de servei municipals mitjançant pilones retràctils. Al tram més proper a la platja, els carrers es converteixen en un espai de trobada entre el medi urbà (estàtic) i el natural (dinàmic): es materialitza amb una gran jardinera que penetra des de la platja i ocupa l'àmbit de vorera fins a la meitat de la longitud del carrer. La distribució irregular dels elements d'urbanització altera deliberadament els principis canònics del típic carrer urbà.
A la trobada amb la sorra, els carrers s'estiren en forma de grans rampes per enllaçar amb el passeig marítim pròpiament dit, que s'estén sobre la platja separat del front edificat; el traçat del passeig està constituït per la unió de trams rectes, l'orientació dels quals està definida per les diverses dimensions de les plataformes d'accés. La diferenciació en tres categories dels eixos de penetració des de la ciutat, es reflecteix en el tractament diferenciat, en dimensió i caràcter, de tres tipus d'accessos a la platja.
El passeig està format per unes lloses de formigó prefabricat de gran dimensió, que descansen pel seu propi pes sobre una base de confinament cel•lular de polietilè d'alta densitat, el qual proporciona una base rígida amb una alta resistència a la flexió. En definitiva, el passeig acaba sent simplement una senda recolzada sobre la sorra i amb una gran reducció de l'impacte de l'obra sobre el medi natural. Alhora, aquesta solució proporciona més resistència als temporals de mar per la seva permeabilitat a l'aigua i per no ser una barrera rígida.
El sistema de recollida de les aigües pluvials les condueix, amb un disseny precís de la geometria i dels pendents dels carrers, fins a uns punts concrets: d'una banda cap al vial interior per connectar-se amb la xarxa de pluvials i de l'altra, cap a la jardinera, on la col•locació d'una rasa drenant les aprofita per al reg de la vegetació plantada.
El fet que la platja sigui molt àmplia i extensa permet conformar unes dunes de grans dimensions amb la fixació d'uns captadors d'arena en el seu perfil longitudinal, i impulsar amb una plantació inicial controlada la recuperació espontània de les antigues comunitats vegetals: un procés de revegetació que acabarà desenvolupant-se per si mateix. Enrica Fontana, Xavier Nogués (arquitectes - AMB) Biel Horrach, Talita Medina, Griet Lambrechts (arquitectes), Susana Casino (enginyera tècnica agrícola), Josep Bayo (enginyer tècnic industrial), Antoni Viñuales (tècnic auxiliar d'obra), Cristina Sáez (estudiant d'arquitectura), Iker Vidarte (estudiant de paisatgisme) Biblioteca Mercè Rodoreda Tram II del tractament ambiental del front marítim de Castelldefels preservant i recuperant els valors naturals i paisatgístics de la franja litoral","2020-01-30T16:34:06.925Z" "63456c4afea76f287cac19aa","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/placa-del-riu-sec-i-passarel-la-de-la-farigola/803134/11656","Espai públic","Cerdanyola del Vallès","","ca_ES","803134","","Carrers i places","Realitzat","6.400 m(plaça).
1.193 m(passarel·la).","","","Montserrat Periel (arquitecta – AMB), David Aguilar (enginyer tècnic d'obres públiques – AMB), Manuel Reventós (enginyer de camins, canals i ports –passarel·la)","Montserrat Periel (arquitecta - AMB), Manuel Reventós (enginyer de camins, canals i ports - passarel·la)","","","COPCISA","Entre el Riu Sec i les vies del tren, sobre un subsòl contaminat per amiant prèviament confinat i dins d'un entorn caracteritzat per diferents rasants topogràfiques s'ubica l'àmbit on es desenvoluparà la nova zona d'equipaments esportius i escolars que ha de donar servei al barri de la Farigola, situat a l'altre cantó de les vies del tren i en una rasant més elevada. La millora de la connectivitat de la futura zona d'equipaments amb el barri de la Farigola i amb la resta del municipi de Cerdanyola és el punt de partida dels projectes de la plaça del Riu Sec i la passarel·la de la Farigola.

La passarel·la sobre el tren i la plaça conformen la porta i el vestíbul d'accés a la futura zona d'equipaments. La plaça centralitza l'accessibilitat als equipaments i actua com a cohesionador del conjunt. El projecte de la plaça reconeix la topografia de l'entorn i aixeca les rasants per tal de minimitzar l'efecte del desnivell i augmentar, així, la percepció d'acostament al barri residencial. La integració del barri de la Farigola i la plaça es culmina amb la implantació de la passarel·la i, d'aquesta manera, el conjunt esdevé un nou pol de centralitat i espai de trobada.

A la plaça tres franges de paviment es pleguen com si fossin catifes que, tot seguint radis de curvatura tangents i pendents variables –sempre inferiors al 6%-, permeten guanyar alçada fins on ubiquem l'ascensor, a 4.90 m. per sobre de la cota prèvia. Les franges, pavimentades amb peces prefabricades de formigó de grans dimensions (1.20x0.80 m.), permeten els recorreguts accessibles. Dues rampes pavimentades, dues escales i una escala rampada ens ofereixen altres possibles recorreguts. Aquestes franges estructuren el conjunt de l'espai i queden separades per àmbits intersticials que resolen, amb talussos de diferents pendents, la diferencia de rasant entre les franges. Aquests àmbits intersticials, orientats a sud, combinen zones verdes, d'estada i per a jocs infantils i confereix a l'espai , conjuntament amb l'arbrat, el caràcter humanitzat i tranquil que requereix una plaça-jardí.

La trobada de la passarel·la en cada un dels seus dos extrems es resol de manera específica per donar resposta a l'accessibilitat. Al cantó de la plaça una plataforma és alhora mirador i accés a l'ascensor i l'escala. Al cantó del barri Farigola la passarel·la creua per sobre del carrer Frederic Puig per anar a buscar la rasant de la carretera de Barcelona, evitant, així, un segon ascensor. Una biga calaix horitzontal de 100x40 cm de secció i 77 metres de longitud es l'estructura i traça principal de la passarel·la i forma continuïtat amb els laterals de l'ascensor. El tauler, pavimentat amb fusta, es penja de la biga calaix segons una secció corbada per lliurar els gàlibs del tren i del carrer.","La plaça del Riu Sec i la passarel·la de la Farigola són dos elements clau per a la cohesió del teixit urbà de Cerdanyola. Preveuen la millora de la connectivitat entre els diferents espais del municipi i l'accés als seus futurs equipaments. La plaça esdevé un nou centre per al barri i la passera dona accessibilitat sobre les vies del tren.","","Riu Sec 00","Imatge general de la plaça del Riu Sec","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/Riu+Sec+00/e15d9c23-38a0-473d-bc50-5b0a02db479c?t=1404374919532","Santiago Periel","Montserrat Periel (arquitecta - AMB), Manuel Reventós (enginyer de camins, canals i ports - passarel·la)","1.349.807,3 €","Luisa Solsona (arquitecta, obra), Virgínia Díaz del Río (arquitecta, projecte), Dina Hermoso, Francesc Germà, Gisela Traby (enginyers tècnics industrials), Jordi Bardolet (enginyer tècnic agrícola), Guillem Collell (enginyer de camins, canals i ports - passarel·la), Jaume Guàrdia (enginyer de camins, canals i ports - passarel·la)","","Santiago Periel","http://www.photoperiel.com","","Santiago Periel","2.138062000274658","41.499271392822266","Territori","true","","","","","Seleccionada 7a Mostra Arquitectura del Vallès.","Plaça del Riu Sec i passarel·la de la Farigola","","","","","Vista parcial de la plaça del Riu Sec","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+01.jpg/488b9cd7-133d-46d7-a822-b86123e59180?t=1404381111413","Riu Sec 01","","","Plaça del Riu Sec i passarel·la de la Farigola","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+02.jpg/d2a178d1-5db8-4a87-91f2-8390fd29c5cc?t=1404381149315","Riu Sec 02","","","Passarel·la de la Farigola","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+03.jpg/27d20b36-e756-4103-82f0-10b45bd4e302?t=1404381167903","Riu Sec 03","","","Detall de la passarel·la de la Farigola","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+04.jpg/89bea3d3-3668-44fd-9165-b7dc3d444ef8?t=1404381182896","Riu Sec 04","","","Passarel·la de la Farigola","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+05.jpg/78f4fee6-457f-4b66-93b7-191b37bfc0f3?t=1404381198694","Riu Sec 05","","","Passarel·la de la Farigola","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+06.jpg/e97d09ef-9493-426a-b727-31628b57a28b?t=1404381212285","Riu Sec 06","","","Detall de la passarel·la","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+07.jpg/4b91434a-bc15-47e5-86d4-60562faa24a5?t=1404381230259","Riu Sec 07","","","Imatge de la part inferior de la passarel·la","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+08.jpg/89876038-3962-48ac-81a9-0936b897af6a?t=1404381245856","Riu Sec 08","","","Vista parcial de la passarel·la","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+09.jpg/16ac5e30-c42f-4bd0-8420-7db2652f6740?t=1404381263144","Riu Sec 09","","","Imatge de l'ascensor d'accés a la passarel·la","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+10.jpg/0af52e9a-af8f-4f38-94fe-95c41e014efb?t=1404381278248","Riu Sec 10","","","Vista parcial de la plaça del Riu Sec","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+11.jpg/57e211a9-98c9-4804-99e2-c28baa79bec4?t=1404381295491","Riu Sec 11","","","Plaça del Riu Sec amb la passarel·la de la Farigola al fons","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+12.jpg/90bd1065-3af5-4ed0-a37d-ca880acea11c?t=1404381314553","Riu Sec 12","","","Plaça del Riu Sec","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/803099/RIU+SEC+13.jpg/c8b45114-4423-408c-b821-17441004c6ca?t=1404381365890","Riu Sec 13","","2010-06-01T00:00:00.000Z","","","2013-01-01T00:00:00.000Z","Cerdanyola del Vallès Montserrat Periel (arquitecta – AMB), David Aguilar (enginyer tècnic d'obres públiques – AMB), Manuel Reventós (enginyer de camins, canals i ports –passarel·la) Montserrat Periel (arquitecta - AMB), Manuel Reventós (enginyer de camins, canals i ports - passarel·la) COPCISA Entre el Riu Sec i les vies del tren, sobre un subsòl contaminat per amiant prèviament confinat i dins d'un entorn caracteritzat per diferents rasants topogràfiques s'ubica l'àmbit on es desenvoluparà la nova zona d'equipaments esportius i escolars que ha de donar servei al barri de la Farigola, situat a l'altre cantó de les vies del tren i en una rasant més elevada. La millora de la connectivitat de la futura zona d'equipaments amb el barri de la Farigola i amb la resta del municipi de Cerdanyola és el punt de partida dels projectes de la plaça del Riu Sec i la passarel·la de la Farigola.

La passarel·la sobre el tren i la plaça conformen la porta i el vestíbul d'accés a la futura zona d'equipaments. La plaça centralitza l'accessibilitat als equipaments i actua com a cohesionador del conjunt. El projecte de la plaça reconeix la topografia de l'entorn i aixeca les rasants per tal de minimitzar l'efecte del desnivell i augmentar, així, la percepció d'acostament al barri residencial. La integració del barri de la Farigola i la plaça es culmina amb la implantació de la passarel·la i, d'aquesta manera, el conjunt esdevé un nou pol de centralitat i espai de trobada.

A la plaça tres franges de paviment es pleguen com si fossin catifes que, tot seguint radis de curvatura tangents i pendents variables –sempre inferiors al 6%-, permeten guanyar alçada fins on ubiquem l'ascensor, a 4.90 m. per sobre de la cota prèvia. Les franges, pavimentades amb peces prefabricades de formigó de grans dimensions (1.20x0.80 m.), permeten els recorreguts accessibles. Dues rampes pavimentades, dues escales i una escala rampada ens ofereixen altres possibles recorreguts. Aquestes franges estructuren el conjunt de l'espai i queden separades per àmbits intersticials que resolen, amb talussos de diferents pendents, la diferencia de rasant entre les franges. Aquests àmbits intersticials, orientats a sud, combinen zones verdes, d'estada i per a jocs infantils i confereix a l'espai , conjuntament amb l'arbrat, el caràcter humanitzat i tranquil que requereix una plaça-jardí.

La trobada de la passarel·la en cada un dels seus dos extrems es resol de manera específica per donar resposta a l'accessibilitat. Al cantó de la plaça una plataforma és alhora mirador i accés a l'ascensor i l'escala. Al cantó del barri Farigola la passarel·la creua per sobre del carrer Frederic Puig per anar a buscar la rasant de la carretera de Barcelona, evitant, així, un segon ascensor. Una biga calaix horitzontal de 100x40 cm de secció i 77 metres de longitud es l'estructura i traça principal de la passarel·la i forma continuïtat amb els laterals de l'ascensor. El tauler, pavimentat amb fusta, es penja de la biga calaix segons una secció corbada per lliurar els gàlibs del tren i del carrer. Montserrat Periel (arquitecta - AMB), Manuel Reventós (enginyer de camins, canals i ports - passarel·la) Luisa Solsona (arquitecta, obra), Virgínia Díaz del Río (arquitecta, projecte), Dina Hermoso, Francesc Germà, Gisela Traby (enginyers tècnics industrials), Jordi Bardolet (enginyer tècnic agrícola), Guillem Collell (enginyer de camins, canals i ports - passarel·la), Jaume Guàrdia (enginyer de camins, canals i ports - passarel·la) Plaça del Riu Sec i passarel·la de la Farigola La plaça del Riu Sec i la passarel·la de la Farigola són dos elements clau per a la cohesió del teixit urbà de Cerdanyola. Preveuen la millora de la connectivitat entre els diferents espais del municipi i l'accés als seus futurs equipaments. La plaça esdevé un nou centre per al barri i la passera dona accessibilitat sobre les vies del tren.","2019-03-18T11:12:02.699Z" "63456c4afea76f287cac19ac","Territori","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/nou-gual-al-riu-llobregat/804269/11656","Espai públic - Rius","Espai públic","Sant Boi de Llobregat","Sant Joan Despí","","ca_ES","804269","","Ponts i passeres","Realitzat","17.500 m2","Territori","Espai públic - Rius","Aida Munsó (arquitecta - AMB), Javier Navarro (enginyer tècnic d'obres públiques - AMB)","Aida Munsó (arquitecta - AMB), Javier Navarro (enginyer tècnic d'obres públiques - AMB)","","","UTE Rubatec – Talio","El present gual inundable s'emmarca dins d'una estratègia global de recuperació ambiental i de foment de l'ús social en l'àmbit del riu Llobregat. Aquest queda integrat en la xarxa de camins fluvials existent i reforça la connexió entre les dues ribes del riu. L'actuació garanteix la connectivitat de vianants i bicicletes, entre els municipis veïns de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat, i cobreix un dèficit de connexió històric entre ambdós.

Per tal de minimitzar l'afecció de la llera del riu, l'AMB va optar per situar el gual en un tram on el cabal ordinari omple una llera relativament estreta, també s'han tingut en compte alhora de trobar l'emplaçament, les consideracions del Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la UPC i les directrius  marcades per l'Agència Catalana de l'Aigua.

El pas s'ubica a l'alçada de la potabilitzadora d'Agbar (aigües avall de la Torre Mirador construïda aprofitant l'estructura existent del tub de descàrrega de salmorres), i connecta amb el Parc Fluvial de Sant Boi en el meandre que confronta aquesta població, aigües amunt del pont dels Ferrocarrils de la Generalitat.
L'objecte del projecte és establir una connexió intermunicipal, compatibilitzant el pas de vianants i bicicletes, i  donant alhora, continuïtat i uniformitat amb la estratègia organitzativa del Parc Fluvial del Riu Llobregat.
El projecte també contempla la restauració de comunitats vegetals pròpies d'aquesta zona del riu, així mateix, s'han conservat i reproduït ambients naturals compatibles amb l'ús humà i que ajuden a la integració/interrelació entre els nuclis dels municipis i els seus espais perifèrics.

Aquesta obra, s'engloba dins el conjunt de propostes del catàleg d'actuacions metropolitanes pel període 2012-2015, a sol·licitud dels ajuntaments de Sant Joan Despí i de Sant Boi de Llobregat, i està cofinançada amb Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) 2007-2013.

El gual salva una distància de 30 metres de longitud en el punt d'encreuament. Consisteix en la successió d'una sèrie de calaixos de formigó in situ, de dimensions 5,50m d'amplada i 2,05m d'alçada. L'ample de la plataforma transitable és de 4m, suficient per al creuament de vianants i bicis, i alhora donar cabuda als elements de protecció laterals discontinus i delimitadors dels marges del gual, consistent en unes pilones cilíndriques.
Per a poder realitzar la construcció, prèviament es va desviar temporalment el Riu, mitjançant la construcció d'un canal de secció trapezoïdal pel marge esquerra (banda Sant Boi), que derivava el cabal al tram final de la riera Bertran.
L'actuació s'ha completat amb el camí de paviment de formigó que salva els desnivells per ambdós marges, adequant-se als talussos existents fins arribar als camins de mota i donant connexió des del Parc Fluvial de Sant Boi a la Torre Mirador del Sant Joan Despí. I amb la restauració i revegetació dels marges de la zona afectada per les obres.","El nou gual inundable ha reforçat la connexió entre les dues ribes del riu i ha garantit la connectivitat de vianants i bicicletes entre els municipis veïns de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat.","","Gual llobregat 00","false","Vista general del gual","http://www.amb.cat/documents/11656/804117/gual+llobregat+00.jpg/67849d92-002f-44be-9bb3-248ccc4080fe?t=1404383803245","María José Reyes","Aida Munsó (arquitecta - AMB), Javier Navarro (enginyer tècnic d'obres públiques - AMB)","462.971,24 €","Jose Alonso (arquitecte), Álvaro Sainz (enginyer de camins, canals i ports) , Montserrat Arbiol (eng. tècnica agrícola), Sara Arguedas (eng. tècnica industrial), Agustí Figueras (enginyer de camins, canals i ports - ABM JG)","","Parc Riu Llobregat","http://www.parcriullobregat.cat","","Parc Riu Llobregat","María José Reyes","http://www.fotografiareyes.com","","María José Reyes","2.046236038208008","41.349822998046875","Territori","Territori","true","","","","","Seleccionada dels premis FAD 2014 en la categoria Ciutat i Paisatge.","Nou gual al riu Llobregat","Espai públic","","","","","Vista general de la passera","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/804117/gual+llobregat+01.jpg/f65575dd-be45-47fe-ba26-0255107f5e0f?t=1404384006118","gual llobregat 01","","false","","Rampa d'accés a la passera","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/804117/gual+llobregat+02.jpg/ab8e9a08-482f-49d3-bd1e-222a0044caaf?t=1404384031287","gual llobregat 02","","false","","Accés a la passera des del marge de Sant Boi de Llobregat","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/804117/gual+llobregat+03.jpg/2724e6c5-bfc0-4c69-8dd4-431046cc3b1b?t=1404384084910","gual llobregat 03","","false","","Passera sobre el riu Llobregat","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/804117/gual+llobregat+04.jpg/55fbe1a5-b0c6-4b83-9cab-33f89e97aaee?t=1404384108598","gual llobregat 04","","false","","passera del gual del riu Llobregat entre Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/804117/gual+llobregat+05.jpg/7046be4e-35bb-4848-9b87-1f5ca2c95928?t=1404384130249","gual llobregat 05","","false","2012-12-01T00:00:00.000Z","","","2013-12-01T00:00:00.000Z","Sant Boi de Llobregat Sant Joan Despí Aida Munsó (arquitecta - AMB), Javier Navarro (enginyer tècnic d'obres públiques - AMB) Aida Munsó (arquitecta - AMB), Javier Navarro (enginyer tècnic d'obres públiques - AMB) UTE Rubatec – Talio El present gual inundable s'emmarca dins d'una estratègia global de recuperació ambiental i de foment de l'ús social en l'àmbit del riu Llobregat. Aquest queda integrat en la xarxa de camins fluvials existent i reforça la connexió entre les dues ribes del riu. L'actuació garanteix la connectivitat de vianants i bicicletes, entre els municipis veïns de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat, i cobreix un dèficit de connexió històric entre ambdós.

Per tal de minimitzar l'afecció de la llera del riu, l'AMB va optar per situar el gual en un tram on el cabal ordinari omple una llera relativament estreta, també s'han tingut en compte alhora de trobar l'emplaçament, les consideracions del Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la UPC i les directrius  marcades per l'Agència Catalana de l'Aigua.

El pas s'ubica a l'alçada de la potabilitzadora d'Agbar (aigües avall de la Torre Mirador construïda aprofitant l'estructura existent del tub de descàrrega de salmorres), i connecta amb el Parc Fluvial de Sant Boi en el meandre que confronta aquesta població, aigües amunt del pont dels Ferrocarrils de la Generalitat.
L'objecte del projecte és establir una connexió intermunicipal, compatibilitzant el pas de vianants i bicicletes, i  donant alhora, continuïtat i uniformitat amb la estratègia organitzativa del Parc Fluvial del Riu Llobregat.
El projecte també contempla la restauració de comunitats vegetals pròpies d'aquesta zona del riu, així mateix, s'han conservat i reproduït ambients naturals compatibles amb l'ús humà i que ajuden a la integració/interrelació entre els nuclis dels municipis i els seus espais perifèrics.

Aquesta obra, s'engloba dins el conjunt de propostes del catàleg d'actuacions metropolitanes pel període 2012-2015, a sol·licitud dels ajuntaments de Sant Joan Despí i de Sant Boi de Llobregat, i està cofinançada amb Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) 2007-2013.

El gual salva una distància de 30 metres de longitud en el punt d'encreuament. Consisteix en la successió d'una sèrie de calaixos de formigó in situ, de dimensions 5,50m d'amplada i 2,05m d'alçada. L'ample de la plataforma transitable és de 4m, suficient per al creuament de vianants i bicis, i alhora donar cabuda als elements de protecció laterals discontinus i delimitadors dels marges del gual, consistent en unes pilones cilíndriques.
Per a poder realitzar la construcció, prèviament es va desviar temporalment el Riu, mitjançant la construcció d'un canal de secció trapezoïdal pel marge esquerra (banda Sant Boi), que derivava el cabal al tram final de la riera Bertran.
L'actuació s'ha completat amb el camí de paviment de formigó que salva els desnivells per ambdós marges, adequant-se als talussos existents fins arribar als camins de mota i donant connexió des del Parc Fluvial de Sant Boi a la Torre Mirador del Sant Joan Despí. I amb la restauració i revegetació dels marges de la zona afectada per les obres. Aida Munsó (arquitecta - AMB), Javier Navarro (enginyer tècnic d'obres públiques - AMB) Jose Alonso (arquitecte), Álvaro Sainz (enginyer de camins, canals i ports) , Montserrat Arbiol (eng. tècnica agrícola), Sara Arguedas (eng. tècnica industrial), Agustí Figueras (enginyer de camins, canals i ports - ABM JG) Nou gual al riu Llobregat El nou gual inundable ha reforçat la connexió entre les dues ribes del riu i ha garantit la connectivitat de vianants i bicicletes entre els municipis veïns de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat.","2022-03-31T07:46:24.610Z" "63456c4afea76f287cac19ad","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-primer-de-maig/805621/11656","Espai públic - Parcs","Ripollet","","ca_ES","805621","","Parcs i jardins","Realitzat","14.140 m2","","","Antonio Montes Gil, arquitecte (AMB), Mònica Mauricio, arquitecta tècnica (AMB)","Antonio Montes Gil, arquitecte (AMB)","","","UTE MAHECO-VIALSER","El ràpid creixement demogràfic i el desenvolupament urbanístic que ha sofert Ripollet a la segona meitat del segle XX ha afavorit l'existència d'espais perifèrics complexes, de trobada entre les antigues zones rurals i una  trama urbana, barreja d'usos industrials i residencials.
Dins d'aquest context, l'illa del parc del Primer de Maig, situada a l'extrem est del municipi, engloba espais amb una urbanització precària i poc curosa amb la topografia original. El parc limita amb una zona rural extensa, d'us agrícola, preservada de l'edificació.

El parc, prèviament a les obres de remodelació, era el resultat d'una intervenció incompleta dels anys vuitanta. L'espai s'estructurava a partir d'una plaça circular, envoltada de cedres. Organitzat en recintes de difícil control visual, provocava l'ocupació dels espais més degradats per part de grups marginals de població.

Prèviament a les obres, l'Ajuntament havia construït un centre cívic en una posició central respecte el parc, que el fragmentava.
El programa del parc és el resultat d'un procés participatiu que recull propostes veïnals, extretes de reunions amb joves, grups de skaters, grup de dones i altres col·lectius coordinats per l'Ajuntament de Ripollet.
L'actuació havia de donar resposta a les exigències de nou parc urbà amb claredat i sobrietat, i garantir-ne la connectivitat i la permeabilitat entre els diferents àmbits i usos reconeguts al programa del projecte.
Dins de l'espai del parc estaven ubicades unes pistes de petanca i un edifici d'aparcament, que resten excloses del projecte i pendents d'un procés d'expropiació.

El projecte proposa com a criteris generals:
","El parc Primer de Maig ha estat dissenyat amb la implicació dels ciutadans. El projecte proposa menys cotxes, respectar la vegetació existent i reforçar el passeig de les moreres. En definitiva, vol crear una nova relació amb l'entorn proper, la ciutat, i l'entorn més llunyà, el camp.","","primer maig 00","Imatge del parc","http://www.amb.cat/documents/11656/804901/Primer+maig+00.jpg/678b470c-d5ba-49c0-915e-81c833302d68?t=1404386186003","Adrià Goula","Antonio Montes Gil, arquitecte (AMB)","1.406.860,00 €","Roger Ayza, Marta Sánchez (arquitectes), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Marta Juanola (arquitecta tècnica), Dina Hermoso, Josep Bayo, Jonatan Álvarez (eng. tècnics industrials), Paulino Vicente (estructures – BOMA), Javier Labad (arquitecte – Zutskate), Jesús Magallón (estudiant arq.)","","Adrià Goula","http://www.adriagoula.com","","Adrià Goula","2.1677329540252686","41.49567413330078","Territori","true","","","","","","Parc Primer de Maig","","","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/804901/Primer+maig+01.jpg/5ad773a6-0a88-4fa2-af4f-2794b0c46d20?t=1404386205770","primer maig 01","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/804901/Primer+maig+02.jpg/164589b4-7bc4-4776-9864-1aacdc07637e?t=1404386234598","primer de maig 02","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/804901/Primer+maig+03.jpg/b52f0066-8015-4dc6-981c-ad76e63c38f2?t=1404386257000","primer de maig 03","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/804901/Primer+maig+04.jpg/e46dc33e-25b7-4b11-a15d-52ee0cc21370?t=1404386283000","parc Primer de maig 04","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/804901/Primer+maig+05.jpg/0e088ac4-823f-4376-aec9-58675494d41e?t=1404386305000","Parc Primer de maig 05","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/804901/Primer+maig+06.jpg/e5707030-141d-4ec9-8c48-59f330f9ff11?t=1404386329000","Parc Primer de maig 06","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/804901/Primer+maig+07.jpg/1216842b-e2b7-43fc-a132-630955d4c0a3?t=1404386350000","Parc Primer de maig 07","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/804901/Primer+maig+08.jpg/c05e35d1-3627-4936-9989-de29d93c4305?t=1404386758000","Parc Primer de maig 08","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/804901/Primer+maig+09.jpg/b84bb6e0-cfde-4781-ad78-b7b266a346c8?t=1404386778000","Parc Primer de maig 09","","","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/804901/Primer+maig+10.jpg/33e455bd-d38f-40c5-bd91-f77bb8551f64?t=1404386806000","Parc Primer de maig 10","","2010-02-01T00:00:00.000Z","","","2012-03-01T00:00:00.000Z","Ripollet Antonio Montes Gil, arquitecte (AMB), Mònica Mauricio, arquitecta tècnica (AMB) Antonio Montes Gil, arquitecte (AMB) UTE MAHECO-VIALSER El ràpid creixement demogràfic i el desenvolupament urbanístic que ha sofert Ripollet a la segona meitat del segle XX ha afavorit l'existència d'espais perifèrics complexes, de trobada entre les antigues zones rurals i una  trama urbana, barreja d'usos industrials i residencials.
Dins d'aquest context, l'illa del parc del Primer de Maig, situada a l'extrem est del municipi, engloba espais amb una urbanització precària i poc curosa amb la topografia original. El parc limita amb una zona rural extensa, d'us agrícola, preservada de l'edificació.

El parc, prèviament a les obres de remodelació, era el resultat d'una intervenció incompleta dels anys vuitanta. L'espai s'estructurava a partir d'una plaça circular, envoltada de cedres. Organitzat en recintes de difícil control visual, provocava l'ocupació dels espais més degradats per part de grups marginals de població.

Prèviament a les obres, l'Ajuntament havia construït un centre cívic en una posició central respecte el parc, que el fragmentava.
El programa del parc és el resultat d'un procés participatiu que recull propostes veïnals, extretes de reunions amb joves, grups de skaters, grup de dones i altres col·lectius coordinats per l'Ajuntament de Ripollet.
L'actuació havia de donar resposta a les exigències de nou parc urbà amb claredat i sobrietat, i garantir-ne la connectivitat i la permeabilitat entre els diferents àmbits i usos reconeguts al programa del projecte.
Dins de l'espai del parc estaven ubicades unes pistes de petanca i un edifici d'aparcament, que resten excloses del projecte i pendents d'un procés d'expropiació.

El projecte proposa com a criteris generals:
Antonio Montes Gil, arquitecte (AMB) Roger Ayza, Marta Sánchez (arquitectes), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Marta Juanola (arquitecta tècnica), Dina Hermoso, Josep Bayo, Jonatan Álvarez (eng. tècnics industrials), Paulino Vicente (estructures – BOMA), Javier Labad (arquitecte – Zutskate), Jesús Magallón (estudiant arq.) Parc Primer de Maig El parc Primer de Maig ha estat dissenyat amb la implicació dels ciutadans. El projecte proposa menys cotxes, respectar la vegetació existent i reforçar el passeig de les moreres. En definitiva, vol crear una nova relació amb l'entorn proper, la ciutat, i l'entorn més llunyà, el camp.","2019-03-18T11:29:38.620Z" "63456c4afea76f287cac19ae","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/nou-equipament-civic-can-baruta/807338/11656","Espai públic","Santa Coloma de Cervelló","","ca_ES","807338","","Equipaments Polivalents i altres","Realitzat","Superfície total construïda: 1.291,12 m2.
Superfície urbanització: 880,58 m2.","","","Marina Salvador (arquitecta - AMB), Francisco Sánchez (arquitecte tècnic – AMB)","Marina Salvador López (arquitecta - AMB)","","","Sastre Hermanos SA","La integració volumètrica i paisatgística de l'entorn immediat, així com la millora i connectivitat de l'espai urbà amb la creació de l'edifici mirador sobre la riera de Can Via, i el desenvolupament d'un programa basat en la versatilitat/dualitat d'usos, han estat els principals motors del disseny del projecte.

El projecte està situat enmig del nucli antic de Santa Coloma de Cervelló, en una finca ocupada prèviament per diverses cases pairals. Com a conseqüència d'aquesta ubicació, el projecte preveu la integració volumètrica al conjunt de les edificacions existents. L'edifici presenta una geometria molt regular sense cap element constructiu que desfiguri l'equilibri estètic del conjunt històric, i es desenvolupa en dos volums baixos escalonats disposats en planta en forma de L, planta baixa i pis en el braç més gran i planta baixa i soterrani en el més petit per adaptar-se al màxim a la topografia del terreny.

Els acabats també segueixen la mateixa lògica d'adaptació a l'entorn (aplacat de pedra, coberta inclinada a una aigua amb acabat de peces ceràmiques, estuc de calç de façana...). El límit de la finca que dona a la riera de Santa Coloma presenta un desnivell topogràfic important. En origen, aquest desnivell estava resolt amb un mur de carreus de pedra amb contraforts que es trobava en un estat degradat. El projecte respecta aquest mur original de pedra, i preveu la consolidació del mur alhora que l'integra a l'edifici a través d'un sòcol d'aplacat de pedra al soterrani, que genera la continuïtat del mur de pedra.

El projecte potencia la creació del pati mirador de manera que el mateix edifici constitueix un edifici mirador: la seva geometria es genera al voltant del pati amb forma de L per reforçar la connexió amb el pati i afavorir les vistes del mirador. L'edifici s'articula a través del vestíbul d'accés, ubicat al centre en l'encreuament dels dos braços que configuren la planta, amb un accés a la cantonada per tal de poder facilitar la comunicació directa entre el carrer i l'espai interior que fa de mirador sobre la riera de Can Via.

El programa desenvolupat es basa en una dualitat d'usos, ja que primerament està pensat per ser utilitzat com a secció d'educació secundària (SES) i posteriorment com a centre cívic. La reconversió posterior s'ha tingut en compte en el disseny per tal que fos al més ràpida possible i sense una incidència econòmica destacable.","Can Baruta és un edifici mirador situat sobre la riera de Can Via. El seu disseny respecta l'estètica del conjunt històric de l'entorn i està pensat per a un ús polivalent.","","Can Baruta 00","Imatge de Can Baruta","http://www.amb.cat/documents/11656/806381/can+baruta+00.jpg/10651047-27c4-4fbb-ae75-f690b0c0c1b4?t=1404457085000","Estudio Alteraciones SL","Marina Salvador López (arquitecta - AMB)","2.174.611,40 €","Robert Brufau, Sílvia Hernández (estructures - BOMA SL), Joan González Gou, Tomàs Gil (eng. industrial - Joan González Gou SL), Fernando Ramiro (geòleg - Geoplanning estudis geotècnics SL), Verónica Delgado (arquitecta), Sara Ferrer (estudiant d'arquitectura)","","Estudio Alteraciones SL","http://www.alteraciones.com","","Estudio Alteraciones SL","Simón García","http://www.arqfoto.com/","","Simón García","2.01513409614563","41.36674880981445","Territori","true","","","","","","Nou equipament cívic Can Baruta","","",".","","Can Baruta","","Simón García Asensio","http://www.amb.cat/documents/11656/806381/can+baruta+01.jpg/de205fd7-091b-48ec-b314-4cca24c8cb55?t=1404457113000","Can Baruta 01","","","Can Baruta","","© Simón García Asensio","http://www.amb.cat/documents/11656/806381/can+baruta+02.jpg/791f4829-b128-4b3e-8b8e-074f6ef9aa4f?t=1404457144000","Can Baruta 02","","","Can Baruta","","Simón García Asensio","http://www.amb.cat/documents/11656/806381/can+baruta+03.jpg/688e8527-8616-478a-8225-0c0296d959ab?t=1404457167000","Can Baruta 03","","","Can Baruta","","Simón García Asensio","http://www.amb.cat/documents/11656/806381/can+baruta+04.jpg/cb064ffb-aa02-491c-95b7-b9d86e162d85?t=1404457190000","Can Baruta 04","","","Can Baruta","","Simón García Asensio","http://www.amb.cat/documents/11656/806381/can+baruta+05.jpg/96a57c32-ac1e-4e03-9e81-4f168cff0c19?t=1404457213000","Can Baruta 05","","","Can Baruta","","Simón García Asensio","http://www.amb.cat/documents/11656/806381/can+baruta+06.jpg/e916bff3-8955-4ea3-8040-2937b4b51a73?t=1404457241000","Can Baruta 06","","","Can Baruta","","Simón García Asensio","http://www.amb.cat/documents/11656/806381/can+baruta+07.jpg/42c6dbbd-88ec-48d3-899d-53322bb0ff30?t=1404457268000","Can Baruta 07","","","Can Baruta","","Simón García Asensio","http://www.amb.cat/documents/11656/806381/can+baruta+08.jpg/d6199ee7-c189-4980-9065-6fb91d67acd7?t=1404457295000","Can Baruta 08","","","Can Baruta","","Simón García Asensio","http://www.amb.cat/documents/11656/806381/can+baruta+09.jpg/d4f4c074-8629-41d9-8fbc-338507fe232c?t=1404457328000","Can Baruta 09","","","Can Baruta","","Simón García Asensio","http://www.amb.cat/documents/11656/806381/can+baruta+10.jpg/eca254a4-0d43-45ba-8d95-10e8aef5ecd2?t=1404457352000","Can Baruta 10","","","Can Baruta","","Simón García Asensio","http://www.amb.cat/documents/11656/806381/can+baruta+11.jpg/022eae6c-91df-43ba-affe-e4df116a16bf?t=1404457381000","Can Baruta 11","","2010-07-01T00:00:00.000Z","","","2012-11-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Cervelló Marina Salvador (arquitecta - AMB), Francisco Sánchez (arquitecte tècnic – AMB) Marina Salvador López (arquitecta - AMB) Sastre Hermanos SA La integració volumètrica i paisatgística de l'entorn immediat, així com la millora i connectivitat de l'espai urbà amb la creació de l'edifici mirador sobre la riera de Can Via, i el desenvolupament d'un programa basat en la versatilitat/dualitat d'usos, han estat els principals motors del disseny del projecte.

El projecte està situat enmig del nucli antic de Santa Coloma de Cervelló, en una finca ocupada prèviament per diverses cases pairals. Com a conseqüència d'aquesta ubicació, el projecte preveu la integració volumètrica al conjunt de les edificacions existents. L'edifici presenta una geometria molt regular sense cap element constructiu que desfiguri l'equilibri estètic del conjunt històric, i es desenvolupa en dos volums baixos escalonats disposats en planta en forma de L, planta baixa i pis en el braç més gran i planta baixa i soterrani en el més petit per adaptar-se al màxim a la topografia del terreny.

Els acabats també segueixen la mateixa lògica d'adaptació a l'entorn (aplacat de pedra, coberta inclinada a una aigua amb acabat de peces ceràmiques, estuc de calç de façana...). El límit de la finca que dona a la riera de Santa Coloma presenta un desnivell topogràfic important. En origen, aquest desnivell estava resolt amb un mur de carreus de pedra amb contraforts que es trobava en un estat degradat. El projecte respecta aquest mur original de pedra, i preveu la consolidació del mur alhora que l'integra a l'edifici a través d'un sòcol d'aplacat de pedra al soterrani, que genera la continuïtat del mur de pedra.

El projecte potencia la creació del pati mirador de manera que el mateix edifici constitueix un edifici mirador: la seva geometria es genera al voltant del pati amb forma de L per reforçar la connexió amb el pati i afavorir les vistes del mirador. L'edifici s'articula a través del vestíbul d'accés, ubicat al centre en l'encreuament dels dos braços que configuren la planta, amb un accés a la cantonada per tal de poder facilitar la comunicació directa entre el carrer i l'espai interior que fa de mirador sobre la riera de Can Via.

El programa desenvolupat es basa en una dualitat d'usos, ja que primerament està pensat per ser utilitzat com a secció d'educació secundària (SES) i posteriorment com a centre cívic. La reconversió posterior s'ha tingut en compte en el disseny per tal que fos al més ràpida possible i sense una incidència econòmica destacable. Marina Salvador López (arquitecta - AMB) Robert Brufau, Sílvia Hernández (estructures - BOMA SL), Joan González Gou, Tomàs Gil (eng. industrial - Joan González Gou SL), Fernando Ramiro (geòleg - Geoplanning estudis geotècnics SL), Verónica Delgado (arquitecta), Sara Ferrer (estudiant d'arquitectura) Nou equipament cívic Can Baruta Can Baruta és un edifici mirador situat sobre la riera de Can Via. El seu disseny respecta l'estètica del conjunt històric de l'entorn i està pensat per a un ús polivalent.","2019-03-18T12:45:47.681Z" "63456c4afea76f287cac19af","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/complex-esportiu--can-mercader-/807742/11656","Espai públic","Cornellà de Llobregat","","ca_ES","807742","","Equipaments Esportius","Realitzat","4.380 m²","","","Montserrat Batlle (RGA Arquitectes), Albert Dalmau Espina (arquitecte tècnic – AMB)","Montserrat Batlle, Pere Riera, Josep Sotorres, Bartomeu Busom (RGA Arquitectes)","","","Construccions RUBAU","El projecte es troba en un d'aquests punts singulars d'inflexió que presenta la plana de Barcelona just quan comença a enfilar-se cap a la serra de Collserola. Aquesta ubicació li permet el domini de l'horitzó cap al mar i, alhora, es veu dominat per les visions urbanes generades des de cotes més altes, situant-se al bell mig de tota una diversitat de fluxos i visuals.

La secció proposada és la que permet que tots ells travessin l'edifici sense obstruir la natural fluïdesa del territori i del parc i, alhora, es pugui gaudir de les excel·lents visuals de l'entorn tan des de la graderia d'espectadors com des del propis vasos de les piscines.
L'accés es fa pel nivell superior del camí d'accés al parc aprofitant la seva diferència de cota amb el vas de la piscina exterior i amb la resta de noves zones d'aigua previstes.

Les sales de musculació i el bar, aprofitant la bona panoràmica que, des del nivell d'accés, es té cap el sud i cap al mar, es col·loquen en primera línia per sobre el vas de la piscina exterior.
La coberta, articulada amb unes grans jàsseres metàl·liques, es plega, en aquest nivell, per donar lloc a la col·locació de part de la gran quantitat de maquinària necessària per la climatització de l'edifici, dotant-la, alhora, d'un paisatge propi en front de les visuals urbanes més altes.
Els vestidors, situats al mateix nivell inferior de la zona d'aigües, es soterren per sota el camí d'accés i no tenen volumetria aparent en el parc.

Tot l'equipament s'inscriu en un rectangle adossat al camí de vora que ressegueix la tanca del parc i sense malmetre la línia de palmeres existents ni cap altre vegetació singular.
En la planta dels vasos de les piscines i a la façana de ponent es configura un pati exterior que permet una bona articulació amb el paisatge existent; el gaudi d'un millor assolellament i, alhora, el guany d'un espai acollidor de repòs i de convivència cívica.

A la planta primera, tot gira al voltant d'un anell circulatori que, a partir d'un carrer transversal que actua com a vestíbul principal, dona accés a les diverses dependències Al costat del bar, i resseguint tota la façana Sud hi trobem les quatre sales de musculació i d'activitats dirigides que s'aprofiten de les bones visuals paisatgístiques.
Una planta soterrada sota els vasos de les piscines interiors actua com a espai de registre i, alhora, acull les instal·lacions de depuració així com els recintes dels dipòsits reguladors, tant de les piscines interiors com de la piscina exterior.

Malgrat que l'estratègia primera d'implantació de l'edifici es recolza en la superposició d'un volum de coberta sobre el perfil topogràfic del paisatge existent, la configuració total de l'edifici, alhora, és deutora d'una estratègia d'excavació sobre una massa prèviament constituïda, conformant, així, un arquitectura d'extracció que s'obre pas a través de la matèria per generar el buit i l'espai necessaris que han de donar pas als diversos fluxos, de llum i de vistes, que des del paisatge travessen l'edifici.
Cromàticament, la pell exterior busca l'empatia amb el verd del paisatge, mentre que a l'interior, sobre un paviment blau-verd que s'estén, també, a l'exterior, es recolzen els paraments verticals, tots ells blancs.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones","El nou complex aquàtic i esportiu pel parc metropolità de Can Mercader s'integra en la mateixa lògica visual i en el caràcter del paisatge dissenyat pel parc.","","Complex esportiu Can Mercader 00","Imatge de la piscina","http://www.amb.cat/documents/11656/807367/COMPLEX+00.jpg/43d3c7a8-bc23-43d2-8ac6-49f8ab26e498?t=1404459826751","Marcela Grassi","Montserrat Batlle, Pere Riera, Josep Sotorres, Bartomeu Busom (RGA Arquitectes)","5.765.654,54 €","Antoni Massagué, Jordi Velasco (estructures: Àrea 5), Miquel Portell (instal·lacions: Portell-Brunés enginyers), Ileana Manea, Vítor Mingacho, Gonzalo Navarro, Paula Stere, Raül Sebastian, Felipe Peña (RGA arquitectes).","","RGA arquitectes","http://www.rga.cat","","RGA arquitectes","Marcela Grassi","http://www.marcelagrassi.com","","Marcela Grassi","2.086522102355957","41.35890579223633","Territori","true","","","","","","Complex esportiu ""Can Mercader""","","","","","Imatge de la piscina","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/807367/COMPLEX+01.jpg/9b9dc193-5f49-4924-a511-28fe8bd36b42?t=1404459846692","Complex esportiu Can Mercader 01","","","Imatge de la piscina","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/807367/COMPLEX+02.jpg/de664786-7419-4260-ac1b-455cbbd3caca?t=1404459866186","Complex esportiu Can Mercader 02","","","Imatge de la piscina","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/807367/COMPLEX+03.jpg/465be9f7-c1bc-4bb3-bb45-e48607b41562?t=1404459889298","Complex esportiu Can Mercader 03","","","Imatge de la piscina","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/807367/COMPLEX+04.jpg/bb5a9cb3-8cb4-4e24-83c3-86e9a69055a0?t=1404459907937","Complex esportiu Can Mercader 04","","","Imatge de la piscina","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/807367/COMPLEX+05.jpg/279701c1-e5ad-4e21-8fef-3e6e405769f3?t=1404459931087","Complex esportiu Can Mercader 05","","2009-07-01T00:00:00.000Z","","","2012-06-01T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Montserrat Batlle (RGA Arquitectes), Albert Dalmau Espina (arquitecte tècnic – AMB) Montserrat Batlle, Pere Riera, Josep Sotorres, Bartomeu Busom (RGA Arquitectes) Construccions RUBAU El projecte es troba en un d'aquests punts singulars d'inflexió que presenta la plana de Barcelona just quan comença a enfilar-se cap a la serra de Collserola. Aquesta ubicació li permet el domini de l'horitzó cap al mar i, alhora, es veu dominat per les visions urbanes generades des de cotes més altes, situant-se al bell mig de tota una diversitat de fluxos i visuals.

La secció proposada és la que permet que tots ells travessin l'edifici sense obstruir la natural fluïdesa del territori i del parc i, alhora, es pugui gaudir de les excel·lents visuals de l'entorn tan des de la graderia d'espectadors com des del propis vasos de les piscines.
L'accés es fa pel nivell superior del camí d'accés al parc aprofitant la seva diferència de cota amb el vas de la piscina exterior i amb la resta de noves zones d'aigua previstes.

Les sales de musculació i el bar, aprofitant la bona panoràmica que, des del nivell d'accés, es té cap el sud i cap al mar, es col·loquen en primera línia per sobre el vas de la piscina exterior.
La coberta, articulada amb unes grans jàsseres metàl·liques, es plega, en aquest nivell, per donar lloc a la col·locació de part de la gran quantitat de maquinària necessària per la climatització de l'edifici, dotant-la, alhora, d'un paisatge propi en front de les visuals urbanes més altes.
Els vestidors, situats al mateix nivell inferior de la zona d'aigües, es soterren per sota el camí d'accés i no tenen volumetria aparent en el parc.

Tot l'equipament s'inscriu en un rectangle adossat al camí de vora que ressegueix la tanca del parc i sense malmetre la línia de palmeres existents ni cap altre vegetació singular.
En la planta dels vasos de les piscines i a la façana de ponent es configura un pati exterior que permet una bona articulació amb el paisatge existent; el gaudi d'un millor assolellament i, alhora, el guany d'un espai acollidor de repòs i de convivència cívica.

A la planta primera, tot gira al voltant d'un anell circulatori que, a partir d'un carrer transversal que actua com a vestíbul principal, dona accés a les diverses dependències Al costat del bar, i resseguint tota la façana Sud hi trobem les quatre sales de musculació i d'activitats dirigides que s'aprofiten de les bones visuals paisatgístiques.
Una planta soterrada sota els vasos de les piscines interiors actua com a espai de registre i, alhora, acull les instal·lacions de depuració així com els recintes dels dipòsits reguladors, tant de les piscines interiors com de la piscina exterior.

Malgrat que l'estratègia primera d'implantació de l'edifici es recolza en la superposició d'un volum de coberta sobre el perfil topogràfic del paisatge existent, la configuració total de l'edifici, alhora, és deutora d'una estratègia d'excavació sobre una massa prèviament constituïda, conformant, així, un arquitectura d'extracció que s'obre pas a través de la matèria per generar el buit i l'espai necessaris que han de donar pas als diversos fluxos, de llum i de vistes, que des del paisatge travessen l'edifici.
Cromàticament, la pell exterior busca l'empatia amb el verd del paisatge, mentre que a l'interior, sobre un paviment blau-verd que s'estén, també, a l'exterior, es recolzen els paraments verticals, tots ells blancs.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones Montserrat Batlle, Pere Riera, Josep Sotorres, Bartomeu Busom (RGA Arquitectes) Antoni Massagué, Jordi Velasco (estructures: Àrea 5), Miquel Portell (instal·lacions: Portell-Brunés enginyers), Ileana Manea, Vítor Mingacho, Gonzalo Navarro, Paula Stere, Raül Sebastian, Felipe Peña (RGA arquitectes). Complex esportiu ""Can Mercader"" El nou complex aquàtic i esportiu pel parc metropolità de Can Mercader s'integra en la mateixa lògica visual i en el caràcter del paisatge dissenyat pel parc.","2019-07-10T07:38:41.242Z" "63456c4afea76f287cac19b0","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/ordenacio-de-rambla-lluch-i-acces-al-pas-sota-vies/809003/11656","Espai públic","Gavà","","ca_ES","809003","","Carrers i places","Realitzat","5.002 m2","","","Jordi Henrich (arquitecte), Oscar Cabrera (arquitecte tècnic i eng. tècnic d'obres públiques), Jordi Larruy (eng. tècnic d'obres públiques-AMB).","Jordi Henrich (arquitecte)","","","COMSA / Bigas","La rambla de Gavà és una via cívica vertebradora del centre de Gavà que el comunica amb l'estació de ferrocarril.
El seu estat previ era el d'un passeig central tradicional a la costa catalana, i els laterals estaven ocupats per un carril de circulació en cada sentit a cada costat, i un carril d'aparcament, amb unes voreres molt estretes als laterals que accedeixen als edificis. A més, l'arbrat, els paviments i el mobiliari urbà estaven en mal estat. La funció cívica quedava limitada per l'excessiva presència dels vehicles.

El projecte construït a les anteriors fases va establir els criteris de remodelació integral d'aquest passeig: conversió total en zona de vianants per tal de mantenir i millorar el paper d'eix cívic vertebrador de la ciutat, construcció d'un nou paviment de pedra natural a tota la superfície del passeig, sense desnivells, renovació de l'arbrat, de l'enllumenat, del mobiliari urbà i ordenació de les terrasses dels bars, amb la unificació del mobiliari. A més, es van renovar tots el serveis i es va construir una nova xarxa de clavegueram.
Sota la plaça Batista i Roca, situada al costat muntanya de la rambla, es va construir un aparcament soterrani que compensa les places d'aparcament que es van eliminar a la rambla. La plaça es va remodelar totalment i es va integrar a la rambla.

L'obra preveu dues subfases:

1. La primera subfase preveu la conversió en zona de vianants de la Rambla Lluch entre la carretera i l'estació de Renfe, obra que completa la conversió en zona de vianants de tota la rambla de Gavà, un eix cívic històric d'aquesta ciutat del Baix Llobregat que connecta tot el centre urbà amb l'estació ferroviària.
L'espai públic de la rambla s'ha remodelat i s'ha unificat amb els criteris de tot l'àmbit inicial. S'ha generat un passeig arbrat, unitari i continu de 700 m de longitud amb conversió completa en zona de vianants, renovació de tot el paviment, de tot l'arbrat que estava en mal estat, del mobiliari urbà, com ara bancs i elements d'il·luminació, i unificació i ordenació del mobiliari de les terrasses dels bars.

Sota aquest darrer tram hi ha un refugi soterrani de la Guerra Civil, i l'obra va preveure la creació d'una sortida d'emergència integrada a l'entorn amb un element sense impacte a l'espai públic, així com el perllongament del refugi cap al costat de l'estació per tal de fer-hi el nou accés adaptat que es va construir a la segona subfase. El refugi ha estat adequat per l'Ajuntament de Gavà com un memorial de la Guerra Civil a Gavà.

2. La segona subfase preveu la creació d'un accés adaptat, que travessi el traçat ferroviari, per sota la rasant de la ciutat reutilitzant un accés intern de l'estació entre les andanes per sota les vies, per tal de connectar el barri situat a l'altre costat del traçat amb el centre de la ciutat. ","El projecte transforma la rambla Lluch en un passeig de vianants, millora la connexió urbana a través d'un pas inferior al traçat ferroviari i crea una accessibilitat adaptada a un antic refugi soterrat de la Guerra Civil.","","Imatge del projecte","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/808412/rambla+lluch+00.jpg/c8a5a7b6-4123-4edc-ac93-891f506c2ef1?t=1404978780468","Jordi Surroca","Jordi Henrich (arquitecte)","3.207.880,00 €","Josep Megías (Cap de Servei de Projectes i Obres), Vicenç Porcar (enginyer - Ajuntament de Gavà), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Francesc Reyes (arquitecte tècnic - Ajuntament de Gavà), Encarna Cortés, Susana Aires Marques, Stefano Scarano, Katharina Korroshek (arquitectes)","","Jordi Henrich","http://www.jordihenrich.com","","Jordi Henrich","Jordi Surroca","http://www.jordisurroca.com","","Jordi Surroca","2.010390043258667","41.30340576171875","Territori","true","","","","","","Ordenació de Rambla Lluch i accés al pas sota vies","","","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/808412/rambla+lluch+01.jpg/e828a008-916f-4b4f-be42-cac8f60bee4d?t=1404975319741","Imatge del projecte","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/808412/rambla+lluch+02.jpg/195ffa7d-3b33-4ef0-be8f-e55b8caaf6a2?t=1404975338215","Imatge del projecte","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/808412/rambla+lluch+03.jpg/6581864b-15cd-419e-866c-735444ca81de?t=1404975358590","Imatge del projecte","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/808412/rambla+lluch+04.jpg/3a206906-6cb8-4c72-a180-ed067c40dbcf?t=1404975373938","Imatge del projecte","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/808412/rambla+lluch+05.jpg/40140a7b-a904-440b-91bd-003305b985e0?t=1404975387883","Imatge del projecte","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/808412/rambla+lluch+06.jpg/f545f7b5-577e-4839-9641-37fdb3bdd13a?t=1404983291272","Imatge del projecte","","","Imatge del projecte","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/808412/rambla+lluch+07.jpg/b5caa554-be6f-4063-87e9-cd7d91e179b1?t=1404471369311","Imatge del projecte","","","Imatge del projecte","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/808412/rambla+lluch+08.jpg/f8f9a785-f894-4e02-83e5-ac988df9d549?t=1404471391843","Imatge del projecte","","","Imatge del projecte","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/808412/rambla+lluch+09.jpg/b1eafeb2-66a3-4cfa-bbcb-0146ae106c0f?t=1404471416232","Imatge del projecte","","","Imatge del projecte","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/808412/rambla+lluch+10.jpg/e6e24e6f-defb-4cb5-874a-6ac421aa5426?t=1404471440585","Imatge del projecte","","2008-09-01T00:00:00.000Z","","","2012-01-01T00:00:00.000Z","Gavà Jordi Henrich (arquitecte), Oscar Cabrera (arquitecte tècnic i eng. tècnic d'obres públiques), Jordi Larruy (eng. tècnic d'obres públiques-AMB). Jordi Henrich (arquitecte) COMSA / Bigas La rambla de Gavà és una via cívica vertebradora del centre de Gavà que el comunica amb l'estació de ferrocarril.
El seu estat previ era el d'un passeig central tradicional a la costa catalana, i els laterals estaven ocupats per un carril de circulació en cada sentit a cada costat, i un carril d'aparcament, amb unes voreres molt estretes als laterals que accedeixen als edificis. A més, l'arbrat, els paviments i el mobiliari urbà estaven en mal estat. La funció cívica quedava limitada per l'excessiva presència dels vehicles.

El projecte construït a les anteriors fases va establir els criteris de remodelació integral d'aquest passeig: conversió total en zona de vianants per tal de mantenir i millorar el paper d'eix cívic vertebrador de la ciutat, construcció d'un nou paviment de pedra natural a tota la superfície del passeig, sense desnivells, renovació de l'arbrat, de l'enllumenat, del mobiliari urbà i ordenació de les terrasses dels bars, amb la unificació del mobiliari. A més, es van renovar tots el serveis i es va construir una nova xarxa de clavegueram.
Sota la plaça Batista i Roca, situada al costat muntanya de la rambla, es va construir un aparcament soterrani que compensa les places d'aparcament que es van eliminar a la rambla. La plaça es va remodelar totalment i es va integrar a la rambla.

L'obra preveu dues subfases:

1. La primera subfase preveu la conversió en zona de vianants de la Rambla Lluch entre la carretera i l'estació de Renfe, obra que completa la conversió en zona de vianants de tota la rambla de Gavà, un eix cívic històric d'aquesta ciutat del Baix Llobregat que connecta tot el centre urbà amb l'estació ferroviària.
L'espai públic de la rambla s'ha remodelat i s'ha unificat amb els criteris de tot l'àmbit inicial. S'ha generat un passeig arbrat, unitari i continu de 700 m de longitud amb conversió completa en zona de vianants, renovació de tot el paviment, de tot l'arbrat que estava en mal estat, del mobiliari urbà, com ara bancs i elements d'il·luminació, i unificació i ordenació del mobiliari de les terrasses dels bars.

Sota aquest darrer tram hi ha un refugi soterrani de la Guerra Civil, i l'obra va preveure la creació d'una sortida d'emergència integrada a l'entorn amb un element sense impacte a l'espai públic, així com el perllongament del refugi cap al costat de l'estació per tal de fer-hi el nou accés adaptat que es va construir a la segona subfase. El refugi ha estat adequat per l'Ajuntament de Gavà com un memorial de la Guerra Civil a Gavà.

2. La segona subfase preveu la creació d'un accés adaptat, que travessi el traçat ferroviari, per sota la rasant de la ciutat reutilitzant un accés intern de l'estació entre les andanes per sota les vies, per tal de connectar el barri situat a l'altre costat del traçat amb el centre de la ciutat.  Jordi Henrich (arquitecte) Josep Megías (Cap de Servei de Projectes i Obres), Vicenç Porcar (enginyer - Ajuntament de Gavà), Catalina Montserrat (eng. agrònoma), Francesc Reyes (arquitecte tècnic - Ajuntament de Gavà), Encarna Cortés, Susana Aires Marques, Stefano Scarano, Katharina Korroshek (arquitectes) Ordenació de Rambla Lluch i accés al pas sota vies El projecte transforma la rambla Lluch en un passeig de vianants, millora la connexió urbana a través d'un pas inferior al traçat ferroviari i crea una accessibilitat adaptada a un antic refugi soterrat de la Guerra Civil.","2019-03-18T12:47:49.555Z" "63456c4afea76f287cac19b3","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/arranjament-del-carrer-dels-vessants/1231262/11656","Espai públic","Tiana","","ca_ES","1231262","","Carrers i places","Realitzat","6.590 m2","","","","","","","Constructora del Cardoner, S.A.","L'objecte de la proposta és definir una nova secció del carrer on s'hi pugui incloure un carril per a bicicletes, tot mantenint els dos carrils de circulació així com fer una nova plantació de l'arbrat i reposar el paviment malmès.","Arranjament del carrer dels Vessants","","Arranjament del carrer dels Vessants","Imatge del carrer","http://www.amb.cat/documents/11656/1230261/Carrer+Vessants+1/d5ce36b3-d931-415c-a511-c1624074fcc4?t=1426589219000","Josep Casanova","Jordi Navarro i Majó (Arquitecte AMB)","","","","","","","","2.259709358215332","41.47911834716797","Territori","false","","","","","","Arranjament del carrer dels Vessants","","","","","Imatge del carrer","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1230261/Carrer+Vessants+2/26200054-cc2d-4700-9a71-892286d7475d?t=1426589246000","Arranjament del carrer dels Vessants","","","Imatge del carrer","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1230261/Carrer+Vessants+3/30086e88-6fbe-404b-81ff-fa84d99155f7?t=1426589278000","Arranjament del carrer dels Vessants","","2014-04-01T00:00:00.000Z","","","1970-01-01T00:00:00.000Z","Tiana Constructora del Cardoner, S.A. L'objecte de la proposta és definir una nova secció del carrer on s'hi pugui incloure un carril per a bicicletes, tot mantenint els dos carrils de circulació així com fer una nova plantació de l'arbrat i reposar el paviment malmès. Jordi Navarro i Majó (Arquitecte AMB) Arranjament del carrer dels Vessants Arranjament del carrer dels Vessants","2019-03-18T10:50:16.886Z" "63456c4afea76f287cac19b4","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/arranjament-interior-illa-entre-els-carrers-bobila-d-en-jordana-i-carrer/1803814/11656","Espai públic","Tiana","","ca_ES","1803814","","Carrers i places","Realitzat","902,44 m2","","","","","","","Benito Arnó e Hijos, S.A.","Es tracta d'un interior d'illa on cal d'optimitzar l'ús per aparcament i alhora crear un espai d'estada i joc amb una nova pavimentació i nova plantació, així com una renovació del clavegueram malmès i de l'enllumenat","Arranjament interior illa entre els carrers Bòbila d'en Jordana i carrer Matas","","Arranjament interior illa entre els carrers Bòbila d'en Jordana i carrer Matas","Arranjament interior illa entre els carrers Bòbila d'en Jordana i carrer Matas","http://www.amb.cat/documents/11656/1230066/Arranjament+interior+illa+1/f4320b1a-57e3-40d5-8729-510bde81fce4?t=1426588979000","","Jordi Navarro i Majó (Arquitecte AMB)","","","","","","","","2.2742350101470947","41.472904205322266","Territori","false","","","","","","Arranjament interior illa entre els carrers Bòbila d'en Jordana i carrer Matas","","","","","Imatge de l'interior illa","","","http://www.amb.cat/documents/11656/1230066/Arranjament+interior+illa+2/fad93ff9-f16e-4d99-bfab-7a5a70053b87?t=1426589017000","Arranjament interior illa entre els carrers Bòbila d'en Jordana i carrer Matas","","","Imatge de l'interior illa","","","http://www.amb.cat/documents/11656/1230066/Arranjament+interior+illa+3/25064e7d-63be-4342-9fbe-25c0e787a330?t=1426589045000","Arranjament interior illa entre els carrers Bòbila d'en Jordana i carrer Matas","","2014-06-01T00:00:00.000Z","","","1970-01-01T00:00:00.000Z","Tiana Benito Arnó e Hijos, S.A. Es tracta d'un interior d'illa on cal d'optimitzar l'ús per aparcament i alhora crear un espai d'estada i joc amb una nova pavimentació i nova plantació, així com una renovació del clavegueram malmès i de l'enllumenat Jordi Navarro i Majó (Arquitecte AMB) Arranjament interior illa entre els carrers Bòbila d'en Jordana i carrer Matas Arranjament interior illa entre els carrers Bòbila d'en Jordana i carrer Matas","2019-03-19T11:56:10.874Z" "63456c4afea76f287cac19b6","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/ampliacio-del-parc-de-can-lluc/1804825/11656","Espai públic","Santa Coloma de Cervelló","","ca_ES","1804825","","Parcs i jardins","Realitzat","3.500 m2","","","","","","","Floret, S.L.","El projecte amplia el parc de Can Lluc per la seva vessant nord, en el punt on el parc esdevé riera i es creuen diversos camins que cosim amb fil corbat al voltant d'una platja de sorra ancorada en una lluna vermella.



Realització vídeo: El Pack","Ampliació del Parc de Can Lluc","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/1229349/Can+Lluc+1/108ed175-a36e-4c60-af4b-0c40c65c69d0?t=1426588151000","","Isidre Santacreu","","","","","","","","2.0178990364074707","41.37055969238281","Territori","false","","","","","","Ampliació del parc de Can Lluc","","","","","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/1229349/Can+Lluc+2/76acceb2-35ec-4a3e-8d80-a7bf96874770?t=1426588184000","","","true","","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/1229349/Can+Lluc+3/b0069fae-106d-4cdb-b39c-1b2b851dbf7e?t=1426588211000","","","true","2014-11-01T00:00:00.000Z","","","2018-11-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Cervelló Floret, S.L. El projecte amplia el parc de Can Lluc per la seva vessant nord, en el punt on el parc esdevé riera i es creuen diversos camins que cosim amb fil corbat al voltant d'una platja de sorra ancorada en una lluna vermella.



Realització vídeo: El Pack Isidre Santacreu Ampliació del parc de Can Lluc Ampliació del Parc de Can Lluc","2022-06-10T09:57:52.738Z" "63456c4afea76f287cac19b8","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/columna-integral-modular-cim-amb/5496775/11656","","Barcelona","","","","false","","","","


La Columna Integral Modular (CIM-AMB) forma part del catàleg de mobiliari de les platges metropolitanes realitzat per I'AMB i actualitzat el juliol del 2015.

Està formada per quatre parts (fonamentació, fust, cos i pinacle) i actua com a suport multifuncional:

La columna CIM-AMB pot ser autònoma energèticament, mitjançant la integració de cèl·lules fotovoltaiques que en definiran l'autonomia; o pot estar connectada a la corrent alterna de 230V quan ofereix altes prestacions.

Es basa en sistemes de comunicació que, ja sigui amb diferents tecnologies sense fil –radiofreqüència, wifi, WiMAX, 3G, 4G– o mitjançant suports físics com el cable o la fibra òptica, permeten la difusió d'informació, la repetició de senyals acústics i la presa de dades de manera simultània.

La megafonia de la columna, amb tecnologia SIP sobre xarxa IP, es pot comandar de manera individual o col·lectiva des d'una consola de gestió central o des de qualsevol dispositiu mòbil amb accés a Internet. Els missatges es poden emetre gravats o en directe. La columna, disposa també de sensors meteorològics, i pot incorporar qualsevol altre tipus de sensor o càmera. Té un punt d'accés wifi que permet als usuaris connectar-se a Internet i als treballadors municipals accedir a la xarxa corporativa. S'ha dissenyat amb un punt SOS que pot comunicar-se bidireccionalment amb els serveis d'emergència (112).

Tots els materials utilitzats en la construcció de la columna CIM-AMB són reciclables en la seva totalitat. Per les condicions ambientals del lloc, s'han tractat els materials per tal que el manteniment sigui mínim durant la seva vida útil.

Situada en els àmbits urbans que ho admetin, pot incorporar tecnologies emergents dins del marc de la gestió de l'espai públic. El seu sistema modular permet acoblar-hi diversos elements i configurar així diferents combinacions que donen resposta a les prestacions i necessitats que els gestors de la ciutat demanen.

Dimensions
 

Alçada7,45 m
(amb 3 mòduls)
Diàmetre fust0,22 m
Diàmetre cos0,40 m
Pes155 kg
","ca_ES","","Mobiliari i Senyalització","5496775","","Columna Integral Modular CIM-AMB","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409552/01-Adria-Goula.jpg/5dc4042d-573d-bb19-69ab-db112b1fde54?t=1690895423380","true","","","","","Adrià Goula","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409548/02-Adria-Goula.jpg/be389194-75b9-1ff1-b8b8-dbfd01f8698b?t=1690895423380","true","","","","","Adrià Goula","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409552/04-Adria-Goula.jpg/1e6e424b-1cfa-3f61-7650-afde21b18b69?t=1690895423380","true","","","","","Adrià Goula","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409552/03-Adria-Goula.jpg/f4d35692-8668-bb50-ef8c-39da896b524c?t=1690895423380","true","","","","","Adrià Goula","","

La columna integral modular inclou funcions de comunicació i informació per als usuaris de les platges metropolitanes. El disseny és resistent a l'ambient marí i al vent i s'ha inspirat en el pal d'un veler amb la seva cofa.

","","","","Moisés Martínez-Lapeña, Mariano de Gracia (AMB)","","","","","Promede","","http://www.prodeme.com/","Promede","ADTEL","","http://adtel.es/","ADTEL","Frederic Comí","","http://www.fredericcomi.com/","Frederic Comí","Robert Ramos","","http://www.robertramos.cat/","Robert Ramos","2.1713169","41.393463","Carles Villasur, Marta Continente, Irene Antillach, Francesc Montero (AMB). Fabricants: Prodeme, Adtel, Roigfred","http://www.amb.cat/documents/11656/15409552/00-Adria-Goula-PAL.jpg/ef7eb4da-e180-2bbc-efa7-3fbbaa8c2dd6?t=1690895423380","","Adrià Goula","","false","","","","","","2014-03-01T00:00:00.000Z","","","2015-09-01T00:00:00.000Z","Barcelona


La Columna Integral Modular (CIM-AMB) forma part del catàleg de mobiliari de les platges metropolitanes realitzat per I'AMB i actualitzat el juliol del 2015.

Està formada per quatre parts (fonamentació, fust, cos i pinacle) i actua com a suport multifuncional:

La columna CIM-AMB pot ser autònoma energèticament, mitjançant la integració de cèl·lules fotovoltaiques que en definiran l'autonomia; o pot estar connectada a la corrent alterna de 230V quan ofereix altes prestacions.

Es basa en sistemes de comunicació que, ja sigui amb diferents tecnologies sense fil –radiofreqüència, wifi, WiMAX, 3G, 4G– o mitjançant suports físics com el cable o la fibra òptica, permeten la difusió d'informació, la repetició de senyals acústics i la presa de dades de manera simultània.

La megafonia de la columna, amb tecnologia SIP sobre xarxa IP, es pot comandar de manera individual o col·lectiva des d'una consola de gestió central o des de qualsevol dispositiu mòbil amb accés a Internet. Els missatges es poden emetre gravats o en directe. La columna, disposa també de sensors meteorològics, i pot incorporar qualsevol altre tipus de sensor o càmera. Té un punt d'accés wifi que permet als usuaris connectar-se a Internet i als treballadors municipals accedir a la xarxa corporativa. S'ha dissenyat amb un punt SOS que pot comunicar-se bidireccionalment amb els serveis d'emergència (112).

Tots els materials utilitzats en la construcció de la columna CIM-AMB són reciclables en la seva totalitat. Per les condicions ambientals del lloc, s'han tractat els materials per tal que el manteniment sigui mínim durant la seva vida útil.

Situada en els àmbits urbans que ho admetin, pot incorporar tecnologies emergents dins del marc de la gestió de l'espai públic. El seu sistema modular permet acoblar-hi diversos elements i configurar així diferents combinacions que donen resposta a les prestacions i necessitats que els gestors de la ciutat demanen.

Dimensions
 

Alçada7,45 m
(amb 3 mòduls)
Diàmetre fust0,22 m
Diàmetre cos0,40 m
Pes155 kg
Moisés Martínez-Lapeña, Mariano de Gracia (AMB) Carles Villasur, Marta Continente, Irene Antillach, Francesc Montero (AMB). Fabricants: Prodeme, Adtel, Roigfred Columna Integral Modular CIM-AMB

La columna integral modular inclou funcions de comunicació i informació per als usuaris de les platges metropolitanes. El disseny és resistent a l'ambient marí i al vent i s'ha inspirat en el pal d'un veler amb la seva cofa.

","2023-08-01T13:10:23.544Z" "63456c4afea76f287cac19b9","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/escola-dels-encants/5541451/11656","Infraestructures","Barcelona","","ca_ES","5541451","","Equipaments Polivalents i altres","Realitzat","4.150 m2 (edificació)
2.352 m2 (espais propis de l'escola exteriors)
320 m2 (urbanització)","","","Roger Méndez Badias, arquitecte (AMB), Olga Mèliz, arquitecta tècnica (AMB)","","","","Dragados","
Realització video: El Pack

L'escola dels Encants és una escola amb un projecte pedagògic singular, pilot dins la xarxa pública de Barcelona. I la ubicació, la plaça de les Glòries, un entorn urbà en transformació ple de potencialitats, algunes d'elles encara per concretar.

Des del principi del projecte s'estableix un diàleg amb l'escola i el Departament d'Ensenyament i es treballa conjuntament en una proposta per trobar l'encaix de les necessitats específiques de la comunitat escolar.

El planejament obligava a projectar una escola en alçada, que finalment ha estat de PB+4; a més, les dimensions de la parcel·la convidaven a optimitzar al màxim l'espai destinat a pati i a generar espais exteriors dins el volum edificat. D'aquesta manera es donava cabuda a una de les peticions del centre: afavorir l'activitat docent a l'aire lliure.

L'edifici de l'escola s'ha organitzat per plantes agrupades de dos en dos. A les plantes baixa i primera hi trobem la part pública del programa i l'aulari d'infantil, que es relaciona a través d'una escala interior pròpia. Les plantes segona i tercera allotgen el programa de primària en doble bloc: les aules se situen a una i altra banda i es relacionen a través d'un buit central on es preveu potenciar l'activitat docent més enllà de les classes. En aquest sentit, s'han projectat espais oberts per estimular la mobilitat dels alumnes pels diferents ambients d'aprenentatge. A la planta quarta es troben els recintes col·lectius: la sala d'actes o gimnàs, així com una gran terrassa on s'ha disposat un hort.

L'edifici s'expressa mitjançant una pell exterior a base de xapa perforada post lacada, que és permeable en un 35% per tal de matisar la radiació directa, així com per privatitzar l'interior de les aules respecte del carrer. Darrera d'aquesta primera pell hi ha una segona façana amb molt envidrament per aportar llum natural; tanmateix, els paraments opacs disposen d'un aïllament tèrmic important amb prestacions molt per damunt del que exigeix la norma, alhora que es permet la transpiració a través d'una membrana impermeable.

La façana sud-est presenta tres forats de grans dimensions que pretenen donar resposta al buit urbà de les Glòries. La terrassa de la planta quarta retalla la xapa metàl·lica per potenciar les vistes llunyanes. Un buit en façana a les aules especials de les plantes segona i tercera s'expressa com un gran forat també sensible a l'escala del lloc. Finalment una terrassa al primer pis ha de permetre donar l'àmbit de joc necessari a les aules d'infantil d'aquesta planta.

Per tal d'assolir el repte d'aconseguir un edifici de balanç energètic zero, s'ha apostat per una instal·lació d'aprofitament d'energia solar formada per un total de 254 plaques fotovoltaiques, situades a la coberta de l'edifici, que generen una potencia elèctrica de 67 Kw. S'ha optat també per optimitzar al màxim el sistema de producció d'aigua calenta sanitària (ACS) amb tres calderes de condensació instal·lades en cascada i amb el suport d'un camp de plaques solars i amb sistema d'acumulació. S'ha fet una zonificació climàtica de la instal·lació aprofitant la tipologia de doble bloc de l'edifici; per tant, l'ala sud-est funciona independentment de l'ala nord- oest.","Construcció d'una escola amb un projecte pedagògic singular en un entorn urbà en transformació com és la plaça de les Glòries.","","Nova escola dels Encants","Nova escola dels Encants","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/02_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/5392f0bb-6a2b-4801-98b8-cc30a401ac52?t=1462357313000","Marcela Grassi","Roger Méndez Badias, arquitecte (AMB)","4.696.724,36 €","Aïda Artiz, arquitecta (AMB), Catalina Montserrat, enginyera agrònoma (AMB), Gisela Traby, enginyera tècnica (AMB), Paula Beltran, Cristina Pedreira (arquitectes), Antonio Duran, estudiant arquitectura (AMB), Albert Berdiè (instal·lacions - TECTRAM), David Garcia (estructura - BISARQUITECTES), Ivan Capdevila Peña (ERF - Estudi Ramon Folch i Associats S.L.)","","CEIP ""Els Encants""","http://bitly.com/CEIP_ELS_ENCANTS","","CEIP ""Els Encants""","Pàgina web de l'escola dels Encants","http://escoladelsencants.cat","","Pàgina web de l'escola dels Encants","Pàgina web Marcela Grassi","http://www.marcelagrassi.com","","Pàgina web Marcela Grassi","2.183382987976074","41.4040412902832","Territori","false","","","",""," ","Escola dels Encants","","","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/01+portada_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/325cee32-f070-4a4b-abc4-8cb9af133577?t=1462355044000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/03_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/17db1b98-a768-4d94-8d6f-de080169ba17?t=1462355045000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/04_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/13fb5fca-d6a1-4774-b980-4f5fe86a99d3?t=1462355045000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/05_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/d563f2e1-2e3a-4f54-a8ef-7f03d3efec5d?t=1462355046000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/06_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/586528d3-ba71-4cc7-85e7-ac98b1c79314?t=1462355046000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/07_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/9288955f-24fa-45be-bc4c-7d6527f9ecc0?t=1462355046000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/08_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/143b661f-3197-4a9a-aaf0-25f48e96711d?t=1462355046000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/09_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/ab974c0f-7d59-4870-8fea-dc11a0313ca1?t=1462355047000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/10_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/73b3bd3a-6223-4d03-86bd-dfb81b40eb28?t=1462355047000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/11_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/5a358c52-a32c-4937-88d9-cdad1dbd67de?t=1462355047000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/12_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/c7ca7c84-bf98-4327-8b58-297ca09f1b00?t=1462355047000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/13_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/e6c79876-2de2-4d01-8cda-12abaa89a127?t=1462355047000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/14_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/5048d476-1ec4-4864-98ea-bdc2140080b0?t=1462355048000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/15_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/baa8dba6-db1a-4e16-b29e-17208c1cfe9a?t=1462355048000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/16_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/65750bd4-24df-424b-a02b-916d01cd3cab?t=1462355048000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/17_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/1f5bb080-3189-4833-948b-3bccce125a38?t=1462355048000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/18_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/93369897-9f48-4ebc-aa26-55c967d80ccc?t=1462355049000","Nova escola dels Encants","","","Imatge de l'escola","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/5541215/19_+%C2%A9Marcela+Grassi.jpg/a03aea5d-1594-439d-b301-684f46f8e19c?t=1462355049000","Nova escola dels Encants","","2013-11-01T00:00:00.000Z","","","2015-08-01T00:00:00.000Z","Barcelona Roger Méndez Badias, arquitecte (AMB), Olga Mèliz, arquitecta tècnica (AMB) Dragados
Realització video: El Pack

L'escola dels Encants és una escola amb un projecte pedagògic singular, pilot dins la xarxa pública de Barcelona. I la ubicació, la plaça de les Glòries, un entorn urbà en transformació ple de potencialitats, algunes d'elles encara per concretar.

Des del principi del projecte s'estableix un diàleg amb l'escola i el Departament d'Ensenyament i es treballa conjuntament en una proposta per trobar l'encaix de les necessitats específiques de la comunitat escolar.

El planejament obligava a projectar una escola en alçada, que finalment ha estat de PB+4; a més, les dimensions de la parcel·la convidaven a optimitzar al màxim l'espai destinat a pati i a generar espais exteriors dins el volum edificat. D'aquesta manera es donava cabuda a una de les peticions del centre: afavorir l'activitat docent a l'aire lliure.

L'edifici de l'escola s'ha organitzat per plantes agrupades de dos en dos. A les plantes baixa i primera hi trobem la part pública del programa i l'aulari d'infantil, que es relaciona a través d'una escala interior pròpia. Les plantes segona i tercera allotgen el programa de primària en doble bloc: les aules se situen a una i altra banda i es relacionen a través d'un buit central on es preveu potenciar l'activitat docent més enllà de les classes. En aquest sentit, s'han projectat espais oberts per estimular la mobilitat dels alumnes pels diferents ambients d'aprenentatge. A la planta quarta es troben els recintes col·lectius: la sala d'actes o gimnàs, així com una gran terrassa on s'ha disposat un hort.

L'edifici s'expressa mitjançant una pell exterior a base de xapa perforada post lacada, que és permeable en un 35% per tal de matisar la radiació directa, així com per privatitzar l'interior de les aules respecte del carrer. Darrera d'aquesta primera pell hi ha una segona façana amb molt envidrament per aportar llum natural; tanmateix, els paraments opacs disposen d'un aïllament tèrmic important amb prestacions molt per damunt del que exigeix la norma, alhora que es permet la transpiració a través d'una membrana impermeable.

La façana sud-est presenta tres forats de grans dimensions que pretenen donar resposta al buit urbà de les Glòries. La terrassa de la planta quarta retalla la xapa metàl·lica per potenciar les vistes llunyanes. Un buit en façana a les aules especials de les plantes segona i tercera s'expressa com un gran forat també sensible a l'escala del lloc. Finalment una terrassa al primer pis ha de permetre donar l'àmbit de joc necessari a les aules d'infantil d'aquesta planta.

Per tal d'assolir el repte d'aconseguir un edifici de balanç energètic zero, s'ha apostat per una instal·lació d'aprofitament d'energia solar formada per un total de 254 plaques fotovoltaiques, situades a la coberta de l'edifici, que generen una potencia elèctrica de 67 Kw. S'ha optat també per optimitzar al màxim el sistema de producció d'aigua calenta sanitària (ACS) amb tres calderes de condensació instal·lades en cascada i amb el suport d'un camp de plaques solars i amb sistema d'acumulació. S'ha fet una zonificació climàtica de la instal·lació aprofitant la tipologia de doble bloc de l'edifici; per tant, l'ala sud-est funciona independentment de l'ala nord- oest. Roger Méndez Badias, arquitecte (AMB) Aïda Artiz, arquitecta (AMB), Catalina Montserrat, enginyera agrònoma (AMB), Gisela Traby, enginyera tècnica (AMB), Paula Beltran, Cristina Pedreira (arquitectes), Antonio Duran, estudiant arquitectura (AMB), Albert Berdiè (instal·lacions - TECTRAM), David Garcia (estructura - BISARQUITECTES), Ivan Capdevila Peña (ERF - Estudi Ramon Folch i Associats S.L.) Escola dels Encants Construcció d'una escola amb un projecte pedagògic singular en un entorn urbà en transformació com és la plaça de les Glòries.","2019-05-24T11:36:50.541Z" "63456c4afea76f287cac19bd","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/biblioteca-joan-argente/5963561/11656","Infraestructures","Badalona","AMB","ca_ES","5963561","","Equipaments Culturals","Realitzat","926 m2","","","DF: Manuel Ruisánchez DE: Maria Sánchez (AMB)","Manuel Ruisánchez Capelastegui","","","COPCISA","La Nova Biblioteca del barri de Can Canyadó, al terme municipal de Badalona, ocupa la planta baixa i l'altell de l'edifici situat al creuament dels carrers Riera Canyadó i Eduard Marquina.

Els espais de la biblioteca es relacionen amb l'exterior i s'il·luminen principalment a través de dues façanes de característiques ben diferenciades: la del carrer Riera Canyadó i la de l'interior d'illa, la plaça Lola Anglada.

La façana que dóna a la plaça Lola Anglada té una orientació nord-est, on considerem que la radiació solar no és excessiva, i s'obre a un àrea amb poca intensitat de tràfic rodat. Aquí se situen les àrees d'accés i de diaris i revistes.

La façana del carrer Riera Canyadó té una orientació sud-oest, amb una forta exposició a la radiació solar, i s'obre a una via de doble sentit que limita amb el parc de Ca l'Arnús i és estructural per al trànsit rodat del municipi. S'hi situen la zona de lectura de l'àrea de Fons General, a la planta altell,  i l'àrea del Fons Infantil, a la planta baixa semisoterrada.

Els requeriments de les façanes i els programes són tan diversos que es proposa utilitzar tres tipus de 'pells' diferenciades.

Per resoldre el basament semisoterrat de la planta baixa s'utilitzaran panells prefabricats de micromorter pretesat,  panells tipus ""Omega Zeta"", amb perforacions de diferents calibres. Proposem una mena de degradat amb panells microperforats que permeti l'entrada homogènia de llum en la part més soterrada, la Sala d'Actes i en part de la Zona Infantil, fins a arribar a forats més grans i singulars a la cantonada de sota el porxo.

A la zona de les grades infantils, allà on s'ubica la segona escala –necessària com recorregut alternatiu de la planta altell–, generem un doble espai que garanteix una forta entrada de llum cap a l'espai destinat a zona infantil. És en aquest tram de la façana on els microforats es converteixen en finestres circulars més grans (de 40 cm a 140 cm de diàmetre) que fan d'aquest espai un lloc singular per als nens.

Aquesta pell de panells de morter es col·locarà per sobre del sòcol de formigó existent, del qual se'n respectarà una part per tal d'evitar que el prefabricat entri en contacte amb el terra.

Damunt d'aquest basament, al llarg de la finestra correguda del taulell de lectura del Fons General, es proposa un filtre de deployé metàl·lic, fet amb plafons de xapa desplegada d'alumini, (tipus ""Protech"" de la casa FILS) per contenir la radiació solar i permetre les vistes. Aquest filtre se separa del pla de façana amb una estructura metàl•lica fins al pla de les terrasses del edifici, per millorar l'efecte de transparència i permetre la neteja i manteniment dels vidres.

Pel que fa a la façana que dóna a la plaça interior, proposem un mur cortina amb vidres serigrafiats, desplacem cap a l'interior la sala d'instal·lacions prevista a l'altell, de manera que s'allibera la cantonada i es potencia la relació entre la biblioteca i la plaça. És en aquesta façana on se situa l'accés a la biblioteca.

La imatge que aporten les noves façanes permeten entendre fàcilment l'ús públic de l'edifici, atorgant-li aspecte identificador de biblioteca.","Situada al barri de Canyadó de Badalona, la nova biblioteca Joan Argenté es col·loca en una planta baixa permeable com si fos una frontissa entre dues places. Les façanes reconeixen aquesta permeabilitat amb una composició formal que la fan un edifici singular per al barri.","","Biblioteca Joan Argenté","Biblioteca Joan Argenté","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/Portada%C2%A9Adria+Goula_MG_7101.jpg/55ae8f6d-9748-4c3f-b6f8-3f33b8638f11?t=1477483295000","Adrià Goula","Manuel Ruisánchez Arquitectes, SLP","984.492,82 €","Projecte i direcció d'obra d'instal·lacions: TEC ENGINEERING","","Manuel Ruisánchez Arquitectes, SLP","http://www.ruisanchez.net/","","Manuel Ruisánchez Arquitectes, SLP","Adrià Goula","http://www.adriagoula.com/es/","","Adrià Goula","","","","","2.2571120262145996","41.45627975463867","Territori","false","","","","","","Biblioteca Joan Argenté","","","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_6951.jpg/2a461213-127d-4aab-8fff-ed2b163d616b?t=1477483017000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_6960.jpg/ca61cc96-71dd-4915-8b10-cedfe45a189e?t=1477483032000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_6963.jpg/8771d4bf-4a81-4610-8840-9c16e0ca25d2?t=1477483005000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_6968.jpg/c2f90790-be16-4fe3-9fec-87e57eae9cfe?t=1477483323000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_6985.jpg/bcb653e1-7665-43a8-9252-452fc9962b43?t=1477483056000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_6993%2B94.jpg/81efed26-a8d0-4d3d-9801-5deb07d0de47?t=1477483068000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_6998.jpg/19c503a0-fda5-48bc-b153-5fb81b4eb2b8?t=1477483083000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7001.jpg/29e388b6-65b9-4c16-8809-fdc0b57d7384?t=1477483044000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7004.jpg/f96517c0-e985-4134-8889-bcf3de4e543c?t=1477483107000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7007.jpg/1039c97e-b8ad-4294-9a0a-45aa5e09bb81?t=1477483120000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7048.jpg/794497cc-d0e8-4add-8afc-360b36ef53d2?t=1477483132000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7050.jpg/d7cac1dd-b7c9-41f2-adb3-d93fd99facb7?t=1477483096000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7053.jpg/0f0aaaf8-540c-4143-a42e-f125b1449dd9?t=1477483145000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7057.jpg/e9ec187b-5982-486d-9a59-cc131e43ad89?t=1477483156000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7111.jpg/2fc2ff17-8887-4ced-8c2b-f36d00d50195?t=1477483170000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7116.jpg/538421e4-c540-4772-b0a3-201e9b7a0458?t=1477483181000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7200.jpg/b6fd479d-05a1-4d59-bd71-8fbfd5a153b1?t=1477483308000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7131.jpg/d24b48f7-506a-40ec-8856-ec37abdf20a7?t=1477483194000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7137.jpg/e3eec64c-3740-475a-877f-9e0da9023188?t=1477483241000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7140.jpg/66e31832-6b4b-4fd5-aa8a-8632cb950c5a?t=1477483255000","Biblioteca Joan Argenté","","","Imatge de la biblioteca","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/5960102/%C2%A9Adria+Goula_MG_7190.jpg/cdb015fb-0656-4ce5-aa0a-356b3bab8fc8?t=1477483267000","Biblioteca Joan Argenté","","2014-01-01T00:00:00.000Z","","","2015-07-25T00:00:00.000Z","Badalona DF: Manuel Ruisánchez DE: Maria Sánchez (AMB) Manuel Ruisánchez Capelastegui COPCISA La Nova Biblioteca del barri de Can Canyadó, al terme municipal de Badalona, ocupa la planta baixa i l'altell de l'edifici situat al creuament dels carrers Riera Canyadó i Eduard Marquina.

Els espais de la biblioteca es relacionen amb l'exterior i s'il·luminen principalment a través de dues façanes de característiques ben diferenciades: la del carrer Riera Canyadó i la de l'interior d'illa, la plaça Lola Anglada.

La façana que dóna a la plaça Lola Anglada té una orientació nord-est, on considerem que la radiació solar no és excessiva, i s'obre a un àrea amb poca intensitat de tràfic rodat. Aquí se situen les àrees d'accés i de diaris i revistes.

La façana del carrer Riera Canyadó té una orientació sud-oest, amb una forta exposició a la radiació solar, i s'obre a una via de doble sentit que limita amb el parc de Ca l'Arnús i és estructural per al trànsit rodat del municipi. S'hi situen la zona de lectura de l'àrea de Fons General, a la planta altell,  i l'àrea del Fons Infantil, a la planta baixa semisoterrada.

Els requeriments de les façanes i els programes són tan diversos que es proposa utilitzar tres tipus de 'pells' diferenciades.

Per resoldre el basament semisoterrat de la planta baixa s'utilitzaran panells prefabricats de micromorter pretesat,  panells tipus ""Omega Zeta"", amb perforacions de diferents calibres. Proposem una mena de degradat amb panells microperforats que permeti l'entrada homogènia de llum en la part més soterrada, la Sala d'Actes i en part de la Zona Infantil, fins a arribar a forats més grans i singulars a la cantonada de sota el porxo.

A la zona de les grades infantils, allà on s'ubica la segona escala –necessària com recorregut alternatiu de la planta altell–, generem un doble espai que garanteix una forta entrada de llum cap a l'espai destinat a zona infantil. És en aquest tram de la façana on els microforats es converteixen en finestres circulars més grans (de 40 cm a 140 cm de diàmetre) que fan d'aquest espai un lloc singular per als nens.

Aquesta pell de panells de morter es col·locarà per sobre del sòcol de formigó existent, del qual se'n respectarà una part per tal d'evitar que el prefabricat entri en contacte amb el terra.

Damunt d'aquest basament, al llarg de la finestra correguda del taulell de lectura del Fons General, es proposa un filtre de deployé metàl·lic, fet amb plafons de xapa desplegada d'alumini, (tipus ""Protech"" de la casa FILS) per contenir la radiació solar i permetre les vistes. Aquest filtre se separa del pla de façana amb una estructura metàl•lica fins al pla de les terrasses del edifici, per millorar l'efecte de transparència i permetre la neteja i manteniment dels vidres.

Pel que fa a la façana que dóna a la plaça interior, proposem un mur cortina amb vidres serigrafiats, desplacem cap a l'interior la sala d'instal·lacions prevista a l'altell, de manera que s'allibera la cantonada i es potencia la relació entre la biblioteca i la plaça. És en aquesta façana on se situa l'accés a la biblioteca.

La imatge que aporten les noves façanes permeten entendre fàcilment l'ús públic de l'edifici, atorgant-li aspecte identificador de biblioteca. Manuel Ruisánchez Arquitectes, SLP Projecte i direcció d'obra d'instal·lacions: TEC ENGINEERING Biblioteca Joan Argenté Situada al barri de Canyadó de Badalona, la nova biblioteca Joan Argenté es col·loca en una planta baixa permeable com si fos una frontissa entre dues places. Les façanes reconeixen aquesta permeabilitat amb una composició formal que la fan un edifici singular per al barri.","2019-03-18T10:58:00.480Z" "63456c4afea76f287cac19c0","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/la-placa--de-mercat-de-la-vila-a-mercat-municipal/5965107/11656","Espai públic","Sant Feliu de Llobregat","","ca_ES","5965107","","Equipaments Socials","Realitzat","606,30 m2","","","","","","","UTE Mercat la Plaça (Ex Novo/TAU ICESA)","El Mercat originari estava constituït exclusivament per una coberta de planta sensiblement quadrada coronada per un cimbori central que actuava com a lluerna, recolzada en una estructura de pilars i encavallades de fusta i una reixa ornamental metàl·lica ventilada que la delimitava. La intervenció ha previst mantenir i recuperar estrictament l'estructura de fusta de l'edifici, que s'ha decapat en la seva totalitat, s'han enderrocat els dos cossos adjacents de l'edifici i s'han desmuntat les parades i totes les instal·lacions de l'antic mercat que havien quedat obsoletes.

La proposta replanteja la ubicació de l'accés principal del mercat optant per col·locar-lo a la cantonada de la façana del carrer Falguera amb Josep Maria de Molina, de manera que quedaria centrat amb l'espai obert que dóna al Palau Falguera i transformaria aquesta façana en una façana oberta amb parades exteriors, que vol ser un pol d'atracció i de connexió amb el mercat setmanal exterior. S'ha conservat l'accés pel carrer Pou de Sant Pere com a nexe d'unió amb la trama de la ciutat antiga i s'ha reservat l'accés per Josep M. de Molina, de trànsit rodat, per a l'entrada de servei del mercat.

En l'aspecte compositiu, el nou mercat es mostra com un sòcol de l'edifici amb un llenguatge formal i de materials volgudament contrastat amb les parts recuperades de l'edifici original, realçant-ne la coberta i estructura original que sobresurt. En el camp cromàtic s'ha volgut emfatitzar la prestància de la fusta decapada amb materials molt neutres, que s'enriqueixen únicament amb la diversitat cromàtica dels productes del mercat que es percep quan està obert.
L'equipament desenvolupa el seu programa en una sola planta, on l'espai de venda i el de logística conviuen de manera que eviten canvis volumètrics i uns costos d'intervenció excessius. S'ha realitzat un estudi de dinamització comercial i del programa del mercat municipal encarregat per l'Ajuntament, on es proposa la distribució dels tècnics de Promoció Econòmica d'un mercat tipus ""Campa"" amb parades que hi havia a l'antic mercat i que tenen continuïtat.

Seguint la línia de recuperar l'origen d'aquest edifici emblemàtic per a la ciutat, durant l'obra s'han conservat unes rajoles modernistes, que s'han col•locat en un mural a l'accés principal; són rajoles amb valor històric fabricades a l'antiga fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat, una de les fàbriques més notables de Catalunya en el sector de la ceràmica de la segona meitat del s. XIX i principis del s. XX. 

","La remodelació del mercat municipal La Plaça de Sant Feliu de Llobregat posa en valor les singularitats arquitectòniques patrimonials, modernitza les instal·lacions i les adequa a les exigències comercials actuals.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/portada.jpg/4b36218b-ff25-4eaa-99b1-b5048a1b748d?t=1477484003000","Simón Garcia","Blanca Noguera (AMB)","1.785.589,52 €","Albert Dalmau, Vera Kolina, Marta Juanola, Raquel Mortal (AMB). Manuel Arguijo y Asociados, MUR-GARGANTÉ ARQUITECTOS ASOCIADOS, ICA-GRUPO-Enginyeria, Pere Ollé (TRAM J.HIERRO ASSOCIATS).","","Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat","https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=23561","","Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat","Simón Garcia fotògraf","http://www.arqfoto.com/","","Simón Garcia fotògraf","Notícia de la inauguració del mercat","http://bit.ly/1TFWAh0","","Notícia de la inauguració del mercat","2.0436949729919434","41.380470275878906","Territori","false","","","",""," ","La Plaça: de mercat de la vila a mercat municipal","","","","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5313.jpg/4e5cd53e-2346-4fe8-947f-5c375a7b0110?t=1477484042000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5342-2.jpg/a2362607-19a7-449e-a49f-43d13111bf35?t=1477484118000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5354.jpg/87639b1a-d600-4fae-8b37-c9544f6a012c?t=1477484134000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5373.jpg/c336765f-9501-43dc-87ca-af48f9a1e04d?t=1477484054000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5380-2.jpg/e2102cd3-0cdf-47fa-a6e8-9ab03c1c8150?t=1477484065000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5390-2.jpg/194b3833-d3be-4b19-94ad-d586d74a1f3e?t=1477484104000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5477.jpg/7281446d-f91f-4f84-a4ad-417cc859b7a7?t=1477484148000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5483-2.jpg/bb3bab11-af2f-4c47-96f1-53882db0cf19?t=1477484162000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5500.jpg/53c23bfc-1ad0-4dc2-8f6f-75b38fec9858?t=1477484173000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5516.jpg/453d447f-b016-4e26-b7a8-fc915b79aa3b?t=1477484185000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5883.jpg/87d7b9e1-b27d-48a1-8762-92bce826a3ee?t=1477484200000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5887.jpg/5c1efedc-9a0d-45e7-97ed-7815a2887092?t=1477484212000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5905.jpg/66307822-943a-4f5e-ab00-4bc3a10cef33?t=1477484225000","","","true","","","","Simón Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/5961350/SG1532_5916-2.jpg/a43ecf26-3034-4105-b863-4ee485c66834?t=1477484238000","","","true","2014-10-01T00:00:00.000Z","","","2015-11-02T00:00:00.000Z","Sant Feliu de Llobregat UTE Mercat la Plaça (Ex Novo/TAU ICESA) El Mercat originari estava constituït exclusivament per una coberta de planta sensiblement quadrada coronada per un cimbori central que actuava com a lluerna, recolzada en una estructura de pilars i encavallades de fusta i una reixa ornamental metàl·lica ventilada que la delimitava. La intervenció ha previst mantenir i recuperar estrictament l'estructura de fusta de l'edifici, que s'ha decapat en la seva totalitat, s'han enderrocat els dos cossos adjacents de l'edifici i s'han desmuntat les parades i totes les instal·lacions de l'antic mercat que havien quedat obsoletes.

La proposta replanteja la ubicació de l'accés principal del mercat optant per col·locar-lo a la cantonada de la façana del carrer Falguera amb Josep Maria de Molina, de manera que quedaria centrat amb l'espai obert que dóna al Palau Falguera i transformaria aquesta façana en una façana oberta amb parades exteriors, que vol ser un pol d'atracció i de connexió amb el mercat setmanal exterior. S'ha conservat l'accés pel carrer Pou de Sant Pere com a nexe d'unió amb la trama de la ciutat antiga i s'ha reservat l'accés per Josep M. de Molina, de trànsit rodat, per a l'entrada de servei del mercat.

En l'aspecte compositiu, el nou mercat es mostra com un sòcol de l'edifici amb un llenguatge formal i de materials volgudament contrastat amb les parts recuperades de l'edifici original, realçant-ne la coberta i estructura original que sobresurt. En el camp cromàtic s'ha volgut emfatitzar la prestància de la fusta decapada amb materials molt neutres, que s'enriqueixen únicament amb la diversitat cromàtica dels productes del mercat que es percep quan està obert.
L'equipament desenvolupa el seu programa en una sola planta, on l'espai de venda i el de logística conviuen de manera que eviten canvis volumètrics i uns costos d'intervenció excessius. S'ha realitzat un estudi de dinamització comercial i del programa del mercat municipal encarregat per l'Ajuntament, on es proposa la distribució dels tècnics de Promoció Econòmica d'un mercat tipus ""Campa"" amb parades que hi havia a l'antic mercat i que tenen continuïtat.

Seguint la línia de recuperar l'origen d'aquest edifici emblemàtic per a la ciutat, durant l'obra s'han conservat unes rajoles modernistes, que s'han col•locat en un mural a l'accés principal; són rajoles amb valor històric fabricades a l'antiga fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat, una de les fàbriques més notables de Catalunya en el sector de la ceràmica de la segona meitat del s. XIX i principis del s. XX. 

Blanca Noguera (AMB) Albert Dalmau, Vera Kolina, Marta Juanola, Raquel Mortal (AMB). Manuel Arguijo y Asociados, MUR-GARGANTÉ ARQUITECTOS ASOCIADOS, ICA-GRUPO-Enginyeria, Pere Ollé (TRAM J.HIERRO ASSOCIATS). La Plaça: de mercat de la vila a mercat municipal La remodelació del mercat municipal La Plaça de Sant Feliu de Llobregat posa en valor les singularitats arquitectòniques patrimonials, modernitza les instal·lacions i les adequa a les exigències comercials actuals.","2022-06-30T12:18:10.668Z" "63456c4afea76f287cac19d6","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/mercat-sagarra/1230950/11656","Espai públic","Santa Coloma de Gramenet","AMB / Ajuntament de Santa Coloma","ca_ES","1230950","","Equipaments Socials","Realitzat","1.590 m²                                             ","","","","","","","GrupMas","El projecte de rehabilitació de l'antic mercat de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet i l'ordenació dels carrers del seu voltant esdevenen l'eix d'una intervenció global que busca potenciar el comerç com a motor de l'activitat al centre de la ciutat i oferir més espais als vianants.

La reforma del mercat té per objecte actualitzar-lo i dotar-lo amb les instal·lacions necessàries per a les exigències comercials actuals, respectant el caràcter original de l'edifici noucentista construït el 1932 per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé i que forma part del patrimoni de la ciutat.

El projecte s'organitza en tres nivells: planta baixa, soterrani i altell. A la planta baixa s'han ordenat 24 unitats de parades col·locades en tres fileres (dues d'adossades a les façanes i una de central) i s'han conservat els quatre accessos existents; prop dels accessos centrals se situen els nuclis de comunicacions verticals i el despatx de direcció del mercat. Al soterrani s'amplia la superfície original fins a la zona central per arribar als nuclis de comunicacions verticals i per poder-hi encabir tot el programa d'usos requerit. A la planta altell, dividida en dues parts, s'hi col·loca una sala de reunions i un espai d'instal·lacions. L'obra general de rehabilitació ha implicat la substitució total de la coberta però mantenint-ne la volumetria original, i la restauració integral de les façanes.  





Realització vídeo: El Pack
","Rehabilitació de l'antic mercat de Sagarra i adequació de les seves instal·lacions a les noves exigències normatives i comercials actuals.","","Remodelació del Mercat Sagarra","Imatge del mercat","http://www.amb.cat/documents/11656/1229519/%C2%A9Jordi+Surroca_M_Sagarra_S4_108_35.jpg/12c0c4d3-6703-457e-aad2-9e4256da32f6?t=1480581058870","Jordi Surroca","Blanca Noguera (AMB)","2.557.846 €","Equip AMB: Albert Dalmau, Vera Kolina, Marta Juanola / Estructures: Manuel Arguijo / Instal·lacions: Mur Garganté Arquitectos Asociados","","Pàgina web de Jordi Surroca","http://www.jordisurroca.com/www/esp_index.php","","Pàgina web de Jordi Surroca","2.2108540534973145","41.45004653930664","Territori","false","","","","","Seleccionada, Premis Catalunya Construcció 2015. Categoria: Intervenció en l'edificació existent. ","Mercat Sagarra","","","","","Imatge de la remodelació","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/1229519/%C2%A9Jordi+Surroca_M_Sagarra_S4_10_34.jpg/c08bde58-ed94-4a59-94af-29290d2d5802?t=1480581194702","Remodelació del Mercat Sagarra","","","Imatge de la remodelació","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/1229519/%C2%A9Jordi+Surroca_M_Sagarra_S4_256_3.jpg/8ba0b6b5-c964-445d-9fb1-5f6f9c05641b?t=1480581206798","Remodelació del Mercat Sagarra","","","Imatge de la remodelació","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/1229519/%C2%A9Jordi+Surroca_M_Sagarra_S4_321_44.jpg/c83c01fb-2813-46db-9440-11320ab2cb68?t=1480581087560","Remodelació del Mercat Sagarra","","","Imatge de la remodelació","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/1229519/%C2%A9Jordi+Surroca_M_Sagarra_S4_358_7.jpg/89546a8b-66ef-4e28-8f0c-2cd3ba8c330b?t=1480581102365","Remodelació del Mercat Sagarra","","","Imatge de la remodelació","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/1229519/%C2%A9Jordi+Surroca_M_Sagarra_S4_396_4.jpg/6d7785ef-569c-42e6-b327-243d0ee67617?t=1480581155895","Remodelació del Mercat Sagarra","","","Imatge de la remodelació","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/1229519/%C2%A9Jordi+Surroca_M_Sagarra_S4_434_53.jpg/6bb7d71d-c568-4d61-a3ab-b6c031d79a42?t=1480581130005","Remodelació del Mercat Sagarra","","","Imatge de la remodelació","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/1229519/%C2%A9Jordi+Surroca_M_Sagarra_S4_473_91.jpg/493f5b0b-21dc-483a-bc31-0e170f5e702b?t=1480581117540","Remodelació del Mercat Sagarra","","","Imatge de la remodelació","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/1229519/%C2%A9Jordi+Surroca_M_Sagarra_S4_617_8.jpg/3f17d892-3f73-4943-91bf-a6972ddc7bdb?t=1480581143832","Remodelació del Mercat Sagarra","","","Imatge de la remodelació","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/1229519/%C2%A9Jordi+Surroca_M_Sagarra_S4-159.jpg/bb720c78-2764-4244-a012-b59d90c2ef32?t=1480581180318","Remodelació del Mercat Sagarra","","","Imatge de la remodelació","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/1229519/%C2%A9Jordi+Surroca_M_Sagarra_S4-281.jpg/5ed818d7-9b43-43f9-8ecb-46f4e7a27d29?t=1480581168548","Remodelació del Mercat Sagarra","","2012-10-01T00:00:00.000Z","","","2014-09-16T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet GrupMas El projecte de rehabilitació de l'antic mercat de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet i l'ordenació dels carrers del seu voltant esdevenen l'eix d'una intervenció global que busca potenciar el comerç com a motor de l'activitat al centre de la ciutat i oferir més espais als vianants.

La reforma del mercat té per objecte actualitzar-lo i dotar-lo amb les instal·lacions necessàries per a les exigències comercials actuals, respectant el caràcter original de l'edifici noucentista construït el 1932 per l'arquitecte Josep Alemany i Juvé i que forma part del patrimoni de la ciutat.

El projecte s'organitza en tres nivells: planta baixa, soterrani i altell. A la planta baixa s'han ordenat 24 unitats de parades col·locades en tres fileres (dues d'adossades a les façanes i una de central) i s'han conservat els quatre accessos existents; prop dels accessos centrals se situen els nuclis de comunicacions verticals i el despatx de direcció del mercat. Al soterrani s'amplia la superfície original fins a la zona central per arribar als nuclis de comunicacions verticals i per poder-hi encabir tot el programa d'usos requerit. A la planta altell, dividida en dues parts, s'hi col·loca una sala de reunions i un espai d'instal·lacions. L'obra general de rehabilitació ha implicat la substitució total de la coberta però mantenint-ne la volumetria original, i la restauració integral de les façanes.  





Realització vídeo: El Pack
Blanca Noguera (AMB) Equip AMB: Albert Dalmau, Vera Kolina, Marta Juanola / Estructures: Manuel Arguijo / Instal·lacions: Mur Garganté Arquitectos Asociados Mercat Sagarra Rehabilitació de l'antic mercat de Sagarra i adequació de les seves instal·lacions a les noves exigències normatives i comercials actuals.","2019-07-05T11:11:58.186Z" "63456c4afea76f287cac19d9","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/santa-coloma-de-gramenet-centre/6043732/11656","Espai públic","Santa Coloma de Gramenet","AMB, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i Diputació de Barcelona.","ca_ES","6043732","LS 1.112.772,26 € 
AG 1.059.441,09 €
EM I 802.139,04 €
EM II 523.730,81 €
TOTAL: 3.498.083,20 €","Carrers i places","Realitzat","Total: 20.181 m²
Passeig Llorenç Serra: 9.200 m² 
Avinguda Generalitat: 4.800 m²  
Entorns Mercat Fase I: 4.061 m²
Entorns Mercat Fase II: 2.120 m²","","","Claudi Aguiló Riu, arquitecte Jordi Larruy, enginyer tècnic d'obra pública","Claudi Aguiló Riu, arquitecte","198,86 €/m2","","Dragados (Marc Blanchart, cap de producció; Amado Jario, cap d'obra; Maria Flores, adjunt cap d'obra)","El projecte s'inicia amb l'encàrrec de l'Ajuntament per potenciar el comerç com a activitat motor del centre de la ciutat i com a conseqüència de la remodelació de l'antic mercat de la Sagarra. La intervenció es realitza amb uns criteris globals per tot el barri creant una gran àrea prioritària per a vianants, restringint el trànsit rodat i amb una franja horària per la càrrega i la descàrrega. Partint d'uns carrers de secció petita amb trànsit i aparcament, voreres estretes amb arbrat malmès i sense espai i una il·luminació de carretera. Les solucions plantejades qualifiquen el carrer amb la caracterització del paviment, la il·luminació, i el mobiliari urbà. L'estudi de les diferents seccions permet augmentar la qualitat de funcionament d'aquest centre millorant no només la mobilitat i l'accessibilitat amb les pendents, sinó també els serveis (soterrament de línies aèries i millora del clavegueram). La ordenació de tots aquests elements i la unificació de solucions i materials dóna lloc a generar un espai de relació i activitat humana més enllà del fet de desplaçar-se.

Diferenciem tres categories de carrer: El passeig Llorenç Serra, amb un alt flux de trànsit, manté la secció de bulevard amb voreres àmplies que ordenen mobiliari, il·luminació, arbrat i serveis en una franja central. L'avinguda de la Generalitat forma part d'aquesta illa de vianants i amb prioritat invertida però manté el pas d'autobusos en una franja diferenciada d'asfalt. Finalment els carrers de l'entorn del mercat es transformen tots a una plataforma única i, adequant-se al seu ús i amplada, poden incloure alineacions d'arbrat i bancs.

Aspectes d'innovació i sostenibilitat que incorpora el projecte

Les obres en els cascs urbans consolidats són gairebé actuacions de cirurgia, degut a les instal·lacions dels subsòls i perquè la compactació de les bases dels paviments pot afectar les edificacions existents. Per això s'ha construït soleres de formigó sobre les subbases existents.

Destaquem: ","La remodelació dels carrers del centre comercial parteix de la pacificació del tràfic i la millora de l'accessibilitat; generant un espai de relació i activitat més enllà del fet de desplaçar-se.","","Santa Coloma de Gramenet centre","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_portada.jpg/24650e7b-7155-4f0d-afbd-7b2d27c2dea0?t=1480587434000","Martí Llorens","Claudi Aguiló Riu, arquitecte / Eva Pagés Aregall, arquitecta","4.013.240,26 €","Ainhoa Martínez, arquitecta en pràctiques, Irene Antillach, estudiant d'arquitectura, Catalina Montserrat, enginyer agrònom, Jordi Bardolet, enginyer tècnic agrícola, Francesc Germà, enginyer tècnic (AMB), Joan Roca, enginyer civil, Martí Cabestany, arquitecte consultors en estructures","","Pàgina web del fotògraf","http://www.martillorens.com/","","Pàgina web del fotògraf","2.2098629474639893","41.45021438598633","Territori","false","","","","","","Santa Coloma de Gramenet centre","","","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4228.jpg/80918d3c-c8f5-4aab-96c0-b44b88d50fc6?t=1480587043000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4237.jpg/d13ce6e5-7417-4090-984b-6e36f70a30a5?t=1480587054000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4272+copia.jpg/4ddcc9a5-a96e-495e-9c16-e8633a0366ea?t=1480587024000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4276.jpg/e840a965-3a2c-48d7-a874-2a7aa533f238?t=1480587086000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4281.jpg/47cf22fc-ba45-41a3-b15e-e33d30ea7862?t=1480587098000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4300.jpg/b2313f22-a7c9-46e6-9663-a5085d33f98e?t=1480587131000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4310.jpg/e971694e-ac47-47e1-a016-ec2370f87544?t=1480587110000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4322.jpg/24bce39a-8fde-4afd-bf6f-e5b7ab7869fe?t=1480587144000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4365.jpg/11e773fd-f3b2-47e8-820d-7db2049da86e?t=1480587155000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4379.jpg/ab453f5b-b48e-4cba-8503-30712763bf54?t=1480587121000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4386+copia.jpg/3fdfe71b-f935-4ded-b40d-dd73f581578b?t=1480587215000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4386.jpg/91f3d785-124b-4b95-ad09-0beb28c49178?t=1480587183000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4429.jpg/88ce70f8-604e-43a2-a514-71480e351a8a?t=1480587196000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4446.jpg/f78cb4b0-5cc6-49aa-b0af-8899d24a9304?t=1480587226000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_06022015_DSC4456.jpg/8ca70730-f030-40af-93cd-03446f0deb9f?t=1480587241000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_14022015_DSC4496.jpg/15060220-663c-44bd-b14e-cdcaec5132e2?t=1480587262000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_14022015_DSC4490.jpg/67031215-73ea-4671-bb89-5300f60b0116?t=1480587251000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_14022015_DSC4515.jpg/63a1d644-d73d-4974-b121-a4de190457ae?t=1480587285000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_15022015_DSC4534.jpg/68cd9513-67f1-42a9-948e-9c78deaf7a8f?t=1480587275000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_15022015_DSC4557.jpg/dc663ccd-4198-4232-8ade-7749e2eb4234?t=1480587296000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_15022015_DSC4593.jpg/abd48865-e356-4ae0-b554-b9dc2b991ae6?t=1480587306000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_15022015_DSC4613.jpg/0ff257da-e15b-4a1d-b6b9-0a20368b5257?t=1480587368000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_15022015_DSC4678.jpg/3fd62a63-6ab5-40de-9420-a58603e7bbf7?t=1480587317000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_15022015_DSC4695.jpg/a7122f8d-1391-4646-8b4b-50fbffb7bd7a?t=1480587328000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_15022015_DSC4699.jpg/addc7c87-6c44-41e8-a67c-630e56e76114?t=1480587339000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_15022015_DSC4702.jpg/f15f5ed1-917d-4c69-98d1-6e432eb07fc2?t=1480587425000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_15022015_DSC4715+copia.jpg/9aec4dd0-ece8-4160-9dc2-a61ff03c82e6?t=1480587380000","Santa Coloma de Gramenet centre","","","Imatge del projecte","","Martí Llorens","http://www.amb.cat/documents/11656/6041986/%C2%A9Marti+Llorens_SCG_15022015_DSC4720+copia.jpg/85e6fab4-a613-4d29-88c8-fefdc6406aed?t=1480587403000","Santa Coloma de Gramenet centre","","2013-03-01T00:00:00.000Z","2013-10-03T00:00:00.000Z","2014-11-19T00:00:00.000Z","1970-01-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet Claudi Aguiló Riu, arquitecte Jordi Larruy, enginyer tècnic d'obra pública Claudi Aguiló Riu, arquitecte Dragados (Marc Blanchart, cap de producció; Amado Jario, cap d'obra; Maria Flores, adjunt cap d'obra) El projecte s'inicia amb l'encàrrec de l'Ajuntament per potenciar el comerç com a activitat motor del centre de la ciutat i com a conseqüència de la remodelació de l'antic mercat de la Sagarra. La intervenció es realitza amb uns criteris globals per tot el barri creant una gran àrea prioritària per a vianants, restringint el trànsit rodat i amb una franja horària per la càrrega i la descàrrega. Partint d'uns carrers de secció petita amb trànsit i aparcament, voreres estretes amb arbrat malmès i sense espai i una il·luminació de carretera. Les solucions plantejades qualifiquen el carrer amb la caracterització del paviment, la il·luminació, i el mobiliari urbà. L'estudi de les diferents seccions permet augmentar la qualitat de funcionament d'aquest centre millorant no només la mobilitat i l'accessibilitat amb les pendents, sinó també els serveis (soterrament de línies aèries i millora del clavegueram). La ordenació de tots aquests elements i la unificació de solucions i materials dóna lloc a generar un espai de relació i activitat humana més enllà del fet de desplaçar-se.

Diferenciem tres categories de carrer: El passeig Llorenç Serra, amb un alt flux de trànsit, manté la secció de bulevard amb voreres àmplies que ordenen mobiliari, il·luminació, arbrat i serveis en una franja central. L'avinguda de la Generalitat forma part d'aquesta illa de vianants i amb prioritat invertida però manté el pas d'autobusos en una franja diferenciada d'asfalt. Finalment els carrers de l'entorn del mercat es transformen tots a una plataforma única i, adequant-se al seu ús i amplada, poden incloure alineacions d'arbrat i bancs.

Aspectes d'innovació i sostenibilitat que incorpora el projecte

Les obres en els cascs urbans consolidats són gairebé actuacions de cirurgia, degut a les instal·lacions dels subsòls i perquè la compactació de les bases dels paviments pot afectar les edificacions existents. Per això s'ha construït soleres de formigó sobre les subbases existents.

Destaquem: Claudi Aguiló Riu, arquitecte / Eva Pagés Aregall, arquitecta Ainhoa Martínez, arquitecta en pràctiques, Irene Antillach, estudiant d'arquitectura, Catalina Montserrat, enginyer agrònom, Jordi Bardolet, enginyer tècnic agrícola, Francesc Germà, enginyer tècnic (AMB), Joan Roca, enginyer civil, Martí Cabestany, arquitecte consultors en estructures Santa Coloma de Gramenet centre La remodelació dels carrers del centre comercial parteix de la pacificació del tràfic i la millora de l'accessibilitat; generant un espai de relació i activitat més enllà del fet de desplaçar-se.","2019-04-12T11:06:12.346Z" "63456c4afea76f287cac19dc","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/el-front-maritim-de-montgat--ambit-de-la-torre-de-guaita--fase-1/1231433/11656","Espai públic","Montgat","AMB i Ajuntament (Conveni PACT)","ca_ES","1231433","","Passeigs marítims","Realitzat","1.720 m2 (urbanització)","","","","","","","Constructora Calaf, S.A.","Com a primera fase de la remodelació del passeig marítim de Montgat s'ha portat a terme una actuació per urbanitzar i dotar de singularitat el tram situat entre el turó de Montgat i la llotja de pescadors, un àmbit on se situen edificacions d'interès com la Torre de Guaita de Ca n'Alzina (s. XVI), catalogada com a bé cultural d'interès nacional (BCIN), i dos establiments històrics de casetes de banys: els Banys Verge del Carme i els Banys Emporium.

Aquest tram és un passeig amb caràcter de passadís, limitat per les vies del ferrocarril a una banda i pels tancaments de les edificacions a l'altra. Les principals línies d'actuació són l'ampliació de la secció de la via fins a assolir una amplada de 6 metres, suficient per permetre la convivència vianant/bicicleta, la instal·lació d'enllumenat LED, el soterrament i ordenació de serveis urbans, i la transformació de les tanques del front edificat en una façana uniforme.

El sistema de pavimentació emprat, basat en lloses prefabricades de gran format, així com la disposició dels bancs segueixen l'orientació longitudinal dels elements definitoris de la secció del front litoral del Maresme: l'N-II, la via del ferrocarril i el límit marítimoterrestre. Per tal de reconèixer l'àmbit de la torre de guaita, el passeig s'eixampla i l'orientació del paviment canvia; només es manté la disposició longitudinal a prop de les vies del tren, amb una amplada de dos metres.

La renovació de les tanques de les edificacions existents era imprescindible per assolir una nova façana uniforme. La tanca es compon de perfils en L d'acer galvanitzat de diferents alçàries per poder obrir vistes puntuals al mar des del passeig. La distància entre els perfils permet alhora ocultar i privatitzar les edificacions a curta distància, així com la transparència des de l'altra banda del ferrocarril, de manera que es transforma el carrer del Mar en un mirador cap a la platja.

La tanca incorpora, en tota la seva longitud, una jardinera adjacent que, a més de solucionar el drenatge del passeig, permet plantar vegetació amb enfiladisses de diferents coloracions. Al llarg del passeig la tanca recula consolidant tres eixamplaments amb plantació de moreres i oliveres acompanyades d'espècies arbustives i aromàtiques resistents a la salinitat.","En el marc del projecte de la remodelació integral del front marítim de Montgat, la intervenció de l'àmbit de la Torre de Guaita, representa el primer pas per recuperar la relació entre l'espai urbà i la platja i construir un passeig urbanitzat per a vianants i bicicletes.","","Front marítim (Torre guaita Fase 1)","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/%C2%A9Jeroen+Van+Mieghem3_PORTADA.jpg/8c396d67-71c1-424a-aae1-f8f4620739b0?t=1480927726881","Jeroen Van Mieghem","Cristina Sáez, arquitecta (AMB)","385.275,24 €","Equip AMB: Núria Herrero, Joan Roca, Sara Arguedas, Jordi Bardolet, Olga Salve.","","","","","","2.2803969383239746","41.46630096435547","Territori","false","","","","","Seleccionada, Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba 2016. Categoria: Regeneració.","El front marítim de Montgat, àmbit de la Torre de Guaita, Fase 1","","","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/%C2%A9Jeroen+Van+Mieghem1_141124_Montgat_054.jpg/3d5aa00a-026f-4c31-846d-2df56b999b54?t=1480927822525","Front marítim (Torre guaita Fase 1)","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/%C2%A9Jeroen+Van+Mieghem2_141124_Montgat_150.jpg/83f80523-ab4f-4288-b18d-d7c5de2d0f76?t=1480927676796","Front marítim (Torre guaita Fase 1)","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/%C2%A9Jeroen+Van+Mieghem4_141124_Montgat_147.jpg/3dd534e9-1128-434b-8435-d2cd9d27af3a?t=1480927741545","Front marítim (Torre guaita Fase 1)","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/%C2%A9Jeroen+Van+Mieghem5_141215_Montgat_104.jpg/eca1bd70-c035-4dba-a147-2885584addc7?t=1480927775012","Front marítim (Torre guaita Fase 1)","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/%C2%A9Jeroen+Van+Mieghem6_141215_Montgat_023.jpg/f564e5a6-2d3f-4898-be67-3d9ef864c984?t=1480927787314","Front marítim (Torre guaita Fase 1)","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/%C2%A9Jeroen+Van+Mieghem7_141215_Montgat_063.jpg/b9fc0dab-f106-4bb1-880a-ac1a79f19254?t=1480927799651","Front marítim (Torre guaita Fase 1)","","","Imatge del projecte","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/%C2%A9Jeroen+Van+Mieghem8_141124_Montgat_034.jpg/103b2a4e-1644-4db9-a64c-3085a943cdbb?t=1480927811841","Front marítim (Torre guaita Fase 1)","","","Passeig marítim amb la torre de guaita a l'esquerra","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/_1_160730_MONTGAT_063.jpg/972608b2-0834-4468-a35b-04ba1791aad4?t=1560762657131","Galeria 8","","","Un banc al passeig marítiam","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/_2_160730_MONTGAT_038.jpg/4dab48aa-343c-4f52-b3fb-829d579d589f?t=1560762686511","Galeria 9","","","Zona de bancs amb ombra","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/_3_160730_MONTGAT_027.jpg/de77f427-7a7e-48cd-9005-52979c4d2364?t=1560762734477","Galeria 10","","","Zona de descans amb bancs","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/_5_161001_MONTGAT_003.jpg/8d1d869f-7d5d-4607-8967-ddfe76e4a26d?t=1560762804578","Galeria 11","","","Vista aèria del passeig","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/_7_161005_MONTGAT_004.jpg/482e7395-2a6a-4f4e-b07a-feb86c8dfec3?t=1560762821052","Galeria 12","","","Vista del passeig marítim","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/_8_160730_MONTGAT_056.jpg/e5f18254-8ed3-42af-aa55-d2598f898467?t=1560762837053","Galeria 13","","","Vista aèria del passeig marítim","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/1_141124_Montgat_054.jpg/3ccece09-acc8-4a00-a212-cd4daea96bb8?t=1560762860836","Galeria 14","","","El passeig amb il·luminació nocturna","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/1228400/_4_161001_MONTGAT_2890.jpg/0a7743ba-c122-4d96-8bf0-d0474d750894?t=1560762751405","Galeria 15","","2013-07-01T00:00:00.000Z","","","2014-10-01T00:00:00.000Z","Montgat Constructora Calaf, S.A. Com a primera fase de la remodelació del passeig marítim de Montgat s'ha portat a terme una actuació per urbanitzar i dotar de singularitat el tram situat entre el turó de Montgat i la llotja de pescadors, un àmbit on se situen edificacions d'interès com la Torre de Guaita de Ca n'Alzina (s. XVI), catalogada com a bé cultural d'interès nacional (BCIN), i dos establiments històrics de casetes de banys: els Banys Verge del Carme i els Banys Emporium.

Aquest tram és un passeig amb caràcter de passadís, limitat per les vies del ferrocarril a una banda i pels tancaments de les edificacions a l'altra. Les principals línies d'actuació són l'ampliació de la secció de la via fins a assolir una amplada de 6 metres, suficient per permetre la convivència vianant/bicicleta, la instal·lació d'enllumenat LED, el soterrament i ordenació de serveis urbans, i la transformació de les tanques del front edificat en una façana uniforme.

El sistema de pavimentació emprat, basat en lloses prefabricades de gran format, així com la disposició dels bancs segueixen l'orientació longitudinal dels elements definitoris de la secció del front litoral del Maresme: l'N-II, la via del ferrocarril i el límit marítimoterrestre. Per tal de reconèixer l'àmbit de la torre de guaita, el passeig s'eixampla i l'orientació del paviment canvia; només es manté la disposició longitudinal a prop de les vies del tren, amb una amplada de dos metres.

La renovació de les tanques de les edificacions existents era imprescindible per assolir una nova façana uniforme. La tanca es compon de perfils en L d'acer galvanitzat de diferents alçàries per poder obrir vistes puntuals al mar des del passeig. La distància entre els perfils permet alhora ocultar i privatitzar les edificacions a curta distància, així com la transparència des de l'altra banda del ferrocarril, de manera que es transforma el carrer del Mar en un mirador cap a la platja.

La tanca incorpora, en tota la seva longitud, una jardinera adjacent que, a més de solucionar el drenatge del passeig, permet plantar vegetació amb enfiladisses de diferents coloracions. Al llarg del passeig la tanca recula consolidant tres eixamplaments amb plantació de moreres i oliveres acompanyades d'espècies arbustives i aromàtiques resistents a la salinitat. Cristina Sáez, arquitecta (AMB) Equip AMB: Núria Herrero, Joan Roca, Sara Arguedas, Jordi Bardolet, Olga Salve. El front marítim de Montgat, àmbit de la Torre de Guaita, Fase 1 En el marc del projecte de la remodelació integral del front marítim de Montgat, la intervenció de l'àmbit de la Torre de Guaita, representa el primer pas per recuperar la relació entre l'espai urbà i la platja i construir un passeig urbanitzat per a vianants i bicicletes.","2019-06-17T09:27:00.627Z" "63456c4afea76f287cac19df","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/camp-de-futbol-la-barruana/1231566/11656","Espai públic","Sant Vicenç dels Horts","AMB / Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts","ca_ES","1231566","","Equipaments Esportius","Realitzat","Superfície construïda de l'edifici: 952,1 m2
Superfície instal·lació gespa artificial: 7.793 m2","","","DF Carlos Llinás Carmona, arquitecte (AMB), DE Mónica Mauricio, arquitecte tècnic (AMB)","Carlos Llinás Carmona","1565,66 €/m2
105,76 €/m2","","Cots i Claret Pasquina, S.A.","El projecte es va redactar a partir de l'encàrrec de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, per a reformar el camp de futbol de ""La Barruana"" amb uns vestidors en funcionament des de principis dels anys noranta i un terreny de joc de sauló compactat. Es va plantejar una actuació per 3 fases, de les quals s'han realitzat actualment les dues corresponents a la instal•lació de gespa artificial que inclou un nou camp de futbol cinc i el nou edifici de vestidors amb grades per una capacitat de 200 persones assegudes.

La darrera fase contempla l'enderroc de l'edifici dels antics vestidors, i finalitza amb la urbanització de les voreres de l'entorn. L'actuació va consistir a plantejar un únic edifici de vestidors i grades al costat nord del camp, en el límit entre la zona residencial i industrial on es troba l'equipament, amb l'accés des de la planta primera per facilitar l'accés a la graderia. Amb aquesta situació de límit, es va optar per un edifici en continuïtat amb la nova tanca del recinte, tant formalment com constructivament, amb un mateix material, formigó armat encofrat amb ""tablilla"".

Per sobre d'aquests murs, es va plantejar una única coberta lleugera de forma corba per a la protecció d'aquests espais i part de la grada exterior, amb un ràfec que arriba fins al límit d'aquesta.

S'organitza a través d'un vestíbul situat en aquesta planta que segrega les circulacions dels jugadors i del públic, amb els vestidors situats a la planta baixa. A la planta primera, a més del vestíbul d'accés a les grades, es troben els despatxos de gestió i administració, els lavabos per al públic i un petit bar amb entrada des del carrer i des de la zona d'espectadors. La circulació dels espectadors amb accés des de la primera planta i sortida directa al carrer, es va plantejar per evitar el seu pas pel nivell del terreny de joc.","El camp de futbol de la ""La Barruana"" ha renovat la seva arquitectura. Un nou edifici que alberga els vestidors dona la benvinguda als visitants i organitza les circulacions entre els jugadors i el públic. El diàleg entre els nous materials aporten modernitat a una imatge renovada per la ""Barruana"".","","Camp de futbol La Barruana","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/PORTADA.jpg/44cb3e54-ea5a-4de9-b469-57017b71b856?t=1480932385913","Adrià Goula","Carlos Llinás Carmona, arquitecte (AMB)","Edificació: 1.490.667,05 € / Gespa: 824.198,95 €","Tamie Delgadillo Takahashi, arquitecta (AMB), Mónica Mauricio, arquitecte Tècnic (AMB), Martí Casbestany Puértolas, estructures (Cabestany Consultors), Cristian González Iglesias (instal·lacions, AIA), Marta Juanola García, control de qualitat (AMB), Ferran Roca Seba (estudiant arquitectura AMB)","","","","","","2.003938913345337","41.385623931884766","Territori","false","","","","","","Camp de futbol La Barruana","","","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8099.jpg/345b8a70-8e2e-42fc-9245-8e9cab6b7644?t=1480931851169","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8150%2B51.jpg/a7e07245-4c57-4b8b-b183-47dc6840a096?t=1480932072615","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8157%2B58.jpg/fc8fea79-dc2f-4c96-ba19-f28f7ce47029?t=1480931865929","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8200.jpg/8fd28a23-8a46-4340-8f01-bcbc13e8e1b9?t=1480931882560","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8214%2B15.jpg/c4bf10a5-42f8-40d9-94fc-78768248973e?t=1480932096789","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8220%2B21.jpg/2913f941-a9e4-4d67-ab02-13b021a80db0?t=1480932109453","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8227%2B28.jpg/4a673151-9196-4409-962d-828490577f6c?t=1480932123885","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8233%2B34.jpg/b157b6c1-1caf-48f3-9ade-2744e8924181?t=1480932085350","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8342.jpg/f0ea1be8-8f64-44d9-a17c-852edcf0df66?t=1480932135000","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8433%2B34.jpg/b9be0bab-eb11-44ad-83ba-0504471cde70?t=1480932150000","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8454%2B55.jpg/f2a669a3-589b-4e44-a67c-f8bd3fb26313?t=1480932161000","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8464%2B65.jpg/f01015bd-d088-4a29-aae2-8d3cc29a2e26?t=1480932173000","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8468%2B69.jpg/77c018cc-c851-40b6-92b4-9ed2a700f450?t=1480932184000","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8484%2B85.jpg/37a606c8-5e9b-4509-ba1a-f318704164ea?t=1480932196000","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8497%2B98.jpg/0aaca524-f6a7-4c87-a640-b3d2989fe3a3?t=1480932209000","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8519%2B20.jpg/ed53cd5d-c27d-4ef9-8914-891f9806e330?t=1480932225000","Camp de futbol La Barruana","","","Imatge del projecte","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1229165/%C2%A9Adria+Goula_MG_8528%2B29.jpg/8ec428a7-c9e6-4320-ac5c-6226dcd86e1a?t=1480932374000","Camp de futbol La Barruana","","2012-12-01T00:00:00.000Z","2013-09-02T00:00:00.000Z","2015-01-14T00:00:00.000Z","1970-01-01T00:00:00.000Z","Sant Vicenç dels Horts DF Carlos Llinás Carmona, arquitecte (AMB), DE Mónica Mauricio, arquitecte tècnic (AMB) Carlos Llinás Carmona Cots i Claret Pasquina, S.A. El projecte es va redactar a partir de l'encàrrec de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, per a reformar el camp de futbol de ""La Barruana"" amb uns vestidors en funcionament des de principis dels anys noranta i un terreny de joc de sauló compactat. Es va plantejar una actuació per 3 fases, de les quals s'han realitzat actualment les dues corresponents a la instal•lació de gespa artificial que inclou un nou camp de futbol cinc i el nou edifici de vestidors amb grades per una capacitat de 200 persones assegudes.

La darrera fase contempla l'enderroc de l'edifici dels antics vestidors, i finalitza amb la urbanització de les voreres de l'entorn. L'actuació va consistir a plantejar un únic edifici de vestidors i grades al costat nord del camp, en el límit entre la zona residencial i industrial on es troba l'equipament, amb l'accés des de la planta primera per facilitar l'accés a la graderia. Amb aquesta situació de límit, es va optar per un edifici en continuïtat amb la nova tanca del recinte, tant formalment com constructivament, amb un mateix material, formigó armat encofrat amb ""tablilla"".

Per sobre d'aquests murs, es va plantejar una única coberta lleugera de forma corba per a la protecció d'aquests espais i part de la grada exterior, amb un ràfec que arriba fins al límit d'aquesta.

S'organitza a través d'un vestíbul situat en aquesta planta que segrega les circulacions dels jugadors i del públic, amb els vestidors situats a la planta baixa. A la planta primera, a més del vestíbul d'accés a les grades, es troben els despatxos de gestió i administració, els lavabos per al públic i un petit bar amb entrada des del carrer i des de la zona d'espectadors. La circulació dels espectadors amb accés des de la primera planta i sortida directa al carrer, es va plantejar per evitar el seu pas pel nivell del terreny de joc. Carlos Llinás Carmona, arquitecte (AMB) Tamie Delgadillo Takahashi, arquitecta (AMB), Mónica Mauricio, arquitecte Tècnic (AMB), Martí Casbestany Puértolas, estructures (Cabestany Consultors), Cristian González Iglesias (instal·lacions, AIA), Marta Juanola García, control de qualitat (AMB), Ferran Roca Seba (estudiant arquitectura AMB) Camp de futbol La Barruana El camp de futbol de la ""La Barruana"" ha renovat la seva arquitectura. Un nou edifici que alberga els vestidors dona la benvinguda als visitants i organitza les circulacions entre els jugadors i el públic. El diàleg entre els nous materials aporten modernitat a una imatge renovada per la ""Barruana"".","2019-03-19T11:22:21.971Z" "63456c4afea76f287cac19e2","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/la-capsa-i-la-placa-joan-garcia-nieto/1231030/11656","Espai públic","El Prat de Llobregat","AMB / Ajuntament de El Prat de Llobregat","ca_ES","1231030","
EDIFICI POLIVALENT ""LA CAPSA""
Liquidació
Reforma edifici 1.787.169,81 €
Mobiliari 137.982,52 €
Equipament escènic 361.498,95 €
Senyalètica 10.527,00 €
Total Edifici 2.297.178,28 €
REURBANITZACIÓ DE LA PLAÇA JOAN GARCIA NIETO
Urbanització 661.420,00€
Total  2.958.598,28 €
","Equipaments Culturals","Realitzat","1.641 m² edificació
5.429 m² urbanització","","","","Carlos Llinás Carmona, arquitecte (AMB) Maria Sánchez Ramírez (AMB)","
Edifici polivalent ""La Capsa"" 1.400,29 €/m²
Reurbanització de la plaça Joan Garcia Nieto 121,83 €/m²
","","Dragados S.A. (edifici) / Construccions Rubau (plaça)","Aquest projecte dona resposta a la voluntat de l'Ajuntament del Prat del Llobregat de reobrir l'edifici La Capsa i recuperar la plaça Joan García-Nieto, dos espais afectats per les obres de la parada de metro Les Moreres.

Per a la reobertura de La Capsa s'ha plantejat un nou programa funcional de l'edifici, que preveu principalment un ús per a concerts, assajos, gravació i ensenyament de música moderna, sobretot amb instruments elèctrics. L'adequació de l'edifici als nous usos ha requerit diverses actuacions tant a l'interior com a l'exterior: canvis en la distribució inicial dels espais, remodelació de les instal·lacions, tractament acústic dels tancaments i revestiments, i rehabilitació de façanes. L'edifici La Capsa ocupa la franja nord del solar, amb una configuració lineal en planta en la qual la sala polivalent se situa al centre i ajuda a formalitzar un espai de connexió des d'on s'accedeix al bar i la zona d'oficines, al vestíbul de la sala o bé al nucli d'escales.

A la planta baixa es troba el bar, la sala polivalent i els bucs d'assaig, a més de la sala de concerts i els serveis per al públic. A la planta primera hi ha més espais destinats a bucs d'assaig, aules, un estudi de gravació, grups de lavabos i despatxos i una sala per a racks. Sota la prolongació de la coberta de la sala polivalent, se situa la cambra d'instal·lacions, amb la caldera i les màquines de climatització. Una vegada finalitzades les obres de rehabilitació de l'edifici, s'han realitzat projectes independents per a l'equipament escènic, el mobiliari i la senyalització de l'edifici, tots coordinats per l'AMB.

La intervenció de recuperació de la plaça Joan García-Nieto incorpora les dunes vegetals preexistents i adapta l'espai al nou perímetre. Originalment, a la plaça es diferenciava una zona propera a l'edificació, a nivell de la planta baixa, pavimentada amb asfalt, i una altra de situada a una cota més baixa acabada amb sauló i limitada per les dunes esmentades. La nova plaça manté aquesta diferenciació però fa desaparèixer l'esglaonat entre les dues zones per facilitar-ne l'accessibilitat; a més, es planteja un nou camí pavimentat amb asfalt que limita amb el sauló i ajuda a definir les zones de prat.

El nou arbrat s'ha disposat de manera semblant al preexistent i s'hi han afegit plantacions arbustives col·locades principalment entre les noves reixes de ventilació i la sortida d'emergència del metro. L'enllumenat s'ha col·locat a diferents altures amb el mateix model de lluminària, amb columna cilíndrica i un o diversos braços, en funció dels nivells lumínics requerits en els diferents espais de la plaça. 

Senyalització de l'edifici La Capsa

Per senyalitzar el nou espai complex, obert les 24 hores del dia, s'ha optat per donar continuïtat a la identitat corporativa que La Capsa tenia mentre era un projecte sense espai físic, però molt present al web i a les xarxes socials i molt ben valorat pels usuaris.

S'ha dissenyat un conjunt de recursos visuals senzills, potents i coherents, a partir d'un codi de signes universals fàcilment interpretables, per resoldre amb eficàcia els requisits funcionals i organitzatius bàsics: informar, identificar, orientar i facilitar la relació entre els fluxos dels usuaris.

Pel que fa a la forma, s'ha volgut utilitzar la tipografia Frutiger –present en la senyalització dels equipaments municipals– i aplicar el color negre només al logotip, per diferenciar-lo de la resta d'objectes gràfics. Es planteja, doncs, una paleta de colors blancs i grisos per als diferents elements, que contraresta la potència dels gràfics, i quan es tracta d'elements de gran format, s'alleugereixen mitjançant un traç ratllat inspirat en les ombres que projecten les lamel·les horitzontals que envolten l'edifici.

El resultat és una senyalització atractiva i amable, contundent però lleugera, molt integrada i que fa valer l'espai on s'ubica.

Superfície desglosada

EDIFICI POLIVALENT  ""LA CAPSA""
P1 Superfície construïda 924,20m²
Superfície construïda 580,80m²
P instal·lacions Superfície construïda 135,50m²
Total edifici 1.640,50m²
REURBANITZACIÓ DE LA PLAÇA JOAN GARCIA NIETO
Vial Pas de vianants 81,53m²
Total vial 81,53m²
Places i parcs Superfície sauló 1.320,97m²
Superfície pavimentada 2.278,25m²
Zona verda 1.748,25m²
Total plaça/parc 5.347,47m²
Total urbanització 5.429,00m²
","Després de la construcció de la estació de metro de ""Les Moreres"" la plaça de Joan García Nieto recupera les seves dunes vegetals i s'urbanitza donant accés al nou equipament polivalent municipal de ""La Capsa"" on els músics i les bandes podran assajar i fer concerts.","","Rehabilitació edifici La Capsa","Imatge del projete","http://www.amb.cat/documents/11656/1227614/%C2%A9Stela+Salinas_PORTADA.jpg/eacb1199-cc32-4f79-a453-0b0d51227bd4?t=1480934840238","Stela Salinas","Carlos Llinás (arquitecte AMB)","2.946.432 €","Equip AMB: Maria Sánchez, Olga Méliz, Tamie Delgadillo, Susana Casino, Jonatan Álvarez, Marta Juanola, Ferran Roca, Lídia Serrat, Stela Salinas. Arquitecte projecte original: Fernando Domínguez. Estructures: Martí Cabestany. Instal·lacions: Joan González Gou. Acústica: Higini Arau. Equipament escènic: Jordi Soler.","","","","","","2.1032040119171143","41.32986068725586","Territori","false","","","Cost total desglosat","
EDIFICI POLIVALENT  ""LA CAPSA""
Liquidació
Reforma Edifici 1.787.169,81 €
Mobiliari 137.982,52 €
Equipament escènic 361.498,95 €
Senyalètica 10.527,00 €
Total Edifici 2.297.178,28 €
REURBANITZACIÓ DE LA PLAÇA JOAN GARCIA NIETO
Urbanització 661.420,00€
Total  2.958.598,28 €
","","La Capsa i la plaça Joan García-Nieto","","","","","Exterior de l'edifici","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7812182/LaCapsa_150123_Stela+Salinas_0172.jpg/a58898aa-4f4e-48e9-a989-3654d698672a?t=1560247450240","Rehabilitació edifici La Capsa","","","Perspectiva del bar de l'edifici","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7812182/LaCapsa_150123_Stela+Salinas_0082.jpg/bb9e2330-b893-42ee-af69-4dab8a824f42?t=1560247416924","Galeria 2","","","Perspectiva del bar de l'edifici","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7812182/LaCapsa_150123_Stela+Salinas_0252.jpg/125eb52b-02c0-4b59-83d3-a948fdd2b91b?t=1560247467889","Galeria 3","","","Entrada de les oficines","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7812182/LaCapsa_150123_Stela+Salinas_0274.jpg/7b07805a-b617-4a1c-981e-9e83d6af6dfc?t=1560247530155","Galeria 4","","","Interior d'un buc d'assaig","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7812182/LaCapsa_150123_Stela+Salinas_0397.jpg/42907221-8e86-4e27-a3c9-fbc51dc019ab?t=1560247672041","Galeria 5","","","Porta del buc d'assaig","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7812182/LaCapsa_141009_Stela+Salinas_0028.jpg/543c8cb3-d750-4367-b3c7-06daae6c64a9?t=1560247361238","Galeria 6","","","Senyalització dels horaris del bar de l'equipament","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7812182/LaCapsa_141222_Stela+Salinas_0401.jpg/b2cd865d-ef58-4aa8-9216-7b1a762d1c7a?t=1560247375654","Galeria 8","","","Senyalització de la sala de concerts","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7812182/LaCapsa_150123_Stela+Salinas_0140.jpg/a36b1c8a-020d-4e3f-a0d4-a0b602961940?t=1560247434405","Galeria 9","","","Diverses senyalitzacions de l'equipament","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7812182/LaCapsa_150123_Stela+Salinas_0330.jpg/c6472cf9-bb8d-44d2-b595-71a4cc6cb94d?t=1560247546377","Galeria 10","","","Senyalització dels camerinos","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7812182/LaCapsa_150123_Stela+Salinas_0339.jpg/4f42ee69-d796-4031-beb2-b40665d333b3?t=1560247644684","Galeria 11","","","Senyalització dels diversos espais","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7812182/LaCapsa_150123_Stela+Salinas_0416.jpg/b3fb6702-18ec-42e8-b513-8a4054fcbc62?t=1560247750408","Galeria 12","","","Senyalització d'una de les aules","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7812182/LaCapsa_150123_Stela+Salinas_0443.jpg/13745c71-443b-4168-8757-74cd6cb5c58f?t=1560247767853","Galeria 13","","2012-11-01T00:00:00.000Z","","","2014-10-02T00:00:00.000Z","El Prat de Llobregat Carlos Llinás Carmona, arquitecte (AMB) Maria Sánchez Ramírez (AMB) Dragados S.A. (edifici) / Construccions Rubau (plaça) Aquest projecte dona resposta a la voluntat de l'Ajuntament del Prat del Llobregat de reobrir l'edifici La Capsa i recuperar la plaça Joan García-Nieto, dos espais afectats per les obres de la parada de metro Les Moreres.

Per a la reobertura de La Capsa s'ha plantejat un nou programa funcional de l'edifici, que preveu principalment un ús per a concerts, assajos, gravació i ensenyament de música moderna, sobretot amb instruments elèctrics. L'adequació de l'edifici als nous usos ha requerit diverses actuacions tant a l'interior com a l'exterior: canvis en la distribució inicial dels espais, remodelació de les instal·lacions, tractament acústic dels tancaments i revestiments, i rehabilitació de façanes. L'edifici La Capsa ocupa la franja nord del solar, amb una configuració lineal en planta en la qual la sala polivalent se situa al centre i ajuda a formalitzar un espai de connexió des d'on s'accedeix al bar i la zona d'oficines, al vestíbul de la sala o bé al nucli d'escales.

A la planta baixa es troba el bar, la sala polivalent i els bucs d'assaig, a més de la sala de concerts i els serveis per al públic. A la planta primera hi ha més espais destinats a bucs d'assaig, aules, un estudi de gravació, grups de lavabos i despatxos i una sala per a racks. Sota la prolongació de la coberta de la sala polivalent, se situa la cambra d'instal·lacions, amb la caldera i les màquines de climatització. Una vegada finalitzades les obres de rehabilitació de l'edifici, s'han realitzat projectes independents per a l'equipament escènic, el mobiliari i la senyalització de l'edifici, tots coordinats per l'AMB.

La intervenció de recuperació de la plaça Joan García-Nieto incorpora les dunes vegetals preexistents i adapta l'espai al nou perímetre. Originalment, a la plaça es diferenciava una zona propera a l'edificació, a nivell de la planta baixa, pavimentada amb asfalt, i una altra de situada a una cota més baixa acabada amb sauló i limitada per les dunes esmentades. La nova plaça manté aquesta diferenciació però fa desaparèixer l'esglaonat entre les dues zones per facilitar-ne l'accessibilitat; a més, es planteja un nou camí pavimentat amb asfalt que limita amb el sauló i ajuda a definir les zones de prat.

El nou arbrat s'ha disposat de manera semblant al preexistent i s'hi han afegit plantacions arbustives col·locades principalment entre les noves reixes de ventilació i la sortida d'emergència del metro. L'enllumenat s'ha col·locat a diferents altures amb el mateix model de lluminària, amb columna cilíndrica i un o diversos braços, en funció dels nivells lumínics requerits en els diferents espais de la plaça. 

Senyalització de l'edifici La Capsa

Per senyalitzar el nou espai complex, obert les 24 hores del dia, s'ha optat per donar continuïtat a la identitat corporativa que La Capsa tenia mentre era un projecte sense espai físic, però molt present al web i a les xarxes socials i molt ben valorat pels usuaris.

S'ha dissenyat un conjunt de recursos visuals senzills, potents i coherents, a partir d'un codi de signes universals fàcilment interpretables, per resoldre amb eficàcia els requisits funcionals i organitzatius bàsics: informar, identificar, orientar i facilitar la relació entre els fluxos dels usuaris.

Pel que fa a la forma, s'ha volgut utilitzar la tipografia Frutiger –present en la senyalització dels equipaments municipals– i aplicar el color negre només al logotip, per diferenciar-lo de la resta d'objectes gràfics. Es planteja, doncs, una paleta de colors blancs i grisos per als diferents elements, que contraresta la potència dels gràfics, i quan es tracta d'elements de gran format, s'alleugereixen mitjançant un traç ratllat inspirat en les ombres que projecten les lamel·les horitzontals que envolten l'edifici.

El resultat és una senyalització atractiva i amable, contundent però lleugera, molt integrada i que fa valer l'espai on s'ubica.

Superfície desglosada

EDIFICI POLIVALENT  ""LA CAPSA""
P1 Superfície construïda 924,20m²
Superfície construïda 580,80m²
P instal·lacions Superfície construïda 135,50m²
Total edifici 1.640,50m²
REURBANITZACIÓ DE LA PLAÇA JOAN GARCIA NIETO
Vial Pas de vianants 81,53m²
Total vial 81,53m²
Places i parcs Superfície sauló 1.320,97m²
Superfície pavimentada 2.278,25m²
Zona verda 1.748,25m²
Total plaça/parc 5.347,47m²
Total urbanització 5.429,00m²
Carlos Llinás (arquitecte AMB) Equip AMB: Maria Sánchez, Olga Méliz, Tamie Delgadillo, Susana Casino, Jonatan Álvarez, Marta Juanola, Ferran Roca, Lídia Serrat, Stela Salinas. Arquitecte projecte original: Fernando Domínguez. Estructures: Martí Cabestany. Instal·lacions: Joan González Gou. Acústica: Higini Arau. Equipament escènic: Jordi Soler. La Capsa i la plaça Joan García-Nieto Després de la construcció de la estació de metro de ""Les Moreres"" la plaça de Joan García Nieto recupera les seves dunes vegetals i s'urbanitza donant accés al nou equipament polivalent municipal de ""La Capsa"" on els músics i les bandes podran assajar i fer concerts.","2019-06-11T10:31:23.960Z" "63456c4afea76f287cac19e5","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/renovacio-de-l-avinguda-paral-lel/6056807/11656","Espai públic","Barcelona","Ajuntament de Barcelona","ca_ES","6056807","6.264.297,20 €","Carrers i places","Realitzat","73.744,10 m2","","","Montserrat Periel i Piquer, arquitecte, David Aguilar, enginyer obres públiques, Sara Ferrer Inaebnit, arquitecte, Carles Villasur, enginyer tècnic industrial, Francesc Germà, enginyer tècnic industrial, Cati Montserrat, enginyera agrònoma, Pepe Gil, topògraf","Montserrat Periel i Piquer, arquitecte David Aguilar, enginyer obres públiques","9.019.961,54 € / 73.744,10 m2 =122.31 €/m2","","COPISA","La revitalització i la recuperació de l'atractiu de l'avinguda Paral•lel de Barcelona són l'objectiu de partida de la remodelació d'aquest eix urbà. L'avinguda es caracteritza per trobar-se en el límit de tres Districtes de la ciutat -Ciutat Vella, Eixample i Sants Montjuïc- i la remodelació reconeix el diferent caràcter de les seves voreres, dels seus àmbits i de les trobades amb les trames de la ciutat que hi conflueixen. La intervenció pren com a fil conductor la millora de la connectivitat dels vianants, tant transversalment entre les dues voreres com longitudinalment al llarg de l'avinguda, i la creació de nous espais per a ús ciutadà.

Les actuacions principals de la remodelació són la ubicació del carril bicicleta al llarg de l'avinguda, amb la integració de nous passos per vianants de grans dimensions; la creació de noves places com a receptacles d'activitats a les trobades amb la trama de l'Eixample; la pavimentació de les cruïlles dels carrers del Poble Sec i la instal·lació de noves columnes multifuncionals.

El carril bici, ubicat a l'àmbit central, fracciona l'ample de la calçada , minimitza l'impacte dels carrils de circulació de vehicles i millora la sensació de proximitat entre les dues voreres. Els seus límits es composen per un parterre vegetal longitudinal i una peça de límit-separador de cautxú amb un nou disseny asimètric, que amb una secció triangular actua com a vorada pel cantó dels vehicles i com a pla inclinat enrasat amb el paviment pel cantó de les bicicletes. En els passos per vianants, aquest àmbit central es pavimenta amb granit per a identificar una zona de refugi per a vianants.

A la trobada de la vorera nord del Paral·lel amb la trama de carrers de l'Eixample, cadascuna de les sis noves places conformen un espai únic que integra la xarxa viària, d'amplada reduïda a 6 metresUn paviment de granit amb junts continus entre àmbits i passos de vianants de tota la dimensió de la plaça, permeten reconèixer el caràcter propi del conjunt de l'espai. El caràcter unitari es reforça amb una malla de punts d'il·luminació que resulta de la col·locació de la columna Paral·lel. La columna està dissenyada com a suport capaç d'unificar en un mateix element, amb la màxima flexibilitat i versatilitat, elements d'iluminació Led tant funcional com ornamental, elements de comunicació, càmeres i sensors. ","L'avinguda Paral·lel es transforma per millorar la connectivitat entre barris i la mobilitat per a vianants i bicicletes, a través de places en les seves interseccions i un carril bici a l'eix central de l'avinguda.","","Renovació de l'avinguda Paral·lel","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/00_%C2%A9Santiago+Periel_PORTADA.jpg/fff8e571-92b1-4f1e-9bf2-6516d6684730?t=1480940552791","Santiago Periel","Montserrat Periel i Piquer, arquitecta","9.019.961,54 €","Atenea, Seguretat i Salut / EACOM, Direcció d'obra de telecomunicacions","Ajuntament de Barcelona / Direcció de Serveis d'Espai Públic AMB","Santiago Periel","http://www.photoperiel.com/","","Santiago Periel","2.163322925567627","41.37498092651367","Territori","false","","","","","Seleccionada en el 9 Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba.","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_3.jpg/f7902173-05fa-4d07-a2a2-84cb9da536ac?t=1480940185000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_4.jpg/034507b6-1b8b-4520-8476-ee83408e5698?t=1480940199000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_DSC1861.jpg/ad763b20-c2e0-45e4-af35-475d81306b45?t=1480940598000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_DSC2192.jpg/a07d3b91-bf50-41ba-90fa-a8271aaf1893?t=1480940173000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_DSC2334.jpg/1ecd52ee-ea62-4701-9eae-a2cae2f83aef?t=1480940237000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_DSC2414.jpg/aa4adc1f-1a6e-4a57-ba1c-0c81d58a1bcb?t=1480940212000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_DSC2653Acoplada.jpg/83537245-8510-45fe-bccd-6c44d323a628?t=1480940249000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_DSC5130Acoplada.jpg/fe907e3a-e11d-45aa-8a45-ddcd5219de5a?t=1480940225000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_DSC5145Acoplada.jpg/7c3dfe99-ace4-43e3-b713-ec3fb296a06f?t=1480944570271","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Pano.jpg/946b9b43-aadc-4b52-a47e-488b5d6d993f?t=1480940298000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_PIAcoplada.jpg/ee8feb0b-ea8e-4e10-99c4-008fcd7e30d8?t=1480940286000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_01.jpg/d207cd2f-73de-4651-bf0d-8209ddc245a2?t=1480940263000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_02.jpg/24aa9406-c165-4e9f-89e3-7bee01b7758f?t=1480940311000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_03.jpg/3e5eb9cb-df81-46a0-ad13-5fc5c90e5347?t=1480940323000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_04.jpg/693f45e3-c18b-41d6-8283-7033a99ba7f8?t=1480940335000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_05.jpg/1a5cb74b-6404-46e0-9f9d-9279da8d6fef?t=1480940347000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_06.jpg/6a175c84-cdf4-45dd-a56c-27597c26e286?t=1480940358000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_07.jpg/9bca96c0-876c-4d50-bd6d-058d16a01ad3?t=1480940374000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_08.jpg/d2c79541-928e-40f3-a08f-ddb6e53fc8cc?t=1480940490000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_09.jpg/3a40d576-c2fd-492a-895b-c3ba8fb7c1af?t=1480940467000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_10.jpg/b9adb7d0-1fdd-4efe-b1c8-bcb6ad1f71ab?t=1480940479000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_11.jpg/945cef31-e40a-4836-a080-0d185652893d?t=1480940503000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_12.jpg/21011af1-7bf6-4567-a61b-8d8e22e6a8ff?t=1480940515000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_13.jpg/31b588fe-30fb-4510-a7ff-b9e40663556f?t=1480940528000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_14.jpg/41e59039-6dd0-483c-bd02-49d5e04c6e43?t=1480940540000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_15.jpg/173920f4-eb3c-4133-aec6-e056eb47dbd3?t=1480940563000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_16.jpg/c6fd7619-296e-4f46-9b2e-d86a1da68a62?t=1480940577000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","","Imatge del projecte","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6055267/%C2%A9Santiago+Periel_Remod+paral+lel_17.jpg/3d0c2cf6-a08d-4fae-a0f0-abdd62a1f11e?t=1480940588000","Renovació de l'avinguda Paral·lel","","2013-11-01T00:00:00.000Z","2014-05-08T00:00:00.000Z","2015-03-13T00:00:00.000Z","2015-03-13T00:00:00.000Z","Barcelona Montserrat Periel i Piquer, arquitecte, David Aguilar, enginyer obres públiques, Sara Ferrer Inaebnit, arquitecte, Carles Villasur, enginyer tècnic industrial, Francesc Germà, enginyer tècnic industrial, Cati Montserrat, enginyera agrònoma, Pepe Gil, topògraf Montserrat Periel i Piquer, arquitecte David Aguilar, enginyer obres públiques COPISA La revitalització i la recuperació de l'atractiu de l'avinguda Paral•lel de Barcelona són l'objectiu de partida de la remodelació d'aquest eix urbà. L'avinguda es caracteritza per trobar-se en el límit de tres Districtes de la ciutat -Ciutat Vella, Eixample i Sants Montjuïc- i la remodelació reconeix el diferent caràcter de les seves voreres, dels seus àmbits i de les trobades amb les trames de la ciutat que hi conflueixen. La intervenció pren com a fil conductor la millora de la connectivitat dels vianants, tant transversalment entre les dues voreres com longitudinalment al llarg de l'avinguda, i la creació de nous espais per a ús ciutadà.

Les actuacions principals de la remodelació són la ubicació del carril bicicleta al llarg de l'avinguda, amb la integració de nous passos per vianants de grans dimensions; la creació de noves places com a receptacles d'activitats a les trobades amb la trama de l'Eixample; la pavimentació de les cruïlles dels carrers del Poble Sec i la instal·lació de noves columnes multifuncionals.

El carril bici, ubicat a l'àmbit central, fracciona l'ample de la calçada , minimitza l'impacte dels carrils de circulació de vehicles i millora la sensació de proximitat entre les dues voreres. Els seus límits es composen per un parterre vegetal longitudinal i una peça de límit-separador de cautxú amb un nou disseny asimètric, que amb una secció triangular actua com a vorada pel cantó dels vehicles i com a pla inclinat enrasat amb el paviment pel cantó de les bicicletes. En els passos per vianants, aquest àmbit central es pavimenta amb granit per a identificar una zona de refugi per a vianants.

A la trobada de la vorera nord del Paral·lel amb la trama de carrers de l'Eixample, cadascuna de les sis noves places conformen un espai únic que integra la xarxa viària, d'amplada reduïda a 6 metresUn paviment de granit amb junts continus entre àmbits i passos de vianants de tota la dimensió de la plaça, permeten reconèixer el caràcter propi del conjunt de l'espai. El caràcter unitari es reforça amb una malla de punts d'il·luminació que resulta de la col·locació de la columna Paral·lel. La columna està dissenyada com a suport capaç d'unificar en un mateix element, amb la màxima flexibilitat i versatilitat, elements d'iluminació Led tant funcional com ornamental, elements de comunicació, càmeres i sensors.  Montserrat Periel i Piquer, arquitecta Atenea, Seguretat i Salut / EACOM, Direcció d'obra de telecomunicacions Renovació de l'avinguda Paral·lel L'avinguda Paral·lel es transforma per millorar la connectivitat entre barris i la mobilitat per a vianants i bicicletes, a través de places en les seves interseccions i un carril bici a l'eix central de l'avinguda.","2019-03-18T10:48:50.993Z" "63456c4afea76f287cac19e8","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/reconversio-d-un-equipament-esportiu-en-la-biblioteca-central-de-cerdanyola/6059327/11656","Espai públic","Cerdanyola del Vallès","Ajuntament de Cerdanyola del Vallès","ca_ES","6059327","3.743.307,64 €","Equipaments Culturals","Realitzat","4866.02 m2","","","Marina Salvador López, arquitecte (AMB) Jordi Colom Perna, arquitecte tècnic (AMB)","Marina Salvador López, arquitecta Joan Gonzàlez Gou, enginyer industrial - instal·lacions Paulino Vicente, arquitecte (BOMA SL)","958,68 €/m2","","Copisa Constructora Pirenaica, S.A.","L'objecte del projecte ha estat la reforma i rehabilitació d'un edifici existent destinat inicialment a equipament esportiu situat a la plaça Enric Granados núm 1-2, en ple centre de la ciutat de Cerdanyola del Vallès, per convertir-lo en la Biblioteca municipal principal de la ciutat, equipament llargament reivindicat per la ciutadania.

Els principals objectius de l'actuació han estat:
  1. La creació d'uns nous nuclis de comunicació vertical, fàcilment identificables per l'usuari que permetessin entendre ràpidament el seu funcionament, a través de la creació d'un vestíbul de doble alçada en l'accés principal, actuant com a nucli distribuïdor i col·locant dues escales interiors secundàries d' evacuació en els extrems dels diferents volums que fessin segura i ràpida l'evacuació.
  2. Regularització dels diferents nivells de forjats existents per poder obtenir plantes amb superfícies uniformes que permetessin adequar-se a les necessitats del nou ús, desenvolupant programes oberts.
  3. Versatilitat d'usos. L'edifici s'estructura amb tres accessos independents i interconnectats al mateix temps, que permeten un funcionament divers per zones segons les necessitats del moment.
El projecte ha mantingut la volumetria inicial, efectuant modificacions puntuals en planta baixa, realitzant apeuaments que permeten millorar la connectivitat entre l'exterior i l'interior.

Es crea un nou accés principal remarcat amb una marquesina metàl·lica que emfatitza l'entrada principal; es realitzen operacions de millora, col·locant una nova coberta aïllada, un nou mur cortina i un brise soleil que millora les condicions tèrmiques.","Reforma i rehabilitació integral d'un equipament esportiu existent per convertir-lo en la Biblioteca municipal principal de Cerdanyola del Vallès. El nou equipament millora la connectivitat entre interior i exterior i crea una marquesina que emfatitza l'accés principal.","","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_PORTADA.jpg/67c9b58f-e99b-41ab-9b1d-5b58cc83615e?t=1481097444000","Simón García","Marina Salvador López, arquitecta (AMB)","4.662.932,82 €","Robert Brufau, BBG estructures, recerca y rehabilitació, SLP Cristina Gil, arquitecta BBG estructures, recerca y rehabilitació, SLP Tomàs Gil, enginyer industrial- instal.lacions Verónica Delgado Llorente, arquitecta (AMB) Marc Alemany Carulla, estudiante d'arquitectura (AMB) Pamela Domínguez Lopera, estudiant d'arquitectura (AMB)","","","","","","2.142072916030884","41.49265670776367","Territori","false","","","","","Seleccionada en la 13a edició dels Premis Catalunya Construcció en la categoria d'intervenció en edificació existent.","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8287.jpg/1eff68a7-47f4-4f8a-b8ea-923c2e893217?t=1481097225000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8300.jpg/f297631e-0cd8-42f3-80b3-de2914266bef?t=1481097237000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8325.jpg/1361c8e9-f93b-4447-b7da-8ef9429910ab?t=1481097352000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8362.jpg/ff04088a-c3f7-42f7-82c5-d419ad22ecf2?t=1481097248000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8436.jpg/1a3aa26e-5379-4e25-8983-56297ecea59d?t=1481097265000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8455.jpg/63024595-9ca0-46d4-802e-0b10668b499e?t=1481097340000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8481.jpg/1e3cb167-a3c0-42e9-934f-84d974e9d6ab?t=1481097399000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8492.jpg/576f21c7-30f6-4a40-bfb2-6abdd823cd62?t=1481097363000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8572.jpg/b6a88e3c-4a77-4dca-8f12-ca4cc3a25560?t=1481097376000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8626.jpg/adda3d1b-f997-4b01-8b15-16b3e67a8f8a?t=1481097387000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8632.jpg/1e880c73-f195-4ecf-af59-a08a095430af?t=1481097423000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8637.jpg/0cb1a685-7bd3-422a-96f5-fa78ce44c5e1?t=1481097435000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","","Imatge del projecte","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/6058262/%C2%A9Simon+Garcia_SG1503_8642.jpg/4e42028b-5f9d-4f7b-b648-51986a1995be?t=1481097411000","Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola","","2013-06-01T00:00:00.000Z","2013-12-09T00:00:00.000Z","2015-02-18T00:00:00.000Z","1970-01-01T00:00:00.000Z","Cerdanyola del Vallès Marina Salvador López, arquitecte (AMB) Jordi Colom Perna, arquitecte tècnic (AMB) Marina Salvador López, arquitecta Joan Gonzàlez Gou, enginyer industrial - instal·lacions Paulino Vicente, arquitecte (BOMA SL) Copisa Constructora Pirenaica, S.A. L'objecte del projecte ha estat la reforma i rehabilitació d'un edifici existent destinat inicialment a equipament esportiu situat a la plaça Enric Granados núm 1-2, en ple centre de la ciutat de Cerdanyola del Vallès, per convertir-lo en la Biblioteca municipal principal de la ciutat, equipament llargament reivindicat per la ciutadania.

Els principals objectius de l'actuació han estat:
  1. La creació d'uns nous nuclis de comunicació vertical, fàcilment identificables per l'usuari que permetessin entendre ràpidament el seu funcionament, a través de la creació d'un vestíbul de doble alçada en l'accés principal, actuant com a nucli distribuïdor i col·locant dues escales interiors secundàries d' evacuació en els extrems dels diferents volums que fessin segura i ràpida l'evacuació.
  2. Regularització dels diferents nivells de forjats existents per poder obtenir plantes amb superfícies uniformes que permetessin adequar-se a les necessitats del nou ús, desenvolupant programes oberts.
  3. Versatilitat d'usos. L'edifici s'estructura amb tres accessos independents i interconnectats al mateix temps, que permeten un funcionament divers per zones segons les necessitats del moment.
El projecte ha mantingut la volumetria inicial, efectuant modificacions puntuals en planta baixa, realitzant apeuaments que permeten millorar la connectivitat entre l'exterior i l'interior.

Es crea un nou accés principal remarcat amb una marquesina metàl·lica que emfatitza l'entrada principal; es realitzen operacions de millora, col·locant una nova coberta aïllada, un nou mur cortina i un brise soleil que millora les condicions tèrmiques. Marina Salvador López, arquitecta (AMB) Robert Brufau, BBG estructures, recerca y rehabilitació, SLP Cristina Gil, arquitecta BBG estructures, recerca y rehabilitació, SLP Tomàs Gil, enginyer industrial- instal.lacions Verónica Delgado Llorente, arquitecta (AMB) Marc Alemany Carulla, estudiante d'arquitectura (AMB) Pamela Domínguez Lopera, estudiant d'arquitectura (AMB) Reconversió d'un equipament esportiu en la biblioteca central de Cerdanyola Reforma i rehabilitació integral d'un equipament esportiu existent per convertir-lo en la Biblioteca municipal principal de Cerdanyola del Vallès. El nou equipament millora la connectivitat entre interior i exterior i crea una marquesina que emfatitza l'accés principal.","2019-03-19T11:06:39.821Z" "63456c4afea76f287cac19eb","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/peatonalitzacio-i-arranjament-del-carrer-major-de-castellbisbal/6059535/11656","Espai públic","Castellbisbal","Àrea Metropolitana de Barcelona / Ajuntament de Castellbisbal","ca_ES","6059535","248.633,93 €","Carrers i places","Realitzat","827 m2","","","Cristina Sáez, arquitecta (AMB) Joan Roca, enginyer tècnic d'obres públiques (AMB)","Cristina Sáez, arquitecta (AMB) Xavier Nogués, arquitecte (AMB)"," 450€/m2","","SICCSA-ARCHS-C.MAJOR UTE","El projecte sorgeix a partir de l'elaboració de l'estudi sobre criteris d'ordenació de l'espai públic del nucli antic de Castellbisbal. Aquest estudi estableix les diferents característiques i tipologies de carrers per poder assolir una sèrie de pautes d'actuació amb la finalitat d'aconseguir una imatge d'identificació del nucli antic.

El nucli antic de Castellbisbal es situa dins el nucli urbà, representant aproximadament un terç del seu àmbit. La disposició de carrers presenta esquema en forma de pinta i té com a eix vertebrador el Carrer Major i la seva continuïtat al Carrer Pi i Margall.

A partir d'aquest eix es van distribuint una sèrie de carrers estrets en sentit transversal que connecten el carrer Major amb la resta de trama urbana situant-se dins de l'àmbit algunes edificacions d'interès patrimonial. La intervenció proposa la reurbanització del Carrer Major en el tram comprès entre l'Avinguda Gaudí i el Carrer Sol. L'amplada mitja del carrer és de 4,50 metres i presenta una línia de façana molt irregular donant pas a un petit eixamplament al punt mig de l'àmbit, just davant de Ca l'Espardanyer.

Al seu estat inicial, el carrer presentava trànsit rodat en un únic carril de circulació i dos voreres estretes elevades a banda i banda d'amplada inferior a un metre. Es tracta de l'únic tram que no presenta secció de plataforma única, i la intervenció transforma la secció del carrer en un únic nivell. D'aquesta manera, s'aconsegueix consolidar el model de recuperació de l'espai per als vianants en detriment dels vehicles en la totalitat del Carrer Major. El punt de partida del projecte marca una línia longitudinal que separa l'àmbit del carrer en dos rasants que conflueixen en un aiguafons lleugerament descentrat. Per una banda, es vol marcar el recorregut principal del vianant i per altra, l'àmbit de circulació rodada. Aquest fet s'aconsegueix  disposant el paviment amb diferents orientacions.

La pavimentació del carrer es basa en llambordes de formigó prefabricat de 30x20x10cm (peça tècnica VS5) disposades sobre una base d'ull de perdiu. Al tram del Carrer Rabella entre Carrer Major i Carrer Miquel es proposa la construcció d'unes escales per connectar ambdós carrers i salvar la diferencia de cota.

La proposta incorpora també la renovació de l'enllumenat públic instaurant el sistema Led, així com la renovació dels serveis urbans (clavegueram, aigua, telefonia i fibra òptica).

Els elements urbans que es disposen segueixen els criteris de les fases anteriors. Es disposa una petita agrupació de jardineres davant de l'espai generat a la façana de Ca l'Espardanyer per mostrar la singularitat de l'edificació dins el tram.

L'actuació presenta una longitud de 140 metres i una superfície de 827 m2.","El carrer Major entre l'avinguda Gaudí i el carrer Sol es transforma en un eix cívic amb trànsit rodat restringit i renova els seus serveis i instal·lacions públiques","","Peatonalització i arranjament del Carrer Major de Castellbisbal","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/6059104/%C2%A9Jordi+Surroca_portada.jpg/1c3c15ad-9046-4b01-9e0f-7c7f376d1582?t=1481099894000","Jordi Surroca","Cristina Sáez, arquitecta (AMB)","372.672,89 €","Sara Arguedas, enginyera tècnica industrial (AMB), Cinta Alegre, arquitecta (AMB), Olga Salve, estudiant PFC arquitectura (AMB), Mina Sanatgar, estudiant PFC arquitectura (AMB)","","Pàgina web del fotògraf","http://www.jordisurroca.com/","","Pàgina web del fotògraf","1.9802709817886353","41.476417541503906","Territori","false","","","","","","Peatonalització i arranjament del Carrer Major de Castellbisbal","","","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6059104/%C2%A9Jordi+Surroca_CM_Castellbisbal_001.jpg/ce1b08e6-9d6e-4a31-970e-00284f91afe4?t=1481097850000","Peatonalització i arranjament del Carrer Major de Castellbisbal","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6059104/%C2%A9Jordi+Surroca_CM_Castellbisbal_19_32.jpg/59236019-3184-46a2-bb70-978958e0f951?t=1481099892000","Peatonalització i arranjament del Carrer Major de Castellbisbal","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6059104/%C2%A9Jordi+Surroca_CM_Castellbisbal_43_4.jpg/6d5f0079-7cfb-4af8-8922-441aef7beb33?t=1481099893000","Peatonalització i arranjament del Carrer Major de Castellbisbal","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6059104/%C2%A9Jordi+Surroca_CM_Castellbisbal_105_14.jpg/7902847c-e60e-4b4d-a2f9-078f3b3991d6?t=1481099893000","Peatonalització i arranjament del Carrer Major de Castellbisbal","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6059104/%C2%A9Jordi+Surroca_CM_Castellbisbal_297.jpg/334f9483-c8c3-4a97-9d10-cc0013343ce9?t=1481099893000","Peatonalització i arranjament del Carrer Major de Castellbisbal","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6059104/%C2%A9Jordi+Surroca_CM_Castellbisbal_307_12_1.jpg/17b90c5d-f840-4abf-a41b-1699d2b41bd8?t=1481099893000","Peatonalització i arranjament del Carrer Major de Castellbisbal","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6059104/%C2%A9Jordi+Surroca_CM_Castellbisbal_326.jpg/25a620ef-a226-4126-97fa-ff84140932cf?t=1481099893000","Peatonalització i arranjament del Carrer Major de Castellbisbal","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6059104/%C2%A9Jordi+Surroca_CM_Castellbisbal_339.jpg/e8f40db6-df55-4833-ae41-45dc14c8d083?t=1481099894000","Peatonalització i arranjament del Carrer Major de Castellbisbal","","2014-03-01T00:00:00.000Z","","","2015-07-02T00:00:00.000Z","Castellbisbal Cristina Sáez, arquitecta (AMB) Joan Roca, enginyer tècnic d'obres públiques (AMB) Cristina Sáez, arquitecta (AMB) Xavier Nogués, arquitecte (AMB) SICCSA-ARCHS-C.MAJOR UTE El projecte sorgeix a partir de l'elaboració de l'estudi sobre criteris d'ordenació de l'espai públic del nucli antic de Castellbisbal. Aquest estudi estableix les diferents característiques i tipologies de carrers per poder assolir una sèrie de pautes d'actuació amb la finalitat d'aconseguir una imatge d'identificació del nucli antic.

El nucli antic de Castellbisbal es situa dins el nucli urbà, representant aproximadament un terç del seu àmbit. La disposició de carrers presenta esquema en forma de pinta i té com a eix vertebrador el Carrer Major i la seva continuïtat al Carrer Pi i Margall.

A partir d'aquest eix es van distribuint una sèrie de carrers estrets en sentit transversal que connecten el carrer Major amb la resta de trama urbana situant-se dins de l'àmbit algunes edificacions d'interès patrimonial. La intervenció proposa la reurbanització del Carrer Major en el tram comprès entre l'Avinguda Gaudí i el Carrer Sol. L'amplada mitja del carrer és de 4,50 metres i presenta una línia de façana molt irregular donant pas a un petit eixamplament al punt mig de l'àmbit, just davant de Ca l'Espardanyer.

Al seu estat inicial, el carrer presentava trànsit rodat en un únic carril de circulació i dos voreres estretes elevades a banda i banda d'amplada inferior a un metre. Es tracta de l'únic tram que no presenta secció de plataforma única, i la intervenció transforma la secció del carrer en un únic nivell. D'aquesta manera, s'aconsegueix consolidar el model de recuperació de l'espai per als vianants en detriment dels vehicles en la totalitat del Carrer Major. El punt de partida del projecte marca una línia longitudinal que separa l'àmbit del carrer en dos rasants que conflueixen en un aiguafons lleugerament descentrat. Per una banda, es vol marcar el recorregut principal del vianant i per altra, l'àmbit de circulació rodada. Aquest fet s'aconsegueix  disposant el paviment amb diferents orientacions.

La pavimentació del carrer es basa en llambordes de formigó prefabricat de 30x20x10cm (peça tècnica VS5) disposades sobre una base d'ull de perdiu. Al tram del Carrer Rabella entre Carrer Major i Carrer Miquel es proposa la construcció d'unes escales per connectar ambdós carrers i salvar la diferencia de cota.

La proposta incorpora també la renovació de l'enllumenat públic instaurant el sistema Led, així com la renovació dels serveis urbans (clavegueram, aigua, telefonia i fibra òptica).

Els elements urbans que es disposen segueixen els criteris de les fases anteriors. Es disposa una petita agrupació de jardineres davant de l'espai generat a la façana de Ca l'Espardanyer per mostrar la singularitat de l'edificació dins el tram.

L'actuació presenta una longitud de 140 metres i una superfície de 827 m2. Cristina Sáez, arquitecta (AMB) Sara Arguedas, enginyera tècnica industrial (AMB), Cinta Alegre, arquitecta (AMB), Olga Salve, estudiant PFC arquitectura (AMB), Mina Sanatgar, estudiant PFC arquitectura (AMB) Peatonalització i arranjament del Carrer Major de Castellbisbal El carrer Major entre l'avinguda Gaudí i el carrer Sol es transforma en un eix cívic amb trànsit rodat restringit i renova els seus serveis i instal·lacions públiques","2019-07-01T09:34:28.664Z" "63456c4afea76f287cac19ee","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/camp-d-atletisme-antonio-amoros/6060030/11656","Espai públic","Santa Coloma de Gramenet","Ajuntament Santa Coloma de Gramenet / AMB","ca_ES","6060030","3.225.986,17 €","Equipaments Esportius","Realitzat","968 m² edificació
20.537 m² urbanització ","","","","","","","Bigas","El solar on s'ubica el nou equipament esportiu, situat a l'extrem sud de Can Zam, està limitat per l'avinguda Pallaresa, el passeig de Salzereda a tocar del riu Besòs, el futur carrer d'Anselm del Riu i el passatge que confronta amb dos camps de futbol municipals i la rampa d'accés a les cotxeres de la línia 9 del metro. Aquesta ubicació permet vincular la pràctica de l'atletisme amb l'activitat esportiva que es desenvolupa tant al parc de Can Zam com als camps de futbol i a l'espai a prop del riu.

El projecte del camp d'atletisme Antonio Amorós dona resposta a dos requisits de partida: incloure una pista d'atletisme de dimensions i condicions reglamentàries, i garantir l'accessibilitat a un equipament que es completa amb un edifici de vestidors, una petita torre per a la foto d'arribada (foto finish) i una graderia amb una capacitat d'unes 400 persones.

La pista d'atletisme és del tipus ATL-3, de 400 metres de corda amb vuit carrers i zones interiors per a salts d'alçada i de perxa, de llargada i triple salt, gespa natural per als llançaments i una zona perimetral de 3 metres d'amplada per a l'escalfament. El conjunt de les construccions –edifici de vestidors, graderia i foto d'arribada– defineix una de les façanes longitudinals de la pista i es mostra com un cos lineal que es corona amb l'element de la foto d'arribada, de més alçada. Aquesta posició dona molta permeabilitat dels diferents edificis cap a la pista i configura el límit cap a la rampa del metro i els camps de futbol.

El programa de l'edifici de vestidors es desenvolupa en un únic nivell a peu pla de la pista, per garantir l'accessibilitat a tothom. Amb una planta en forma rectangular i una composició de façanes que aposta per l'obertura cap a l'activitat esportiva i el tancament respecte als vials adjacents, l'edifici es composa de vestíbul, vestidors, una sala de reunions, una sala d'usos múltiples, espais per als serveis tècnics de suport de l'equipament i lavabos per als espectadors. La distribució en planta es vertebra a través d'un doble passadís a banda i banda de les dependències. Una obertura a la coberta a la part central de la planta garanteix la ventilació creuada i permet l'entrada de llum natural a tots els espais.

El conjunt té un únic accés principal, tant per a esportistes com per al públic, des del passatge que toca a l'equipament dels camps de futbol. Hi ha a més a més una entrada de manteniment des de l'avinguda Pallaresa i altres accessos, necessaris per a l'evacuació de la pista en cas que se celebrin actes extraordinaris. El recinte està envoltat per una tanca calada que resol la diferència de cota amb l'entorn. ","Situat al marge del riu Besòs, el nou equipament esportiu planteja una pista d'atletisme de 400 metres de corda i 8 carrers, un edifici de serveis a la pista, fotofinish i una graderia per un aforament aproximat de 400 persones.","","Camp d'atletisme a Can Zam","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_PORTADA.jpg/ea389aa1-709e-48c5-aa45-d1723f64e8b6?t=1481108781422","Eduard Selva","Blanca Noguera, Oriol Ribera (AMB)","3.065.991 €","Equip AMB: Albert Dalmau, Vera Kolina, Gisela Traby, Jordi Bardolet, Marta Juanola, Raquel Mortal Estructures: Campanyà Vinyeta Arquitectes","","Pàgina web del fotògraf","http://www.eduardselva.com/","","Pàgina web del fotògraf","Pàgina web Campanyà Vinyeta Arquitectes","http://www.www.cvarq.com/","","Pàgina web Campanyà Vinyeta Arquitectes","2.200066089630127","41.45341873168945","Territori","false","","","","","","Camp d'atletisme Antonio Amorós","","","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB02_01.jpg/4c4f68aa-e9fe-44fd-be45-43ae7b400116?t=1481108777000","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB02_02.jpg/7dc29d44-a66f-40b4-b0a9-a61a814ed240?t=1481108778000","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB02_03.jpg/1b1bc51a-881d-472f-8b3a-16a57d5a87be?t=1481108778000","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB02_04.jpg/007a52be-8f69-4e60-ab23-9a452e74d9b5?t=1481108778000","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB02_05.jpg/8ac6cdad-b125-401d-91c4-ee53d0782ab4?t=1481108778000","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB02_06.jpg/02a22b84-47d7-4dfa-b97b-f3c31277b0cc?t=1481111310960","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB02_07.jpg/260d6dd2-ce16-4e3b-bd91-7ac0b31db3a5?t=1481111322304","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB03_01.jpg/44777bf0-fabc-4331-85bc-4764f356270f?t=1481111348083","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB03_02.jpg/39ac14e9-3e90-46cd-8919-f5611f2e0b21?t=1481111361930","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB03_04.jpg/48f97c0d-b16c-4843-be47-0aac89411677?t=1481111374535","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB03_05.jpg/0b48a0ad-d104-40c5-b980-d781b3440fe2?t=1481111386650","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB03_06.jpg/98a787fa-9488-49c8-9883-79017b4c7963?t=1481111408192","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB03_07.jpg/c728ca05-1dd5-452c-b205-705034e49cd5?t=1481111427086","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB03_08.jpg/bc3f54e7-7c1e-4c95-82bf-06903cc152a9?t=1481111446953","Camp d'atletisme a Can Zam","","","Imatge del projecte","","Eduard Selva","http://www.amb.cat/documents/11656/6059815/%C2%A9Eduard+Selva_AMB03_09.jpg/9d4a42fa-0fac-4e34-a363-a7f3167fc1f8?t=1481111459188","Camp d'atletisme a Can Zam","","2012-01-01T00:00:00.000Z","","","2015-01-02T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet Bigas El solar on s'ubica el nou equipament esportiu, situat a l'extrem sud de Can Zam, està limitat per l'avinguda Pallaresa, el passeig de Salzereda a tocar del riu Besòs, el futur carrer d'Anselm del Riu i el passatge que confronta amb dos camps de futbol municipals i la rampa d'accés a les cotxeres de la línia 9 del metro. Aquesta ubicació permet vincular la pràctica de l'atletisme amb l'activitat esportiva que es desenvolupa tant al parc de Can Zam com als camps de futbol i a l'espai a prop del riu.

El projecte del camp d'atletisme Antonio Amorós dona resposta a dos requisits de partida: incloure una pista d'atletisme de dimensions i condicions reglamentàries, i garantir l'accessibilitat a un equipament que es completa amb un edifici de vestidors, una petita torre per a la foto d'arribada (foto finish) i una graderia amb una capacitat d'unes 400 persones.

La pista d'atletisme és del tipus ATL-3, de 400 metres de corda amb vuit carrers i zones interiors per a salts d'alçada i de perxa, de llargada i triple salt, gespa natural per als llançaments i una zona perimetral de 3 metres d'amplada per a l'escalfament. El conjunt de les construccions –edifici de vestidors, graderia i foto d'arribada– defineix una de les façanes longitudinals de la pista i es mostra com un cos lineal que es corona amb l'element de la foto d'arribada, de més alçada. Aquesta posició dona molta permeabilitat dels diferents edificis cap a la pista i configura el límit cap a la rampa del metro i els camps de futbol.

El programa de l'edifici de vestidors es desenvolupa en un únic nivell a peu pla de la pista, per garantir l'accessibilitat a tothom. Amb una planta en forma rectangular i una composició de façanes que aposta per l'obertura cap a l'activitat esportiva i el tancament respecte als vials adjacents, l'edifici es composa de vestíbul, vestidors, una sala de reunions, una sala d'usos múltiples, espais per als serveis tècnics de suport de l'equipament i lavabos per als espectadors. La distribució en planta es vertebra a través d'un doble passadís a banda i banda de les dependències. Una obertura a la coberta a la part central de la planta garanteix la ventilació creuada i permet l'entrada de llum natural a tots els espais.

El conjunt té un únic accés principal, tant per a esportistes com per al públic, des del passatge que toca a l'equipament dels camps de futbol. Hi ha a més a més una entrada de manteniment des de l'avinguda Pallaresa i altres accessos, necessaris per a l'evacuació de la pista en cas que se celebrin actes extraordinaris. El recinte està envoltat per una tanca calada que resol la diferència de cota amb l'entorn.  Blanca Noguera, Oriol Ribera (AMB) Equip AMB: Albert Dalmau, Vera Kolina, Gisela Traby, Jordi Bardolet, Marta Juanola, Raquel Mortal Estructures: Campanyà Vinyeta Arquitectes Camp d'atletisme Antonio Amorós Situat al marge del riu Besòs, el nou equipament esportiu planteja una pista d'atletisme de 400 metres de corda i 8 carrers, un edifici de serveis a la pista, fotofinish i una graderia per un aforament aproximat de 400 persones.","2019-07-01T09:28:59.560Z" "63456c4afea76f287cac19f1","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/una-via-civica-a-la-carretera-de-sant-climent/6065916/11656","Espai públic","Sant Climent de Llobregat","","ca_ES","6065916","","Vies i carreteres","Realitzat","2.328 m²","","","","","","","Construcciones y servicios Faus","La intervenció té com a objectiu habilitar un espai per a la circulació de vianants i bicicletes que connecti els municipis de Sant Climent de Llobregat i Viladecans al llarg de la carretera BV-2003 que transcorre paral·lela a la riera de Sant Climent. També vol ser un element paisatgístic contundent capaç de donar forma a un ambiciós projecte d'àmbit metropolità: connectar el massís del Garraf amb el Parc Agrari del Baix Llobregat i els espais naturals del Delta seguint el traçat natural de la riera.

La proposta, executada amb materials econòmics i senzills, cobreix el tram comprès entre el límit del terme municipal i l'inici de la trama urbana de Sant Climent. L'àmbit d'intervenció és l'espai disponible entre la línia blanca de límit de carril i el canvi de pendent de l'accident topogràfic que és la riera. En aquest espai s'encaixa una cinta de formigó groc que s'eixampla allà on el terreny ho permet.

A les dues esplanades preexistents la cinta configura unes àrees de descans on es col·loquen el mobiliari i la vegetació. Els bàculs existents es desplacen a l'altra banda de la calçada per donar continuïtat a la línia de llum, i s'instal·la un fanal que il·lumina el nou pas de vianants i la parada d'autobús.

A la banda de la carretera, la cinta de formigó està delimitada per una franja contínua de peces prefabricades de formigó que inclou la vorada. Aquesta franja garanteix la protecció del trànsit pesat, resol els guals i acomoda els nous serveis i els seus registres. A la banda de la riera, es col·loquen els elements de protecció: vegetació quan hi ha talussos i barana d'acer galvanitzat sobre el mur de contenció. En el punt de connexió amb la trama urbana, s'amplia l'estructura del pont de la riera per habilitar un pas de vianants i resoldre el punt de trobada amb la vorera existent.","Projecte de la via cívica a la carretera de Sant Climent (tram entre el terme municipal de Viladecans i la riera de Salom)  ","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_PORTADA.jpg/2b79fcdc-f1c8-4546-9348-39f21e6fb7a7?t=1481272937079","María José Reyes","Noemí Martínez, Luisa Solsona, Virgínia Díaz del Río (AMB)","376.487 €","Equip AMB: Jordi Larruy, Joaquim Ventura, Sara Arguedas, Jordi Bardolet, Judit Bertran","","Pàgina web de María José Reyes","http://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web de María José Reyes","2.0053610801696777","41.33091354370117","Territori","false","","","","","Seleccionada, Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba 2016. Categoría: Articulació.","Una via cívica a la carretera de Sant Climent","","","","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes-.jpg/37eb5033-4e7c-4c15-91ea-da5adce1f07a?t=1481272459000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1439-D800-004-01.jpg/0cd2424d-c064-454f-94ae-94154810fb50?t=1481272471000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1439-D800-026-01.jpg/5391d145-bea1-4d74-98e3-20487a21058b?t=1481272483000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1439-D800-086-01.jpg/6e7093fb-7a6b-4251-af2f-7a58f6bee34f?t=1481272502000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1439-D800-125-01.jpg/8cbdcfbb-87ce-4a03-9d1a-4c65445ac9ff?t=1481272746000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1439-D800-197-01.jpg/13de921c-f3d2-418d-ad7d-e9a816af8e8b?t=1481272787000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1439-D800-pan03-047+a+053.jpg/9841889e-b1f9-478e-9475-285137c03c87?t=1481272763000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1439-D800-pan10-149+a+153.jpg/4d431be3-159b-4b8b-be3c-8de36c28d2ff?t=1481272774000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1440-D800-028-01.jpg/363f6324-ec2c-43c9-9d40-5fdbf011a2e5?t=1481272813000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1440-D800-043-02.jpg/bddca3a2-adc7-4e2d-bbeb-a0f9ec61f2b6?t=1481272831000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1440-D800-088-01.jpg/50ab36b2-ecd9-4fc0-b89e-f0f88aeeea17?t=1481272800000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1440-D800-088-02.jpg/ed88fceb-3bc0-47b0-a21d-4f5026334edf?t=1481272843000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1440-D800-093-01.jpg/9f7bd8f1-65ba-4713-b09e-785550b97b1e?t=1481272876000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1440-D800-094-01.jpg/e9f7c742-d0b4-4773-bf35-4c1c4d982b58?t=1481272925000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1440-D800-119-01.jpg/34e1eb37-931a-4abe-8a95-9af5bb55249e?t=1481272891000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1440-D800-121-01.jpg/87903139-002d-4503-8b4b-7fbee20c7bdb?t=1481272914000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6064863/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1444-D800-017-01.jpg/fa7d0b42-a301-4b81-ab3d-b0aede22f2a5?t=1481272961000","","","true","2013-06-01T00:00:00.000Z","","","2015-11-01T00:00:00.000Z","Sant Climent de Llobregat Construcciones y servicios Faus La intervenció té com a objectiu habilitar un espai per a la circulació de vianants i bicicletes que connecti els municipis de Sant Climent de Llobregat i Viladecans al llarg de la carretera BV-2003 que transcorre paral·lela a la riera de Sant Climent. També vol ser un element paisatgístic contundent capaç de donar forma a un ambiciós projecte d'àmbit metropolità: connectar el massís del Garraf amb el Parc Agrari del Baix Llobregat i els espais naturals del Delta seguint el traçat natural de la riera.

La proposta, executada amb materials econòmics i senzills, cobreix el tram comprès entre el límit del terme municipal i l'inici de la trama urbana de Sant Climent. L'àmbit d'intervenció és l'espai disponible entre la línia blanca de límit de carril i el canvi de pendent de l'accident topogràfic que és la riera. En aquest espai s'encaixa una cinta de formigó groc que s'eixampla allà on el terreny ho permet.

A les dues esplanades preexistents la cinta configura unes àrees de descans on es col·loquen el mobiliari i la vegetació. Els bàculs existents es desplacen a l'altra banda de la calçada per donar continuïtat a la línia de llum, i s'instal·la un fanal que il·lumina el nou pas de vianants i la parada d'autobús.

A la banda de la carretera, la cinta de formigó està delimitada per una franja contínua de peces prefabricades de formigó que inclou la vorada. Aquesta franja garanteix la protecció del trànsit pesat, resol els guals i acomoda els nous serveis i els seus registres. A la banda de la riera, es col·loquen els elements de protecció: vegetació quan hi ha talussos i barana d'acer galvanitzat sobre el mur de contenció. En el punt de connexió amb la trama urbana, s'amplia l'estructura del pont de la riera per habilitar un pas de vianants i resoldre el punt de trobada amb la vorera existent. Noemí Martínez, Luisa Solsona, Virgínia Díaz del Río (AMB) Equip AMB: Jordi Larruy, Joaquim Ventura, Sara Arguedas, Jordi Bardolet, Judit Bertran Una via cívica a la carretera de Sant Climent Projecte de la via cívica a la carretera de Sant Climent (tram entre el terme municipal de Viladecans i la riera de Salom)  ","2022-06-30T12:21:03.906Z" "63456c4afea76f287cac1a03","AMB
Ajuntament de Molins de Rei","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/recuperacio-dels-jardins-del-palau-de-requesens/6045657/11656","territori.espai_public","Molins de Rei","Montserrat Periel Piquer (AMB)","Montserrat Periel Piquer i Nuria Herrero Canela (AMB)","

604.392,00 €

","false","

Seleccionada 9 Biennal internacional de paisatge Premi Rosa Barba.

","662.261,39 €","Acciona Infraestructuras S.A.","

L'antic pati del Palau de Requesens de Molins de Rei, ubicat al centre històric de la vila, havia de recuperar-se com a espai urbà enjardinat, en un entorn caracteritzat per una trama urbana medieval, espais urbans pavimentats i escasses zones verdes. El projecte del Jardí del Palau de Requesens reconeix el caràcter peculiar i l'essència del lloc i pren consciència del passat històric de l'entorn. El jardí es pensa perquè posi en valor l'entorn urbà en què està ubicat. Es guanya un indret tranquil i contemplatiu que permet gaudir de l'entorn, un espai verd per a ser utilitzat i viscut d'una manera diferent, un àmbit arrecerat del bullici urbà.

L'espai s'estructura a partir d'una geometria clara que resol els recorreguts de vianants, associats a la connectivitat del centre històric, i que ubica la façana del palau de Requesens com a teló de fons. Una superfície pavimentada de pedra sorrenca s'estén fins a les façanes que limiten l'espai. El pla pavimentat és retallat en l'àmbit central, a mode d'estructura claustral, per ubicar-hi un espai verd de gespa, deprimit 40 cm respecte del paviment. És una zona verda amb vida i caràcter propi, pensada per a un ús lliure i flexible, i on només l'arbrat existent i uns jocs infantils, arrecerats a un dels seus extrems, interfereixen en la seva continuïtat visual. Un pas en diagonal de peces prefabricades de formigó de gran dimensió permet el recorregut de vianants que connecta el carrer Rubió i Ors i Rafael Casanova amb la plaça dels Gegants Vells i el carrer Major, possibilita el encreuament de la zona verda pel mig sense trepitjar la gespa i focalitza la perspectiva del jardí en l'aproximació a la façana del Palau. L'espai verd deprimit vol ser una referència a la cota original del Palau, que en l'època medieval estava 1,2 metres per sota de la cota actual. Aquesta diferència de rasant mostra amb claredat la geometria del perímetre de la zona pavimentada, mitjançant una vorada de pedra de tota l'alçada que permet seure de manera informal, i dissuadeix els vianants d'utilitzar la zona verda com a espai de pas, resultant una zona verda amb vida pròpia i un cert grau de protecció de l'entorn.

Es mantenen els tres plàtans existents prèviament en bon estat i es completa l'arbrat amb la plantació de ""Kolreuteria Paniculata"" a les vores de l'espai. La il·luminació del jardí combina lluminàries en façana amb columnes d'acer cortén amb projectors, que es col·loquen per parelles a les vores de la zona de gespa, buscant la integració amb els troncs de l'arbrat. La resta de mobiliari urbà, s'ubica sobre el paviment de pedra sorrenca, seguint l'ordre de les alineacions de façana. Un monument en memòria de Rafael de Casanova, que utilitza pedres recuperades de l'antic pont de Molins, reclama el seu ús quotidià, per pujar-hi, per seure-hi...

L'espai pretén ser autònom pel que fa a la gestió de l'aigua, captant l'aigua freàtica quan es necessita i retornant-la als aqüífers quan plou. D'aquesta manera s'ajuda a revertir l'alt grau d'impermeabilitat dels teixits urbans actuals i recuperar el cicle hidrològic natural de l'aigua.

","ca_ES","

2.785,83 m2

","Parcs i jardins","6045657","Territori","Recuperació dels jardins del Palau de Requesens","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+Periel_DSC1638.jpg/024fb08b-8291-4840-9258-256f7e07d741?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielFentImportantColors.jpg/01e4a624-9ec0-4192-a852-92ff81b38ae6?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielDetall+Passera.jpg/9609c871-a84c-4901-9e67-ce29c9501057?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielFrontal+desde+edificis.jpg/c47fd8e7-a222-431c-ba4e-817ecbc911d4?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielFrontal+desde+escultura.jpg/5fbe6fd9-7429-4e89-9c5a-f5f775a12a9a?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielFrontal+passera.jpg/0fe24745-ed34-45cd-a7a8-c9ac5e5c7f6f?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielGeneral+passera.jpg/6cd09141-33cd-4ab2-9329-935b2a0282d9?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielGeneral+Pla%C3%A7a+desde+jocs+infantils.jpg/e04472f7-4899-4e9f-a4c0-ca637fdfde63?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielNocturna.jpg/0b671e5a-cc2f-408b-97fd-abd18f65a4e7?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielPanoramica+pla%C3%A7a.jpg/13dbfb0a-e201-43c3-8273-c3c5abded2a3?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielPassera+amd+palau+al+fons.jpg/46db1f4c-61fd-4a15-a1af-623c21f16bd2?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielPassera+desde+Palau.jpg/9caf9915-92ff-47fd-8948-cf44deec1d3f?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielPassera+direccio+escola.jpg/447d392c-9bd0-448c-a1a9-633073bf4473?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielPassera+i+jocs+desde+palau.jpg/e718350c-970c-40a5-8b02-f0eb907002f0?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielUsabilitat+Pla%C3%A7a.jpg/e4c9aa6c-83d9-482c-a0ec-62651bd5820c?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielZona+verda+gran+desde+escola.jpg/28a17c84-8114-46f6-a0ef-949072797ef0?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+PerielZona+verda+gran.jpg/a84985b1-ac24-416f-8ad9-fe238f7d9c6c?t=1696855603225","false","","","Imatge dels jardins","","©Santiago Periel","

237,72 €/m2

","

L'antic pati del Palau Requesens es converteix en un espai de vegetació i tranquil·litat dins del casc antic del municipi. Un pla de paviment de pedra sorrenca i una passera de formigó conformen un àmbit central verd per al lleure dels veïns i visitants.

","","","","","","","","","","","","","2.0160513","41.4119","EQUIP AMB: Joan Castellví, Jonatan Alvarez Peña, Jordi Bardolet Solé
EQUIP EXTERN: Josep Mª Vila Carbassa","http://www.amb.cat/documents/11656/6044594/%C2%A9Santiago+Periel+PORTADA.jpg/0334c6ea-12a4-4a27-b3ce-23e7d155875d?t=1696855603225","","©Santiago Periel","©Santiago Periel","false","Imatge dels jardins","Realitzat","","","","2013-06-01T00:00:00.000Z","","","2014-01-01T00:00:00.000Z","Molins de Rei Montserrat Periel Piquer i Nuria Herrero Canela (AMB) Montserrat Periel Piquer (AMB) Acciona Infraestructuras S.A.

L'antic pati del Palau de Requesens de Molins de Rei, ubicat al centre històric de la vila, havia de recuperar-se com a espai urbà enjardinat, en un entorn caracteritzat per una trama urbana medieval, espais urbans pavimentats i escasses zones verdes. El projecte del Jardí del Palau de Requesens reconeix el caràcter peculiar i l'essència del lloc i pren consciència del passat històric de l'entorn. El jardí es pensa perquè posi en valor l'entorn urbà en què està ubicat. Es guanya un indret tranquil i contemplatiu que permet gaudir de l'entorn, un espai verd per a ser utilitzat i viscut d'una manera diferent, un àmbit arrecerat del bullici urbà.

L'espai s'estructura a partir d'una geometria clara que resol els recorreguts de vianants, associats a la connectivitat del centre històric, i que ubica la façana del palau de Requesens com a teló de fons. Una superfície pavimentada de pedra sorrenca s'estén fins a les façanes que limiten l'espai. El pla pavimentat és retallat en l'àmbit central, a mode d'estructura claustral, per ubicar-hi un espai verd de gespa, deprimit 40 cm respecte del paviment. És una zona verda amb vida i caràcter propi, pensada per a un ús lliure i flexible, i on només l'arbrat existent i uns jocs infantils, arrecerats a un dels seus extrems, interfereixen en la seva continuïtat visual. Un pas en diagonal de peces prefabricades de formigó de gran dimensió permet el recorregut de vianants que connecta el carrer Rubió i Ors i Rafael Casanova amb la plaça dels Gegants Vells i el carrer Major, possibilita el encreuament de la zona verda pel mig sense trepitjar la gespa i focalitza la perspectiva del jardí en l'aproximació a la façana del Palau. L'espai verd deprimit vol ser una referència a la cota original del Palau, que en l'època medieval estava 1,2 metres per sota de la cota actual. Aquesta diferència de rasant mostra amb claredat la geometria del perímetre de la zona pavimentada, mitjançant una vorada de pedra de tota l'alçada que permet seure de manera informal, i dissuadeix els vianants d'utilitzar la zona verda com a espai de pas, resultant una zona verda amb vida pròpia i un cert grau de protecció de l'entorn.

Es mantenen els tres plàtans existents prèviament en bon estat i es completa l'arbrat amb la plantació de ""Kolreuteria Paniculata"" a les vores de l'espai. La il·luminació del jardí combina lluminàries en façana amb columnes d'acer cortén amb projectors, que es col·loquen per parelles a les vores de la zona de gespa, buscant la integració amb els troncs de l'arbrat. La resta de mobiliari urbà, s'ubica sobre el paviment de pedra sorrenca, seguint l'ordre de les alineacions de façana. Un monument en memòria de Rafael de Casanova, que utilitza pedres recuperades de l'antic pont de Molins, reclama el seu ús quotidià, per pujar-hi, per seure-hi...

L'espai pretén ser autònom pel que fa a la gestió de l'aigua, captant l'aigua freàtica quan es necessita i retornant-la als aqüífers quan plou. D'aquesta manera s'ajuda a revertir l'alt grau d'impermeabilitat dels teixits urbans actuals i recuperar el cicle hidrològic natural de l'aigua.

EQUIP AMB: Joan Castellví, Jonatan Alvarez Peña, Jordi Bardolet Solé
EQUIP EXTERN: Josep Mª Vila Carbassa Recuperació dels jardins del Palau de Requesens

L'antic pati del Palau Requesens es converteix en un espai de vegetació i tranquil·litat dins del casc antic del municipi. Un pla de paviment de pedra sorrenca i una passera de formigó conformen un àmbit central verd per al lleure dels veïns i visitants.

","2023-10-09T12:46:43.368Z" "63456c4afea76f287cac1a25","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/l-avinguda-salvador-allende--permeabilitat-i-continuitat-urbana/1230480/11656","Espai públic","Cornellà de Llobregat","Àrea Metropolitana de Barcelona","ca_ES","1230480","2.351.477,00 €","Carrers i places","Realitzat","21.040 m2","","","Jordi Navarro i Majó, Jordi Larruy Casado, Joan Roca i Bastus","Jordi Navarro i Majó","131,46 €/m2","","Pasquina, S.A.","Després de l'arranjament del l'espai urbà del centre històric de Cornellà, les actuacions següents proposades per l'Ajuntament de Cornellà passaven per l'arranjament i re-definició dels espais urbans existents a diferents sectors de la població. Entre aquests espais està el que ens ocupa, situat al sud del barri de Bonavista i que configura un lloc de xarnera i connexió amb el centre històric, al qual dona continuïtat.

La construcció del viaducte del tren –el qual passava abans per un terraplè i esdevenia una barrera física– ha generat un gran espai de plaça saló que millora la permeabilitat amb el centre. Aquest espai de connexió de Cornellà Centre amb Bonavista i Sant Ildefons comporta també l'arranjament de la carretera d'Esplugues (cantó nord), el del carrer Bellaterra, el del carrer de Catalunya i, per últim, el de l'avinguda de Salvador Allende –fins l'escola Linda Vista–, que son les intervencions que ens ocupen.

L'objecte de la proposta és redefinir les seccions d'aquests vials ampliant voravies, renovar la pavimentació, adequar els espais a la normativa d'accessibilitat, restablir les relacions espacials urbanes, conservar i millorar l'enjardinament, ubicar mobiliari urbà, definir els límits urbans, així com incorporar carrils per a bicicletes. Així mateix, a l'avinguda de Salvador Allende, en el límit amb via fèrria cal ubicar una pantalla acústica per reduir l'impacte acústic del tren envers els habitatges.

Al carrer Bellaterra hom proposa eixamplar les voravies i introduir-hi una filera d'arbres a la voravia nord-est. Així mateix, a la cruïlla dels carrers de Bonestar i Salvador Allende es defineix una placeta enjardinada amb una rasant única.

A l'avinguda de Salvador Allende, entre l'escola Linda Vista i la carretera d'Esplugues, on l'espai de l'avinguda és més ample, es proposa crear un saló parc. A tal efecte es proposa una rasant contínua en substitució de les plataformes graonades, tot respectant l'arbrat d'oms existent. Com a límit de l'espai amb el tren s'hi ubica la mampara acústica que fa a la vegada de mural de revestiment del mur de formigó existent, i que li dona unitat. Al tram on hi ha mur de pedra, la mateixa mampara acústica configura una pèrgola.

A tot l'àmbit d'aquest tram de l'avinguda, hom proposa eixamplar la voravia nord, davant el front urbà edificat. L'eixamplament de la voravia sud permet incorporar un carril bici. A un dels cantons del vial, hom proposa el canvi dels aparcaments en espiga per aparcaments en línea, la qual cosa permet guanyar aquest espai pels vianants.

Al tram de l'avinguda d'Esplugues objecte de intervenció s'eixampla sensiblement la voravia, s'incorpora un nou arbrat a continuació de l'existent i s'introdueix un carril bici que dona continuïtat a l'existent a tot el llarg de l'avinguda i que, així mateix, connecta amb el nou carril bici proposat a l'avinguda de Salvador Allende.

Al carrer de Catalunya, a la voravia cantó est, es proposa una rasant única per evitar les terrasses graonades existents, de difícil accés, i també es defineixen unes grans jardineres que permeten mantenir la rasant de les dues grans palmeres existents.","Aquesta transformació urbana millora la continuïtat del centre històric a través d'un nou espai públic que supera l'antiga barrera de les vies del tren. Es converteix l'espai en un eix de connexió i activitat urbana millorant les voreres, generant un carril bici, integrant enjardinament i mobiliari urbà i incorporant una pantalla acústica pels habitatges adjacents a les vies.","","Reordenació de l'av. Salvador Allende i carrer Bellaterra","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_PORTADA.jpg/ce792c5d-5993-4632-87ac-5969fa3833e4?t=1486721320344","Josep Casanova","Jordi Navarro i Majó, arquitecte (AMB)","2.765.941,84€","Jordi Larruy Casado, enginyer tècnic d'Obres Públiques Joan Roca i Bastus, enginyer tècnic d'Obres Públiques Francesc Germà i Carulla, enginyer tècnic industrial Jordi Bardolet i Solé, enginyer tècnic agrònom Oriol García Muñoz, estudiant d'Arquitectura (PFC) Isidro Félix Verano Jiménez, delineant","PACT","","","","","2.073201894760132","41.35700988769531","Territori","false","","","",""," ","L'avinguda Salvador Allende, permeabilitat i continuïtat urbana","","","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2002.jpg/53e2310c-2adb-45e2-9f73-3a9ea8ef9cbd?t=1486721331618","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2003.jpg/55d5771a-a729-4701-a86a-5377b4cec977?t=1486720514899","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2006A.jpg/760b1dc4-ec7c-4c68-8bf9-47519245e3a2?t=1486720542969","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2007A.jpg/9d1098e7-48d6-4d6b-83e5-5137e11536b8?t=1486720616591","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2007B.jpg/9d385001-b406-4833-9870-0cdd88cd808c?t=1486720598338","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2017.jpg/4a953c44-7aa1-45b0-ae4a-fbc26f50ee0d?t=1486720690632","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2022A.jpg/ec7c1ff6-e8d1-4932-a3ae-594677dcceda?t=1486720709408","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2022C.jpg/0e5dcc7a-09e4-4afb-92b2-8cc029e15f38?t=1486720725358","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2024A.jpg/0ac6a987-4d65-489c-95d1-0b097576590a?t=1486720754000","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2024C.jpg/8a4f9192-d4ad-4f44-b6b1-3498d7ad6812?t=1486720813000","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Ⓒ Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2026.jpg/6e600f65-7e61-43e3-92c8-536ff5704acf?t=1486720829000","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELLA+27A.jpg/016656cf-a731-461f-97de-03cc7f6524e3?t=1486720866000","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELLA+27B.jpg/680944b4-d777-4102-9a04-420cf37df118?t=1486720975000","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2028A.jpg/a7d2f594-8cee-404e-a314-4bbb0f21949a?t=1486721020000","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2030A.jpg/642c51e2-1055-4933-823e-f90b66e6677f?t=1486721034000","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2031A.jpg/86f248b0-8b5d-41bf-9591-4313b8a65b0e?t=1486721068000","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2031C.jpg/74537637-6ab1-4805-b653-9b059c7d06da?t=1486721143000","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","","Imatge del projecte","","","http://www.amb.cat/documents/11656/1227435/%C2%A9Josep+Casanova_CORNELL%C3%80%2050.jpg/db9f3b70-c385-4e47-91ec-9009a07de61d?t=1486721294000","Reordenació de l'avinguda Salvador Allende i carrer Bellaterra","","2012-05-01T00:00:00.000Z","2013-01-28T00:00:00.000Z","2013-11-29T00:00:00.000Z","1970-01-01T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Jordi Navarro i Majó, Jordi Larruy Casado, Joan Roca i Bastus Jordi Navarro i Majó Pasquina, S.A. Després de l'arranjament del l'espai urbà del centre històric de Cornellà, les actuacions següents proposades per l'Ajuntament de Cornellà passaven per l'arranjament i re-definició dels espais urbans existents a diferents sectors de la població. Entre aquests espais està el que ens ocupa, situat al sud del barri de Bonavista i que configura un lloc de xarnera i connexió amb el centre històric, al qual dona continuïtat.

La construcció del viaducte del tren –el qual passava abans per un terraplè i esdevenia una barrera física– ha generat un gran espai de plaça saló que millora la permeabilitat amb el centre. Aquest espai de connexió de Cornellà Centre amb Bonavista i Sant Ildefons comporta també l'arranjament de la carretera d'Esplugues (cantó nord), el del carrer Bellaterra, el del carrer de Catalunya i, per últim, el de l'avinguda de Salvador Allende –fins l'escola Linda Vista–, que son les intervencions que ens ocupen.

L'objecte de la proposta és redefinir les seccions d'aquests vials ampliant voravies, renovar la pavimentació, adequar els espais a la normativa d'accessibilitat, restablir les relacions espacials urbanes, conservar i millorar l'enjardinament, ubicar mobiliari urbà, definir els límits urbans, així com incorporar carrils per a bicicletes. Així mateix, a l'avinguda de Salvador Allende, en el límit amb via fèrria cal ubicar una pantalla acústica per reduir l'impacte acústic del tren envers els habitatges.

Al carrer Bellaterra hom proposa eixamplar les voravies i introduir-hi una filera d'arbres a la voravia nord-est. Així mateix, a la cruïlla dels carrers de Bonestar i Salvador Allende es defineix una placeta enjardinada amb una rasant única.

A l'avinguda de Salvador Allende, entre l'escola Linda Vista i la carretera d'Esplugues, on l'espai de l'avinguda és més ample, es proposa crear un saló parc. A tal efecte es proposa una rasant contínua en substitució de les plataformes graonades, tot respectant l'arbrat d'oms existent. Com a límit de l'espai amb el tren s'hi ubica la mampara acústica que fa a la vegada de mural de revestiment del mur de formigó existent, i que li dona unitat. Al tram on hi ha mur de pedra, la mateixa mampara acústica configura una pèrgola.

A tot l'àmbit d'aquest tram de l'avinguda, hom proposa eixamplar la voravia nord, davant el front urbà edificat. L'eixamplament de la voravia sud permet incorporar un carril bici. A un dels cantons del vial, hom proposa el canvi dels aparcaments en espiga per aparcaments en línea, la qual cosa permet guanyar aquest espai pels vianants.

Al tram de l'avinguda d'Esplugues objecte de intervenció s'eixampla sensiblement la voravia, s'incorpora un nou arbrat a continuació de l'existent i s'introdueix un carril bici que dona continuïtat a l'existent a tot el llarg de l'avinguda i que, així mateix, connecta amb el nou carril bici proposat a l'avinguda de Salvador Allende.

Al carrer de Catalunya, a la voravia cantó est, es proposa una rasant única per evitar les terrasses graonades existents, de difícil accés, i també es defineixen unes grans jardineres que permeten mantenir la rasant de les dues grans palmeres existents. Jordi Navarro i Majó, arquitecte (AMB) Jordi Larruy Casado, enginyer tècnic d'Obres Públiques Joan Roca i Bastus, enginyer tècnic d'Obres Públiques Francesc Germà i Carulla, enginyer tècnic industrial Jordi Bardolet i Solé, enginyer tècnic agrònom Oriol García Muñoz, estudiant d'Arquitectura (PFC) Isidro Félix Verano Jiménez, delineant L'avinguda Salvador Allende, permeabilitat i continuïtat urbana Aquesta transformació urbana millora la continuïtat del centre històric a través d'un nou espai públic que supera l'antiga barrera de les vies del tren. Es converteix l'espai en un eix de connexió i activitat urbana millorant les voreres, generant un carril bici, integrant enjardinament i mobiliari urbà i incorporant una pantalla acústica pels habitatges adjacents a les vies.","2019-03-18T13:22:22.402Z" "63456c4afea76f287cac1a28","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/la-piscina-de-l-escorxador--un-espai-mes-ludic--fase-i-/1230854/11656","Espai públic","Sant Feliu de Llobregat","Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat","ca_ES","1230854","Fase 1:    829.493,79 € (PEC 1.194.388,11 IVA inclòs)
Fase 2: 1.012.962,10 € (PEC 1.458.564,13 IVA inclòs)","Equipaments Esportius","Realitzat","Fase 1: 4.504 m2
Fase 2: Àmbit: 1.408,50m2 (Superfície construïda: 680 m2)","","","Claudi Aguiló Riu (arquitecte AMB), Mònica Mauricio (arquitecta tècnica AMB)","Claudi Aguiló Riu (arquitecte), Jordi Pruna Farrés (arquitecte)","Fase 1: 239,47 €/m2
Fase 2: 830,47 €/m2","","Voracys, SL","El projecte parteix de l'encàrrec de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat de remodelar i optimitzar la instal·lació de la piscina de l'Escorxador, actualitzar-la a les noves normatives, millorar-ne les condicions d'accessibilitat i adaptar els vasos existents (de competició) a un ús més lúdic. El projecte, dividit en dues fases, també inclou la construcció d'un nou edifici de vestidors, lavabos i Creu Roja.

La intervenció al voltant de la piscina se centra en dos aspectes: separar el vas principal del vas infantil (reduir les fondàries) i actualitzar l'espai i la maquinària de condicionament de l'aigua incorporant-hi un sistema de filtratge i cloració salina. Els murs estructurals existents s'aprofiten per recolzar els nous vasos i ampliar la sala d'instal·lacions.

El criteri per a l'ordenació de la piscina i el seu entorn vol seguir les directrius d'un parcel·lari agrícola, com el que hi ha just davant, seguint la traça del riu Llobregat. «Horts» de paviments estructuren l'espai al voltant i dins de les piscines. La diversitat de tipus i colors de peces porcellàniques antilliscants (segures i resistents a l'aigua i al clima) respon al caràcter lúdic de la instal·lació i al fet de fugir de la unicitat i el monocromatisme d'una piscina de competició, promovent que cada usuari gaudeixi de «racons» i experiències diferents.

Les tradicionals bandes blau marí que marquen els diferents carrils de competició s'ajunten aquí per suggerir, enmig de les taques de color que conviden a un bany d'esbarjo, un camí per a la natació més esportiva. Quan surt a l'exterior, el mateix paviment marca els camins d'accés als diversos serveis (banys, Creu Roja, terrassa-bar) a tall de «camins de desig».

Així com per a l'ordenació de la piscina i el seu entorn se segueixen unes directrius similars a les d'un «parcel·lari agrícola», per al nou edifici es busca una complicitat amb les construccions pròpies d'aquests espais.

Un mur-tanca segueix l'alineació del carrer del Pla, regula el accessos als extrems, protegeix la intimitat dels banyistes i s'hi recolzen tres volums que funcionen de manera independent i acullen tres usos principals: vestidors, lavabos i mòdul de la Creu Roja. Cada volum amb coberta a un vessant s'orienta i es dimensiona segons les seves necessitats. Les diverses siluetes estan unides per un cos més petit amb coberta plana que és a la vegada accés, porxada i corredor. El resultat són uns espais que cerquen ser més domèstics i acollidors per a l'usuari i en què l'interior i l'exterior es relacionen fluidament.

L'ús de materials incorpora els patrons d'economia i eficiència propis de les construccions agrícoles. Murs d'obra de fàbrica ceràmica per a l'estructura i els tancaments, panells de xapa metàl·lica sostinguts per bigues de fusta per a les cobertes. Detalls i acabats simples i concisos: gelosies ceràmiques per filtrar la llum directa i provocar corrents d'aire, fusteries i tancaments reduïts a la mínima expressió i revestiments només allà on són estrictament necessaris. ","Remodelació de la piscina de l'Escorxador per tal d'actualitzar-la a la normativa actual, millorar-ne l'accessibilitat i adaptar-la a un ús més lúdic. La nova proposta se centra en una composició relacionada amb el parcel·lari agrari del Llobregat i s'organitza a través d'un joc de paviments i revestiments dins i fora de les piscines.","","Piscines l'Escorxador","Imatge de les piscines","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Adria+Goula_PORTADA.jpg/86a6e8e1-84a9-4b6f-a108-47ade5074b1d?t=1487234158053","Adrià Goula","Claudi Aguiló Riu, arquitecte (AMB) i Jordi Pruna Farrés, arquitecte","Fase 1: 1.078.566,35 € (IVA inclòs) / Fase 2: 1.169.714,28 € (IVA inclòs)","Eva Pagés Aregall (arquitecta AMB), Catalina Montserrat (enginyera agrònoma AMB), Ainhoa Martínez Bultó (arquitecta en pràctiques AMB), Francesc Montero (estudiant d'arquitectura AMB), Irene Antillach (estudiant d'arquitectura AMB), Laia Roca, Aribau 70 (projecte d'instal·lacions), Martí Cabestany (arquitecte, càlcul d'estructures)","","Pàgina web Maria José Reyes","http://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web Maria José Reyes","Pàgina web Adrià Goula","http://www.adriagoula.com/","","Pàgina web Adrià Goula","2.040363073348999","41.37883377075195","Territori","false","","","","","","La piscina de l'Escorxador, un espai més lúdic (Fase I)","","","","","Imatge de les piscines","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Adria+Goula_MG_1938.jpg/44111585-5b62-46e6-991e-147064c6dcc1?t=1487235648657","Piscines l'Escorxador 2","","","Imatge de les piscines","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Adria+Goula_MG_1950%2B51.jpg/1e561864-e519-44a0-a112-4353395f6caf?t=1487234833487","Piscines l'Escorxador 3","","","Imatge de les piscines","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Adria+Goula_MG_1975%2B76.jpg/75c9d426-493e-4150-ac79-5c84a8a3ddef?t=1487234858113","Piscines l'Escroxador","","","Imatge de les piscines","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Adria+Goula_MG_1985%2B86.jpg/c0b98a86-198d-4e38-b1ea-71487745fcb8?t=1487234917041","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Adria+Goula_MG_1991%2B92.jpg/810b70bc-6f23-4a36-b64c-2648d31fc435?t=1487234934515","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Adria+Goula_MG_2046%2B47.jpg/8383d090-589e-4563-8c8e-ec902ef6372a?t=1487235008604","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Adria+Goula_MG_2107%2B08.jpg/b3668c4f-a5d4-445f-b85a-2f12d2be6120?t=1487235021277","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Adria+Goula_MG_2141%2B42.jpg/e877933c-9055-4e03-8db0-6711fc9994c6?t=1487235037764","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Adria+Goula_MG_2143%2B44.jpg/24d6600c-1c97-4d7e-98ca-b3cc838fe967?t=1487235101471","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Adria+Goula_MG_2146%2B47.jpg/311bdd2c-4ea6-4b58-a3f7-aa8cb7ca00a2?t=1487235119328","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1468-D800-006-01.jpg/136ea149-7a75-4776-95af-ee57f24d6de2?t=1487235133000","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1468-D800-018-01.jpg/d8a6b5d5-e949-4294-abce-3cdeb1007954?t=1487235157000","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1468-D800-021-01.jpg/fb1487ae-6e5a-4ed9-a072-d01f98e2b086?t=1487235170000","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1468-D800-060+a+062.jpg/471ddb1a-b774-436a-92b3-d0d8618bb945?t=1487235186000","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1468-D800-088+a+090.jpg/451a59c2-7fc3-4987-b749-683a53cc5efa?t=1487235217000","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1468-D800-095+a+096.jpg/f7106d13-bc33-4a1f-9993-a4a0c1d842c3?t=1487235202000","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1469-D800-003-01.jpg/15890f62-4044-4d03-af5b-7b54b910d08a?t=1487235231000","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1469-D800-257+a+261.jpg/5293adce-76ca-48d8-a40e-4de5e7fddbe6?t=1487235479000","Piscines l'Escorxador","","","Imatge de les piscines","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1469-D800-027-01.jpg/db2527b8-6066-4b97-8f3a-4644e0bd01ae?t=1487235453000","Piscines l'Escorxador","","2013-06-01T00:00:00.000Z","2013-11-04T00:00:00.000Z","2016-05-30T00:00:00.000Z","","Sant Feliu de Llobregat Claudi Aguiló Riu (arquitecte AMB), Mònica Mauricio (arquitecta tècnica AMB) Claudi Aguiló Riu (arquitecte), Jordi Pruna Farrés (arquitecte) Voracys, SL El projecte parteix de l'encàrrec de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat de remodelar i optimitzar la instal·lació de la piscina de l'Escorxador, actualitzar-la a les noves normatives, millorar-ne les condicions d'accessibilitat i adaptar els vasos existents (de competició) a un ús més lúdic. El projecte, dividit en dues fases, també inclou la construcció d'un nou edifici de vestidors, lavabos i Creu Roja.

La intervenció al voltant de la piscina se centra en dos aspectes: separar el vas principal del vas infantil (reduir les fondàries) i actualitzar l'espai i la maquinària de condicionament de l'aigua incorporant-hi un sistema de filtratge i cloració salina. Els murs estructurals existents s'aprofiten per recolzar els nous vasos i ampliar la sala d'instal·lacions.

El criteri per a l'ordenació de la piscina i el seu entorn vol seguir les directrius d'un parcel·lari agrícola, com el que hi ha just davant, seguint la traça del riu Llobregat. «Horts» de paviments estructuren l'espai al voltant i dins de les piscines. La diversitat de tipus i colors de peces porcellàniques antilliscants (segures i resistents a l'aigua i al clima) respon al caràcter lúdic de la instal·lació i al fet de fugir de la unicitat i el monocromatisme d'una piscina de competició, promovent que cada usuari gaudeixi de «racons» i experiències diferents.

Les tradicionals bandes blau marí que marquen els diferents carrils de competició s'ajunten aquí per suggerir, enmig de les taques de color que conviden a un bany d'esbarjo, un camí per a la natació més esportiva. Quan surt a l'exterior, el mateix paviment marca els camins d'accés als diversos serveis (banys, Creu Roja, terrassa-bar) a tall de «camins de desig».

Així com per a l'ordenació de la piscina i el seu entorn se segueixen unes directrius similars a les d'un «parcel·lari agrícola», per al nou edifici es busca una complicitat amb les construccions pròpies d'aquests espais.

Un mur-tanca segueix l'alineació del carrer del Pla, regula el accessos als extrems, protegeix la intimitat dels banyistes i s'hi recolzen tres volums que funcionen de manera independent i acullen tres usos principals: vestidors, lavabos i mòdul de la Creu Roja. Cada volum amb coberta a un vessant s'orienta i es dimensiona segons les seves necessitats. Les diverses siluetes estan unides per un cos més petit amb coberta plana que és a la vegada accés, porxada i corredor. El resultat són uns espais que cerquen ser més domèstics i acollidors per a l'usuari i en què l'interior i l'exterior es relacionen fluidament.

L'ús de materials incorpora els patrons d'economia i eficiència propis de les construccions agrícoles. Murs d'obra de fàbrica ceràmica per a l'estructura i els tancaments, panells de xapa metàl·lica sostinguts per bigues de fusta per a les cobertes. Detalls i acabats simples i concisos: gelosies ceràmiques per filtrar la llum directa i provocar corrents d'aire, fusteries i tancaments reduïts a la mínima expressió i revestiments només allà on són estrictament necessaris.  Claudi Aguiló Riu, arquitecte (AMB) i Jordi Pruna Farrés, arquitecte Eva Pagés Aregall (arquitecta AMB), Catalina Montserrat (enginyera agrònoma AMB), Ainhoa Martínez Bultó (arquitecta en pràctiques AMB), Francesc Montero (estudiant d'arquitectura AMB), Irene Antillach (estudiant d'arquitectura AMB), Laia Roca, Aribau 70 (projecte d'instal·lacions), Martí Cabestany (arquitecte, càlcul d'estructures) La piscina de l'Escorxador, un espai més lúdic (Fase I) Remodelació de la piscina de l'Escorxador per tal d'actualitzar-la a la normativa actual, millorar-ne l'accessibilitat i adaptar-la a un ús més lúdic. La nova proposta se centra en una composició relacionada amb el parcel·lari agrari del Llobregat i s'organitza a través d'un joc de paviments i revestiments dins i fora de les piscines.","2019-04-11T09:11:02.176Z" "63456c4afea76f287cac1a2b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/el-parc-de-joan-oliver--un-paraigua-verd/6337571/11656","Espai públic","Badia del Vallès","","ca_ES","6337571","","Parcs i jardins","Realitzat","9.339,57m²","","","","","","","José Antonio Romero Polo, SAU","L'objectiu de la rehabilitació del parc de Joan Oliver i de dues zones annexes ha estat millorar-ne l'espai públic i la integració a la ciutat. La reforma del parc diferencia tres espais: dues franges longitudinals i una esplanada central, amb una important pineda existent, que són el resultat de l'adaptació topogràfica pròpia del lloc.

Les dues franges segueixen l'estructura del parc actual i així s'aconsegueix minimitzar l'impacte de la intervenció, assegurar la màxima compatibilitat amb les preexistències i potenciar les qualitats inherents del lloc. Una de les franges té un pendent moderat i ha estat dissenyada com una zona de descans: s'hi ha plantat gespa, s'han millorat les condicions de l'arbrat existent i, per tal d'assegurar la preservació de les zones verdes, s'hi han pavimentat dos grans passos per a vianants amb pendents adaptats. L'altra franja, a la banda oposada, té un pendent més pronunciat i s'hi proposen uns passos envoltats de plantes arbustives altes que recullen visualment l'espai central del parc respecte als cotxes del carrer. Mitjançant diferents escales, rampes i escales rampa s'aconsegueix que el parc sigui accessible per a tothom.

L'esplanada central és una gran superfície plana de sauló que es manté al nivell original per tal de no alterar la cota dels pins existents; a més, se'n millora el drenatge, molt problemàtic, mitjançant un sistema de captació superficial filtrant que es complementa amb un sistema de retenció i infiltració d'aigua subterrània que permet perfeccionar l'autoconsum del parc i evitar la connexió al clavegueram general. Aquesta gran esplanada central és l'expressió d'un espai multifuncional que permet tant el pas de persones com el descans sota l'ombra dels arbres, els jocs dels nens o la possibilitat d'organitzar espectacles col·lectius per a tota la ciutat.

Pel que fa als materials, s'han prioritzat al màxim les zones filtrants: sauló o zones amb vegetació, com ara les arbustives, la gespa i l'arbrat. Les zones pavimentades són passos necessaris, amb pendent, que requereixen un acabat durable en el temps com el formigó, en aquest cas de color negre; el mateix to i material que s'utilitza per als bancs ubicats al parc.

Atesa la condició de rehabilitació del projecte, s'han intentat mantenir i millorar alguns dels elements preexistents, com ara la pèrgola, a la qual s'ha afegit un acabat de lamel·les de fusta i una il·luminació que en millora la funcionalitat, reciclant totalment l'estructura existent i modificant-la on ha estat necessari.

","La rehabilitació del parc millora l'accessibilitat des de diferents punts del municipi. L'esplanada central genera un espai polivalent ombrejat amb zones de joc i de trobada on fer activitats i espectacles, a més disposa d'uns laterals amb arbustiva que permeten l'accés i fan de barrera acústica pel trànsit rodat.","","Parc de Joan Oliver","false","Imatge del parc","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0561_9_V3_PORTADA.jpg/76bd4520-8c59-4e68-995f-67c1eba52a93?t=1493974985000","Jordi Surroca i Gael del Río","Claudi Aguiló i Aran, Albert Domingo (DATAAE), Xavier Vendrell (Xavier Vendrell Studio)","878.151,49 € (IVA inclòs)","Equip AMB: Cati Montserrat Instal·lacions: TDI Enginyers Amidaments i pressupost: Raül Sebastián Projecte de paisatgisme: Elena Mostazo","","DATAAE","http://www.dataae.com/ca/","","DATAAE","Pàgina web Jordi Surroca","http://www.jordisurroca.com/www/esp_index.php","","Pàgina web Jordi Surroca","Pàgina web Gael del Río","http://gaeldelrio.com/","","Pàgina web Gael del Río","2.115356922149658","41.5075798034668","Territori","false","","","","","Premi FAD Ciutat i Paisatge 2017
Seleccionada, XIV BEAU Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo","El parc de Joan Oliver: un paraigua verd","","","","","","","Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0019.jpg/dcd071c2-4365-44c2-bfeb-af1172df46e2?t=1493975133000","","","true","","","","Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0094-2.jpg/f1c5aed0-64dd-4f34-90fa-ebe3ad7de391?t=1493974901000","","","true","","","","Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0190_01.jpg/cd399f85-ad4d-4db9-a35e-db260936bdcc?t=1493974915000","","","true","","","","Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0282_0285_0288.jpg/f5441530-463c-4cc9-9fe3-47b389045cc1?t=1493974938000","","","true","","","","Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0321_0324.jpg/2ed8a7e3-2327-4336-b8a1-0368dd78705c?t=1493974953000","","","true","","","","Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0403_0404_0410.jpg/2e9985b7-7afc-4a86-b08b-0c3631f8bc99?t=1493974966000","","","true","","","","Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0629_21_V2.jpg/6a61ecc1-c125-4851-befd-c0de82c3b1e0?t=1493974998000","","","true","","","","Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0858_0860_0864_0865.jpg/761229d4-ac4e-410a-8f75-f5d18ba45d6b?t=1493975012000","","","true","","","","Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-1360_89.jpg/bad1de1c-991b-40a6-9d0b-68f1e40c5879?t=1493975024000","","","true","","","","Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-1495_42.jpg/0e6d7db0-e5a3-488a-baef-d012841398f8?t=1493975045000","","","true","","","","Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-1684_1695.jpg/a1cd55af-406b-41b7-aabf-fd0d8b74b61e?t=1493975059000","","","true","","","","Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-1769.jpg/007e1c42-e293-482c-b9b5-5cb9394be2e9?t=1493975073000","","","true","2013-11-01T00:00:00.000Z","","","2016-07-29T00:00:00.000Z","Badia del Vallès José Antonio Romero Polo, SAU L'objectiu de la rehabilitació del parc de Joan Oliver i de dues zones annexes ha estat millorar-ne l'espai públic i la integració a la ciutat. La reforma del parc diferencia tres espais: dues franges longitudinals i una esplanada central, amb una important pineda existent, que són el resultat de l'adaptació topogràfica pròpia del lloc.

Les dues franges segueixen l'estructura del parc actual i així s'aconsegueix minimitzar l'impacte de la intervenció, assegurar la màxima compatibilitat amb les preexistències i potenciar les qualitats inherents del lloc. Una de les franges té un pendent moderat i ha estat dissenyada com una zona de descans: s'hi ha plantat gespa, s'han millorat les condicions de l'arbrat existent i, per tal d'assegurar la preservació de les zones verdes, s'hi han pavimentat dos grans passos per a vianants amb pendents adaptats. L'altra franja, a la banda oposada, té un pendent més pronunciat i s'hi proposen uns passos envoltats de plantes arbustives altes que recullen visualment l'espai central del parc respecte als cotxes del carrer. Mitjançant diferents escales, rampes i escales rampa s'aconsegueix que el parc sigui accessible per a tothom.

L'esplanada central és una gran superfície plana de sauló que es manté al nivell original per tal de no alterar la cota dels pins existents; a més, se'n millora el drenatge, molt problemàtic, mitjançant un sistema de captació superficial filtrant que es complementa amb un sistema de retenció i infiltració d'aigua subterrània que permet perfeccionar l'autoconsum del parc i evitar la connexió al clavegueram general. Aquesta gran esplanada central és l'expressió d'un espai multifuncional que permet tant el pas de persones com el descans sota l'ombra dels arbres, els jocs dels nens o la possibilitat d'organitzar espectacles col·lectius per a tota la ciutat.

Pel que fa als materials, s'han prioritzat al màxim les zones filtrants: sauló o zones amb vegetació, com ara les arbustives, la gespa i l'arbrat. Les zones pavimentades són passos necessaris, amb pendent, que requereixen un acabat durable en el temps com el formigó, en aquest cas de color negre; el mateix to i material que s'utilitza per als bancs ubicats al parc.

Atesa la condició de rehabilitació del projecte, s'han intentat mantenir i millorar alguns dels elements preexistents, com ara la pèrgola, a la qual s'ha afegit un acabat de lamel·les de fusta i una il·luminació que en millora la funcionalitat, reciclant totalment l'estructura existent i modificant-la on ha estat necessari.

Claudi Aguiló i Aran, Albert Domingo (DATAAE), Xavier Vendrell (Xavier Vendrell Studio) Equip AMB: Cati Montserrat Instal·lacions: TDI Enginyers Amidaments i pressupost: Raül Sebastián Projecte de paisatgisme: Elena Mostazo El parc de Joan Oliver: un paraigua verd La rehabilitació del parc millora l'accessibilitat des de diferents punts del municipi. L'esplanada central genera un espai polivalent ombrejat amb zones de joc i de trobada on fer activitats i espectacles, a més disposa d'uns laterals amb arbustiva que permeten l'accés i fan de barrera acústica pel trànsit rodat.","2022-06-30T10:49:54.075Z" "63456c4afea76f287cac1a2e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/cami-provisional-d-acces-al-riu-llobregat-des-de-bellvitge/6416724/11656","Espai públic - Rius","L'Hospitalet de Llobregat","","ca_ES","6416724","","Vies i carreteres","Realitzat","","","","","","","","","La distància que separa l'espai fluvial del Llobregat amb l'àrea urbanitzada de Bellvitge és d'uns 800 m.  L'inici del camí representa, a més, una connexió fàcil amb la parada de metro de l'Hospital de Bellvitge i la xarxa d'autobusos municipal.

Tot i la seva proximitat, fins ara resultava difícil i poc segur accedir a peu o en bicicleta des de l'Hospitalet al riu degut, principalment, a l'important nus de infraestructures que separa l'espai fluvial de la zona urbana.  Així, el projecte respon, per una banda,  als interessos veïnals i, per una altra, a la voluntat de l'ajuntament de facilitar l'accés a un dels espais de valor natural més importants del municipi i de l'àrea metropolitana.

Les particularitats d'aquest camí són el seu traçat que travessa, de manera protegida, un important nus d'infraestructures, així com el seu caràcter provisional fins que es produeixi la remodelació de l'esmentat nus. D'acord amb aquest caràcter provisional es proposa una solució senzilla i ràpida en la seva construcció.

El camí parteix del pas de vianants que travessa el Camí de la Feixa Llarga amb una petita zona d'estada  i arrenca amb una secció elevada uns 20 centímetres per protegir-ne de la circulació de l'aparcament existent. A partir d'aquí, va adoptant diverses seccions que varien en funció de la seva localització i dels condicionants dels indrets que va travessant.

En general els materials per al ferm del camí han estat escollits segons el criteri de maximitzar la seguretat garantint un bon drenatge i adherència.

Els punts de més gran complexitat del projecte han estat els dels passos sota les infraestructures on ha calgut adoptar solucions que garantissin la seguretat davant de l'intens trànsit amb la instal·lació de baranes i altres proteccions.

A mig camí i entre autopistes, el camí travessa un bosquet majoritàriament format per pollancres sorprenentment atractiu per al seu emplaçament i, després de passar el pont de la Ronda litoral, enllaça amb el camí  ja executat del Projecte de recuperació social i ambiental del Llobregat del Tram 2 acabada al març de 2011.","El projecte s'integra dins del conjunt d'actuacions que s'estan duent a terme per la recuperació de l'espai fluvial del Llobregat dins de l'àrea metropolitana de Barcelona i consisteix en la construcció d'un camí provisional de connexió entre el Barri de Bellvitge i el riu per permetre l'accés a vianants i bicicletes.

La distància que separa l'espai fluvial del Llobregat amb l'àrea urbanitzada de Bellvitge és d'uns 800 m.  L'inici del camí representa, a més, una connexió fàcil amb la parada de metro de l'Hospital de Bellvitge i la xarxa d'autobusos municipal.

Tot i la seva proximitat, fins ara resultava difícil i poc segur accedir a peu o en bicicleta des de l'Hospitalet al riu degut, principalment, a l'important nus de infraestructures que separa l'espai fluvial de la zona urbana.  Així, el projecte respon, per una banda,  als interessos veïnals i, per una altra, a la voluntat de l'ajuntament de facilitar l'accés a un dels espais de valor natural més importants del municipi i de l'àrea metropolitana.

Les particularitats d'aquest camí són el seu traçat que travessa, de manera protegida, un important nus d'infraestructures, així com el seu caràcter provisional fins que es produeixi la remodelació de l'esmentat nus. D'acord amb aquest caràcter provisional es proposa una solució senzilla i ràpida en la seva construcció.

El camí parteix del pas de vianants que travessa el Camí de la Feixa Llarga amb una petita zona d'estada  i arrenca amb una secció elevada uns 20 centímetres per protegir-ne de la circulació de l'aparcament existent. A partir d'aquí, va adoptant diverses seccions que varien en funció de la seva localització i dels condicionants dels indrets que va travessant.

En general els materials per al ferm del camí han estat escollits segons el criteri de maximitzar la seguretat garantint un bon drenatge i adherència.

Els punts de més gran complexitat del projecte han estat els dels passos sota les infraestructures on ha calgut adoptar solucions que garantissin la seguretat davant de l'intens trànsit amb la instal·lació de baranes i altres proteccions.

A mig camí i entre autopistes, el camí travessa un bosquet majoritàriament format per pollancres sorprenentment atractiu per al seu emplaçament i, després de passar el pont de la Ronda litoral, enllaça amb el camí  ja executat del Projecte de recuperació social i ambiental del Llobregat del Tram 2 acabada al març de 2011.","","Camí provisional d'accés al Parc Riu Llobregat","Camí provisional d'accés al Parc Riu Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11656/6412709/1323429773.jpg/3c889735-b509-468c-9baa-546b09aef6b0?t=1497859363000","","","","","","","","","","2.1027910709381104","41.34315490722656","Territori","false","","","","","","Camí provisional d'accés al riu Llobregat des de Bellvitge","","","","","","","","","","","1970-01-01T00:00:00.000Z","","","1970-01-01T00:00:00.000Z","L'Hospitalet de Llobregat La distància que separa l'espai fluvial del Llobregat amb l'àrea urbanitzada de Bellvitge és d'uns 800 m.  L'inici del camí representa, a més, una connexió fàcil amb la parada de metro de l'Hospital de Bellvitge i la xarxa d'autobusos municipal.

Tot i la seva proximitat, fins ara resultava difícil i poc segur accedir a peu o en bicicleta des de l'Hospitalet al riu degut, principalment, a l'important nus de infraestructures que separa l'espai fluvial de la zona urbana.  Així, el projecte respon, per una banda,  als interessos veïnals i, per una altra, a la voluntat de l'ajuntament de facilitar l'accés a un dels espais de valor natural més importants del municipi i de l'àrea metropolitana.

Les particularitats d'aquest camí són el seu traçat que travessa, de manera protegida, un important nus d'infraestructures, així com el seu caràcter provisional fins que es produeixi la remodelació de l'esmentat nus. D'acord amb aquest caràcter provisional es proposa una solució senzilla i ràpida en la seva construcció.

El camí parteix del pas de vianants que travessa el Camí de la Feixa Llarga amb una petita zona d'estada  i arrenca amb una secció elevada uns 20 centímetres per protegir-ne de la circulació de l'aparcament existent. A partir d'aquí, va adoptant diverses seccions que varien en funció de la seva localització i dels condicionants dels indrets que va travessant.

En general els materials per al ferm del camí han estat escollits segons el criteri de maximitzar la seguretat garantint un bon drenatge i adherència.

Els punts de més gran complexitat del projecte han estat els dels passos sota les infraestructures on ha calgut adoptar solucions que garantissin la seguretat davant de l'intens trànsit amb la instal·lació de baranes i altres proteccions.

A mig camí i entre autopistes, el camí travessa un bosquet majoritàriament format per pollancres sorprenentment atractiu per al seu emplaçament i, després de passar el pont de la Ronda litoral, enllaça amb el camí  ja executat del Projecte de recuperació social i ambiental del Llobregat del Tram 2 acabada al març de 2011. Camí provisional d'accés al riu Llobregat des de Bellvitge El projecte s'integra dins del conjunt d'actuacions que s'estan duent a terme per la recuperació de l'espai fluvial del Llobregat dins de l'àrea metropolitana de Barcelona i consisteix en la construcció d'un camí provisional de connexió entre el Barri de Bellvitge i el riu per permetre l'accés a vianants i bicicletes.

La distància que separa l'espai fluvial del Llobregat amb l'àrea urbanitzada de Bellvitge és d'uns 800 m.  L'inici del camí representa, a més, una connexió fàcil amb la parada de metro de l'Hospital de Bellvitge i la xarxa d'autobusos municipal.

Tot i la seva proximitat, fins ara resultava difícil i poc segur accedir a peu o en bicicleta des de l'Hospitalet al riu degut, principalment, a l'important nus de infraestructures que separa l'espai fluvial de la zona urbana.  Així, el projecte respon, per una banda,  als interessos veïnals i, per una altra, a la voluntat de l'ajuntament de facilitar l'accés a un dels espais de valor natural més importants del municipi i de l'àrea metropolitana.

Les particularitats d'aquest camí són el seu traçat que travessa, de manera protegida, un important nus d'infraestructures, així com el seu caràcter provisional fins que es produeixi la remodelació de l'esmentat nus. D'acord amb aquest caràcter provisional es proposa una solució senzilla i ràpida en la seva construcció.

El camí parteix del pas de vianants que travessa el Camí de la Feixa Llarga amb una petita zona d'estada  i arrenca amb una secció elevada uns 20 centímetres per protegir-ne de la circulació de l'aparcament existent. A partir d'aquí, va adoptant diverses seccions que varien en funció de la seva localització i dels condicionants dels indrets que va travessant.

En general els materials per al ferm del camí han estat escollits segons el criteri de maximitzar la seguretat garantint un bon drenatge i adherència.

Els punts de més gran complexitat del projecte han estat els dels passos sota les infraestructures on ha calgut adoptar solucions que garantissin la seguretat davant de l'intens trànsit amb la instal·lació de baranes i altres proteccions.

A mig camí i entre autopistes, el camí travessa un bosquet majoritàriament format per pollancres sorprenentment atractiu per al seu emplaçament i, després de passar el pont de la Ronda litoral, enllaça amb el camí  ja executat del Projecte de recuperació social i ambiental del Llobregat del Tram 2 acabada al març de 2011.","2019-03-18T11:56:53.951Z" "63456c4afea76f287cac1a31","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/bosc-del-amics-de-la-universitat-politecnica-de-catalunya/6416797/11656","Espai públic - Rius","Cornellà de Llobregat","","ca_ES","6416797","","Parcs i jardins","Realitzat","","","","","","","","","Situat pròxim al meandre del riu, a l'encreuament entre el camí de ribera i el camí vell que uneix les veïnes poblacions de Cornellà i Sant Boi, és un lloc que en un futur proper tindrà una amplia accessibilitat per la seva posició estratègica. Si seguim el riu aigües amunt trobarem l'històric Pont del Diable, que enllaça la ruta que anava de Roma a Cadis, la Via Augusta; aigües avall, la mar.

El Bosc és fruit del conveni de col·laboració entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Fundació d'Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'hem d'entendre com a preludi i manifest de la societat civil davant la crisi medi ambiental i paisatgística i contra la contaminació atmosfèrica al nostre país.

Si pensem que un arbre madur captura l'anhídrid carbònic equivalent a l'emissió de 100 vehicles, els nostres dos-cents arbres són una peça més del gran engranatge de milers d'arbres que han estat plantats recentment a les riberes per millorar el paisatge i lluitar contra la degradació ambiental.

Sobre la mota s'han fet diverses intervencions al llarg del temps que han estat aprofitades pel Bosc, entre elles els senders de contacte i baixadors, o continuar l'extensa plantació d'arbres de conreu, arbres, per tant, cultivats, cultes, com són l'ametller, la figuera, el server, el pi i el cirerer.

En aquest moment, l'actuació del Bosc s'identifica gràcies a tres aspectes particulars:

1.- La seva posició determinant, a tocar amb els sistemes de connexió metropolitans i els d'escala de vianants que duen des del camí superior al camí de la llera del riu, on es farà un dia el creuament d'aquest. Una cruïlla és, de per si, un lloc d'encontres, d'assentament. Els pobles neixen a les cruïlles protegides pels deus compitals, allà on es situen les sagreres de les ermites; cardum i decumanum generen el forum cívic al seu lliurament; l'Esfinx planteja l'enigma mortal a Edip a la cruïlla de la ciutat de Tebas.

Per facilitar l'accés es restauren i amplien els baixadors, uns elements composats per peces prismàtiques de formigó que formen grades i serveixen de mirador i lloc d'estada.

2.- La plantació d'arbres de ribera als tres baixadors, concretament 34 pollancres blancs (populus alba bolleana), els albers, que aviat donaran la necessària ombra a l'indret.

Compositivament, els trenta-quatre albers del talús són un reclam visual singular entre els seus companys més rústics. Però són també una al·legoria matemàtica, basada en la teoria d'Artin (Emil Artin, Viena 1.898) sobre les relacions dels números enters. Fan referència als dos primers NÚMEROS PERFECTES coneguts, el 6 i el 28 (els següents serien el número 496; el 8.128; el 33.550.336..., quan més s'avança, més difícil és trobar-ne).

3.- Els monòlits commemoratius són dos cossos regulars, dos sòlids platònics, un hexaedre i una esfera que, al sobreposar-se, composen una figura de geometria clàssica. Van emplaçats, respectivament, un a l'est i l'altre al oest de la mota senyalitzant l'àmbit del Bosc Amics UPC.

En la ideologia platònica, el cub simbolitza la Terra i l'esfera l'Univers. La composició recull la figura que va fer construir Goethe al seu jardí de Weimar, que va anomenar ""Altar de la Bona Fortuna"".","El Bosc dels Amics de la UPC es troba al marge esquerre del riu Llobregat, a la frontera del terme municipal de Cornellà de Llobregat. El bosc és plantat sobre el talús drenant que suporta el camí de la mota, amb el pendent principal mirant el riu. La franja té uns 350 metres de longitud per uns 30 metres d'amplada i ocupa una superfície superior a una hectàrea. Aquesta peça forma part de la notable restauració riberenca del Llobregat que està realitzant l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el que pels Amics suposa participar en un ampli projecte de caràcter social, ambiental i paisatgístic a l'entorn de Barcelona.","","Bosc del Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya","Bosc del Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/6412709/1323429080.jpg/8ca131c2-5f95-4453-a279-5fdcee6dd1fc?t=1497859357000","Jordi Surroca","","","","","","","","","2.0583291053771973","41.349220275878906","Territori","false","","","","","","Bosc del Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya","","","","","","","","","","","1970-01-01T00:00:00.000Z","","","1970-01-01T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Situat pròxim al meandre del riu, a l'encreuament entre el camí de ribera i el camí vell que uneix les veïnes poblacions de Cornellà i Sant Boi, és un lloc que en un futur proper tindrà una amplia accessibilitat per la seva posició estratègica. Si seguim el riu aigües amunt trobarem l'històric Pont del Diable, que enllaça la ruta que anava de Roma a Cadis, la Via Augusta; aigües avall, la mar.

El Bosc és fruit del conveni de col·laboració entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Fundació d'Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'hem d'entendre com a preludi i manifest de la societat civil davant la crisi medi ambiental i paisatgística i contra la contaminació atmosfèrica al nostre país.

Si pensem que un arbre madur captura l'anhídrid carbònic equivalent a l'emissió de 100 vehicles, els nostres dos-cents arbres són una peça més del gran engranatge de milers d'arbres que han estat plantats recentment a les riberes per millorar el paisatge i lluitar contra la degradació ambiental.

Sobre la mota s'han fet diverses intervencions al llarg del temps que han estat aprofitades pel Bosc, entre elles els senders de contacte i baixadors, o continuar l'extensa plantació d'arbres de conreu, arbres, per tant, cultivats, cultes, com són l'ametller, la figuera, el server, el pi i el cirerer.

En aquest moment, l'actuació del Bosc s'identifica gràcies a tres aspectes particulars:

1.- La seva posició determinant, a tocar amb els sistemes de connexió metropolitans i els d'escala de vianants que duen des del camí superior al camí de la llera del riu, on es farà un dia el creuament d'aquest. Una cruïlla és, de per si, un lloc d'encontres, d'assentament. Els pobles neixen a les cruïlles protegides pels deus compitals, allà on es situen les sagreres de les ermites; cardum i decumanum generen el forum cívic al seu lliurament; l'Esfinx planteja l'enigma mortal a Edip a la cruïlla de la ciutat de Tebas.

Per facilitar l'accés es restauren i amplien els baixadors, uns elements composats per peces prismàtiques de formigó que formen grades i serveixen de mirador i lloc d'estada.

2.- La plantació d'arbres de ribera als tres baixadors, concretament 34 pollancres blancs (populus alba bolleana), els albers, que aviat donaran la necessària ombra a l'indret.

Compositivament, els trenta-quatre albers del talús són un reclam visual singular entre els seus companys més rústics. Però són també una al·legoria matemàtica, basada en la teoria d'Artin (Emil Artin, Viena 1.898) sobre les relacions dels números enters. Fan referència als dos primers NÚMEROS PERFECTES coneguts, el 6 i el 28 (els següents serien el número 496; el 8.128; el 33.550.336..., quan més s'avança, més difícil és trobar-ne).

3.- Els monòlits commemoratius són dos cossos regulars, dos sòlids platònics, un hexaedre i una esfera que, al sobreposar-se, composen una figura de geometria clàssica. Van emplaçats, respectivament, un a l'est i l'altre al oest de la mota senyalitzant l'àmbit del Bosc Amics UPC.

En la ideologia platònica, el cub simbolitza la Terra i l'esfera l'Univers. La composició recull la figura que va fer construir Goethe al seu jardí de Weimar, que va anomenar ""Altar de la Bona Fortuna"". Bosc del Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya El Bosc dels Amics de la UPC es troba al marge esquerre del riu Llobregat, a la frontera del terme municipal de Cornellà de Llobregat. El bosc és plantat sobre el talús drenant que suporta el camí de la mota, amb el pendent principal mirant el riu. La franja té uns 350 metres de longitud per uns 30 metres d'amplada i ocupa una superfície superior a una hectàrea. Aquesta peça forma part de la notable restauració riberenca del Llobregat que està realitzant l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el que pels Amics suposa participar en un ampli projecte de caràcter social, ambiental i paisatgístic a l'entorn de Barcelona.","2019-03-18T11:47:28.370Z" "63456c4afea76f287cac1a34","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-del-mamut-venux--espai-per-a-diferents-activitats/6339057/11656","Espai públic - Parcs","Sant Vicenç dels Horts","Josep Muxart (AMB)","","","false","","1.055.998, 45 €","Eurocatalana Obres i Serveis","

El projecte preveu, d'acord amb un procés previ de participació ciutadana, la urbanització del solar, ocupat fins aleshores per una escola, per transformar-lo en un nou parc urbà, un enclavament entès com un gran espai verd transitable que inclou la reserva d'un espai per a un futur equipament destinat a centre cívic, a més de la reurbanització dels carrers adjacents.

El parc s'organitza amb la disposició d'un sistema d'amebes i crea un seguit de recorreguts que uneixen els diferents accessos. En aquest sentit, l'estratègia d'intervenció ha consistit a establir una matriu física a base de macro i micronodes. S'entén com a micronode un nucli d'activitat concreta i com a macronode, el sumatori dels micronodes. El conjunt de macronodes configura l'espai verd del parc, de manera que els espais intersticials generen els recorreguts arterials.

Per a la configuració del parc s'ha utilitzat un encintat de paviment de formigó prefabricat que dona forma als diversos espais, mentre que els itineraris interiors s'han pavimentat amb formigó realitzat in situ. Els diferents usos, com ara les zones d'activitats per a gent gran i els jocs infantils, s'han pavimentat amb sorra de riu rentada, i la zona de petanca i l'esplanada, amb sauló estabilitzat. L'enllumenat del parc, amb la voluntat d'establir una semblança amb els elements arboris, s'ha resolt amb un element configurat amb tres columnes de forma i alçària diferents.

Pel que fa a la vegetació, s'ha optat per espècies autòctones tant de fulla perenne com de fulla caduca. A l'espai central del parc, les espècies de fulla caduca minimitzen la radiació solar a l'estiu i ajuden a reduir la temperatura, mentre que a l'hivern permeten disposar d'un bon assolellament. Per contra, les espècies perennes se situen a banda i banda de la carretera de manera lineal i funcionen com a barreres acústiques. A més, amb l'objectiu d'introduir el verd a la ciutat, les espècies perennes són de la mateixa vegetació autòctona existent al parc del Pi Gros, mentre que les de fulla caduca són com les del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Per a la reurbanització dels carrers adjacents s'ha optat per una plataforma única com a model de mobilitat de prioritat invertida. La pavimentació s'ha resolt amb llambordes de diversos formats i es caracteritza per la seva transició difusa i per establir un patronatge que varia en funció de l'ús previst. Els espais reservats als vehicles i als vianants s'han limitat amb una franja configurada per l'arbrat, l'enllumenat i la recollida d'aigües. Els bancs, a manera de límit, es distribueixen per dissuadir l'aparcament incontrolat.

","ca_ES","

8.461,68 m2

","Parcs i jardins","6339057","Territori","Parc del Mamut Venux: espai per a diferents activitats","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-15-DJI_0065-2.jpg/ce2f6bc6-2d0a-4dd8-acb7-56f095db4eb7?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-01-SG1703_6096-2.jpg/4402adbd-2f48-4e36-8b21-b06c18829dcd?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-02-SG1703_6120.jpg/68745d4f-0384-463c-986e-07da64a8abf8?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-03-SG1703_6124.jpg/ffd1b968-7fde-406a-956e-89389f759b66?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-04-SG1703_6144.jpg/9073bcc9-cc5e-493b-8b0e-c09ef99d6016?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-05-SG1703_6139.jpg/48436314-cd54-432e-b63c-7b10f98c535d?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-07-SG1703_6215.jpg/284c83a3-4bb8-4cb6-bb7c-3a9ff38757ef?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-08-SG1703_6219.jpg/04ca53da-7cc4-48fd-a5df-17998a8d6cc7?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-09-SG1703_6223.jpg/e20b1b3b-dad5-44ad-a48d-61e563827ac6?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-10-SG1703_6224.jpg/2e05a186-a36d-44e3-9478-d0f82bda9bf3?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-11-SG1703_6258-2.jpg/1e53cb99-729b-483e-835e-158006fb4759?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-12-DJI_0020.jpg/e16fc54f-572d-4493-a976-9502449f57e1?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-13-DJI_0033.jpg/b1e1ef25-6649-4357-bd4a-39b784df8c4b?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-14-DJI_0046.jpg/45761350-3de0-4238-a078-46d5802138f5?t=1710751799837","true","","","","Foto: Simon García","","","

El nou parc urbà ofereix un gran espai verd ple d'activitats pel municipi, reserva un espai per a un futur centre cívic i reurbanitza els carrers adjacents. El seu disseny consisteix en un sistema en forma d'ameba que crea un seguit de recorreguts, uneix els diferents accessos i genera espais amb noves activitats lúdiques.

","","","","","","","","","Pàgina web de Simón García","","http://www.arqfoto.com/","Pàgina web de Simón García","2.0094304","41.39804","EQUIP AMB: David Aguilar, Javier Duarte, Laia Ginés, Jonatan Álvarez, Jordi Bardolet, Cristian Catalán, Yessica Ramajo
EQUIP EXTERN: Carlos Ruiz","http://www.amb.cat/documents/11656/6338048/%C2%A9Simon+Garcia_Parc+de+l%27Illa+de+Joan+Juncadella-06-SG1703_6136_PORTADA.jpg/01f4c301-250a-4b2e-bad1-02a6d86480fa?t=1710751799837","Foto: Simon García","","Foto: Simon García","true","","Realitzat","","","","2015-02-01T00:00:00.000Z","","","2016-10-24T00:00:00.000Z","Sant Vicenç dels Horts Josep Muxart (AMB) Eurocatalana Obres i Serveis

El projecte preveu, d'acord amb un procés previ de participació ciutadana, la urbanització del solar, ocupat fins aleshores per una escola, per transformar-lo en un nou parc urbà, un enclavament entès com un gran espai verd transitable que inclou la reserva d'un espai per a un futur equipament destinat a centre cívic, a més de la reurbanització dels carrers adjacents.

El parc s'organitza amb la disposició d'un sistema d'amebes i crea un seguit de recorreguts que uneixen els diferents accessos. En aquest sentit, l'estratègia d'intervenció ha consistit a establir una matriu física a base de macro i micronodes. S'entén com a micronode un nucli d'activitat concreta i com a macronode, el sumatori dels micronodes. El conjunt de macronodes configura l'espai verd del parc, de manera que els espais intersticials generen els recorreguts arterials.

Per a la configuració del parc s'ha utilitzat un encintat de paviment de formigó prefabricat que dona forma als diversos espais, mentre que els itineraris interiors s'han pavimentat amb formigó realitzat in situ. Els diferents usos, com ara les zones d'activitats per a gent gran i els jocs infantils, s'han pavimentat amb sorra de riu rentada, i la zona de petanca i l'esplanada, amb sauló estabilitzat. L'enllumenat del parc, amb la voluntat d'establir una semblança amb els elements arboris, s'ha resolt amb un element configurat amb tres columnes de forma i alçària diferents.

Pel que fa a la vegetació, s'ha optat per espècies autòctones tant de fulla perenne com de fulla caduca. A l'espai central del parc, les espècies de fulla caduca minimitzen la radiació solar a l'estiu i ajuden a reduir la temperatura, mentre que a l'hivern permeten disposar d'un bon assolellament. Per contra, les espècies perennes se situen a banda i banda de la carretera de manera lineal i funcionen com a barreres acústiques. A més, amb l'objectiu d'introduir el verd a la ciutat, les espècies perennes són de la mateixa vegetació autòctona existent al parc del Pi Gros, mentre que les de fulla caduca són com les del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Per a la reurbanització dels carrers adjacents s'ha optat per una plataforma única com a model de mobilitat de prioritat invertida. La pavimentació s'ha resolt amb llambordes de diversos formats i es caracteritza per la seva transició difusa i per establir un patronatge que varia en funció de l'ús previst. Els espais reservats als vehicles i als vianants s'han limitat amb una franja configurada per l'arbrat, l'enllumenat i la recollida d'aigües. Els bancs, a manera de límit, es distribueixen per dissuadir l'aparcament incontrolat.

EQUIP AMB: David Aguilar, Javier Duarte, Laia Ginés, Jonatan Álvarez, Jordi Bardolet, Cristian Catalán, Yessica Ramajo
EQUIP EXTERN: Carlos Ruiz Parc del Mamut Venux: espai per a diferents activitats

El nou parc urbà ofereix un gran espai verd ple d'activitats pel municipi, reserva un espai per a un futur centre cívic i reurbanitza els carrers adjacents. El seu disseny consisteix en un sistema en forma d'ameba que crea un seguit de recorreguts, uneix els diferents accessos i genera espais amb noves activitats lúdiques.

","2024-03-18T08:46:43.162Z" "63456c4afea76f287cac1a37","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/un-passatge-cap-al-front-maritim-de-badalona/6335442/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","6335442","","Ponts i passeres","Realitzat","1.199 m2","","","Jordi Navarro Majó, arquitecte (AMB) Carlos Ruíz Soria, enginyer tècnic d'obres públiques (INTEC)","Jordi Navarro Majó, arquitecte (AMB)","","","TAUicesa – Exnovo","L'Ajuntament de Badalona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, des que es van suprimir els passos a nivell de la via fèrria litoral, van impulsar la construcció de passos de vianants per sota del ferrocarril. Al cap dels anys, aquests passos s'han d'adequar per millorar l'accessibilitat en general i en especial per a persones amb mobilitat reduïda i discapacitats.

Amb aquestes intervencions es vol recuperar una connectivitat fluïda entre la trama urbana de Badalona i la franja litoral perquè la població pugui accedir de manera més fàcil i còmoda al passeig Marítim, als equipaments litorals i a les platges. L'obra construïda que es presenta és una mostra d'aquesta mateixa línia.

En el projecte es proposa una millora dels accessos d'un pas preexistent sota la via del tren, situat al passeig Marítim, entre els carrers de Torrebadal i de Prim. També es proposa un arranjament dels espais generats al seu entorn. Això comporta la incorporació de noves rampes, la creació de noves escales més còmodes, un enllumenat de leds, pavimentació, baranes i passamans nous.

La proposta ha intentat generar un espai autònom, obviant la seva condició d'espai funcional transitori. Intenta esborrar la imatge de cau i passadís com a penalització obligada, de ser merament un lloc de pas d'un indret a un altre. Els comptats elements formals que el configuren i la seva relació i harmonització amb els elements preexistents i amb l'entorn natural i urbà són els arguments i instruments que serveixen per materialitzar l'espai.

Els nous murs de contenció, cantó vies, amb els seus esglaonaments i reculades, s'adeqüen a l'escala menor del mur existent de la tanca del tren i alhora solucionen els diversos carregaments entre un mur existent molt irregular i el nou de geometria definida, cosa que permet distingir el mur preexistent del nou. En arribar a la boca del pas sota vies, la reculada del mur anuncia el gir i escapça l'aresta de l'angle recte, cosa que fa més amable el moviment.

La separació entre els paraments de formigó armat i el terra accentua la diferència entre la construcció mecànica dels murs i la manual artesana de terra. La barana d'acer inoxidable sense polir permet la visió matisada de la platja i el mar des del passeig. La barana també és, com el terra, un element separat del mur de contenció; i en l'escletxa que genera aquesta separació hi ha amagat un llum de leds lineal rasant que il·lumina el mur de contenció de dalt a baix, cosa que fa que, de nit, el feix de llum sigui com una cascada que el des materialitza i fa una certa impressió d'irrealitat. El color terrós ocre del mur il·luminat contrasta amb la llum blavosa del passeig, del blau del mar, i és tant el color de la sorra de platja que anuncia com el color de la terra excavada darrere el mur de formigó.

El color dels murs del cantó tren, en canvi, s'assimila al color del muret existent de la tanca del tren, de formigó pobre que amb el pas del temps i la presència marina ha assolit tons ocres i verdosos.


Realització vídeo: El Pack","S'ha generat una millor accessibilitat entre la ciutat i el passeig marítim, els equipaments litorals i les platges. També s'han instal·lat noves rampes, escales més còmodes o enllumenat de led, entre d'altres millores.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0041_5_B_PORTADA_ok.png/1f43a493-86d6-4117-b568-dfda1fcb841c?t=1493975791018","Jordi Surroca","Jordi Navarro Majó, arquitecte (AMB)","489.444,76 € (IVA inclòs)","Carlos Ruíz Soria, enginyer tècnic d'obres públiques Jordi Rodríguez Bassa, estudiant d'arquitectura (AMB) Oriol García Muñoz, arquitecte (AMB)","","Jordi Surroca","http://www.jordisurroca.com/","","Jordi Surroca","2.254502058029175","41.45075225830078","Territori","false","","","","","","Un passatge cap al front marítim de Badalona","","","","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0004_0008_A_ok.png/63826940-14d4-41b1-816e-e44752f2691e?t=1493975228150","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0843_ok.png/310c453b-59ca-4fd6-9d9b-623f896f1b28?t=1493975817307","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0850_0857_C_ok.png/7c9a1c54-45df-4be6-8468-2f3441c0759e?t=1493976007588","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0884_0890_A_ok.png/327c0b0a-e573-4781-ab6b-cc392a77fb38?t=1493976064495","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0649_0658_B_ok.png/1e4d5097-7bbb-4667-aabf-13480366d8f9?t=1493976115664","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0567_ok.png/3d0e2010-2269-4083-bc20-aea71bf889f8?t=1493976198790","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0549_ok.png/f0b66076-f3e8-4f57-850b-161e6543aaa5?t=1493976227428","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0515_ok.png/a68ad5c3-7939-45fd-bfd2-df5526441d00?t=1493976357922","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0477_0510_ok.png/cf2eeb56-1165-461a-8e91-4bdb03e66d6a?t=1493976380379","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0468_0470_B_ok.png/51fa9996-50f7-4399-a536-a40fbf2edde1?t=1493976422718","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0404_0407_C_ok.png/dd5335ae-79c3-4031-8b16-155ffb498c7c?t=1493976469700","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0371_ok.png/b2181b89-7119-47b7-827d-cc6dd0d3fa24?t=1493976581272","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0271_6_B_ok.png/aeb5457a-7ad8-4aae-9a3b-96ad70d74b40?t=1493976616130","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6333235/%C2%A9Jordi+Surroca_Pas_Vies-0161_0164_A_ok.png/2b4b10e1-119f-497f-b784-97338c1addfd?t=1493976665535","","","true","2014-04-01T00:00:00.000Z","","","2016-05-05T00:00:00.000Z","Badalona Jordi Navarro Majó, arquitecte (AMB) Carlos Ruíz Soria, enginyer tècnic d'obres públiques (INTEC) Jordi Navarro Majó, arquitecte (AMB) TAUicesa – Exnovo L'Ajuntament de Badalona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, des que es van suprimir els passos a nivell de la via fèrria litoral, van impulsar la construcció de passos de vianants per sota del ferrocarril. Al cap dels anys, aquests passos s'han d'adequar per millorar l'accessibilitat en general i en especial per a persones amb mobilitat reduïda i discapacitats.

Amb aquestes intervencions es vol recuperar una connectivitat fluïda entre la trama urbana de Badalona i la franja litoral perquè la població pugui accedir de manera més fàcil i còmoda al passeig Marítim, als equipaments litorals i a les platges. L'obra construïda que es presenta és una mostra d'aquesta mateixa línia.

En el projecte es proposa una millora dels accessos d'un pas preexistent sota la via del tren, situat al passeig Marítim, entre els carrers de Torrebadal i de Prim. També es proposa un arranjament dels espais generats al seu entorn. Això comporta la incorporació de noves rampes, la creació de noves escales més còmodes, un enllumenat de leds, pavimentació, baranes i passamans nous.

La proposta ha intentat generar un espai autònom, obviant la seva condició d'espai funcional transitori. Intenta esborrar la imatge de cau i passadís com a penalització obligada, de ser merament un lloc de pas d'un indret a un altre. Els comptats elements formals que el configuren i la seva relació i harmonització amb els elements preexistents i amb l'entorn natural i urbà són els arguments i instruments que serveixen per materialitzar l'espai.

Els nous murs de contenció, cantó vies, amb els seus esglaonaments i reculades, s'adeqüen a l'escala menor del mur existent de la tanca del tren i alhora solucionen els diversos carregaments entre un mur existent molt irregular i el nou de geometria definida, cosa que permet distingir el mur preexistent del nou. En arribar a la boca del pas sota vies, la reculada del mur anuncia el gir i escapça l'aresta de l'angle recte, cosa que fa més amable el moviment.

La separació entre els paraments de formigó armat i el terra accentua la diferència entre la construcció mecànica dels murs i la manual artesana de terra. La barana d'acer inoxidable sense polir permet la visió matisada de la platja i el mar des del passeig. La barana també és, com el terra, un element separat del mur de contenció; i en l'escletxa que genera aquesta separació hi ha amagat un llum de leds lineal rasant que il·lumina el mur de contenció de dalt a baix, cosa que fa que, de nit, el feix de llum sigui com una cascada que el des materialitza i fa una certa impressió d'irrealitat. El color terrós ocre del mur il·luminat contrasta amb la llum blavosa del passeig, del blau del mar, i és tant el color de la sorra de platja que anuncia com el color de la terra excavada darrere el mur de formigó.

El color dels murs del cantó tren, en canvi, s'assimila al color del muret existent de la tanca del tren, de formigó pobre que amb el pas del temps i la presència marina ha assolit tons ocres i verdosos.


Realització vídeo: El Pack Jordi Navarro Majó, arquitecte (AMB) Carlos Ruíz Soria, enginyer tècnic d'obres públiques Jordi Rodríguez Bassa, estudiant d'arquitectura (AMB) Oriol García Muñoz, arquitecte (AMB) Un passatge cap al front marítim de Badalona S'ha generat una millor accessibilitat entre la ciutat i el passeig marítim, els equipaments litorals i les platges. També s'han instal·lat noves rampes, escales més còmodes o enllumenat de led, entre d'altres millores.","2022-06-30T11:29:35.274Z" "63456c4afea76f287cac1a40","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/la-placa-de-la-vila--espai-de-trobada-i-d-acces-al-centre/7074106/11656","Espai públic","Montgat","AMB i Ajuntament de Montgat","ca_ES","7074106","","Carrers i places","Realitzat","1.089 m2 d'edificació
2.812 m2 d'urbanització","","","","","","","Dragados","La remodelació de la plaça de la Vila forma part del projecte d'integració de l'N-II a la trama viària de Montgat. Es tracta de donar resposta a un espai urbà més actual, coherent amb la reducció de trànsit produïda per l'ús alternatiu de l'autopista B-20 i la construcció de noves infraestructures de connexió i enllaç amb el nucli urbà. Per racionalitzar la mobilitat dels vehicles s'ha construït un aparcament públic soterrat per a veïns i vehicles municipals, amb accessos des dels carrers laterals que aprofiten la complexa topografia del lloc. La nova secció de l'N-II en la seva confluència amb el carrer Catalunya ha permès reduir l'espai destinat a calçada i augmentar la superfície de la plaça, que concentra l'espai lliure per a vianants al voltant de l'Ajuntament.

La cota de la plaça s'ha situat al nivell de l'edifici municipal. Des del Camí Ral, la vorera es divideix en dos camins alternatius: un perfila l'antiga N-II i li dona continuïtat; l'altre arrenca amb un pendent suau i condueix fins a l'espai públic davant de la Casa de la Vila, que es troba en una mena de plataforma elevada que permet ""descobrir"" el mar per sobre dels vehicles que circulen per la carretera. La col·locació d'un banc lineal al final de la plataforma resol alhora el límit entre la plaça i les voreres i reforça les vistes del mar.

Les diferències de cota entre el nou pla de la plaça, l'N-II i els carrers laterals es resolen amb rampes i plans esglaonats. A més, per potenciar que els vianants utilitzin el carrer del Mercat, s'ha remodelat les escales que el connecten amb la plaça seguint criteris de claredat, traçat i versatilitat urbana.

Per al paviment de la plaça, s'han emprat llambordes de granit amb diferent mida i disposició, i per resoldre la vegetació i l'ombra s'ha plantat un palmerar en retícula que formalitza els límits de la plaça, actualment difosos.","La plaça de la Vila es reforma per guanyar espai públic creant un nou espai urbà identitari per accedir al centre de Montgat. El projecte proposa una plataforma elevada entorn a la Casa de la Vila per ""descobrir"" el mar, relacionada amb l'antic camí ral, l'antiga N-II i l'estructura viària de l'entorn. ","Reurbanització de la plaça","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7073244/plVilaMontgat19_PR.jpg/a70424ae-7c84-484b-9243-853f58797da9?t=1531999374000","Aleix Bagué","Antonio Montes (AMB)","1.257.627 €","Equip AMB: Mònica Mauricio, Rosa Bertran, Paula Beltrán, Susana Casino, Laura Gómez Estructures: BIS Estructures Instal·lacions: ARCbcn","","","","","","2.27892804145813","41.466556549072266","Territori","false","","","","","","La Plaça de la Vila: espai de trobada i d'accés al centre","","","","Reurbanització de la plaça","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7073244/plVilaMontgat01.jpg/3042a93b-0afb-4a00-a58a-743cc67a4b61?t=1531999390000","","","true","Reurbanització de la plaça","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7073244/plVilaMontgat02.jpg/8d9bcacc-4b74-4c8f-86eb-b658f1ac01c1?t=1531999403000","","","false","Reurbanització de la plaça","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7073244/plVilaMontgat04b.jpg/baadaa9f-bb30-4c7d-84f6-f1d4d8aa20cf?t=1531999420000","","","false","Reurbanització de la plaça","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7073244/plVilaMontgat08b.jpg/71ee931b-1585-4a21-97b8-d69b38b4cde6?t=1531999434000","","","false","Reurbanització de la plaça","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7073244/PlVilaMontgat09.jpg/72cebb8f-ac97-41f4-94b5-383e0b9e210d?t=1531999449000","","","false","Reurbanització de la plaça","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7073244/plVilaMontgat10.jpg/6c0436d2-a640-40dd-bebe-4db3b5e28091?t=1531999462000","","","false","Reurbanització de la plaça","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7073244/plVilaMontgat11.jpg/7c30afc1-7c7a-4a26-8555-6a51cd1eae13?t=1531999496000","","","false","Reurbanització de la plaça","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7073244/plVilaMontgat15.jpg/318bbc1f-0e2c-4c35-a074-632ebcfb3a63?t=1531999510000","","","false","Reurbanització de la plaça","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7073244/plVilaMontgat17.jpg/dc94c21e-7358-4601-9e9b-e4d25b51a1df?t=1531999524000","","","false","Reurbanització de la plaça","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7073244/plVilaMontgat18.jpg/1bb07234-02ef-450e-a701-a3beda19d422?t=1531999553000","","","true","2014-04-01T00:00:00.000Z","","","2017-04-01T00:00:00.000Z","Montgat Dragados La remodelació de la plaça de la Vila forma part del projecte d'integració de l'N-II a la trama viària de Montgat. Es tracta de donar resposta a un espai urbà més actual, coherent amb la reducció de trànsit produïda per l'ús alternatiu de l'autopista B-20 i la construcció de noves infraestructures de connexió i enllaç amb el nucli urbà. Per racionalitzar la mobilitat dels vehicles s'ha construït un aparcament públic soterrat per a veïns i vehicles municipals, amb accessos des dels carrers laterals que aprofiten la complexa topografia del lloc. La nova secció de l'N-II en la seva confluència amb el carrer Catalunya ha permès reduir l'espai destinat a calçada i augmentar la superfície de la plaça, que concentra l'espai lliure per a vianants al voltant de l'Ajuntament.

La cota de la plaça s'ha situat al nivell de l'edifici municipal. Des del Camí Ral, la vorera es divideix en dos camins alternatius: un perfila l'antiga N-II i li dona continuïtat; l'altre arrenca amb un pendent suau i condueix fins a l'espai públic davant de la Casa de la Vila, que es troba en una mena de plataforma elevada que permet ""descobrir"" el mar per sobre dels vehicles que circulen per la carretera. La col·locació d'un banc lineal al final de la plataforma resol alhora el límit entre la plaça i les voreres i reforça les vistes del mar.

Les diferències de cota entre el nou pla de la plaça, l'N-II i els carrers laterals es resolen amb rampes i plans esglaonats. A més, per potenciar que els vianants utilitzin el carrer del Mercat, s'ha remodelat les escales que el connecten amb la plaça seguint criteris de claredat, traçat i versatilitat urbana.

Per al paviment de la plaça, s'han emprat llambordes de granit amb diferent mida i disposició, i per resoldre la vegetació i l'ombra s'ha plantat un palmerar en retícula que formalitza els límits de la plaça, actualment difosos. Antonio Montes (AMB) Equip AMB: Mònica Mauricio, Rosa Bertran, Paula Beltrán, Susana Casino, Laura Gómez Estructures: BIS Estructures Instal·lacions: ARCbcn La Plaça de la Vila: espai de trobada i d'accés al centre La plaça de la Vila es reforma per guanyar espai públic creant un nou espai urbà identitari per accedir al centre de Montgat. El projecte proposa una plataforma elevada entorn a la Casa de la Vila per ""descobrir"" el mar, relacionada amb l'antic camí ral, l'antiga N-II i l'estructura viària de l'entorn. ","2022-06-21T13:09:35.115Z" "63456c4afea76f287cac1a4e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-de-can-zam/7581103/11656","Espai públic","Santa Coloma de Gramenet","","ca_ES","7581103","","Parcs i jardins","Realitzat","51.100 m²","","","","","","","Obres i serveis Roig, Hercal","El projecte planteja la restitució d'una part del parc de Can Zam, al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, que es va veure afectada per les obres de la línia 9 del metro, com també la implementació d'una sèrie d'actuacions de millora del parc existent tant des del punt de vista paisatgístic com de dinamització.

La intervenció que es preveu afecta el quadrant del parc delimitat per l'avinguda Francesc Macià, el segon accés al parc, l'eix del carrer Victor Hugo i l'antic carrer Girona.

L'actuació parteix de la mateixa solució que havia adoptat el projecte inicial del parc, redactat a l'AMB i inaugurat el 1999, restituint el talús verd que salva el desnivell topogràfic entre l'avinguda Francesc Macià i l'eix transversal que travessa el parc. Reconstrueix així mateix el traçat en ziga-zaga del segon accés al parc, proposa una tercera entrada amb un traçat idèntic i planteja un recorregut nou més directe que uneix la sortida de metro existent amb una de futura que ara actua com a sortida d'emergència. Pel que fa a l'eix constituït pel carrer Victor Hugo, es prolonga fins al límit de la intervenció, respectant el ritme dels elements que el componen: enllumenat, paviment, arbrat, etc.

La vegetació segueix també la mateixa lògica compositiva que el parc existent, manté el ritme de canvi de colors per donar continuïtat al talús i, pel que fa a l'arbrat, planteja una primera franja amb pins, roures i alzines combinats amb sotabosc – al·ludint a la serra de la Marina– i una segona franja amb espècies més pròpies dels medis urbans que arriba fins al pla de sauló, amb tipuanes, acàcies i parkinsònies que ofereixen una àmplia gamma de colors estacionals.

Un cop iniciada l'obra de restitució, també es plantegen un seguit d'actuacions puntuals per millorar la zona al sud del carrer Victor Hugo, tenint en compte les peticions veïnals i dels usuaris, amb l'objectiu de permetre un ús més continuat del parc. En aquest sentit, es redefineixen les àrees de joc infantil reagrupant-les en una gran àrea més propera al bar i equipant-les amb elements de joc en grup més integrats en la trama d'arbres que caracteritza el parc; a més, s'amplia la plantació de prat regat per reforçar el verd amb uns passos de circulació més clars, i es reserven noves àrees per a diferents usos: la futura aula d'educació ambiental, zones de pícnic i dues estacions de fitnes i un workout que formen un circuit de salut. El projecte incorpora també un tercer pas per connectar el parc amb la zona del passeig fluvial, la pavimentació d'un tram de vorera on hi havia un problema d'escorrentia del sauló, i l'adaptació a les noves necessitats hídriques del parc, que han suposat la construcció d'una nova estació de bombament d'aigua freàtica i la redefinició de la xarxa de subministrament.","Projecte de restitució d'una part del parc de Can Zam afectada per les obres de la línia 9 del metro i implementació de millores paisatgístiques i de dinamització a tot l'equipament.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7578747/Santa+Coloma+de+Gramenet_Restitucio+i+millores+Parc+Can+Zam.jpg/a7057b50-593b-416c-b1e5-6f7ae265b50a?t=1554900598000","Aleix Bagué","Blanca Noguera (AMB), Laura Coll, Mònica Cortadas","1.759.653 €","Equip AMB: Núria Herrero, Vera Kolina, Sara Arguedas, Susana Casino / Equip extern: Òscar Cabrera, Roser Vives","","","","","","2.1974289417266846","41.455867767333984","Territori","false","","","","","","Parc de Can Zam","","","","","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7578747/CZ2-01.jpg/92703238-4ea2-4673-8e0c-02bada846871?t=1556878157858","","","true","","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7578747/CZ2-05.jpg/b3019125-6026-49a6-bfad-ece873f45abf?t=1556878173007","","","true","","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7578747/CZ2-07.jpg/9f0c81ab-3e06-4055-ae4c-14f4af4a7394?t=1556878205797","","","true","","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7578747/CZ2-08.jpg/7b8100d7-25ea-4f20-9a4e-b579b5712450?t=1556878223622","","","true","","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7578747/CZ2-11.jpg/dfa272a5-8b27-4b73-ab33-af8d70bbfaf3?t=1556878248206","","","true","","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7578747/CZ2-12.jpg/3916ed6f-8e7f-4953-9850-9b4268a985af?t=1556878263958","","","true","","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7578747/CZ2-14.jpg/554fe8e4-adcf-4655-8bfb-1594717dcc85?t=1556878282855","","","true","","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7578747/CZ2-16.jpg/a0797280-ed18-4a37-bad9-856c71a72800?t=1556878299846","","","true","","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7578747/CZ2-20.jpg/56a90922-a6e2-45e1-9eb9-82078df489f3?t=1556878316766","","","true","","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7578747/CZ2-21.jpg/10e345a0-c27c-46ea-97c6-08ba092c644b?t=1556878386958","","","true","","","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/7578747/CZ2-06b.jpg/f0617935-6a32-45a3-93fc-10e40e7f6763?t=1556878188414","","","true","2013-11-01T00:00:00.000Z","","","2016-09-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet Obres i serveis Roig, Hercal El projecte planteja la restitució d'una part del parc de Can Zam, al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, que es va veure afectada per les obres de la línia 9 del metro, com també la implementació d'una sèrie d'actuacions de millora del parc existent tant des del punt de vista paisatgístic com de dinamització.

La intervenció que es preveu afecta el quadrant del parc delimitat per l'avinguda Francesc Macià, el segon accés al parc, l'eix del carrer Victor Hugo i l'antic carrer Girona.

L'actuació parteix de la mateixa solució que havia adoptat el projecte inicial del parc, redactat a l'AMB i inaugurat el 1999, restituint el talús verd que salva el desnivell topogràfic entre l'avinguda Francesc Macià i l'eix transversal que travessa el parc. Reconstrueix així mateix el traçat en ziga-zaga del segon accés al parc, proposa una tercera entrada amb un traçat idèntic i planteja un recorregut nou més directe que uneix la sortida de metro existent amb una de futura que ara actua com a sortida d'emergència. Pel que fa a l'eix constituït pel carrer Victor Hugo, es prolonga fins al límit de la intervenció, respectant el ritme dels elements que el componen: enllumenat, paviment, arbrat, etc.

La vegetació segueix també la mateixa lògica compositiva que el parc existent, manté el ritme de canvi de colors per donar continuïtat al talús i, pel que fa a l'arbrat, planteja una primera franja amb pins, roures i alzines combinats amb sotabosc – al·ludint a la serra de la Marina– i una segona franja amb espècies més pròpies dels medis urbans que arriba fins al pla de sauló, amb tipuanes, acàcies i parkinsònies que ofereixen una àmplia gamma de colors estacionals.

Un cop iniciada l'obra de restitució, també es plantegen un seguit d'actuacions puntuals per millorar la zona al sud del carrer Victor Hugo, tenint en compte les peticions veïnals i dels usuaris, amb l'objectiu de permetre un ús més continuat del parc. En aquest sentit, es redefineixen les àrees de joc infantil reagrupant-les en una gran àrea més propera al bar i equipant-les amb elements de joc en grup més integrats en la trama d'arbres que caracteritza el parc; a més, s'amplia la plantació de prat regat per reforçar el verd amb uns passos de circulació més clars, i es reserven noves àrees per a diferents usos: la futura aula d'educació ambiental, zones de pícnic i dues estacions de fitnes i un workout que formen un circuit de salut. El projecte incorpora també un tercer pas per connectar el parc amb la zona del passeig fluvial, la pavimentació d'un tram de vorera on hi havia un problema d'escorrentia del sauló, i l'adaptació a les noves necessitats hídriques del parc, que han suposat la construcció d'una nova estació de bombament d'aigua freàtica i la redefinició de la xarxa de subministrament. Blanca Noguera (AMB), Laura Coll, Mònica Cortadas Equip AMB: Núria Herrero, Vera Kolina, Sara Arguedas, Susana Casino / Equip extern: Òscar Cabrera, Roser Vives Parc de Can Zam Projecte de restitució d'una part del parc de Can Zam afectada per les obres de la línia 9 del metro i implementació de millores paisatgístiques i de dinamització a tot l'equipament.","2022-06-30T10:41:29.813Z" "63456c4afea76f287cac1a51","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/soterrament-linia-alta-tensio/7581171/11656","Espai públic","Cornellà de Llobregat","Sant Joan Despí","","ca_ES","7581171","","Equipaments Polivalents i altres","Realitzat","","","","","","","","Dragados","El projecte ha consistit en el soterrament d'un tram de la línia aèria de 110 kV entre les subestacions de Sant Boi i de Sant Joan Despí. S'ha executat una rasa en la que s'han col·locat els dos circuits de 110 kV que donaran continuïtat a la línia.","Soterrament de la línia 110kV SE Sant Boi a SE Sant Joan Despí entre el nou suport T36 i SE Sant Joan Despí.","","Soterrament Línia Alta Tensió","false","Imatge del projecte de soterrament","http://www.amb.cat/documents/11656/7580385/Varis_Soterrament+L%C3%ADnia+Alta+Tensio.JPG/69f3484b-d99d-441e-bd0f-393c5357762a?t=1554969749000","","","1.658.842,13 €","Ricard Querol, Jordi Masramon, Dolors Querol, Victor Pintado, Carlos Hidalgo (iPlan Gestión Integral)","","Pàgina web de iPlan Gestión Integral","https://www.iplangestion.com/","","Pàgina web de iPlan Gestión Integral","2.055324077606201","41.36119842529297","Territori","false","","","","","","Soterrament Línia Alta Tensió","","","","","","","","","","","false","2014-08-01T00:00:00.000Z","","","2016-10-01T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Sant Joan Despí Dragados El projecte ha consistit en el soterrament d'un tram de la línia aèria de 110 kV entre les subestacions de Sant Boi i de Sant Joan Despí. S'ha executat una rasa en la que s'han col·locat els dos circuits de 110 kV que donaran continuïtat a la línia. Ricard Querol, Jordi Masramon, Dolors Querol, Victor Pintado, Carlos Hidalgo (iPlan Gestión Integral) Soterrament Línia Alta Tensió Soterrament de la línia 110kV SE Sant Boi a SE Sant Joan Despí entre el nou suport T36 i SE Sant Joan Despí.","2022-04-22T10:07:10.811Z" "63456c4afea76f287cac1a54","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/mur-verd-a-la-deixalleria/7588199/11656","Espai públic","Sant Adrià de Besòs","","ca_ES","7588199","","Equipaments Polivalents i altres","Realitzat","176,40 ml","","","","","","","Moix","El projecte contempla la substitució de la tanca existent per un mur de gabions que incorpora un jardí vertical. La tria en la vegetació d'aquest jardí vertical amb la tria d'espècies majoritàriament crasses fan que sigui d'un baix manteniment, tot creant un mosaic diferenciat. Cada mòdul té una o dues espècies per tal d'aconseguir un aspecte homogeni.","Substitució de la tanca existent a la deixalleria per un mur de gabions amb jardí vertical. ","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7583662/Sant+Adria+de+Besos_Mur+verd+Deixalleria.jpg/54d4b683-5956-42de-b17e-2e5bb85e2df8?t=1554987210000","Stela Salinas","X arquitectes Y paisatge Z enginyers","152.431,78 €","Mireia Rubio, Mireia Fernandez (MS PAISATGE). Miquel Angel Caballero, Xavier Rubio (ICS ARQUITECTURA)","","","","","","2.211146116256714","41.43069839477539","Territori","false","","","","","","Mur verd a la deixalleria","","","","","","","Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/7583662/PEMB_190215_Stela-Salinas_0125.jpg/216c6365-7e5f-4fd2-9513-90b24f89628d?t=1557745964698","","","false","2016-03-01T00:00:00.000Z","","","2018-06-01T00:00:00.000Z","Sant Adrià de Besòs Moix El projecte contempla la substitució de la tanca existent per un mur de gabions que incorpora un jardí vertical. La tria en la vegetació d'aquest jardí vertical amb la tria d'espècies majoritàriament crasses fan que sigui d'un baix manteniment, tot creant un mosaic diferenciat. Cada mòdul té una o dues espècies per tal d'aconseguir un aspecte homogeni. X arquitectes Y paisatge Z enginyers Mireia Rubio, Mireia Fernandez (MS PAISATGE). Miquel Angel Caballero, Xavier Rubio (ICS ARQUITECTURA) Mur verd a la deixalleria Substitució de la tanca existent a la deixalleria per un mur de gabions amb jardí vertical. ","2022-06-16T13:21:22.048Z" "63456c4afea76f287cac1a5a","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/facana-de-l-edifici-de-la-placa-del-repartidor/7590815/11656","Espai públic","L'Hospitalet de Llobregat","","ca_ES","7590815","","Equipaments Polivalents i altres","Realitzat","295 m2","","","","","","","Eurocatalana","L'edifici, obra de l'arquitecte Ramon Puig i Giralt, data de l'any 1,926. Antigament era la seu de Correus i Telèrgrafs de la ciutat. Amb el present projecte de rehabilitació es pretén recuperar la imatge original de la façana. ","Rehabilitació de la façana de l'edifici de la plaça del Repartidor.","","Façana de l'edifici de la plaça del Repartidor","false","","http://www.amb.cat/documents/11656/7589851/L_Hospitalet_Recuperacio+Fa%C3%A7ana+Repartidors.jpg/77c49df1-d60c-424e-b47e-285b3bbd68a9?t=1555066261067","Stela Salinas","Marta Urbiola","217.403,85 €","Eduard Simó. Francesc Xairó i Ramon Sebastià (Francesc Xairó i Associats SLP).","","","","","","2.099635124206543","41.36154556274414","Territori","false","","","","","","Façana de l'edifici de la plaça del Repartidor","","","","","","","","","","","false","2017-07-01T00:00:00.000Z","","","2019-02-01T00:00:00.000Z","L'Hospitalet de Llobregat Eurocatalana L'edifici, obra de l'arquitecte Ramon Puig i Giralt, data de l'any 1,926. Antigament era la seu de Correus i Telèrgrafs de la ciutat. Amb el present projecte de rehabilitació es pretén recuperar la imatge original de la façana.  Marta Urbiola Eduard Simó. Francesc Xairó i Ramon Sebastià (Francesc Xairó i Associats SLP). Façana de l'edifici de la plaça del Repartidor Rehabilitació de la façana de l'edifici de la plaça del Repartidor.","2022-04-22T09:59:41.622Z" "63456c4afea76f287cac1a5c","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/zona-esportiva-ricard-ginebreda-fases-1b-i-2/7580108/11656","Espai públic","Molins de Rei","Roger Méndez (AMB),
Peris-Toral arquitectes (Proj executiu Fase 2)","","","false","","1.245.355,17 €","CERTIS","

Es proposa en aquesta etapa dotar d'una zona de local social als usuaris de els instal·lacions i també de donar cobertura a un esport anomenat  minoritaris com el judo en un àmbit de la instal·lació. El projecte incorpora part de la urbanització exterior del accés a la zona esportiva.

","ca_ES","

859,41 m2

","Equipaments Esportius","7580108","Territori","Zona esportiva Ricard Ginebreda fases 1b i 2","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/Principal/d351f420-bdf8-4b44-aee3-9987c2cdbedf?t=1710403307855","false","","","","Foto: Marcela Grassi","","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_9107.jpg/f927e748-d111-4966-8217-b45e9a982840?t=1710403307855","true","","","","Foto: Marcela Grassi","","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_9129.jpg/aa47997d-4b3c-4fe2-894b-263d5423b524?t=1710403307855","true","","","","Foto: Marcela Grassi","","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_9123.jpg/0df11cad-83aa-4ffe-8290-be96913cfd5d?t=1710403307855","true","","","","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_9156.jpg/237ca1e5-e025-4d5e-9a69-43b2951adcdc?t=1710403307855","true","","","","Foto: Marcela Grassi","Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_9044.jpg/cbe5a63e-59bc-43a0-841c-c861dcdacfe3?t=1710403307855","true","","","","Foto: Marcela Grassi","","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_9052.jpg/ded69871-3624-4dee-8607-778acbc7c923?t=1710403307855","true","","","","Foto: Marcela Grassi","","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_9208.jpg/3478cad0-5b61-4385-a5ed-3d6a1ef68ded?t=1710403307855","true","","","","Foto: Marcela Grassi","","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_8720.jpg/62e804ab-ce65-414a-8eed-df12fa26ef57?t=1710403307855","true","","","","Foto: Marcela Grassi","","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_8760.jpg/814a15db-cbf3-45ae-aacf-8e33b5baa711?t=1710403307855","true","","","","Foto: Marcela Grassi","","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_8809.jpg/89561004-d8ec-4d1f-b0fd-0f571286981a?t=1710403307855","true","","","","Foto: Marcela Grassi","","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_9058.jpg/fe3f4e62-dc7e-4341-9c69-cc8df03b53ac?t=1710403307855","true","","","","Foto: Marcela Grassi","","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_9073.jpg/7ee2dd7d-5714-42d3-9664-d4a48ddf122f?t=1710403307855","true","","","","Foto: Marcela Grassi","","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/_MG_9184.jpg/07f96135-32ba-496d-bce5-86f7f921910d?t=1710403307855","true","","","","Foto: Marcela Grassi","","","

Aquest nou equipament inclou les instal·lacions de futbol existents i d'altres per a la pràctica d'halterofília, judo, escalada i gimnàstica rítmica. Es busca l'optimització de recursos en la gestió, en el consum energètic i en el manteniment del centre. El projecte potencia el vessant social i fa èmfasi en les relacions veïnals per a la millora de l'entorn.

","","","","","","","","","Pàgina web peris+toral.arquitectes","","http://www.peristoral.com/","Pàgina web peris+toral.arquitectes","Pàgina web Marcela Grassi","","https://marcelagrassi.com/","Pàgina web Marcela Grassi","2.0188441","41.405087","EQUIP AMB: Maria Sánchez, Aïda Artiz, Cristina Pedreira, Gisela Traby, Susana Casino
EQUIP EXTERN :Carlos Ruiz (INTEC), Albert Berdié (TECTRAM)","http://www.amb.cat/documents/11656/7579847/Principal/d351f420-bdf8-4b44-aee3-9987c2cdbedf?t=1710403307855","","Marcela Grassi","","true","","Realitzat","","","","2013-05-01T00:00:00.000Z","","","2015-12-01T00:00:00.000Z","Molins de Rei Roger Méndez (AMB),
Peris-Toral arquitectes (Proj executiu Fase 2) CERTIS

Es proposa en aquesta etapa dotar d'una zona de local social als usuaris de els instal·lacions i també de donar cobertura a un esport anomenat  minoritaris com el judo en un àmbit de la instal·lació. El projecte incorpora part de la urbanització exterior del accés a la zona esportiva.

EQUIP AMB: Maria Sánchez, Aïda Artiz, Cristina Pedreira, Gisela Traby, Susana Casino
EQUIP EXTERN :Carlos Ruiz (INTEC), Albert Berdié (TECTRAM) Zona esportiva Ricard Ginebreda fases 1b i 2

Aquest nou equipament inclou les instal·lacions de futbol existents i d'altres per a la pràctica d'halterofília, judo, escalada i gimnàstica rítmica. Es busca l'optimització de recursos en la gestió, en el consum energètic i en el manteniment del centre. El projecte potencia el vessant social i fa èmfasi en les relacions veïnals per a la millora de l'entorn.

","2024-03-14T07:58:47.184Z" "63456c4afea76f287cac1a60","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/palau-de-marianao--fase-1-i-ampliacio-fase-1-/7580896/11656","Espai públic","Sant Boi de Llobregat","","ca_ES","7580896","","Equipaments Polivalents i altres","Realitzat","507,75 m2 edificació / 2.346,40 m2 urbanització","","","","","","","Calaf Constructora","El projecte preveu la reforma de l'edifici del Palau de Marianao per tal d'emplaçar-hi el Centre d'Excel·lència Internacional per a la Salut Mental de Catalunya (CEISAM). El CEISAM es presenta com un centre de generació de cultura innovadora en el camp de la salut mental. L'actuació engloba la rehabilitació del conjunt de l'edifici, la reforma de l'espai interior i l'arranjament de l'espai exterior.","Projecte de reforma del Palau Marianao per tal d'emplaçar-hi el Centre d'Excel·lència Internacional per a la Salut Mental de Catalunya (CEISAM).","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/Sant+Boi+de+Llobregat_Palau+Marianao.jpg/3db8e698-a665-4464-a8eb-62eb3a1335ec?t=1554900212000","Simón García","Josep Muxart (AMB)","1.023.643,46 €","Mónica Mauricio, Javier Duarte, Cristina Barquero, Laia Ginés (AMB). Valentí Ródenas (COTCA), Joan González Gou","","Pàgina web Simón García","https://www.arqfoto.com/","","Pàgina web Simón García","2.0231099128723145","41.352500915527344","Territori","false","","","","","","Palau de Marianao (fase 1 i ampliació fase 1)","","","","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/Sant+Boi+de+Llobregat_Palau+Marianao.jpg/3db8e698-a665-4464-a8eb-62eb3a1335ec?t=1554900212000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8116.jpg/aa56f62e-cfd3-43dd-82fe-98fd9d7fe54c?t=1556795012610","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8120.jpg/3dfd8925-5842-47ef-a23e-f3e3a9d423ed?t=1556795054833","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8124.jpg/a8058436-8870-4cc5-bbea-2859fbc997d2?t=1556795094914","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8167.jpg/6df26aa0-b1a1-4a7a-92e6-24c94dd8ee90?t=1556795249922","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8176.jpg/fa929cbc-2651-443d-b198-19352bd63417?t=1556795269980","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8186.jpg/b619d852-4400-40e9-9be9-851ef48972e9?t=1556795302675","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8207.jpg/482ca836-731c-477c-a459-674e51602cb7?t=1556795328425","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8213.jpg/13219fa9-976e-4ddd-82ac-365f34ce42a0?t=1556795353341","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8217.jpg/9beb0755-d013-471c-89e1-a812b8d268f4?t=1556795381395","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8222.jpg/d5d87672-cd0f-4016-8b4c-99412ee63d84?t=1556795399663","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8227.jpg/af9fb2b3-fba6-497b-b60d-b090e5af8b0e?t=1556795417191","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8232.jpg/f68de863-4c2b-475c-a6fd-41399624a378?t=1556795437515","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8238.jpg/10646598-685f-4046-bbf1-f7f88c7418aa?t=1556795462989","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8255.jpg/116a317c-575a-4b81-8018-c2137d319958?t=1556795481347","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8263.jpg/f016bdf4-1212-4db8-a91d-7034f6d549ba?t=1556795502977","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8265.jpg/7d22df12-6c94-48bb-8102-91e50542a241?t=1556795519675","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7578692/SG1502_8274.jpg/59026cfc-64e4-4ebc-863e-62cff7829cd0?t=1556795538892","","","true","2014-11-02T00:00:00.000Z","","","2016-10-02T00:00:00.000Z","Sant Boi de Llobregat Calaf Constructora El projecte preveu la reforma de l'edifici del Palau de Marianao per tal d'emplaçar-hi el Centre d'Excel·lència Internacional per a la Salut Mental de Catalunya (CEISAM). El CEISAM es presenta com un centre de generació de cultura innovadora en el camp de la salut mental. L'actuació engloba la rehabilitació del conjunt de l'edifici, la reforma de l'espai interior i l'arranjament de l'espai exterior. Josep Muxart (AMB) Mónica Mauricio, Javier Duarte, Cristina Barquero, Laia Ginés (AMB). Valentí Ródenas (COTCA), Joan González Gou Palau de Marianao (fase 1 i ampliació fase 1) Projecte de reforma del Palau Marianao per tal d'emplaçar-hi el Centre d'Excel·lència Internacional per a la Salut Mental de Catalunya (CEISAM).","2022-06-30T10:37:38.506Z" "63456c4afea76f287cac1a63","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/placa-de-rafael-alberti/7581118/11656","Espai públic","Sant Feliu de Llobregat","","ca_ES","7581118","","Carrers i places","Realitzat","7.180,07 m2","","","","","","","Moix","El projecte proposa convertir en accessible l'espai, dotant-lo de rampes per poder accedir-hi. L'eliminació de la rampa en front del casal permet la creació d'un escenari per a esdeveniments. La vegetació té molt de protagonisme en tot l'àmbit de la plaça. La plantació de diferents especies arbustives, aporten floració estacional en la plaça  i passatges. Tanmateix, s'incorporen arbres que aportin color en determinades èpoques de l'any.","Millora de l'accessibilitat de la plaça, creació d'un escenari i plantació de diferents espècies d'arbustos i arbres. ","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7580210/IMG_7254-55-56-5300-Andres-FlajszerFF-SANT-FELIU-PL-RAFAEL-ALBERTI.jpg/78539f98-88f8-46c6-aa19-d4e3971553b2?t=1556884877645","Andrés Flajszer","Franc Fernández","1.667.935,26 €","Jordi Larruy (AMB), JSS efficient engineering, BaseDos, Toledo Villareal, Factors de Paisatge.","","Pàgina web de Franc Fernández","http://www.francfernandez.es/arquitectura/","","Pàgina web de Franc Fernández","Andrés Flajszer","http://www.andresflajszer.com/","","Andrés Flajszer","2.040673017501831","41.38090133666992","Territori","false","","","","","","Plaça de Rafael Alberti","","","","","","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/7580210/IMG_7119-5250-Andres-Flajszer-FF-SANT-FELIU-PL-RAFAEL-ALBERTI.jpg/f0e3f514-667f-44f6-9129-923ec1e28e78?t=1556881789000","","","true","","","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/7580210/IMG_7161-5250-Andres-Flajszer-FF-SANT-FELIU-PL-RAFAEL-ALBERTI.jpg/78d63921-a9e1-42e6-9b4b-40bc37be155c?t=1556881815000","","","true","","","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/7580210/IMG_7191-5250-Andres-Flajszer-FF-SANT-FELIU-PL-RAFAEL-ALBERTI.jpg/1aebc51d-c9ff-4537-b41d-b72ba0e90bfa?t=1556881837000","","","true","","","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/7580210/IMG_7085-86-89-5300-Andres-FlajszerFF-SANT-FELIU-PL-RAFAEL-ALBERTI.jpg/8c519018-cad7-4813-acb2-cb27cf137de6?t=1556881731000","","","true","","","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/7580210/IMG_6963-5250-Andres-Flajszer-FF-SANT-FELIU-PL-RAFAEL-ALBERTI.jpg/a17ddcf8-85bf-4fed-bbfa-8962d0260523?t=1556881575000","","","true","","","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/7580210/IMG_7012-5250-Andres-Flajszer-FF-SANT-FELIU-PL-RAFAEL-ALBERTI.jpg/f68ba66e-75bf-430b-ada7-2ad152eaeb95?t=1556881652000","","","true","","","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/7580210/IMG_7097-5300-Andres-FlajszerFF-SANT-FELIU-PL-RAFAEL-ALBERTI.jpg/abcac660-ef17-444a-93f4-e4ec02e90013?t=1556881761000","","","true","","","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/7580210/IMG_7322-23-5300-Andres-Flajszer-FF-SANT-FELIU-PL-RAFAEL-ALBERTI_1.jpg/348947b8-6017-4c21-8af3-4f16fc024336?t=1556881930000","","","true","","","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/7580210/IMG_7334-5250-Andres-Flajszer-FF-SANT-FELIU-PL-RAFAEL-ALBERTI.jpg/6499065f-7db6-49cd-9a11-2a89cce278f1?t=1556881964000","","","true","","","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/7580210/IMG_7339-5250-Andres-Flajszer-FF-SANT-FELIU-PL-RAFAEL-ALBERTI.jpg/35fc2dc2-a19e-44e8-bb9d-7954cebb5ef0?t=1556881982000","","","true","","","","Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/7580210/IMG_7352-53-5300-Andres-FlajszerFF-SANT-FELIU-PL-RAFAEL-ALBERTI.jpg/8dbf0f15-6cff-48e1-802b-c530f50813e8?t=1556882001000","","","true","2014-11-01T00:00:00.000Z","","","2016-12-01T00:00:00.000Z","Sant Feliu de Llobregat Moix El projecte proposa convertir en accessible l'espai, dotant-lo de rampes per poder accedir-hi. L'eliminació de la rampa en front del casal permet la creació d'un escenari per a esdeveniments. La vegetació té molt de protagonisme en tot l'àmbit de la plaça. La plantació de diferents especies arbustives, aporten floració estacional en la plaça  i passatges. Tanmateix, s'incorporen arbres que aportin color en determinades èpoques de l'any. Franc Fernández Jordi Larruy (AMB), JSS efficient engineering, BaseDos, Toledo Villareal, Factors de Paisatge. Plaça de Rafael Alberti Millora de l'accessibilitat de la plaça, creació d'un escenari i plantació de diferents espècies d'arbustos i arbres. ","2022-06-22T12:39:15.784Z" "63456c4afea76f287cac1a66","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/institut-valeria-haline/7581504/11656","Espai públic","Castelldefels","","ca_ES","7581504","","Equipaments Educatius","Realitzat","1.345 m2 edificació
1.320 m2 urbanització","","","","","","","Construcciones Pérez Villora","El nou institut de Castelldefels se situa en un solar lliure d'edificacions contigu a l'actual escola de primària Josep Guinovart. Limita al nord amb l'avinguda 309 i a l'oest amb el Camí Fondo de Ca n'Aimeric, i es beneficia d'una zona de pineda existent que s'ha intentat preservar al màxim en el moment de la implantació de l'edifici.

Estructurat amb l'objectiu de complir el programa docent propi d'un institut d'una línia, l'edifici es complementa amb la utilització compartida de diferents peces programàtiques de l'escola Guinovart com són el menjador, la biblioteca, el gimnàs i els vestidors.

El nou edifici s'ubica dins del solar com a continuació dels diferents volums edificats de l'escola existent amb la voluntat de possibilitar al màxim la connectivitat entre els dos centres i respectar alhora les distàncies a llindars requerides per la normativa vigent. Tanmateix, s'han tingut en compte premisses de caràcter mediambiental per tal d'aconseguir un funcionament climàtic i lumínic òptim mitjançant l'orientació i l'aprofitament de la llum natural. Es garanteix així el màxim confort al mateix temps que s'aconsegueix una reducció de la demanda energètica del centre.

Formalment, l'edifici neix d'un rectangle que es divideix longitudinalment en dues franges. Es creen així dos cossos lineals desiguals que es disloquen en planta i generen, amb el seu desplaçament, els dos punts d'accés al centre: el principal des del Camí Fondo de Ca n'Aimeric i un de secundari que serveix d'unió en planta baixa amb l'escola de primària.

L'edifici s'organitza a partir d'un eix central –un passadís que recorre tot el volum– i ordena el programa d'usos en dos cossos ben diferenciats. A la franja nord es disposen les aules docents, per aprofitar la il·luminació natural i les vistes a la pineda, i a la franja sud s'hi ubiquen els usos administratius i de serveis. Per assegurar el recorregut lineal i continu del centre, se situen nuclis d'escales als extrems de cada planta, i per garantir l'accessibilitat, al costat de l'escala més propera a la connexió amb l'escola s'hi ha instal·lat un aparell elevador.

La planta baixa acull les aules genèriques d'ESO i l'oficina de l'AFA que, amb l'objectiu que pugui funcionar fora de l'horari escolar, té un accés independent. A la planta primera, unida a l'escola actual mitjançant una passarel·la, se situen les aules específiques de secundària i els despatxos per al personal docent.","Projecte del nou institut Valèria Haliné de Castelldefels. És un centre docent d'una sola línia que comparteix espais com el menjador, la biblioteca, el gimnàs o els vestidors amb l'escola Guinovart. ","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/Principal/bfa868e1-e45a-4cf2-8989-29f7f6a00969?t=1557139619000","José Hevia","Josep Muxart (AMB)","1.451.725 €","Equip AMB: Mireia Díaz, Olga Méliz, Cristina Barquero, Javier Duarte, Laia Ginés, Jordi Bardolet, Cristian Catalán, Yessica Ramajo Amidaments: TRAM Estructures: BIS structures Instal·lacions: Joan González Gou","","Pàgina web de José Hevia","https://www.josehevia.es/es/","","Pàgina web de José Hevia","1.964838981628418","41.27106857299805","Territori","false","","","","","","Institut Valèria Haliné","","","","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+01.jpg/76a88e78-5a42-4c6b-8ae3-ead7b7d07d91?t=1557139681000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+02.jpg/291eb04c-bb04-4273-8531-449b4a8edf31?t=1557139698000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+05.jpg/ca257319-a6d5-4203-9354-0abae088e7bd?t=1557139716000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+06.jpg/b4461f38-27e4-44af-909b-e9412b68c10c?t=1557139735000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+07.jpg/0f3a73f8-507d-4500-bafe-3368ce6d2039?t=1557139753000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOEP+GUINOVART+21.jpg/a8dc0560-26c6-446d-9986-b0416950c172?t=1557139666000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+08.jpg/55a30547-34c6-4d25-9026-042b9727fbb3?t=1557139771000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+13.jpg/3ca818ec-fd8c-42f9-87b1-c033422e4157?t=1557139883000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+20.jpg/dacb4e2f-03f9-4058-9cb5-29972b30ca39?t=1557140082000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+14.jpg/520fe089-8900-44b9-b37a-bd229efbcff0?t=1557139899000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+15.jpg/424b9cea-204e-4d05-8c2a-342fc0aa48bf?t=1557139950000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+09.jpg/d5869139-ed59-435f-9e6f-1a86f978f36d?t=1557139803000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+10.jpg/d2df53ba-5560-48e5-87bc-5d5878a590bb?t=1557139822000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+11.jpg/723fe346-4c5b-4278-942c-daf273d0ce4e?t=1557139847000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+12.jpg/0852798c-b987-4bc0-8624-2dccddd4b1e4?t=1557139866000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+16.jpg/6480f879-e717-401b-b6ab-484485c2c9cb?t=1557139968000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+17.jpg/1013b947-a4cb-497e-aab7-267d74de1fc1?t=1557139989000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+18.jpg/ce21e4ae-17b5-45f2-ad1d-9331ed924cd9?t=1557140030000","","","true","","","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7580554/IES+JOSEPGUINOVART+19.jpg/c5ec0a0c-2b99-4f74-ad2c-ba052a7e0232?t=1557140060000","","","true","2015-05-02T00:00:00.000Z","","","2017-02-02T00:00:00.000Z","Castelldefels Construcciones Pérez Villora El nou institut de Castelldefels se situa en un solar lliure d'edificacions contigu a l'actual escola de primària Josep Guinovart. Limita al nord amb l'avinguda 309 i a l'oest amb el Camí Fondo de Ca n'Aimeric, i es beneficia d'una zona de pineda existent que s'ha intentat preservar al màxim en el moment de la implantació de l'edifici.

Estructurat amb l'objectiu de complir el programa docent propi d'un institut d'una línia, l'edifici es complementa amb la utilització compartida de diferents peces programàtiques de l'escola Guinovart com són el menjador, la biblioteca, el gimnàs i els vestidors.

El nou edifici s'ubica dins del solar com a continuació dels diferents volums edificats de l'escola existent amb la voluntat de possibilitar al màxim la connectivitat entre els dos centres i respectar alhora les distàncies a llindars requerides per la normativa vigent. Tanmateix, s'han tingut en compte premisses de caràcter mediambiental per tal d'aconseguir un funcionament climàtic i lumínic òptim mitjançant l'orientació i l'aprofitament de la llum natural. Es garanteix així el màxim confort al mateix temps que s'aconsegueix una reducció de la demanda energètica del centre.

Formalment, l'edifici neix d'un rectangle que es divideix longitudinalment en dues franges. Es creen així dos cossos lineals desiguals que es disloquen en planta i generen, amb el seu desplaçament, els dos punts d'accés al centre: el principal des del Camí Fondo de Ca n'Aimeric i un de secundari que serveix d'unió en planta baixa amb l'escola de primària.

L'edifici s'organitza a partir d'un eix central –un passadís que recorre tot el volum– i ordena el programa d'usos en dos cossos ben diferenciats. A la franja nord es disposen les aules docents, per aprofitar la il·luminació natural i les vistes a la pineda, i a la franja sud s'hi ubiquen els usos administratius i de serveis. Per assegurar el recorregut lineal i continu del centre, se situen nuclis d'escales als extrems de cada planta, i per garantir l'accessibilitat, al costat de l'escala més propera a la connexió amb l'escola s'hi ha instal·lat un aparell elevador.

La planta baixa acull les aules genèriques d'ESO i l'oficina de l'AFA que, amb l'objectiu que pugui funcionar fora de l'horari escolar, té un accés independent. A la planta primera, unida a l'escola actual mitjançant una passarel·la, se situen les aules específiques de secundària i els despatxos per al personal docent. Josep Muxart (AMB) Equip AMB: Mireia Díaz, Olga Méliz, Cristina Barquero, Javier Duarte, Laia Ginés, Jordi Bardolet, Cristian Catalán, Yessica Ramajo Amidaments: TRAM Estructures: BIS structures Instal·lacions: Joan González Gou Institut Valèria Haliné Projecte del nou institut Valèria Haliné de Castelldefels. És un centre docent d'una sola línia que comparteix espais com el menjador, la biblioteca, el gimnàs o els vestidors amb l'escola Guinovart. ","2022-06-22T12:33:48.398Z" "63456c4afea76f287cac1a68","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/carrer-de-severo-ochoa-i-avinguda-del-torrent/7581812/11656","Espai públic","Esplugues de Llobregat","L'Hospitalet de Llobregat","","ca_ES","7581812","","Carrers i places","Realitzat","6.230,00 m2","","","","","","","Obres i Serveis Roig","En aquest àmbit el projecte proposa redefinir la calçada permetent que hi hagi voreres més amplies, i proposa la creació d'una rotonda de 25 m de diàmetre a l'extrem sud que pugui resoldre els temes de mobilitat amb els camions de càlcul estàndard. Es proposa nova plantació d'arbres i es manté una franja d'aparcament en cordo per sentit de circulació.","Projecte de redefinició de la calçada, ampliació de les voreres i altres millores de mobilitat.  ","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7581332/Principal/104ed64a-41f5-4ab6-a0cf-a35c6d0fde69?t=1557142143599","AMB","TADEC","1.036.748,67 €","Andreu Guàrdia, Juan Carlos Fernández (TADEC)","","","","","","2.1000640392303467","41.376304626464844","Territori","false","","","","","","Carrer de Severo Ochoa i avinguda del Torrent","","","","","","","AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/7581332/PEMB_190219_Stela-Salinas_0322.jpg/156e85b6-4244-42ae-89a8-35509de4f737?t=1557142173635","","","true","","","","AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/7581332/PEMB_190219_Stela-Salinas_0331.jpg/ef5af5b3-4832-4858-a3b8-391339176972?t=1557142187372","","","true","","","","AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/7581332/PEMB_190219_Stela-Salinas_0362.jpg/e6dbc4d2-b2c3-4292-8a1e-9bf0c2b3d261?t=1557142202725","","","true","","","","AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/7581332/PEMB_190219_Stela-Salinas_0372.jpg/c7e6c4f4-8cab-4996-96f8-4b74386ef371?t=1557142222290","","","true","","","","AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/7581332/PEMB_190219_Stela-Salinas_0373.jpg/512159c3-32af-47f8-8384-896bc0642a5a?t=1557142237625","","","true","2015-11-01T00:00:00.000Z","","","2017-08-01T00:00:00.000Z","Esplugues de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat Obres i Serveis Roig En aquest àmbit el projecte proposa redefinir la calçada permetent que hi hagi voreres més amplies, i proposa la creació d'una rotonda de 25 m de diàmetre a l'extrem sud que pugui resoldre els temes de mobilitat amb els camions de càlcul estàndard. Es proposa nova plantació d'arbres i es manté una franja d'aparcament en cordo per sentit de circulació. TADEC Andreu Guàrdia, Juan Carlos Fernández (TADEC) Carrer de Severo Ochoa i avinguda del Torrent Projecte de redefinició de la calçada, ampliació de les voreres i altres millores de mobilitat.  ","2022-06-21T10:12:06.601Z" "63456c4afea76f287cac1a6d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/cami-de-vianants-entre-can-vidal-i-el-nucli-urba/7583600/11656","Espai públic","La Palma de Cervelló","","ca_ES","7583600","","Vies i carreteres","Realitzat","3.680,00 m2","","","","","","","MOIX","El projecte sorgeix de la necessitat de donar connexió a nivell de vianants als dos nuclis urbans del municipi (Can Vidal i el nucli urbà). L'actuació es desenvolupa al marge oest de la BV-2421, per tal de produir el mínim impacte en la topografia i amb les finques veïnes, i respecta la secció transversal viària mínima que demana la norma de traçat de carreteres.","Projecte de connexió a nivell de vianants entre els dos nuclis urbans del municipi. ","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7582408/principal/185d00fc-01b2-441f-9d22-b529ab0e8da3?t=1565247262000","María José Reyes","Cristina Sáez (AMB)","388.726,45 €","Joan Roca, Jonatan Álvarez, Susana Casino, Olga Salve, Laura Muntada (AMB). Carlos Ruiz (SEGOS management SL)","","Pàgina web de María José Reyes","https://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web de María José Reyes","1.9742250442504883","41.40815734863281","Territori","false","","","","","","Camí de vianants entre Can Vidal i el nucli urbà","","","","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7582408/2033-D800-006-01.jpg/9a2d6e5c-26b3-4c90-98d5-c922d2f3b7d0?t=1565247395000","","","true","","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7582408/2033-D800-110-01.jpg/1041676c-2701-49cd-81cb-8f191745e65d?t=1565247468000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7582408/2033-D800-156-01.jpg/6793aefa-3ed2-494c-9550-a90fbff2a36b?t=1565247501000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7582408/2033-D800-169-01.jpg/f32bea02-695d-48a5-824c-98af5e88635f?t=1565252092648","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7582408/2033-D800-205-02.jpg/8bb1d0fd-0315-4c8b-ab7b-d391fd499f6b?t=1565252113488","","","true","","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7582408/2033-D800-033-01.jpg/611c52f7-0fac-4113-95d7-0050c1b4e7e1?t=1565252154650","","","true","","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7582408/2033-D800-128-01.jpg/49065f38-8fe6-4a04-8452-e1b2cfa2f0b6?t=1565252189941","","","true","2016-09-01T00:00:00.000Z","","","2018-07-16T00:00:00.000Z","La Palma de Cervelló MOIX El projecte sorgeix de la necessitat de donar connexió a nivell de vianants als dos nuclis urbans del municipi (Can Vidal i el nucli urbà). L'actuació es desenvolupa al marge oest de la BV-2421, per tal de produir el mínim impacte en la topografia i amb les finques veïnes, i respecta la secció transversal viària mínima que demana la norma de traçat de carreteres. Cristina Sáez (AMB) Joan Roca, Jonatan Álvarez, Susana Casino, Olga Salve, Laura Muntada (AMB). Carlos Ruiz (SEGOS management SL) Camí de vianants entre Can Vidal i el nucli urbà Projecte de connexió a nivell de vianants entre els dos nuclis urbans del municipi. ","2022-06-16T11:51:10.380Z" "63456c4afea76f287cac1a70","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/gual-al-cami-de-la-resclosa/7588280/11656","Espai públic","Cervelló","","ca_ES","7588280","","Vies i carreteres","Realitzat","440,00 m2","","","","","","","RIGEL OVER","La connexió més directa entre el nucli de Cervelló i el barri de Can Guitart es produeix pel Camí de la resclosa, creuant la riera de Cervelló. Amb la construcció del nou gual es millora: El gual ara és transitable el 80% dels dies de l'any tant per a vianants com a vehicles. L'amplada és suficient per al pas combinat de persones i vehicles. S'augmenta la seguretat davant relliscades de vehicles i/o persones.","Construcció d'un nou gual transitable el 80 % dels dies de l'any tant per a vianants com a vehicles.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7583709/Principal/302f7bd2-98bb-4653-9752-4623a8149d7f?t=1565255482653","María José Reyes","Técnica y Proyectos (TYPSA)","201.457,13 €","Miguel Ángel Gago, Xavier Torelló (TYPSA)","","Pàgina web de Técnica y Proyectos (TYPSA)","http://www.typsa.com/","","Pàgina web de Técnica y Proyectos (TYPSA)","Pàgina web de María José Reyes","https://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web de María José Reyes","1.965736985206604","41.39436721801758","Territori","false","","","","","","Gual al camí de la Resclosa","","","","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7583709/2031-D800-027-01.jpg/15bbc373-4b0c-46dd-9d43-dbbadf144e4c?t=1565255522681","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7583709/2031-D800-084-01.jpg/1da0cc27-e3cd-49b5-a13a-8a84c15b1ab8?t=1565255560735","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7583709/2031-D800-107-01.jpg/347494d5-bc2f-466a-a855-513b6b504e1d?t=1565255578756","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7583709/2031-D800-135-01.jpg/01d5b958-d8de-4771-bae1-31c7779e3b38?t=1565255598772","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7583709/2031-D800-160-01.jpg/086c5e2d-b9c4-47da-8bd3-e5c8f451d06e?t=1565255619331","","","true","2016-11-02T00:00:00.000Z","","","2018-05-02T00:00:00.000Z","Cervelló RIGEL OVER La connexió més directa entre el nucli de Cervelló i el barri de Can Guitart es produeix pel Camí de la resclosa, creuant la riera de Cervelló. Amb la construcció del nou gual es millora: El gual ara és transitable el 80% dels dies de l'any tant per a vianants com a vehicles. L'amplada és suficient per al pas combinat de persones i vehicles. S'augmenta la seguretat davant relliscades de vehicles i/o persones. Técnica y Proyectos (TYPSA) Miguel Ángel Gago, Xavier Torelló (TYPSA) Gual al camí de la Resclosa Construcció d'un nou gual transitable el 80 % dels dies de l'any tant per a vianants com a vehicles.","2022-06-21T10:03:35.707Z" "63456c4afea76f287cac1a73","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/passeig-i-passarel-la-sobre-el-riu-ripoll/6061733/11656","Espai públic","Montcada i Reixac","AMB / Ajuntament de Montcada i Reixac","ca_ES","6061733","","Ponts i passeres","Realitzat","432 m2 infraestructura
2.780 m2 urbanització² ","","","David Berdiel, enginyeria Reventós / Victoria Fiol","Manuel Reventós, Victoria Fiol","","","Rogasa, Teyco","La remodelació del passeig del riu Ripoll de Montcada i Reixac, entre la passarel·la de la Salle i el pont del Vapor, millora la mobilitat i transforma la riba del riu en un espai d'oci ciutadà sota paràmetres de connectivitat, accessibilitat i seguretat vial.

El projecte, en resposta a la configuració del lloc, opta per ampliar la plataforma cap al riu mitjançant peces de llosa-barana prefabricades de formigó de dos metres de longitud col·locades en voladís i ancorades als murs de la canalització. Els mòduls presenten diverses amplades segons el que cal volar a cada tram del passeig, tenint en compte que l'espai entre la calçada i el riu està molt condicionat per la presència dels diversos ponts: passarel·la de la Salle, pont de la rambla dels Països Catalans, C-33, ferrocarril, C-17 i pont del Vapor.

La barana s'ha hagut de fer «opaca» respecte a les vistes a l'aigua per exigències de l'Administració hidràulica, però, en certs punts, per trencar-ne la monotonia i afavorir la connexió visual amb el riu, s'ha col·locat una peça especial que incorpora una barana de vidre de 4, 6 o 10 metres de longitud.

Com a part d'aquesta actuació també s'ha rehabilitat i ampliat la passarel·la de la Salle, principal eix viari de vianants de Montcada i Reixac. Després de sanejar-ne tota l'estructura metàl·lica, s'hi han disposat costelles metàl·liques laterals per fer-la més ampla.

En el terreny formal, cal citar un seguit d'elements o acabats que singularitzen la intervenció: l'estampat de la barana de formigó amb motius «fluvials» que formen una sanefa mitjançant la combinació de les peces prefabricades; els mòduls de barana de vidre i els que tenen una il·luminació especial; la barana de xapa perforada a la passarel·la; els paviments de formigó ondulants en tres colors diferents al passeig, i el paviment de peces d'alumini ranurat a la passarel·la.","El projecte de transformació del passeig del marge del riu Ripoll i la passarel·la sobre el riu es converteix en un passeig, amb el propòsit de millorar la mobilitat i la connectivitat entre barris i afavorir el lleure a l'entorn del riu.","","La passarel·la del Riu Ripoll","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_PORTADA.jpg/6f769d9c-2f1e-4f6d-b83a-56821a70dfe4?t=1481113919000","Lourdes Jansana","Manuel Reventós Rovira, enginyer de camins canals i ports / Victoria Fiol Duran, arquitecta","1.542.182 €","Equip Enginyeria Reventós: David Berdiel Equip AMB: Núria Herrero","","Web de la fotògrafa","http://lourdesjansana.com/","","Web de la fotògrafa","Enginyeria Reventós","http://ereventos.com/es/","","Enginyeria Reventós","Fiol arquitectes","http://www.fiolarquitectes.com/","","Fiol arquitectes","2.1879289150238037","41.488624572753906","Territori","false","","","",""," ","Passeig i passarel·la sobre el riu Ripoll","","","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+1+copia.jpg/28b44e9f-dcd0-4f7b-87e4-6a46de008e84?t=1481113307000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+3+copia.jpg/968eaaf0-fb8f-48f8-8ea9-ac0312bba397?t=1481113317000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+4+copia.jpg/640a9ec4-5da8-451c-82a4-8bf936895c58?t=1481113329000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+5+copia.jpg/45a70a2c-2c28-4355-9552-f7b24701f537?t=1481113283000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+6+copia.jpg/31e27345-9b8c-4280-ab6f-8c33129f5ac3?t=1481113270000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+8+copia.jpg/96fd9a7b-fb7b-4c54-b1b7-14d7b2539e4b?t=1481113354000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+10+copia.jpg/5b1d6824-bd32-42ad-88a5-1e0102ff2c58?t=1481113368000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+11+copia.jpg/d605e7ac-146c-4165-90b8-7c73a7542986?t=1481113384000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+15+copia.jpg/94b33d8d-1e3e-41b5-a4c3-2aa395c5256c?t=1481113411000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+17+copia.jpg/3030ef37-f9ca-4b55-8f4d-f4bc6f64dec4?t=1481113423000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+18+copia.jpg/3830bd4e-90f5-4721-9a27-56ab5890c8ae?t=1481113435000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+20+copia.jpg/6caafef3-cb9d-4293-a205-64205dc17e69?t=1481113447000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+22+copia.jpg/c351c12d-c018-4fa0-93da-67766e4d9aeb?t=1481113398000","La passarel·la del Riu Ripoll","","","Imatge del projecte","","Lourdes Jansana","http://www.amb.cat/documents/11656/6060759/%C2%A9Lourdes+Jansana_2177+23+copia.jpg/dd7b90f5-b170-4eb1-bcc7-02fa56bda9ec?t=1481113458000","La passarel·la del Riu Ripoll","","2013-02-01T00:00:00.000Z","","","2015-03-06T00:00:00.000Z","Montcada i Reixac David Berdiel, enginyeria Reventós / Victoria Fiol Manuel Reventós, Victoria Fiol Rogasa, Teyco La remodelació del passeig del riu Ripoll de Montcada i Reixac, entre la passarel·la de la Salle i el pont del Vapor, millora la mobilitat i transforma la riba del riu en un espai d'oci ciutadà sota paràmetres de connectivitat, accessibilitat i seguretat vial.

El projecte, en resposta a la configuració del lloc, opta per ampliar la plataforma cap al riu mitjançant peces de llosa-barana prefabricades de formigó de dos metres de longitud col·locades en voladís i ancorades als murs de la canalització. Els mòduls presenten diverses amplades segons el que cal volar a cada tram del passeig, tenint en compte que l'espai entre la calçada i el riu està molt condicionat per la presència dels diversos ponts: passarel·la de la Salle, pont de la rambla dels Països Catalans, C-33, ferrocarril, C-17 i pont del Vapor.

La barana s'ha hagut de fer «opaca» respecte a les vistes a l'aigua per exigències de l'Administració hidràulica, però, en certs punts, per trencar-ne la monotonia i afavorir la connexió visual amb el riu, s'ha col·locat una peça especial que incorpora una barana de vidre de 4, 6 o 10 metres de longitud.

Com a part d'aquesta actuació també s'ha rehabilitat i ampliat la passarel·la de la Salle, principal eix viari de vianants de Montcada i Reixac. Després de sanejar-ne tota l'estructura metàl·lica, s'hi han disposat costelles metàl·liques laterals per fer-la més ampla.

En el terreny formal, cal citar un seguit d'elements o acabats que singularitzen la intervenció: l'estampat de la barana de formigó amb motius «fluvials» que formen una sanefa mitjançant la combinació de les peces prefabricades; els mòduls de barana de vidre i els que tenen una il·luminació especial; la barana de xapa perforada a la passarel·la; els paviments de formigó ondulants en tres colors diferents al passeig, i el paviment de peces d'alumini ranurat a la passarel·la. Manuel Reventós Rovira, enginyer de camins canals i ports / Victoria Fiol Duran, arquitecta Equip Enginyeria Reventós: David Berdiel Equip AMB: Núria Herrero Passeig i passarel·la sobre el riu Ripoll El projecte de transformació del passeig del marge del riu Ripoll i la passarel·la sobre el riu es converteix en un passeig, amb el propòsit de millorar la mobilitat i la connectivitat entre barris i afavorir el lleure a l'entorn del riu.","2019-07-05T07:59:56.179Z" "63456c4afea76f287cac1a76","Territori","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/recuperacio-del-riu-llobregat--tram-2/430359/11656","Espai públic - Rius","Espai públic","Cornellà de Llobregat","El Prat de Llobregat","L'Hospitalet de Llobregat","Sant Boi de Llobregat","Sant Joan Despí","","ca_ES","430359","","Parcs i jardins","Realitzat","207 ha","Territori","Espai públic - Rius","Batlle i Roig Arquitectes, TYPSA","Enric Batlle, Joan Roig (Batlle i Roig Arquitectes), Miguel Ángel Gago (eng. tècnic d'obres públiques – TYPSA), Ester Subirà (biòloga – TECNOMA)","","","UTE Dragados - Tau Icesa / UTE Consfel - Azahar","Com ja s'ha esmentat en el tram primer, la intervenció en aquest espai parteix del respecte i l'admiració per l'antiquíssima història del riu Llobregat com a itinerari dins del paisatge, i es concreta en dos objectius. Un és la identificació dels principals condicionants per a la recuperació mediambiental del riu, i l'altre la definició de les actuacions necessàries per millorar-ne la connectivitat al llarg de la llera i l'accessibilitat des dels diferents municipis que l'envolten.

La proposta contempla doncs dos punts de vista complementaris: el riu com a ens viu i canviant, ple de vida pel fet de ser un espai natural, amb la seva pròpia dinàmica, i el riu com a espai verd i d'oci periurbà per als ciutadans. Respectant al màxim el medi natural, la proposta paisatgística té en compte el riu des de la seva visió com a espai verd connectat a la ciutat i al seu entorn. La realització del projecte transforma el que era un límit en un accés de certa urbanitat: es connecten els dos marges del riu i es cusen les xarxes de camins preexistents, al mateix temps que s'implanta un tipus de vegetació coherent amb els recursos hídrics disponibles. Lluny de realitzar intervencions extensives, es tracta d'operacions concentrades i puntuals que generin grans canvis en l'accessibilitat i el recorregut al llarg del riu.

Entre les actuacions concretes realitzades en aquest tram destaca el Parc Fluvial de Sant Boi que recupera per a la ciutadania una gran espai anteriorment ocupat per horts il·legals, i situat molt a prop del centre d'una ciutat que, tot i aquesta proximitat, vivia d'esquena al riu ja que accedir-hi resultava pràcticament impossible per als vianants. La nova passera sobre les vies del tren i la carretera de Sant Vicenç genera un còmode recorregut fins a l'espai fluvial, d'unes tres hectàrees, on s'han realitzat plantacions de diferents espècies de vegetació de ribera: arbres com ara salzes, pollancres, freixes, àlbers i figueres així com plantes aquàtiques, arbustives com la ginesta i enfiladisses com les heures.

Poc més avall, una nova passarel•la permet la connexió de la ciutat de Cornellà amb l'espai fluvial sobrepassant l'autopista, l'autovia i les vies del tren de gran velocitat. És una estructura vital per a l'articulació d'itineraris al llarg dels dos marges del riu. La part central és un mirador excepcional que proporciona una singular visió del riu: es pot apreciar la gran riquesa natural i paisatgística de l'entorn fluvial i alhora la complexitat i organització de les infraestructures metropolitanes.

Una actuació interessant és la implantació de deflectors: es tracta d'uns elements construïts, en forma de triangle, i que projectats amb els pertinents càlculs hidràulics serveixen per estimular la tendència del riu a generar meandres i així diversificar els hàbitats ecològics fluvials tan aquàtics com terrestres i augmentar la infiltració d'aigua. Aquesta i altres actuacions fetes a la llera pretenen engegar un procés de naturalització de l'espai fluvial a mig i llarg termini per tal de que aquest, amb el pas del temps, vagi establint per ell mateix unes condicions que li permetin millorar sense que sigui tan necessària la intervenció humana.","Recuperació ambiental i revitalització de l'espai fluvial del riu Llobregat, entre Sant Joan Despí i el Prat de Llobregat. Es proposen nous itineraris i espais per al lleure en un entorn natural. També s'ha millorat l'accessibilitat al riu des dels municipis propers.","","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+00.jpg/fa36389b-cf9d-4988-89f6-4477957215f4?t=1380618221000","Jordi Surroca","Enric Batlle, Joan Roig (Batlle i Roig Arquitectes)","7.406.041,83 €","Jordi Larruy (eng. tècnic d'obres públiques – AMB), Catalina Montserrat (eng. agrònoma – AMB)","","Batlle i Roig arquitectes","http://www.batlleiroig.com","","Batlle i Roig arquitectes","Jordi Surroca","http://www.jordisurroca.com","","Jordi Surroca","Parc Riu Llobregat","","http://www.amb.cat/web/territori/espai-public/espais-fluvials/parc-riu-llobregat","Parc Riu Llobregat","2.045933961868286","41.34864807128906","Territori","Territori","true","","","","","Finalista dels Premis FAD 2010 en la categoria Ciutat i Paisatge.
Pre-finalista de la XI BEAU Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2011.
Seleccionada per la mostra ""Contextos"" de l'exposició ""Vogadors, Architectural Rowers. Hard materiality for a permeable architecture"" del pavelló de Catalunya i Balears de la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2012.","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","Espai públic","","","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+01.jpg/39bfce67-b47c-4e96-a710-e71165032cba?t=1380618358000","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+02.jpg/f53389ef-8f44-4714-b019-6c5c1e116bc6?t=1380618377000","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+03.jpg/753051fc-0fc9-4586-9b60-c043ccb71dbb?t=1380618396000","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+04.jpg/4cd099aa-2fdf-4aa6-8f0c-7efefb9859bd?t=1380618428000","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+05.jpg/89488df0-d01f-45af-a54a-6c75326689f4?t=1380618448000","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+06.jpg/9043fed2-fe3d-468d-995e-835f3a55749b?t=1380618468000","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+07.jpg/c1ce820c-2bd5-4f68-a567-ba33f5bbe149?t=1380618487000","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+08.jpg/a88fd9ad-13a1-4241-98b5-6e7c78b5abac?t=1380618506000","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+09.jpg/42a8ced7-e92e-4ebd-9852-45b331304b78?t=1380619292577","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+10.jpg/19ced7ac-2ca7-43a9-8f1e-798a63bab348?t=1380619314518","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","Imatge del projecte","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+11.jpg/a58ed69d-b17f-48c6-8b7a-fadb838697de?t=1380619424104","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","Imatge del projecte","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/429737/TRAM2+RLL+12.jpg/982876ed-1e41-4e9e-9dc8-eaf15d4ac7be?t=1380619443422","Recuperació del riu Llobregat, tram 2","","2007-03-01T00:00:00.000Z","","","2011-02-01T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat El Prat de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat Sant Boi de Llobregat Sant Joan Despí Batlle i Roig Arquitectes, TYPSA Enric Batlle, Joan Roig (Batlle i Roig Arquitectes), Miguel Ángel Gago (eng. tècnic d'obres públiques – TYPSA), Ester Subirà (biòloga – TECNOMA) UTE Dragados - Tau Icesa / UTE Consfel - Azahar Com ja s'ha esmentat en el tram primer, la intervenció en aquest espai parteix del respecte i l'admiració per l'antiquíssima història del riu Llobregat com a itinerari dins del paisatge, i es concreta en dos objectius. Un és la identificació dels principals condicionants per a la recuperació mediambiental del riu, i l'altre la definició de les actuacions necessàries per millorar-ne la connectivitat al llarg de la llera i l'accessibilitat des dels diferents municipis que l'envolten.

La proposta contempla doncs dos punts de vista complementaris: el riu com a ens viu i canviant, ple de vida pel fet de ser un espai natural, amb la seva pròpia dinàmica, i el riu com a espai verd i d'oci periurbà per als ciutadans. Respectant al màxim el medi natural, la proposta paisatgística té en compte el riu des de la seva visió com a espai verd connectat a la ciutat i al seu entorn. La realització del projecte transforma el que era un límit en un accés de certa urbanitat: es connecten els dos marges del riu i es cusen les xarxes de camins preexistents, al mateix temps que s'implanta un tipus de vegetació coherent amb els recursos hídrics disponibles. Lluny de realitzar intervencions extensives, es tracta d'operacions concentrades i puntuals que generin grans canvis en l'accessibilitat i el recorregut al llarg del riu.

Entre les actuacions concretes realitzades en aquest tram destaca el Parc Fluvial de Sant Boi que recupera per a la ciutadania una gran espai anteriorment ocupat per horts il·legals, i situat molt a prop del centre d'una ciutat que, tot i aquesta proximitat, vivia d'esquena al riu ja que accedir-hi resultava pràcticament impossible per als vianants. La nova passera sobre les vies del tren i la carretera de Sant Vicenç genera un còmode recorregut fins a l'espai fluvial, d'unes tres hectàrees, on s'han realitzat plantacions de diferents espècies de vegetació de ribera: arbres com ara salzes, pollancres, freixes, àlbers i figueres així com plantes aquàtiques, arbustives com la ginesta i enfiladisses com les heures.

Poc més avall, una nova passarel•la permet la connexió de la ciutat de Cornellà amb l'espai fluvial sobrepassant l'autopista, l'autovia i les vies del tren de gran velocitat. És una estructura vital per a l'articulació d'itineraris al llarg dels dos marges del riu. La part central és un mirador excepcional que proporciona una singular visió del riu: es pot apreciar la gran riquesa natural i paisatgística de l'entorn fluvial i alhora la complexitat i organització de les infraestructures metropolitanes.

Una actuació interessant és la implantació de deflectors: es tracta d'uns elements construïts, en forma de triangle, i que projectats amb els pertinents càlculs hidràulics serveixen per estimular la tendència del riu a generar meandres i així diversificar els hàbitats ecològics fluvials tan aquàtics com terrestres i augmentar la infiltració d'aigua. Aquesta i altres actuacions fetes a la llera pretenen engegar un procés de naturalització de l'espai fluvial a mig i llarg termini per tal de que aquest, amb el pas del temps, vagi establint per ell mateix unes condicions que li permetin millorar sense que sigui tan necessària la intervenció humana. Enric Batlle, Joan Roig (Batlle i Roig Arquitectes) Jordi Larruy (eng. tècnic d'obres públiques – AMB), Catalina Montserrat (eng. agrònoma – AMB) Recuperació del riu Llobregat, tram 2 Recuperació ambiental i revitalització de l'espai fluvial del riu Llobregat, entre Sant Joan Despí i el Prat de Llobregat. Es proposen nous itineraris i espais per al lleure en un entorn natural. També s'ha millorat l'accessibilitat al riu des dels municipis propers.","2019-03-18T12:01:18.536Z" "63456c4afea76f287cac1a79","Territori","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/disseny-de-la-senyalitzacio-del-parc-riu-llobregat/431497/11656","Espai públic - Rius","Espai públic","Castellbisbal","Corbera de Llobregat","Cornellà de Llobregat","El Papiol","El Prat de Llobregat","L'Hospitalet de Llobregat","Molins de Rei","Pallejà","Sant Andreu de la Barca","Sant Boi de Llobregat","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Vicenç dels Horts","Santa Coloma de Cervelló","","ca_ES","431497","","Mobiliari i Senyalització","Realitzat","","Territori","Espai públic - Rius","","Clase bcn, Servei d'Espais Fluvials i Projectes Especials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona","","","","El Parc Riu Llobregat és un espai públic format per la llera del riu i els camins paral·lels dels seus marges, la senyalització del qual permet visualitzar l'espai protegit. La singularitat i la longitud del parc exigeixen una senyalització que afavoreixi el gaudi del riu, travessat per autopistes i farcitd'infraestructures metropolitanes.

El parc fluvial té més de trenta quilòmetres de longitud, des del Pont del Diable, a Martorell, fins a la seva desembocadura al mar, al Prat de Llobregat. A la comarca del Baix Llobregat hi viuen més de 800.000 persones, que ocupen 486 km2, és a dir, una mitjana de 1.644 habitants per km2. El marge esquerre del riu confronta amb el terme municipal de Barcelona i amb el de l'Hospitalet de Llobregat.

L'estudi clase bcn, fundat pel dissenyador gràfic i activista Claret Serrahima, és l'autor de la senyalització del Parc Riu Llobregat per encàrrec de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El bagatge de clase bcn en treballs d'aquesta mena (Serrahima va ser autor de la identitat i senyalització dels parcs naturals de la Diputació de Barcelona als anys vuitanta) no ha impedit la frescor del projecte implantat en fase experimental.

La senyalització del parc és dipositària del binomi que el crític Vicenç Altaió atribueix a Serrahima com ""un innovador i un clàssic alhora"" (1). La senyalització enllaça tradició i simplicitat i està formada per monòlits, fites i columnes de fusta de tres altures, d'acord amb la seva funció.

La marca del parc i la seva senyalització
Com si es tractés d'una errada, la marca del parc, amb tres eles minúscules, és un joc tipogràfic que sintetitza visualment el curs fluvial amb els dos camins longitudinals que l'acompanyen durant tot el recorregut del parc.

El color blau reforça el curs fluvial, i el marró fosc, el dels dos camins paral·lels, els marges del riu. Aquesta casual contingència del topònim Llobregat permet desenvolupar un alegre conjunt de pictogrames específics que recorden el llenguatge de l'escoltisme i la recreació de la marca (2).

La senyalització fluvial
Els tres monòlits de planta quadrada disposen la informació en dues cares en angle recte. En una de les dues cares, la nord, més a redós de la llum solar, s'hi observa el mapa del conjunt del parc amb el punt exacte on es troba la persona que l'observa i, a la cara oest, la informació precisa del lloc. La informació inclou un codi QR (Quick Response Code, codi de resposta ràpida) que permet accedir al web informatiu.

La fusta utilitzada està etiquetada com de km 0, un distintiu de proximitat, ja que procedeix de plantacions forestals regionals de pi d'Oregon o avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii), una de les coníferes de més altura.

Les plaques són d'alumini amb una impressió digital antivandàlica, tot i que, de fet, no han resistit a la despietada i monòtona acció pictòrica que basa la seva ocurrència precisament a no respectar cap frontal públic que es trobi en un lloc no gaire transitat i poc el que és privat cobrint la informació amb gargots de discutible interès.

Clase bcn resol el repte de l'encàrrec per la via de la simplicitat continguda i la pulcritud gràfica d'una certa bellesa, sense pretendre ser quelcom que es classifiqui fàcilment com a ""artístic"", però que permeti una identificació de pertinença.

La contenció alleuja la presència dels monòlits i aconsegueix una certa immaterialitat visual, tot i l'aparença totèmica. La possibilitat de seure sobre la fita quilomètrica contrasta amb l'ús que fan els ocells del monòlit de més altura com a lloc on posar-se per a atalaiar l'horitzó.

En resum, ""la qualitat del riu ha millorat en els darrers anys, de fet. Dir-ho és important perquè demostra que, si es vol, es pot"". Així ho afirmen els autors de l'estudi més ambiciós i complet de l'estat del tram final del riu Llobregat (3). La senyalització del parc fluvial és un acte formal del poder sobre el territori, els seus límits i fronteres. En aquest cas, el poder se'ns mostra amb la cara amable de l'autoritat, no la de la mera prohibició. Un enllaç entre la ciutadania, l'autoritat i un espai rescatat per al gaudi en comunitat en ser un bé comú.

Jordi Bigues, periodista.


Notes
(1) Claret Serrahima de cap a peus. Disseny gràfic fet des de Barcelona. Més de cent treballs del dissenyador i activista cultural Claret Serrahima, amb el seu estudi clase bcn. Recull, dividit en quatre capítols, del dissenys més conceptual i estratègic al més lliure i irreverent d'un creador hiperactiu. Diversos autors. Catàleg d'exposició. Comissari: Óscar Guayabero. 132 pàgines. Actar / Arts Santa Mònica. Barcelona, 2011.

(2) Consulta a la web del parc, gener de 2013. http://www.parcriullobregat.cat/multimedia/Dossier_Freemed_-_CAT.pdf

(3) El Baix Llobregat. Història i actualitat ambiental d'un riu. Narcís Prat i Enric Tello, direcció i coordinació. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Estudi socioecològic del tram final del riu. Edició de gran format i il•lustrada. 286 pàgines. Barcelona, 2005.","Creació d'una nova identitat gràfica per al Parc Riu Llobregat. El nou disseny enllaça tradició i simplicitat i inclou monòlits, fites i columnes de fusta de tres altures.","","Disseny de la senyalització del Parc Riu Llobregat","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/426174/SENYALITZACIO+RLL+00.jpg/e3665375-f142-417d-adaf-6a54eaf5e361?t=1380622339000","Jordi Surroca","Claret Serrahima (Clase bcn)","","Essa punt, SA","",".","http://www.clasebcn.com","","Clase bcn",".","http://www.jordisurroca.com","","Jordi Surroca",".","","http://www.amb.cat/web/territori/espai-public/espais-fluvials","Parc Riu Llobregat","2.1713449954986572","41.393550872802734","Territori","Territori","true","","","","","Bronze en els Premis Laus 2013 en la categoria Gràfica aplicada a espais.","Disseny de la senyalització del Parc Riu Llobregat","Espai públic","","","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/426174/SENYALITZACIO+RLL+01.jpg/e5c53104-14b6-47f8-b0e1-aa3a00121ec7?t=1380622362000","Disseny de la senyalització del Parc Riu Llobregat","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/426174/SENYALITZACIO+RLL+02.jpg/f7b85da3-36c0-4486-8e81-15c1ffc42c59?t=1380622448000","Disseny de la senyalització del Parc Riu Llobregat","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/426174/SENYALITZACIO+RLL+03.jpg/db50504f-de68-4881-8f28-09a051ac9a09?t=1380622470000","Disseny de la senyalització del Parc Riu Llobregat","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/426174/SENYALITZACIO+RLL+04.jpg/2bfaacb0-9017-43e6-8d3f-c818a32df2f9?t=1380622487000","Disseny de la senyalització del Parc Riu Llobregat","","2011-11-01T00:00:00.000Z","","","2012-05-04T00:00:00.000Z","Castellbisbal Corbera de Llobregat Cornellà de Llobregat El Papiol El Prat de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat Molins de Rei Pallejà Sant Andreu de la Barca Sant Boi de Llobregat Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Clase bcn, Servei d'Espais Fluvials i Projectes Especials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona El Parc Riu Llobregat és un espai públic format per la llera del riu i els camins paral·lels dels seus marges, la senyalització del qual permet visualitzar l'espai protegit. La singularitat i la longitud del parc exigeixen una senyalització que afavoreixi el gaudi del riu, travessat per autopistes i farcitd'infraestructures metropolitanes.

El parc fluvial té més de trenta quilòmetres de longitud, des del Pont del Diable, a Martorell, fins a la seva desembocadura al mar, al Prat de Llobregat. A la comarca del Baix Llobregat hi viuen més de 800.000 persones, que ocupen 486 km2, és a dir, una mitjana de 1.644 habitants per km2. El marge esquerre del riu confronta amb el terme municipal de Barcelona i amb el de l'Hospitalet de Llobregat.

L'estudi clase bcn, fundat pel dissenyador gràfic i activista Claret Serrahima, és l'autor de la senyalització del Parc Riu Llobregat per encàrrec de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El bagatge de clase bcn en treballs d'aquesta mena (Serrahima va ser autor de la identitat i senyalització dels parcs naturals de la Diputació de Barcelona als anys vuitanta) no ha impedit la frescor del projecte implantat en fase experimental.

La senyalització del parc és dipositària del binomi que el crític Vicenç Altaió atribueix a Serrahima com ""un innovador i un clàssic alhora"" (1). La senyalització enllaça tradició i simplicitat i està formada per monòlits, fites i columnes de fusta de tres altures, d'acord amb la seva funció.

La marca del parc i la seva senyalització
Com si es tractés d'una errada, la marca del parc, amb tres eles minúscules, és un joc tipogràfic que sintetitza visualment el curs fluvial amb els dos camins longitudinals que l'acompanyen durant tot el recorregut del parc.

El color blau reforça el curs fluvial, i el marró fosc, el dels dos camins paral·lels, els marges del riu. Aquesta casual contingència del topònim Llobregat permet desenvolupar un alegre conjunt de pictogrames específics que recorden el llenguatge de l'escoltisme i la recreació de la marca (2).

La senyalització fluvial
Els tres monòlits de planta quadrada disposen la informació en dues cares en angle recte. En una de les dues cares, la nord, més a redós de la llum solar, s'hi observa el mapa del conjunt del parc amb el punt exacte on es troba la persona que l'observa i, a la cara oest, la informació precisa del lloc. La informació inclou un codi QR (Quick Response Code, codi de resposta ràpida) que permet accedir al web informatiu.

La fusta utilitzada està etiquetada com de km 0, un distintiu de proximitat, ja que procedeix de plantacions forestals regionals de pi d'Oregon o avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii), una de les coníferes de més altura.

Les plaques són d'alumini amb una impressió digital antivandàlica, tot i que, de fet, no han resistit a la despietada i monòtona acció pictòrica que basa la seva ocurrència precisament a no respectar cap frontal públic que es trobi en un lloc no gaire transitat i poc el que és privat cobrint la informació amb gargots de discutible interès.

Clase bcn resol el repte de l'encàrrec per la via de la simplicitat continguda i la pulcritud gràfica d'una certa bellesa, sense pretendre ser quelcom que es classifiqui fàcilment com a ""artístic"", però que permeti una identificació de pertinença.

La contenció alleuja la presència dels monòlits i aconsegueix una certa immaterialitat visual, tot i l'aparença totèmica. La possibilitat de seure sobre la fita quilomètrica contrasta amb l'ús que fan els ocells del monòlit de més altura com a lloc on posar-se per a atalaiar l'horitzó.

En resum, ""la qualitat del riu ha millorat en els darrers anys, de fet. Dir-ho és important perquè demostra que, si es vol, es pot"". Així ho afirmen els autors de l'estudi més ambiciós i complet de l'estat del tram final del riu Llobregat (3). La senyalització del parc fluvial és un acte formal del poder sobre el territori, els seus límits i fronteres. En aquest cas, el poder se'ns mostra amb la cara amable de l'autoritat, no la de la mera prohibició. Un enllaç entre la ciutadania, l'autoritat i un espai rescatat per al gaudi en comunitat en ser un bé comú.

Jordi Bigues, periodista.


Notes
(1) Claret Serrahima de cap a peus. Disseny gràfic fet des de Barcelona. Més de cent treballs del dissenyador i activista cultural Claret Serrahima, amb el seu estudi clase bcn. Recull, dividit en quatre capítols, del dissenys més conceptual i estratègic al més lliure i irreverent d'un creador hiperactiu. Diversos autors. Catàleg d'exposició. Comissari: Óscar Guayabero. 132 pàgines. Actar / Arts Santa Mònica. Barcelona, 2011.

(2) Consulta a la web del parc, gener de 2013. http://www.parcriullobregat.cat/multimedia/Dossier_Freemed_-_CAT.pdf

(3) El Baix Llobregat. Història i actualitat ambiental d'un riu. Narcís Prat i Enric Tello, direcció i coordinació. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Estudi socioecològic del tram final del riu. Edició de gran format i il•lustrada. 286 pàgines. Barcelona, 2005. Claret Serrahima (Clase bcn) Essa punt, SA Disseny de la senyalització del Parc Riu Llobregat Creació d'una nova identitat gràfica per al Parc Riu Llobregat. El nou disseny enllaça tradició i simplicitat i inclou monòlits, fites i columnes de fusta de tres altures.","2019-03-18T12:02:39.518Z" "63456c4afea76f287cac1a7b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/disseny-de-la-columna-paral-lel---bcn/1126925/11656","Espai públic","Barcelona","AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona)","ca_ES","1126925","","Mobiliari i Senyalització","Realitzat","","","","","","","","","

La columna Paral·lel és un suport multifuncional capaç d'unificar amb la màxima flexibilitat i versatilitat els diferents elements d'il·luminació funcional i ornamental, els elements de comunicació, i d'altres d'ús urbà, per tal d'adaptar-se a les necessitats de cada lloc i moment. És un element urbà susceptible de recollir les exigències del desenvolupament futur de les ciutats intel·ligents.

Es tracta d'una columna d'acer galvanitzat de 9 m d'alçada. A la part inferior té una secció quadrada, de 25 x 25 cm, i a partir de 3,55 m la part central es buida a mode de diapasó. Tot conservant l'envoltant de la part inferior, la secció superior de 2 tubulars de 5 x 25 cm li aporta una percepció de lleugeresa.

Les diferents necessitats lumíniques de l'espai urbà s'han resolt amb dues variacions de la columna: La columna Paral·lel incorpora la distribució ordenada dels equips i dels elements de cablejat segons la seva funcionalitat. La secció quadrada inferior dona cabuda a les diferents caixes de control i regulació d'enllumenat i telecomunicacions, de les quals deriva de manera independent i ordenada el cablejat. Pel tubular rectangular esquerre es prolonga el cablejat elèctric i pel dret, el cablejat de telecomunicacions, fins a arribar als diferents equips col·locats en el buit resultant entre ambdós tubulars. Al llarg de la cara interior dels tubulars superiors s'hi ubiquen diferents parelles enfrontades de tapes de registre, que poden ser cegues o estar preparades per fixar els suports i resoldre les connexions i cablejats dels equips. Les tapes son intercanviables.

Tots els suports estan dissenyats per facilitar el muntatge i la col·locació dels diferents equips amb la màxima flexibilitat i versatilitat segons les necessitats: lluminàries funcionals LED per a vial i vianants; projectors LED de colors RGB i projectors d'imatges GOBO; punts d'accés wifi; càmeres o diferents sensors per mesurar el so, el nombre de persones, bicicletes o vehicles; i d'altres d'ús urbà que es vulguin instal·lar en el futur.             

La columna Paral·lel respon a una idea de simplicitat tant en el disseny com en els elements de registre i en els suports auxiliars: Dimensions

Alçada 9 m
Secció tram inferior 0,25 x 0,25 m
Secció tram superior 0,05 x 0,25 m
Pes 0,05 x 0,25 m

DESENVOLUPAMENT DE PRODUCTE

Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): PHILIPS: Amb la col·laboració de l'Institut Municipal d'Informàtica i el Departament d'Enllumenat de l'Ajuntament de Barcelona.","La columna Paral·lel és un suport capaç d'unificar la il·luminació funcional i l'ornamental amb la màxima flexibilitat i versatilitat, alhora que integra elements de comunicació i altres d'ús urbà. Existeix en dos models, I i L, que s'adapten a les diferents necessitats de l'avinguda.","Columnes Paral·lel Model I i L","Columnes Paral·lel Model I i L","Columnes Paral·lel Model I i L","http://www.amb.cat/documents/11656/1126648/01+portada.jpg/1dc2d1c5-a27a-4205-9a3a-f4d041f772ca?t=1460717062436","Santiago Periel","Montserrat Periel i Piquer (arquitecta – AMB)","","Philips Lighting","","Santiago Periel","http://www.photoperiel.com","","Santiago Periel","Philips iluminación","http://www.lighting.philips.es/inicio","","Philips iluminación","2.163322925567627","41.37498092651367","Territori","false","","","","","Finalista 38ens Premis Delta (ADI FAD)","Disseny de la Columna Paral·lel - BCN","","","","Detall columna Model I","Detall columna Model I","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/1126648/02.jpg/0a4645ac-4fe3-434a-909c-d6def6f80b80?t=1460717079438","Detall columna Model I","","Efecte projectors LED RGB","Efecte projectors LED RGB","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/1126648/03.jpg/d05ce8e9-1eb3-4ee9-8897-3072472f4ce2?t=1460717093919","Efecte projectors LED RGB","","Detall columna Model L","Detall columna Model L","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/1126648/04.jpg/99f87361-e41a-4b06-9295-bc6bff2eae48?t=1460717107582","Detall columna Model L","","Columnes Paral·lel","Columnes Paral·lel","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/1126648/05.jpg/12d7438f-cc18-4995-b06a-4692332ce2bd?t=1460717119927","Columnes Paral·lel","","Columna Paral·lel","Columna Paral·lel","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/1126648/06.jpg/b16e04b9-5e9c-4841-b16b-89afd13fb65c?t=1460717133290","Columna Paral·lel","","Columna Paral·lel","Columna Paral·lel","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/1126648/07.jpg/4e43b045-3463-4434-81ef-86c1da9a75b7?t=1460717697481","Columna Paral·lel","","Columna Paral·lel","Columna Paral·lel","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/1126648/08.jpg/d30effe1-9c7e-4088-b683-838a5404c0a3?t=1460717697735","Columna Paral·lel","","Columna Paral·lel","Columna Paral·lel","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/1126648/09.jpg/c298011a-da11-479a-88d9-d53e40ec1d14?t=1460717697963","Columna Paral·lel","","Columna Paral·lel","Columna Paral·lel","","Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/1126648/10.jpg/5efd737a-6358-4557-858e-e9e4cbfe6991?t=1460717698174","Columna Paral·lel","","2015-10-01T00:00:00.000Z","","","2015-02-01T00:00:00.000Z","Barcelona

La columna Paral·lel és un suport multifuncional capaç d'unificar amb la màxima flexibilitat i versatilitat els diferents elements d'il·luminació funcional i ornamental, els elements de comunicació, i d'altres d'ús urbà, per tal d'adaptar-se a les necessitats de cada lloc i moment. És un element urbà susceptible de recollir les exigències del desenvolupament futur de les ciutats intel·ligents.

Es tracta d'una columna d'acer galvanitzat de 9 m d'alçada. A la part inferior té una secció quadrada, de 25 x 25 cm, i a partir de 3,55 m la part central es buida a mode de diapasó. Tot conservant l'envoltant de la part inferior, la secció superior de 2 tubulars de 5 x 25 cm li aporta una percepció de lleugeresa.

Les diferents necessitats lumíniques de l'espai urbà s'han resolt amb dues variacions de la columna: La columna Paral·lel incorpora la distribució ordenada dels equips i dels elements de cablejat segons la seva funcionalitat. La secció quadrada inferior dona cabuda a les diferents caixes de control i regulació d'enllumenat i telecomunicacions, de les quals deriva de manera independent i ordenada el cablejat. Pel tubular rectangular esquerre es prolonga el cablejat elèctric i pel dret, el cablejat de telecomunicacions, fins a arribar als diferents equips col·locats en el buit resultant entre ambdós tubulars. Al llarg de la cara interior dels tubulars superiors s'hi ubiquen diferents parelles enfrontades de tapes de registre, que poden ser cegues o estar preparades per fixar els suports i resoldre les connexions i cablejats dels equips. Les tapes son intercanviables.

Tots els suports estan dissenyats per facilitar el muntatge i la col·locació dels diferents equips amb la màxima flexibilitat i versatilitat segons les necessitats: lluminàries funcionals LED per a vial i vianants; projectors LED de colors RGB i projectors d'imatges GOBO; punts d'accés wifi; càmeres o diferents sensors per mesurar el so, el nombre de persones, bicicletes o vehicles; i d'altres d'ús urbà que es vulguin instal·lar en el futur.             

La columna Paral·lel respon a una idea de simplicitat tant en el disseny com en els elements de registre i en els suports auxiliars: Dimensions

Alçada 9 m
Secció tram inferior 0,25 x 0,25 m
Secció tram superior 0,05 x 0,25 m
Pes 0,05 x 0,25 m

DESENVOLUPAMENT DE PRODUCTE

Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): PHILIPS: Amb la col·laboració de l'Institut Municipal d'Informàtica i el Departament d'Enllumenat de l'Ajuntament de Barcelona. Montserrat Periel i Piquer (arquitecta – AMB) Philips Lighting Disseny de la Columna Paral·lel - BCN La columna Paral·lel és un suport capaç d'unificar la il·luminació funcional i l'ornamental amb la màxima flexibilitat i versatilitat, alhora que integra elements de comunicació i altres d'ús urbà. Existeix en dos models, I i L, que s'adapten a les diferents necessitats de l'avinguda.","2019-03-18T13:12:50.747Z" "63456c4afea76f287cac1a7d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/la-placa-penedes--un-espai-comunitari-i-un-lloc-de-trobada-per-al-barri/6062689/11656","Espai públic","Cerdanyola del Vallès","AMB / Ajuntament de Cerdanyola","ca_ES","6062689","","Carrers i places","Realitzat","1515 m2","","","","","294,49 €/m2","","Pasquina","La nova urbanització de la plaça Penedès de Cerdanyola del Vallès transforma un entorn ombrívol entre blocs en un espai públic per a la socialització del veïnat, al mateix temps que supera el repte tècnic de solucionar problemes de desguassos i d'accessibilitat als portals dels edificis. Envoltada per tres bandes per blocs de pisos de nou plantes, dins del conjunt residencial dels anys setanta Cerdanyola 2000, la plaça vol deixar de ser un paisatge anodí per convertir-se en un paisatge propi apreciat per la col·lectivitat.

El projecte planteja una nova geometria amb un pla inclinat —amb pendent longitudinal del 4 % i transversal del 0 %— que comença a la cota del carrer central del conjunt residencial i finalitza al peu dels edificis de manera que s'hi pugui accedir sense graons. La configuració de la plaça parteix d'una solera de formigó doblement armada amb la qual es resolen tant les variacions de cota i pendent previstes com els problemes de desguàs obsolet que presentava la plaça original.

La pavimentació de l'espai es resol amb materials tradicionals, poc tecnològics i de baix cost: peces prefabricades i de pedra natural de diferents mides i colors col·locades com un mosaic, que recorden l'aparença d'un conjunt de catifes i converteixen la plaça en una prolongació de les sales d'estar dels habitatges que l'envolten. 

En clar paral·lelisme amb el mosaic que formen les diferents cultures que conviuen al barri, el resultat final és un nou paisatge de «catifes», amb alguns arbres d'espècies ornamentals diverses col·locats irregularment, que ofereix les millors vistes des de les finestres dels edificis. 



Realització vídeo: El Pack","La plaça Penedès es converteix en un espai identitari per als veïns, una plaça-catifa formada per un mosaic de paviments que acollirà zones d'estar i esbarjo i una bona vista des dels habitatges dels blocs de l'entorn.","","","true","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_PORTADA.jpg/f29d4ad2-c1e2-41c7-9929-6cda7e22dcda?t=1481117417749","Jordi Surroca","Mamen Domingo i Ernest Ferré, arquitectes","446.160 €","EQUIP Mamen Domingo ¡! Ernest Ferré: Antoni Valls, Roger Roig, Sara Vima, Cristóbal Bryjowski Direcció Executiva: Proido Consultors Estructures: Kubic Consultoria Técnica","","Domingo i Ferré Arquitectes","http://www.domingoferre.com/","","Domingo i Ferré Arquitectes","Jordi Surroca","http://www.jordisurroca.com/www/esp_index.php","","Jordi Surroca","2.1308488845825195","41.494075775146484","Territori","false","","","","","Seleccionada, Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba 2016. Categoria: Intersecció. ","La plaça Penedès, un espai comunitari i un lloc de trobada per al barri","","","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_023.jpg/5a3ec5f8-996c-48e7-bd56-ae9faee30d67?t=1481117425000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_41_3.jpg/b280f36b-cfe9-471e-a3be-2ace26722807?t=1481117265000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_62_3.jpg/6aaf4a56-82ee-497d-a66c-4223f47527cb?t=1481117297000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_095.jpg/59eb58ac-6e5e-4b81-8ded-728705d50621?t=1481117253000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_111.jpg/df070d8d-74e4-411e-a2b1-1e51500d1fe0?t=1481117318000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_131.jpg/80110993-0b7b-44a4-a291-c84cbb93d933?t=1481117329000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_155_9.jpg/a9eece7e-3bd2-4f1f-8d0f-6302c5033079?t=1481117340000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_168.jpg/53b5eaac-ad3e-4b8c-a8c5-36d4112db002?t=1481117351000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_232_8_B.jpg/d4fcf0f6-4237-4414-bb73-f78a78782c19?t=1481117362000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_174.jpg/a118c652-f375-4baf-b0a6-e821625e8029?t=1481117307000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_241_5.jpg/465281dd-86bd-49f9-bdf2-1eba0a701515?t=1481117373000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_254_5.jpg/0b1eebd6-25c8-4387-ae93-2a14d3cb9621?t=1481117396000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes_259.jpg/17b4097d-a3c3-4ad5-affb-4de458cde0e4?t=1481117384000","","","true","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6061901/%C2%A9Jordi+Surroca_P_Penedes198_4.jpg/5d0691e7-9cae-420d-af57-6e4ec391367b?t=1481117407000","","","true","2014-06-01T00:00:00.000Z","","","2019-05-02T00:00:00.000Z","Cerdanyola del Vallès Pasquina La nova urbanització de la plaça Penedès de Cerdanyola del Vallès transforma un entorn ombrívol entre blocs en un espai públic per a la socialització del veïnat, al mateix temps que supera el repte tècnic de solucionar problemes de desguassos i d'accessibilitat als portals dels edificis. Envoltada per tres bandes per blocs de pisos de nou plantes, dins del conjunt residencial dels anys setanta Cerdanyola 2000, la plaça vol deixar de ser un paisatge anodí per convertir-se en un paisatge propi apreciat per la col·lectivitat.

El projecte planteja una nova geometria amb un pla inclinat —amb pendent longitudinal del 4 % i transversal del 0 %— que comença a la cota del carrer central del conjunt residencial i finalitza al peu dels edificis de manera que s'hi pugui accedir sense graons. La configuració de la plaça parteix d'una solera de formigó doblement armada amb la qual es resolen tant les variacions de cota i pendent previstes com els problemes de desguàs obsolet que presentava la plaça original.

La pavimentació de l'espai es resol amb materials tradicionals, poc tecnològics i de baix cost: peces prefabricades i de pedra natural de diferents mides i colors col·locades com un mosaic, que recorden l'aparença d'un conjunt de catifes i converteixen la plaça en una prolongació de les sales d'estar dels habitatges que l'envolten. 

En clar paral·lelisme amb el mosaic que formen les diferents cultures que conviuen al barri, el resultat final és un nou paisatge de «catifes», amb alguns arbres d'espècies ornamentals diverses col·locats irregularment, que ofereix les millors vistes des de les finestres dels edificis. 



Realització vídeo: El Pack Mamen Domingo i Ernest Ferré, arquitectes EQUIP Mamen Domingo ¡! Ernest Ferré: Antoni Valls, Roger Roig, Sara Vima, Cristóbal Bryjowski Direcció Executiva: Proido Consultors Estructures: Kubic Consultoria Técnica La plaça Penedès, un espai comunitari i un lloc de trobada per al barri La plaça Penedès es converteix en un espai identitari per als veïns, una plaça-catifa formada per un mosaic de paviments que acollirà zones d'estar i esbarjo i una bona vista des dels habitatges dels blocs de l'entorn.","2022-05-11T09:28:08.047Z" "63456c4afea76f287cac1a80","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/el-front-maritim-de-castelldefels--tram-iii/6067070/11656","Espai públic","Castelldefels","Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente / AMB / Ajuntament de Castelldefels","ca_ES","6067070","2.736.705,43 €  dels quals:
2.476.239,71€  Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambient (obra principal)
260.465,72€  Àrea Metropolitana de Barcelona / Ajuntament de Castelldefels (renovació enllumenat / plantació de palmeres / mobiliari urbà)","Passeigs marítims","Realitzat","Superfície urbanització: 30.980,20m2
Superfície tractament ambiental: 39.667,18m2","","","Ana Maria Castañeda, arquitecta i enginyera de c.c. i ports (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente) Josep Antoni Megías, cap de serveis POIII (AMB) Cristina Sáez, arquitecta (AMB) Joan Roca, enginyer tècnic d'obres públiques (AMB) Jordi Bardolet, enginyer tècnic agrícola (AMB) Carles Villasur, enginyer tècnic industrial (AMB) Jonatan Alvarez, enginyer tècnic industrial (AMB)","Cristina Sáez, arquitecta (AMB)","Mòdul Urbanització: 83,50€/m2
Mòdul Tractament Ambiental: 4,15€/m2","","Tecsa Empresa Constructora, S.A.","El projecte té per objecte la perllongació de les actuacions de passeig marítim i tractament ambiental executades en els tram I i II de Castelldefels. Forma part d'una sèrie d'intervencions portades a terme pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, amb l'objectiu de recuperar els valors funcionals i paisatgístics de la franja litoral. L'àmbit compren en longitud els 1.100 metres que separen el límit amb el terme municipal de Sitges i l'Avinguda República Argentina.

El tram objecte de la intervenció presenta un front edificat consolidat que es disposa paral·lel a la costa, esdevenint el passeig un element de transició entre la ciutat i la platja.La proposta ordena la secció transversal, mantenint la vorera muntanya, un carril de circulació per cada sentit i una línia d'aparcaments en la banda muntanya.

La intervenció elimina l'aparcament de la banda mar per afavorir la continuïtat visual del passeig marítim. Aquest es conforma com una plataforma unitària destinada a ús peatonal i via de bicicletes que es veu ampliada per la banda mar fins assolir una amplada constant de 12 metres.

El límit entre el passeig i la platja es conforma amb un mur de formigó in situ on es situa una peça prefabricada en L que defineix diferents solucions límit segons la seva posició, alternant un element de remat amb un element banc-barana, constituint una frontera aparentment dinàmica que evoca els moviments del mar.

Aquest mur trenca la seva alineació en diversos punts per acollir els nuclis d'accessos i serveis relacionats amb els usos de temporada de banys (dutxes, primers auxilis i guinguetes de temporada), conformant una sèrie de rampes perpendiculars al passeig que van a cercar el nivell de la platja mitjançant un plec del paviment que s'adintra a la sorra.

En quant a les actuacions realitzades al front dunar, experiències anteriors han demostrat la complexitat de la recreació artificial.
Donat que existia un front dunar primari consolidat, l'actuació s'ha basat en reforçar-ho fixant captadors de sorra i realitzant una mínima plantació inicial per afavorir la recuperació espontània de les antigues comunitats vegetals.
Entre la línia dunar i el límit del passeig, existeix una franja pradenca que s'ha preservat pel seu bon funcionament i s'han disposat petites agrupacions de tamarius (Tamarix gallica).

Existeix al passeig una alineació de palmeres existents (Phoenix dactylifera), les quals s'han integrat en la urbanització, així com també s'han plantat de noves (Washingtonia robusta) per potenciar i remarcar la posició del accessos a la platja.

La intervenció també ha incorporat una sèrie de consideracions ambientals en les actuacions d'urbanització com ara: l'ús de productes procedents de materials reciclats, el matxuqueig i posterior reutilització de la totalitat dels materials procedents de l'enderroc i l'aprofitament de les aigües pluvials del passeig per al reg de la vegetació pradenca.","La urbanització del tercer tram del passeig marítim de Castelldefels i el tractament ambiental del front dunar completa el projecte integral del front marítim de Castelldefels.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/PORTADA.jpg/5d9de233-c8db-4a49-a4df-2acd5a3a58b2?t=1481280271000","María José Reyes","Cristina Sáez, arquitecta (AMB)","2.751.806,52 €","Cinta Alegre, arquitecta (AMB) Olga Salve, estudiant PFC arquitectura (AMB)","","Pàgina web de la fotògrafa","http://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web de la fotògrafa","1.9571670293807983","41.2652702331543","Territori","false","","","Cost total desglosat","2.751.806,52€  dels quals:
2.394.287,35€  Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (obra principal)
357.519,17€  Àrea Metropolitana de Barcelona / Ajuntament de Castelldefels (renovació enllumenat / plantació de palmeres / mobiliari urbà)","","El Front Marítim de Castelldefels, Tram III","","","","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_01-1566-192-194-03.jpg/9bc6dafa-1457-488b-a144-fee46c317023?t=1481279797000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_02-1566-204-01.jpg/9202257e-499b-4103-9a84-42aa78b3f02b?t=1481279824000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_03-1566-174-01.jpg/f728f10f-b2d4-402b-bab3-c35e61be6f83?t=1481279847000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_04-1566-187-01.jpg/17aba86b-6aac-4588-a29e-99d79daf5a05?t=1481279858000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_07-1566-065-01.jpg/c54da915-b101-4cdf-8f57-f9990f3eb3b9?t=1481279885000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_08-1566-105-01.jpg/ad1dbc14-e7f4-4ee0-bd19-d37493492e7e?t=1481279927000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_09-1581-065-01.jpg/fae73cb8-c87a-4e69-9616-d1c4b99f0ff1?t=1481279938000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_10-1566-033-01.jpg/12edbfe4-132b-4602-b202-8ef2a81df676?t=1481279950000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_11-1566-230-01.jpg/dcb50d26-5208-4b6f-8015-2941a47bb97c?t=1481279988000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_12-1566-288-01.jpg/e05f6aa6-ddd0-41dd-a183-712fdd5e8838?t=1481280062000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_13-1566-302-01.jpg/adecbfb7-c63e-4e83-908f-86f5722fa721?t=1481280087000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_14-1581-013-01.jpg/e3f508c9-a969-4b22-a24d-e129b20b535c?t=1481280293000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6066202/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_16-1566-256-01.jpg/afb4b642-7a5b-40f2-8980-1c016154332e?t=1481280437000","","","true","2013-05-01T00:00:00.000Z","2014-12-03T00:00:00.000Z","2016-07-10T00:00:00.000Z","1970-01-01T00:00:00.000Z","Castelldefels Ana Maria Castañeda, arquitecta i enginyera de c.c. i ports (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente) Josep Antoni Megías, cap de serveis POIII (AMB) Cristina Sáez, arquitecta (AMB) Joan Roca, enginyer tècnic d'obres públiques (AMB) Jordi Bardolet, enginyer tècnic agrícola (AMB) Carles Villasur, enginyer tècnic industrial (AMB) Jonatan Alvarez, enginyer tècnic industrial (AMB) Cristina Sáez, arquitecta (AMB) Tecsa Empresa Constructora, S.A. El projecte té per objecte la perllongació de les actuacions de passeig marítim i tractament ambiental executades en els tram I i II de Castelldefels. Forma part d'una sèrie d'intervencions portades a terme pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, amb l'objectiu de recuperar els valors funcionals i paisatgístics de la franja litoral. L'àmbit compren en longitud els 1.100 metres que separen el límit amb el terme municipal de Sitges i l'Avinguda República Argentina.

El tram objecte de la intervenció presenta un front edificat consolidat que es disposa paral·lel a la costa, esdevenint el passeig un element de transició entre la ciutat i la platja.La proposta ordena la secció transversal, mantenint la vorera muntanya, un carril de circulació per cada sentit i una línia d'aparcaments en la banda muntanya.

La intervenció elimina l'aparcament de la banda mar per afavorir la continuïtat visual del passeig marítim. Aquest es conforma com una plataforma unitària destinada a ús peatonal i via de bicicletes que es veu ampliada per la banda mar fins assolir una amplada constant de 12 metres.

El límit entre el passeig i la platja es conforma amb un mur de formigó in situ on es situa una peça prefabricada en L que defineix diferents solucions límit segons la seva posició, alternant un element de remat amb un element banc-barana, constituint una frontera aparentment dinàmica que evoca els moviments del mar.

Aquest mur trenca la seva alineació en diversos punts per acollir els nuclis d'accessos i serveis relacionats amb els usos de temporada de banys (dutxes, primers auxilis i guinguetes de temporada), conformant una sèrie de rampes perpendiculars al passeig que van a cercar el nivell de la platja mitjançant un plec del paviment que s'adintra a la sorra.

En quant a les actuacions realitzades al front dunar, experiències anteriors han demostrat la complexitat de la recreació artificial.
Donat que existia un front dunar primari consolidat, l'actuació s'ha basat en reforçar-ho fixant captadors de sorra i realitzant una mínima plantació inicial per afavorir la recuperació espontània de les antigues comunitats vegetals.
Entre la línia dunar i el límit del passeig, existeix una franja pradenca que s'ha preservat pel seu bon funcionament i s'han disposat petites agrupacions de tamarius (Tamarix gallica).

Existeix al passeig una alineació de palmeres existents (Phoenix dactylifera), les quals s'han integrat en la urbanització, així com també s'han plantat de noves (Washingtonia robusta) per potenciar i remarcar la posició del accessos a la platja.

La intervenció també ha incorporat una sèrie de consideracions ambientals en les actuacions d'urbanització com ara: l'ús de productes procedents de materials reciclats, el matxuqueig i posterior reutilització de la totalitat dels materials procedents de l'enderroc i l'aprofitament de les aigües pluvials del passeig per al reg de la vegetació pradenca. Cristina Sáez, arquitecta (AMB) Cinta Alegre, arquitecta (AMB) Olga Salve, estudiant PFC arquitectura (AMB) El Front Marítim de Castelldefels, Tram III La urbanització del tercer tram del passeig marítim de Castelldefels i el tractament ambiental del front dunar completa el projecte integral del front marítim de Castelldefels.","2022-06-30T12:12:50.836Z" "63456c4afea76f287cac1a83","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/millorem-l-espai-public-del-barri-de-la-morera/5965441/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","5965441","","Carrers i places","Realitzat","7.702 m2","","","Batlle i Roig Arquitectes","","","","COMSA, SAU","L'objectiu d'aquest projecte és la reurbanització de tot l'àmbit per al seu arranjament i adequació. Per  assolir‐ho s'han ponderat les diferent solucions a adoptar per maximitzar les prestacions amb la mínima inversió. També és un objectiu de la proposta aconseguir un resultat coherent i unitari que faci donar un important salt qualitatiu a la urbanització global de l'avinguda.

Dins de l'àmbit de la proposta es poden diferenciar 3 sub-àmbits amb objectius diferenciats:

1. Reurbanització de l'avinguda de Prat de la Riba

La reurbanització del vial i voreres de l'avinguda de Prat de la Riba és l'objectiu principal del projecte. Es pretén adequar la secció actual, sense variar-ne substancialment les prestacions de trànsit i de places d'aparcament, però ajustant les mides de tot plegat per poder aconseguir unes voreres més amples i poder plantar una alineació d'arbres. En definitiva, millorar la qualitat de l'avinguda, sense que això repercuteixi en les seves prestacions.

2. Reurbanització de la plaça d'Enric Morera

Amb la reurbanització de la plaça d'Enric Morera es vol aconseguir un doble objectiu. En primer lloc, es vol canviar el caràcter introvertit i tancat que té la plaça. La forta baixada que fa el carrer provoca que hi hagi un important desnivell entre la plaça i el vial. Alhora la vegetació arbustiva que l'envolta a mode de tanca potencia aquest tancament. En segon lloc es vol peatonalitzar el tram de vial que circumval•lava la plaça ja que aquest tram només funciona com a accés dels veïns que viuen al carrer de l'Aneto.

La decisió de peatonalitzar aquest tram de vial, i fer-lo només accessible als veïns, eliminant el carril d'aparcament en aquest tram i ampliant la vorera de l'avinguda Bac de Roda, permet que la superfície de la plaça augmenti substancialment tant en el total com en la part de la plaça elevada, ja que se'n poden eixamplar els límits i així es guanya més superfície plana. De la mateixa manera que amb el vial, es vol que la plaça faci un salt qualitatiu i a més augmenti les seves prestacions amb un tipus d'intervenció moderada.

3. Reurbanització de la plaça sud (escola)

La urbanització actual de la plaça sud presenta també un doble problema. Igual que passa a la plaça d'Enric Morera, la vegetació arbustiva existent a mode de tanca li dóna un caràcter molt tancat i introvertit, i a més força més petita. D'altra banda, la forta pendent del carrer en aquest tram, al voltant del 7%, es trasllada directament a la plaça.

Així doncs, els objectius de la reurbanització de la plaça són també múltiples. En primer lloc, es pretén modificar el caràcter tancat i introvertit de la plaça creant una zona plana amb uns criteris i mitjans iguals que a la plaça d'Enric Morera. En segon lloc, es vol dotar la llar d'infants existent d'un accés més ample.","L'avinguda Prat de la Riba és un dels carrers més cèntrics del barri badaloní de la Morera, un barri marcat per la presència del transit rodat de comunicació nord-sud de la ciutat. Enllaça amb una plaça a cada extrem, un espai públic estructurador i rellevant pel seu caràcter central. El projecte vol obrir la plaça d'Enric Morera a la ciutat i guanyar superfície per al vianant en detriment del cotxe.","","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","Imatge del barri","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/portada+HS.jpg/8c266b84-fde3-4dce-a909-24ae775d0c11?t=1477485298000","Jordi Surroca","Batlle i Roig Arquitectes","1.088.450,70 €","Mario Súñer, arquitecte (Batlle i Roig), Lourdes Romeo, arquitecta (Batlle i Roig), Dolors Feu, arquitecta (Batlle i Roig), Natalia Castaños, enginyera d'obra civil (AMB).","","Batlle i Roig Arquitectes","http://www.batlleiroig.com/","","Batlle i Roig Arquitectes","Jordi Surroca fotògraf","www.jordisurroca.com","","Jordi Surroca fotògraf","Notícia sobre la remodelació a La Vanguardia","http://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20121227/54358335321/badalona-invertira-dos-millones-remodelar-morera.html","","Notícia sobre la remodelació a La Vanguardia","2.245973587036133","41.46025466918945","Territori","false","","","","","","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-111.jpg/a25147c2-9826-43e4-b181-2765e5426d5b?t=1477485058000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-212.jpg/6b0badf1-dfe5-4bfb-aa09-883305095443?t=1477485075000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-215.jpg/5d31347d-457b-4ef1-8ba6-2fbf9f371ee2?t=1477485085000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-273_6.jpg/e0e49db7-9199-4ed9-9c56-8f18f711aa9f?t=1477485097000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-361.jpg/0b7daea9-36cc-4b41-9514-ed01e0faa44c?t=1477485112000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-394.jpg/cc07a238-ec6c-484c-b6b5-f4f877080c01?t=1477485126000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-419_26.jpg/f7e2e062-9e71-4fea-8730-28d4c18641f2?t=1477485232000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-520.jpg/bc876142-66f5-4d16-a5b5-342ec11154ad?t=1477485136000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-590.jpg/78840992-85d3-4d1e-8987-67087129f849?t=1477485151000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-597.jpg/05835c2c-206f-4b1d-823c-40faf1a1bdd3?t=1477485210000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-699_05.jpg/db67b16d-410e-4e5e-9e1a-7104b0ca7f75?t=1477485221000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-765_3.jpg/214b58ca-54e5-4c4e-80c1-6edcdda8817f?t=1477485268000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-781.jpg/3f08c7ff-0dfd-44d5-832a-467ea53f6b9d?t=1477485286000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-816.jpg/5c7ced55-529c-4127-a0fe-90be6fd8b1ef?t=1477485245000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","","Imatge del projecte","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/5962382/Av_PratRiba-823.jpg/30a2dc61-35c8-4e05-81ab-d28418aa6b88?t=1477485256000","Millorem l'espai públic del barri de la Morera","","2013-01-01T00:00:00.000Z","","","2013-09-01T00:00:00.000Z","Badalona Batlle i Roig Arquitectes COMSA, SAU L'objectiu d'aquest projecte és la reurbanització de tot l'àmbit per al seu arranjament i adequació. Per  assolir‐ho s'han ponderat les diferent solucions a adoptar per maximitzar les prestacions amb la mínima inversió. També és un objectiu de la proposta aconseguir un resultat coherent i unitari que faci donar un important salt qualitatiu a la urbanització global de l'avinguda.

Dins de l'àmbit de la proposta es poden diferenciar 3 sub-àmbits amb objectius diferenciats:

1. Reurbanització de l'avinguda de Prat de la Riba

La reurbanització del vial i voreres de l'avinguda de Prat de la Riba és l'objectiu principal del projecte. Es pretén adequar la secció actual, sense variar-ne substancialment les prestacions de trànsit i de places d'aparcament, però ajustant les mides de tot plegat per poder aconseguir unes voreres més amples i poder plantar una alineació d'arbres. En definitiva, millorar la qualitat de l'avinguda, sense que això repercuteixi en les seves prestacions.

2. Reurbanització de la plaça d'Enric Morera

Amb la reurbanització de la plaça d'Enric Morera es vol aconseguir un doble objectiu. En primer lloc, es vol canviar el caràcter introvertit i tancat que té la plaça. La forta baixada que fa el carrer provoca que hi hagi un important desnivell entre la plaça i el vial. Alhora la vegetació arbustiva que l'envolta a mode de tanca potencia aquest tancament. En segon lloc es vol peatonalitzar el tram de vial que circumval•lava la plaça ja que aquest tram només funciona com a accés dels veïns que viuen al carrer de l'Aneto.

La decisió de peatonalitzar aquest tram de vial, i fer-lo només accessible als veïns, eliminant el carril d'aparcament en aquest tram i ampliant la vorera de l'avinguda Bac de Roda, permet que la superfície de la plaça augmenti substancialment tant en el total com en la part de la plaça elevada, ja que se'n poden eixamplar els límits i així es guanya més superfície plana. De la mateixa manera que amb el vial, es vol que la plaça faci un salt qualitatiu i a més augmenti les seves prestacions amb un tipus d'intervenció moderada.

3. Reurbanització de la plaça sud (escola)

La urbanització actual de la plaça sud presenta també un doble problema. Igual que passa a la plaça d'Enric Morera, la vegetació arbustiva existent a mode de tanca li dóna un caràcter molt tancat i introvertit, i a més força més petita. D'altra banda, la forta pendent del carrer en aquest tram, al voltant del 7%, es trasllada directament a la plaça.

Així doncs, els objectius de la reurbanització de la plaça són també múltiples. En primer lloc, es pretén modificar el caràcter tancat i introvertit de la plaça creant una zona plana amb uns criteris i mitjans iguals que a la plaça d'Enric Morera. En segon lloc, es vol dotar la llar d'infants existent d'un accés més ample. Batlle i Roig Arquitectes Mario Súñer, arquitecte (Batlle i Roig), Lourdes Romeo, arquitecta (Batlle i Roig), Dolors Feu, arquitecta (Batlle i Roig), Natalia Castaños, enginyera d'obra civil (AMB). Millorem l'espai públic del barri de la Morera L'avinguda Prat de la Riba és un dels carrers més cèntrics del barri badaloní de la Morera, un barri marcat per la presència del transit rodat de comunicació nord-sud de la ciutat. Enllaça amb una plaça a cada extrem, un espai públic estructurador i rellevant pel seu caràcter central. El projecte vol obrir la plaça d'Enric Morera a la ciutat i guanyar superfície per al vianant en detriment del cotxe.","2019-03-19T11:41:44.455Z" "63456c4afea76f287cac1a86","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/espai-verd-del-carrer-de-verdi/7579824/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","7579824","","Carrers i places","Realitzat","3.330 m²","","","","","","","Eurocatalana obres i serveis","La reordenació de l'espai delimitat per l'avinguda Itàlia, l'avinguda Mònaco i el carrer de Verdi, a Badalona, sorgeix d'un solar municipal buit des del 2013 amb arbres alineats a vial (plataners i lledoners) que es volen preservar. La proposta arquitectònica respon a una doble escala interurbana i local. A escala interurbana, vol potenciar la continuïtat de l'eix verd que uneix diferents parcs i places des del riu Besòs fins a connectar amb els parcs de Montigalà. A escala local, l'objectiu és articular els recorreguts que conflueixen en el lloc i crear una àrea de jocs infantils per a diferents edats per la situació estratègica de l'espai a prop de les escoles i escoles bressol del barri.

El projecte ofereix una solució de continuïtat topogràfica que elimina les barreres arquitectòniques connectant els passos de vianants existents amb uns camins diagonals amb un desenvolupament suficient per aconseguir pendents practicables, uns recorreguts que s'amplien en alguns punts per crear zones d'estada.

Es modifica la topografia natural del terreny per acollir el programa proposat. Dues dunes cobertes de vegetació –gespa, plantes entapissants i arbustives– aïllen del trànsit i contribueixen a un paisatge canviant al llarg de les estacions de l'any; la zona de jocs, acotada per una suau depressió, es concreta en una duna de cautxú groc, material tou de seguretat per a les caigudes i que, com una catifa de joc, convida a interactuar.

El desnivell de l'àrea infantil es resol amb un prefabricat de formigó que té una geometria que convida a utilitzar-lo com a banc, alhora que estimula la imaginació dels nens per apropiar-se de l'espai públic. D'aquesta manera, el límit elimina les tanques que separen nens d'adults en una solució integradora i intergeneracional.

Els jocs que es proposen són col·lectius, per tal de potenciar la participació enfront del joc individual; transparents, per facilitar a l'adult el control visual a distància, i abstractes, perquè poden ser transformats per la imaginació infantil sense la concreció figurativa.

Per crear una massa arbòria que resti caràcter viari a l'espai i desdibuixi l'alineació del carrer, es planten més arbres de la mateixa espècie preexistent (plataners), a més d'introduir tipuanes, per connectar amb els parcs de l'entorn i garantir la sistematització de l'eix verd interurbà.","La reordenació de l'espai delimitat per l'avinguda d'Itàlia, l'avinguda de Mònaco i el carrer de Verdi, vol potenciar l'eix verd que uneix diferents parcs i places del municipi des del riu Besòs fins a connectar amb els parcs de Montigalà i, alhora, articular els diferents recorreguts que conflueixen en aquest punt. També s'hi ha instal·lat una àrea de jocs infantils per a diferents edats.","","Imatge del projecte","Espai verd del carrer de Verdi","http://www.amb.cat/documents/11656/7578495/VERDI+MONACO+B++11.jpg/f2758fc0-c2bb-43f4-90a4-04a26a2ac4be?t=1556621524399","José Hevia","Marta Peris, José Manuel Toral (peris+toral.arquitectes)","457.854 € (amb IVA)","Equip peris+toral.arquitectes: Ana Espinosa, Albert Rubio, Leticia Soriano, Izaskun Gonzalez (peris+toral.arquitectes) / Direcció executiva: Eva Blanco / Jardineria i reg: Albert Bestard / Instal·lacions: Jaume Pastor","","Pàgina web peris+toral.arquitectes","http://www.peristoral.com/","","Pàgina web peris+toral.arquitectes","Pàgina web José Hevia","https://www.josehevia.es/es/","","Pàgina web José Hevia","2.2208259105682373","41.452754974365234","Territori","false","","","","","Seleccionada, Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba 2016. Categoria: Intersecció.
Seleccionada, Mostra d'Arquitectura de Barcelona 2016.","Espai verd del carrer de Verdi","","","","","Espai verd del carrer de Verdi","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++12.jpg/1e5f5b9f-5c55-45c2-aca9-94968873befb?t=1556621927000","Galeria 1","","","Espai verd del carrer de Verdi","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++10.jpg/822c3b21-fbcb-421d-89af-7ee0a0395656?t=1556621910000","Galeria 2","","","Un dels espais del nou equipament al carrer Verdi","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++09.jpg/6211ef33-3c6d-4fb1-a331-d5cd34806c07?t=1556621894000","Galeria 3","","","Zona infantil del nou equipament","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++08.jpg/c4054c98-3672-49bd-a2d0-149570d55af9?t=1556621875000","Galeria 4","","","Zona infantil del nou equipament","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++07.jpg/da6ef668-86f0-41bb-a6b1-4ebee32788eb?t=1556621858000","Galeria 5","","","Una altra perspectiva del nou equipament","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++06.jpg/7f206283-87fd-4ff6-8694-ef074b0ed0b3?t=1556621842000","Galeria 6","","","Espai de descans","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++05.jpg/10cf7bd9-1ae3-4dfe-992e-0370383df36b?t=1556621825000","Galeria 7","","","Zona de gespa","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++03.jpg/0f965898-f907-4e52-b8fd-b219638ab112?t=1556621787000","Galeria 8","","","Límits amb el carrer","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++13.jpg/f71dbb30-3d25-4a11-82c8-af64d76563a7?t=1556621947000","Galeria 9","","","Perspectiva des del carrer","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++14.jpg/48df3555-a43a-4207-aaf4-644fa636f77d?t=1556621964000","Galeria 10","","","Zona de bancs de descans","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++15.jpg/d08c7fb0-0707-422f-99f0-88968513d55b?t=1556621982000","Galeria 11","","","Zona de descans amb bancs","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++16.jpg/d7fa8cf6-345d-4aab-b9a8-014dad611af6?t=1556622000000","Galeria 12","","","Perspectiva de la zona de jocs infantils","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++17.jpg/ddfb17bc-cc0e-4e4a-8d53-bb8e84c3e9af?t=1556622034000","Galeria 13","","","L'espai amb il·luminació nocturna","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++18.jpg/52d76dd2-f412-4202-9ef3-72ad2ab0d9c0?t=1556622064000","Galeria 14","","","L'espai amb il·luminació nocturna","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+B++19.jpg/b9eebd49-f8e7-4df5-8435-aa22343e929f?t=1556622083000","Galeria 15","","","Perspectiva general de l'espai","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+A+09.jpg/17311bbf-61ef-4fbb-a9c5-5877a23d0465?t=1556621702000","Galeria 16","","","Perspectiva general de l'espai","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+A+04.jpg/620ea201-7e42-4322-be64-ff656339083e?t=1556621600000","Galeria 17","","","Perspectiva general de l'espai","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+A+01.jpg/3b0eb7b0-46a5-4dfd-b15a-5553995ebb30?t=1556621556000","Galeria 18","","","Perspectiva general de l'espai","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+A+02.jpg/b00a8569-9641-4263-b639-db6f65f03037?t=1556621570000","Galeria 19","","","Perspectiva general de l'espai","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+A+03.jpg/2d994714-4b39-4500-bcae-281f786fee70?t=1556621586000","Galeria 20","","","Perspectiva de la zona de joc","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+A+05.jpg/9f97d6ab-cfc3-414a-bc84-a6259869887a?t=1556621619000","Galeria 21","","","Detall de la zona de joc","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+A+07.jpg/aa864b10-a572-4a83-8d27-84964f5024b8?t=1556621656000","Galeria 22","","","Detall de la zona de joc","","José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7632650/VERDI+MONACO+A+08.jpg/11f82a02-6d8d-42c7-993c-12a1dda43192?t=1556621683000","Galeria 23","","2014-02-01T00:00:00.000Z","","","2015-08-01T00:00:00.000Z","Badalona Eurocatalana obres i serveis La reordenació de l'espai delimitat per l'avinguda Itàlia, l'avinguda Mònaco i el carrer de Verdi, a Badalona, sorgeix d'un solar municipal buit des del 2013 amb arbres alineats a vial (plataners i lledoners) que es volen preservar. La proposta arquitectònica respon a una doble escala interurbana i local. A escala interurbana, vol potenciar la continuïtat de l'eix verd que uneix diferents parcs i places des del riu Besòs fins a connectar amb els parcs de Montigalà. A escala local, l'objectiu és articular els recorreguts que conflueixen en el lloc i crear una àrea de jocs infantils per a diferents edats per la situació estratègica de l'espai a prop de les escoles i escoles bressol del barri.

El projecte ofereix una solució de continuïtat topogràfica que elimina les barreres arquitectòniques connectant els passos de vianants existents amb uns camins diagonals amb un desenvolupament suficient per aconseguir pendents practicables, uns recorreguts que s'amplien en alguns punts per crear zones d'estada.

Es modifica la topografia natural del terreny per acollir el programa proposat. Dues dunes cobertes de vegetació –gespa, plantes entapissants i arbustives– aïllen del trànsit i contribueixen a un paisatge canviant al llarg de les estacions de l'any; la zona de jocs, acotada per una suau depressió, es concreta en una duna de cautxú groc, material tou de seguretat per a les caigudes i que, com una catifa de joc, convida a interactuar.

El desnivell de l'àrea infantil es resol amb un prefabricat de formigó que té una geometria que convida a utilitzar-lo com a banc, alhora que estimula la imaginació dels nens per apropiar-se de l'espai públic. D'aquesta manera, el límit elimina les tanques que separen nens d'adults en una solució integradora i intergeneracional.

Els jocs que es proposen són col·lectius, per tal de potenciar la participació enfront del joc individual; transparents, per facilitar a l'adult el control visual a distància, i abstractes, perquè poden ser transformats per la imaginació infantil sense la concreció figurativa.

Per crear una massa arbòria que resti caràcter viari a l'espai i desdibuixi l'alineació del carrer, es planten més arbres de la mateixa espècie preexistent (plataners), a més d'introduir tipuanes, per connectar amb els parcs de l'entorn i garantir la sistematització de l'eix verd interurbà. Marta Peris, José Manuel Toral (peris+toral.arquitectes) Equip peris+toral.arquitectes: Ana Espinosa, Albert Rubio, Leticia Soriano, Izaskun Gonzalez (peris+toral.arquitectes) / Direcció executiva: Eva Blanco / Jardineria i reg: Albert Bestard / Instal·lacions: Jaume Pastor Espai verd del carrer de Verdi La reordenació de l'espai delimitat per l'avinguda d'Itàlia, l'avinguda de Mònaco i el carrer de Verdi, vol potenciar l'eix verd que uneix diferents parcs i places del municipi des del riu Besòs fins a connectar amb els parcs de Montigalà i, alhora, articular els diferents recorreguts que conflueixen en aquest punt. També s'hi ha instal·lat una àrea de jocs infantils per a diferents edats.","2020-03-09T11:53:55.587Z" "64a563a4f8cc68d53e475a52","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/contenidor-semisoterrat/15516513/11656","territori.espai_public_platges","Badalona","Barcelona","Castelldefels","El Prat de Llobregat","Gavà","Montgat","Sant Adrià de Besòs","Viladecans","","","","false","","","Flexinox, Trevi, TT Ambiental Gestió i Serveis SL","

El producte s'ha dissenyat amb una capacitat de 1,8 m3, però les dimensions visibles a la platja són d'1,4 m d'alçària i 1,2 m de diàmetre.

El residu dipositat és de fracció única, amb triatge a la planta de destinació, per reduir les emissions i minimitzar el pas de vehicles i camions. El contenidor disposa d’un sensor de nivell que avisa sobre com n’està de ple. Així es pot optimitzar la gestió i reduir les emissions causades per desplaçaments innecessaris.

","ca_ES","","Mobiliari i Senyalització","MiS - Neteja i dutxes","15516513","Territori","Contenidor semisoterrat","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409513/01-Maria-Jose-Reyes.jpg/ceda8afb-3a35-5d53-8275-b668224dd1ad?t=1693983611755","true","","","","","Maria José Reyes","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409513/02-Adria-Goula.jpg/a7daf19e-3f5d-6c12-e850-cd8c674c550f?t=1693983611755","true","","","","","Adrià Goula","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409513/03-Adria-Goula.jpg/bb47702f-68b5-dea5-91e7-615297153adf?t=1693983611755","true","","","","","Adrià Goula","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409513/04-Xavier-Jubierre.jpg/ff72968e-7b7f-be4e-32f4-d8e3dfe9b556?t=1693983611755","true","","","","","Xavier Jubierre","","

Aquest contenidor de gran capacitat, que només sobresurt un terç de la seva alçària per sobre de la sorra, permet reduir el nombre i l'impacte visual de les papereres a les platges.

","","","","Gonzalo Milà (Fusina 6), Martina Zink","","","","","","","","","2.14283","41.34662","Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez, Claudia Roca (AMB)","http://www.amb.cat/documents/11656/15409513/00-Alba-Barrera-CONTENIDOR.jpg/0f037c78-2fd9-21ed-3d4d-38b089e63dad?t=1693983611755","","Alba Barrera","IMG","true","","Realitzat","","","","2010-01-02T00:00:00.000Z","","","2010-05-02T00:00:00.000Z","Badalona Barcelona Castelldefels El Prat de Llobregat Gavà Montgat Sant Adrià de Besòs Viladecans Flexinox, Trevi, TT Ambiental Gestió i Serveis SL

El producte s'ha dissenyat amb una capacitat de 1,8 m3, però les dimensions visibles a la platja són d'1,4 m d'alçària i 1,2 m de diàmetre.

El residu dipositat és de fracció única, amb triatge a la planta de destinació, per reduir les emissions i minimitzar el pas de vehicles i camions. El contenidor disposa d’un sensor de nivell que avisa sobre com n’està de ple. Així es pot optimitzar la gestió i reduir les emissions causades per desplaçaments innecessaris.

Gonzalo Milà (Fusina 6), Martina Zink Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez, Claudia Roca (AMB) Contenidor semisoterrat

Aquest contenidor de gran capacitat, que només sobresurt un terç de la seva alçària per sobre de la sorra, permet reduir el nombre i l'impacte visual de les papereres a les platges.

","2023-09-06T07:00:13.551Z" "6380a889256d7c85597caa8c","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/via-pedalable-a-l-antiga-carretera-i-pont-dels-passadors--fase-1/14677121/11656","territori.espai_public","Sant Adrià de Besòs","Moisés Martínez","Moisés Martínez","","false","","2.499.764,25€","Hercal Diggers SL","

Aquest nou tram dona continuïtat al carril bici de la rambla Guipúscoa de Barcelona i discorre pel carrer del Tibidabo (l'antiga carretera N-II) fins a la rotonda de l'Arc, al terme municipal de Sant Adrià de Besòs, amb un traçat continu de 440m de longitud aproximadament.

Situats a banda i banda de la rambla central, ambdós carrils tenen un sentit unidireccional i una amplada de dos metres per cada direcció. Per tal de millorar la seva seguretat, els carrils s'ubiquen en una plataforma intermitja de 7cm entre la calçada i la vorera. A més, s'afegeix una nova línia d'enllumenat dual que permet il·luminar la zona de carril bici-rambla i la zona de la calçada.

","ca_ES","

19.770,68 m2

","Vies i carreteres","14677121","Territori","Via pedalable a l'antiga carretera i pont dels Passadors, fase 1","©Jordi Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/14676511/Pont+dels+passadors_010.jpg/b0ba2bf7-1c78-bfd0-5b1d-c84fb3ee2350?t=1697020219191","true","","","","","©Jordi Salinas","©Jordi Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/14676511/Pont+dels+passadors_007.jpg/72deec11-1df9-6522-504b-8a6525686383?t=1697020219191","true","","","","","©Jordi Salinas","©Jordi Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/14676511/Pont+dels+passadors_008.jpg/49388416-601c-476a-4735-efce7534df74?t=1697020219191","true","","","","","©Jordi Salinas","©Jordi Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/14676511/Pont+dels+passadors_001.jpg/898217cb-66ee-04e1-f66b-210462ce53e4?t=1697020219191","false","","","","","©Jordi Salinas","©Jordi Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/14676511/Pont+dels+passadors_004.jpg/a98a03b4-a427-72f5-23f3-736328fc42cc?t=1697020219191","true","","","","","©Jordi Salinas","©Jordi Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/14676511/Pont+dels+passadors_011.jpg/a9fef6f2-5389-0f13-761d-b1d6fb75b2f1?t=1697020219191","false","","","","","©Jordi Salinas","©Jordi Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/14676511/Pont+dels+passadors_005.jpg/0c3720da-6c59-9a0f-9d81-507beebb70e8?t=1697020219191","true","","","","","©Jordi Salinas","","

El nou carril bici forma part de la xarxa pedalable metropolitana Bicivia i esdevé una de les principals connexions metropolitanes per facilitar la circulació en bicicleta.

","

S'emmarca dins del Conveni FEDER que la Generalitat de Catalunya i l'AMB van signar l'any 2017 per a la gestió de projectes metropolitans dins del Programa operatiu d'inversió en creixement i ocupació FEDER Catalunya 2014-2020 per a àmbits com les smart cities, la mobilitat sostenible, l'eficiència energètica o la recuperació i el foment del patrimoni natural, industrial i cultural.
Aquest conveni permetrà a l'AMB invertir una quantitat total de 72 milions d'euros, 30 dels quals estaran cofinançats pel FEDER.

","","","","","","","","Programa Feder AMB 2014-2020","","https://feder.amb.cat/","Programa Feder AMB 2014-2020","2.2119505","41.42857","EQUIP AMB: David Aguilar, Jonatan Álvarez, Jordi Bardolet, Laura Coma, Carles Español, Luisa García, Cristina Pedreira
EQUIP EXTERN: Atenea","http://www.amb.cat/documents/11656/14676511/Pont+dels+passadors_016.jpg+PRINCIPAL/39d450b2-37ce-135b-eeba-b42f8f479a80?t=1697020219191","","©Jordi Salinas","©Jordi Salinas","true","","Realitzat","","","","2019-05-01T00:00:00.000Z","","","2022-07-01T00:00:00.000Z","Sant Adrià de Besòs Moisés Martínez Moisés Martínez Hercal Diggers SL

Aquest nou tram dona continuïtat al carril bici de la rambla Guipúscoa de Barcelona i discorre pel carrer del Tibidabo (l'antiga carretera N-II) fins a la rotonda de l'Arc, al terme municipal de Sant Adrià de Besòs, amb un traçat continu de 440m de longitud aproximadament.

Situats a banda i banda de la rambla central, ambdós carrils tenen un sentit unidireccional i una amplada de dos metres per cada direcció. Per tal de millorar la seva seguretat, els carrils s'ubiquen en una plataforma intermitja de 7cm entre la calçada i la vorera. A més, s'afegeix una nova línia d'enllumenat dual que permet il·luminar la zona de carril bici-rambla i la zona de la calçada.

EQUIP AMB: David Aguilar, Jonatan Álvarez, Jordi Bardolet, Laura Coma, Carles Español, Luisa García, Cristina Pedreira
EQUIP EXTERN: Atenea Via pedalable a l'antiga carretera i pont dels Passadors, fase 1

El nou carril bici forma part de la xarxa pedalable metropolitana Bicivia i esdevé una de les principals connexions metropolitanes per facilitar la circulació en bicicleta.

","2023-10-11T10:30:19.341Z" "63456c4bfea76f287cac1a89","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/piscina-municipal-de-l-escorxador--fase-ii-/7581031/11656","Espai públic","Sant Feliu de Llobregat","","ca_ES","7581031","","Equipaments Esportius","Realitzat","680 m² edificació
5.233 m² urbanització","","","","","","","Voracys, Rogasa","L'objectiu del projecte és remodelar i optimitzar la instal·lació de la piscina municipal de l'Escorxador, actualitzar-la d'acord amb les noves normatives, millorar-ne les condicions d'accessibilitat i adaptar-ne els vasos existents, que són de competició, a un ús més lúdic. El projecte, dividit en dues fases, també inclou la construcció d'un edifici nou de vestidors, lavabos i espai per a la Creu Roja.

La intervenció a la piscina se centra en dos aspectes: separar el vas principal del vas infantil reduint-ne les fondàries, i actualitzar l'espai i la maquinària de condicionament de l'aigua incorporant-hi un sistema de filtratge i cloració salina. Els murs estructurals existents s'aprofiten per recolzar els nous vasos i ampliar la sala d'instal·lacions.

El criteri per a l'ordenació de la piscina i el seu entorn segueix les directrius d'un parcel·lari agrícola, com el que hi ha just davant, seguint la traça del riu Llobregat. «Horts» de paviments estructuren l'espai al voltant i dins de les piscines. La diversitat de tipus i colors de peces porcellàniques antilliscants respon al caràcter lúdic de la instal·lació i al fet de fugir de la unicitat i el monocromatisme d'una piscina de competició, promovent així que cada usuari gaudeixi de racons i experiències diferents.

Les tradicionals bandes blau marí que marquen els diferents carrils de competició s'ajunten aquí per suggerir, enmig de les taques de color que conviden a un bany d'esbarjo, un camí per a la natació més esportiva. Quan surt a l'exterior, el mateix paviment marca els camins d'accés als diversos serveis (lavabos, Creu Roja, terrassa-bar).

Si per a l'ordenació de la piscina i el seu entorn se segueixen unes directrius similars a les d'un parcel·lari agrícola, per al nou edifici es busca una complicitat amb les construccions pròpies d'aquests espais. En un mur-tanca que segueix l'alineació del carrer del Pla, regula els accessos en els seus extrems i protegeix la intimitat dels banyistes, es recolzen tres volums que funcionen de manera independent i acullen tres usos principals: vestidors, lavabos i mòdul de la Creu Roja. Cada volum, amb coberta inclinada, s'orienta i es dimensiona segons les seves necessitats. Les diverses siluetes estan unides per un cos més petit amb coberta plana que és a la vegada accés, porxada i corredor. El resultat són uns espais que volen ser més domèstics i acollidors per a l'usuari i on l'interior i l'exterior es relacionen de manera fluida.

L'ús de materials incorpora els patrons d'economia i eficiència propis de les construccions agrícoles: murs d'obra de fàbrica ceràmica per a l'estructura i els tancaments, i panells de xapa metàl·lica sostinguts per bigues de fusta per a les cobertes. Els detalls i acabats són simples i concisos: gelosies ceràmiques per filtrar la llum directa i provocar corrents d'aire, fusteries i tancaments reduïts a la mínima expressió, i revestiments només on són estrictament necessaris.","Aquesta segona fase del projecte de remodelació de la piscina municipal de l'Escorxador inclou la construcció d'un edifici nou de vestidors, lavabos i espai per a la Creu Roja.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/1228999/%C2%A9Maria+Jose+Reyes_1469-D800-003-01.jpg/15890f62-4044-4d03-af5b-7b54b910d08a?t=1487235231000","María José Reyes","Claudi Aguiló-Riu (AMB), Jordi Pruna","2.187.782 €","Equip AMB: Mònica Mauricio, Eva Pagès, Ainhoa Martínez, Cati Montserrat, Francesc Montero, Irene Antillach / Estructures: Martí Cabestany / Instal·lacions: Laia Roca","","Pàgina web María José Reyes","http://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web María José Reyes","2.040363073348999","41.37883377075195","Territori","false","","","","","Seleccionada, Premis Catalunya Construcció 2017. Categoria: Direcció i execució d'obra.
Seleccionada, XIV BEAU Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo.","Piscina municipal de l'Escorxador (Fase II)","","","","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1468-D800-006-01.jpg/8b008451-bb5f-409b-b0cf-d3635c5b407d?t=1556797474000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1469-D800-027-01.jpg/74aeb91c-fdea-4c35-94b7-7fce9a3a3717?t=1556797645000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1578-D800-004-01.jpg/0fed69c8-fd6b-452e-ac2a-1c066fdfc2db?t=1556797916000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1578-D800-029-01.jpg/dfaf287d-bd92-4718-9597-d1df6481c244?t=1556797975000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1580-D800-003-01.jpg/c45e6b3c-ae9f-47a5-a082-5ab4468fd15f?t=1556798031000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1580-D800-011-01.jpg/2e315715-a39f-4b28-948d-6599ec8eeaa6?t=1556798050000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1578-D800-039-040-01.jpg/9df96cb4-324f-4d01-b569-a6f5470f9e91?t=1556798011000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1469-D800-576-01.jpg/6aed9304-12d4-4f26-82c1-87416a42642e?t=1556797759000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1472-D800-197+a+203.jpg/c949d328-041e-4216-be1d-67ecbb1743ac?t=1556797779000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1469-D800-539+a+545.jpg/da5eaf98-305a-4720-b78a-574c36075204?t=1556797742000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1469-D800-374+a+380.jpg/bd4bfb17-b2e0-4f6d-8c13-2890e2bd1d0f?t=1556797726000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1469-D800-276+a+282.jpg/4937c43a-a2a5-4650-9c01-eada4f41c15e?t=1556797707000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1469-D800-257+a+261.jpg/e7904ce7-e11a-4ab0-a109-9c675b8b7b7c?t=1556797691000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1468-D800-095+a+096.jpg/e74c8564-32fd-4552-8d15-0b77712bf053?t=1556797628000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1468-D800-088+a+090.jpg/9a165ef7-8fcb-42ce-9853-b91cfdc0a186?t=1556797612000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1468-D800-060+a+062.jpg/d164fcbd-03ad-40ac-b234-eb68e33f7010?t=1556797588000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1468-D800-021-01.jpg/ece9538e-9f66-486c-98a5-9c903dbd8d02?t=1556797548000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7640416/1468-D800-018-01.jpg/2b124617-417b-4f8e-badf-6243c8b9d09c?t=1556797487000","","","true","2013-06-01T00:00:00.000Z","","","2016-05-01T00:00:00.000Z","Sant Feliu de Llobregat Voracys, Rogasa L'objectiu del projecte és remodelar i optimitzar la instal·lació de la piscina municipal de l'Escorxador, actualitzar-la d'acord amb les noves normatives, millorar-ne les condicions d'accessibilitat i adaptar-ne els vasos existents, que són de competició, a un ús més lúdic. El projecte, dividit en dues fases, també inclou la construcció d'un edifici nou de vestidors, lavabos i espai per a la Creu Roja.

La intervenció a la piscina se centra en dos aspectes: separar el vas principal del vas infantil reduint-ne les fondàries, i actualitzar l'espai i la maquinària de condicionament de l'aigua incorporant-hi un sistema de filtratge i cloració salina. Els murs estructurals existents s'aprofiten per recolzar els nous vasos i ampliar la sala d'instal·lacions.

El criteri per a l'ordenació de la piscina i el seu entorn segueix les directrius d'un parcel·lari agrícola, com el que hi ha just davant, seguint la traça del riu Llobregat. «Horts» de paviments estructuren l'espai al voltant i dins de les piscines. La diversitat de tipus i colors de peces porcellàniques antilliscants respon al caràcter lúdic de la instal·lació i al fet de fugir de la unicitat i el monocromatisme d'una piscina de competició, promovent així que cada usuari gaudeixi de racons i experiències diferents.

Les tradicionals bandes blau marí que marquen els diferents carrils de competició s'ajunten aquí per suggerir, enmig de les taques de color que conviden a un bany d'esbarjo, un camí per a la natació més esportiva. Quan surt a l'exterior, el mateix paviment marca els camins d'accés als diversos serveis (lavabos, Creu Roja, terrassa-bar).

Si per a l'ordenació de la piscina i el seu entorn se segueixen unes directrius similars a les d'un parcel·lari agrícola, per al nou edifici es busca una complicitat amb les construccions pròpies d'aquests espais. En un mur-tanca que segueix l'alineació del carrer del Pla, regula els accessos en els seus extrems i protegeix la intimitat dels banyistes, es recolzen tres volums que funcionen de manera independent i acullen tres usos principals: vestidors, lavabos i mòdul de la Creu Roja. Cada volum, amb coberta inclinada, s'orienta i es dimensiona segons les seves necessitats. Les diverses siluetes estan unides per un cos més petit amb coberta plana que és a la vegada accés, porxada i corredor. El resultat són uns espais que volen ser més domèstics i acollidors per a l'usuari i on l'interior i l'exterior es relacionen de manera fluida.

L'ús de materials incorpora els patrons d'economia i eficiència propis de les construccions agrícoles: murs d'obra de fàbrica ceràmica per a l'estructura i els tancaments, i panells de xapa metàl·lica sostinguts per bigues de fusta per a les cobertes. Els detalls i acabats són simples i concisos: gelosies ceràmiques per filtrar la llum directa i provocar corrents d'aire, fusteries i tancaments reduïts a la mínima expressió, i revestiments només on són estrictament necessaris. Claudi Aguiló-Riu (AMB), Jordi Pruna Equip AMB: Mònica Mauricio, Eva Pagès, Ainhoa Martínez, Cati Montserrat, Francesc Montero, Irene Antillach / Estructures: Martí Cabestany / Instal·lacions: Laia Roca Piscina municipal de l'Escorxador (Fase II) Aquesta segona fase del projecte de remodelació de la piscina municipal de l'Escorxador inclou la construcció d'un edifici nou de vestidors, lavabos i espai per a la Creu Roja.","2022-06-30T12:07:44.689Z" "63456c4bfea76f287cac1a8d","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/placa-de-l-esglesia/7582292/11656","territori.espai_public","El Papiol","Marta Peris, José Manuel Toral (Peris+Toral Arquitectes)","Núria Herrero (AMB)","","false","","616.747 €","Coynsa","

La intervenció a la plaça de l’Església de el Papiol afronta el repte d’evitar la segregació d’espais, plantejant una plataforma única que permet la percepció de la plaça com un sol àmbit. A la zona nord de la plaça, unes escales de prefabricats de formigó absorbeixen una jardinera, permetent el creixement de vegetació i proporcionant al nou element arquitectònic un aspecte canviant amb el pas de les estacions. L’escalinata conforma en si mateixa un lloc d’estança, habilitada com a grada, que gaudeix de vistes a mode de mirador. La seva geometria no només atén a la connexió entre dos cotes, sinó que respon també a la monumentalitat de l’església que presideix la plaça.

A la zona sud de la plaça, es proposa una gran jardinera, delimitada amb prefabricats de formigó que defineixen un banc, i de dos escocells per permeten la plantació de dos arbres a la plaça, minimitzant l’impacte visual de les mitgeres actuals. D’aquesta manera la plaça passa a ser un espai de trobada agradable gràcies a la vegetació, la grada, el banc, una font i les vistes. 


 

","ca_ES","

1.851 m2

","Carrers i places","7582292","Territori","Plaça de l'Església","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7582050/Principal/dab38c3b-ae85-46e8-b039-de16e8eca810?t=1705491270044","false","","","Projecte realitzat","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7582050/1+%287%29.jpg/24082d3b-1fe2-8be6-9f61-65d656765462?t=1705491270044","true","","","Projecte realitzat","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7582050/AMB+PAPIOL+06.jpg/6e01d0a9-411b-4bd6-b8f9-88f79c381b12?t=1705491270044","true","","","Projecte realitzat","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7582050/AMB+PAPIOL+07.jpg/b19736b6-b3a5-4514-957d-b4f13d29c338?t=1705491270044","true","","","Projecte realitzat","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7582050/2+%285%29.jpg/d4e127a1-d483-885a-722b-32669d11159f?t=1705491270044","true","","","Projecte realitzat","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/7582050/3+%283%29.jpg/a896a71d-48db-f4f6-9c9c-7fa6d8f6fe8f?t=1705491270044","false","","","Projecte realitzat","","Foto: José Hevia","","

Un únic espai urbà integra la plaça i l’església, i recupera així, el caràcter del lloc. Unes escales de peces prefabricades de formigó permeten la connexió entre els dos nivells de la plaça i alhora potencien la monumentalitat de l’església.

","

AMB

Ajuntament del Papiol 

","","","","","","","","","","","","2.0107439","41.438835","EQUIP PERIS+TORAL: Miguel Bernat, Ana Espinosa, Miguel Angel Gorrochategui, Albert Rubio
EQUIP EXTERN: AB Paisatgistes, Bernuz- Fernández Arquitectes, Eletrejota","http://www.amb.cat/documents/11656/7582050/Principal/dab38c3b-ae85-46e8-b039-de16e8eca810?t=1705491270044","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","true","Projecte realitzat","Realitzat","","","","2017-02-01T00:00:00.000Z","","","2018-10-01T00:00:00.000Z","El Papiol Núria Herrero (AMB) Marta Peris, José Manuel Toral (Peris+Toral Arquitectes) Coynsa

La intervenció a la plaça de l’Església de el Papiol afronta el repte d’evitar la segregació d’espais, plantejant una plataforma única que permet la percepció de la plaça com un sol àmbit. A la zona nord de la plaça, unes escales de prefabricats de formigó absorbeixen una jardinera, permetent el creixement de vegetació i proporcionant al nou element arquitectònic un aspecte canviant amb el pas de les estacions. L’escalinata conforma en si mateixa un lloc d’estança, habilitada com a grada, que gaudeix de vistes a mode de mirador. La seva geometria no només atén a la connexió entre dos cotes, sinó que respon també a la monumentalitat de l’església que presideix la plaça.

A la zona sud de la plaça, es proposa una gran jardinera, delimitada amb prefabricats de formigó que defineixen un banc, i de dos escocells per permeten la plantació de dos arbres a la plaça, minimitzant l’impacte visual de les mitgeres actuals. D’aquesta manera la plaça passa a ser un espai de trobada agradable gràcies a la vegetació, la grada, el banc, una font i les vistes. 


 

EQUIP PERIS+TORAL: Miguel Bernat, Ana Espinosa, Miguel Angel Gorrochategui, Albert Rubio
EQUIP EXTERN: AB Paisatgistes, Bernuz- Fernández Arquitectes, Eletrejota Plaça de l'Església

Un únic espai urbà integra la plaça i l’església, i recupera així, el caràcter del lloc. Unes escales de peces prefabricades de formigó permeten la connexió entre els dos nivells de la plaça i alhora potencien la monumentalitat de l’església.

","2024-01-17T11:31:39.103Z" "63456c4bfea76f287cac1a90","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/carrer-matas/7582340/11656","territori.espai_public","Tiana","Roberto Aparicio, Roger Jornet, Sílvia Ollé (AR47)","Albert Dalmau, Marta Juanola (AMB)","","false","

Seleccionada, Mostra d'Arquitectura del Maresme 2021

Seleccionada, premi FAD en la categoria Ciutat i Paisatge 2019

","588.058 €","Amsa","

El carrer de Matas és l’antiga via d’accés a Tiana des del sud, un carrer singular que arriba fins la plaça de la Vila. L’arbrat n’és la principal característica i genera un espai acollidor, un eix amb molta identitat. L’objectiu és potenciar el carrer com a eix de convivència on els veïns siguin els actors principals, un eix que integri el verd dins la trama urbana, disminueixi el trànsit rodat  i elimini l’aparcament.
Es proposa una secció de plataforma única amb una calçada central i dues franges laterals drenants, pavimentada amb peça prefabricada de formigó que emmarca els grans escocells dels plataners existents, entre els quals es creen espais de relació, amb bancs i cadires.
Les franges drenants generen condicions d’aireig per a l’arbrat i permeten la filtració de l’aigua de pluja. Per minimitzar la intervenció subterrània, la instal·lació d’il·luminació és aèria, a partir d’una catenària que desapareix entre les fulles dels arbres i que situa les llumeneres al centre del carrer.
 

","ca_ES","

3.407 m2

","Carrers i places","7582340","Territori","Carrer Matas","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/7582097/Principal/f6bda3a3-0d26-457d-9039-39dbe944afe1?t=1703240352584","false","","","Imatge del projecte finalitzat","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/7582097/TIANA+CARRER+MATAS+56B.jpg/803a0d15-7469-4a81-b3f2-69e1d9838be9?t=1703240352584","true","","","Paviment del carrer","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/3+%284%29.jpg/72e1b5d0-b7ae-c77d-287e-3383477c9d6a?t=1703240352584","true","","","Imatges dels escocells i gent pasejant pel carrer","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/7582097/TIANA+CARRER+MATAS+07B.jpg/f97a3f57-5f60-435b-9999-30489f33b784?t=1703240352584","true","","","Gent passejant pel carrer","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/7582097/TIANA+CARRER+MATAS+30C.jpg/b28beb98-6d33-4dcd-a0b4-790e24ebf5a5?t=1703240352584","true","","","Home assegut al banc del carrer","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/7582097/TIANA+CARRER+MATAS+51.jpg/f6cab257-11d1-40f0-b8bd-60cf37518263?t=1703240352584","true","","","Vista del carrer","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/7582097/TIANA+CARRER+MATAS+49B.jpg/9318c913-5789-46ef-a23f-813bd84d304f?t=1703240352584","true","","","Gent passejant pel carrer","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/7582097/TIANA+CARRER+MATAS+02.jpg/86f795df-ad94-47a2-a9bd-4d0b56e41c65?t=1703240352584","true","","","","Arbres i paviment del carrer","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2+%286%29.jpg/bfed2e51-068e-a1f1-0e66-cc9765c2103b?t=1703240352584","true","","","imatge del paviment a detall i bancs del projecte","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/7582097/TIANA+CARRER+MATAS+38.jpg/54e19b97-2f38-4335-9bc3-d76d97c28997?t=1703240352584","true","","","imatge del diferents paviments a detall","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/7582097/TIANA+CARRER+MATAS+65.jpg/5db7deaf-7f78-4f21-ad12-b1e12dd916a5?t=1703240352584","true","","","Llums i arbrat del projecte","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1+%288%29.jpg/d1a1d672-ad6e-2dc0-3ccd-4414b6683a4c?t=1703240352584","true","","","Dues imatges nocturnes del carrer","","Foto: Josep Casanova","","

Un eix cívic i verd connectarà de nord a sud el municipi de Tiana. El paviment continu permet la convivència entre el vianants i el trànsit rodat i integra la vegetació existent i el mobiliari. La il·luminació es proposa penjada amb cables per tal que quedi integrada entre els Plataners.

","

AMB

Ajuntament de Tiana

","","","","","","","","","","","","2.2694914","41.479958","EQUIP EXTERN: Ingenieros Asociados","http://www.amb.cat/documents/11656/7582097/Principal/f6bda3a3-0d26-457d-9039-39dbe944afe1?t=1703240352584","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","true","Imatge del projecte finalitzat","Realitzat","","","","2016-11-02T00:00:00.000Z","","","2018-07-01T00:00:00.000Z","Tiana Albert Dalmau, Marta Juanola (AMB) Roberto Aparicio, Roger Jornet, Sílvia Ollé (AR47) Amsa

El carrer de Matas és l’antiga via d’accés a Tiana des del sud, un carrer singular que arriba fins la plaça de la Vila. L’arbrat n’és la principal característica i genera un espai acollidor, un eix amb molta identitat. L’objectiu és potenciar el carrer com a eix de convivència on els veïns siguin els actors principals, un eix que integri el verd dins la trama urbana, disminueixi el trànsit rodat  i elimini l’aparcament.
Es proposa una secció de plataforma única amb una calçada central i dues franges laterals drenants, pavimentada amb peça prefabricada de formigó que emmarca els grans escocells dels plataners existents, entre els quals es creen espais de relació, amb bancs i cadires.
Les franges drenants generen condicions d’aireig per a l’arbrat i permeten la filtració de l’aigua de pluja. Per minimitzar la intervenció subterrània, la instal·lació d’il·luminació és aèria, a partir d’una catenària que desapareix entre les fulles dels arbres i que situa les llumeneres al centre del carrer.
 

EQUIP EXTERN: Ingenieros Asociados Carrer Matas

Un eix cívic i verd connectarà de nord a sud el municipi de Tiana. El paviment continu permet la convivència entre el vianants i el trànsit rodat i integra la vegetació existent i el mobiliari. La il·luminació es proposa penjada amb cables per tal que quedi integrada entre els Plataners.

","2023-12-22T10:16:38.212Z" "63456c4bfea76f287cac1a93","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/carrers-del-nucli-antic/7583051/11656","territori.espai_public","Castellbisbal","Cristina Sáez (AMB)","Joan Roca (AMB)","","false","","1.015.892 €","UTE Siccsa- Archs Constructora","

L’actuació representa una segona fase del projecte de transformació urbana del nucli antic de Castellbisbal, que està format per un teixit de carrers en forma de pinta, on l’eix principal és el carrer Major (objecte de la primera fase), del qual surten perpendicularment carrers estrets que uneixen el nucli antic amb la resta de nucli urbà. En alguns d’aquests carrers hi ha edificis patrimonials, com ara el museu de la Pagesia.

La intervenció se centra en la reurbanització dels carrers d’Orient, de Sant Marc i de Miquel Blanch i de la plaça del Joc. Són carrers amb amplades inferiors als 4 metres i amb característiques molt diferents segons la seva morfologia dins el nucli antic.
Per al carrer d’Orient, es proposa que sigui un carrer de plataforma única on es prioritzi l’espai per als vianants. A la cruïlla amb el carrer Major es crea una petita plaça conformada per una seqüencia de grades-jardineres amb plantació d’aromàtiques i un exemplar de Ginkgo biloba. Aquesta placeta és un dels pocs espais de lleure que hi ha al nucli antic.

El carrer de Sant Marc té una secció més estreta, i en alguns punts arriba a tenir una amplada inferior a 3,50 metres. Es transforma la secció a plataforma única i al tram final amb el carrer dels Ametllers es disposen elements urbans per aprofitar l’espai com a plaça-mirador, donada la seva situació.
Al carrer de Miquel Blanch també es transforma la secció a plataforma única i es tracta la plaça del Joc com un espai lliure a nivell del carrer. A la plaça s’hi situa una seqüència de dues plataformes adaptades al desnivell del passatge J. M. Tresanchez que conformen un espai de grades-jardineres amb plantació d’aromàtiques i un exemplar de Ginkgo biloba. Aquesta disposició permet deixar la plaça lliure d’elements urbans perquè es pugui utilitzar com a espai multiús per a diferents necessitats del municipi.

Com en la intervenció de la primera fase, el tipus de paviment és comú a totes les actuacions: es fan servir peces tècniques prefabricades de formigó VS5 de Breinco de 20x30x10 cm amb col·locació en sec sobre ull de perdiu, que es disposen amb diferents orientacions en funció de les característiques del carrer (amplada i situació dins la trama urbana). S’utilitza el paviment com un element neutre i estàndard que permet cosir la trama del nucli antic.
El projecte crea doncs un fil conductor, gràcies a la sistematització de la secció i dels materials, amb la finalitzat d’aconseguir una imatge que identifiqui el nucli antic. 
S’utilitzen elements urbans per qualificar els espais més singulars amb confort i allà on l’amplada ho permet s’introdueix vegetació amb plantacions d’arbustives aromàtiques i arbres. S’estableix l’ús d’una peça-grada prefabricada com a element característic i estàndard dels espais de lleure del nucli antic.

En totes les actuacions s’han renovat els serveis urbans existents (sanejament, aigua potable, xarxa de reg i baixa tensió) i s’ha instal·lat un sistema d’enllumenat LED.
 

","ca_ES","

2.432 m2

","Carrers i places","7583051","Territori","Carrers del nucli antic","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7582144/Castellbisbal-0367_91.jpg/89e9065e-28ed-4340-bdf9-97949c66d557?t=1704797717221","false","","","Vista general de la plaça","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/0/Castellbisbal-0232_40+%281%29.jpg/976895aa-f1e8-a541-b793-226fef312927?t=1704797717221","true","","","Vista de la plaça","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7582144/Castellbisbal-0515_18.jpg/49fb289b-ae72-406a-8e99-137b94bf381c?t=1704797717221","true","","","Vista d'un dels carrers amb bancs","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7582144/Castellbisbal-0553.jpg/4d8bcd63-4449-4434-b513-3cea0547400c?t=1704797717221","true","","","Vista d'un dels carrers amb bancs","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/0/PLANTILLA+%282%29.jpg/9465de36-e7ce-22db-2a71-0c8021ee8590?t=1704797717221","false","","","Vista aérea d'un carrer i vista detall de les grades amb vegetació","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7582144/Castellbisbal-0889.jpg/f8913c5c-f019-488a-85b2-ceb86ccf94b2?t=1704797717221","true","","","Vista aérea d'un carrer i vista detall de les grades amb vegetació","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7582144/Castellbisbal-0937.jpg/62506090-4385-4563-a89e-73593bfccaf3?t=1704797717221","true","","","Vista aérea de la plaça","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2+%284%29.jpg/347baf61-b104-e720-d5fd-93965709cd06?t=1704797717221","true","","","Vista de dos carrers","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7582144/Castellbisbal-0615_21.jpg/511787de-85d2-4512-9bb4-1c9f1c27ea84?t=1704797717221","true","","","Vista de les escales i grades de la plaça","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7582144/Castellbisbal-0686.jpg/a8860fa0-399a-4b4f-a242-96df701f5378?t=1704797717221","true","","","Vista de les grades","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7582144/Castellbisbal-0766.jpg/c0ae5605-8339-4fff-b668-de53375dd680?t=1704797717221","true","","","Vista del carrer amb bancs i arbres","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7582144/Castellbisbal-0982_002.jpg/3f0204d7-0c3a-493c-a625-d1150562f67f?t=1704797717221","true","","","Vista de la plaça","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7582144/Castellbisbal-1102_53.jpg/6e7a4fa8-42a5-4e2e-830b-86649957ce09?t=1704797717221","true","","","Vista de la plaça","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","","

Descobreix la transformació urbana del nucli antic de Castellbisbal, format per un entramat de carrers en forma de pinta on l’eix principal és el carrer Major, d’on neixen perpendicularment carrers estrets que uneixen el nucli antic amb la resta de nucli urbà. El paviment és un element neutre i estàndard que dona unitat a la trama de carrers i consolida la identitat del nucli antic.

","

AMB

Ajuntament de Castellbisbal 

","","","","","","","","","","","","1.9808702","41.475513","EQUIP AMB: Cinta Alegre, Sara Arguedas, Susana Casino","http://www.amb.cat/documents/11656/7582144/Castellbisbal-0367_91.jpg/89e9065e-28ed-4340-bdf9-97949c66d557?t=1704797717221","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","true","Vista general de la plaça","Realitzat","","","","2015-03-01T00:00:00.000Z","","","2018-07-01T00:00:00.000Z","Castellbisbal Joan Roca (AMB) Cristina Sáez (AMB) UTE Siccsa- Archs Constructora

L’actuació representa una segona fase del projecte de transformació urbana del nucli antic de Castellbisbal, que està format per un teixit de carrers en forma de pinta, on l’eix principal és el carrer Major (objecte de la primera fase), del qual surten perpendicularment carrers estrets que uneixen el nucli antic amb la resta de nucli urbà. En alguns d’aquests carrers hi ha edificis patrimonials, com ara el museu de la Pagesia.

La intervenció se centra en la reurbanització dels carrers d’Orient, de Sant Marc i de Miquel Blanch i de la plaça del Joc. Són carrers amb amplades inferiors als 4 metres i amb característiques molt diferents segons la seva morfologia dins el nucli antic.
Per al carrer d’Orient, es proposa que sigui un carrer de plataforma única on es prioritzi l’espai per als vianants. A la cruïlla amb el carrer Major es crea una petita plaça conformada per una seqüencia de grades-jardineres amb plantació d’aromàtiques i un exemplar de Ginkgo biloba. Aquesta placeta és un dels pocs espais de lleure que hi ha al nucli antic.

El carrer de Sant Marc té una secció més estreta, i en alguns punts arriba a tenir una amplada inferior a 3,50 metres. Es transforma la secció a plataforma única i al tram final amb el carrer dels Ametllers es disposen elements urbans per aprofitar l’espai com a plaça-mirador, donada la seva situació.
Al carrer de Miquel Blanch també es transforma la secció a plataforma única i es tracta la plaça del Joc com un espai lliure a nivell del carrer. A la plaça s’hi situa una seqüència de dues plataformes adaptades al desnivell del passatge J. M. Tresanchez que conformen un espai de grades-jardineres amb plantació d’aromàtiques i un exemplar de Ginkgo biloba. Aquesta disposició permet deixar la plaça lliure d’elements urbans perquè es pugui utilitzar com a espai multiús per a diferents necessitats del municipi.

Com en la intervenció de la primera fase, el tipus de paviment és comú a totes les actuacions: es fan servir peces tècniques prefabricades de formigó VS5 de Breinco de 20x30x10 cm amb col·locació en sec sobre ull de perdiu, que es disposen amb diferents orientacions en funció de les característiques del carrer (amplada i situació dins la trama urbana). S’utilitza el paviment com un element neutre i estàndard que permet cosir la trama del nucli antic.
El projecte crea doncs un fil conductor, gràcies a la sistematització de la secció i dels materials, amb la finalitzat d’aconseguir una imatge que identifiqui el nucli antic. 
S’utilitzen elements urbans per qualificar els espais més singulars amb confort i allà on l’amplada ho permet s’introdueix vegetació amb plantacions d’arbustives aromàtiques i arbres. S’estableix l’ús d’una peça-grada prefabricada com a element característic i estàndard dels espais de lleure del nucli antic.

En totes les actuacions s’han renovat els serveis urbans existents (sanejament, aigua potable, xarxa de reg i baixa tensió) i s’ha instal·lat un sistema d’enllumenat LED.
 

EQUIP AMB: Cinta Alegre, Sara Arguedas, Susana Casino Carrers del nucli antic

Descobreix la transformació urbana del nucli antic de Castellbisbal, format per un entramat de carrers en forma de pinta on l’eix principal és el carrer Major, d’on neixen perpendicularment carrers estrets que uneixen el nucli antic amb la resta de nucli urbà. El paviment és un element neutre i estàndard que dona unitat a la trama de carrers i consolida la identitat del nucli antic.

","2024-01-09T10:52:31.471Z" "63456c4bfea76f287cac1a96","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/acces-al-barri-de-ciutat-cooperativa/7588172/11656","territori.espai_public","Sant Boi de Llobregat","Roberto Aparicio, Roger Jornet, Sílvia Ollé (AR47)","Núria Herrero (AMB)","","false","","917.060 €","Rogasa","

Aquest projecte forma part de la remodelació integral de la urbanització del barri Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat. Planteja tractar tot el front com una gran façana verda a partir d’un joc de talussos enjardinats.

La connexió es resol amb tres elements: una escala situada adjacent al bloc d’habitatges i transversal al talús; una rampa que recorre de punta a punta l’amplada total del front, per poder crear un recorregut més lineal i amable que connecti els diferents replans de l’escala i generi així recorreguts diferents i alternatius, i , a l’altre extrem, un ascensor situat al costat de l’inici de la passera de vianants de l’estació, que connecta les dues cotes i s’erigeix en l’element fita del conjunt. Aquestes peces de connexió defineixen els elements de contenció. L’escala i l’ascensor delimiten el traçat dels dos murs transversals de formigó, folrats de xapa d’acer Corten. Al mig del gran talús hi apareix la rampa, que va formant les diferents terrasses, amb murs de gabions construïts a partir de la reutilització del material generat com a conseqüència de l’enderroc, sobre el gran terraplenament que es realitza per salvar el desnivell. Als talussos s’hi replanten els margallons recuperats i es genera un joc de noves arbustives.

El gran aterrassament permet generar una plaça d’accés a cota del barri, resolta amb un pla horitzontal de sauló obert al talús i lleugerament deprimit respecte de les circulacions perimetrals. El projecte també inclou el passatge entre el CEIP i el bloc d’habitatges. Es resol l’accessibilitat a aquest bloc i es genera un entorn més amable, per tal de potenciar la socialització de l’espai públic.

","ca_ES","

2.106 m2

","Carrers i places","7588172","Territori","Accés al barri de Ciutat Cooperativa","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/S+BOI+FD2+28b.jpg/08fc2ceb-fe2e-f07c-aa82-a788485137a8?t=1703231400410","false","","","Imatge dels talussos, les rampes d'accés i bloques de vivendes de fons","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/7582826/S+BOI+FD2+33b.jpg/bb7e8b90-1a44-49ad-801a-55673825e2c7?t=1703231400410","true","","","Imatge dels talussos florits i rampes","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/7582826/S+BOI+FD2+10.jpg/1a85001e-cd15-4602-b03e-7ce69c8edb8c?t=1703231400410","true","","","Imatge d'una de les rampes del projecte","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2B.jpg/14772152-66bb-1092-e103-abb87769f9a7?t=1703231400410","true","","","","Imatge de les escales i ascensor del projecte","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1+%2815%29.jpg/28c025ab-c93d-bdc2-90ed-8605d93fffb4?t=1703231400410","true","","","Imatge d'un dels carrers pavimentats","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/7582826/S+BOI+FD+50.jpg/c0712596-30b9-4f0a-89b8-6d6d9379edfa?t=1703231400410","true","","","Imatge de una petita plaça","","Foto: Josep Casanova","","

El petit polígon de blocs d’habitatges dels anys seixanta es converteix en un barri amb identitat pròpia. La remodelació integral de tota la urbanització del barri permet fer que sigui més amable i acollidor, que no tingui barreres arquitectòniques i que l’accessibilitat sigui més bona.

","

AMB

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

 

","","","","","","","","","","","","2.0336318","41.357994","EQUIP EXTERN: B-lap, Eskubi Turró Arquitectes","http://www.amb.cat/documents/11656/7582826/S+BOI+FD2+28b.jpg/c75f7736-69a3-4bc7-b210-41e1f99f80d9?t=1703231400410","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","true","Imatge dels talussos, les rampes d'accés i bloques de vivendes de fons","Realitzat","","","","2016-09-01T00:00:00.000Z","","","2019-11-02T00:00:00.000Z","Sant Boi de Llobregat Núria Herrero (AMB) Roberto Aparicio, Roger Jornet, Sílvia Ollé (AR47) Rogasa

Aquest projecte forma part de la remodelació integral de la urbanització del barri Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat. Planteja tractar tot el front com una gran façana verda a partir d’un joc de talussos enjardinats.

La connexió es resol amb tres elements: una escala situada adjacent al bloc d’habitatges i transversal al talús; una rampa que recorre de punta a punta l’amplada total del front, per poder crear un recorregut més lineal i amable que connecti els diferents replans de l’escala i generi així recorreguts diferents i alternatius, i , a l’altre extrem, un ascensor situat al costat de l’inici de la passera de vianants de l’estació, que connecta les dues cotes i s’erigeix en l’element fita del conjunt. Aquestes peces de connexió defineixen els elements de contenció. L’escala i l’ascensor delimiten el traçat dels dos murs transversals de formigó, folrats de xapa d’acer Corten. Al mig del gran talús hi apareix la rampa, que va formant les diferents terrasses, amb murs de gabions construïts a partir de la reutilització del material generat com a conseqüència de l’enderroc, sobre el gran terraplenament que es realitza per salvar el desnivell. Als talussos s’hi replanten els margallons recuperats i es genera un joc de noves arbustives.

El gran aterrassament permet generar una plaça d’accés a cota del barri, resolta amb un pla horitzontal de sauló obert al talús i lleugerament deprimit respecte de les circulacions perimetrals. El projecte també inclou el passatge entre el CEIP i el bloc d’habitatges. Es resol l’accessibilitat a aquest bloc i es genera un entorn més amable, per tal de potenciar la socialització de l’espai públic.

EQUIP EXTERN: B-lap, Eskubi Turró Arquitectes Accés al barri de Ciutat Cooperativa

El petit polígon de blocs d’habitatges dels anys seixanta es converteix en un barri amb identitat pròpia. La remodelació integral de tota la urbanització del barri permet fer que sigui més amable i acollidor, que no tingui barreres arquitectòniques i que l’accessibilitat sigui més bona.

","2023-12-22T07:47:26.090Z" "63456c4bfea76f287cac1a99","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/pista-esportiva-marcel-li-moragas/7588520/11656","Espai públic","Gavà","Marina Salvador (AMB)","Marina Salvador (AMB)
Direcció d'execucció: Mireia Diaz","","false","","2.129.119 €","Calaf Constructora","

El projecte se centra en el cobriment d’una de les pistes esportives que té l'escola Marcel·lí Moragas, així com la construcció de quatre vestidors, dos vestidors amb farmaciola i diversos magatzems a peu de pista.
Un dels condicionants importants del projecte ha estat la necessitat de conservar uns cedres que hi havia a la part de l'accés des del carrer; això ha conduit a col·locar els vestidors lluny de la projecció de les copes dels arbres per no posar-los en perill.

La col·locació dels vestidors ha exigit el desplaçament de les pistes existents i, per tant, una nova definició de tot l'espai esportiu. El cobriment de la pista s'ha fet amb una estructura metàl·lica tridimensional i una coberta tipus sandvitx amb unes lluernes intercalades. Les pistes esportives s'han construït de nou i s'hi han col·locat unes grades prefabricades a tot el llarg.
Els vestidors s'han edificat en tres petits mòduls rectangulars: un amb els quatre vestidors dels esportistes; un segon mòdul amb els serveis complementaris de vestidors dels àrbitres, recepció i despatx d'atenció al públic, i un altre amb els lavabos públics a peu de pista.

La construcció dels tres mòduls del programa s'ha dut a terme amb una estructura d'entramat lleuger de fusta d'avet amb un acabat exterior de Trespa i un acabat interior d’HPL. A l'interior, cada vestidor és d'un color primari diferent, per donar-los així una nota de distinció. Exteriorment s'han emprat diferents tons de marró i verd clar per tal d'integrar-se al màxim en el paisatge.
 

","ca_ES","

1,368 m2 (pista)

478 m2 (edificació)

1.807 m3 (urbanització)

","Equipaments Educatius","7588520","Territori","Pista esportiva Marcel·lí Moragas","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/Gava_Pista+coberta+i+vestidors+Marcel%C2%B7li+Moragas.jpg/f1161fac-cf4b-43c4-8dee-519da44311cd?t=1710750024240","false","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2393.jpg/40a96226-23d6-496e-b4b3-935ca141dcca?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2460.jpg/65c022b9-f825-4530-b28e-abbe28174206?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2552-2.jpg/90ccfdc9-a2b4-44de-8785-4638f3edd4ad?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2570-2.jpg/c0d52dac-ee2a-4a6a-a083-8cde5435d79a?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2575.jpg/8b67ee69-5fd4-4544-9344-d74c5e87d496?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2496-2.jpg/2c3c2f8d-2cc6-4200-a656-524ca99c124c?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2615.jpg/1cbca522-e461-48f4-9708-1b65bec6042f?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2345-2.jpg/da53ed70-2edd-4b72-a693-de67125618ce?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2351-2.jpg/ecb9a30c-6afd-499e-93ed-c4bf40d41d11?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2487.jpg/de3461e2-5759-4623-a488-4c7dfd60f70d?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2488-2.jpg/66a48d89-aa96-4070-babe-df1381d15673?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2492.jpg/7b5322db-a570-431b-85f0-10c7954268e9?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/SG1846_2485-2.jpg/fba55041-c0f8-442d-b9de-21fd35af9b76?t=1710750024240","true","","","vista del projecte realitzat","","Foto: Simón García","","

El projecte cobreix una de les pistes esportives de l'escola Marcel·lí Moragas i construeix quatre vestidors a peu de pista. El projecte respecta els arbres existents gràcies una arquitectura que en protegeix el creixement preveien l'espai necessari.

","

AMB 

Ajuntament de Gavà

","","","","","","","","","","","","1.9935645","41.311718","EQUIP AMB: Marc Alemany, Verónica Delgado, Marta Juanola, Gisela Traby
EQUIP EXTERN: BBG Estructures","http://www.amb.cat/documents/11656/7583784/Gava_Pista+coberta+i+vestidors+Marcel%C2%B7li+Moragas.jpg/f1161fac-cf4b-43c4-8dee-519da44311cd?t=1710750024240","Foto: Simón García","","Foto: Simón García","true","vista del projecte realitzat","Realitzat","","","","2016-09-01T00:00:00.000Z","","","2018-06-08T00:00:00.000Z","Gavà Marina Salvador (AMB)
Direcció d'execucció: Mireia Diaz Marina Salvador (AMB) Calaf Constructora

El projecte se centra en el cobriment d’una de les pistes esportives que té l'escola Marcel·lí Moragas, així com la construcció de quatre vestidors, dos vestidors amb farmaciola i diversos magatzems a peu de pista.
Un dels condicionants importants del projecte ha estat la necessitat de conservar uns cedres que hi havia a la part de l'accés des del carrer; això ha conduit a col·locar els vestidors lluny de la projecció de les copes dels arbres per no posar-los en perill.

La col·locació dels vestidors ha exigit el desplaçament de les pistes existents i, per tant, una nova definició de tot l'espai esportiu. El cobriment de la pista s'ha fet amb una estructura metàl·lica tridimensional i una coberta tipus sandvitx amb unes lluernes intercalades. Les pistes esportives s'han construït de nou i s'hi han col·locat unes grades prefabricades a tot el llarg.
Els vestidors s'han edificat en tres petits mòduls rectangulars: un amb els quatre vestidors dels esportistes; un segon mòdul amb els serveis complementaris de vestidors dels àrbitres, recepció i despatx d'atenció al públic, i un altre amb els lavabos públics a peu de pista.

La construcció dels tres mòduls del programa s'ha dut a terme amb una estructura d'entramat lleuger de fusta d'avet amb un acabat exterior de Trespa i un acabat interior d’HPL. A l'interior, cada vestidor és d'un color primari diferent, per donar-los així una nota de distinció. Exteriorment s'han emprat diferents tons de marró i verd clar per tal d'integrar-se al màxim en el paisatge.
 

EQUIP AMB: Marc Alemany, Verónica Delgado, Marta Juanola, Gisela Traby
EQUIP EXTERN: BBG Estructures Pista esportiva Marcel·lí Moragas

El projecte cobreix una de les pistes esportives de l'escola Marcel·lí Moragas i construeix quatre vestidors a peu de pista. El projecte respecta els arbres existents gràcies una arquitectura que en protegeix el creixement preveien l'espai necessari.

","2024-03-18T08:17:17.498Z" "63456c4bfea76f287cac1a9c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/placa-roja-i-carrer-de-velez-blanco/7588867/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","7588867","","Carrers i places","Realitzat","8.783 m2","","","","","","","Eurocatalana, Obres i Serveis; Constructora Faus","Projecte de rehabilitació de una de les primeres places de Badalona construïda amb els primers ajuntaments democràtics. El projecte contempla redefinir els espais de trobada, de jocs, i altres. S'han restaurat els mosaics de J. Tharrats i la escultura de F. Fornells molt importants com elements identitaris per la gent del barri.","Rehabilitació de la plaça Roja de Badalona. ","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/Badalona_Pla%C3%A7a+Roja+i+carrer+Velez+Blanco.jpg/f825e235-da5e-45bc-9f98-2d12fb1a883d?t=1554988164000","Joan Guillamat","Xavier Nogués (AMB)","1.168.031 €","David Aguilar, Jordi Larruy, Laura Coma, Cristina Sáez, Jordi Bardolet, Jonatan Álvarez, Carles Villasur, Cinta Alegre, Olga Salve (AMB)","","Pàgina web de Joan Guillamat","http://www.guillamat.com","","Pàgina web de Joan Guillamat","2.2259159088134766","41.434532165527344","Territori","false","","","","","","Plaça Roja i carrer de Vélez Blanco","","","","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/JGC-181005_0004.jpg/ce167b18-08b8-4bef-98bb-ab541886e05a?t=1557751676902","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/JGC-181005_0011.jpg/9270d686-892c-4cf9-898f-a8f7218023de?t=1557751715244","","","false","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/JGC-181005_0020.jpg/b6a64a3f-f360-450d-b4b5-f5a35ed5b0f3?t=1557751731976","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/JGC-181005_0001.jpg/8ac050b1-2d11-403a-b9ff-248235507f08?t=1557751659274","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/JGC-181005_0007.jpg/e8fc1d5f-4652-44d1-a2f5-9e45848044fc?t=1557751697417","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/JGC-181015_03956.jpg/ba8ec075-b88e-48d4-aa74-6741ed13e11a?t=1557751770582","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/JGC-181015_03963.jpg/d8da5f0f-dc49-49d0-9ff1-3ae140c545cf?t=1557751818426","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/JGC-181015_03967.jpg/8db98834-5582-4f8d-9c8b-1ee794e1a998?t=1557751836845","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/JGC-181015_03968.jpg/a5809fed-db3b-47cb-a7c9-8ba98c4396c0?t=1557751854264","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/JGC-181015_03972.jpg/079a757f-bcaa-4815-b3c7-6eb5af6a0499?t=1557751882994","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/JGC-181015_03980.jpg/f3a690c9-51f0-4845-a124-849303a2e5f3?t=1557751900676","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7583831/JGC-181015_03981.jpg/2d532c5b-0fec-43b7-8695-c56dfa966649?t=1557751919000","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7899788/JGC-190512_00189.jpg/71ef9ad0-8597-4270-bcde-ea119ccf6ecd?t=1561982987000","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7899788/JGC-190512_00193.jpg/50ae993c-9f74-4b3c-8a1e-2f019be958c3?t=1561983006000","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7899788/JGC-190512_00208.jpg/cd20beea-1a35-4311-824c-ddc33d0d329a?t=1561983237000","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7899788/JGC-190512_00209.jpg/9a64a442-785d-486f-a8c6-1c4ae1982830?t=1561983297000","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7899788/JGC-190512_00223.jpg/0ada549d-98ca-4929-88f3-f99e177f2c38?t=1561984223350","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7899788/JGC-190512_00226.jpg/3c6f82e0-cdc1-4653-be0e-78ed835e2c0c?t=1561984325557","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7899788/JGC-190512_00228.jpg/62a35a19-993b-4f71-b0e9-673336532b7a?t=1561984341055","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7899788/JGC-190512_00242.jpg/34b8113b-3394-43bb-9c09-93d71e751145?t=1561984357742","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7899788/JGC-190512_00256.jpg/86679e60-e3fd-4745-aea4-7a35898c3a34?t=1561984474440","","","true","","","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7899788/JGC-190512_00259.jpg/bd4a91f5-65d9-4fba-8125-051c85b4eeb1?t=1561984497250","","","true","2017-01-02T00:00:00.000Z","","","2018-09-01T00:00:00.000Z","Badalona Eurocatalana, Obres i Serveis; Constructora Faus Projecte de rehabilitació de una de les primeres places de Badalona construïda amb els primers ajuntaments democràtics. El projecte contempla redefinir els espais de trobada, de jocs, i altres. S'han restaurat els mosaics de J. Tharrats i la escultura de F. Fornells molt importants com elements identitaris per la gent del barri. Xavier Nogués (AMB) David Aguilar, Jordi Larruy, Laura Coma, Cristina Sáez, Jordi Bardolet, Jonatan Álvarez, Carles Villasur, Cinta Alegre, Olga Salve (AMB) Plaça Roja i carrer de Vélez Blanco Rehabilitació de la plaça Roja de Badalona. ","2022-06-10T10:07:43.180Z" "63456c4bfea76f287cac1aa2","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/mercat-de-les-fontetes/7590231/11656","territori.espai_public","Cerdanyola del Vallès","","","","false","","1.026.843,09 €","Món Vertical","

L'objecte del projecte és dotar el mercat d'una imatge atractiva, suggerent i dinàmica, potenciant la connectivitat amb l'exterior, a partir de la remodelació dels accessos i la façana nord, i generant uns nous espais, exterior i interior, que esdevinguin llocs per desenvolupar noves activitats lligades al comerç, a l'hora que millorin la relació entre el Mercat i la ciutat.

","ca_ES","

802,09 m2 edificació

","Equipaments Polivalents i altres","7590231","Territori","Mercat de les Fontetes","©Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/12913725/FONTETES+09b/b21a4214-2158-4db8-91c5-f44371835ef1?t=1697028453440","true","","","","","©Josep Casanova","©Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/12913725/FONTETES+20/53324b45-e1c6-4055-9504-0b35497a7700?t=1697028453440","true","","","","","©Josep Casanova","©Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/12913725/FONTETES+19d/fe253276-aee2-4080-8986-e8f60ffaa21b?t=1697028453440","true","","","","","©Josep Casanova","©Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/12913725/FONTETES+27R/3676a5a3-5c43-4e81-8929-46bf77a36836?t=1697028453440","true","","","","","©Josep Casanova","©Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/12913725/FONTETES+67b/2a04b9df-a1cf-402f-9a08-f61a106d9b24?t=1697028453441","true","","","","","©Josep Casanova","©Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/12913725/FONTETES+75b/bc0de574-edb8-496d-9c90-28f0dd233298?t=1697028453441","true","","","","","©Josep Casanova","©Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/12913725/FONTETES+109b/e584bc1d-de38-4218-bda0-c6c62568139f?t=1697028453441","true","","","","","©Josep Casanova","©Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/12913725/FONTETES+82b/31f67feb-b364-4b6b-a092-97bb603a8814?t=1697028453441","true","","","","","©Josep Casanova","©Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/12913725/FONTETES+117b/95daa159-b60b-4940-8b78-5f9b12650595?t=1697028453441","true","","","","","©Josep Casanova","","

Rehabilitació del mercat de les Fontetes i millora de la seva accessibilitat. 

","","","","AR47","","","","","Pàgina web AR47","","http://www.ar47.net","Pàgina web AR47","2.146306","41.490814","Héctor Aparicio, LAVOLA Cosostenibilitat","http://www.amb.cat/documents/11656/12913725/FONTETES+03_Principal/acab7448-5d8e-4318-b70b-f4d5c55dac97?t=1697028453440","","©Josep Casanova","©Josep Casanova","true","","Realitzat","","","","2017-10-01T00:00:00.000Z","","","2019-03-01T00:00:00.000Z","Cerdanyola del Vallès Món Vertical

L'objecte del projecte és dotar el mercat d'una imatge atractiva, suggerent i dinàmica, potenciant la connectivitat amb l'exterior, a partir de la remodelació dels accessos i la façana nord, i generant uns nous espais, exterior i interior, que esdevinguin llocs per desenvolupar noves activitats lligades al comerç, a l'hora que millorin la relació entre el Mercat i la ciutat.

AR47 Héctor Aparicio, LAVOLA Cosostenibilitat Mercat de les Fontetes

Rehabilitació del mercat de les Fontetes i millora de la seva accessibilitat. 

","2023-10-11T12:47:33.554Z" "63456c4bfea76f287cac1aa4","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-de-pi-gros/7728240/11656","Espai públic","Sant Vicenç dels Horts","","ca_ES","7728240","","Parcs i jardins","Realitzat","8.204 m²","","","","","","","Cespa","La intervenció al parc del Pi Gros respon a la necessitat de connectar, a través del vessant nord de la muntanya, el barri de Sant Josep, situat al nord del parc, amb el punt més representatiu d'aquest espai verd, on està situat el Pi Gros. La proposta defineix tres actuacions principals: l'accés, el recorregut ascendent per l'interior del parc i el tram més pla del camí de carena que connecta directament amb el Pi Gros.

L'accés es planteja com una zona adaptada a persones amb mobilitat reduïda. Es proposa un primer tram amb un pendent suau (de prop del 4 %) fins a arribar a la zona on, aprofitant la topografia, s'ubica una àrea de descans. Des d'aquest punt, s'inicia l'ascensió, que supera un desnivell de 50 metres gràcies a la combinació de camins amb pendents inferiors al 6 % i rampes graonades amb pendents equivalents al 12 %, fins a arribar al camí de carena.

Al llarg dels 520 metres de recorregut se succeeixen aquests dos tipus de trams d'entre 40 i 50 metres de longitud cada un. El traçat ascendent ressegueix dos vessants lleugerament diferents d'aquesta cara nord que, d'una banda, donen lloc a vistes acotades de la fondalada, i, de l'altra, vistes obertes en el punt del canvi de vessant, creant així un recorregut amb vistes alternades.

Per als trams de camí s'utilitzen dos sistemes constructius: camins executats amb lloses de formigó armat i camins graonats formats per plataformes de terra millorada i compactada confinada amb travesses de fusta. El resultat de la combinació d'aquestes dues solucions és l'adaptació de la intervenció a l'espai geogràfic mitjançant un recorregut amb pendents, materials i vistes de l'entorn que s'alternen per fer-lo més agradable.

El traçat implementat, característic d'un camí que recorre un vessant en pendent, permet remarcar els canvis de direcció, fent així més evidents els vèrtexs de difícil integració topogràfica i convertint-los en llocs de descans i miradors espontanis del parc o de la conca del Llobregat.

En el tram de camí de carena que connecta amb el Pi Gros, d'uns 200 metres, s'hi ha dut a terme una esbrossada i l'adequació del terreny existent, ja molt consolidat en aquesta zona pel pas dels usuaris del parc. ","Connexió del parc del Pi Gros, a través del vessant nord de la muntanya, amb el barri de Sant Josep de Sant Vicenç dels Horts. Es realitzen tres actuacions principals: l'accés, el recorregut ascendent per l'interior del parc i el tram més pla del camí de carena que connecta directament amb el Pi Gros.","","Imatge","Vista dels nous accessos del parc","http://www.amb.cat/documents/11656/7727712/principal.jpg/d66550b6-7078-486c-a888-a668aa75af85?t=1558596933000","Maite Caramés","Moisés Martínez-Lapeña (AMB)","258.720 €","Joan Roca, Ainhoa Martínez, Susana Casino, Carles Villasur, Francesc Montero (AMB)","","","","","","2.1974289417266846","41.455867767333984","Territori","false","","","","","","Parc de Pi Gros","","","","","Vista d'un dels accessos amb escales","","Maite Caramés","http://www.amb.cat/documents/11656/7727712/_MG_3477.jpg/b233707e-61ea-49cf-a557-69eb958b4dbc?t=1558596650000","Galeria 1","","","Accessos amb rampes","","Maite Caramés","http://www.amb.cat/documents/11656/7727712/_MG_3535.jpg/778b1489-1893-42c6-8c85-c727b81ffb89?t=1558596691000","Galeria 2","","","Accessos amb rampes","","Maite Caramés","http://www.amb.cat/documents/11656/7727712/IMG_3445.jpg/6dd61e14-115a-4330-b7c6-593b50b40029?t=1558596712000","Galeria 3","","","Accessos amb rampes i escales","","Maite Caramés","http://www.amb.cat/documents/11656/7727712/IMG_3459.jpg/16181e12-b19a-486c-9a02-5a94ff2d1215?t=1558596730000","Galeria 4","","","Perspectiva dels accessos","","Maite Caramés","http://www.amb.cat/documents/11656/7727712/IMG_3473.jpg/fe3350f0-3bf2-4f23-96a5-398b6e7de3e0?t=1558596747000","Galeria 5","","","Accessos amb escales","","Maite Caramés","http://www.amb.cat/documents/11656/7727712/IMG_3493.jpg/8c29d81d-96c2-4723-a85f-0238573782ba?t=1558596765000","Galeria 6","","","Accessos amb escales","","Maite Caramés","http://www.amb.cat/documents/11656/7727712/IMG_3494.jpg/a1eb40a0-63e6-4d20-8c0d-530d4f619ce3?t=1558596786000","Galeria 7","","","Accés amb rampa","","Maite Caramés","http://www.amb.cat/documents/11656/7727712/IMG_3539.jpg/32303e34-1eb4-4472-90ba-16c0aa0500d4?t=1558596832000","Galeria 8","","","Escales d'accés","","Maite Caramés","http://www.amb.cat/documents/11656/7727712/IMG_3542.jpg/a82470a2-3bdb-4771-9b5c-5731d7c2807d?t=1558596874000","Galeria 9","","","Vistes des d'una part elevada del parc","","Maite Caramés","http://www.amb.cat/documents/11656/7727712/IMG_3566.jpg/53cb7a4b-a9f7-403b-83a6-e7c8a2acd465?t=1558596890000","Galeria 10","","","Pi Gros que dóna nom al parc de Sant Vicenç dels Horts","","Maite Caramés","http://www.amb.cat/documents/11656/7727712/IMG_3574.jpg/94235ec7-f32c-42c4-8559-6d4bf885fbae?t=1558596907000","Galeria 11","","2013-07-01T00:00:00.000Z","","","2014-12-01T00:00:00.000Z","Sant Vicenç dels Horts Cespa La intervenció al parc del Pi Gros respon a la necessitat de connectar, a través del vessant nord de la muntanya, el barri de Sant Josep, situat al nord del parc, amb el punt més representatiu d'aquest espai verd, on està situat el Pi Gros. La proposta defineix tres actuacions principals: l'accés, el recorregut ascendent per l'interior del parc i el tram més pla del camí de carena que connecta directament amb el Pi Gros.

L'accés es planteja com una zona adaptada a persones amb mobilitat reduïda. Es proposa un primer tram amb un pendent suau (de prop del 4 %) fins a arribar a la zona on, aprofitant la topografia, s'ubica una àrea de descans. Des d'aquest punt, s'inicia l'ascensió, que supera un desnivell de 50 metres gràcies a la combinació de camins amb pendents inferiors al 6 % i rampes graonades amb pendents equivalents al 12 %, fins a arribar al camí de carena.

Al llarg dels 520 metres de recorregut se succeeixen aquests dos tipus de trams d'entre 40 i 50 metres de longitud cada un. El traçat ascendent ressegueix dos vessants lleugerament diferents d'aquesta cara nord que, d'una banda, donen lloc a vistes acotades de la fondalada, i, de l'altra, vistes obertes en el punt del canvi de vessant, creant així un recorregut amb vistes alternades.

Per als trams de camí s'utilitzen dos sistemes constructius: camins executats amb lloses de formigó armat i camins graonats formats per plataformes de terra millorada i compactada confinada amb travesses de fusta. El resultat de la combinació d'aquestes dues solucions és l'adaptació de la intervenció a l'espai geogràfic mitjançant un recorregut amb pendents, materials i vistes de l'entorn que s'alternen per fer-lo més agradable.

El traçat implementat, característic d'un camí que recorre un vessant en pendent, permet remarcar els canvis de direcció, fent així més evidents els vèrtexs de difícil integració topogràfica i convertint-los en llocs de descans i miradors espontanis del parc o de la conca del Llobregat.

En el tram de camí de carena que connecta amb el Pi Gros, d'uns 200 metres, s'hi ha dut a terme una esbrossada i l'adequació del terreny existent, ja molt consolidat en aquesta zona pel pas dels usuaris del parc.  Moisés Martínez-Lapeña (AMB) Joan Roca, Ainhoa Martínez, Susana Casino, Carles Villasur, Francesc Montero (AMB) Parc de Pi Gros Connexió del parc del Pi Gros, a través del vessant nord de la muntanya, amb el barri de Sant Josep de Sant Vicenç dels Horts. Es realitzen tres actuacions principals: l'accés, el recorregut ascendent per l'interior del parc i el tram més pla del camí de carena que connecta directament amb el Pi Gros.","2019-05-23T08:00:15.596Z" "63456c4bfea76f287cac1aa7","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-del-turonet/7728523/11656","Espai públic","Cerdanyola del Vallès","","ca_ES","7728523","","Parcs i jardins","Realitzat","915 m²","","","","","","","Urbaser","El parc del Turonet, inaugurat el 1995, és un espai obert on el paisatge hi és sempre present. Un cinturó perimetral, on tenen lloc diferents activitats urbanes, envolta la zona central, una gran taca verda que s'enfila cap al turó. El camí principal travessa el parc de nord a sud, des de la plaça de l'Estatut fins al polígon Canaletes, amb senders alternatius al llarg del seu recorregut, que porten als diferents àmbits del parc.

Per accentuar els valors ambientals d'aquest espai verd s'ha creat un jardí de papallones al sector central del parc. Aquest tipus d'instal·lació fomenta la presència d'insectes que contribueixen a la biodiversitat i són indicadors de salut ambiental. El jardí es limita amb murs de gabions per assegurar la presència de fauna, es col·loca una tarima de fusta en els plans horitzontals per garantir el màxim drenatge possible i s'instal·la una bassa com a punt neuràlgic per al desenvolupament de vida.","Creació d'un jardí de papallones al sector central del parc amb l'objectiu d'accentuar-ne els seus valors ambientals. ","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7728309/principal.jpg/19efb60e-df1a-49dc-afbd-da47c88fabe7?t=1558601615000","María José Reyes","Jona García (AMB)","176.186 €","Francisco Sánchez, Montse Garcia, Jaume Fornés, Esteve Manjón, Jordi Martínez, Oihana García (AMB).","","Pàgina web María José Reyes","https://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web María José Reyes","2.1463611125946045","41.48625183105469","Territori","false","","","","","Seleccionada, Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba 2016. Categoria: Regeneració","Parc del Turonet","","","","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7728309/1695-D800-007-01.jpg/80c46d8f-9399-4297-8779-2a6aa9633b52?t=1558601680000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7728309/1695-D800-009-01.jpg/e65f45d8-7495-4c28-bbcf-92a316cdd51b?t=1558601696000","","","true","2016-07-01T00:00:00.000Z","","","2017-03-01T00:00:00.000Z","Cerdanyola del Vallès Urbaser El parc del Turonet, inaugurat el 1995, és un espai obert on el paisatge hi és sempre present. Un cinturó perimetral, on tenen lloc diferents activitats urbanes, envolta la zona central, una gran taca verda que s'enfila cap al turó. El camí principal travessa el parc de nord a sud, des de la plaça de l'Estatut fins al polígon Canaletes, amb senders alternatius al llarg del seu recorregut, que porten als diferents àmbits del parc.

Per accentuar els valors ambientals d'aquest espai verd s'ha creat un jardí de papallones al sector central del parc. Aquest tipus d'instal·lació fomenta la presència d'insectes que contribueixen a la biodiversitat i són indicadors de salut ambiental. El jardí es limita amb murs de gabions per assegurar la presència de fauna, es col·loca una tarima de fusta en els plans horitzontals per garantir el màxim drenatge possible i s'instal·la una bassa com a punt neuràlgic per al desenvolupament de vida. Jona García (AMB) Francisco Sánchez, Montse Garcia, Jaume Fornés, Esteve Manjón, Jordi Martínez, Oihana García (AMB). Parc del Turonet Creació d'un jardí de papallones al sector central del parc amb l'objectiu d'accentuar-ne els seus valors ambientals. ","2022-06-21T10:19:04.961Z" "63456c4bfea76f287cac1aaa","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/millora-de-l-accessibilitat-del-parc-i-ordenacio-del-roserar-al-parc-de/7728605/11656","Espai públic","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Just Desvern","","ca_ES","7728605","","Parcs i jardins","Realitzat","9.215 m²","","","","","","","J. M. Fondevila, Transports i excavacions Riera","Inaugurat el 2005, el parc de Torreblanca és un parc històric amb elements com un llac romàntic amb un templet, una gruta, una cascada o una torrassa, envoltat pel parc modern que segueix el rastre dels antics camps de cultiu de la finca existent. Alguns dels elements històrics han arribat intactes als nostres dies, mentre que d'altres s'han reconvertit per tal d'adaptar-se als requeriments d'un parc actual. Per millorar l'accessibilitat i ressaltar els valors mediambientals d'aquest parc, s'han dut a terme dues microintervencions: la pavimentació de l'eix central i la formalització dels seus accessos i la millora del roserar.

Per tal de resoldre els greus problemes d'escolament i realçar la principal arteria del parc, s'ha substituït el sauló original per un formigó rentat a l'àcid, de textura rugosa i juntes dibuixades en diagonal.

La millora del roserar del parc de Torreblanca és un exemple ben clar que demostra que les petites actuacions arquitectòniques com l'ampliació de la secció dels camins, la construcció d'escales amb baranes per comunicar les platabandes, la dotació de mobiliari i la distribució de les plataformes destinades a la plantació de les roses, han potenciat un important punt del parc on el valor ambiental passa a ser el veritable protagonista.","Pavimentació de l'eix central del parc, formalització dels seus accessos i millora del roserar.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7728636/principal.jpg/3ce81882-78e7-413d-8753-4f21ca6a9806?t=1558603561686","María José Reyes","Jona García, Jaume Fornés (AMB)","290.761 €","Francisco Sánchez, Dina Alsawi, Montse Garcia, Esteve Manjón, Jordi Martínez (AMB)","","Pàgina web María José Reyes","https://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web María José Reyes","2.0551109313964844","41.377723693847656","Territori","false","","","","","Premi AJAC X 2016. Àmbit: Urbanisme i Paisatge, obra realitzada","Millora de l'accessibilitat del parc i ordenació del roserar al parc de Torreblanca","","","","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7728636/1692-D800-096-01.jpg/c0398376-6d6b-45ff-a7d1-6d992004be7c?t=1558603580934","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7728636/1692-D800-100-101-102-01.jpg/0b485a34-b58b-4106-93da-600b9b826cd4?t=1558603599032","","","false","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7728636/1692-D800-pan02-056+a+061.jpg/32c6b014-880f-4112-9bb0-8040c552d799?t=1558603618372","","","false","2013-11-01T00:00:00.000Z","","","2016-02-01T00:00:00.000Z","Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern J. M. Fondevila, Transports i excavacions Riera Inaugurat el 2005, el parc de Torreblanca és un parc històric amb elements com un llac romàntic amb un templet, una gruta, una cascada o una torrassa, envoltat pel parc modern que segueix el rastre dels antics camps de cultiu de la finca existent. Alguns dels elements històrics han arribat intactes als nostres dies, mentre que d'altres s'han reconvertit per tal d'adaptar-se als requeriments d'un parc actual. Per millorar l'accessibilitat i ressaltar els valors mediambientals d'aquest parc, s'han dut a terme dues microintervencions: la pavimentació de l'eix central i la formalització dels seus accessos i la millora del roserar.

Per tal de resoldre els greus problemes d'escolament i realçar la principal arteria del parc, s'ha substituït el sauló original per un formigó rentat a l'àcid, de textura rugosa i juntes dibuixades en diagonal.

La millora del roserar del parc de Torreblanca és un exemple ben clar que demostra que les petites actuacions arquitectòniques com l'ampliació de la secció dels camins, la construcció d'escales amb baranes per comunicar les platabandes, la dotació de mobiliari i la distribució de les plataformes destinades a la plantació de les roses, han potenciat un important punt del parc on el valor ambiental passa a ser el veritable protagonista. Jona García, Jaume Fornés (AMB) Francisco Sánchez, Dina Alsawi, Montse Garcia, Esteve Manjón, Jordi Martínez (AMB) Millora de l'accessibilitat del parc i ordenació del roserar al parc de Torreblanca Pavimentació de l'eix central del parc, formalització dels seus accessos i millora del roserar.","2022-06-30T12:10:44.947Z" "63456c4bfea76f287cac1aad","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/cami-de-carena-i-miradors-al-parc-de-la-muntanyeta/7729179/11656","Espai públic","Sant Boi de Llobregat","","ca_ES","7729179","","Parcs i jardins","Realitzat","4.410 m²","","","","","","","Jufral, Cespa","Inaugurat el 1993, el parc de la Muntanyeta és en un petit turó, a tocar de la muntanya del Montbaig amb l'ermita de Sant Ramon al cim, i té dues parts diferenciades: el sector sud-est és un espai totalment urbà i on se situen la majoria d'equipaments; i la part nord-oest del turó, que té un caire més forestal, amb zones de prats i arbustos i una abundant vegetació arbòria en què predominen les pinedes i els garrofers, i que és objecte de l'adequació del camí de carena i la construcció de miradors.

Per tal de millorar l'accessibilitat i reivindicar el valor forestal del parc, es modifica el traçat d'un dels camins per garantir un pendent més amable i se'n refan els accessos. Els camins, de sauló i pedra llicorella de la mateixa muntanya, es delimiten amb una peça de fusta, i els accessos es pavimenten de manera que s'adapten als pendents, assegurant així un bon drenatge natural.
Aprofitant les vistes que proporciona el turó, es construeixen dos miradors al camí de carena del parc. Sobre un entarimat de fusta, la proposta de disseny del mirador és una potent línia, feta també de fusta, que neix de terra i gira per fer de barana col·locant-se de manera paral·lela a l'horitzó, i retorna a terra després d'un altre gir que forma un banc.","Millora de l'accessibilitat i modificació del traçat d'un dels camins del parc per garantir un pendent més amable. ","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7728850/principal.jpg/6c1c212e-c18c-4797-b97c-c7b9ef03b85e?t=1558604404000","María José Reyes","Jona García (AMB)","95.839 €","Eulàlia Codina, Montse Garcia, Jaume Fornés, Oihana García (Equip AMB)","","Pàgina web María José Reyes","https://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web María José Reyes","2.0341110229492188","41.342445373535156","Territori","false","","","","","Premi AJAC X 2016. Àmbit: Urbanisme i Paisatge, obra realitzada.
Seleccionada, Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba 2016. Categoria: Regeneració.","Camí de carena i miradors al parc de la Muntanyeta","","","","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7728850/1697-D800-010-01.jpg/b2ecef2b-9aea-489f-aa53-e4fd0cc82458?t=1558604420000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7728850/1697-D800-024-01.jpg/f15c1e6b-377f-48e8-9896-098d7aa3d833?t=1558604437000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7728850/1697-D800-030-01.jpg/bf113666-f776-4e94-8baa-3b7786933382?t=1558604456000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7728850/1697-D800-081-01.jpg/aae3d6de-0c39-4c3d-8d9a-0863ade3ba81?t=1558604477000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7728850/1697-D800-116-01.jpg/405426ef-7f21-4f99-8f57-5215f11c0593?t=1558604494000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7728850/1697-D800-186-01.jpg/a9675297-c666-4520-9d20-8c6b2160aeea?t=1558604512000","","","true","2015-02-01T00:00:00.000Z","","","2016-05-01T00:00:00.000Z","Sant Boi de Llobregat Jufral, Cespa Inaugurat el 1993, el parc de la Muntanyeta és en un petit turó, a tocar de la muntanya del Montbaig amb l'ermita de Sant Ramon al cim, i té dues parts diferenciades: el sector sud-est és un espai totalment urbà i on se situen la majoria d'equipaments; i la part nord-oest del turó, que té un caire més forestal, amb zones de prats i arbustos i una abundant vegetació arbòria en què predominen les pinedes i els garrofers, i que és objecte de l'adequació del camí de carena i la construcció de miradors.

Per tal de millorar l'accessibilitat i reivindicar el valor forestal del parc, es modifica el traçat d'un dels camins per garantir un pendent més amable i se'n refan els accessos. Els camins, de sauló i pedra llicorella de la mateixa muntanya, es delimiten amb una peça de fusta, i els accessos es pavimenten de manera que s'adapten als pendents, assegurant així un bon drenatge natural.
Aprofitant les vistes que proporciona el turó, es construeixen dos miradors al camí de carena del parc. Sobre un entarimat de fusta, la proposta de disseny del mirador és una potent línia, feta també de fusta, que neix de terra i gira per fer de barana col·locant-se de manera paral·lela a l'horitzó, i retorna a terra després d'un altre gir que forma un banc. Jona García (AMB) Eulàlia Codina, Montse Garcia, Jaume Fornés, Oihana García (Equip AMB) Camí de carena i miradors al parc de la Muntanyeta Millora de l'accessibilitat i modificació del traçat d'un dels camins del parc per garantir un pendent més amable. ","2022-06-30T12:08:54.996Z" "63456c4bfea76f287cac1ab0","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/adequacio-de-l-era-de-la-masia-al-jardi-botanic-historic/7729563/11656","Espai públic","Barcelona","","ca_ES","7729563","","Parcs i jardins","Realitzat","495 m²","","","","","","","Construccions Corbera i Fill","El Jardí Botànic Històric, inaugurat el 1930, és un petit tresor de la jardineria barcelonina que s'amaga dins de dos clots resultants d'antigues pedreres, al sector de la Foixarda de Montjuïc, darrere del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquesta localització li atorga un microclima perfecte per al desenvolupament de nombroses espècies.

L'any 1986 el jardí va tancar les portes per realitzar treballs de restauració i consolidació, i no va ser fins al 2003 que es va reobrir el primer sot, el de l'Estany. Al segon sot hi ha la masia construïda per l'Associació de Ramaders com a granja model per a l'Exposició Universal de 1929, que ha estat tancada durant molts anys.

Per tal de reobrir aquest sector, ha calgut adequar el camí de baixada modificant-ne el pendent, crear una cuneta de granit per evacuar les aigües i instal·lar lluminàries. Per recuperar l'era de la masia, s'ha utilitzat un paviment de tova ceràmica de mida reduïda (30 x 30 cm) que ajuda a endreçar tot l'àmbit.","Recuperació de l'era de la masia per a la reapertura d'aquest espai. ","","Imatge","Vista de l'era amb la Masia al fons","http://www.amb.cat/documents/11656/7729261/principal.jpg/d12d96b1-5806-417a-ac5e-e7ff9d8d0606?t=1558607449000","María José Reyes","Jona García (AMB)","57.178 €","Estela Guardia, Montse Garcia, Jaume Fornés, Esteve Manjón, Jordi Martínez (AMB)","","Pàgina web María José Reyes","https://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web María José Reyes","2.153722047805786","41.367000579833984","Territori","false","","","","","Seleccionada, Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba 2016. Categoria: Regeneració.","Adequació de l'era de la masia al Jardí Botànic Històric","","","","","Detall de l'era recuperada","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7729261/1696-D800-020-01.jpg/3950df29-31be-4af3-8208-88485968adb8?t=1558607411000","Galeria 1","","","Detall de la façana de la masia","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7729261/1696-D800-033-01.jpg/786a6be9-4fbe-428f-a1f6-e7e6fa1f70db?t=1558607431000","Galeria 2","","","L'era des d'una perspectiva elevada","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7729261/1696-D800-013-01.jpg/02934b99-01a1-4e67-866a-bb61b83d0ec8?t=1558607392000","Galeria 3","","2019-10-01T00:00:00.000Z","","","2013-07-01T00:00:00.000Z","Barcelona Construccions Corbera i Fill El Jardí Botànic Històric, inaugurat el 1930, és un petit tresor de la jardineria barcelonina que s'amaga dins de dos clots resultants d'antigues pedreres, al sector de la Foixarda de Montjuïc, darrere del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquesta localització li atorga un microclima perfecte per al desenvolupament de nombroses espècies.

L'any 1986 el jardí va tancar les portes per realitzar treballs de restauració i consolidació, i no va ser fins al 2003 que es va reobrir el primer sot, el de l'Estany. Al segon sot hi ha la masia construïda per l'Associació de Ramaders com a granja model per a l'Exposició Universal de 1929, que ha estat tancada durant molts anys.

Per tal de reobrir aquest sector, ha calgut adequar el camí de baixada modificant-ne el pendent, crear una cuneta de granit per evacuar les aigües i instal·lar lluminàries. Per recuperar l'era de la masia, s'ha utilitzat un paviment de tova ceràmica de mida reduïda (30 x 30 cm) que ajuda a endreçar tot l'àmbit. Jona García (AMB) Estela Guardia, Montse Garcia, Jaume Fornés, Esteve Manjón, Jordi Martínez (AMB) Adequació de l'era de la masia al Jardí Botànic Històric Recuperació de l'era de la masia per a la reapertura d'aquest espai. ","2019-05-23T12:43:26.961Z" "63456c4bfea76f287cac1ab3","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/tractament-ambiental-del-front-maritim--tram-ii/427458/11656","Espai públic","Castelldefels","","ca_ES","427458","","Passeigs marítims","Realitzat","20.420 m2 (urbanització)
58.864 m2 (tractament ambiental platja)","","","Ana Maria Castañeda (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente)","Enrica Fontana, Xavier Nogués (arquitectes - AMB), Antoni Viñuales (tècnic d'obra – AMB)","","","UTE OCR - CCP","Aquest projecte forma part d'una sèrie d'actuacions litorals impulsades pel Ministeri de Medi Ambient en compliment i aplicació de la Llei de Costes. Aquesta llei té com a objectiu la preservació i recuperació dels valors i funcions naturals i paisatgístics de la franja litoral i el domini públic marítim i terrestre.

El lloc es troba al territori del delta del Llobregat, constituït originalment per un paisatge de dunes i zones inundables. El tram del projecte està densament ocupat per edificacions que conformen una barrera desendreçada i irregular que separa la ciutat del mar i segrega la platja. L'àmbit es caracteritzava per la presència de carrers sense sortida que conformaven l'accés als habitatges de primera línia de mar i que s'interrompien bruscament a la platja.

La proposta ordena el projecte en funció dels accessos reflectint l'estructura de la trama urbana i la jerarquia dels seus eixos viaris. La intervenció comença als carrers amb la restricció de l'accés rodat als residents i als vehicles de servei municipals mitjançant pilones retràctils. Al tram més proper a la platja, els carrers es converteixen en un espai de trobada entre el medi urbà (estàtic) i el natural (dinàmic): es materialitza amb una gran jardinera que penetra des de la platja i ocupa l'àmbit de vorera fins a la meitat de la longitud del carrer. La distribució irregular dels elements d'urbanització altera deliberadament els principis canònics del típic carrer urbà.

A la trobada amb la sorra, els carrers s'estiren en forma de grans rampes per enllaçar amb el passeig marítim pròpiament dit, que s'estén sobre la platja separat del front edificat; el traçat del passeig està constituït per la unió de trams rectes, l'orientació dels quals està definida per les diverses dimensions de les plataformes d'accés. La diferenciació en tres categories dels eixos de penetració des de la ciutat, es reflecteix en el tractament diferenciat, en dimensió i caràcter, de tres tipus d'accessos a la platja.

El passeig està format per unes lloses de formigó prefabricat de gran dimensió, que descansen pel seu propi pes sobre una base de confinament cel•lular de polietilè d'alta densitat, el qual proporciona una base rígida amb una alta resistència a la flexió. En definitiva, el passeig acaba sent simplement una senda recolzada sobre la sorra i amb una gran reducció de l'impacte de l'obra sobre el medi natural. Alhora, aquesta solució proporciona més resistència als temporals de mar per la seva permeabilitat a l'aigua i per no ser una barrera rígida.

El sistema de recollida de les aigües pluvials les condueix, amb un disseny precís de la geometria i dels pendents dels carrers, fins a uns punts concrets: d'una banda cap al vial interior per connectar-se amb la xarxa de pluvials i de l'altra, cap a la jardinera, on la col·locació d'una rasa drenant les aprofita per al reg de la vegetació plantada.

El fet que la platja sigui molt àmplia i extensa permet conformar unes dunes de grans dimensions amb la fixació d'uns captadors d'arena en el seu perfil longitudinal, i impulsar amb una plantació inicial controlada la recuperació espontània de les antigues comunitats vegetals: un procés de revegetació que acabarà desenvolupant-se per si mateix.


Realització vídeo: El Pack","El nou passeig marítim esdevé un espai de trobada i intercanvi entre el medi urbà i el natural. El projecte restringeix l'accés rodat per recuperar els valors i les funcions naturals i paisatgístiques, com ara el sistema dunar.","","Tractament ambiental del front marítim","Imatge del projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/424653/FRONT+MARITIM+00.jpg/cdf126ff-41e8-48e0-a97c-6b8d632b3267?t=1380523403000","Mireia Plans","Enrica Fontana, Xavier Nogués (arquitectes – AMB)","4.348.247,94 €","Biel Horrach, Talita Medina, Griet Lambrechts (arquitectes), Susana Casino (eng. tècnica agrícola), Josep Bayo (eng. tècnic industrial), Cristina Sáez (estudiant d'arquitectura), Iker Vidarte (estudiant de paisatgisme)","","Mireia Plans","http://www.mireiaplans.com","","Mireia Plans","Platges de Castelldefels","/web/territori/espai-public/platges/consulta-de-platges/detall?c_p_p_id=PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detail=true&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_articleId=452101&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_groupId=11656&p_p_lifecycle=1&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_format=&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_queryText=&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_municipis=castelldefels&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Fterritori%2Fespai-public%2Fplatges%2Fconsulta-de-platges%2Fllistat","","Platges de Castelldefels","1.9644769430160522","41.26495361328125","Territori","true","","","","","Seleccionada per l'exposició i catàleg de la VI Bienal Europea del Paisatge 2010.
Finalista de la XI BEAU Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2011 en la categoria Urbanismo Proyectos.
Seleccionada per la mostra ""Contextos"" de l'exposició ""Vogadors, Architectural Rowers. Hard materiality for a permeable architecture"" del pavelló de Catalunya i Balears de la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2012.","Tractament ambiental del front marítim, Tram II","","","","","Imatge del projecte","","Mireia Plans","http://www.amb.cat/documents/11656/424653/FRONT+MARITIM+01.jpg/e17104af-8187-4bb4-86e4-c8e15f72d311?t=1380609018851","Tractament ambiental del front marítim (tram II)","","","Imatge del projecte","","Mireia Plans","http://www.amb.cat/documents/11656/424653/FRONT+MARITIM+02.jpg/c0a3cdff-07cd-4b77-9d58-a1314a70ce39?t=1380609150425","Tractament ambiental del front marítim (tram II)","","","Imatge del projecte","","Mireia Plans","http://www.amb.cat/documents/11656/424653/FRONT+MARITIM+03.jpg/c552b47e-5993-42ce-a2f0-fd10d3a17773?t=1380609186915","Tractament ambiental del front marítim (tram II)","","","Imatge del projecte","","Mireia Plans","http://www.amb.cat/documents/11656/424653/FRONT+MARITIM+04.jpg/e9c9a026-dc0b-4a91-a92b-b05b833326d1?t=1380609224301","Tractament ambiental del front marítim (tram II)","","","Imatge del projecte","","Mireia Plans","http://www.amb.cat/documents/11656/424653/FRONT+MARITIM+05.jpg/c3bc12b5-31fe-4cdf-bb4d-c06a6c7817e7?t=1380609271693","Tractament ambiental del front marítim (tram II)","","","Imatge del projecte","","Mireia Plans","http://www.amb.cat/documents/11656/424653/FRONT+MARITIM+06.jpg/23801e7a-3ad1-4995-a34f-c8893f98cd75?t=1380609305029","Tractament ambiental del front marítim (tram II)","","","Imatge del projecte","","Mireia Plans","http://www.amb.cat/documents/11656/424653/FRONT+MARITIM+07.jpg/f1d0bc01-8116-4580-8d42-dccd2df3494d?t=1380523625000","Tractament ambiental del front marítim (tram II)","","","Imatge del projecte","","Mireia Plans","http://www.amb.cat/documents/11656/424653/FRONT+MARITIM+08.jpg/55d0b9d8-8973-4115-bdb6-accf130e0442?t=1380609352033","Tractament ambiental del front marítim (tram II)","","","Imatge del projecte","","Mireia Plans","http://www.amb.cat/documents/11656/424653/FRONT+MARITIM+09.jpg/5b190916-7d61-462a-8172-b9dc4d084bb8?t=1380523680000","Tractament ambiental del front marítim (tram II)","","","Imatge del projecte","","Mireia Plans","http://www.amb.cat/documents/11656/424653/FRONT+MARITIM+10.jpg/a8c64810-404d-459c-8611-d7861ed09497?t=1380523704000","Tractament ambiental del front marítim (tram II)","","2004-02-01T00:00:00.000Z","","","2009-07-01T00:00:00.000Z","Castelldefels Ana Maria Castañeda (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente) Enrica Fontana, Xavier Nogués (arquitectes - AMB), Antoni Viñuales (tècnic d'obra – AMB) UTE OCR - CCP Aquest projecte forma part d'una sèrie d'actuacions litorals impulsades pel Ministeri de Medi Ambient en compliment i aplicació de la Llei de Costes. Aquesta llei té com a objectiu la preservació i recuperació dels valors i funcions naturals i paisatgístics de la franja litoral i el domini públic marítim i terrestre.

El lloc es troba al territori del delta del Llobregat, constituït originalment per un paisatge de dunes i zones inundables. El tram del projecte està densament ocupat per edificacions que conformen una barrera desendreçada i irregular que separa la ciutat del mar i segrega la platja. L'àmbit es caracteritzava per la presència de carrers sense sortida que conformaven l'accés als habitatges de primera línia de mar i que s'interrompien bruscament a la platja.

La proposta ordena el projecte en funció dels accessos reflectint l'estructura de la trama urbana i la jerarquia dels seus eixos viaris. La intervenció comença als carrers amb la restricció de l'accés rodat als residents i als vehicles de servei municipals mitjançant pilones retràctils. Al tram més proper a la platja, els carrers es converteixen en un espai de trobada entre el medi urbà (estàtic) i el natural (dinàmic): es materialitza amb una gran jardinera que penetra des de la platja i ocupa l'àmbit de vorera fins a la meitat de la longitud del carrer. La distribució irregular dels elements d'urbanització altera deliberadament els principis canònics del típic carrer urbà.

A la trobada amb la sorra, els carrers s'estiren en forma de grans rampes per enllaçar amb el passeig marítim pròpiament dit, que s'estén sobre la platja separat del front edificat; el traçat del passeig està constituït per la unió de trams rectes, l'orientació dels quals està definida per les diverses dimensions de les plataformes d'accés. La diferenciació en tres categories dels eixos de penetració des de la ciutat, es reflecteix en el tractament diferenciat, en dimensió i caràcter, de tres tipus d'accessos a la platja.

El passeig està format per unes lloses de formigó prefabricat de gran dimensió, que descansen pel seu propi pes sobre una base de confinament cel•lular de polietilè d'alta densitat, el qual proporciona una base rígida amb una alta resistència a la flexió. En definitiva, el passeig acaba sent simplement una senda recolzada sobre la sorra i amb una gran reducció de l'impacte de l'obra sobre el medi natural. Alhora, aquesta solució proporciona més resistència als temporals de mar per la seva permeabilitat a l'aigua i per no ser una barrera rígida.

El sistema de recollida de les aigües pluvials les condueix, amb un disseny precís de la geometria i dels pendents dels carrers, fins a uns punts concrets: d'una banda cap al vial interior per connectar-se amb la xarxa de pluvials i de l'altra, cap a la jardinera, on la col·locació d'una rasa drenant les aprofita per al reg de la vegetació plantada.

El fet que la platja sigui molt àmplia i extensa permet conformar unes dunes de grans dimensions amb la fixació d'uns captadors d'arena en el seu perfil longitudinal, i impulsar amb una plantació inicial controlada la recuperació espontània de les antigues comunitats vegetals: un procés de revegetació que acabarà desenvolupant-se per si mateix.


Realització vídeo: El Pack Enrica Fontana, Xavier Nogués (arquitectes – AMB) Biel Horrach, Talita Medina, Griet Lambrechts (arquitectes), Susana Casino (eng. tècnica agrícola), Josep Bayo (eng. tècnic industrial), Cristina Sáez (estudiant d'arquitectura), Iker Vidarte (estudiant de paisatgisme) Tractament ambiental del front marítim, Tram II El nou passeig marítim esdevé un espai de trobada i intercanvi entre el medi urbà i el natural. El projecte restringeix l'accés rodat per recuperar els valors i les funcions naturals i paisatgístiques, com ara el sistema dunar.","2019-05-31T11:26:21.584Z" "63456c4bfea76f287cac1ab6","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/casal-de-joves/7583615/11656","Espai públic","Sant Feliu de Llobregat","","ca_ES","7583615","","Equipaments Socials","Realitzat","1.707 m2","","","","","","","Constructora del Cardoner","La proposta contempla la reforma i ampliació del Casal de joves de Sant Feliu del Llobregat  situat a la carretera Laureà Miró. L'edifici es desenvolupa en planta soterrani, baixa i primera. S'aconsegueix que totes les peces tinguin llum natural mitjançant un lluernari que a la vegada separa volumètricament el programa.","Reforma i ampliació del Casal de joves de Sant Feliu de Llobregat. ","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_7894-2_miniatura.jpg/723d48dc-16bb-4e07-95ed-363c0c7d52ba?t=1559121467000","Simón García","Marina Salvador (AMB)","2.357.969,04 €","Mònica Mauricio, Verónica Delgado, Marc Alemany, Pamela Domínguez (AMB). Robert Brufau/Sergi Díaz (BBG estructures, recerca i rehabilitació SLP), Joan Gonzalez Gou, Higini Arau","","Pàgina web Simón García","https://www.arqfoto.com/","","Pàgina web Simón García","2.0463709831237793","41.37961959838867","Territori","false","","","","","","Casal de Joves","","","","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_3427-2.jpg/6c5b701e-9ea5-4e86-962d-ddee34279189?t=1559120501000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_3454-2.jpg/72c94fc5-8a28-43ba-873f-84f41ec0be3d?t=1559120519000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_3558-2.jpg/cc1aa14a-1bc8-42ff-a988-30f79e9cb96f?t=1559120545000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_3602-2.jpg/df8d5a39-df81-4966-a85a-7442fa7303b8?t=1559120630000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_3623-2.jpg/05af37ef-acfa-4373-b408-33d52179bb63?t=1559120694000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_3649-2.jpg/0b180092-74c7-4320-a3e6-85d554f11eb2?t=1559120722000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_3677.jpg/c050d484-e5ee-463d-a4e1-1349b6eb3755?t=1559120744000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_7714-2.jpg/c088ec68-47e6-4c1f-96f2-8a5f54bba5d5?t=1559120797000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_7758.jpg/035d8c5e-8df4-4a70-bb06-b9f5798946fd?t=1559120815000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_7796-2.jpg/22e80f88-8d6d-4a07-8984-ec654fdedcb9?t=1559120864000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_7806.jpg/330fc23c-35fc-4d7c-89e0-f5e817cabb1e?t=1559120947000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_7846.jpg/219e3357-9e5b-41ce-b085-1846545d0586?t=1559120984000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_7925.jpg/2c8f8f40-7852-47f6-9a0c-b006f09aadbb?t=1559121097000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_7950.jpg/ff94c36f-228f-4390-8809-1e6a0eaadad4?t=1559121227000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_7975.jpg/e051aa71-a57b-4b12-befe-eae6d7a3d27c?t=1559121244000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_7984-2.jpg/5c097b75-f9ef-4585-a6aa-729e2108d580?t=1559121276000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_7998-2.jpg/2a85ec8e-6752-4fa7-92a9-8c42ae726c52?t=1559121310000","","","true","","","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_7998-3.jpg/09c576f4-f67a-496e-b96e-8da61f178980?t=1559123228902","","","true","","","","Simon García","http://www.amb.cat/documents/11656/7582712/SG1858_3705.jpg/aa9f9a4e-522e-43a8-a61c-fbf19eb39cde?t=1559120779000","","","true","2014-12-01T00:00:00.000Z","","","2018-07-01T00:00:00.000Z","Sant Feliu de Llobregat Constructora del Cardoner La proposta contempla la reforma i ampliació del Casal de joves de Sant Feliu del Llobregat  situat a la carretera Laureà Miró. L'edifici es desenvolupa en planta soterrani, baixa i primera. S'aconsegueix que totes les peces tinguin llum natural mitjançant un lluernari que a la vegada separa volumètricament el programa. Marina Salvador (AMB) Mònica Mauricio, Verónica Delgado, Marc Alemany, Pamela Domínguez (AMB). Robert Brufau/Sergi Díaz (BBG estructures, recerca i rehabilitació SLP), Joan Gonzalez Gou, Higini Arau Casal de Joves Reforma i ampliació del Casal de joves de Sant Feliu de Llobregat. ","2022-06-16T13:10:35.442Z" "63456c4bfea76f287cac1ab9","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/senyalitzacio-de-la-xarxa-de-parcs-metropolitans/7807299/11656","Espai públic","Badalona","Badia del Vallès","Barberà del Vallès","Barcelona","Begues","Castellbisbal","Castelldefels","Cerdanyola del Vallès","Cervelló","Corbera de Llobregat","Cornellà de Llobregat","El Papiol","El Prat de Llobregat","Esplugues de Llobregat","Gavà","L'Hospitalet de Llobregat","La Palma de Cervelló","Molins de Rei","Montcada i Reixac","Montgat","Pallejà","Ripollet","Sant Adrià de Besòs","Sant Andreu de la Barca","Sant Boi de Llobregat","Sant Climent de Llobregat","Sant Cugat del Vallès","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Just Desvern","Sant Vicenç dels Horts","Santa Coloma de Cervelló","Santa Coloma de Gramenet","Tiana","Torrelles de Llobregat","Viladecans","","ca_ES","7807299","","Mobiliari i Senyalització","Realitzat","","","","","","","","Fabricants: Signal Road, MetaTecnia,Proseñal","La nova senyalització dona resposta a la necessitat de dissenyar una identitat visual única i homogènia per a tots els espais que formen la xarxa de parcs metropolitans (XPM). El projecte defineix una senyalització útil per als usuaris i capaç de respectar la peculiaritat o singularitat, la diferència d'ubicacions, tipologies i dissenys de cadascun dels parcs, sense perdre de vista el compromís d'afinitat de la solució adoptada.

La senyalització dissenyada és bàsicament de tres tipus: els cartells generals situats als accessos dels parcs, que contenen les informacions d'identificació, d'usos i serveis, normes cíviques i elements característics existents en cada parc; els cartells direccionals a l'interior dels parcs, que marquen trajectes i ubicacions dels diferents elements; i, finalment, els cartells informatius dins dels parcs, que acompanyen instal·lacions, equipaments i elements singulars dels quals es vol donar una informació específica, o que informen de perills i normes d'ús d'elements concrets.

Pel que fa al disseny industrial, es proposa una peça de xapa d'alumini molt senzilla, d'un sol cos, que es doblega en un extrem fent que el plec esdevingui un nervi estructural que li proporciona una gran claredat formal i funcional. En la secció es reserva un baix relleu on s'adhereix un vinil de color groc, fàcilment substituïble, sobre el qual s'aplica directament la gràfica.

El groc de fons esdevé la base idònia per a una gràfica amable i sintètica. La solució tipogràfica, de pictogrames i d'informació està formada per elements d'un sol traç de línia contínua; s'evita així l'aresta recta, en al·lusió directa a la forma de la peça.
La contundència i versatilitat de la proposta n'ha permès l'evolució i adaptació per tal de donar resposta a la senyalització de les platges metropolitanes. S'aconsegueix d'aquesta manera una identitat comuna per a tot l'espai públic gestionat per l'AMB.","Nova senyalització única i homogènia per a tots els espais de la xarxa de parcs metropolitans. ","","Imatge","Imatge d'un dels elements de senyalització del parc","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/principal.jpg/3f6e5d18-1803-40ab-85f4-1825f849cb6a?t=1559902719000","María José Reyes","","","Equip AMB: Jona García, Montse Garcia Equip Estudi Salva Fábregas: Mireia Mayor, Óscar Pérez Equip CLASE BCN: Malva García, Margarida Borges","","Pàgina web de María José Reyes","https://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web de María José Reyes","Territori","false","","","","","","Senyalització de la xarxa de parcs metropolitans","","","","","Senyalització al costat d'un camí","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1124-D800+%2813%29-01.jpg/adfc636f-92d8-428c-a6e4-c958b8de2fb3?t=1559902755000","Galeria 1","","","Detall de la senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1124-D800+%2826%29-01.jpg/eedf327a-8509-4000-a425-03a1321debfc?t=1559902771000","Galeria 2","","","Senyalització al costat d'un camí","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1124-D800+%2834%29-01.jpg/474cab2e-b57f-4565-866d-23d69cd6397f?t=1559902788000","Galeria 3","","","Senyalització entre dos arbres","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1124-D800+%28106%29-01.jpg/009c9289-4e9e-48d2-8c13-25d371c0cc28?t=1559902856000","Galeria 4","","","Usuaris del parc caminant al costat de la senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1124-D800+%28111%29-01.jpg/4f1b77f2-e03d-4a07-b3cf-f2f20501654c?t=1559902880000","Galeria 5","","","Perspectiva del parc amb la senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1124-D800+%28117%29-01.jpg/fcb425b4-1599-4073-8cee-4f1db06909e3?t=1559902927000","Galeria 6","","","Detall senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1124-D800+%28125%29-01.jpg/98b11f3d-d915-4032-ae7a-2642223af65c?t=1559903026000","Galeria 7","","","Senyalització en diferents punts del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1124-D800+%28129%29-01.jpg/9831bb20-3257-4c3a-96e7-865fc0343e53?t=1559903043000","Galeria 8","","","Sanyalització al costat d'unes escales","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1124-D800+%28134%29-01.jpg/ea603977-074d-42f7-9dba-c7a68d912c17?t=1559903062000","Galeria 9","","","Senyalització al costat d'una reixa","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1124-D800+%28177%29-01.jpg/c2f69876-9238-4e5e-a5c4-4c87d6964a41?t=1559903082000","Galeria 10","","","Senyalització en diferents punts del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1124-D800+%28185%29-01.jpg/47285f48-cc78-443c-bc95-616df2add18a?t=1559903114000","Galeria 11","","","Senyalització al costat d'una escala","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1124-D800+%28195%29-01.jpg/0a78cc7a-a8d4-4011-a632-abe1226dfdd5?t=1559903156000","Galeria 12","","","Senyalització en diferents punts del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1128-D800+%2811%29-01.jpg/56bb201b-23cf-4861-ae28-d046589e085e?t=1559903207000","Galeria 13","","","Detall de la senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1128-D800+%2865%29-01.jpg/9bde8aa5-ceee-4c0c-91f8-eb62f00aeeae?t=1559903236000","Galeria 14","","","Detall de la senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%282%29-01.jpg/2da67f10-66d1-4b31-aa05-f3184f802ba0?t=1559903253000","Galeria 15","","","Detall de la senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2817%29-01.jpg/caf0e61e-8507-4547-be27-163808ef1f6d?t=1559903343000","Galeria 16","","","Senyalització en una zona de jocs infantils","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2821%29-01.jpg/9cc07585-1137-4c75-a506-2555f6e0d444?t=1559903374000","Galeria 17","","","Senyalització en diferents punts del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2847%29-01.jpg/d2336b85-4d48-441a-9137-540159a9c23f?t=1559903465000","Galeria 18","","","Detall de la senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2848%29-01.jpg/9683e78f-62ce-43cc-ac41-d0824946e791?t=1559903495000","Galeria 19","","","Senyalització al costat d'una escala","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2853%29-01.jpg/d49c46f6-9415-48fe-899e-c98380dd843c?t=1559903515000","Galeria 20","","","Senyalització al costat d'una escala","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2857%29-01.jpg/f88dd25f-7bb8-488e-aabe-6e5defaa8dd4?t=1559903536000","Galeria 21","","","Detall de la senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2858%29-01.jpg/fe843b43-862d-49cc-8607-137fd940edfb?t=1559903551000","Galeria 22","","","Senyalització al costat d'una escala","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2860%29-01.jpg/ee3c804b-77b5-47b5-9f69-1e2e4e5ac1b8?t=1559903568000","Galeria 23","","","Detall de la senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2862%29-01.jpg/5f10c006-ee8e-47b4-9216-7fb02f0cfc2c?t=1559903590000","Galeria 24","","","Detall de la senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2870%29-01.jpg/b7471f5a-b2d1-4690-971f-b708f0ccf401?t=1559903612000","Galeria 25","","","Detall de la senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2877%29-01.jpg/f84dc519-3b33-4fcc-bb55-5485d061cfd2?t=1559903653000","Galeria 26","","","Senyalització al jardí de les papallones","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2878%29-01.jpg/53e72c15-26bc-4e7a-b078-1cdc93aca6f4?t=1559903669000","Galeria 27","","","Senyalització al jardí de les papallones","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2881%29-01.jpg/a29581f5-758f-4a54-8e3c-7853860cfb4d?t=1559903688000","Galeria 28","","","Senyalització al costat d'una escala","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2884%29-01.jpg/9f6de39a-e4ae-490b-9516-eeb3d5bcbe9b?t=1559903711000","Galeria 29","","","Detall de la senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7805863/1149-D800+%2893%29-01.jpg/1f9edd46-3e05-44d3-93af-5f92adc66394?t=1559903732000","Galeria 30","","2013-01-10T00:00:00.000Z","","","2013-01-10T00:00:00.000Z","Badalona Badia del Vallès Barberà del Vallès Barcelona Begues Castellbisbal Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cervelló Corbera de Llobregat Cornellà de Llobregat El Papiol El Prat de Llobregat Esplugues de Llobregat Gavà L'Hospitalet de Llobregat La Palma de Cervelló Molins de Rei Montcada i Reixac Montgat Pallejà Ripollet Sant Adrià de Besòs Sant Andreu de la Barca Sant Boi de Llobregat Sant Climent de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Gramenet Tiana Torrelles de Llobregat Viladecans Fabricants: Signal Road, MetaTecnia,Proseñal La nova senyalització dona resposta a la necessitat de dissenyar una identitat visual única i homogènia per a tots els espais que formen la xarxa de parcs metropolitans (XPM). El projecte defineix una senyalització útil per als usuaris i capaç de respectar la peculiaritat o singularitat, la diferència d'ubicacions, tipologies i dissenys de cadascun dels parcs, sense perdre de vista el compromís d'afinitat de la solució adoptada.

La senyalització dissenyada és bàsicament de tres tipus: els cartells generals situats als accessos dels parcs, que contenen les informacions d'identificació, d'usos i serveis, normes cíviques i elements característics existents en cada parc; els cartells direccionals a l'interior dels parcs, que marquen trajectes i ubicacions dels diferents elements; i, finalment, els cartells informatius dins dels parcs, que acompanyen instal·lacions, equipaments i elements singulars dels quals es vol donar una informació específica, o que informen de perills i normes d'ús d'elements concrets.

Pel que fa al disseny industrial, es proposa una peça de xapa d'alumini molt senzilla, d'un sol cos, que es doblega en un extrem fent que el plec esdevingui un nervi estructural que li proporciona una gran claredat formal i funcional. En la secció es reserva un baix relleu on s'adhereix un vinil de color groc, fàcilment substituïble, sobre el qual s'aplica directament la gràfica.

El groc de fons esdevé la base idònia per a una gràfica amable i sintètica. La solució tipogràfica, de pictogrames i d'informació està formada per elements d'un sol traç de línia contínua; s'evita així l'aresta recta, en al·lusió directa a la forma de la peça.
La contundència i versatilitat de la proposta n'ha permès l'evolució i adaptació per tal de donar resposta a la senyalització de les platges metropolitanes. S'aconsegueix d'aquesta manera una identitat comuna per a tot l'espai públic gestionat per l'AMB. Equip AMB: Jona García, Montse Garcia Equip Estudi Salva Fábregas: Mireia Mayor, Óscar Pérez Equip CLASE BCN: Malva García, Margarida Borges Senyalització de la xarxa de parcs metropolitans Nova senyalització única i homogènia per a tots els espais de la xarxa de parcs metropolitans. ","2019-06-07T11:52:51.865Z" "63456c4bfea76f287cac1abc","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/edifici-de-serveis-del-jardi-botanic/7813881/11656","Espai públic","Barcelona","","ca_ES","7813881","","Parcs i jardins","Realitzat","1.200 m² edificació
2.080 m² urbanització","","","","","","","Calaf Constructora","L'any 1999 va finalitzar la construcció del Jardí Botànic de Barcelona i es van començar les primeres plantacions. Avui, la malla primitiva que es va superposar sobre el terreny s'ha anat diluint visualment, tot i que encara persisteix com a ordre intrínsec i natural d'un nou paisatge. Al final de la intervenció, la frontera entre natural i artificial, entre estructura i ornament, s'ha anat fent imperceptible.

En els darrers anys, s'han dut a terme un conjunt de noves ampliacions que han completat l'antiga intervenció sobre el paisatge: la xarxa de camins, les plantacions a les zones d'Austràlia, Califòrnia i el Mediterrani, un espai polivalent exterior, etc.

El 2015 es va adequar i ampliar l'edifici de serveis que, fins aleshores, ocupava només una part de la geometria circular prevista des de la seva concepció el 1999. El volum, entorn del pati de maniobres, allotja les noves oficines, les aules de formació, el laboratori, el banc de germoplasma, les àrees d'emmagatzematge i els vestuaris per al personal de manteniment del jardí. Aprofitant la diferència topogràfica existent, s'han generat dos nivells, plaça i jardí, articulats mitjançant dobles espais, patis, comunicacions interiors, etc.

Aquesta ampliació ha consolidat les dues actuacions dutes a terme amb una diferència de 15 anys i planteja millores per als treballadors i els visitants. En concret, s'ha pavimentat amb formigó la vorera perimetral del pati de maniobres i de treball i s'ha construït una nova pèrgola. Aquesta, suportada per bàculs d'il·luminació i construïda utilitzant la planxa galvanitzada com a encofrat perdut de la llosa de formigó, protegeix l'interior de les oficines de la incidència solar i permet transitar d'un espai a un altre sense mullar-se si plou.

En aquesta darrera fase també s'han construït els accessos i l'aparcament inferior, respectant la pineda existent, com també els elements de connexió amb el jardí.","Adequació i ampliació de l'edifici de serveis del Jardí Botànic de Barcelona. ","","Imatge","Perspectiva aèria de l'edifici","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/principal.jpg/52b077cf-ad8a-4351-aa29-3a67116a3d92?t=1560249926000","Joan Guillamat","Carlos Ferrater, Núria Ayala (OAB)","998.991 €","Albert Dalmau (AMB) Javier Monte, PGI","","Pàgina web de Carlos Ferrater","http://ferrater.com/","","Pàgina web de Carlos Ferrater","Pàgina web de Joan Guillamat","https://www.guillamat.com/","","Pàgina web de Joan Guillamat","2.159748077392578","41.36439514160156","Territori","false","","","","","","Edifici de serveis del Jardí Botànic","","","","","Perspectiva aèria de l'edifici","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160124_6219-22.jpg/747510da-5850-46fb-bf5c-8150000b0aa0?t=1560250586000","Galeria 1","","","Perspectiva aèria de l'edifici","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160123_6025.jpg/ebef8440-3f3c-49a1-9f45-696511b33c10?t=1560250548000","Galeria 2","","","Perspectiva aèria de l'edifici","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160123_5999.jpg/74a961fe-7637-44a8-abc6-5683f6e56b1b?t=1560250528000","Galeria 3","","","Perspectiva aèria de l'edifici","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160123_5930-51_1.jpg/da8edefd-f469-4a7a-9655-eded10cd087b?t=1560250494000","Galeria 4","","","Perspectiva aèria de l'edifici","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160123_5916.jpg/5851bdb9-9c1b-41d5-9a51-964e501d192d?t=1560250443000","Galeria 5","","","Perspectiva aèria de l'edifici de nit","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160121_5843.jpg/80c6010c-d505-4f0d-9c4c-0c57e60fb3d5?t=1560250408000","Galeria 6","","","Perspectiva aèria de l'espai central de l'edifici","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160123_5910.jpg/0fe7984d-e45b-40cd-90db-871c6096be16?t=1560250424000","Galeria 7","","","Vista de les finestres de l'edifici de serveis","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160118_5552.jpg/330ce2fd-9bff-4993-a696-e3addf52069a?t=1560250069000","Galeria 8","","","Vista del porxo de l'espai central","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160119_3046.jpg/62c9db4c-2d7f-4b22-9e9d-43483de48f99?t=1560250086000","Galeria 9","","","Una altra vista del porxo de l'espai central de l'edifici","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160119_3048.jpg/a0caf5f6-7717-4d9b-8efc-f8977b457761?t=1560250103000","Galeria 10","","","Una altra vista del porxo de l'espai central de l'edifici","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160119_3049.jpg/997232c2-f9cb-4b80-94e3-0b5bfb590710?t=1560250161000","Galeria 11","","","Una altra vista del porxo de l'espai central de l'edifici","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160119_3061.jpg/d371ad94-4ade-45b5-9648-7d03379c5bf0?t=1560250181000","Galeria 12","","","Entrada de l'edifici","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160119_3194.jpg/d8799e16-269f-4641-8ac2-da75c2913cb4?t=1560250318000","Galeria 13","","","Espai central de l'edifici amb il·luminació nocturna","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160119_3269.jpg/bfedb246-4548-4d64-bb3f-df17ca059105?t=1560250338000","Galeria 14","","","Espai central de l'edifici amb il·luminació nocturna","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160119_3286-9-92-95.jpg/ed211ad7-79e0-4ba1-8bda-005ec8536beb?t=1560250365000","Galeria 15","","","Vista de l'espai central","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160124_3477.jpg/645bd091-cbf4-4b41-b7ed-c4c0e817a6a4?t=1560250565000","Galeria 16","","","Vista de l'espai central","","Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7812919/JGC-160215_6637.jpg/dcb66429-e985-4d5c-90d4-ff549ecc615c?t=1560250611000","Galeria 17","","2014-01-10T00:00:00.000Z","","","2015-01-10T00:00:00.000Z","Barcelona Calaf Constructora L'any 1999 va finalitzar la construcció del Jardí Botànic de Barcelona i es van començar les primeres plantacions. Avui, la malla primitiva que es va superposar sobre el terreny s'ha anat diluint visualment, tot i que encara persisteix com a ordre intrínsec i natural d'un nou paisatge. Al final de la intervenció, la frontera entre natural i artificial, entre estructura i ornament, s'ha anat fent imperceptible.

En els darrers anys, s'han dut a terme un conjunt de noves ampliacions que han completat l'antiga intervenció sobre el paisatge: la xarxa de camins, les plantacions a les zones d'Austràlia, Califòrnia i el Mediterrani, un espai polivalent exterior, etc.

El 2015 es va adequar i ampliar l'edifici de serveis que, fins aleshores, ocupava només una part de la geometria circular prevista des de la seva concepció el 1999. El volum, entorn del pati de maniobres, allotja les noves oficines, les aules de formació, el laboratori, el banc de germoplasma, les àrees d'emmagatzematge i els vestuaris per al personal de manteniment del jardí. Aprofitant la diferència topogràfica existent, s'han generat dos nivells, plaça i jardí, articulats mitjançant dobles espais, patis, comunicacions interiors, etc.

Aquesta ampliació ha consolidat les dues actuacions dutes a terme amb una diferència de 15 anys i planteja millores per als treballadors i els visitants. En concret, s'ha pavimentat amb formigó la vorera perimetral del pati de maniobres i de treball i s'ha construït una nova pèrgola. Aquesta, suportada per bàculs d'il·luminació i construïda utilitzant la planxa galvanitzada com a encofrat perdut de la llosa de formigó, protegeix l'interior de les oficines de la incidència solar i permet transitar d'un espai a un altre sense mullar-se si plou.

En aquesta darrera fase també s'han construït els accessos i l'aparcament inferior, respectant la pineda existent, com també els elements de connexió amb el jardí. Carlos Ferrater, Núria Ayala (OAB) Albert Dalmau (AMB) Javier Monte, PGI Edifici de serveis del Jardí Botànic Adequació i ampliació de l'edifici de serveis del Jardí Botànic de Barcelona. ","2019-06-17T09:02:51.167Z" "63456c4bfea76f287cac1abf","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-de-l-ermita-del-pla-de-sant-joan/7816079/11656","Espai públic","La Palma de Cervelló","","ca_ES","7816079","","Parcs i jardins","Realitzat","18.700 m²","","","","","","","Talio","El parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan és un parc forestal situat a les estivacions de la serra de l'Ordal a l'àrea metropolitana de Barcelona.

El bosc de pi blanc i arbusts, format per marfull, llentiscle i retama, s'ha aclarit i netejat al voltant de les zones d'intervenció i on presentava més densitat de vegetació. Així, s'han destacat certs arbres i arbusts tapats per altres espècies, com també els elements arquitectònics de murs i cabanes que estaven amagats. Els camins ja existents s'han pavimentat amb terra autòctona barrejada amb ciment, formant un sòl homogeni i compacte, per estabilitzar la superfície i garantir una total integració en el paisatge. S'han creat una sèrie d'àrees d'estar, plataformes de fusta amb bancs i aparcabicicletes, ubicats en llocs singulars per la vegetació existent o per les vistes. Les plataformes s'han situat amb el fons dels murs de pedra seca per subratllar les terrasses artificials que l'antiga explotació agrària va construir. A mesura que aquestes àrees se separen de l'ermita perden la relació amb els murs i es dilueixen en el bosc. La neteja del bosc ha descobert els murs existents de pedra seca, elements que, tot i ser artificials, s'han considerat com un element del paisatge patrimonial i, per tant, s'han reconstruït a les zones més deteriorades per formar un senyal d'identitat del parc.","Al parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan s'han fet intervencions a la vegetació, s'han pavimentat diversos camins i s'han creat una sèrie d'àrees d'estar, plataformes de fusta amb bancs i aparcabicicletes.","","Imatge","Zona de descans amb bancs al costat de l'ermita del parc","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/principal.jpg/4bb693d4-6a2e-41e1-96a7-4fda6b66252e?t=1560330656708","María José Reyes","","138.047,90 €","Joan Roca, Jordi Bardolet, Olga Salve, Mina Sanatgar (AMB)","","Pàgina web de María José Reyes","https://www.fotografiareyes.com/","","Pàgina web de María José Reyes","1.97878098487854","41.406105041503906","Territori","false","","","","","Seleccionada 4a Edició del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA.","Parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan","","","","","Zona de descans amb bancs","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1411-D800-029-01.jpg/022d45b7-a910-4029-8f38-3ef4b17ee984?t=1560331705821","Galeria 1","","","Zona de descans amb bancs i ombra","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1411-D800-132-01.jpg/b994cb30-b9da-4a64-82fa-6c83cb95b203?t=1560331726277","Galeria 2","","","Camí aclarit i netejat","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1411-D800-150-01.jpg/0c8bf4d8-782f-4908-a6fc-4439b9980c90?t=1560331744841","Galeria 3","","","Zona de descans sota els arbres","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1412-D800-012-01.jpg/ce236ee6-9ce3-486c-8562-e68553ca0eec?t=1560331768689","Galeria 4","","","Zona de descans amb bancs","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1412-D800-060-01.jpg/056e2db3-771f-421c-87b1-8fb42ef1b66d?t=1560331786401","Galeria 5","","","Zona de descans amb bancs i ombra","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1412-D800-085-01.jpg/bbb09383-71c9-4544-a628-9e236d2fc6c4?t=1560331806126","Galeria 6","","","Zona de descans amb ombra i bancs","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1412-D800-116-01.jpg/5e88a414-3971-4808-9093-2b955e01548b?t=1560331827334","Galeria 7","","","Zona de descans al costat de l'ermita","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1413-D800-015-01.jpg/a0d728ef-f276-4132-aa17-0ef6aec94615?t=1560331919762","Galeria 8","","","Algunes de les intervencions al parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1413-D800-052-01.jpg/72a91947-8084-4938-ac5f-796fa3c4bc3b?t=1560331970969","Galeria 9","","","Una de les intervencions que s'han dut a terme al parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1413-D800-066-01.jpg/87a6b8b4-bd0d-4bc4-a764-d6288c3865b6?t=1560332022749","Galeria 10","","","Una de les intervencions que s'han dut a terme al parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1415-D800-006-01.jpg/b192c485-6a50-4cec-9320-14f32d4217b1?t=1560332045325","Galeria 11","","","Un dels camins amb senyalització","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-001-01.jpg/fddd894e-f72a-4432-803c-8f1a4a48c7fb?t=1560332067282","Galeria 12","","","Un dels camins on s'han fet intervencions","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-002-01.jpg/1b17628e-23ea-4fee-8a1b-dd54e730bc3d?t=1560332086787","Galeria 13","","","Zona de vegetació","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-004-01.jpg/720983ef-2633-4a19-84d7-e0f99d848ba6?t=1560332109701","Galeria 14","","","Vista de l'ermita del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-009-01.jpg/e349e274-a01f-443f-abe7-2475fd100d4f?t=1560332127728","Galeria 15","","","L'ermita amb la senyalització en primer pla","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-016-01.jpg/ba6a85d7-0ff1-444f-93bd-0f08006a593f?t=1560332154750","Galeria 16","","","Camí amb vegetació","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-224-01.jpg/4812df82-bb97-4595-8f29-08d4b3d651fe?t=1560332172407","Galeria 17","","","Zona de descans sota els arbres","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-227-01.jpg/286facb0-63e8-4150-a86e-e5522169ac03?t=1560332189854","Galeria 18","","","Camí on s'han fet intervencions","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-228-01.jpg/5b24a9d6-51eb-40f2-8fd4-865553448533?t=1560332224697","Galeria 19","","","Zona de vegetació amb l'ermita al fons","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-231-01.jpg/7df9e24d-83fa-40e4-ae63-e5153d9bb109?t=1560332387000","Galeria 20","","","Perspectiva de l'ermita","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-239-01.jpg/e60a73e1-d551-4256-a0e0-7fbc5e62c62c?t=1560332506000","Galeria 21","","","Perspectiva de l'ermita","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-242-01.jpg/3f7c972f-0027-47d2-a720-35ea6ed1fd17?t=1560332526000","Galeria 22","","","Perspectiva de l'ermita","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-244-01.jpg/05f1babf-d541-4732-b554-19b89f669d8d?t=1560332542000","Galeria 23","","","Perspectiva de l'ermita","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-245-01.jpg/eaa16b98-ac24-4750-af37-d99aa1c42df1?t=1560332611000","Galeria 24","","","Perspectiva de l'ermita","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7816008/1609-D800-247-01.jpg/9d53b372-fbfa-493f-a04a-f9eb5dc7ae81?t=1560332640000","Galeria 25","","2014-05-02T00:00:00.000Z","","","2015-04-01T00:00:00.000Z","La Palma de Cervelló Talio El parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan és un parc forestal situat a les estivacions de la serra de l'Ordal a l'àrea metropolitana de Barcelona.

El bosc de pi blanc i arbusts, format per marfull, llentiscle i retama, s'ha aclarit i netejat al voltant de les zones d'intervenció i on presentava més densitat de vegetació. Així, s'han destacat certs arbres i arbusts tapats per altres espècies, com també els elements arquitectònics de murs i cabanes que estaven amagats. Els camins ja existents s'han pavimentat amb terra autòctona barrejada amb ciment, formant un sòl homogeni i compacte, per estabilitzar la superfície i garantir una total integració en el paisatge. S'han creat una sèrie d'àrees d'estar, plataformes de fusta amb bancs i aparcabicicletes, ubicats en llocs singulars per la vegetació existent o per les vistes. Les plataformes s'han situat amb el fons dels murs de pedra seca per subratllar les terrasses artificials que l'antiga explotació agrària va construir. A mesura que aquestes àrees se separen de l'ermita perden la relació amb els murs i es dilueixen en el bosc. La neteja del bosc ha descobert els murs existents de pedra seca, elements que, tot i ser artificials, s'han considerat com un element del paisatge patrimonial i, per tant, s'han reconstruït a les zones més deteriorades per formar un senyal d'identitat del parc. Joan Roca, Jordi Bardolet, Olga Salve, Mina Sanatgar (AMB) Parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan Al parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan s'han fet intervencions a la vegetació, s'han pavimentat diversos camins i s'han creat una sèrie d'àrees d'estar, plataformes de fusta amb bancs i aparcabicicletes.","2019-06-17T08:47:00.441Z" "63456c4bfea76f287cac1ac2","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/accessos-al-riu-llobregat/7833237/11656","Urbanisme","Sant Vicenç dels Horts","UTE Pasquina-Moix, Serveis i Obres","ca_ES","7833237","","Vies i carreteres","Realitzat","4 ha","","","","","","","UTE Pasquina-Moix, Serveis i Obres","Fruit de les intervencions que s'impulsen des de l'AMB per millorar els valors ecològics del riu Llobregat i aprofitar el seu gran potencial com a espai públic, a Sant Vicenç dels Horts s'ha desenvolupat una nova infraestructura bàsica que contribueix al canvi de mentalitat i d'ús que els ciutadans han fet en els darrers anys respecte del riu. S'han dut a terme tres actuacions. D'una banda, s'ha millorat el camí existent al marge dret del Llobregat en el seu pas pel municipi, entre les rieres de Torrelles i Cervelló.
Així mateix, i amb la voluntat de permetre l'accés dels ciutadans al riu, s'ha actuat sobre tres dels camins originals que creuen el parc agrari des de la trama urbana fins al camí del riu. Finalment, per identificar els accessos a aquest espai natural, s'han creat punts significatius en forma de «portes».

La proposta millora la qualitat del tram del camí del marge dret esmentat i li dona continuïtat aigües amunt i avall. El pas sobre les rieres es resol mitjançant guals accessibles, es creen zones d'estada, punts d'observació d'aus i miradors allà on hi ha visuals interessants. El nou paviment del camí està format per dues franges diferents: una franja de formigó remolinat i una altra de tot-u i sauló al 50 %, aquesta última amb gruix variable per tal de facilitar l'escorrentia de l'aigua de pluja cap a la cuneta. L'actuació es complementa amb la plantació d'una alineació de pollancres (Populus nigra) al punt baix de la cuneta; s'ha escollit aquesta espècie perquè és característica de la zona i pel port columnar i la coloració groga de les seves fulles a la tardor.

Per a la intervenció sobre els tres camins d'accés al riu s'ha implementat una secció d'ample constant amb un pendent transversal del 2 %, se n'ha unificat la pavimentació mitjançant l'ús de formigó remolinat i s'han escollit espècies diferents d'arbres fruiters per caracteritzar-los. El camí dels Mirabolans reintrodueix el mirabolà negre (Prunus cerasifera Nigra), que destaca per la floració i el color negre porpra de les seves fulles; el camí de Rosset compta amb la prunera vermella (Prunus cerasifera Pissardii), espècie significativa també per la seva floració i pel color porpra de les seves fulles; i per al camí de Cervelló s'ha optat pel cirerer del Japó (Prunus serrulata Kanzan), espècie de floració espectacular que a la tardor presenta unes fulles amb un intens color groc ataronjat.

Finalment, per identificar l'accés als camins s'han creat tres punts on s'actua doblement. D'una banda, s'hi construeix un nou pas de vianants a fi de completar l'itinerari adaptat des del nucli urbà, i de l'altra, s'hi crea una «porta» com a element de reclam per atreure els ciutadans cap al riu. Cada una d'aquestes portes és una plataforma de formigó, convenientment adaptada i equipada, que es complementa amb un mur, a mode de teló de fons, que li dona més visibilitat i alhora resol la necessitat de baranes quan hi ha desnivells. A més, cada porta incorpora un fanal, dues papereres i un aparcabicicletes. Com a vegetació, s'ha escollit el salze blanc (Salix alba), espècie pròpia dels ambients humits i de port singular, que ombrejarà cada porta i esdevindrà un punt de referència en la zona.","S'han dut a terme tres actuacions. Per una banda, s'ha millorat el camí existent al marge dret del Llobregat al seu pas pel municipi, entre les rieres de Torrelles i Cervelló. També s'ha realitzat una zctuació sobre tres dels camins originals que creuen el parc agrari des de la trama urbana fins al camí del riu. Finalment, per identificar els accessos a aquest espai natural, s'han creat punts significatius en forma de «portes».","","Imatge 1","Pas sota la via","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/principal.jpg/d21dbac0-f878-4d86-9bea-0fc870c6e3b2?t=1560764572995","Jordi Surroca","Enric Batlle, Joan Roig, Iván Sánchez (Batlle i Roig Arquitectura)","981.226 €","Batlle i Roig Arquitectura: Mario Súñer, Livia Valentini, Dolors Feu","","","","","","2.022156000137329","41.38789749145508","Territori","false","","","","","","Accessos al riu Llobregat","","","","","Millora dels camins al voltant del riu","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-0038_2.jpg/ef3617f1-6dcb-4352-90d0-5b9f22117b1a?t=1560763952000","Galeria 1","","","Espai de descans","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-0140_227.jpg/e17bd529-aa19-4d94-b071-25f7de63cf57?t=1560763969000","Galeria 2","","","Camins i espai de descans","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-0247.jpg/8fcb3952-0921-448d-a25f-ebc41b513299?t=1560763991000","Galeria 3","","","Zona de pas sota les vies","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-0386_489.jpg/545625c0-5b2a-4228-b26f-c0fde8dd9082?t=1560764008000","Galeria 4","","","Camins al llarg del riu Llobregat","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-0516.jpg/027b7309-ce88-48d4-9940-53d0ceee5b73?t=1560764038000","Galeria 5","","","Diversos usuaris fan ús dels camins millorats","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-0526_614.jpg/d72e8964-2791-4fb5-8936-69bb657d5d8b?t=1560764059000","Galeria 6","","","Zona de descans al costat del camí","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-0744_06.jpg/b11f570c-fa97-4d00-a699-bfdd2c7026d3?t=1560764077000","Galeria 7","","","Diferents zones de descans del camí","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-0824_921.jpg/09329ef7-0626-4d8d-9f1b-10f09dbb387e?t=1560764098000","Galeria 8","","","Camins amb vegetació","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-1053.jpg/9d0465f0-de28-4e60-a9df-934a50081dc6?t=1560764194000","Galeria 9","","","Zona de descans al costat del riu","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-1104.jpg/ec0fbdc1-9b91-4591-8604-a6faab43d19a?t=1560764228000","Galeria 10","","","Millores als camins","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-1195_1204.jpg/30326e59-94a1-481a-b8e7-21fec8f3787f?t=1560764253000","Galeria 11","","","Vista aèria dels camins al costat de la carretera","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-1210_23.jpg/8bc08bb0-cc55-4db9-b5e9-8032cf763504?t=1560764276000","Galeria 12","","","Vegetació al costat dels camins","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-1239.jpg/de90c19a-a103-4323-9d92-5a064c0e95f5?t=1560764325000","Galeria 13","","","Camins sota vies","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-1259_1337.jpg/9bbebdfd-163a-4deb-a9a6-b5607f7be3a4?t=1560764422000","Galeria 14","","","Camí entre la vegetació","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-1515.jpg/89e28c58-528b-4f13-9f84-3414af294e4d?t=1560764459000","Galeria 15","","","Vista aèria dels accessos","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-1766_69.jpg/c8a7c62d-dca1-4637-8569-daf07f9d2a85?t=1560764479000","Galeria 16","","","Pas sota vies","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/7832369/Accesos_Riu_Llobregat-1786_01.jpg/2cd54649-8fac-46e5-9d2b-0ca0e67fcf54?t=1560764499000","Galeria 17","","2013-07-01T00:00:00.000Z","","","2015-09-01T00:00:00.000Z","Sant Vicenç dels Horts UTE Pasquina-Moix, Serveis i Obres Fruit de les intervencions que s'impulsen des de l'AMB per millorar els valors ecològics del riu Llobregat i aprofitar el seu gran potencial com a espai públic, a Sant Vicenç dels Horts s'ha desenvolupat una nova infraestructura bàsica que contribueix al canvi de mentalitat i d'ús que els ciutadans han fet en els darrers anys respecte del riu. S'han dut a terme tres actuacions. D'una banda, s'ha millorat el camí existent al marge dret del Llobregat en el seu pas pel municipi, entre les rieres de Torrelles i Cervelló.
Així mateix, i amb la voluntat de permetre l'accés dels ciutadans al riu, s'ha actuat sobre tres dels camins originals que creuen el parc agrari des de la trama urbana fins al camí del riu. Finalment, per identificar els accessos a aquest espai natural, s'han creat punts significatius en forma de «portes».

La proposta millora la qualitat del tram del camí del marge dret esmentat i li dona continuïtat aigües amunt i avall. El pas sobre les rieres es resol mitjançant guals accessibles, es creen zones d'estada, punts d'observació d'aus i miradors allà on hi ha visuals interessants. El nou paviment del camí està format per dues franges diferents: una franja de formigó remolinat i una altra de tot-u i sauló al 50 %, aquesta última amb gruix variable per tal de facilitar l'escorrentia de l'aigua de pluja cap a la cuneta. L'actuació es complementa amb la plantació d'una alineació de pollancres (Populus nigra) al punt baix de la cuneta; s'ha escollit aquesta espècie perquè és característica de la zona i pel port columnar i la coloració groga de les seves fulles a la tardor.

Per a la intervenció sobre els tres camins d'accés al riu s'ha implementat una secció d'ample constant amb un pendent transversal del 2 %, se n'ha unificat la pavimentació mitjançant l'ús de formigó remolinat i s'han escollit espècies diferents d'arbres fruiters per caracteritzar-los. El camí dels Mirabolans reintrodueix el mirabolà negre (Prunus cerasifera Nigra), que destaca per la floració i el color negre porpra de les seves fulles; el camí de Rosset compta amb la prunera vermella (Prunus cerasifera Pissardii), espècie significativa també per la seva floració i pel color porpra de les seves fulles; i per al camí de Cervelló s'ha optat pel cirerer del Japó (Prunus serrulata Kanzan), espècie de floració espectacular que a la tardor presenta unes fulles amb un intens color groc ataronjat.

Finalment, per identificar l'accés als camins s'han creat tres punts on s'actua doblement. D'una banda, s'hi construeix un nou pas de vianants a fi de completar l'itinerari adaptat des del nucli urbà, i de l'altra, s'hi crea una «porta» com a element de reclam per atreure els ciutadans cap al riu. Cada una d'aquestes portes és una plataforma de formigó, convenientment adaptada i equipada, que es complementa amb un mur, a mode de teló de fons, que li dona més visibilitat i alhora resol la necessitat de baranes quan hi ha desnivells. A més, cada porta incorpora un fanal, dues papereres i un aparcabicicletes. Com a vegetació, s'ha escollit el salze blanc (Salix alba), espècie pròpia dels ambients humits i de port singular, que ombrejarà cada porta i esdevindrà un punt de referència en la zona. Enric Batlle, Joan Roig, Iván Sánchez (Batlle i Roig Arquitectura) Batlle i Roig Arquitectura: Mario Súñer, Livia Valentini, Dolors Feu Accessos al riu Llobregat S'han dut a terme tres actuacions. Per una banda, s'ha millorat el camí existent al marge dret del Llobregat al seu pas pel municipi, entre les rieres de Torrelles i Cervelló. També s'ha realitzat una zctuació sobre tres dels camins originals que creuen el parc agrari des de la trama urbana fins al camí del riu. Finalment, per identificar els accessos a aquest espai natural, s'han creat punts significatius en forma de «portes».","2019-06-17T10:32:50.110Z" "63456c4bfea76f287cac1ac5","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/enjardinament-del-mhic/7835892/11656","Espai públic","Sant Adrià de Besòs","","ca_ES","7835892","","Parcs i jardins","Realitzat","3.000 m²","","","","","","","Talio","La proposta vol donar un tractament plural que permeti compatibilitzar els diferents usos que es faran al jardí del Museu d'Història de la Immigració de Catalunya (MHIC), tenint en compte que alguns són esporàdics al llarg de l'any o puntuals en una època concreta (com el pessebre vivent), la qual cosa no hauria d'hipotecar la intervenció o l'ús que se'n pugui fer. Tot i estar situat en una zona on predominen les indústries i els equipaments, com els camps d'entrenament del Club de Futbol Espanyol, ubicats just al costat, també hi ha una zona d'habitatges propers entre el carrer Verneda i el carrer Zorrilla, i les persones que hi viuen podrien ser usuàries de l'espai.

Així doncs, es concep com un parc de joc, on les famílies puguin trobar una oferta interessant i adaptada per a tots els membres, compost per un centre cultural (el museu, amb exposicions permanents i itinerants), un espai de repòs on seure tranquil·lament (àmbit del bar) i una zona d'esbarjo (àrea de jocs, on els infants trobaran indrets que els despertin la imaginació). En aquest sentit, es planteja la intervenció amb elements tous i es defugen, sempre que sigui possible, les estructures rígides.

Es treballa amb estructures de salze viu o sec (vímet) per generar espais de jocs no dirigits, on la imaginació dels nens serà la que guiarà el seus jocs. El vímet es farà servir per crear àmbits encerclats amb aquest material, que tindrà alçàries entre 1,20 i 1,60 m. Aquests cercles són oberts, amb entrades i sortides, en alguns casos reduïts a arcs que marquen un àrea de joc. El salze viu el trobem en forma de cabanes, que varien el seu aspecte al llarg de l'any amb presència o no de fulles, i que se situen entremig d'un bosquet que es crea a la part superior del parc.","La intervenció vol donar resposta als diferents usos que es faran en aquest espai, tenint en compte que alguns són esporàdics o només es fan en una època concreta de l'any.  ","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7833322/principal.jpg/4bcf681e-5446-4728-aa5e-61ff31761fd1?t=1560768062000","Robert Ramos","Mireia Rubio, Mireia Fernández (Y paisatge)","116.088 €","Xavier Rubio","","Pàgina web Y paisatge","https://ypaisatge.wordpress.com/","","Pàgina web Y paisatge","Pàgina web de Robert Ramos","https://www.robertramos.cat/","","Pàgina web de Robert Ramos","2.213141918182373","41.42802429199219","Territori","false","","","","","","Enjardinament del MHIC","","","","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7833322/170922_MuseuImmigracio_542Y.jpg/4b62fc46-26d2-4c35-917e-6c3449ac09a6?t=1560768077000","","","true","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7833322/171017_MuseuImmigracio_8054Y.jpg/60206992-818c-4234-a3ea-c82856244d29?t=1560768097000","","","true","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7833322/171017_MuseuImmigracio_8036Y.jpg/9682385b-1a28-4c31-a884-51127a03dda4?t=1560768115000","","","true","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7833322/171017_MuseuImmigracio_8075Y.jpg/43dc6e46-4157-4750-9e3d-497f5699815a?t=1560768134000","","","true","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7833322/171017_MuseuImmigracio_8098Y.jpg/2e6eb91a-ab62-4cb2-b8a1-fbd4ac0b730c?t=1560768177000","","","true","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7833322/171017_MuseuImmigracio_8127Y.jpg/01c88517-3799-424f-b5d2-39e5d47c3652?t=1560768207000","","","true","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7833322/171017_MuseuImmigracio_8162Y.jpg/d4004950-ea72-47e1-968d-5e0c8e97af84?t=1560768290000","","","true","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7833322/171017_MuseuImmigracio_8243Y.jpg/4f2b95e1-be06-42c4-85bf-99bbc7328741?t=1560768308000","","","true","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7833322/171017_MuseuImmigracio_8272Y.jpg/f3cf8ae1-2a3b-44c4-b7c2-47a4a075515d?t=1560768328000","","","true","2014-06-01T00:00:00.000Z","","","2017-06-01T00:00:00.000Z","Sant Adrià de Besòs Talio La proposta vol donar un tractament plural que permeti compatibilitzar els diferents usos que es faran al jardí del Museu d'Història de la Immigració de Catalunya (MHIC), tenint en compte que alguns són esporàdics al llarg de l'any o puntuals en una època concreta (com el pessebre vivent), la qual cosa no hauria d'hipotecar la intervenció o l'ús que se'n pugui fer. Tot i estar situat en una zona on predominen les indústries i els equipaments, com els camps d'entrenament del Club de Futbol Espanyol, ubicats just al costat, també hi ha una zona d'habitatges propers entre el carrer Verneda i el carrer Zorrilla, i les persones que hi viuen podrien ser usuàries de l'espai.

Així doncs, es concep com un parc de joc, on les famílies puguin trobar una oferta interessant i adaptada per a tots els membres, compost per un centre cultural (el museu, amb exposicions permanents i itinerants), un espai de repòs on seure tranquil·lament (àmbit del bar) i una zona d'esbarjo (àrea de jocs, on els infants trobaran indrets que els despertin la imaginació). En aquest sentit, es planteja la intervenció amb elements tous i es defugen, sempre que sigui possible, les estructures rígides.

Es treballa amb estructures de salze viu o sec (vímet) per generar espais de jocs no dirigits, on la imaginació dels nens serà la que guiarà el seus jocs. El vímet es farà servir per crear àmbits encerclats amb aquest material, que tindrà alçàries entre 1,20 i 1,60 m. Aquests cercles són oberts, amb entrades i sortides, en alguns casos reduïts a arcs que marquen un àrea de joc. El salze viu el trobem en forma de cabanes, que varien el seu aspecte al llarg de l'any amb presència o no de fulles, i que se situen entremig d'un bosquet que es crea a la part superior del parc. Mireia Rubio, Mireia Fernández (Y paisatge) Xavier Rubio Enjardinament del MHIC La intervenció vol donar resposta als diferents usos que es faran en aquest espai, tenint en compte que alguns són esporàdics o només es fan en una època concreta de l'any.  ","2022-06-21T10:16:10.718Z" "63456c4bfea76f287cac1ac8","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/aula-k---aula-ambiental-isabel-munoz/7836514/11656","territori.espai_public","Santa Coloma de Gramenet","David Baena, Antoni Casamor, Manel Peribáñez, Maria Taltavull (Baena Casamor Arquitectes BCQ)","David Baena, Antoni Casamor, Manel Peribáñez, Maria Taltavull (Baena Casamor Arquitectes BCQ)
Direcció d'execució: Paco Sánchez (AMB)","","false","

Seleccionada, Mostra d'Arquitectura de Barcelona 2019

","179.519 €","Calaf Constructora","

Les primeres xerrades dels mestres als seus deixebles es van fer a l’aixopluc d’un arbre. Així doncs, l’arbre va ser la primera escola, la primera aula. El projecte consisteix en el disseny i construcció d'un mòdul d’aula per a educació ambiental que serveixi de prototip per instal·lar-lo en diferents ubicacions de la xarxa de parcs metropolitans de l'AMB. Es planteja que sigui també hàbitat d’algunes espècies d’animals com ara ocells, insectes, ratpenats... Ha de ser un espai obert cap a l’exterior: cal que des de l’aula es vegin els arbres, es percebi la llum i se senti el clima.

L’edifici es planteja com un mòdul prefabricat, flexible i tan econòmic com sigui possible, capaç de respondre als requisits que cada municipi tingui per a l’educació ambiental. Per això es plantegen tres mòduls (serveis, aula i pèrgola) que es poden combinar formant diferents configuracions per respondre a les necessitats de cada emplaçament o de cada programació d’activitats. Per al prototip construït s’han utilitzat el mòdul de serveis i el mòdul d'aula. 
El projecte, adaptable a qualsevol ubicació i orientació, planteja la construcció de l’aula des de l’optimització dels processos en relació al temps. Una primera fase, breu i preparatòria de la base, precedeix al muntatge de la volumetria a base de mòduls de façana i coberta elaborats al taller mitjançant entramats de fusta d’avet amb l’aïllament de fibres de fusta incorporat. Una vegada aixecada la volumetria, es procedeix al revestiment de la façana i de la coberta a base de llistons de làrix que conformen una càmera ventilada. El temps total de construcció de l’aula ha estat de 12 setmanes.

Els pendents invertits de les cobertes permeten instal·lar plaques solars i captar i aprofitar l’aigua de pluja, que es pot canalitzar i retornar als aqüífers subterranis i també regar la vegetació plantada just al costat.

Alguns animals i plantes del parc viuran gràcies a aquest petit pavelló. 
 

","ca_ES","

110m² (edificació)

58m² (urbanització)

","Parcs i jardins","7836514","Territori","Aula K - aula ambiental Isabel Muñoz","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/0/_06A8858-CMYK.jpg/9928b452-7b8c-9653-beda-8e05a1d6c630?t=1703233081089","false","","","Imatge larteal de l'aula","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7836035/_06A8924-CMYK.jpg/35252bd5-e4af-4c17-b669-b43d4cc05a77?t=1703233081089","true","","","Imatge larteal de l'aula","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7836035/_06A8981-CMYK.jpg/9c899aed-4543-4968-a3b9-77534fc7954d?t=1703233081089","true","","","Imatge de la façana de l'aula","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7836035/_06A9081-CMYK.jpg/8ecdbb96-e9f2-450b-bb49-0d5976920129?t=1703233081089","true","","","Imatge larteal de l'aula","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7836035/_06A9117-CMYK.jpg/4f17d875-d569-4dc8-b588-a0c10603147a?t=1703233081089","true","","","Imatge d'una de les façanes de l'aula","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7836035/_06A9145-CMYK.jpg/5e18b50e-a60b-4f18-aca9-ae1ef97aa2c6?t=1703233081089","true","","","Imatge larteal de l'aula","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7836035/_06A9025-CMYK.jpg/39658eff-9962-4914-afd6-316c72279202?t=1703233081089","true","","","Imatge a detall de la materialidad","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/0/PLANTILLA+%284%29.jpg/870058a1-8b4d-0839-f460-0a37518ff20a?t=1703233081089","true","","","Imatge a detall de la materialidad","","Foto: Marcela Grassii","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7836035/_06A8937-CMYK.jpg/a8965052-1f5b-46dd-b309-3731ac05bcc2?t=1703233081089","true","","","Imatge de l'interior de l'aula","","Foto: Marcela Grassi","","

Dissenyat com un espai obert cap al parc, flexible i polivalent, aquest prototip d’aula d’educació ambiental afavoreix l'aprenentatge i al descobriment de l’entorn. La mateixa construcció es pensa com un refugi de fauna, incorpora un hotel d’insectes, unes quantes caixes niu per a ocells i un refugi per a ratpenats. Aquest pavelló és una construcció prefabricada modular que es podrà instal·lar en diferents punts de la xarxa de parcs metropolitans de l'AMB.

","

AMB

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

","","","","","","","","","","","","2.1970382","41.455067","EQUIP AMB: Marta Juanola
EQUIP BCQ: Petra Boulescu, Vanessa Díaz
EQUIP EXTERN: AIA Instal·lacions Arquitectòniques, Fustes Borniquel","http://www.amb.cat/documents/11656/7836035/principal.jpg/83910b4d-6f65-4c07-9a78-7ef1a32570f0?t=1703233081089","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","true","Imatge larteal de l'aula","Realitzat","","","","2016-06-01T00:00:00.000Z","","","2018-11-26T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet David Baena, Antoni Casamor, Manel Peribáñez, Maria Taltavull (Baena Casamor Arquitectes BCQ)
Direcció d'execució: Paco Sánchez (AMB) David Baena, Antoni Casamor, Manel Peribáñez, Maria Taltavull (Baena Casamor Arquitectes BCQ) Calaf Constructora

Les primeres xerrades dels mestres als seus deixebles es van fer a l’aixopluc d’un arbre. Així doncs, l’arbre va ser la primera escola, la primera aula. El projecte consisteix en el disseny i construcció d'un mòdul d’aula per a educació ambiental que serveixi de prototip per instal·lar-lo en diferents ubicacions de la xarxa de parcs metropolitans de l'AMB. Es planteja que sigui també hàbitat d’algunes espècies d’animals com ara ocells, insectes, ratpenats... Ha de ser un espai obert cap a l’exterior: cal que des de l’aula es vegin els arbres, es percebi la llum i se senti el clima.

L’edifici es planteja com un mòdul prefabricat, flexible i tan econòmic com sigui possible, capaç de respondre als requisits que cada municipi tingui per a l’educació ambiental. Per això es plantegen tres mòduls (serveis, aula i pèrgola) que es poden combinar formant diferents configuracions per respondre a les necessitats de cada emplaçament o de cada programació d’activitats. Per al prototip construït s’han utilitzat el mòdul de serveis i el mòdul d'aula. 
El projecte, adaptable a qualsevol ubicació i orientació, planteja la construcció de l’aula des de l’optimització dels processos en relació al temps. Una primera fase, breu i preparatòria de la base, precedeix al muntatge de la volumetria a base de mòduls de façana i coberta elaborats al taller mitjançant entramats de fusta d’avet amb l’aïllament de fibres de fusta incorporat. Una vegada aixecada la volumetria, es procedeix al revestiment de la façana i de la coberta a base de llistons de làrix que conformen una càmera ventilada. El temps total de construcció de l’aula ha estat de 12 setmanes.

Els pendents invertits de les cobertes permeten instal·lar plaques solars i captar i aprofitar l’aigua de pluja, que es pot canalitzar i retornar als aqüífers subterranis i també regar la vegetació plantada just al costat.

Alguns animals i plantes del parc viuran gràcies a aquest petit pavelló. 
 

EQUIP AMB: Marta Juanola
EQUIP BCQ: Petra Boulescu, Vanessa Díaz
EQUIP EXTERN: AIA Instal·lacions Arquitectòniques, Fustes Borniquel Aula K - aula ambiental Isabel Muñoz

Dissenyat com un espai obert cap al parc, flexible i polivalent, aquest prototip d’aula d’educació ambiental afavoreix l'aprenentatge i al descobriment de l’entorn. La mateixa construcció es pensa com un refugi de fauna, incorpora un hotel d’insectes, unes quantes caixes niu per a ocells i un refugi per a ratpenats. Aquest pavelló és una construcció prefabricada modular que es podrà instal·lar en diferents punts de la xarxa de parcs metropolitans de l'AMB.

","2023-12-22T08:15:26.770Z" "63456c4bfea76f287cac1acb","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/area-de-jocs-al-parc-de-les-planes/7855322/11656","territori.espai_public","L'Hospitalet de Llobregat","Jona García, Montse Garcia (AMB)","Eulàlia Codina (AMB)","","false","","968.494 €","HPSA","

La nova àrea de jocs infantils inclusius, de forma circular i situada al centre del parc, es configura a través de dues plataformes comunicades mitjançant un gran talús, que aprofita la topografia com una eina més de joc.
La inclusivitat ha estat l’objectiu principal en el seu disseny per aconseguir que tots els infants puguin gaudir-ne. Les estratègies a l’hora de desenvolupar el projecte s’han centrat en: la tria i la disposició de cada un dels elements de joc, la connectivitat de tot l’àmbit, l’ús del paviment de cautxú per aconseguir la màxima accessibilitat, la creació de zones d’estada, la plantació de nou arbrat per garantir zones d’ombra, i la senyalització de l’equipament.
La sostenibilitat és un altre punt destacable. Les principals mesures adoptades són mínims moviments de terra i recollida de l’aigua de la pluja mitjançant dues grans franges drenants que la infiltren al terreny.
La proposta vol ser una estratègia per atraure els veïns i posar en valor aquest gran pulmó verd de l’Hospitalet, que és el parc de les Planes.
 

","ca_ES","

3.000 m²

","Parcs i jardins","7855322","Territori","Àrea de jocs al parc de les Planes","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/0/JGC-190404_0063.jpg/8fee813d-2906-06ba-b2e0-5b40900d5709?t=1703232952351","false","","","Vista aèria de la nova zona de jocs del parc","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1+%2816%29.jpg/4b5f24de-8177-86f4-b07b-6f9361ae6d58?t=1703232952351","true","","","Vista aèria de la nova zona de jocs del parc","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7854496/JGC-190404_09910.jpg/b180db7c-3cfb-4115-9aef-512d148a7709?t=1703232952352","true","","","Detall de la zona de tobogans","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7854496/JGC-190404_09913.jpg/32246cc4-4232-4b89-b369-1c69ede648fe?t=1703232952352","true","","","Detall d'un altra de les zones de joc","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7854496/JGC-190404_09921.jpg/0aa730e9-5b08-40d3-a05c-e5f014799d55?t=1703232952352","true","","","Perspectiva dels diferents elements de joc al voltant de la xemeneia","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7854496/JGC-190504_00111.jpg/40d28883-31da-4760-a42d-d64c0b293e1f?t=1703232952352","true","","","Zona de jocs des de fora del parc","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7854496/JGC-190504_00128.jpg/d4957743-edd4-4ff2-a7a7-7258df48db99?t=1703232952352","true","","","Perspectiva de la zona de jocs","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7854496/JGC-190504_00134.jpg/fcea9592-d0df-4494-a6ec-71e5de020fdc?t=1703232952352","true","","","Perspectiva de la zona de jocs","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7854496/JGC-190504_00145.jpg/6375d3d2-d61e-4b56-b7c7-4cd63ea3981f?t=1703232952352","true","","","Zona de tobogans i escalada","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/7854496/JGC-190504_00149.jpg/cf471129-54fa-433d-9e2b-131c717d4f48?t=1703232952352","true","","","Zona d'ombra","","Foto: Joan Guillamat","","

Aquesta nova àrea de jocs es converteix en l’element central del parc, on veïns i veïnes es relacionen. Tot el conjunt gira a l'entorn de la xemeneia de l’antiga bòbila i el disseny s’ha fet tenint en compte criteris d’inclusivitat i sostenibilitat.

","

AMB

Ajuntament de L' Hospitalet de Llobregat

","","","","","","","","","","","","2.1051536","41.36796","EQUIP AMB: Sara Arguedas, Jaume Fornés, Jordi Martínez, Paco Sánchez, Miquel Àngel Soriano-Montagut.","http://www.amb.cat/documents/11656/7854496/principal.jpg/e2e23445-cf3d-4116-8731-397e62700112?t=1703232952351","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","true","Vista aèria de la nova zona de jocs del parc","Realitzat","","","","2017-03-01T00:00:00.000Z","","","2019-07-04T00:00:00.000Z","L'Hospitalet de Llobregat Eulàlia Codina (AMB) Jona García, Montse Garcia (AMB) HPSA

La nova àrea de jocs infantils inclusius, de forma circular i situada al centre del parc, es configura a través de dues plataformes comunicades mitjançant un gran talús, que aprofita la topografia com una eina més de joc.
La inclusivitat ha estat l’objectiu principal en el seu disseny per aconseguir que tots els infants puguin gaudir-ne. Les estratègies a l’hora de desenvolupar el projecte s’han centrat en: la tria i la disposició de cada un dels elements de joc, la connectivitat de tot l’àmbit, l’ús del paviment de cautxú per aconseguir la màxima accessibilitat, la creació de zones d’estada, la plantació de nou arbrat per garantir zones d’ombra, i la senyalització de l’equipament.
La sostenibilitat és un altre punt destacable. Les principals mesures adoptades són mínims moviments de terra i recollida de l’aigua de la pluja mitjançant dues grans franges drenants que la infiltren al terreny.
La proposta vol ser una estratègia per atraure els veïns i posar en valor aquest gran pulmó verd de l’Hospitalet, que és el parc de les Planes.
 

EQUIP AMB: Sara Arguedas, Jaume Fornés, Jordi Martínez, Paco Sánchez, Miquel Àngel Soriano-Montagut. Àrea de jocs al parc de les Planes

Aquesta nova àrea de jocs es converteix en l’element central del parc, on veïns i veïnes es relacionen. Tot el conjunt gira a l'entorn de la xemeneia de l’antiga bòbila i el disseny s’ha fet tenint en compte criteris d’inclusivitat i sostenibilitat.

","2023-12-22T08:13:18.039Z" "63456c4bfea76f287cac1ace","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/placa-d-antoni-malaret/7580869/11656","Espai públic","Sant Just Desvern","","ca_ES","7580869","","Carrers i places","Realitzat","3.266 m2","","","","","","","Construcciones Pérez Villora","El projecte de la plaça d'Antoni Malaret té l'origen en la recuperació dels jardins de Casa Costa a Sant Just Desvern. Casa Costa era una finca privada que s'havia mantingut tancada a la ciutat. La finca constava d'una casa modernista, de poc interès, i uns jardins quasi abandonats. El 2013 la finca va passar a ser de propietat municipal i es va decidir obrir-la a la ciutat, tot unint als jardins inicials les parcel·les adjacents: un antic pati d'escola i un equipament municipal obsolet.

El projecte consisteix en la creació d'una plaça amb dos espais, l'antic i el nou jardí, units per un recorregut longitudinal. S'enderroquen els murs de la parcel·la, s'obren les vistes sobre el centre cívic de Les Escoles i sobre l'Ateneu, i s'aconsegueix, així, un espai clar i diàfan on tots els equipaments participen entre si.

Al nou jardí, més racional, es concentren les activitats de la plaça. El jardí històric s'aclareix, però se'n mantenen uns exemplars que guarden la memòria, els xiprers, el grup de lledoners i les palmeres, i el conjunt resulta un espai romàntic per al passeig i la contemplació.","Recuperació dels jardins d'una casa modernista per convertir-los en una plaça. ","","Plaça d'Antoni Malaret","Imatge del projecte de remodelació","http://www.amb.cat/documents/11656/7578636/Sant+Just+Desvern_Pla%C3%A7a+Antoni+Malaret.jpg/0fb48048-9252-4d4e-a8f8-d76aa3327f01?t=1554900105000","Adrià Goula","Xavier Nogués (AMB)","600.683,05 €","Olga Méliz, Cristina Sáez, Catalina Montserrat, Sara Arguedas, Mina Sanatgar, Olga Salve (AMB).","","Pàgina web Adrià Goula","http://www.adriagoula.com/","","Pàgina web Adrià Goula","2.0762240886688232","41.38212203979492","Territori","false","","","","","","Plaça d'Antoni Malaret","","","","","Perspectiva d'una de les zones de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7578636/_AG_2411.jpg/b4e2eecc-c8d9-4da7-875f-0f1beee55294?t=1556792041925","Galeria 1","","","Espai de descans i zona de jocs infantils","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7578636/_AG_2413.jpg/5860bfb3-124d-468b-923b-eb03a1397454?t=1556792057937","Galeria 2","","","Perspectiva de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7578636/_AG_2416.jpg/250b367e-e885-4400-8d3e-a059a6b07ca0?t=1556792074945","Galeria 3","","","Un dels espais de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7578636/_AG_2424.jpg/aadf3f0c-46bd-4c82-8c08-75f1593e96e9?t=1556792094111","Galeria 4","","","Un dels espais de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7578636/_AG_2428.jpg/96ba323d-92a1-46d6-838b-900c438d86eb?t=1556792110101","Galeria 5","","","Vista de la zona de jocs infantils","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7578636/_AG_2436.jpg/fc352080-43b8-4c8d-8f32-22a44d9a87c0?t=1556792127047","Galeria 6","","","Vista d'un dels accessos de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7578636/_AG_2442.jpg/85156f99-47d4-4f45-aa47-a9c7dbd79fdf?t=1556792146358","Galeria 7","","","Vista d'un dels accessos de la plaça","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7578636/_AG_2448.jpg/10cf1bd9-70b4-41d3-8a4a-d7df5a9ac182?t=1556792188090","Galeria 8","","","Vista d'un dels accessos de la plaça amb il·luminació nocturna","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7578636/_AG_2459.jpg/0e474913-4910-4cc8-90a5-606a620949c8?t=1556792205958","Galeria 9","","","Vista d'un dels accessos de la plaça amb il·luminació nocturna","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7578636/_AG_2463.jpg/0bda8a0e-129d-43f0-91c4-b57c5d38afc0?t=1556792222315","Galeria 10","","","Detall de la vegetació","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7578636/_AG_2407.jpg/5098c894-80c9-42c2-9365-fd54001bdecc?t=1556792022874","Galeria 11","","2014-04-01T00:00:00.000Z","","","2015-07-01T00:00:00.000Z","Sant Just Desvern Construcciones Pérez Villora El projecte de la plaça d'Antoni Malaret té l'origen en la recuperació dels jardins de Casa Costa a Sant Just Desvern. Casa Costa era una finca privada que s'havia mantingut tancada a la ciutat. La finca constava d'una casa modernista, de poc interès, i uns jardins quasi abandonats. El 2013 la finca va passar a ser de propietat municipal i es va decidir obrir-la a la ciutat, tot unint als jardins inicials les parcel·les adjacents: un antic pati d'escola i un equipament municipal obsolet.

El projecte consisteix en la creació d'una plaça amb dos espais, l'antic i el nou jardí, units per un recorregut longitudinal. S'enderroquen els murs de la parcel·la, s'obren les vistes sobre el centre cívic de Les Escoles i sobre l'Ateneu, i s'aconsegueix, així, un espai clar i diàfan on tots els equipaments participen entre si.

Al nou jardí, més racional, es concentren les activitats de la plaça. El jardí històric s'aclareix, però se'n mantenen uns exemplars que guarden la memòria, els xiprers, el grup de lledoners i les palmeres, i el conjunt resulta un espai romàntic per al passeig i la contemplació. Xavier Nogués (AMB) Olga Méliz, Cristina Sáez, Catalina Montserrat, Sara Arguedas, Mina Sanatgar, Olga Salve (AMB). Plaça d'Antoni Malaret Recuperació dels jardins d'una casa modernista per convertir-los en una plaça. ","2019-07-08T10:12:54.975Z" "63456c4bfea76f287cac1ad1","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/nova-accessibilitat-a-la-llar-d-infants/7588365/11656","Espai públic","Cervelló","","ca_ES","7588365","","Equipaments Educatius","Realitzat","208,43 m2 edificació / 100 m2 urbanització","","","","","","","BIGAS GROUP","El projecte consisteix en la millora de l'accessibilitat entre les diferents construccions que formen la llar d'infants Mestre Puignau, a Cervelló, a fi de complir els requisits normatius de supressió de barreres arquitectòniques i satisfer els requisits funcionals per poder-se desplaçar a cobert entre els diferents àmbits de l'equipament.

Actualment la llar d'infants ocupa un terreny dividit longitudinalment en dues terrasses amb una diferència de cota que oscil·la entre els 2,40 i els 3,00 metres. Al nivell inferior hi ha una casa (xalet) de dues plantes habilitada com a llar d'infants i un annex amb una sala de calderes. Al nivell superior hi ha dos pavellons que completen el programa de l'equipament educatiu.

La llar d'infants compleix a grans trets amb els mínims exigits per la normativa vigent pel que fa a centres de primer cicle d'educació infantil (Decret 282/2006, de 4 de juliol). Està, però, a anys llum dels criteris habituals per a la construcció dels centres de primer cicle que promouen les administracions. 

La solució adoptada per resoldre l'accessibilitat entre els diferents cossos construïts, els espais exteriors de joc i els accessos del conjunt de la llar d'infants mestre Puignau és la construcció d'una passera coberta que connecti els dos pavellons del nivell superior amb la resta d'aules i de programa de la llar d'infants que hi ha a l'edifici xalet. Per això es proposa una construcció a la manera de pont cobert que ajusta, tant exteriorment com interiorment, les seves rasants a les dels pavellons situats en el nivell alt del solar i, a la vegada, es connecta amb la planta primera del xalet tot absorbint el lleuger desnivell.

La passera o pont obert se situa tangencialment al llarg del desnivell existent a la parcel·la, recolzada sobre el mur existent i amb dos pilars circulars nous. És una estructura allargada amb un braç que va a buscar l'accés a la planta primera del xalet. En planta baixa, esdevé un porxo que proporciona ombra al pati de jocs, així com un recorregut a cobert des de l'entrada a la parcel·la fins a l'accés a l'edifici. El nivell del porxo de planta baixa es connecta amb el nivell superior de la passera amb una escala també oberta però coberta. D'aquesta manera se satisfan les necessitats de recorreguts adaptats i protegits de la pluja i del sol. La passera s'integra en l'entorn fent possible que les arbustives i l'arbrat la travessin. En aquest cas la passera deixa de ser coberta i permet que la llum del sol hi entri.

La proposta també inclou la recuperació com a pati de jocs de l'espai esglaonat al front sud de la parcel·la. Per això es vol construir un mur de contenció de formigó en forma de L en planta i que s'alça fins a assolir la cota del nivell superior dels pavellons. Aquest nou pati es destina al pavelló situat més al sud, de manera que en un futur es puguin transformar les finestres de la seva façana en balconeres i aconseguir així una façana transitiva.

Finalment, es preveu que aquest pont passera pugui connectar amb la futura ampliació de la llar d'infants, que se situaria perpendicularment amb façana a la plaça Mestre Puignau.","Millora de l'accessibilitat entre els diferents espais de la llar d'infants. ","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/7583756/Cervello_Accessos+llar+d_infants.jpg/b3f7f192-d31d-4e8b-b7bf-6279fd2cc736?t=1554987678000","","Mateu Barba, Sergi Serra, Marta Adroer","235.000,00 €","Pere Ollé (TRAM), Ferran Trèmols, Lluís Escudero (OTHERSTRUCTURES)","","Pàgina web Mateu Barba","http://mateubarbaarquitectes.cat/","","Pàgina web Mateu Barba","Pàgina web Sergi Serra & Marta Adroer","http://www.sergiserramartaadroer.cat","","Pàgina web Sergi Serra & Marta Adroer","1.9580650329589844","41.39705276489258","Territori","false","","","","","","Nova accessibilitat a la llar d'infants","","","","","","","Eugeni Pons","http://www.amb.cat/documents/11656/7583756/Barba_Serrat-rampa-EugeniPons-08.jpg/c7ba0f5b-3a3f-405d-a963-b56f97f3ca44?t=1557748085147","","","true","","","","Eugeni Pons","http://www.amb.cat/documents/11656/7583756/Barba_Serrat-rampa-EugeniPons-02.jpg/a0fd7f20-159c-474f-bea9-7e742029b568?t=1557747969399","","","true","","","","Eugeni Pons","http://www.amb.cat/documents/11656/7583756/Barba_Serrat-rampa-EugeniPons-01.jpg/542bf457-77d1-4f79-adee-753d8ce1b778?t=1557747952368","","","true","","","","Eugeni Pons","http://www.amb.cat/documents/11656/7583756/Barba_Serrat-rampa-EugeniPons-03.jpg/87afbfdf-e50d-49ca-ba1e-3eb67a7fb6a7?t=1557748001109","","","true","","","","Eugeni Pons","http://www.amb.cat/documents/11656/7583756/Barba_Serrat-rampa-EugeniPons-04.jpg/15eb0b72-faca-4943-b8a8-06e1dd26e0a7?t=1557748017637","","","true","","","","Eugeni Pons","http://www.amb.cat/documents/11656/7583756/Barba_Serrat-rampa-EugeniPons-05.jpg/802beaf7-9e67-4d7e-9b72-db562745035e?t=1557748033579","","","true","","","","Eugeni Pons","http://www.amb.cat/documents/11656/7583756/Barba_Serrat-rampa-EugeniPons-06.jpg/322ae959-1dc3-40cd-bbaf-52cabb1038d2?t=1557748049000","","","true","","","","Eugeni Pons","http://www.amb.cat/documents/11656/7583756/Barba_Serrat-rampa-EugeniPons-07.jpg/762d93cc-579f-46bd-8b21-ad2d677c7d28?t=1557748067000","","","true","","","","Eugeni Pons","http://www.amb.cat/documents/11656/7583756/Barba_Serrat-rampa-EugeniPons-09.jpg/d8c018fc-f338-4563-af93-54858398726c?t=1557748105000","","","true","","","","Eugeni Pons","http://www.amb.cat/documents/11656/7583756/Barba_Serrat-rampa-EugeniPons-10.jpg/02c765dc-a251-45a2-85d3-59d0888eb33e?t=1557748124000","","","true","2017-07-01T00:00:00.000Z","","","2018-09-01T00:00:00.000Z","Cervelló BIGAS GROUP El projecte consisteix en la millora de l'accessibilitat entre les diferents construccions que formen la llar d'infants Mestre Puignau, a Cervelló, a fi de complir els requisits normatius de supressió de barreres arquitectòniques i satisfer els requisits funcionals per poder-se desplaçar a cobert entre els diferents àmbits de l'equipament.

Actualment la llar d'infants ocupa un terreny dividit longitudinalment en dues terrasses amb una diferència de cota que oscil·la entre els 2,40 i els 3,00 metres. Al nivell inferior hi ha una casa (xalet) de dues plantes habilitada com a llar d'infants i un annex amb una sala de calderes. Al nivell superior hi ha dos pavellons que completen el programa de l'equipament educatiu.

La llar d'infants compleix a grans trets amb els mínims exigits per la normativa vigent pel que fa a centres de primer cicle d'educació infantil (Decret 282/2006, de 4 de juliol). Està, però, a anys llum dels criteris habituals per a la construcció dels centres de primer cicle que promouen les administracions. 

La solució adoptada per resoldre l'accessibilitat entre els diferents cossos construïts, els espais exteriors de joc i els accessos del conjunt de la llar d'infants mestre Puignau és la construcció d'una passera coberta que connecti els dos pavellons del nivell superior amb la resta d'aules i de programa de la llar d'infants que hi ha a l'edifici xalet. Per això es proposa una construcció a la manera de pont cobert que ajusta, tant exteriorment com interiorment, les seves rasants a les dels pavellons situats en el nivell alt del solar i, a la vegada, es connecta amb la planta primera del xalet tot absorbint el lleuger desnivell.

La passera o pont obert se situa tangencialment al llarg del desnivell existent a la parcel·la, recolzada sobre el mur existent i amb dos pilars circulars nous. És una estructura allargada amb un braç que va a buscar l'accés a la planta primera del xalet. En planta baixa, esdevé un porxo que proporciona ombra al pati de jocs, així com un recorregut a cobert des de l'entrada a la parcel·la fins a l'accés a l'edifici. El nivell del porxo de planta baixa es connecta amb el nivell superior de la passera amb una escala també oberta però coberta. D'aquesta manera se satisfan les necessitats de recorreguts adaptats i protegits de la pluja i del sol. La passera s'integra en l'entorn fent possible que les arbustives i l'arbrat la travessin. En aquest cas la passera deixa de ser coberta i permet que la llum del sol hi entri.

La proposta també inclou la recuperació com a pati de jocs de l'espai esglaonat al front sud de la parcel·la. Per això es vol construir un mur de contenció de formigó en forma de L en planta i que s'alça fins a assolir la cota del nivell superior dels pavellons. Aquest nou pati es destina al pavelló situat més al sud, de manera que en un futur es puguin transformar les finestres de la seva façana en balconeres i aconseguir així una façana transitiva.

Finalment, es preveu que aquest pont passera pugui connectar amb la futura ampliació de la llar d'infants, que se situaria perpendicularment amb façana a la plaça Mestre Puignau. Mateu Barba, Sergi Serra, Marta Adroer Pere Ollé (TRAM), Ferran Trèmols, Lluís Escudero (OTHERSTRUCTURES) Nova accessibilitat a la llar d'infants Millora de l'accessibilitat entre els diferents espais de la llar d'infants. ","2022-06-10T10:18:25.182Z" "63456c4bfea76f287cac1ad4","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-de-la-costeta/7589563/11656","territori.espai_public","Begues","Montserrat Periel, Sara Ferrer, Joan Castellví (AMB)","Natalia Castaños (AMB)","","false","","1.210.886,52 €","Rogasa","

El parc metropolità de la Costeta està ubicat a Begues, dins d’una zona de bosc mediterrani, en un turó de 30 metres de desnivell. El projecte de parc reconeix el caràcter natural específic dels diversos àmbits existents, conseqüència de la seva orientació, topografia, geologia i memòria del lloc: la garriga, la solana, l’obac, les feixes, el rocallam i el Grec. La preservació del caràcter natural del lloc és el punt de partida de la intervenció. 

El nou parc permet una nova manera de recórrer, viure i gaudir d’un espai forestal ja existent, on es prioritzen les espècies autòctones i es potencia un espai de connectivitat entre els barris que l’envolten i el centre de Begues. Un parc per passejar-hi, amb recorreguts lineals accessibles i dreceres, o amb les mateixes activitats recreatives que s’hi inclouen: tobogans de baixada per l’obac ajustats a la topografia com la llera d’un petit rierol, i el bosc de grimpar com un conjunt d’antics troncs romanents. Al llarg dels recorreguts es reconeixen punts singulars i es consoliden murets a les antigues feixes, que conformen petites zones d’estada.

El tractament del perímetre del parc, en la trobada amb els carrers contigus, es resol amb murs de contenció d’acer Corten on l’atalussat natural no és possible. 
El projecte del parc de la Costeta executat és la primera fase del projecte complet que, en fases posteriors, inclourà  la totalitat dels recorreguts i accessos, i la consolidació dels àmbits projectats del conjunt del bosc.

","ca_ES","

7.890 m2

","Parcs i jardins","7589563","Territori","Parc de la Costeta","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/_DSC1181.jpg/7bde3c5b-57ff-4cc3-82ab-06ab6d9ed289?t=1706015594181","true","","","Rampa d'accés al parc","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/01_DSC4214.jpg/334cb143-9f41-4695-80bd-64e1afa520cd?t=1706015594181","true","","","Accés al parc","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/02_DSC4199.jpg/f2089309-beae-4c4e-a651-6ae4dcada25d?t=1706015594181","true","","","Accés al parc","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/03_DSC1116.jpg/054ffbcf-0ee1-48af-ba1d-548b0ade3a38?t=1706015594181","true","","","Accés al parc","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/_DSC1678.jpg/ce3562c8-789c-4c1f-849d-b315441b00b3?t=1706015594181","true","","","Nena llençant-se per un tobogan","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/06_DSC1286.jpg/58aebcb5-61a0-4d47-98f0-2df27f0e28bc?t=1706015594181","true","","","Un dels tobogans del parc","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/07_DSC3787.jpg/c1b10a0c-488a-4907-ad6f-f1846126dbb6?t=1706015594181","true","","","Escala i tobogan","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/08_DSC4231.jpg/b0c97ac2-716a-42f8-93e5-dee0122816ab?t=1706015594181","true","","","Nen en un dels tobogans del parc","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/_DSC1632.jpg/4d860d0c-d916-46d9-9ba4-5df08c8b83f9?t=1706015594181","true","","","Persones que caminen pel parc","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/0/Costeta+1.jpg/12707da7-1b03-e575-7c02-7b4fc6025878?t=1706015594181","true","","","Escales que donen accés als diferents nivells del parc","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/10_DSC4085.jpg/225d81b9-37c9-460b-9ce3-afdf078276fd?t=1706015594181","true","","","Escales i camins","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/11_DSC3969.jpg/67258007-eac1-4b65-b5b6-26771679d0e5?t=1706015594181","true","","","Camí d'accés al parc amb la senyalització a la dreta","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/12_DSC3713.jpg/7b85358c-8f99-412d-9e22-6a44a5e5c383?t=1706015594181","true","","","Escales d'accés","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/14_DSC1248.jpg/398b6a9a-e05f-45f5-a081-86ef5d60f767?t=1706015594181","true","","","Camí amb ombra","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/15_DSC3721.jpg/60a71b31-60a1-4d07-8bc8-13cc4d3eee41?t=1706015594181","true","","","Una de les zones del parc","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/_DSC1820.jpg/0cbe6ada-60ac-478c-a935-612fd44b7491?t=1706015594181","true","","","Zona de jocs infantils","","Foto: Santiago Periel","","

 El parc preserva el caràcter propi del bosc mediterrani. Un itinerari pel bosc organitza diferents activitats: jocs infantils, zones de descans i un bosc d’enfilar-se.

","

AMB

Ajuntament de Begues

","","","","","","","","","","","","1.917534","41.33118","EQUIP AMB: Sara Arguedas, Jordi Bardolet, Cristina Magallón, Alvaro Sainz.
EQUIP EXTERN: Bosch&Ventayol, Pi Enginyeria Civil i Urbanisme","http://www.amb.cat/documents/11656/7589169/Principal/8a8eaded-ec68-4629-986d-cba6c3101469?t=1706015594181","","Foto: Santiago Periel","Foto: Santiago Periel","true","Imatge del projecte realitzat","Realitzat","","","","2016-12-01T00:00:00.000Z","","","2019-12-17T00:00:00.000Z","Begues Natalia Castaños (AMB) Montserrat Periel, Sara Ferrer, Joan Castellví (AMB) Rogasa

El parc metropolità de la Costeta està ubicat a Begues, dins d’una zona de bosc mediterrani, en un turó de 30 metres de desnivell. El projecte de parc reconeix el caràcter natural específic dels diversos àmbits existents, conseqüència de la seva orientació, topografia, geologia i memòria del lloc: la garriga, la solana, l’obac, les feixes, el rocallam i el Grec. La preservació del caràcter natural del lloc és el punt de partida de la intervenció. 

El nou parc permet una nova manera de recórrer, viure i gaudir d’un espai forestal ja existent, on es prioritzen les espècies autòctones i es potencia un espai de connectivitat entre els barris que l’envolten i el centre de Begues. Un parc per passejar-hi, amb recorreguts lineals accessibles i dreceres, o amb les mateixes activitats recreatives que s’hi inclouen: tobogans de baixada per l’obac ajustats a la topografia com la llera d’un petit rierol, i el bosc de grimpar com un conjunt d’antics troncs romanents. Al llarg dels recorreguts es reconeixen punts singulars i es consoliden murets a les antigues feixes, que conformen petites zones d’estada.

El tractament del perímetre del parc, en la trobada amb els carrers contigus, es resol amb murs de contenció d’acer Corten on l’atalussat natural no és possible. 
El projecte del parc de la Costeta executat és la primera fase del projecte complet que, en fases posteriors, inclourà  la totalitat dels recorreguts i accessos, i la consolidació dels àmbits projectats del conjunt del bosc.

EQUIP AMB: Sara Arguedas, Jordi Bardolet, Cristina Magallón, Alvaro Sainz.
EQUIP EXTERN: Bosch&Ventayol, Pi Enginyeria Civil i Urbanisme Parc de la Costeta

 El parc preserva el caràcter propi del bosc mediterrani. Un itinerari pel bosc organitza diferents activitats: jocs infantils, zones de descans i un bosc d’enfilar-se.

","2024-01-23T13:10:19.407Z" "63456c4bfea76f287cac1ad7","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/centre-civic-palmira-domenech/7590406/11656","territori.espai_public","El Prat de Llobregat","Carlos Llinás (AMB)","Carlos Llinás (AMB)
Direcció d'execució: Mònica Mauricio (AMB)","","false","","4.053.965,38 €","GrupMas","

L'ajuntament va plantejar la necessitat d’allotjar un centre cívic, en una nau existent de la seva propietat utilitzada com arxiu i magatzem, que caldrà reformar totalment, mantenint únicament l'estructura de pilars i forjats reticulars de formigó.

El programa funcional alberga a més de l’arxiu municipal, un vestíbul de trobada i exposicions, diverses sales polivalents, espais i tallers per la gent gran, aules específiques i de noves tecnologies, taller de cuina, espais de dansa i lectura, despatxos per a entitats i dependències municipals de serveis socials

Es proposa una nova organització, en què l'arxiu passa d'ocupar la superfície de la planta tercera a distribuir-se en planta baixa i dues, en un cos diferenciat que acull també els serveis i ascensors. Aquest fet allibera la resta, i permet organitzar els nivells amb un vestíbul tractat com un passatge interior de circulacions repetit a totes les plantes, des del qual s’accedeix a l’arxiu i als espais de caràcter públic que preveu el programa.

","ca_ES","

3.144,4 m2 (edificació)

626,00 m2 (urbanització)

","Equipaments Socials","7590406","Territori","Centre Cívic Palmira Domènech","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/8305558/_06A7798-CMYK+copia/08f1c0be-c3e0-4461-b06e-0fdac537702a?t=1704807584356","false","","","Imatge general d'una cantonada de l'equipament","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/8305558/_06A7469-CMYK+copia/09f09d51-076a-4556-9a73-2b680696079b?t=1704807584356","true","","","Façana principal de l'equipament amb vista a la pista esportiva de davant","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/8305558/_06A7513-CMYK+copia/ebb4a575-b424-48be-90c5-67f7fb385f25?t=1704807584356","true","","","Vista de l'equipament amb l'entorn del barri","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/8305558/_06A7390-CMYK+copia/bfc420f1-e20f-4b3a-bff7-4108ed06d42f?t=1704807584356","true","","","Façana de l'edifici","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/8305558/_06A7623-CMYK+copia/ee313342-51cf-4583-9af9-e63ebe77786c?t=1704807584356","true","","","Interior de l'equipament","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2.jpg/fbd697ae-1196-9ae7-1657-84b6ead7478e?t=1704807584356","false","","","Composició de dues imatge de l'exterior de l'edifici","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/8305558/_06A7758-CMYK+copia/65fbbdc8-64b4-4901-8cc1-b7683a0814fe?t=1704807584356","true","","","Escales i rebedor de l'equipament","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/8305558/_06A7361-CMYK+copia/8b8241bd-d961-463e-9c14-1ecad82e10a7?t=1704807584356","true","","","Espai de descans de l'equipament amb butaques y taules","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/0/3+%281%29.jpg/4eb8dde0-a05b-2eba-e4a2-42e654736820?t=1704807584356","false","","","Espai interior i exterior de l'equipament","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/8305558/_06A7332-CMYK+copia/531a6ef9-b107-4118-a1a7-aeb71e084d12?t=1704807584356","true","","","Escales de l'equipament","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/8305558/_06A7615-CMYK+copia/c0195bf8-d99f-4aef-916d-d42c64655d13?t=1704807584356","true","","","Terrasa de l'equipament amb taules","","Foto: Marcela Grassi","","

De l’edifici industrial i d’oficines construït el 1977, només se’n manté l’estructura de formigó per fer possible la transformació en centre cívic. L’edifici s’organitza des d’un vestíbul central, entre l’arxiu municipal de tres plantes- i la resta d’espais: sala polivalent, llar de gent gran, serveis socials, aules, tallers, etc.

","

AMB

Ajuntament del Prat de Llobregat

","","","","","","","","","","","","2.0899882","41.321774","EQUIP AMB: Susana Casino, Tamie Delgadillo, Ferran Roca
EQUIP EXTERN: Joan Gonzalez Gou, Martí Cabestany i Puértolas, PFP, disseny","http://www.amb.cat/documents/11656/8305558/_06A7798-CMYK+copia/08f1c0be-c3e0-4461-b06e-0fdac537702a?t=1704807584356","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","true","Imatge general d'una cantonada de l'equipament","Realitzat","","","","2017-03-01T00:00:00.000Z","","","2019-04-11T00:00:00.000Z","El Prat de Llobregat Carlos Llinás (AMB)
Direcció d'execució: Mònica Mauricio (AMB) Carlos Llinás (AMB) GrupMas

L'ajuntament va plantejar la necessitat d’allotjar un centre cívic, en una nau existent de la seva propietat utilitzada com arxiu i magatzem, que caldrà reformar totalment, mantenint únicament l'estructura de pilars i forjats reticulars de formigó.

El programa funcional alberga a més de l’arxiu municipal, un vestíbul de trobada i exposicions, diverses sales polivalents, espais i tallers per la gent gran, aules específiques i de noves tecnologies, taller de cuina, espais de dansa i lectura, despatxos per a entitats i dependències municipals de serveis socials

Es proposa una nova organització, en què l'arxiu passa d'ocupar la superfície de la planta tercera a distribuir-se en planta baixa i dues, en un cos diferenciat que acull també els serveis i ascensors. Aquest fet allibera la resta, i permet organitzar els nivells amb un vestíbul tractat com un passatge interior de circulacions repetit a totes les plantes, des del qual s’accedeix a l’arxiu i als espais de caràcter públic que preveu el programa.

EQUIP AMB: Susana Casino, Tamie Delgadillo, Ferran Roca
EQUIP EXTERN: Joan Gonzalez Gou, Martí Cabestany i Puértolas, PFP, disseny Centre Cívic Palmira Domènech

De l’edifici industrial i d’oficines construït el 1977, només se’n manté l’estructura de formigó per fer possible la transformació en centre cívic. L’edifici s’organitza des d’un vestíbul central, entre l’arxiu municipal de tres plantes- i la resta d’espais: sala polivalent, llar de gent gran, serveis socials, aules, tallers, etc.

","2024-01-09T13:36:58.447Z" "63456c4bfea76f287cac1ada","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/connexio-a-la-riera-de-can-carletes/7589522/11656","Espai públic","Santa Coloma de Cervelló","","ca_ES","7589522","","Parcs i jardins","Realitzat","3,255 m2","","","","","","","VORACYS. Construcciones y Servicios","El projecte preveu connectar el parc dels Cirerers amb el camí que segueix aigües avall la riera, integrant-lo dins la lògica del propi parc. Es formalitza una pista de pilota a l'encapçalament de la riera que implica  la reconducció de la llera existent. Es connecta el parc a  la ‘plaça de la palmera', la qual es preveu urbanitzar en una segona fase.","Diverses noves connexions a la riera de Can Carletes.","","Connexió a la riera de Can Carletes","false","Imatge del projecte realitzat","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-09-SG1953_1002_ppal/7c8b6299-9922-4aa2-b28a-9265b6d3dbb2?t=1574077713978","Simón García","Isidre Santacreu","469.861,23 €","Eva Blanco, Miguel Angel Gago (TYPSA), Marta Badenas (PROISOTEC), Sandra Moliner, Ada Coll, Albert Rabaza, Víctor Navarro (despatx Isidre Santacreu)","","Pàgina web Isidre Santacreu","http://santacreu-moliner.com/","","Pàgina web Isidre Santacreu","2.0182600021362305","41.37093734741211","Territori","false","","","","","","Connexió a la riera de Can Carletes","","","","Vista general de Can Carletes","Vista general de Can Carletes","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-01-SG1953_2317/0e75f4eb-a7a1-4248-a33a-09e5e7634a67?t=1574072327000","Vista general de Can Carletes","","false","Connexió de la riera de Can Carletes","Connexió de la riera de Can Carletes","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-06-SG1953_2468/a194306b-a558-46bf-add2-5ae104908031?t=1574074496000","Can Carletes","","false","Connexió de Can Carletes","Visió general de Can Carletes","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-11-SG1953_5478-2/f8f03a73-fb50-4fdb-84ac-423cba025a01?t=1574075168000","Can Carletes","","false","Connexió de Can Carletes","Connexió de Can Carletes","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-07-SG1953_1033/de2543a1-ae14-47d9-bf48-27c1557bab9d?t=1574074717000","Can Carletes","","false","Zona de pas de la connexió de Can Carletes","Zona de pas de la connexió de Can Carletes","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-10-SG1953_5455/64277797-e625-4a22-9346-88408e5e779a?t=1574075132000","Can Carletes","","false","Can Carletes","Detall de la connexió de Can Carletes","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-02-SG1953_2501-2/8020a781-9115-4846-bf2e-8da3ba87c69f?t=1574074080000","Can Carletes","","false","Escales de Can Carletes","Escales de Can Carletes","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-05-SG1953_2450/f0ac0455-4f79-4cb1-9e62-890f2edad462?t=1574074280000","Escales de Can Carletes","","false","Camí de vianants de Can Carletes","Camí de vianants de Can Carletes","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-08-SG1953_0970-2/616287c3-fcf7-4ccc-90b2-e39be27b6509?t=1574075025000","Camí de vianants de Can Carletes","","false","Vista general de Can Carletes","Vista general de Can Carletes","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-05-SG1953-Drone-5/b8d4fd16-7dae-4522-ae95-7396f143cb61?t=1574074318000","Vista general de Can Carletes","","false","Vista aèria de Can Carletes","Vista aèria de Can Carletes","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-01-SG1953-Drone-1/c16af36b-109a-4fd6-aa78-e0668bea41f2?t=1574073183000","Vista aèria de Can Carletes","","false","Vista aèria de Can Carletes","Vista aèria de Can Carletes","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-06-SG1953-Drone-6/d190ac54-0187-4de8-8e8d-45b3bb1de157?t=1574074662000","Vista aèria de Can Carletes","","false","Espai central de Can Carletes","Vista aèria de l'espai central de Can Carletes","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-07-SG1953-Drone-7/5938de6a-d278-4df0-b6df-4b80d5f58288?t=1574074963000","Vista àeria de Can Carletes","","false","Can Carletes de nit","Can Carletes de nit","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-15-SG1953_5528-2/28589a18-ef44-4035-a5a7-2a365ac3f6a8?t=1574075356000","Can Carletes de nit","","false","Can Carletes de nit","Can Carletes de nit","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-14-SG1953_5522/39d514ee-80af-4547-ba40-709ab66e0c62?t=1574075311000","Can Carletes de nit","","false","Can Carletes de nit","Can Carletes de nit","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-12-SG1953_5495-2/917aa371-e2cf-4f4e-8147-416f41bf1b05?t=1574075226000","Can Carletes de nit","","false","Escales de Can Carletes de nit","Escales de Can Carletes de nit","","Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/8468053/Can+Lluc-13-SG1953_5511-2/90a27df2-a5ee-4495-b76e-27199d99b9d8?t=1574075269000","Escales de Can Carletes de nit","","false","2017-07-01T00:00:00.000Z","","","2019-03-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Cervelló VORACYS. Construcciones y Servicios El projecte preveu connectar el parc dels Cirerers amb el camí que segueix aigües avall la riera, integrant-lo dins la lògica del propi parc. Es formalitza una pista de pilota a l'encapçalament de la riera que implica  la reconducció de la llera existent. Es connecta el parc a  la ‘plaça de la palmera', la qual es preveu urbanitzar en una segona fase. Isidre Santacreu Eva Blanco, Miguel Angel Gago (TYPSA), Marta Badenas (PROISOTEC), Sandra Moliner, Ada Coll, Albert Rabaza, Víctor Navarro (despatx Isidre Santacreu) Connexió a la riera de Can Carletes Diverses noves connexions a la riera de Can Carletes.","2022-05-18T08:21:04.537Z" "63456c4bfea76f287cac1add","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/biblioteca-a-l-edifici-del-moli/7588448/11656","territori.espai_public","Molins de Rei","Antonio Montes (AMB)","Antonio Montes (AMB)
Direcció d'execució: Mireia Diaz, Maria Sánchez (AMB)","","false","

Seleccionada, Premis Catalunya Construcció 2020

Finalista, Premis FAD 2020

","3.537.942 €
957.222€ (consolidació estructural)
560.246 € (equipament )","Cots i Claret SL, Grup Mas Constructors","

El projecte de la biblioteca a l’edifici del Molí de Molins de Rei se situa a l’antiga fàbrica de teixits Ferrer i Mora, del 1858.

Pel que fa a la distribució del programa , la biblioteca s’ha ubicat en les dues plantes superiors de l’edifici. Un futur equipament ocuparà la resta de la planta baixa i de la primera planta. Aquesta situació defineix una nova secció de la coberta, que recupera el perfil original i les terrasses de la fàbrica, incorpora la il·luminació natural i permet gaudir de les vistes des d’aquesta planta.

El fet que el passeig del Terraplè no segueixi la traça del Molí, ha deixat aquest edifici en una posició estranya, però a la vegada sorprenent. Així, la façana sud s’ha convertit en un element visual de referència de la fàbrica. L’antic tester, pràcticament cec, es transforma en una galeria que filtra la llum cap a l’interior, tamisada per un mur de gelosia de ceràmica i vidre. Dins d’aquest espai, hi ha una zona de lectura exterior, l’escala d’emergència i els accessos del futur equipament municipal.

El nucli de comunicacions verticals i els elements d’instal·lacions s’emplacen al centre de l’edifici. Aquest nucli obert, que comunica les diferents seccions, té un sistema de passeres creuades al voltant d’una escala penjada del sostre que facilita la comprensió immediata de l’edifici a través de les relacions visuals i les transparències que s’estableixen entre els diferents nivells. S’han conservat les empremtes i textures del passat en els murs i les irregularitats on es fermaven politges i corretges. 

El projecte se centra en la restauració del materials de façana i la recuperació de l’estructura original interior diàfana de volta suportada per columnes de ferro colat sobre les quals recolzen bigues de fusta.

Una part del soterrani s’ha incorporat a la planta baixa, per deixar veure les antigues galeries, incloent-hi la turbina doble original de la fàbrica, que va ser descoberta durant les obres.

","ca_ES","

2.004 m2

","Equipaments Culturals","7588448","Territori","Biblioteca a l'edifici del Molí","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/0/El_Moli_F5-0865_02.jpg/96c784d8-ff8d-21e5-9d50-d77893799af3?t=1703235193548","false","","","Imatge d'una de les façanes de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_1/52ccfcd0-9b60-43c3-bd46-7ca70703f8f6?t=1703235193548","false","","","Vista aerea de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_2/b43444fe-6788-4cc4-b488-6edb4d96d21a?t=1703235193548","false","","","Imatge exterior del projecte realitzat","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_4/9fb919b8-8e0c-4000-a819-6b9a17e1d2e4?t=1703235193548","false","","","Imatge de l'entrada de l'edifci","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1+%282%29.jpg/96af7e1e-4b56-36bf-244d-fe08b376bae5?t=1703235193549","false","","","Imatge de la zona de d'escales","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_7/e98c74c1-3003-40cf-88c1-7fa055c54e01?t=1703235193549","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_13/d2b5c2c3-26b5-4244-9364-6a13fdf7379c?t=1703235193549","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","©Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_16/df56e7cc-9e88-4c67-9eb4-004962a6afd8?t=1703235193549","false","","","Interior de l'edifici","","©Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_6/6b2e42a1-2718-4b1a-ad2f-4f70b88a1163?t=1703235193549","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_20/0952e5c1-12e8-40e3-995e-da58e65e7625?t=1703235193549","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_8/931f0068-77d1-4e20-9740-faa32f6f9fd2?t=1703235193549","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_10/e86aca75-e3ad-4ab5-9a89-8bd3ad08bf9f?t=1703235193549","false","","","Escales interior de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_12/aff07da5-4222-4620-8ae0-f32ae9e133d9?t=1703235193549","false","","","Escales interior de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_14/396d3c7f-f60c-4120-8a1a-2e5bf8198af2?t=1703235193549","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2+%281%29.jpg/dcfeff5d-ecc3-460c-08ee-bd051ce85a68?t=1703235193549","false","","","Imatge de la zona de terrassa i escales","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_15/5396f3da-e049-48bb-8fed-ba600691d91f?t=1703235193549","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_9/42f795c5-e00e-4e5b-9daf-215f93ad47ea?t=1703235193549","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_17/a0c914dc-1ba1-4d2c-a0a0-6916a12f2e08?t=1703235193549","false","","","Interior de l'edifici","","Foto: Jordi Surroca","","

La nova biblioteca se situa a l’antiga fàbrica de teixits Ferrer i Mora, del 1858. Es recupera l’estructura original interior de columnes de ferro colat sobre les quals es recolzen les bigues de fusta que suporten les voltes del forjat. També es restaura la façana i es renova la coberta, que recupera el perfil original i les terrasses de la fàbrica i alhora ofereix il·luminació natural.

","

AMB

Ajuntament de Molins de Rei

","","","","","","","","","","http://www.jordisurroca.com","","2.014804","41.413105","EQUIP AMB: Paula Beltrán, Rosa Bertran, Marta Juanola, Irene Puig
EQUIP EXTERN: Eskubi-Turró Arq, ICA Grupo, Mur arquitectura, PFP, disseny","http://www.amb.cat/documents/11656/9153239/el_moli_0/7d972f4f-4aa0-4790-8405-edf613a5dad4?t=1703235193548","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","false","Imatge del projecte realitzat","Realitzat","","","","2016-04-01T00:00:00.000Z","","","2019-05-09T00:00:00.000Z","Molins de Rei Antonio Montes (AMB)
Direcció d'execució: Mireia Diaz, Maria Sánchez (AMB) Antonio Montes (AMB) Cots i Claret SL, Grup Mas Constructors

El projecte de la biblioteca a l’edifici del Molí de Molins de Rei se situa a l’antiga fàbrica de teixits Ferrer i Mora, del 1858.

Pel que fa a la distribució del programa , la biblioteca s’ha ubicat en les dues plantes superiors de l’edifici. Un futur equipament ocuparà la resta de la planta baixa i de la primera planta. Aquesta situació defineix una nova secció de la coberta, que recupera el perfil original i les terrasses de la fàbrica, incorpora la il·luminació natural i permet gaudir de les vistes des d’aquesta planta.

El fet que el passeig del Terraplè no segueixi la traça del Molí, ha deixat aquest edifici en una posició estranya, però a la vegada sorprenent. Així, la façana sud s’ha convertit en un element visual de referència de la fàbrica. L’antic tester, pràcticament cec, es transforma en una galeria que filtra la llum cap a l’interior, tamisada per un mur de gelosia de ceràmica i vidre. Dins d’aquest espai, hi ha una zona de lectura exterior, l’escala d’emergència i els accessos del futur equipament municipal.

El nucli de comunicacions verticals i els elements d’instal·lacions s’emplacen al centre de l’edifici. Aquest nucli obert, que comunica les diferents seccions, té un sistema de passeres creuades al voltant d’una escala penjada del sostre que facilita la comprensió immediata de l’edifici a través de les relacions visuals i les transparències que s’estableixen entre els diferents nivells. S’han conservat les empremtes i textures del passat en els murs i les irregularitats on es fermaven politges i corretges. 

El projecte se centra en la restauració del materials de façana i la recuperació de l’estructura original interior diàfana de volta suportada per columnes de ferro colat sobre les quals recolzen bigues de fusta.

Una part del soterrani s’ha incorporat a la planta baixa, per deixar veure les antigues galeries, incloent-hi la turbina doble original de la fàbrica, que va ser descoberta durant les obres.

EQUIP AMB: Paula Beltrán, Rosa Bertran, Marta Juanola, Irene Puig
EQUIP EXTERN: Eskubi-Turró Arq, ICA Grupo, Mur arquitectura, PFP, disseny Biblioteca a l'edifici del Molí

La nova biblioteca se situa a l’antiga fàbrica de teixits Ferrer i Mora, del 1858. Es recupera l’estructura original interior de columnes de ferro colat sobre les quals es recolzen les bigues de fusta que suporten les voltes del forjat. També es restaura la façana i es renova la coberta, que recupera el perfil original i les terrasses de la fàbrica i alhora ofereix il·luminació natural.

","2023-12-22T08:50:39.492Z" "63456c4bfea76f287cac1ae3","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/passarel-la-sobre-la-riera-comerc/10656551/11656","territori.espai_public_rius","Sant Feliu de Llobregat","Aida Munsó, Francisco Javier Navarro (AMB)","Aida Munsó, Francisco Javier Navarro (AMB)","","false","","238.207 €","Freyssinet","

L'àmbit d'actuació és el tram del camí del riu Llobregat que coincideix amb la desembocadura del canal sobreeixidor de la riera de Comerç dins el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat.

El projecte forma part d'una estratègia global de recuperació ambiental i promoció de l'ús social de l'espai fluvial del riu Llobregat. Amb la voluntat de donar continuïtat al recorregut de vianants i bicicletes al llarg del riu, i alhora reforçar l'estratègia de recuperació ambiental de l'entorn natural, l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat encarrega la redacció d'aquest projecte.

La passarel·la dona continuïtat al camí del marge esquerre del riu Llobregat i s'incorpora un pas sobre el canal sobreeixidor de la riera de Comerç, que abans no existia. La passarel·la s'ubica aigües amunt del canal del sobreeixidor, amb una petita desviació respecte a l'alineació del camí existent que anava paral·lel a la llera del riu. El traçat es redefineix i forma una corba, que minimitza el pendent del camí i garanteix l'accés a la passarel·la, ja que aquesta se situa a 70 cm per sobre del nivell del camí existent. Així doncs, amb la construcció de la passarel·la es millora la connectivitat entre municipis per a vianants i bicicletes a través de la xarxa de camins del riu Llobregat.

","ca_ES","

1.725 m2

","Espais fluvials","10656551","Territori","Passarel·la sobre la riera Comerç","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/10656408/02_passarella/7dc0666c-94d7-406c-a19c-a5f4ca8776b7?t=1705051904607","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/10656408/03_passarella/d225a3aa-e9b0-4b32-94ea-a65d5043a9ba?t=1705051904607","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/10656408/04_passarella/ed436a6a-7181-45d9-beb9-c585766d58ac?t=1705051904607","true","","","","","Foto: Adrià Goula","","

Aquesta passarel·la damunt del sobreeixidor de la riera de Comerç dona continuïtat al camí del marge esquerre del riu Llobregat. Es millora la connectivitat intermunicipal per a vianants i bicicletes i es reforça la xarxa de camins fluvials.

","

AMB

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","2.025194","41.38675","EQUIP AMB: Montserrat Arbiol, Sara Arguedas, Eloi Artau
EQUIP EXTERN: CTP 1999","http://www.amb.cat/documents/11656/10656408/01_imatge+impacte/13eb7551-a831-40a9-bb59-9607a73b3a6c?t=1705051904607","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","true","","Realitzat","","","","2015-11-01T00:00:00.000Z","","","2018-05-22T00:00:00.000Z","Sant Feliu de Llobregat Aida Munsó, Francisco Javier Navarro (AMB) Aida Munsó, Francisco Javier Navarro (AMB) Freyssinet

L'àmbit d'actuació és el tram del camí del riu Llobregat que coincideix amb la desembocadura del canal sobreeixidor de la riera de Comerç dins el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat.

El projecte forma part d'una estratègia global de recuperació ambiental i promoció de l'ús social de l'espai fluvial del riu Llobregat. Amb la voluntat de donar continuïtat al recorregut de vianants i bicicletes al llarg del riu, i alhora reforçar l'estratègia de recuperació ambiental de l'entorn natural, l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat encarrega la redacció d'aquest projecte.

La passarel·la dona continuïtat al camí del marge esquerre del riu Llobregat i s'incorpora un pas sobre el canal sobreeixidor de la riera de Comerç, que abans no existia. La passarel·la s'ubica aigües amunt del canal del sobreeixidor, amb una petita desviació respecte a l'alineació del camí existent que anava paral·lel a la llera del riu. El traçat es redefineix i forma una corba, que minimitza el pendent del camí i garanteix l'accés a la passarel·la, ja que aquesta se situa a 70 cm per sobre del nivell del camí existent. Així doncs, amb la construcció de la passarel·la es millora la connectivitat entre municipis per a vianants i bicicletes a través de la xarxa de camins del riu Llobregat.

EQUIP AMB: Montserrat Arbiol, Sara Arguedas, Eloi Artau
EQUIP EXTERN: CTP 1999 Passarel·la sobre la riera Comerç

Aquesta passarel·la damunt del sobreeixidor de la riera de Comerç dona continuïtat al camí del marge esquerre del riu Llobregat. Es millora la connectivitat intermunicipal per a vianants i bicicletes i es reforça la xarxa de camins fluvials.

","2024-01-12T09:28:56.930Z" "63456c4bfea76f287cac1ae6","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/recuperacio-de-l-entorn-fluvial--fase-1/10659361/11656","Espai públic - Rius","Sant Andreu de la Barca","Jose Alonso (AMB)","Jose Alonso (AMB)","","false","","852.099,18 €","UTE DRIM – Talio","

El projecte desenvolupa millores en la infraestructura verda de Sant Andreu de la Barca, mitjançant un seguit d’intervencions al llarg dels 2.7kms del front fluvial del municipi, basades en la consolidació de la xarxa de camins existents, la creació i senyalització de nous trams de camins i de carril bici, la dotació de zones d’estada i la millora de la qualitat del paisatge.

La construcció d’un accés de vianants a l’entorn del carrer Almeria i carrer i carrer Energia, sumat al nou tram de de carril bici al llarg del carrer Granada, permeten travessar el polígon industrial d’un mode amable i segur, i connectar el centre urbà amb el riu Llobregat.

El camí de servei paral·lel a l’autopista A-2 rep una millora de paviment, i la dotació de zones d’estada amb vegetació. Permet unir la riera de Palau, situada al límit nord del municipi, amb el camí de Josep Pla fins a arribar a la riera de Corbera, connectant espais d’interès, com el pícnic, el Parc de la Solana, la Font de l’Hermano i el pou de glaç.
 
L’arribada al riu es produeix travessant tres passos sota l’autopista AP-2, on s’han dut a terme accions de millora de l’accessibilitat dels usuaris, adequant la pavimentació dels camins, netejant i pintant els murs dels túnels, i instal·lant enllumenat LED diürn, fent així compatible l’ús social inclusiu, amb el desguàs de les rieres.

Totes aquestes actuacions contribueixen de manera significativa a incrementar el potencial socioambientalment de l’entorn fluvial del riu Llobregat, ja que en incrementen la connectivitat ecològica,  ofereixen espais per l’ús social i localment aporten beneficis en la qualitat de vida dels ciutadans de Sant Andreu de la Barca.

","ca_ES","

67.675,00 m²

","Espais fluvials","10659361","Territori","Recuperació de l'entorn fluvial, fase 1","Foto: Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/10658857/02_SAB/c3f64553-89bc-44e6-b5fc-66a5796f30be?t=1710749226199","true","","","","Foto: Judith Casas","","Foto: Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/10658857/03_SAB/1137bdc4-4fc0-4b67-9f5b-33f0e33ec321?t=1710749226199","true","","","","Foto: Judith Casas","","Foto: Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/10658857/04_SAB/84704331-bd99-4215-8e58-2ebfbc0ac1cc?t=1710749226199","true","","","","Foto: Judith Casas","","Foto: Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/10658857/05_SAB/39deb418-5f40-4a14-a9db-2bfd8dc45ab9?t=1710749226200","true","","","","Foto: Judith Casas","","Foto: Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/10658857/06_SAB/9cb383f4-b96a-4690-9aa4-3675619fdeb9?t=1710749226200","true","","","","Foto: Judith Casas","","Foto: Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/10658857/07_SAB/7d2fbc33-bba9-411b-b6f2-142607718eb4?t=1710749226200","true","","","","Foto: Judith Casas","","Foto: Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/10658857/08_SAB/372f036c-de06-4f9c-be33-00bc0128a3dd?t=1710749226200","true","","","","Foto: Judith Casas","","","

La consolidació dels camins i la creació de nous trams de carril bici milloren l'accés des del nucli de la població fins al riu i la connexió amb la xarxa de camins fluvials. Alhora, la incorporació de petites zones d'estada i la recuperació ambiental de l'entorn fan de la visita al riu una experiència més enriquidora.

","

AMB

Ajuntament de Sant Andreu de Gramanet

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","1.9842241","41.443047","EQUIP AMB: Montserrat Arbiol, Eloi Artau, Roberto Martínez, Albert Puigdellívol, Àlvaro Sainz
EQUIP EXTERN: AYESA, Nuno Paiva de Almeida","http://www.amb.cat/documents/11656/10658857/01_impacte/43113457-5ae9-4886-9c68-504205a02a72?t=1710749226199","","Foto: Judith Casas","Foto: Judith Casas","true","","Realitzat","","","","2018-01-01T00:00:00.000Z","","","2020-06-01T00:00:00.000Z","Sant Andreu de la Barca Jose Alonso (AMB) Jose Alonso (AMB) UTE DRIM – Talio

El projecte desenvolupa millores en la infraestructura verda de Sant Andreu de la Barca, mitjançant un seguit d’intervencions al llarg dels 2.7kms del front fluvial del municipi, basades en la consolidació de la xarxa de camins existents, la creació i senyalització de nous trams de camins i de carril bici, la dotació de zones d’estada i la millora de la qualitat del paisatge.

La construcció d’un accés de vianants a l’entorn del carrer Almeria i carrer i carrer Energia, sumat al nou tram de de carril bici al llarg del carrer Granada, permeten travessar el polígon industrial d’un mode amable i segur, i connectar el centre urbà amb el riu Llobregat.

El camí de servei paral·lel a l’autopista A-2 rep una millora de paviment, i la dotació de zones d’estada amb vegetació. Permet unir la riera de Palau, situada al límit nord del municipi, amb el camí de Josep Pla fins a arribar a la riera de Corbera, connectant espais d’interès, com el pícnic, el Parc de la Solana, la Font de l’Hermano i el pou de glaç.
 
L’arribada al riu es produeix travessant tres passos sota l’autopista AP-2, on s’han dut a terme accions de millora de l’accessibilitat dels usuaris, adequant la pavimentació dels camins, netejant i pintant els murs dels túnels, i instal·lant enllumenat LED diürn, fent així compatible l’ús social inclusiu, amb el desguàs de les rieres.

Totes aquestes actuacions contribueixen de manera significativa a incrementar el potencial socioambientalment de l’entorn fluvial del riu Llobregat, ja que en incrementen la connectivitat ecològica,  ofereixen espais per l’ús social i localment aporten beneficis en la qualitat de vida dels ciutadans de Sant Andreu de la Barca.

EQUIP AMB: Montserrat Arbiol, Eloi Artau, Roberto Martínez, Albert Puigdellívol, Àlvaro Sainz
EQUIP EXTERN: AYESA, Nuno Paiva de Almeida Recuperació de l'entorn fluvial, fase 1

La consolidació dels camins i la creació de nous trams de carril bici milloren l'accés des del nucli de la població fins al riu i la connexió amb la xarxa de camins fluvials. Alhora, la incorporació de petites zones d'estada i la recuperació ambiental de l'entorn fan de la visita al riu una experiència més enriquidora.

","2024-03-18T08:04:03.902Z" "63456c4bfea76f287cac1ae9","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/area-de-picnic-de-la-riera-de-pahissa/10658253/11656","territori.espai_public_rius","Sant Joan Despí","","Mireia Monràs (AMB)","","false","","122.106,41 €","Ambientalia","

La reordenació i millora de l'àmbit del pícnic de la riera de Pahissa s'ha dut a terme mitjançant una nova topografia: s'han aportat terres sobrants del municipi per tal de guanyar alçària en el subsòl i així poder plantar-hi arbres, espècies arbustives i plantes herbàcies. Es conformen unes motes que defineixen espacialment el lloc i alhora aporten les condicions ambientals adients per a la plantació d'espècies autòctones.

Per tal de mantenir els usos que s'hi desenvolupen actualment, s'actua tot al voltant de l'àrea, sobretot als límits que toquen les dues grans infraestructures —la fluvial i la viària—, i es deixa l'espai central sense grans modificacions —només les necessàries per arranjar-lo i consolidar-lo. Així doncs, diferenciem tres actuacions.

Una primera actuació s'ha fet a l'esplanada de davant del riu i paral·lela al camí on es concentren les terres per enllaçar amb la mota del camp de tir amb arc. Les cinc motes restants defineixen i reordenen el mobiliari urbà, el mirador i els arbres sense obstaculitzar les vistes i alhora generen un pas intermedi per travessar l'espai amb facilitat. A l'extrem sud, s'adequa la rampa d'accés a la passarel·la que creua la riera de Pahissa amb travesses i baranes de fusta.

Una segona actuació se situa paral·lela a l'A-2 i al costat del camí de servei, on es planta una franja d'arbrat per reduir l'impacte visual i acústic que suposa el pas de la infraestructura viària. El perfil de les motes és asimètric: té un pendent menor al camí i un de més pronunciat al costat del talús de l'autovia, per tal de col·locar-hi l'arbrat, que fa de barrera visual. La plantació d'arbres es complementa amb una cobertura de plantes herbàcies a tota la mota i a la trobada amb el camí s'hi ha fet una rasa per recollir l'aigua, millorar-ne la infiltració i garantir el bon creixement de la vegetació.

Finalment, s'ha dut a terme una actuació a la tanca que limita amb el camp de tir amb arc. Durant les obres s'ha tancat aquesta zona amb unes estaques de fusta i malla de triple torsió per no alterar el creixement espontani d'orquídies, s'ha gestionat la fusta morta i s'han mantingut alguns elements vegetals en descomposició que fan la funció de refugi de biodiversitat. Cal destacar que en la plantada d'arbres hi van participar més de 350 alumnes dels instituts de Sant Joan Despí, que es van sumar a la iniciativa ""Un arbre per Europa"". També van pintar el mural de la caseta d'eines i van construir caixes niu. 

","ca_ES","

25.794,92 m²

","Espais fluvials","10658253","Territori","Àrea de pícnic de la riera de Pahissa","","http://www.amb.cat/documents/11656/10657813/02_picnic/f7bd0a45-2dfa-47df-afc2-2c854a95b1df?t=1697027176083","true","","","Àrea de picnic de la riera de Pahissa","","Mireia Monràs","","http://www.amb.cat/documents/11656/10657813/03_picnic/38cb316b-fc8b-4690-8a48-5dfbe3a5968b?t=1697027176083","true","","","Àrea de picnic de la riera de Pahissa","","Mireia Monràs","","http://www.amb.cat/documents/11656/10657813/04_picnic/cd914585-b3b3-48c7-b8dd-086cafcc1ff7?t=1697027176083","true","","","Àrea de picnic de la riera de Pahissa","","Mireia Monràs","","http://www.amb.cat/documents/11656/10657813/img_2700/7e7e3c94-158b-4b99-b2a8-201361c1cb55?t=1697027176083","true","","","joves estudiants pinten la caseta d'eines del Picnic Riera de Pahissa","","Mireia Monràs","","http://www.amb.cat/documents/11656/10657813/IMG_2720/d1767fd4-d18e-46a4-908a-28b171162005?t=1697027176083","true","","","plantada d'arbres a la zona del picnic","","Mireia Monràs","","http://www.amb.cat/documents/11656/10657813/IMG_2750/32371132-8773-468b-90b7-ac8e0de13fbf?t=1697027176083","true","","","voluntaris planten arbres","","Mireia Monràs","","http://www.amb.cat/documents/11656/10657813/IMG_2803/7b21ee49-4ab6-4585-82ed-519f188fb564?t=1697027176083","true","","","joves pintant el mural de la caseta d'eines","","Mireia Monràs","","

L'àrea de lleure es troba en una antiga gravera, el terreny de la qual s'adapta per recuperar l'ús social de l'espai a la vora del riu. S'hi planten arbres i es gestiona la fusta morta per millorar la biodiversitat de l'entorn. Cal destacar que en la plantada d'arbres hi van participar més de 350 alumnes dels instituts de Sant Joan Despí, que es van sumar a la iniciativa ""Un arbre per Europa"". També van pintar el mural de la caseta d'eines i van construir caixes niu. 

","

El PSG (Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans) és un pla d'inversions que pretén millorar els espais ?uvials metropolitans, recuperar les zones degradades i integrar diferents elements naturals del territori metropolità que presenten una fragmentació.
Aquesta intervenció ha estat finançada per l'AMB (70,71 %) i l'Ajuntament de Sant Joan Despí (29,29 %). També té finançament FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional).

","","","Mireia Monràs (AMB)","","","","","","","","","2.0399039","41.37018","EQUIP AMB: Jose Alonso, Alexandra Galarza, Montserrat Arbiol i Albert Puigdellívol","http://www.amb.cat/documents/11656/10657813/01_imatge+impacte+Millora+picnic/25020587-e3ed-4044-b98f-bf6168588307?t=1697027176083","","Mireia Monràs","","true","","Realitzat","","","","2018-06-01T00:00:00.000Z","","","2020-12-01T00:00:00.000Z","Sant Joan Despí Mireia Monràs (AMB) Ambientalia

La reordenació i millora de l'àmbit del pícnic de la riera de Pahissa s'ha dut a terme mitjançant una nova topografia: s'han aportat terres sobrants del municipi per tal de guanyar alçària en el subsòl i així poder plantar-hi arbres, espècies arbustives i plantes herbàcies. Es conformen unes motes que defineixen espacialment el lloc i alhora aporten les condicions ambientals adients per a la plantació d'espècies autòctones.

Per tal de mantenir els usos que s'hi desenvolupen actualment, s'actua tot al voltant de l'àrea, sobretot als límits que toquen les dues grans infraestructures —la fluvial i la viària—, i es deixa l'espai central sense grans modificacions —només les necessàries per arranjar-lo i consolidar-lo. Així doncs, diferenciem tres actuacions.

Una primera actuació s'ha fet a l'esplanada de davant del riu i paral·lela al camí on es concentren les terres per enllaçar amb la mota del camp de tir amb arc. Les cinc motes restants defineixen i reordenen el mobiliari urbà, el mirador i els arbres sense obstaculitzar les vistes i alhora generen un pas intermedi per travessar l'espai amb facilitat. A l'extrem sud, s'adequa la rampa d'accés a la passarel·la que creua la riera de Pahissa amb travesses i baranes de fusta.

Una segona actuació se situa paral·lela a l'A-2 i al costat del camí de servei, on es planta una franja d'arbrat per reduir l'impacte visual i acústic que suposa el pas de la infraestructura viària. El perfil de les motes és asimètric: té un pendent menor al camí i un de més pronunciat al costat del talús de l'autovia, per tal de col·locar-hi l'arbrat, que fa de barrera visual. La plantació d'arbres es complementa amb una cobertura de plantes herbàcies a tota la mota i a la trobada amb el camí s'hi ha fet una rasa per recollir l'aigua, millorar-ne la infiltració i garantir el bon creixement de la vegetació.

Finalment, s'ha dut a terme una actuació a la tanca que limita amb el camp de tir amb arc. Durant les obres s'ha tancat aquesta zona amb unes estaques de fusta i malla de triple torsió per no alterar el creixement espontani d'orquídies, s'ha gestionat la fusta morta i s'han mantingut alguns elements vegetals en descomposició que fan la funció de refugi de biodiversitat. Cal destacar que en la plantada d'arbres hi van participar més de 350 alumnes dels instituts de Sant Joan Despí, que es van sumar a la iniciativa ""Un arbre per Europa"". També van pintar el mural de la caseta d'eines i van construir caixes niu. 

Mireia Monràs (AMB) EQUIP AMB: Jose Alonso, Alexandra Galarza, Montserrat Arbiol i Albert Puigdellívol Àrea de pícnic de la riera de Pahissa

L'àrea de lleure es troba en una antiga gravera, el terreny de la qual s'adapta per recuperar l'ús social de l'espai a la vora del riu. S'hi planten arbres i es gestiona la fusta morta per millorar la biodiversitat de l'entorn. Cal destacar que en la plantada d'arbres hi van participar més de 350 alumnes dels instituts de Sant Joan Despí, que es van sumar a la iniciativa ""Un arbre per Europa"". També van pintar el mural de la caseta d'eines i van construir caixes niu. 

","2023-10-11T12:26:16.182Z" "63456c4bfea76f287cac1aec","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/pujada-al-castell-de-barbera/10652825/11656","Espai públic - Rius","Barberà del Vallès","","ca_ES","10652825","","Espais fluvials","Realitzat","","","","Clara Unzeta (AMB)","Jose Alonso (AMB)","","","","Per pujar al castell de Barberà des del camí del riu Ripoll, els vianants tenen dues alternatives: una pujada en rampa esglaonada des del torrent del Castell i una altra des de l'esplanada de Can Magí, que és l'objecte d'aquest projecte.

En l'àmbit d'actuació s'identifiquen 3 zones diferenciades: l'entorn de Can Magí, la pujada de la font i l'entorn de la font.

L'entorn de Can Magí

És un tram de camí que creua l'esplanada de Can Magí amb un pendent molt lleu i connecta amb el camí fluvial. Es recupera el corriol que hi havia i es transforma en un camí de terra estabilitzada, d'1,5 metres d'amplada, per millorar les condicions d'ús per a vianants i ciclistes. Al peu del talús, una bassa de retenció d'aigües permet que l'aigua s'infiltri més lentament i que la vegetació es nodreixi d'aigua.

La pujada a la font

És un tram de camí recte que, amb 110 metres de longitud, té un desnivell de 13 metres, amb un 15 % de pendent de mitjana. Com que el desnivell és tan pronunciat, quan plou es produeix una gran erosió a causa de la velocitat d'escorriment de l'aigua. Amb pluges intenses el clavegueram soterrat també és insuficient i es produeixen desbordaments superficials al voltant de les tapes dels pous. Per això, en els tres pous de registre s'hi han col•locat unes plataformes de formigó per tal de minimitzar l'erosió. El camí de terra s'estabilitza i s'instal•len interceptors de fusta de pi tractat cada 10 metres, que condueixen l'aigua cap a les cunetes que es disposen a banda i banda del camí, les quals recullen l'aigua tant del camí com de l'entorn de la font i la condueixen fins a la bassa situada davant de les naus industrials. Es planten espècies arbustives per formar una pantalla vegetal que minimitzi l'impacte visual i la contaminació acústica de les activitats industrials.

A l'entorn de la font

En el tram final de la pujada, hi ha una font on s'han dut a terme actuacions prèvies de senyalització i millora de l'accessibilitat. Es troba en molt bon estat de conservació i té una rica cobertura vegetal, tant d'espècies herbàcies com de grans arbres, que contribueixen a fixar el terreny. La presència d'aigua tant a la font com al canal, així com la humitat de l'ambient i del terreny, l'ombra i la vegetació, fa que sigui un lloc de gran identitat visual i gran valor ambiental. En aquest cas, el camí descriu una S fins a arribar a la passera de fusta per adaptar-se a la geometria de les basses. A partir d'aquest punt s'aconsegueix la continuïtat del recorregut fins al castell de Barberà a través dels camins existents, que es troben en bon estat de conservació.","La nova pujada al castell s'inicia des del camí del riu Ripoll, passa per la font de Can Magí i connecta amb altres camins. Es milloren el paviment del camí i la integració paisatgística de la zona industrial, i alhora es recupera l'entorn natural. Les basses retenen l'aigua superficial, que altrament arribaria al riu, i permeten que l'aigua s'infiltri més lentament i que la vegetació es vagi consolidant.","","01_imatge impacte pujada castell","false","Un home per un camí entre arbres","http://www.amb.cat/documents/11656/10652698/01_imatge+impacte/ed73bdfb-24d0-4199-a368-948b84fc66dd?t=1618224656000","Marta Pérez","Jose Alonso (AMB)","","Victor Ténez, Eloi Artau, Clara Unzeta, Montserrat Arbiol i Aida Munsó (AMB); Ángel Martin, Helena Arnaste.","","","","","","2.139662027359009","41.51803970336914","Territori","false","","","","","","Pujada al castell de Barberà","","","","","","","Marta Pérez","http://www.amb.cat/documents/11656/10652698/02_Pujada+al+castell/b0d62419-ffb0-42ec-aa16-86a80287623e?t=1618226961952","02_pujada al castell","","false","","","","Marta Pérez","http://www.amb.cat/documents/11656/10652698/03_Pujada+al+castell/dbcb1d0d-1457-401d-a8d3-dca2af6a2196?t=1618227098681","03_pujada al castell","","false","","","","Marta Pérez","http://www.amb.cat/documents/11656/10652698/04_Pujada+al+castell/afec627f-2807-4bbe-b6d8-aa4982bbd592?t=1618227196350","04_Pujada al castell","","false","","Ciclista pel camí de pujada al castell","","Marta Pérez","http://www.amb.cat/documents/11656/10652698/05_pujada+al+castell/59d70044-83c2-4fec-aa09-57df0a8969c3?t=1618227302482","05_pujada al castell","","false","","Grup de persones passeja per un camí","","Marta Pérez","http://www.amb.cat/documents/11656/10652698/06_pujada+al+castell/20f7beba-38ec-42ea-9d87-db182ca749c2?t=1618227417457","06_pujada al castell","","false","","","","Marta Pérez","http://www.amb.cat/documents/11656/10652698/07_pujada+al+castell/e1a962b8-d6dd-425e-8e8b-6d09f868da6c?t=1618227578219","07_pujada al castell","","false","2014-11-01T00:00:00.000Z","","","2015-03-01T00:00:00.000Z","Barberà del Vallès Clara Unzeta (AMB) Jose Alonso (AMB) Per pujar al castell de Barberà des del camí del riu Ripoll, els vianants tenen dues alternatives: una pujada en rampa esglaonada des del torrent del Castell i una altra des de l'esplanada de Can Magí, que és l'objecte d'aquest projecte.

En l'àmbit d'actuació s'identifiquen 3 zones diferenciades: l'entorn de Can Magí, la pujada de la font i l'entorn de la font.

L'entorn de Can Magí

És un tram de camí que creua l'esplanada de Can Magí amb un pendent molt lleu i connecta amb el camí fluvial. Es recupera el corriol que hi havia i es transforma en un camí de terra estabilitzada, d'1,5 metres d'amplada, per millorar les condicions d'ús per a vianants i ciclistes. Al peu del talús, una bassa de retenció d'aigües permet que l'aigua s'infiltri més lentament i que la vegetació es nodreixi d'aigua.

La pujada a la font

És un tram de camí recte que, amb 110 metres de longitud, té un desnivell de 13 metres, amb un 15 % de pendent de mitjana. Com que el desnivell és tan pronunciat, quan plou es produeix una gran erosió a causa de la velocitat d'escorriment de l'aigua. Amb pluges intenses el clavegueram soterrat també és insuficient i es produeixen desbordaments superficials al voltant de les tapes dels pous. Per això, en els tres pous de registre s'hi han col•locat unes plataformes de formigó per tal de minimitzar l'erosió. El camí de terra s'estabilitza i s'instal•len interceptors de fusta de pi tractat cada 10 metres, que condueixen l'aigua cap a les cunetes que es disposen a banda i banda del camí, les quals recullen l'aigua tant del camí com de l'entorn de la font i la condueixen fins a la bassa situada davant de les naus industrials. Es planten espècies arbustives per formar una pantalla vegetal que minimitzi l'impacte visual i la contaminació acústica de les activitats industrials.

A l'entorn de la font

En el tram final de la pujada, hi ha una font on s'han dut a terme actuacions prèvies de senyalització i millora de l'accessibilitat. Es troba en molt bon estat de conservació i té una rica cobertura vegetal, tant d'espècies herbàcies com de grans arbres, que contribueixen a fixar el terreny. La presència d'aigua tant a la font com al canal, així com la humitat de l'ambient i del terreny, l'ombra i la vegetació, fa que sigui un lloc de gran identitat visual i gran valor ambiental. En aquest cas, el camí descriu una S fins a arribar a la passera de fusta per adaptar-se a la geometria de les basses. A partir d'aquest punt s'aconsegueix la continuïtat del recorregut fins al castell de Barberà a través dels camins existents, que es troben en bon estat de conservació. Jose Alonso (AMB) Victor Ténez, Eloi Artau, Clara Unzeta, Montserrat Arbiol i Aida Munsó (AMB); Ángel Martin, Helena Arnaste. Pujada al castell de Barberà La nova pujada al castell s'inicia des del camí del riu Ripoll, passa per la font de Can Magí i connecta amb altres camins. Es milloren el paviment del camí i la integració paisatgística de la zona industrial, i alhora es recupera l'entorn natural. Les basses retenen l'aigua superficial, que altrament arribaria al riu, i permeten que l'aigua s'infiltri més lentament i que la vegetació es vagi consolidant.","2022-01-28T08:34:29.292Z" "63456c4bfea76f287cac1aef","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/recuperacio-del-front-fluvial--fase-2/10698321/11656","Espai públic - Rius","Molins de Rei","","Mireia Monràs Beltrán (AMB)","","false","","321.556,70 €","VORACYS","

Aquesta segona fase del projecte dona continuïtat al camí del riu Llobregat amb la voluntat de millorar l'accessibilitat al riu des de tot el municipi, reforçar la relació entre la ciutat i el riu i potenciar la recuperació de l'ecosistema fluvial per tal d'afavorir-ne la biodiversitat.

Es proposa un camí fluvial que consisteix en una banda rodada de 3 metres de tot?u i sauló, amb un pendent transversal d'un 2 % dirigit cap al riu Llobregat. Aquesta manera de definir el camí s'estén al llarg de tot l'àmbit d'actuació i s'adapta al màxim al perfil longitudinal existent per minimitzar els moviments de terres i alhora corregir el ferm de tot el traçat.

El projecte de vegetació pretén implementar les condicions ambientals necessàries per al creixement òptim i el manteniment de la vegetació. Sempre es treballa amb espècies autòctones, pròpies de zones de ribera, per recuperar l'ecosistema fluvial.

Es configura la topografia per facilitar l'acumulació i la retenció d'aigua en els punts més baixos (cunetes i basses) i aprofitar els desnivells que proporcionen les motes per plantar-hi arbres en les parts més baixes. D'aquesta manera, la topografia i la vegetació conformen diferents graus d'humitat. 

","ca_ES","

33.384 m²

","Espais fluvials","10698321","Territori","Recuperació del front fluvial, fase 2","Foto: Xuan yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10664062/02_2a+fase/c4d131de-2825-47ff-9e8a-93858641aba6?t=1710417771673","true","","","Millora cami riu Llobregat","Foto: Xuan yin","","Foto: Xuan yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10664062/03_2a+fase/7061f261-126f-4073-95a2-c7931c59cf9d?t=1710417771673","true","","","Millora cami riu Llobregat","Foto: Xuan yin","","Foto: Xuan yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10664062/04_2a+fase/50a5d21e-fdc1-4850-bb3a-2ab112cc2a76?t=1710417771673","true","","","Millora cami riu Llobregat","Foto: Xuan yin","Xuan Yin","Foto: Xuan yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10664062/05_2a+fase/fe426a22-2a6d-4b76-be9d-10b3abdde10a?t=1710417771673","true","","","Millora cami riu Llobregat","Foto: Xuan yin","Xuan Yin","Foto: Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10664062/07_2a+fase/ff7e20c5-3196-45f2-94b9-6e4a166ea4cc?t=1710417771673","true","","","Millora cami riu Llobregat","Foto: Xuan Yin","","Foto: Xuan yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10664062/08_2a+fase/5bba598f-b744-420e-94fc-7eb4ca1dfdf4?t=1710417771673","true","","","Millora camí riu Llobregat","","Xuan Yin","Foto: Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/10664062/JC1001_4304-Pano/6acab682-3ed0-4a6e-9430-892b20343817?t=1710417771673","true","","","un corredor pel camí","","Judith Casas","Foto: Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/10664062/JC1001_4372/fd19e634-c981-481c-97cc-501582c904fd?t=1710417771673","true","","","camí del riu","Foto: Judith Casas","Judith Casas","Foto: Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/10664062/JC1001_4491-Pano/4726b06a-12cf-49a8-955f-b35fb56e9a4f?t=1710417771673","true","","","ciclistes pel camí vora el riu","Foto: Judith Casas","Judith Casas","Foto: Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/10664062/JC1001_4543/064154ff-add2-4830-b07e-66921c434851?t=1710417771673","true","","","Una ciclista seguida d'un nen en bicicleta","Foto: Judith Casas","Judith Casas","","

El camí del marge esquerre del riu Llobregat enllaça amb tot el front fluvial del municipi de Molins de Rei i connecta amb la xarxa de camins del riu Llobregat. L'actuació facilita l'accés al riu i alhora potencia la recuperació de l'ecosistema fluvial per tal d'afavorir-ne la biodiversitat de l'entorn.

","

AMB

Ajuntament de Molins de Rei

FEDER 

","","","Mireia Monràs Beltrán (AMB)","","","","","","","","","2.022251","41.391678","EQUIP AMB: Montserrat Arbiol, Albert Puigdellívol, Roser Garcia, Eduard Llargués i César Jiménez","http://www.amb.cat/documents/11656/10664062/01_imatge+impacte+2a+fase/685151a0-bc7e-4bb1-81a5-a0ec0d9971d8?t=1710417771673","","Xuan Yin","","true","Millora cami riu Llobregat","Realitzat","","","","2018-02-01T00:00:00.000Z","","","2020-05-01T00:00:00.000Z","Molins de Rei Mireia Monràs Beltrán (AMB) VORACYS

Aquesta segona fase del projecte dona continuïtat al camí del riu Llobregat amb la voluntat de millorar l'accessibilitat al riu des de tot el municipi, reforçar la relació entre la ciutat i el riu i potenciar la recuperació de l'ecosistema fluvial per tal d'afavorir-ne la biodiversitat.

Es proposa un camí fluvial que consisteix en una banda rodada de 3 metres de tot?u i sauló, amb un pendent transversal d'un 2 % dirigit cap al riu Llobregat. Aquesta manera de definir el camí s'estén al llarg de tot l'àmbit d'actuació i s'adapta al màxim al perfil longitudinal existent per minimitzar els moviments de terres i alhora corregir el ferm de tot el traçat.

El projecte de vegetació pretén implementar les condicions ambientals necessàries per al creixement òptim i el manteniment de la vegetació. Sempre es treballa amb espècies autòctones, pròpies de zones de ribera, per recuperar l'ecosistema fluvial.

Es configura la topografia per facilitar l'acumulació i la retenció d'aigua en els punts més baixos (cunetes i basses) i aprofitar els desnivells que proporcionen les motes per plantar-hi arbres en les parts més baixes. D'aquesta manera, la topografia i la vegetació conformen diferents graus d'humitat. 

Mireia Monràs Beltrán (AMB) EQUIP AMB: Montserrat Arbiol, Albert Puigdellívol, Roser Garcia, Eduard Llargués i César Jiménez Recuperació del front fluvial, fase 2

El camí del marge esquerre del riu Llobregat enllaça amb tot el front fluvial del municipi de Molins de Rei i connecta amb la xarxa de camins del riu Llobregat. L'actuació facilita l'accés al riu i alhora potencia la recuperació de l'ecosistema fluvial per tal d'afavorir-ne la biodiversitat de l'entorn.

","2024-03-14T11:59:24.063Z" "63456c4bfea76f287cac1af2","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/carrer-de-la-clota-sota-l-ap-7/10700963/11656","territori.espai_public_rius","Cerdanyola del Vallès","Mireia Monràs (AMB)","Mireia Monràs (AMB)","","false","","325.955 €","UTE Drim - Talio","

La nova via verda, que transcorre paral·lela al riu Sec, connecta els municipis de Cerdanyola del Vallès i Badia del Vallès. La construcció del nou camí fins a arribar al pont que travessa el riu Sec permet el pas segur per a vianants i bicicletes entre els dos municipis.

El camí de formigó presenta una forma sinuosa perquè s'adapta a la topografia i als elements i obstacles preexistents. L'amplada de 3 metres facilita l'encreuament entre usuaris, vianants i bicicletes.  

Entre el vial i el camí hi ha una cuneta verda amb vegetació arbustiva que facilita el drenatge de l'aigua de pluja que prové del vial. Aquest sistema permet consolidar la vegetació, generar una barrera de protecció i un filtre visual entre el vial i camí. En els espais singulars del recorregut es col·loca puntualment mobiliari urbà per establir zones d'estada i de descans.

A l'altra banda del camí, la més propera al riu, s'aprofita el desnivell del talús per plantar-hi vegetació de ribera en les parts més baixes. D'aquesta manera es conformen diferents estrats de vegetació en funció dels diferents graus d'humitat definits per la topografia i la proximitat al riu. 

Les actuacions que s'han fet milloren la qualitat de l'espai d'aquest tram del recorregut amb un ús social consolidat mitjançant materials i tècniques pròpies del lloc, mantenint sempre la identitat de l'espai fluvial.

","ca_ES","

9.387 m2

","Espais fluvials","10700963","Territori","Carrer de la Clota sota l'AP-7","Foto: Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10699446/01+impacte+Clota/7e68bb7d-9032-48ab-a7a6-e8a028c193b0?t=1703238345289","false","","","dos vinants pel camí entre una carretera i el riu","","Foto: Xuan Yin","Foto: Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10699446/02+la+clota/72c1c1a9-779f-4ffe-b054-93cf18f7ec53?t=1703238345289","true","","","ciclista pel camí sota un pont","","Foto: Xuan Yin","Foto: Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10699446/03+la+clota/de049769-6d0f-4e5c-8c45-43c750493d13?t=1703238345289","true","","","dos vianants pel camí sota un pont","","Foto: Xuan Yin","Foto: Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10699446/04_la+clota/0d0807ac-61df-4374-a817-3cd0df061fbf?t=1703238345290","true","","","un vianant al camí sota un pont","","Foto: Xuan Yin","Foto: Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10699446/05+la+clota/9aa9b3f1-d342-4864-b85d-920ecf8c4107?t=1703238345290","true","","","un vianant al camí sota un pont","","Foto: Xuan Yin","Foto: Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10699446/06+la+clota/84e938a6-043f-4261-867c-b0ca0b148a53?t=1703238345290","true","","","un vianant pel camí entre dos ponts","","Foto: Xuan Yin","Foto: Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10699446/08+la+clota/e8bc0168-4808-4d74-9fc5-535629ee55eb?t=1703238345290","true","","","camí paral·lel al riu i sota ponts","","Foto: Xuan Yin","Foto: Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10699446/09+la+clota/6d2fd546-010a-48b7-a412-09f4d94e9eab?t=1703238345290","true","","","una dona pel camí de vianants","","Foto: Xuan Yin","Foto: Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10699446/10+la+clota/dd49b3f1-d23b-4734-be06-5d1749332a4f?t=1703238345290","true","","","dos persones pel camí de vianants entre una carretera i el riu","","Foto: Xuan Yin","","

La nova via verda per a vianants i bicicletes connecta els municipis de Cerdanyola del Vallès i Badia del Vallès. El camí se separa del trànsit rodat amb una cuneta verda que facilita el drenatge de l’aigua de pluja. A l’altra banda es recupera la morfologia del talús i es planten arbres en algunes zones. 

","

AMB

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)
 

","","","","","","","","","","","","2.1218998","41.501225","EQUIP AMB: Montserrat Arbiol.
EQUIP EXTERN: Pi Enginyeria Civil i Urbanisme, STATIC Ingeniería, Josep Cónsola.","http://www.amb.cat/documents/11656/10699446/01+impacte+Clota/7e68bb7d-9032-48ab-a7a6-e8a028c193b0?t=1703238345289","","Foto: Xuan Yin","Foto: Xuan Yin","true","dos vinants pel camí entre una carretera i el riu","Realitzat","","","","2018-06-01T00:00:00.000Z","","","2020-05-01T00:00:00.000Z","Cerdanyola del Vallès Mireia Monràs (AMB) Mireia Monràs (AMB) UTE Drim - Talio

La nova via verda, que transcorre paral·lela al riu Sec, connecta els municipis de Cerdanyola del Vallès i Badia del Vallès. La construcció del nou camí fins a arribar al pont que travessa el riu Sec permet el pas segur per a vianants i bicicletes entre els dos municipis.

El camí de formigó presenta una forma sinuosa perquè s'adapta a la topografia i als elements i obstacles preexistents. L'amplada de 3 metres facilita l'encreuament entre usuaris, vianants i bicicletes.  

Entre el vial i el camí hi ha una cuneta verda amb vegetació arbustiva que facilita el drenatge de l'aigua de pluja que prové del vial. Aquest sistema permet consolidar la vegetació, generar una barrera de protecció i un filtre visual entre el vial i camí. En els espais singulars del recorregut es col·loca puntualment mobiliari urbà per establir zones d'estada i de descans.

A l'altra banda del camí, la més propera al riu, s'aprofita el desnivell del talús per plantar-hi vegetació de ribera en les parts més baixes. D'aquesta manera es conformen diferents estrats de vegetació en funció dels diferents graus d'humitat definits per la topografia i la proximitat al riu. 

Les actuacions que s'han fet milloren la qualitat de l'espai d'aquest tram del recorregut amb un ús social consolidat mitjançant materials i tècniques pròpies del lloc, mantenint sempre la identitat de l'espai fluvial.

EQUIP AMB: Montserrat Arbiol.
EQUIP EXTERN: Pi Enginyeria Civil i Urbanisme, STATIC Ingeniería, Josep Cónsola. Carrer de la Clota sota l'AP-7

La nova via verda per a vianants i bicicletes connecta els municipis de Cerdanyola del Vallès i Badia del Vallès. El camí se separa del trànsit rodat amb una cuneta verda que facilita el drenatge de l’aigua de pluja. A l’altra banda es recupera la morfologia del talús i es planten arbres en algunes zones. 

","2023-12-22T09:43:10.913Z" "63456c4bfea76f287cac1af5","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/gual-inundable-al-riu-ripoll/10701366/11656","territori.espai_public_rius","Ripollet","Mireia Monràs (AMB)","Mireia Monràs (AMB)","","false","","355.848 €","IZER","

L'objectiu principal del projecte és connectar els passos que permeten travessar el riu des del camí del marge esquerre a l'alçada del poliesportiu fins al polígon del Molí d'en Xec. A més, el projecte també planteja la recuperació de l'ecosistema fluvial mitjançant la retirada de tots els elements inadequats, de manera que hi hagi unes condicions ambientals més bones per afavorir la naturalització del riu Ripoll en aquest tram.

La connexió viària es formalitza a partir d'un camí de formigó de 4 metres d'amplada transitable per a vianants i bicicletes. Té forma de corba perquè des dels camins que coronen els talussos fluvials es pugui baixar a la llera del riu i travessar-la per arribar al marge oposat. Alhora, es conserva el sistema de reg tradicional que ve des de la resclosa de Can Clos fins aigües avall de l'àmbit de projecte per garantir temporalment l'ús agrícola que se'n fa a la llera del riu Ripoll. El projecte configura una topografia que facilita la retenció d'aigua en els punts estratègics on s'han fet plantacions que utilitzen l'aigua excedent del canal de reg. La proposta sempre treballa amb espècies autòctones i adaptades a l'ambient de ribera per propiciar la recuperació de l'ecosistema fluvial.

El projecte pretén adequar un espai fluvial d'interès mediambiental per tal de recuperar l'hàbitat natural de ribera i alhora promoure la inclusió social. Les actuacions proposades responen a la necessitat d'actuar en un tram del riu amb un ús social consolidat amb la intenció de solucionar problemes derivats de l'ús extens que se'n fa, però conservant la identitat de l'espai fluvial mitjançant solucions basades en la natura.

","ca_ES","

4.470 m2

","Espais fluvials","10701366","Territori","Gual inundable al riu Ripoll","Foto: Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/02+gual/3bf44f53-b3a8-4eeb-ab8c-b1fa8878dece?t=1704974705574","true","","","","","Foto: Xuan Yin","Foto: Víctor Bello","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/03+gual/8f1e3684-edf8-4f1e-bff4-817a6d333380?t=1704974705574","true","","","","","Foto: Víctor Bello","Foto: Víctor Bello","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/04+gual/a47daf7a-6155-48bf-b467-9344c0891294?t=1704974705574","true","","","","","Foto: Víctor Bello","Foto: Víctor Bello","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/05+gual/40b4861b-3ae9-44b2-964f-b14ee9c99073?t=1704974705574","true","","","","","Foto: Víctor Bello","Foto: Víctor Bello","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/06_gual.jpg/97e9478c-fcc5-4a00-a8c5-6bd5f83d112b?t=1704974705574","true","","","","","Foto: Víctor Bello","Foto: Víctor Bello","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/07_gual.jpg/9f2949a7-1c04-4089-b757-8892449e380f?t=1704974705574","true","","","","","Foto: Víctor Bello","Foto: Víctor Bello","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/09_gual.jpg/9cf33718-e256-4e6b-94a0-0becf39ffd17?t=1704974705574","true","","","","","Foto: Víctor Bello","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/JGC-210714_0200/0fe5969e-46f6-4e10-a3ac-da5371bfa2ab?t=1704974705574","true","","","","","©Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/JGC_210714_0225/3dbaac98-26cd-4f0d-8eaf-bbef3508a98e?t=1704974705574","true","","","","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/JGC_210714_08259/d81ddbf2-c132-4312-8a49-d1332c9e92e3?t=1704974705574","true","","","dues persones assegudes al gual sobre el riu","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/JGC-210714_08278/06a23ae7-dda6-4df3-a909-7fe7438ea42b?t=1704974705574","true","","","","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/JGC_210714_08317/d45d7362-ce54-43ce-8fc5-f0a8da9b1dfc?t=1704974705574","true","","","","","Foto: Joan Guillamat","","

Es construeix un pas fluvial que connecta els camins paral·lels del marge dret i esquerre del riu Ripoll, crea una nova accessibilitat i potencia l’ús social del riu. Aprofitant el moviment de terres, es tracen petits desnivells per afavorir la recuperació de les dinàmiques del riu i de l’ecosistema fluvial.  

","

AMB

Ajuntament de Ripollet

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","2.145819","41.502457","EQUIP AMB: Montserrat Arbiol, Yéssica Ramajo, Albert Puigdellívol, Álvaro Sainz. EQUIP EXTERN: ABM Consulting, Naturalea","http://www.amb.cat/documents/11656/10700978/01+impacte+riu+Ripoll/5f5e074d-c1b1-4b59-8b02-76775f0301e6?t=1704974705574","","Foto: Xuan Yin","Foto: Xuan Yin","true","","Realitzat","","","","2018-12-01T00:00:00.000Z","","","2020-07-14T00:00:00.000Z","Ripollet Mireia Monràs (AMB) Mireia Monràs (AMB) IZER

L'objectiu principal del projecte és connectar els passos que permeten travessar el riu des del camí del marge esquerre a l'alçada del poliesportiu fins al polígon del Molí d'en Xec. A més, el projecte també planteja la recuperació de l'ecosistema fluvial mitjançant la retirada de tots els elements inadequats, de manera que hi hagi unes condicions ambientals més bones per afavorir la naturalització del riu Ripoll en aquest tram.

La connexió viària es formalitza a partir d'un camí de formigó de 4 metres d'amplada transitable per a vianants i bicicletes. Té forma de corba perquè des dels camins que coronen els talussos fluvials es pugui baixar a la llera del riu i travessar-la per arribar al marge oposat. Alhora, es conserva el sistema de reg tradicional que ve des de la resclosa de Can Clos fins aigües avall de l'àmbit de projecte per garantir temporalment l'ús agrícola que se'n fa a la llera del riu Ripoll. El projecte configura una topografia que facilita la retenció d'aigua en els punts estratègics on s'han fet plantacions que utilitzen l'aigua excedent del canal de reg. La proposta sempre treballa amb espècies autòctones i adaptades a l'ambient de ribera per propiciar la recuperació de l'ecosistema fluvial.

El projecte pretén adequar un espai fluvial d'interès mediambiental per tal de recuperar l'hàbitat natural de ribera i alhora promoure la inclusió social. Les actuacions proposades responen a la necessitat d'actuar en un tram del riu amb un ús social consolidat amb la intenció de solucionar problemes derivats de l'ús extens que se'n fa, però conservant la identitat de l'espai fluvial mitjançant solucions basades en la natura.

EQUIP AMB: Montserrat Arbiol, Yéssica Ramajo, Albert Puigdellívol, Álvaro Sainz. EQUIP EXTERN: ABM Consulting, Naturalea Gual inundable al riu Ripoll

Es construeix un pas fluvial que connecta els camins paral·lels del marge dret i esquerre del riu Ripoll, crea una nova accessibilitat i potencia l’ús social del riu. Aprofitant el moviment de terres, es tracen petits desnivells per afavorir la recuperació de les dinàmiques del riu i de l’ecosistema fluvial.  

","2024-01-11T12:02:18.485Z" "63456c4bfea76f287cac1af8","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/millora-dels-accessos-a-les-platges-de-la-pineda-i-de-la-murtra/11597699/11656","Espai públic - Platges","Viladecans","Lola Simón, Maria Blanco (SBS Simon i Blanco)","Mireia Monràs (AMB)","","false","","581.786 €","Hercal Diggers","

Es milloren els accessos a les platges de La Pineda i La Murtra de Viladecans amb l'objectiu de fomentar la mobilitat activa, a peu o en bicicleta, impulsar l'ús del transport públic i regular la circulació dels vehicles motoritzats tot millorant la qualitat paisatgística i ambiental dels voltants. El projecte té dos àmbits diferenciats: l’accés a la platja de la Pineda des de la rotonda que enllaça amb l'autovia C-31 i el camí del mar fins a la platja. I l’accés a la platja de la Murtra des de la benzinera de la C-31 situada al davant de l'accés a l'antic càmping La Ballena Alegre fins a l'aparcament existent, al davant de la platja.

En el primer tram de l'accés a la platja de La Pineda, es millora la superfície del carril de circulació y s'afegeix una vorera a un nivell diferent de la calçada per separar els diferents tipus de mobilitat. En el segon, es consolida el camí existent d'ús exclusiu per a vianants, bicicletes i vehicles autoritzats, es millora i estabilitza el paviment, es corregeix la inclinació i s'afegeixen cunetes verdes als dos costats per millorar la captació d'aigua de pluja. Al tram final, on el camí s'amplia, es reserven dues àrees per plantar pins i enfortir potenciar la pineda existent. També s'hi incorpora mobiliari i s'instal·la una tanca.

En el primer tram de l'accés a la platja de La Murtra, es millora el carril de circulació de sentit únic i s'hi afegeix un coixí de grava per donar espai a les arrels dels pins i prevenir danys al paviment. En el segon tram, es consoliden els dos carrils de circulació existents, un per a cada sentit. Al tercer tram, les calçades es separen i es crea un parterre central. També es reubica la parada d'autobús al costat sud-oest de la via de sortida de la C-31, prop de la gasolinera, i es construeix una vorera continua que condueix els usuaris des de l'àrea d'arribada del bus fins a l'accés a la platja, evitant així el contacte amb el trànsit rodat.

Mitjançant la instal·lació de diverses solucions de drenatge s'aconsegueix retornar l'aigua de l'escolament al terreny, prevenir l'erosió dels camins i aprofitar l'aigua de pluja per al reg de la nova vegetació. Aquesta gestió del cicle natural de l'aigua contribueix a reforçar la resiliència del territori davant les incidències meteorològiques cada vegada més intensos, com ara les pluges torrencials o les fortes ventades.
 

","ca_ES","

13.095 m2 

","Espais naturals","11597699","Territori","Millora dels accessos a les platges de la Pineda i de la Murtra","Foto: Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/11596596/20210503_AccessosPlatgesViladecans_4798.jpeg/2138aab2-75d4-0444-12b4-6d389687095b?t=1708675041455","false","","","Imatge del carril bici","","Foto: Robert Ramos","Foto: Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/11596596/20210503_AccessosPlatgesViladecans_4688/eadfa99c-6eaf-4c26-9f28-f4cb9c9f1dce?t=1708675041455","true","","","Imatge del mobiliari dels accessos","","Foto: Robert Ramos","Foto: Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/11596596/20210503_AccessosPlatgesViladecans_4664.jpeg/f6399e97-b3c7-a54e-8fb5-841001e08c81?t=1708675041455","false","","","Imatge del mobiliari dels accessos","","Foto: Robert Ramos","Foto: Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/11596596/20210503_AccessosPlatgesViladecans_4947.jpeg/084d9daf-dcca-9a4d-ca40-84c13e16cb94?t=1708675041455","false","","","Imatge d'un dels camins, bancs i senyalització","","Foto: Robert Ramos","Foto: Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/11596596/AccessosPlatgesViladecans_4925/cf06736d-4e7b-47b9-9a6a-16e4e1b69fe8?t=1708675041455","true","","","Imatge d'un dels bancs del projecte","","Foto: Robert Ramos","Foto: Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/11596596/20210503_AccessosPlatgesViladecans_5032/081b1cc0-df0c-4066-b436-b478f3e759fe?t=1708675041455","true","","","Imatge de ciclistes utilitzant el carril","","Foto: Robert Ramos","Foto: Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/11596596/AccessosPlatgesViladecans_4860/6f5423db-5e02-4138-a9eb-19a26d0d0b7c?t=1708675041455","true","","","Imatge de ciclistes utilitzant el carril","","Foto: Robert Ramos","Foto: Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/11596596/20210503_AccessosPlatgesViladecans_4828.jpeg/0f84313c-ec7d-0972-3f64-91f3c91ee615?t=1708675041455","false","","","Imatge de ciclistes utilitzant el carril","","Foto: Robert Ramos","Foto: Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/11596596/20210503_AccessosPlatgesViladecans_5097/34abd2f3-46f0-4c29-8ad5-21eb42f7498d?t=1708675041455","true","","","Imatge de ciclistes utilitzant el carril","","Foto: Robert Ramos","Foto: Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/11596596/AccessosPlatgesViladecans_4724/2a5f5058-46ea-4ddc-b2e2-4cb65241989c?t=1708675041455","true","","","","Imatge d'un cotxe","Foto: Robert Ramos","","

Millora dels accessos a les platges de la Pineda i de la Murtra. Per poder gaudir del delta del Llobregat i passejar per aquest espai natural, es millora la qualitat de l’espai públic i es prioritza el pas de vianants i bicicletes. També es renova el mobiliari, es fa una gestió de l’aigua més sostenible i es planta vegetació per afavorir la qualitat paisatgística i ecològica de l'entorn.

 
","

AMB

Ajuntament de Viladecans 

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","2.05356","41.27651","EQUIP EXTERN: Proido Consultors","http://www.amb.cat/documents/11656/11596596/20210503_AccessosPlatgesViladecans_4798_portada/2581b358-ffbc-40c3-890c-fc2031384e0c?t=1708675041455","","Foto: Robert Ramos","Foto: Robert Ramos","true","Imatge del carril bici","Realitzat","","","","2018-07-01T00:00:00.000Z","","","2021-03-23T00:00:00.000Z","Viladecans Mireia Monràs (AMB) Lola Simón, Maria Blanco (SBS Simon i Blanco) Hercal Diggers

Es milloren els accessos a les platges de La Pineda i La Murtra de Viladecans amb l'objectiu de fomentar la mobilitat activa, a peu o en bicicleta, impulsar l'ús del transport públic i regular la circulació dels vehicles motoritzats tot millorant la qualitat paisatgística i ambiental dels voltants. El projecte té dos àmbits diferenciats: l’accés a la platja de la Pineda des de la rotonda que enllaça amb l'autovia C-31 i el camí del mar fins a la platja. I l’accés a la platja de la Murtra des de la benzinera de la C-31 situada al davant de l'accés a l'antic càmping La Ballena Alegre fins a l'aparcament existent, al davant de la platja.

En el primer tram de l'accés a la platja de La Pineda, es millora la superfície del carril de circulació y s'afegeix una vorera a un nivell diferent de la calçada per separar els diferents tipus de mobilitat. En el segon, es consolida el camí existent d'ús exclusiu per a vianants, bicicletes i vehicles autoritzats, es millora i estabilitza el paviment, es corregeix la inclinació i s'afegeixen cunetes verdes als dos costats per millorar la captació d'aigua de pluja. Al tram final, on el camí s'amplia, es reserven dues àrees per plantar pins i enfortir potenciar la pineda existent. També s'hi incorpora mobiliari i s'instal·la una tanca.

En el primer tram de l'accés a la platja de La Murtra, es millora el carril de circulació de sentit únic i s'hi afegeix un coixí de grava per donar espai a les arrels dels pins i prevenir danys al paviment. En el segon tram, es consoliden els dos carrils de circulació existents, un per a cada sentit. Al tercer tram, les calçades es separen i es crea un parterre central. També es reubica la parada d'autobús al costat sud-oest de la via de sortida de la C-31, prop de la gasolinera, i es construeix una vorera continua que condueix els usuaris des de l'àrea d'arribada del bus fins a l'accés a la platja, evitant així el contacte amb el trànsit rodat.

Mitjançant la instal·lació de diverses solucions de drenatge s'aconsegueix retornar l'aigua de l'escolament al terreny, prevenir l'erosió dels camins i aprofitar l'aigua de pluja per al reg de la nova vegetació. Aquesta gestió del cicle natural de l'aigua contribueix a reforçar la resiliència del territori davant les incidències meteorològiques cada vegada més intensos, com ara les pluges torrencials o les fortes ventades.
 

EQUIP EXTERN: Proido Consultors Millora dels accessos a les platges de la Pineda i de la Murtra

Millora dels accessos a les platges de la Pineda i de la Murtra. Per poder gaudir del delta del Llobregat i passejar per aquest espai natural, es millora la qualitat de l’espai públic i es prioritza el pas de vianants i bicicletes. També es renova el mobiliari, es fa una gestió de l’aigua més sostenible i es planta vegetació per afavorir la qualitat paisatgística i ecològica de l'entorn.

 
","2024-02-23T07:54:22.369Z" "63456c4bfea76f287cac1afb","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-de-la-riera-d-en-font/11626675/11656","territori.espai_public_parcs","Montgat","Jose Alonso (AMB)","Albert Puigdellívol (AMB)","","false","","449.333 €","Eurocatalana","

El projecte parteix de l'interès municipal per recuperar el caràcter fluvial del tram final de riera, molt alterat al pas pel nucli urbà, amb el llit convertit en un carrer parcialment pavimentat i l'antiga llera transformada en parc.

El tractament de les diverses vores del parc és fonamental per entendre'n la transformació.
L'enderroc d'una edificació auxiliar existent i el redisseny del tot marge esquerre de la riera (millora del paviment del carrer i substitució del mur per una mota de terres com a continuació de la mota que hi ha aigües amunt) han permès assolir una relació més oberta i amable amb la ciutat i amb la platja. La plantació de d'àlbers, alocs i salzes sobre la topografia ondulada de les motes introdueix les condicions pròpies de l'ecosistema ripari, alhora que es millora la capacitat hidràulica en episodis de pluges.

L'altre costat longitudinal està delimitat pel talús de l'antiga terrassa agrícola, de caràcter argilós i amb un fort pendent que provoca esllavissades lleus però contínues. Per tal de controlar l'erosió i garantir l'aprofitament de l'aigua d'escorriment, es dissenyen un seguit de basses de baixa fondària excavades al terreny, que retenen i infiltren l'aigua de pluja i ajuden a reduir la salinitat del sòl per la proximitat al mar. En aquestes basses, aprofitant la presència d'aigua, s'hi concentra la plantació de la nova vegetació, amb mescla de l'estrat arbustiu de llentiscles, arboços i marfulls, i l'arbori dels àlbers, pollancres i oms.

Amb aquesta mateixa premissa d'augmentar les àrees permeables, s'han eliminat 450 m2 de paviment per crear un prat sec, que, a banda de ser un espai de lleure complementari a la platja, aporta una gran varietat paisatgística, amb els continus canvis de floració i textures segons l'època de l'any.

A l'interior del parc, cap al meandre que descriu la riera, la renovació dels 850 m2 d'unes instal·lacions esportives obsoletes ha permès reordenar i intensificar els usos i ha dotat el parc d'una gran esplanada envoltada de vegetació, amb capacitat per a 1.000 persones, on se celebren festes com l'Aplec de la Sardana o la Festa Major de Sant Joan.

En la part central del parc, allunyada del trànsit dels carrers i protegida per una altra mota de terres, s'hi ha ubicat la zona de jocs infantils. El seu disseny integra els elements de joc, com els tobogans i les rampes de pujada, en el mateix talús de la mota, a l'ombra d'una pantalla de pollancres, amb la intenció de relacionar el joc dels infants amb les textures canviants de la natura.

El resultat de la intervenció és un espai flexible, on els usos lúdics es van disposant de manera fluida aprofitant els elements existents i la geometria ondulada de les noves vores. La reduïda paleta de materials i colors cedeix el protagonisme als elements naturals, amb un desig de prioritzar el potencial ecològic del parc dins de la infraestructura verda de Montgat.

","ca_ES","

4.338 m

","Parcs i jardins","11626675","Territori","Parc de la Riera d'en Font","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/11625511/JGC-210710_0144_portada/71fd14db-9ead-415e-bb2f-7ec0abc1c693?t=1705047577120","false","","","Vista aérea d'una de les parts del projecte","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/11625511/01+JGC-210710_0127/c8f00752-4d48-4c98-95de-191c4e6e89ef?t=1705047577120","true","","","Vista aérea del projecte","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/11625511/02+JGC-210710_08159/42b22e7b-72da-4d10-b05c-773550d1d36a?t=1705047577120","true","","","Zona de terra i cadires per descansar","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/11625511/04+JGC-210710_08140/cfd551af-aa19-48eb-aab8-74cbde3af06d?t=1705047577120","true","","","Zona de terra i cadires per seure","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/11625511/05+JGC-210710_08083/8d805d80-20ab-462a-b740-dfb8686faf91?t=1705047577120","true","","","àrea infantil del projecte","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/11625511/06+JGC-210710_08108/81a5d711-4505-4b32-bf5b-1b71916b1cbb?t=1705047577120","true","","","àrea infantil del projecte","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/11625511/08+JGC-210710_08057/afaa0352-7bcb-47fe-baca-70b299e25a38?t=1705047577120","true","","","Zona de grades","","Foto: Joan Guillamat","","

Situat al costat del tram final de la riera d'en Font, just abans de la desembocadura al mar, el parc ofereix un espai d'esbarjo en contacte amb la natura, proper a la platja i al nucli urbà. L'actuació duta a terme amplia la superfície usable, millora les instal·lacions de lleure i recupera el caràcter fluvial, i alhora incrementa la diversitat ecològica.

","

AMB

Ajuntament de Montgat 

FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","2.28429","41.46852","EQUIP AMB: Montserrat Arbiol, Eloi Artau, Roberto Martínez,, Álvaro Sainz.
EQUIP EXTERN: BAC","http://www.amb.cat/documents/11656/11625511/JGC-210710_0144_portada/71fd14db-9ead-415e-bb2f-7ec0abc1c693?t=1705047577120","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","true","Vista aérea d'una de les parts del projecte","Realitzat","","","","2018-07-01T00:00:00.000Z","","","2020-07-21T00:00:00.000Z","Montgat Albert Puigdellívol (AMB) Jose Alonso (AMB) Eurocatalana

El projecte parteix de l'interès municipal per recuperar el caràcter fluvial del tram final de riera, molt alterat al pas pel nucli urbà, amb el llit convertit en un carrer parcialment pavimentat i l'antiga llera transformada en parc.

El tractament de les diverses vores del parc és fonamental per entendre'n la transformació.
L'enderroc d'una edificació auxiliar existent i el redisseny del tot marge esquerre de la riera (millora del paviment del carrer i substitució del mur per una mota de terres com a continuació de la mota que hi ha aigües amunt) han permès assolir una relació més oberta i amable amb la ciutat i amb la platja. La plantació de d'àlbers, alocs i salzes sobre la topografia ondulada de les motes introdueix les condicions pròpies de l'ecosistema ripari, alhora que es millora la capacitat hidràulica en episodis de pluges.

L'altre costat longitudinal està delimitat pel talús de l'antiga terrassa agrícola, de caràcter argilós i amb un fort pendent que provoca esllavissades lleus però contínues. Per tal de controlar l'erosió i garantir l'aprofitament de l'aigua d'escorriment, es dissenyen un seguit de basses de baixa fondària excavades al terreny, que retenen i infiltren l'aigua de pluja i ajuden a reduir la salinitat del sòl per la proximitat al mar. En aquestes basses, aprofitant la presència d'aigua, s'hi concentra la plantació de la nova vegetació, amb mescla de l'estrat arbustiu de llentiscles, arboços i marfulls, i l'arbori dels àlbers, pollancres i oms.

Amb aquesta mateixa premissa d'augmentar les àrees permeables, s'han eliminat 450 m2 de paviment per crear un prat sec, que, a banda de ser un espai de lleure complementari a la platja, aporta una gran varietat paisatgística, amb els continus canvis de floració i textures segons l'època de l'any.

A l'interior del parc, cap al meandre que descriu la riera, la renovació dels 850 m2 d'unes instal·lacions esportives obsoletes ha permès reordenar i intensificar els usos i ha dotat el parc d'una gran esplanada envoltada de vegetació, amb capacitat per a 1.000 persones, on se celebren festes com l'Aplec de la Sardana o la Festa Major de Sant Joan.

En la part central del parc, allunyada del trànsit dels carrers i protegida per una altra mota de terres, s'hi ha ubicat la zona de jocs infantils. El seu disseny integra els elements de joc, com els tobogans i les rampes de pujada, en el mateix talús de la mota, a l'ombra d'una pantalla de pollancres, amb la intenció de relacionar el joc dels infants amb les textures canviants de la natura.

El resultat de la intervenció és un espai flexible, on els usos lúdics es van disposant de manera fluida aprofitant els elements existents i la geometria ondulada de les noves vores. La reduïda paleta de materials i colors cedeix el protagonisme als elements naturals, amb un desig de prioritzar el potencial ecològic del parc dins de la infraestructura verda de Montgat.

EQUIP AMB: Montserrat Arbiol, Eloi Artau, Roberto Martínez,, Álvaro Sainz.
EQUIP EXTERN: BAC Parc de la Riera d'en Font

Situat al costat del tram final de la riera d'en Font, just abans de la desembocadura al mar, el parc ofereix un espai d'esbarjo en contacte amb la natura, proper a la platja i al nucli urbà. L'actuació duta a terme amplia la superfície usable, millora les instal·lacions de lleure i recupera el caràcter fluvial, i alhora incrementa la diversitat ecològica.

","2024-01-12T08:16:49.892Z" "63456c4bfea76f287cac1afe","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/restauracio-de-l-entorn-del-pont-de-nelson-mandela/10664047/11656","Espai públic - Rius","El Prat de Llobregat","","ca_ES","10664047","","Espais fluvials","Realitzat","3.343,00 m2","","","Carlos Campos","Servei d'Espais Fluvials","","","Drim Medi Ambient, SL","Els vials de l'entorn del pont tenen un ús molt restringit: d'accés a algunes naus i parcel·les agrícoles i a l'estació de bombeig del col·lector d'aigües residuals. La seva amplada fa que tot sovint s'utilitzin com a aparcament de camions. També permeten connectar la banda est del nucli urbà del Prat de Llobregat amb els itineraris per a ciclistes i vianants que ressegueixen el riu.

Així, part de la calçada dels vials es reconverteix en itinerari per a vianants i ciclistes i es milloren les vores amb nova vegetació. També s'aprofita per fer un accés al camí del carrer 6 i arranjar el camí del costat del riu.","La reconversió d'una part de la calçada facilita l'accés a la xarxa de camins fluvials per a vianants i bicicletes. Així mateix, s'aprofita per obrir un accés al camí i s'hi incorpora vegetació per millorar-ne les vores.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/10659457/01_impacte+Nelson/9941c480-3fab-49eb-ba40-f2aa6ed7a028?t=1618396106205","Xuan Yin","Carlos Campos","141.021,69 €","Albert Puigdellívol (AMB)
Iolanda Arnal (Ajuntament del Prat de Llobregat)
PI Consultoria d'Enginyeria Civil d'Urbanisme, SL","El Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) és un pla d'inversions que pretén millorar els espais fluvials metropolitans, recuperar les zones degradades i integrar diferents elements naturals del territori metropolità que presenten una fragmentació.

Aquesta intervenció ha estat finançada per l'AMB (75 %) i l'Ajuntament del Prat de Llobregat (25 %). També té finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
","","","","","2.112668991088867","41.32232666015625","Territori","false","","","","","","Restauració de l'entorn del pont de Nelson Mandela","","","","","","","Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10659457/02_Nelson/27f6094d-b0ed-4ea9-83dd-add9069d1ce0?t=1618396166597","","","true","","","","Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10659457/03_Nelson/dbcf5cca-15b2-4060-9a3b-b3391c3de901?t=1618396283197","","","true","","","","Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10659457/05_Nelson/a3626ba5-b128-44d1-9ece-e4cbdbb8cbda?t=1618396451286","","","true","","","","Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10659457/06_Nelson/25a75038-f4ae-4142-9397-76e9544b632f?t=1618396595046","","","true","","","","Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10659457/07_Nelson/777c5e69-9ef1-42fd-8d9d-dfcff689c403?t=1618396670048","","","true","","","","Xuan Yin","http://www.amb.cat/documents/11656/10659457/09_Nelson/34ed178c-8d6e-485d-a7c4-315a96e7df38?t=1618396758973","","","true","2017-12-01T00:00:00.000Z","","","2019-01-01T00:00:00.000Z","El Prat de Llobregat Carlos Campos Servei d'Espais Fluvials Drim Medi Ambient, SL Els vials de l'entorn del pont tenen un ús molt restringit: d'accés a algunes naus i parcel·les agrícoles i a l'estació de bombeig del col·lector d'aigües residuals. La seva amplada fa que tot sovint s'utilitzin com a aparcament de camions. També permeten connectar la banda est del nucli urbà del Prat de Llobregat amb els itineraris per a ciclistes i vianants que ressegueixen el riu.

Així, part de la calçada dels vials es reconverteix en itinerari per a vianants i ciclistes i es milloren les vores amb nova vegetació. També s'aprofita per fer un accés al camí del carrer 6 i arranjar el camí del costat del riu. Carlos Campos Albert Puigdellívol (AMB)
Iolanda Arnal (Ajuntament del Prat de Llobregat)
PI Consultoria d'Enginyeria Civil d'Urbanisme, SL Restauració de l'entorn del pont de Nelson Mandela La reconversió d'una part de la calçada facilita l'accés a la xarxa de camins fluvials per a vianants i bicicletes. Així mateix, s'aprofita per obrir un accés al camí i s'hi incorpora vegetació per millorar-ne les vores.","2022-06-10T09:38:26.558Z" "63456c4bfea76f287cac1b01","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/jardins-de-la-font-del-rector/12487771/11656","territori.espai_public","Sant Climent de Llobregat","Robert Bagó, Ramiro Chiriotti, Màrius Quintana (Col·lectiu Brusi)","Robert Bagó, Ramiro Chiriotti, Màrius Quintana (Col·lectiu Brusi)
Direcció d'execució: E3 Solinteg (jardins), Mireia Diaz (AMB)","","false","

Seleccionada, XII Bienal Iberoamericana de Arquitectura y Urbanismo 2021

","497.622,00 €","Bigas Grup SL, Rehacsa","

El projecte dels Jardins de la Font del Rector articula una intervenció conjunta de Paisatge, Espai Públic i Arquitectura juntament amb la Biblioteca de Ca l'Altisent. El projecte neix de la idea de crear un nou recorregut urbà connectant de manera accessible diferents edificis i espais públics situats en un entorn vegetalitzat amb un important desnivell topogràfic.

El parc es concep com un nou itinerari que s'obre pas en un àmbit en el qual la vegetació de riera ha anat guanyant terreny amb el pas del temps. Uns espais de descans i de contemplació complementen el recorregut i recuperen l'accés a l'antiga Font del Rector.

Aquesta infraestructura connectora discorre a través d'un espai natural revegetalitzat amb espècies autòctones que s'integren amb la vegetació espontània. El seu traçat segueix les corbes de nivell per a modificar el mínim el perfil natural del terreny. La connexió entre les dues ribes de la riera es realitza a través d'una plataforma que actua de mirador cap a la restaurada Font del Rector. El resultat és un recorregut zigzaguejant totalment accessible entre la nova plaça de la Biblioteca i la plaça de l'Església a través d'un espai natural regenerat. Els recorreguts formats per travesses de formigó prefabricat garanteixen una gran permeabilitat del terreny. Aquestes travesses reinterpreten els camins forestals que salven desnivells i superfícies complicades amb entarimats de fusta.

Més enllà de l'obertura al públic d’un jardí i uns terrenys en desús convertint-los en espais públics en contacte amb la natura, i una petita plaça d’accés a la nova biblioteca, la gran transformació del projecte ha estat la seva funció connectora. El recorregut accessible que salva un desnivell de més de 12 metres ha lligat espais desvinculats del centre i potenciat una millora del teixit urbà creant en un eix de comunicació fonamental en el centre de Sant Climent.

","ca_ES","

5.456,80 m2 (urbanització)

","Parcs i jardins","12487771","Territori","Jardins de la Font del Rector","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/12486494/AGP1499_0938-Pano/a38a20c6-41dc-4416-b626-78261001d8aa?t=1705649779253","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/12486494/AGP1499_0710/7e3010f5-94c2-4b25-9603-cfc955fbb19c?t=1705649779253","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/12486494/AGP1499_0741-Pano/378fd884-69e3-435a-9186-6b6216b2ed1e?t=1705649779253","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/12486494/AGP1499_0755/a82ff394-731c-4509-b588-6d8c358c6af4?t=1705649779253","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/12486494/AGP1499_1081-Pano/e306c4c8-8e82-4c05-ab3a-7fee2fc858a7?t=1705649779254","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/12486494/AGP1499_0680/8d66f7bd-c14c-4196-8587-4eb5d54e8451?t=1705649779254","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/12486494/AGP1499_0571/ae077d7f-6c7f-480a-82da-4b8c550863c8?t=1705649779254","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/12486494/AGP1499_0438/608c6704-b5f9-447b-a2f3-5b0e6748f6cc?t=1705649779254","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/12486494/AGP1499_0887/3ec51e47-0edd-4919-8fc9-0ad03d30ee63?t=1705649779254","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/12486494/AGP1499_0634-Pano/39f23cc4-0125-410f-9032-5fdd5922381a?t=1705649779254","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/12486494/AGP1499_0756-Pano/ef349298-cb91-4b3b-8f49-83d0fad066fa?t=1705649779254","false","","","","","Foto: Adrià Goula","","

Un nou recorregut millora el paisatge urbà i connecta les places principals del municipi: la plaça de la Vila, la plaça de la nova biblioteca i la plaça de l’Església. L’espai públic i el paisatge de l’aigua s’uneixen per crear un itinerari que s’adapta al terreny i connecta ambdues ribes de la riera amb una nova plataforma.

","

AMB

Ajuntament de Sant Climent de Llobregat

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","Jardins de la Font del Rector","","https://www.amb.cat/ca/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/jardins-de-la-font-del-rector/10655942/11656?_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_queryText=&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_municipis=sant_climent_de_llobregat&_EquipamentSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Fterritori%2Fespai-public%2Fparcs%2Fconsulta-de-parcs%2Fllistat","Jardins de la Font del Rector","1.9966656","41.337185","EQUIP AMB: Àlvaro Sainz, Carlos Villasur. EQUIP EXTERN: Bernuz-Fernandez Arquitectes, Naxal Arquitectura, Oriol Vidal Enginyeria, Zeb3consulting, Enginyeria Reventós, Anna Zahonero.","http://www.amb.cat/documents/11656/12486494/AGP1499_0728_/b1fda829-8f8e-45c4-bc9e-a258d856e891?t=1705649779253","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","true","","Realitzat","","","","2019-02-01T00:00:00.000Z","","","2021-11-01T00:00:00.000Z","Sant Climent de Llobregat Robert Bagó, Ramiro Chiriotti, Màrius Quintana (Col·lectiu Brusi)
Direcció d'execució: E3 Solinteg (jardins), Mireia Diaz (AMB) Robert Bagó, Ramiro Chiriotti, Màrius Quintana (Col·lectiu Brusi) Bigas Grup SL, Rehacsa

El projecte dels Jardins de la Font del Rector articula una intervenció conjunta de Paisatge, Espai Públic i Arquitectura juntament amb la Biblioteca de Ca l'Altisent. El projecte neix de la idea de crear un nou recorregut urbà connectant de manera accessible diferents edificis i espais públics situats en un entorn vegetalitzat amb un important desnivell topogràfic.

El parc es concep com un nou itinerari que s'obre pas en un àmbit en el qual la vegetació de riera ha anat guanyant terreny amb el pas del temps. Uns espais de descans i de contemplació complementen el recorregut i recuperen l'accés a l'antiga Font del Rector.

Aquesta infraestructura connectora discorre a través d'un espai natural revegetalitzat amb espècies autòctones que s'integren amb la vegetació espontània. El seu traçat segueix les corbes de nivell per a modificar el mínim el perfil natural del terreny. La connexió entre les dues ribes de la riera es realitza a través d'una plataforma que actua de mirador cap a la restaurada Font del Rector. El resultat és un recorregut zigzaguejant totalment accessible entre la nova plaça de la Biblioteca i la plaça de l'Església a través d'un espai natural regenerat. Els recorreguts formats per travesses de formigó prefabricat garanteixen una gran permeabilitat del terreny. Aquestes travesses reinterpreten els camins forestals que salven desnivells i superfícies complicades amb entarimats de fusta.

Més enllà de l'obertura al públic d’un jardí i uns terrenys en desús convertint-los en espais públics en contacte amb la natura, i una petita plaça d’accés a la nova biblioteca, la gran transformació del projecte ha estat la seva funció connectora. El recorregut accessible que salva un desnivell de més de 12 metres ha lligat espais desvinculats del centre i potenciat una millora del teixit urbà creant en un eix de comunicació fonamental en el centre de Sant Climent.

EQUIP AMB: Àlvaro Sainz, Carlos Villasur. EQUIP EXTERN: Bernuz-Fernandez Arquitectes, Naxal Arquitectura, Oriol Vidal Enginyeria, Zeb3consulting, Enginyeria Reventós, Anna Zahonero. Jardins de la Font del Rector

Un nou recorregut millora el paisatge urbà i connecta les places principals del municipi: la plaça de la Vila, la plaça de la nova biblioteca i la plaça de l’Església. L’espai públic i el paisatge de l’aigua s’uneixen per crear un itinerari que s’adapta al terreny i connecta ambdues ribes de la riera amb una nova plataforma.

","2024-01-19T07:33:27.165Z" "63456c4bfea76f287cac1b04","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/centre-cultural-i-civic-virginia-amposta/12590712/11656","territori.espai_public","Sant Vicenç dels Horts","Josep Muxart (AMB)","Josep Muxart (AMB)
Direcció d'execució: Albert Dalmau, Mireia Díaz (AMB)","","false","

Seleccionada, Premis Arquitectura CSCAE 2021

","4.288.508 €
553.848 € (Equipament)","GrupMas Edificació S.L.","

L’edifici està ubicat dins del parc del Mamut Venux a Sant Vicenç dels Horts, amb l’estratègia d’acabar sent un punt de centralització i de dinamització cultural per als barris de la Vila Vella, Can Ros i el Serral i a la vegada un punt d’unió entre la carretera de Sant Boi, el carrer del Comerç i el carrer d’Antoni Mampel.

El seu programa compta amb un espai jove, una sala polivalent, espais d’entitats, aules taller, una sala per a exposicions, un espai destinat a l’emmagatzematge del bestiari del municipi i un bar restaurant, així com espais exteriors per a exercicis a l’aire lliure.

L’estratègia d’intervenció vol aconseguir la màxima integració de l’edifici amb el parc i el seu entorn per salvar les diferències de cota existents i garantir-ne la connectivitat. El resultat és un edifici que té la voluntat de levitar mitjançant un sòcol perimetral que cus l’edifici amb el seu entorn i deixa unes façanes tractades com a grans superfícies de gelosia que no se sustenten en el terreny.
 

","ca_ES","

2.361 m2

750 m2 (urbanització)

","Equipaments Culturals","12590712","Territori","Centre Cultural i Cívic Virgínia Amposta","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12587062/_06A5552-CMYK_Principal/a4bec2d4-061f-491f-939f-1f3025cee1f2?t=1704878650467","false","","","Façana de l'edifici on es veu l'interior il·luminat","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12587062/_06A5340-tall-CMYK/f74c4ecf-723d-44ee-ac16-61cb79c54d48?t=1704878650467","true","","","Vista des de la cantonada de l'equipament","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12587062/_06A5536-CMYK/cb2d368a-36ca-4d52-ad9d-efbb723c846d?t=1704878650467","true","","","Accés a l'equipament i escalirampa","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12587062/_06A5557-CMYK/2f534cae-4157-45c0-8ea3-d59359363f8c?t=1704878650467","true","","","Cantonada de l'equipament on es veo part del parc de terra","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12587062/_06A5560-CMYK/96c6f811-06a6-4e9d-820a-8b9793221b70?t=1704878650467","true","","","Vista d'una de les façanes de l'equipament","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1+%284%29.jpg/6e9230d1-661b-b74d-e23f-b66681d91a2c?t=1704878650467","true","","","Imatge detall del revestiment de la façana i atri de l'equipament","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12587062/_06A5356-CMYK/734627c0-ac59-4bc7-af04-8401e463c7cb?t=1704878650467","true","","","Sala interior de l'equipament","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/0/PLANTILLA+%281%29.jpg/23916744-fa8c-6e90-a585-6feca8cfe34d?t=1704878650467","true","","","Escala i sala d'actes vist des de d'alt","","Foto: Marcela Grassi","","

Situat al costat del parc del Mamut Venux, l’equipament cultural dona servei als barris de Vila Vella, Can Ros i el Serral. Un gran pati central d’assaig per als castellers distribueix els espais al seu voltant. El pati es cobreix amb una lluerna, que hi permet la il·luminació natural, i la façana ventilada de doble pell redueix la demanda energètica de l’edifici.

","

AMB

Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
 

","","","","","","","","","","","","2.00908","41.3982","EQUIP AMB: Jordi Bardolet, Jordi Colom, Javier Duarte, Laia Ginés, Marta Juanola, Oriol Paluzie.
EQUIP EXTERN: Eskubi Turró Arquitectes, ICA Grupo, Ivana Rossell Acústica, PFP,disseny.","http://www.amb.cat/documents/11656/12587062/_06A5552-CMYK_Principal/a4bec2d4-061f-491f-939f-1f3025cee1f2?t=1704878650467","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","true","Façana de l'edifici on es veu l'interior il·luminat","Realitzat","","","","2017-09-01T00:00:00.000Z","","","2021-07-01T00:00:00.000Z","Sant Vicenç dels Horts Josep Muxart (AMB)
Direcció d'execució: Albert Dalmau, Mireia Díaz (AMB) Josep Muxart (AMB) GrupMas Edificació S.L.

L’edifici està ubicat dins del parc del Mamut Venux a Sant Vicenç dels Horts, amb l’estratègia d’acabar sent un punt de centralització i de dinamització cultural per als barris de la Vila Vella, Can Ros i el Serral i a la vegada un punt d’unió entre la carretera de Sant Boi, el carrer del Comerç i el carrer d’Antoni Mampel.

El seu programa compta amb un espai jove, una sala polivalent, espais d’entitats, aules taller, una sala per a exposicions, un espai destinat a l’emmagatzematge del bestiari del municipi i un bar restaurant, així com espais exteriors per a exercicis a l’aire lliure.

L’estratègia d’intervenció vol aconseguir la màxima integració de l’edifici amb el parc i el seu entorn per salvar les diferències de cota existents i garantir-ne la connectivitat. El resultat és un edifici que té la voluntat de levitar mitjançant un sòcol perimetral que cus l’edifici amb el seu entorn i deixa unes façanes tractades com a grans superfícies de gelosia que no se sustenten en el terreny.
 

EQUIP AMB: Jordi Bardolet, Jordi Colom, Javier Duarte, Laia Ginés, Marta Juanola, Oriol Paluzie.
EQUIP EXTERN: Eskubi Turró Arquitectes, ICA Grupo, Ivana Rossell Acústica, PFP,disseny. Centre Cultural i Cívic Virgínia Amposta

Situat al costat del parc del Mamut Venux, l’equipament cultural dona servei als barris de Vila Vella, Can Ros i el Serral. Un gran pati central d’assaig per als castellers distribueix els espais al seu voltant. El pati es cobreix amb una lluerna, que hi permet la il·luminació natural, i la façana ventilada de doble pell redueix la demanda energètica de l’edifici.

","2024-01-10T09:21:24.035Z" "63456c4bfea76f287cac1b07","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/placa-trafalgar/12687294/11656","territori.espai_public","Badalona","Jordi Navarro (AMB)","Jordi Navarro, Joan Roca (AMB)","","false","","1.498.682,26 €","Excavaciones y Construcciones Benjumea SA","

La proposta d'aquesta primera fase consisteix en la remodelació integral d'una part de la plaça, construïda als anys vuitanta, i introdueix una important millora ambiental, així com una millor accessibilitat que permet una connexió més fluïda entre els diferents barris de la ciutat, posant èmfasi en el seu caràcter de nou espai lliure central. 

El desnivell entre l'antiga carretera de València i l'avinguda del Marquès de Sant Morí es resol a través d'una grada i alhora es genera una nova connexió mitjançant un camí diagonal entre ambdós carrers. Es recupera el traçat de l'antic camí de Santa Coloma amb la construcció d'una passera que uneix els carrers de Mena i Tarragona.

","ca_ES","

5.173 m2

","Carrers i places","12687294","Territori","Plaça Trafalgar","©Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12686232/07_C29_ARQ005_PL_Trafalgar/303dcb02-f1eb-4642-b43a-51e645095c33?t=1697028117256","true","","","","","©Jon Arruti","©Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12686232/14_C29_ARQ005_PL_Trafalgar/6b88eb77-bffa-4e03-a863-b00309255c2d?t=1697028117256","true","","","","","©Jon Arruti","©Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12686232/39_C29_ARQ005_PL_Trafalgar/fb358dde-0590-4bb8-8416-97b1a0be864c?t=1697028117256","true","","","","","©Jon Arruti","©Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12686232/49_C29_ARQ005_PL_Trafalgar/a204d050-399d-4439-9e0a-7100ef9e541d?t=1697028117256","true","","","","","©Jon Arruti","©Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12686232/47_C29_ARQ005_PL_Trafalgar/ccdecb08-e748-4f8c-b404-bf386e882fd1?t=1697028117256","true","","","","","©Jon Arruti","©Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12686232/15_C29_ARQ005_PL_Trafalgar/24a26a29-27d6-430e-bbae-653a43359bf5?t=1697028117256","true","","","","","©Jon Arruti","©Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12686232/04_C29_ARQ005_PL_Trafalgar/f0cce9a4-5807-4523-913f-577bda019b79?t=1697028117256","true","","","","","©Jon Arruti","©Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12686232/52_C29_ARQ005_PL_Trafalgar/fe5feb02-a287-48f5-b55e-7301a9f84801?t=1697028117256","true","","","","","©Jon Arruti","©Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12686232/43_C29_ARQ005_PL_Trafalgar/b060e96d-b5bc-43a6-b14b-2c396da68af3?t=1697028117256","true","","","","","©Jon Arruti","©Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12686232/42_C29_ARQ005_PL_Trafalgar/cc28657e-80a7-4cff-8ceb-e67fb9da3268?t=1697028117256","true","","","","","©Jon Arruti","©Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12686232/16_C29_ARQ005_PL_Trafalgar/12bcc0cd-3461-4613-8998-26d7249447af?t=1697028117256","true","","","","","©Jon Arruti","","

1a fase de la reurbanització de la plaça Trafalgar. Una actuació que transforma l'espai i en millora l'accessibilitat i la sostenibilitat.

","

Programa PACTE 16-19
El Programa d'actuacions de cohesió territorial (PACTE), incorpora les actuacions pròpies de l'AMB, ja siguin directes o en cooperació amb ajuntaments. Inclou equipaments, espais públics i infraestructures. Aquesta intervenció ha estat finançada per l'AMB.

","","","","","","","","","","","","2.2193584","41.437717","EQUIP AMB: Oriol Garcia, Jordi Rodríguez, Jonatan Álvarez, Jordi Bardolet
EQUIP EXTERN: INTEC","http://www.amb.cat/documents/11656/12686232/11_C29_ARQ005_PL_Trafalgar_Principal/21302534-1975-4497-a7c7-983932b0cfe6?t=1697028117256","","©Jon Arruti","©Jon Arruti","true","","Realitzat","","","","2018-04-01T00:00:00.000Z","","","2020-06-01T00:00:00.000Z","Badalona Jordi Navarro, Joan Roca (AMB) Jordi Navarro (AMB) Excavaciones y Construcciones Benjumea SA

La proposta d'aquesta primera fase consisteix en la remodelació integral d'una part de la plaça, construïda als anys vuitanta, i introdueix una important millora ambiental, així com una millor accessibilitat que permet una connexió més fluïda entre els diferents barris de la ciutat, posant èmfasi en el seu caràcter de nou espai lliure central. 

El desnivell entre l'antiga carretera de València i l'avinguda del Marquès de Sant Morí es resol a través d'una grada i alhora es genera una nova connexió mitjançant un camí diagonal entre ambdós carrers. Es recupera el traçat de l'antic camí de Santa Coloma amb la construcció d'una passera que uneix els carrers de Mena i Tarragona.

EQUIP AMB: Oriol Garcia, Jordi Rodríguez, Jonatan Álvarez, Jordi Bardolet
EQUIP EXTERN: INTEC Plaça Trafalgar

1a fase de la reurbanització de la plaça Trafalgar. Una actuació que transforma l'espai i en millora l'accessibilitat i la sostenibilitat.

","2023-10-11T12:41:57.390Z" "63456c4bfea76f287cac1b0a","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/piscines-municipals/12694666/11656","Espai públic","Sant Feliu de Llobregat","","ca_ES","12694666","","Equipaments Esportius","Realitzat","8.035,58 m2","","","","","","","FCC","L'objectiu principal del projecte ha estat dissenyar una construcció que fos compacta per reduir la volumetria potencial de l'equipament; singular, per la utilització de sistemes constructius contemporanis; sensible a les particularitats del lloc perquè resolgués l'impacte d'ubicar un gran equipament en un teixit urbà consolidat, i responsable en l'organització arquitectònica de les demandes del programa.

L'edifici es disposa semisoterrat i paral·lel al traçat de la Biblioteca Montserrat Roig. Amb això es pretén potenciar la continuïtat del teixit urbà i no destacar la condició d'objecte aliè a l'entorn immediat.

A causa de la superfície limitada de solar, els diferents usos se superposen verticalment. La planta baixa agrupa el vestíbul principal i les zones de vestidors i piscina i els procura el màxim sol possible. La planta primera aglutina les grades d'espectadors, els usos esportius complementaris, l'àrea administrativa, la sala de trobada i el bar. La planta soterrani concentra les maquinàries, dipòsits i vasos, i els vestidors dels treballadors amb accés directe des del pati posterior per facilitar les tasques de manteniment. La planta coberta esdevé suport de plantació, de l'activitat del solàrium i de plaques solars.

L'edifici connecta amb el teixit urbà mitjançant tres accessos. El del vestíbul d'entrada és a la façana oest, i reforçarà el seu caràcter de principal quan la línia ferroviària quedi soterrada; el segon se situa al carrer de la Mare de Déu de Montserrat: permet entrar directament al bar i a l'equipament; el tercer és contigu al segon i funciona com una entrada al pati reservada al manteniment.

Per al tancament de l'edifici s'han fet servir panells autoportants de formigó que comprenen tota l'alçada de l'edifici i li atorguen una imatge uniforme i alhora variada, ja que les obertures es disposen segons les necessitats dels espais interiors. Així, depenent de la privacitat de l'activitat i de l'orientació, l'acabat del vidre és transparent o translúcid, o bé es protegeix amb un filtre solar. A la façana nord, el mateix element de façana es converteix en la tanca del pati posterior el qual crea un espai de transició entre l'equipament i els habitatges adjacents. A la façana sud, una filera d'arbres fa ombra a l'estiu i permet l'entrada de sol a l'hivern.

S'ha optat per la il·luminació natural directa a les àrees amb més demanda lumínica. A les zones més interiors es disposen unes lluernes a la coberta que permeten, a més, en combinació amb unes obertures practicables en façana, una ventilació natural, així com l'evacuació de l'aire calent que s'hi concentri.

Els materials de l'estructura són el formigó armat per als murs, pilars i sostres; l'acer que s'utilitza com a estructura vertical per alleugerir el gruix de les façanes nord i sud, i la fusta, com a material lleuger per cobrir les grans llums en coberta. Les lluernes de coberta es resolen amb una estructura lleugera de fusta perquè el comportament del material sigui compatible amb el de l'estructura que els suporta.","Un gran equipament esportiu integrat en el teixit urbà gràcies al seu disseny singular i organització arquitectònica.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/12687554/05+Principal/396bca7f-1bfb-4eb5-b20b-e5b1fa6d20e7?t=1647519064000","Adrià Goula Photo","Claudi Aguiló Riu, Martí Sanz (AMB); Claudi Aguiló Aran, Albert Domingo (Data AE)","8.756.109,13 €","Anna Harder, Sergi Hoflant, Lluís Moya (BOMA); Laia Roca (Aribau 70); Emma Martí, Rosa Gornà, Albert Ruiz-Busquets (AMB)","","","","","","2.049664258956909","41.38237762451172","Territori","false","","","","","Seleccionada en els V Premis Catalunya Construcció en la categoria Direcció o Gestió de l'execució de l'obra.","Piscines municipals","","","","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/12687554/04/453e7c27-55fd-4a47-a60a-9887d26650f9?t=1647519118000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/12687554/28/bcaf7444-2504-4e36-85ff-e7e922053fc8?t=1647519177000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/12687554/07/65af4935-f6b9-48f7-8cbd-90d26562c267?t=1647519213000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/12687554/12ac/55f87e5f-a1bc-4c80-a214-bce7e46a0237?t=1647519246000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/12687554/17/c5d004b1-4717-4095-8f17-7b1134423d9f?t=1647519291000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/12687554/15/46747276-2df4-42a4-9981-46e04fcf94bf?t=1647519353000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/12687554/23/f3aa29f7-ce1d-4f86-b8ce-2540947f1c15?t=1647519383000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/12687554/22/52acb443-9e0f-406b-97b9-a8d522bb6d34?t=1647519430000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/12687554/27+transform/e8e30c74-c09c-4546-9012-f2b04ab1dcd2?t=1647519458000","","","true","2005-04-01T00:00:00.000Z","","","2007-06-01T00:00:00.000Z","Sant Feliu de Llobregat FCC L'objectiu principal del projecte ha estat dissenyar una construcció que fos compacta per reduir la volumetria potencial de l'equipament; singular, per la utilització de sistemes constructius contemporanis; sensible a les particularitats del lloc perquè resolgués l'impacte d'ubicar un gran equipament en un teixit urbà consolidat, i responsable en l'organització arquitectònica de les demandes del programa.

L'edifici es disposa semisoterrat i paral·lel al traçat de la Biblioteca Montserrat Roig. Amb això es pretén potenciar la continuïtat del teixit urbà i no destacar la condició d'objecte aliè a l'entorn immediat.

A causa de la superfície limitada de solar, els diferents usos se superposen verticalment. La planta baixa agrupa el vestíbul principal i les zones de vestidors i piscina i els procura el màxim sol possible. La planta primera aglutina les grades d'espectadors, els usos esportius complementaris, l'àrea administrativa, la sala de trobada i el bar. La planta soterrani concentra les maquinàries, dipòsits i vasos, i els vestidors dels treballadors amb accés directe des del pati posterior per facilitar les tasques de manteniment. La planta coberta esdevé suport de plantació, de l'activitat del solàrium i de plaques solars.

L'edifici connecta amb el teixit urbà mitjançant tres accessos. El del vestíbul d'entrada és a la façana oest, i reforçarà el seu caràcter de principal quan la línia ferroviària quedi soterrada; el segon se situa al carrer de la Mare de Déu de Montserrat: permet entrar directament al bar i a l'equipament; el tercer és contigu al segon i funciona com una entrada al pati reservada al manteniment.

Per al tancament de l'edifici s'han fet servir panells autoportants de formigó que comprenen tota l'alçada de l'edifici i li atorguen una imatge uniforme i alhora variada, ja que les obertures es disposen segons les necessitats dels espais interiors. Així, depenent de la privacitat de l'activitat i de l'orientació, l'acabat del vidre és transparent o translúcid, o bé es protegeix amb un filtre solar. A la façana nord, el mateix element de façana es converteix en la tanca del pati posterior el qual crea un espai de transició entre l'equipament i els habitatges adjacents. A la façana sud, una filera d'arbres fa ombra a l'estiu i permet l'entrada de sol a l'hivern.

S'ha optat per la il·luminació natural directa a les àrees amb més demanda lumínica. A les zones més interiors es disposen unes lluernes a la coberta que permeten, a més, en combinació amb unes obertures practicables en façana, una ventilació natural, així com l'evacuació de l'aire calent que s'hi concentri.

Els materials de l'estructura són el formigó armat per als murs, pilars i sostres; l'acer que s'utilitza com a estructura vertical per alleugerir el gruix de les façanes nord i sud, i la fusta, com a material lleuger per cobrir les grans llums en coberta. Les lluernes de coberta es resolen amb una estructura lleugera de fusta perquè el comportament del material sigui compatible amb el de l'estructura que els suporta. Claudi Aguiló Riu, Martí Sanz (AMB); Claudi Aguiló Aran, Albert Domingo (Data AE) Anna Harder, Sergi Hoflant, Lluís Moya (BOMA); Laia Roca (Aribau 70); Emma Martí, Rosa Gornà, Albert Ruiz-Busquets (AMB) Piscines municipals Un gran equipament esportiu integrat en el teixit urbà gràcies al seu disseny singular i organització arquitectònica.","2022-03-21T08:05:21.363Z" "63456c4bfea76f287cac1b0d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/biblioteca-publica/12809137/11656","Espai públic","Cervelló","","ca_ES","12809137","","Equipaments Culturals","Realitzat","1.086,46 m²","","","","Pilar Armand-Ugón, Elsa Ibar.","","","Sapic","La biblioteca és un edifici concebut amb la idea de donar resposta a una sèrie de preexistències com ara les territorials, les característiques de l'estructura urbana, la situació respecte de la població i la singularitat de no disposar de sòl per edificar-lo.

Cervelló és una població situada al Baix Llobregat, assentada al peu del port d'Ordal i que gaudeix d'una accentuada topografia que permet percebre l'entorn natural. L'antiga N-340 estructura en forma de pinta el teixit urbà. Un cop construïda la nova variant exterior, la carretera segueix sent l'eix principal i vertebrador de la vila, però passant de ser un espai absorbit per l'intens tràfic rodat a ser un espai públic propi de la població. Al llarg d'aquest eix es percep el ritme existent de la successió de les diferents façanes. Aquest ritme es troba també en el moviment de les testeres que amb els seus acabats i formes proporcionen riquesa i varietat. L'edifici pretén ser una continuació d'aquest ritme generant un moviment i seguint el compàs marcat pel teixit urbà.

El lloc és un buit de la trama urbana on la permeabilitat de l'aire, de la llum i la transparència marquen la traça del pas d'una riera. Donada la centralitat respecte de la població, l'edifici dóna façana a la via existent i incorpora les entrades de llum, tamisos i transparències. En aquest indret, el fort desnivell topogràfic va permetre construir-hi l'equipament de l'Ateneu que, salvant la riera i enrasant la cota de la seva coberta amb el carrer Major, configura una plaça pública. Dita plaça està dividida en dos àmbits, un que funciona com a accés a l'Ateneu i com a pas des del carrer Major al carrer de Santa Anna, i l'altre un cul-de-sac poc utilitzat que la biblioteca incorpora per al seu ús.

La singularitat de no disposar de solar lliure d'edificació i el fet de trobar-se l'estructura de l'Ateneu al límit de capacitat, han estat factors determinants per al disseny de l'estructura. L'Ateneu es troba a cavall de la riera, la Biblioteca a cavall de l'Ateneu. Per sobre de l'Ateneu s'hi ha alçat un edifici pont en què dues grans bigues de gelosia d'uns 30 metres de llargada i dues plantes d'alçada es recolzen als extrems amb una fonamentació segura i exempta tant de l'Ateneu com de la riera.
Enfront de l'horitzontalitat marcada per la gelosia, l'estructura transversal de l'edifici introdueix un segon ordre que pauta el seu tancament i aconsegueix el moviment necessari per incorporar aquest joc de llum, ombres i transparència que transmet el lloc.

El programa es desenvolupa en quatre plantes. A la planta baixa s'hi troba el vestíbul d'accés, la zona de premsa i l'àrea infantil: comunica amb un pati exterior i amb el nucli de comunicació vertical. A la planta soterrani, ubicada dins l'edifici de l'Ateneu, hi ha la sala polivalent i el magatzem. A les plantes primera i entresolat, situades a l'espai generat per l'estructura pont, es desenvolupa el programa principal de la biblioteca: a la planta primera s'hi ubica l'àrea general, la zona de música, imatge i revistes així com l'espai de suport, la zona de treball intern i el despatx de direcció; a la planta superior i a doble alçada hi ha la resta del programa de l'àrea general.","Una biblioteca connectada amb l'Ateneu que completa la trama urbana de la N-340 al seu pas per Cervelló.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/12808618/Biblio+Cervello_200+Principal/1fd369d7-0a45-4ea8-b054-3f674185c016?t=1648453357000","Jordi Surroca","","2.005.591'59 €","Andreu Picó, Bernuz Fernández Arquitectes SL, Proen Projectes Enginyeria SL, Simbiòlisi SCP.","","","","","","1.9575636386871338","41.3966064453125","Territori","false","","","","","Finalista en els IV Premis Catalunya Construcció en la categoria de Direcció o Gestió de l'Execució de l'Obra.

Menció en els Premis Construmat 2007 a la Innovació Tecnològica.

Seleccionada en la 2na Triennal d'Arquitectura i Urbanisme del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf en la categoria de Nova Planta d'Equipaments i Serveis.","Biblioteca pública","","","","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/12808618/Biblio+Cervello_168/f51765a4-f11d-42ef-ab90-14eddddbc2ed?t=1648451843000","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/12808618/Biblio+Cervello_151/32cc2110-f0d7-4e9d-907d-852ebe6c11a8?t=1648451892000","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/12808618/Biblio+Cervello_182/8a88141f-f545-4899-9c62-58dfb31500d5?t=1648451957000","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/12808618/Biblio+Cervello_025/292bad59-dc6e-4af6-9545-6699b0787643?t=1648452041000","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/12808618/Biblio+Cervello_132/e9cf5003-85de-45fb-9103-031b83918982?t=1648452105000","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/12808618/Biblio+Cervello_018/3ff8f8af-685f-4b29-9d21-42aae1fb352e?t=1648452147000","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/12808618/Biblio+Cervello_232/dede41fc-f60e-4599-84e9-c45cf8988e42?t=1648452187000","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/12808618/Biblio+Cervello_159/abdba826-7de5-41f6-8654-2750b6e81923?t=1648452223000","","","true","","","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/12808618/Biblio+Cervello_104/22201a22-dfdf-4ca9-b5bf-bfaecc71088a?t=1648452264000","","","true","2001-07-01T00:00:00.000Z","","","2006-12-01T00:00:00.000Z","Cervelló Pilar Armand-Ugón, Elsa Ibar. Sapic La biblioteca és un edifici concebut amb la idea de donar resposta a una sèrie de preexistències com ara les territorials, les característiques de l'estructura urbana, la situació respecte de la població i la singularitat de no disposar de sòl per edificar-lo.

Cervelló és una població situada al Baix Llobregat, assentada al peu del port d'Ordal i que gaudeix d'una accentuada topografia que permet percebre l'entorn natural. L'antiga N-340 estructura en forma de pinta el teixit urbà. Un cop construïda la nova variant exterior, la carretera segueix sent l'eix principal i vertebrador de la vila, però passant de ser un espai absorbit per l'intens tràfic rodat a ser un espai públic propi de la població. Al llarg d'aquest eix es percep el ritme existent de la successió de les diferents façanes. Aquest ritme es troba també en el moviment de les testeres que amb els seus acabats i formes proporcionen riquesa i varietat. L'edifici pretén ser una continuació d'aquest ritme generant un moviment i seguint el compàs marcat pel teixit urbà.

El lloc és un buit de la trama urbana on la permeabilitat de l'aire, de la llum i la transparència marquen la traça del pas d'una riera. Donada la centralitat respecte de la població, l'edifici dóna façana a la via existent i incorpora les entrades de llum, tamisos i transparències. En aquest indret, el fort desnivell topogràfic va permetre construir-hi l'equipament de l'Ateneu que, salvant la riera i enrasant la cota de la seva coberta amb el carrer Major, configura una plaça pública. Dita plaça està dividida en dos àmbits, un que funciona com a accés a l'Ateneu i com a pas des del carrer Major al carrer de Santa Anna, i l'altre un cul-de-sac poc utilitzat que la biblioteca incorpora per al seu ús.

La singularitat de no disposar de solar lliure d'edificació i el fet de trobar-se l'estructura de l'Ateneu al límit de capacitat, han estat factors determinants per al disseny de l'estructura. L'Ateneu es troba a cavall de la riera, la Biblioteca a cavall de l'Ateneu. Per sobre de l'Ateneu s'hi ha alçat un edifici pont en què dues grans bigues de gelosia d'uns 30 metres de llargada i dues plantes d'alçada es recolzen als extrems amb una fonamentació segura i exempta tant de l'Ateneu com de la riera.
Enfront de l'horitzontalitat marcada per la gelosia, l'estructura transversal de l'edifici introdueix un segon ordre que pauta el seu tancament i aconsegueix el moviment necessari per incorporar aquest joc de llum, ombres i transparència que transmet el lloc.

El programa es desenvolupa en quatre plantes. A la planta baixa s'hi troba el vestíbul d'accés, la zona de premsa i l'àrea infantil: comunica amb un pati exterior i amb el nucli de comunicació vertical. A la planta soterrani, ubicada dins l'edifici de l'Ateneu, hi ha la sala polivalent i el magatzem. A les plantes primera i entresolat, situades a l'espai generat per l'estructura pont, es desenvolupa el programa principal de la biblioteca: a la planta primera s'hi ubica l'àrea general, la zona de música, imatge i revistes així com l'espai de suport, la zona de treball intern i el despatx de direcció; a la planta superior i a doble alçada hi ha la resta del programa de l'àrea general. Andreu Picó, Bernuz Fernández Arquitectes SL, Proen Projectes Enginyeria SL, Simbiòlisi SCP. Biblioteca pública Una biblioteca connectada amb l'Ateneu que completa la trama urbana de la N-340 al seu pas per Cervelló.","2022-03-28T09:28:46.876Z" "63456c4bfea76f287cac1b10","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/parc-lloreda--fase-1/12837188/11656","Espai públic","Badalona","","ca_ES","12837188","","Parcs i jardins","Realitzat","4.172,00 m2 (urbanització).","","","Carlos Llinás, Mònica Mauricio (AMB)","Carlos Llinás (AMB)","","","Constraula Enginyeria i Obres","En aquesta primera fase de reordenació, es rehabiliten les superfícies i camins existents, s'amplia l'àrea de gossos, es millora la zona de jocs infantils, es crea una nova zona de gimnàs per adults i es renoven les instal·lacions d'enllumenat, clavegueram i reg.

La disposició de noves zones de vegetació arbustiva i entapissant, amb predomini dels llorers que donen el nom al parc, permet regularitzar els límits dels camins dels eixos de circulació alhora que confina el nou paviment de formigó ""in situ"" acolorit amb òxid de ferro.

A l'àrea de jocs infantils es preveu combinar sorra garbellada amb una pavimentació de cautxú color tabac, i es proposa un nou arbrat per obtenir més zones d'ombra a l'estiu. A la zona central més oberta, es col·loquen zones d'estada amb bancs amb nou arbrat per tal d'augmentar l'ombra.","Fase 1 de la reordenació del parc per fer-lo més inclusiu i accessible.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/12829767/_06A6178-CMYK_principal/e97e6752-69f9-499b-8354-b48a86f44828?t=1648624233000","Marcela Grassi","","984.910,52 €","Tamie Delgadillo, Jonatan Álvarez, Susana Casino, Ferran Roca (AMB), ATENEA","Aquesta intervenció ha estat finançada per l'AMB a través del Programa PACTE 12-15 i PACTE 16-19.

El Programa d'actuacions de cohesió territorial (PACTE), incorpora les actuacions pròpies de l'AMB, ja siguin directes o en cooperació amb ajuntaments. Inclou equipaments, espais públics i infraestructures.","","","","","2.2312135696411133","41.44972229003906","Territori","false","","","","","","Parc Lloreda, fase 1","","","","","","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12829767/_06A6164-CMYK/6712bf81-7c21-4713-9c7a-051582726b41?t=1648624325000","","","true","","","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12829767/_06A5526-CMYK/e6c75e02-7821-4bcf-a415-b17d2040774d?t=1648624389000","","","true","","","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12829767/_06A5612-CMYK/9532a5c7-d909-42d5-b1bd-582ff31454e6?t=1648634445281","","","true","","","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12829767/_06A5489-CMYK/5d8932d0-27c1-44fe-b596-8c730723e80f?t=1648634547992","","","true","","","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12829767/_06A5629-CMYK/74e1fe7d-21b3-4319-b791-19ae3cc6deac?t=1648634585077","","","true","","","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12829767/_06A5451-CMYK/4ff186a5-2ab3-4aa5-badd-7462b48e5d9b?t=1648634648404","","","true","","","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/12829767/_06A5660-CMYK/6992a732-d717-4c79-ba3a-7c7ae185fe15?t=1648634692208","","","true","2018-06-01T00:00:00.000Z","","","2020-03-01T00:00:00.000Z","Badalona Carlos Llinás, Mònica Mauricio (AMB) Carlos Llinás (AMB) Constraula Enginyeria i Obres En aquesta primera fase de reordenació, es rehabiliten les superfícies i camins existents, s'amplia l'àrea de gossos, es millora la zona de jocs infantils, es crea una nova zona de gimnàs per adults i es renoven les instal·lacions d'enllumenat, clavegueram i reg.

La disposició de noves zones de vegetació arbustiva i entapissant, amb predomini dels llorers que donen el nom al parc, permet regularitzar els límits dels camins dels eixos de circulació alhora que confina el nou paviment de formigó ""in situ"" acolorit amb òxid de ferro.

A l'àrea de jocs infantils es preveu combinar sorra garbellada amb una pavimentació de cautxú color tabac, i es proposa un nou arbrat per obtenir més zones d'ombra a l'estiu. A la zona central més oberta, es col·loquen zones d'estada amb bancs amb nou arbrat per tal d'augmentar l'ombra. Tamie Delgadillo, Jonatan Álvarez, Susana Casino, Ferran Roca (AMB), ATENEA Parc Lloreda, fase 1 Fase 1 de la reordenació del parc per fer-lo més inclusiu i accessible.","2022-03-31T09:39:25.883Z" "63456c4bfea76f287cac1b16","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/carril-bici-a-l-avinguda-de-laurea-miro/7582237/11656","Espai públic","Esplugues de Llobregat","Sant Just Desvern","","ca_ES","7582237","","Vies i carreteres","Realitzat","Longitud:
Sant Just  490m / Esplugues 675m","","","","","","","RUBATEC","Implantació d'un carril bici de doble direcció a l'Av. Laureà Miró, per desenvolupar la xarxa Bicivia i donar continuïtat a la xarxa de carril bici que surt de Barcelona pel parc Cervantes, continua per Països Catalans i es prolonga a traves Laureà Miró cap el Baix Llobregat.","Nou carril bici a l'avinguda de Laureà Miró que dona continuïtat a la xarxa de carril bici que surt de Barcelona. ","","Carril bici a l'avinguda de Laureà Miró","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/12960363/Esplugues_LaureaMiro_5738_Principal/c0f2f79e-2195-4b87-97b9-43164f1baaff?t=1649159376000","Robert Ramos","Projects & Facilities Management","565.455,35 €","Jaume Fleta, Miguel Ángel Requena (PROJECTS & FACILITIES MANAGEMENT), Sergio Hidalgo (ATENEA SA)","","Projects & Facilities Management","http://www.pfmanagement.com/","","Projects & Facilities Management","2.0803399085998535","41.378273010253906","Territori","false","","","","","","Carril bici a l'avinguda de Laureà Miró","","","","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/12960363/Esplugues_LaureaMiro_5633/e5688fc1-5e10-40e3-9df5-c96ffe5533f7?t=1649159422000","","","true","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/12960363/Esplugues_LaureaMiro_5700/e5b56a06-8a24-4f5d-98eb-043d24f5ce1b?t=1649159460000","","","true","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/12960363/Esplugues_LaureaMiro_5678/eebe0ecd-6fb5-4cc8-8eed-b25e24b49ac1?t=1649159488000","","","true","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/12960363/Esplugues_LaureaMiro_5757/ca621e3e-c2b3-4ae5-adb1-7618ff1693d2?t=1649159517000","","","true","","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/12960363/Esplugues_LaureaMiro_5683/ff1d3943-41bc-4d59-afd3-aa017021b34d?t=1649159541000","","","true","2017-01-01T00:00:00.000Z","","","2018-11-01T00:00:00.000Z","Esplugues de Llobregat Sant Just Desvern RUBATEC Implantació d'un carril bici de doble direcció a l'Av. Laureà Miró, per desenvolupar la xarxa Bicivia i donar continuïtat a la xarxa de carril bici que surt de Barcelona pel parc Cervantes, continua per Països Catalans i es prolonga a traves Laureà Miró cap el Baix Llobregat. Projects & Facilities Management Jaume Fleta, Miguel Ángel Requena (PROJECTS & FACILITIES MANAGEMENT), Sergio Hidalgo (ATENEA SA) Carril bici a l'avinguda de Laureà Miró Nou carril bici a l'avinguda de Laureà Miró que dona continuïtat a la xarxa de carril bici que surt de Barcelona. ","2022-04-22T08:17:37.286Z" "63456c4bfea76f287cac1b1c","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/pistes-esportives-fase-1/7590755/11656","Espai públic","Pallejà","Amado Martín, Jorge Miguel Perea, Samuel Llovet (JPAM Estudio de arquitectura)","","","false","","645,227,48 €","Eurocatalana, Obres i Serveis","

Amb aquesta actuació es reorganitza la zona esportiva existent, una pista poliesportiva i quatre pistes de tennis, de manera més òptima dins del solar. Aquesta actuació permetrà l'ampliació de la zona esportiva amb un programa més extens en les futures fases. S'inclou també l'estructura de fonamentació de la futura coberta. 

","ca_ES","

4,858,00 m2

","Equipaments Esportius","7590755","Territori","Pistes esportives fase 1","","http://www.amb.cat/documents/11656/12966528/Pistes_palleja-0311_3/f4624206-496e-42c1-8f1e-51aa589004be?t=1710414940476","true","","","","","Jordi Surroca","","http://www.amb.cat/documents/11656/12966528/Pistes_palleja-0333_penultima/9f0fd358-b0c5-4886-99c4-172323ea3556?t=1710414940476","true","","","","","Jordi Surroca","","http://www.amb.cat/documents/11656/12966528/Pistes_palleja-0475/62e191bc-933b-4e49-8f38-124ba5688b42?t=1710414940476","true","","","","","Jordi Surroca","","http://www.amb.cat/documents/11656/12966528/Pistes_palleja-0242_3/ea2d934b-75eb-42fc-8e35-4faa9905e21b?t=1710414940476","true","","","","","Jordi Surroca","","http://www.amb.cat/documents/11656/12966528/Pistes_palleja-0552_79/74e00115-4427-461c-be44-ed756a859c5b?t=1710414940476","true","","","","","Jordi Surroca","","http://www.amb.cat/documents/11656/12966528/Pistes_palleja-0289_00/d452f1e3-b135-4a8f-91bd-06770f1b047d?t=1710414940476","true","","","","","Jordi Surroca","","http://www.amb.cat/documents/11656/12966528/Pistes_palleja-0596/b6f7f4c8-66ee-48bd-9119-4975b1303ce4?t=1710414940476","true","","","","","Jordi Surroca","","

S’ha fet una remodelació completa de tota la zona esportiva municipal: s’han fet tres pistes de tennis consecutives alineades amb el carrer de Joan Maragall i una quarta pista al costat de les grades del camp de futbol. Al centre, s’hi ha construït una nova pista poliesportiva.

","","","","","","","","","Pàgina web JPAM","","http://www.jpam.eu/","Pàgina web JPAM","1.999798","41.41965","EQUIP EXTERN: AT3 Oller-Peña, Cristóbal Moreno, Javier Sazatornil, MOSE - Serveis d'Enginyeria, MASALA Consultors - Engineering Consultancy","http://www.amb.cat/documents/11656/12966528/Pistes_palleja-0138_6_Principal/55c5751e-efb4-4b9b-b845-627fae2d96e6?t=1710414940476","","Jordi Surroca","Pistes exteriors del complex poliesportiu","true","","Realitzat","","","","2017-09-01T00:00:00.000Z","","","2019-03-01T00:00:00.000Z","Pallejà Amado Martín, Jorge Miguel Perea, Samuel Llovet (JPAM Estudio de arquitectura) Eurocatalana, Obres i Serveis

Amb aquesta actuació es reorganitza la zona esportiva existent, una pista poliesportiva i quatre pistes de tennis, de manera més òptima dins del solar. Aquesta actuació permetrà l'ampliació de la zona esportiva amb un programa més extens en les futures fases. S'inclou també l'estructura de fonamentació de la futura coberta. 

EQUIP EXTERN: AT3 Oller-Peña, Cristóbal Moreno, Javier Sazatornil, MOSE - Serveis d'Enginyeria, MASALA Consultors - Engineering Consultancy Pistes esportives fase 1

S’ha fet una remodelació completa de tota la zona esportiva municipal: s’han fet tres pistes de tennis consecutives alineades amb el carrer de Joan Maragall i una quarta pista al costat de les grades del camp de futbol. Al centre, s’hi ha construït una nova pista poliesportiva.

","2024-03-14T11:12:12.968Z" "63456c4bfea76f287cac1b1f","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/placa-de-francesc-macia/7590311/11656","territori.espai_public","Sant Feliu de Llobregat","Franc Fernández (Franc Fernández Arquitectura)","","","false","","632.058 €","Artífex","

El projecte proposa donar compliment a l'accessibilitat de l'espai amb una rampa d'accés a la plaça, ja que no era gaire accessible. Proposa també la incorporació d'una pèrgola metàl·lica que te una funció singular de identificació de l'espai i per la qual s'enfilaran les plantes enfiladisses per donar ombra a l'estiu. Una zona de joc per a infants complementa l'espai.

","ca_ES","

2.173 m2

","Carrers i places","7590311","Territori","Plaça de Francesc Macià","Foto: Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/12967054/34-IMG_9158-Andres-Flajszer-FRANC-FERNANDEZ-SANT-FELIU_principal/4891b604-79bb-4761-a693-4b1c10281cbb?t=1705395523923","false","","","Projecte realitzat","","Foto: Andrés Flajszer","Foto: Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/12967054/11-IMG_9105-06-Andres-Flajszer-FRANC-FERNANDEZ-SANT-FELIU/59cb270a-0f20-476f-87fa-9ee9afb0a587?t=1705395523923","true","","","Projecte realitzat","","Foto: Andrés Flajszer","Foto: Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1+%2811%29.jpg/842a5ced-826f-bceb-258f-612077e1cba7?t=1705395523923","true","","","Projecte realitzat","","Foto: Andrés Flajszer","Foto: Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/12967054/39-IMG_9169-70-71-Andres-Flajszer-FRANC-FERNANDEZ-SANT-FELIU/1117dc51-e728-4265-9978-f7664bb4d278?t=1705395523923","true","","","Projecte realitzat","","Foto: Andrés Flajszer","Foto: Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2+%288%29.jpg/c155a91d-aab5-4da1-da47-405a7f2435a2?t=1705395523923","true","","","Projecte realitzat","","Foto: Andrés Flajszer","Foto: Andrés Flajszer","http://www.amb.cat/documents/11656/12967054/01-IMG_9025-26-27-Andres-Flajszer-FRANC-FERNANDEZ-SANT-FELIU/c397f15d-4ca1-4118-8de9-75f20c1d74cd?t=1705395523923","true","","","Projecte realitzat","","Foto: Andrés Flajszer","","

La remodelació d’un espai interior d’illa i els seus accessos es van dissenyar tenint en compte les conclusions d’un procés participatiu. La plaça s’urbanitza a un únic nivell i combina diferents paviments i vegetació. Una pèrgola vegetal perimetral abraça l’espai central per protegir del soroll i oferir vida i color. 
 

","

AMB

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 
 

","","","","","","","","","","","","2.0501986","41.384296","EQUIP FRANC FERNÁNDEZ: Andrea Caparrós, Maite Moya, Jordi Sancho
EQUIP EXTERN: Atis Obres i Projectes, Factors de Paisatge, JSS Efficient Engineering, Masala Consultors","http://www.amb.cat/documents/11656/12967054/34-IMG_9158-Andres-Flajszer-FRANC-FERNANDEZ-SANT-FELIU_principal/4891b604-79bb-4761-a693-4b1c10281cbb?t=1705395523923","","Foto: Andrés Flajszer","Foto: Andrés Flajszer","true","Projecte realitzat","Realitzat","","","","2017-02-01T00:00:00.000Z","","","2020-02-01T00:00:00.000Z","Sant Feliu de Llobregat Franc Fernández (Franc Fernández Arquitectura) Artífex

El projecte proposa donar compliment a l'accessibilitat de l'espai amb una rampa d'accés a la plaça, ja que no era gaire accessible. Proposa també la incorporació d'una pèrgola metàl·lica que te una funció singular de identificació de l'espai i per la qual s'enfilaran les plantes enfiladisses per donar ombra a l'estiu. Una zona de joc per a infants complementa l'espai.

EQUIP FRANC FERNÁNDEZ: Andrea Caparrós, Maite Moya, Jordi Sancho
EQUIP EXTERN: Atis Obres i Projectes, Factors de Paisatge, JSS Efficient Engineering, Masala Consultors Plaça de Francesc Macià

La remodelació d’un espai interior d’illa i els seus accessos es van dissenyar tenint en compte les conclusions d’un procés participatiu. La plaça s’urbanitza a un únic nivell i combina diferents paviments i vegetació. Una pèrgola vegetal perimetral abraça l’espai central per protegir del soroll i oferir vida i color. 
 

","2024-01-16T08:55:53.717Z" "63456c4bfea76f287cac1b22","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/carrer-de-pompeu-fabra/7589343/11656","Espai públic","Santa Coloma de Gramenet","","ca_ES","7589343","","Carrers i places","Realitzat","6.037,30 m2","","","","","","","Dragados","Amb l'actuació es dóna continuïtat als carrers del Centre Comercial i la remodelació i modernització de l'antic mercat Sagarra. La pacificació del trànsit rodat i l'aplicació d'uns criteris d'austeritat en el llenguatge dels elements de mobiliari, il·luminació i el propi paviment han estat les premisses en la urbanització d'aquest àmbit. De la mateixa manera, l'actuació donarà confort i millorarà l'accessibilitat del vianant potenciant l'activitat i la mobilitat.","Millores de diferents tipus al carrer de Pompeu Fabra i els seus voltants. ","","Carrer de Pompeu Fabra","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/12969734/Pompeu_06_Principal/fe15db22-496c-46f3-828c-4970595c2625?t=1649242922202","Jeroen Van Mieghem","Claudi Aguiló Riu, Eva Pagés (AMB)","2.569.677,18 €","Jordi Larruy, Ainhoa Martínez, Carles Español, Francesc Germà, Catalina Montserrat (AMB). Jose M. Gil Burgos","","","","","","2.206897020339966","41.449954986572266","Territori","false","","","","","","Carrer de Pompeu Fabra","","","","","","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/12969734/Pompeu_09/dafb91f0-e6fc-4dca-8397-32fdf7c74fb1?t=1649242961876","","","true","","","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/12969734/Pompeu_11/8f84ab99-efb8-439d-9006-abf721b100da?t=1649243021677","","","true","","","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/12969734/Pompeu_13/21a838a0-e051-4972-b919-9410626ab3d6?t=1649243067050","","","true","","","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/12969734/Pompeu_01/0ee20603-3736-486e-938b-41d73e23f7f6?t=1649243092566","","","true","","","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/12969734/Pompeu_04/28eca5f8-ab22-4a36-aec9-c3d85ce4bb2b?t=1649243125604","","","true","","","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/12969734/Pompeu_07/d2aa3134-659e-4b85-9071-a54fd557ec71?t=1649243155744","","","true","2016-04-01T00:00:00.000Z","","","2018-05-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet Dragados Amb l'actuació es dóna continuïtat als carrers del Centre Comercial i la remodelació i modernització de l'antic mercat Sagarra. La pacificació del trànsit rodat i l'aplicació d'uns criteris d'austeritat en el llenguatge dels elements de mobiliari, il·luminació i el propi paviment han estat les premisses en la urbanització d'aquest àmbit. De la mateixa manera, l'actuació donarà confort i millorarà l'accessibilitat del vianant potenciant l'activitat i la mobilitat. Claudi Aguiló Riu, Eva Pagés (AMB) Jordi Larruy, Ainhoa Martínez, Carles Español, Francesc Germà, Catalina Montserrat (AMB). Jose M. Gil Burgos Carrer de Pompeu Fabra Millores de diferents tipus al carrer de Pompeu Fabra i els seus voltants. ","2022-04-21T09:44:38.209Z" "63456c4bfea76f287cac1b25","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/carrer-de-sant-lluis/7589442/11656","Espai públic","Santa Coloma de Gramenet","","ca_ES","7589442","","Carrers i places","Realitzat","5.780,00 m2","","","","","","","ROGASA","El projecte contempla una secció amb plataforma única al carrer Sant Lluís, mentre que la intervenció en el carrer Perú és d'una secció convencional a dos nivells. El projecte incorpora arbrat a la vorera sud, manté una franja d'aparcament en cordó i amplia l'espai pels vianants, proposant un sol sentit de circulació.","Diferents millores i intervencions al carrer Sant Lluís i al carrer Perú.","","Carrer de Sant Lluís","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/12984250/2040-D800-187-01_Principal/cd1175f2-40b3-4df2-9c1a-53e8a8f3a8e8?t=1649324713029","María José Reyes","EMAB","1.263.059,56 €","Joan Carles Adell, Francesc Ventura (EMAB)","","Pàgina web d'Enginyeria i Mediambient de Badalona S.L.","http:/emab.cat","","Pàgina web d'Enginyeria i Mediambient de Badalona S.L.","2.2145230770111084","41.452735900878906","Territori","false","","","","","","Carrer de Sant Lluís","","","","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/12984250/2040-D800-066-01/871f94a3-fba8-4790-90b9-c9c7efb66d34?t=1649324823113","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/12984250/2040-D800-171-01/2ba68191-1872-4164-aa32-46878d89663f?t=1649324868641","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/12984250/2040-D800-228-01/5f313aed-2f4f-4db9-8f43-6247a521de40?t=1649324901922","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/12984250/2040-D800-263-01/d8570ef3-8a7b-46b3-b680-5c14f7d676dc?t=1649324930444","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/12984250/2040-D800-282-01/e6a122aa-6acf-4a2a-8de8-a3b08e23d42c?t=1649324981635","","","true","2016-11-01T00:00:00.000Z","","","2018-12-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet ROGASA El projecte contempla una secció amb plataforma única al carrer Sant Lluís, mentre que la intervenció en el carrer Perú és d'una secció convencional a dos nivells. El projecte incorpora arbrat a la vorera sud, manté una franja d'aparcament en cordó i amplia l'espai pels vianants, proposant un sol sentit de circulació. EMAB Joan Carles Adell, Francesc Ventura (EMAB) Carrer de Sant Lluís Diferents millores i intervencions al carrer Sant Lluís i al carrer Perú.","2022-04-21T09:50:05.945Z" "63456c4bfea76f287cac1b28","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/avinguda-dels-banus/7582210/11656","Espai públic","Santa Coloma de Gramenet","","ca_ES","7582210","","Carrers i places","Realitzat","5.971,50 m2","","","","","","","Constructora Calaf","La finalitat de la intervenció ha estat de fer un carrer més confortable per als seus usuaris, facilitant-ne l'accessibilitat, tot millorant el paisatge urbà i optimitzant l'eficiència de les solucions tecnològiques i garantint-ne la sostenibilitat. El projecte ha proposat un vial amb un carril de circulació per sentit i un d'aparcament en cordó de 2 m a cada banda de la via.","Millora de l'accessibilitat i el paisatge de l'avinguda dels Banús.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/12984565/2034-D800-242-01_principal/98b965f3-85b4-4a52-ae59-95f56b08b93e?t=1649325861000","","Jordi Farrando","945.130,73 €","Modest Mor (MOR Arquitectura tècnica), Joan González Gou","","Pàgina web de Jordi Farrando","http://www.farrando.com/","","Pàgina web de Jordi Farrando","2.212368965148926","41.44586181640625","Territori","false","","","","","","Avinguda dels Banús","","","","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/12984565/2034-D800-030-01/c8c2afd6-bfc8-4203-bbaa-62938f6f402b?t=1649325901000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/12984565/2034-D800-040-01/e3bfecd2-5dd3-4ac0-950b-f98cfe55c9bc?t=1649325943000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/12984565/2034-D800-045-01/3795f26a-d6f2-4d6f-81be-62d48186dccd?t=1649325989000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/12984565/2034-D800-110-01/3792bcba-dd12-45fa-95b3-9101c8683b24?t=1649326037000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/12984565/2034-D800-194-01/3771ed0c-6acb-4995-9a7f-3a1cd8240b26?t=1649326067000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/12984565/2034-D800-189-01/585cb002-1ba3-4296-b093-862f04fa7d9d?t=1649326110000","","","true","","","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/12984565/2034-D800-262-01/57e3906d-7a0c-4993-a8d9-c49bfae4c065?t=1649326147000","","","true","2015-02-01T00:00:00.000Z","","","2018-07-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet Constructora Calaf La finalitat de la intervenció ha estat de fer un carrer més confortable per als seus usuaris, facilitant-ne l'accessibilitat, tot millorant el paisatge urbà i optimitzant l'eficiència de les solucions tecnològiques i garantint-ne la sostenibilitat. El projecte ha proposat un vial amb un carril de circulació per sentit i un d'aparcament en cordó de 2 m a cada banda de la via. Jordi Farrando Modest Mor (MOR Arquitectura tècnica), Joan González Gou Avinguda dels Banús Millora de l'accessibilitat i el paisatge de l'avinguda dels Banús.","2022-06-16T12:53:25.523Z" "63456c4bfea76f287cac1b2b","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/escola-municipal-de-musica-roser-cabanas/13038325/11656","territori.espai_public","Cornellà de Llobregat","Marina Salvador (AMB)","Marina Salvador (AMB)
Direcció d'execució: Albert Dalmau (AMB)","","false","

Guanyador, Premis Catalunya Construcció 2023. Categoria de rehabilitació patrimonial.

 

","3.468.355 €","Arcadi Pla S.A.","


El projecte contempla la reforma i la rehabilitació de la nau posterior del recinte industrial tèxtil de Can Bagaria, una mostra del patrimoni arquitectònic modernista del s. XX de Cornellà de Llobregat, per transformar-lo en una escola de música, com a part d´un procés de regeneració de tot el conjunt en un centre cultural, previst per l´Ajuntament de Cornellà a través de l´encàrrec a l´Àrea Metropolitana de Barcelona.

El projecte treballa la implantació des d'una visió general a través de les directrius tractades al planejament i sota criteris de conservació dels paràmetres originals de patrimoni arquitectònic reflectits al catàleg del Pla Especial de Patrimoni de Cornellà de Llobregat.

La nau és una construcció lineal de 112 m de llargada per 12,86 m d'amplada. El programa es desenvolupa en dues i s'han creat diversos patis que distribueixen els espais per atenuar l'impacte de la intervenció i potenciar visualment la secció i el volum interior original.
 

","ca_ES","

1.863,30 m2 

","Equipaments Culturals","13038325","Territori","Escola municipal de música Roser Cabanas","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13037883/SG1970_1777_principal/4c882755-3bcf-4c5a-9782-0a16900c7036?t=1704963955845","false","","","vista de l'interior de l'equipament, escales i rebedor","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13037883/SG1970_1924-2/1dc0e1b9-4826-46fe-a930-e7833ea104f9?t=1704963955845","true","","","vista des de l'exterior de l'entrada de l'equipament","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13037883/SG1970_1799/5a711b1d-da14-4017-889d-3086bb90b805?t=1704963955845","true","","","Rebedor de l'equipament","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13037883/SG1970_4494/24715cae-44a9-4c8a-80b5-bf5ec849b498?t=1704963955845","true","","","vista de la planta primera de l'escola","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13037883/SG1970_1736-2/eaf97c94-76d4-4867-aced-966d260c5a0b?t=1704963955845","true","","","Espais oberts de l'escola","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13037883/SG1970_1755/b16cae37-43fd-4901-a1a4-9e417711bd51?t=1704963955845","true","","","Patis interiors de l'escola","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13037883/SG1970_1872/073d64dc-6276-47ee-ab73-8d938ff4174c?t=1704963955845","true","","","vista d'una aula des de l'interior i de fons un pati interior","","Foto: Simón García","","

La nova escola municipal de música reaprofita la nau posterior del recinte industrial tèxtil de Can Bagaria. El condicionament de l’espai per al nou ús es complementa amb patis que permeten veure l’estructura i la volumetria interior original. Aquesta rehabilitació forma part del procés de regeneració de tot el conjunt arquitectònic modernista en un centre cultural.

","

AMB

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","2.0756943","41.366272","EQUIP AMB: Marc Alemany, Jordi Bardolet, Verónica Delgado.
EQUIP EXTERN: Arau Acustica, BBG Estructures, Dopec, Ivana Rossell Acústica, Joan Gónzález Gou.","http://www.amb.cat/documents/11656/13037883/SG1970_1777_principal/4c882755-3bcf-4c5a-9782-0a16900c7036?t=1704963955845","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","true","vista de l'interior de l'equipament, escales i rebedor","Realitzat","","","","2017-07-01T00:00:00.000Z","","","2021-06-01T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Marina Salvador (AMB)
Direcció d'execució: Albert Dalmau (AMB) Marina Salvador (AMB) Arcadi Pla S.A.


El projecte contempla la reforma i la rehabilitació de la nau posterior del recinte industrial tèxtil de Can Bagaria, una mostra del patrimoni arquitectònic modernista del s. XX de Cornellà de Llobregat, per transformar-lo en una escola de música, com a part d´un procés de regeneració de tot el conjunt en un centre cultural, previst per l´Ajuntament de Cornellà a través de l´encàrrec a l´Àrea Metropolitana de Barcelona.

El projecte treballa la implantació des d'una visió general a través de les directrius tractades al planejament i sota criteris de conservació dels paràmetres originals de patrimoni arquitectònic reflectits al catàleg del Pla Especial de Patrimoni de Cornellà de Llobregat.

La nau és una construcció lineal de 112 m de llargada per 12,86 m d'amplada. El programa es desenvolupa en dues i s'han creat diversos patis que distribueixen els espais per atenuar l'impacte de la intervenció i potenciar visualment la secció i el volum interior original.
 

EQUIP AMB: Marc Alemany, Jordi Bardolet, Verónica Delgado.
EQUIP EXTERN: Arau Acustica, BBG Estructures, Dopec, Ivana Rossell Acústica, Joan Gónzález Gou. Escola municipal de música Roser Cabanas

La nova escola municipal de música reaprofita la nau posterior del recinte industrial tèxtil de Can Bagaria. El condicionament de l’espai per al nou ús es complementa amb patis que permeten veure l’estructura i la volumetria interior original. Aquesta rehabilitació forma part del procés de regeneració de tot el conjunt arquitectònic modernista en un centre cultural.

","2024-01-11T09:03:08.825Z" "63456c4bfea76f287cac1b2e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/acces-al-consell-cormarcal-del-baix-llobregat/13130306/11656","Espai públic","Sant Just Desvern","","ca_ES","13130306","","Carrers i places","Realitzat","1.758,00 m2 (urbanització)","","","Blanca Noguera (AMB)","Blanca Noguera (AMB)","","","Eurocatalana Obres i Serveis, SL","Es planteja una intervenció de mínims amb l'objectiu de crear un espai lliure d'ús públic. S'endrecen els elements preexistents del lloc i els serveis, es resolen els límits i desnivells de l'entorn i es creen noves zones enjardinades i d'il·luminació per arribar a tots els espais.

Tenint en compte la voluntat de dignificar i facilitar l'accés al Consell Comarcal i alhora restringir el pas de vehicles, s'aposta per obrir un accés a la tanca que delimita l'espai amb la carretera, per fer- lo més reconeixible i deslligar-lo de l'accés de vehicles.

La intervenció intenta ser el màxim de respectuosa amb el medi ambient, tant en la tria de materials com en el procés constructiu, per minimitzar l'impacte ambiental seguint criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, i garantir l'accés universal per a persones amb mobilitat reduïda.","Ordenació amb baix impacte ambiental per faciliar l'accés universal.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/13129740/CC+BAIX+LLOBREGAT+17_principal/530524d5-a90b-4e06-8989-83e32ba4e232?t=1651214586000","Josep Casanova","","482.182,42 euros","Jordi Bardolet, Rosa Pla, Jordi Larruy, Vera Kolina, Mar Sierra (AMB). Consultors: ATENEA","","","","","","2.0555460453033447","41.37957000732422","Territori","false","","","","","","Accés al Consell Cormarcal del Baix Llobregat","","","","","","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/13129740/CC+BAIX+LLOBREGAT+34/b83c86a7-7d64-4686-8e12-32370bb06123?t=1651214636000","","","true","","","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/13129740/CC+BAIX+LLOBREGAT+06/31ed8f63-e7a6-422d-a0c6-e321c2a12781?t=1651214955000","","","true","","","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/13129740/CC+BAIX+LLOBREGAT+18/5d5c26b3-03db-4cff-8063-674bbec854cc?t=1651214985000","","","true","","","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/13129740/CC+BAIX+LLOBREGAT+25/04cbe2d3-1966-4297-97b7-884e54a588e9?t=1651215009000","","","true","","","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/13129740/CC+BAIX+LLOBREGAT+38/fbd3e2eb-7328-4c46-9765-735b157654cf?t=1651215035000","","","true","","","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/13129740/CC+BAIX+LLOBREGAT+50/4fea68c1-2f77-43ae-b639-4e320a9d2bbe?t=1651215065000","","","true","","","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/13129740/CC+BAIX+LLOBREGAT+49/82b558fa-4736-4b8a-9405-da6f262b6a3f?t=1651215102000","","","true","","","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/13129740/CC+BAIX+LLOBREGAT+46/38041181-02b0-4699-b4eb-5a9b4ccb795c?t=1651215160000","","","true","","","","Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/13129740/CC+BAIX+LLOBREGAT+42/54c3c3ac-a8ea-4f04-a830-a17482cbbbfe?t=1651215208000","","","true","2020-03-01T00:00:00.000Z","","","2021-07-01T00:00:00.000Z","Sant Just Desvern Blanca Noguera (AMB) Blanca Noguera (AMB) Eurocatalana Obres i Serveis, SL Es planteja una intervenció de mínims amb l'objectiu de crear un espai lliure d'ús públic. S'endrecen els elements preexistents del lloc i els serveis, es resolen els límits i desnivells de l'entorn i es creen noves zones enjardinades i d'il·luminació per arribar a tots els espais.

Tenint en compte la voluntat de dignificar i facilitar l'accés al Consell Comarcal i alhora restringir el pas de vehicles, s'aposta per obrir un accés a la tanca que delimita l'espai amb la carretera, per fer- lo més reconeixible i deslligar-lo de l'accés de vehicles.

La intervenció intenta ser el màxim de respectuosa amb el medi ambient, tant en la tria de materials com en el procés constructiu, per minimitzar l'impacte ambiental seguint criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, i garantir l'accés universal per a persones amb mobilitat reduïda. Jordi Bardolet, Rosa Pla, Jordi Larruy, Vera Kolina, Mar Sierra (AMB). Consultors: ATENEA Accés al Consell Cormarcal del Baix Llobregat Ordenació amb baix impacte ambiental per faciliar l'accés universal.","2022-04-29T10:04:56.647Z" "63456c4bfea76f287cac1b31","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/piscina-municipal-de-can-millars/7583579/11656","Espai públic","Cornellà de Llobregat","","ca_ES","7583579","","Equipaments Esportius","Realitzat","3.913 m2 edificació / 1.309 m2 urbanització","","","","","","","Benito Arnó e Hijos","La instal·lació original fou construïda l'any 1989 i era el primer complex aquàtic cobert de la ciutat que apostava per la gestió integral de les activitats aquàtiques (educatives, utilitàries i socials). Tenia bàsicament dues làmines d'aigua i serveis de vestidor, amb una superfície total de 3.170 m2. Després del temps transcorregut i de l'elevada utilització que se n'ha fet, la instal·lació ha quedat obsoleta.

El nou projecte augmenta la superfície total fins als 3.913 m2 i preveu la construcció de tres piscines: una de 25 x 12,5 m, una per a nadons i una altra per a activitats. La superfície de vestidors, de zones d'administració i de vestíbul augmenta i es renova completament; l'accessibilitat millora i també es duu a terme una renovació integral de totes les instal·lacions: sistemes hidràulics, filtratges, producció ACS, sistema de producció amb panells solars, ventilació, sistemes domòtics de gestió i control de les instal·lacions etc.

La transformació més important es produeix en canviar de nivell l'accés a l'edifici i situar-lo una planta més amunt, a la cota de la plaça que fa d'accés des de l'espai públic; així s'aconsegueix establir una nova relació de l'equipament amb el seu entorn més proper. Aquesta nova posició relativa de l'edifici genera un equipament amb una presència més controlada i a una escala més adaptable al seu entorn, amb aparença d'edifici de només planta baixa. És a partir del moment de travessar l'accés i entrar a l'interior que es descobreix la veritable dimensió i el volum real de la piscina, així com la relació visual que s'estableix entre l'accés des de l'espai públic i la vista sobre el nucli antic de la població, a través dels grans finestrals que s'obren a la façana oest de la piscina; el vestíbul i la piscina mateixa es converteixen en un pont de connexió del teixit urbà.

El tractament de la façana també és un aspecte important del projecte. El volum general es manté igual però es folra amb unes peces de policarbonat ondulades que generen un joc de textures que depenen de la incidència de la llum i que, com un gran sac, cobreixen els finestrals existents i els nous, les obertures de façana i fins i tot els elements de protecció solar de la façana sud que, com si fossin grans lames verticals, tamisen la incidència lumínica de la radiació. Aquesta solució de façana unifica formalment tot el volum de la piscina, però també serveix per augmentar notablement les prestacions tèrmiques d'aïllament i millorar la qualitat lumínica a l'interior del gran espai que ocupen les tres làmines d'aigua. ","Reforma i ampliació de la piscina, tant de la part interior com de l'edifici. ","","","true","Imatge del projecte finalitzat","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/Cornella+de+Llobregat_Piscina+de+Can+Millars.jpg/184a0e79-f7fe-4aa9-bf0e-33f7a08d1486?t=1554980726000","Marcela Grassi","Albert Salazar, Joan Carles Navarro (AIA Salazar Navarro), Eva Serrats, Francesc Pla (LEVE Projects)","3.044.015,23 €","Albert Dalmau (AMB), Paulino Vicente (PVR), AIA Instal·lacions Arquitectòniques","","Marcela Grassi","http://marcelagrassi.com","","Marcela Grassi","Leve","http://www.levenet.com","","Leve","AIA Arquitectura i Instal·lacions","http://www.aia.cat/","","AIA Arquitectura i Instal·lacions","2.0774550437927246","41.35628890991211","Territori","false","","","","","Seleccionada, Premis Catalunya Construcció 2019 en la categoria de Direcció d'execució de l'obra.
Premi a la ""Millor piscina rehabilitada"" dels Premis Piscina & Wellness Barcelona 2019.","Piscina municipal de Can Millars","","","","","Perspectiva de l'accés de la piscina","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A4495.jpg/a522cb20-8fc4-4b92-92ad-2f759366dd7d?t=1557487044707","","","true","","Perspectiva de l'accés de la piscina","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A4526.jpg/db5679c0-b1a8-4b9c-9cc3-fab73b1c23cf?t=1557487072346","","","true","","Perspectiva lateral de l'equipament","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A4542.jpg/3fa737f7-390c-4379-b89b-a0979415c648?t=1557487110898","","","true","","Perspectiva de l'accés principal de l'equipament","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/Vista+1_06A4452.jpg/87b234f3-7c84-46fb-8be3-fc1ce07053ea?t=1557487440212","","","true","","La piscina des d'una zona de descans elevada","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A4646.jpg/1a729345-deaf-4e48-8bbd-46d4181d7aa6?t=1557487132000","","","true","","Trampolins","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A4647.jpg/cbc88c84-256f-4ca9-95ec-2325fc1546c1?t=1557487153000","","","true","","Vista de la piscina petita","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A5383.jpg/a9305bda-f252-4ecd-afe3-d4bbac3dac86?t=1557487257000","","","true","","Vista de la piscina de carrils des d'una zona de descans elevada","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A5413.jpg/04ec62a3-9a87-41f2-be3c-b97bc1b59ea0?t=1557487285000","","","true","","Vista de les tres piscines de l'equipament","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A5446.jpg/6b3b486c-5dcc-4884-b229-3335dd76dc6b?t=1557487336000","","","true","","Carrils de la piscina","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A5456.jpg/dba11313-1b61-4405-90a6-0478e6a7462f?t=1557487356000","","","true","","Perspectiva de la piscina","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A5474.jpg/09457240-f65d-4e65-af78-ea574e47bf7e?t=1557487377000","","","true","","Vista de la piscina de carrils","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A5477.jpg/0b3e621f-60b7-4487-9bf2-e45966279054?t=1557487399000","","","true","","La piscina petita en primer pla","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A5502.jpg/0d0796e9-c494-4ab9-ba1e-babc1ecf289a?t=1557487417000","","","true","","Perspectiva de les piscina","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/Vista+2_06A5445.jpg/eadde735-1944-4ab2-a7d2-7ee7809c134c?t=1557487468000","","","true","","Vista de les tres piscines","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/Vista+3_06A5376.jpg/7d9925c5-1855-481f-9a54-6aa37538a597?t=1557487486000","","","true","","Vista de l'equipament des de l'exterior amb il·luminació nocturna","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/_06A4675.jpg/f3862d7e-bcf6-4358-b392-df9001273c34?t=1557487227000","","","true","","Un dels accessos a l'equipament","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/7582361/Vista+4_06A4666.jpg/2b12798c-6af2-43c6-bf13-53502b13bc3f?t=1557487537000","","","true","2016-07-01T00:00:00.000Z","2017-07-01T00:00:00.000Z","","2019-05-02T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Benito Arnó e Hijos La instal·lació original fou construïda l'any 1989 i era el primer complex aquàtic cobert de la ciutat que apostava per la gestió integral de les activitats aquàtiques (educatives, utilitàries i socials). Tenia bàsicament dues làmines d'aigua i serveis de vestidor, amb una superfície total de 3.170 m2. Després del temps transcorregut i de l'elevada utilització que se n'ha fet, la instal·lació ha quedat obsoleta.

El nou projecte augmenta la superfície total fins als 3.913 m2 i preveu la construcció de tres piscines: una de 25 x 12,5 m, una per a nadons i una altra per a activitats. La superfície de vestidors, de zones d'administració i de vestíbul augmenta i es renova completament; l'accessibilitat millora i també es duu a terme una renovació integral de totes les instal·lacions: sistemes hidràulics, filtratges, producció ACS, sistema de producció amb panells solars, ventilació, sistemes domòtics de gestió i control de les instal·lacions etc.

La transformació més important es produeix en canviar de nivell l'accés a l'edifici i situar-lo una planta més amunt, a la cota de la plaça que fa d'accés des de l'espai públic; així s'aconsegueix establir una nova relació de l'equipament amb el seu entorn més proper. Aquesta nova posició relativa de l'edifici genera un equipament amb una presència més controlada i a una escala més adaptable al seu entorn, amb aparença d'edifici de només planta baixa. És a partir del moment de travessar l'accés i entrar a l'interior que es descobreix la veritable dimensió i el volum real de la piscina, així com la relació visual que s'estableix entre l'accés des de l'espai públic i la vista sobre el nucli antic de la població, a través dels grans finestrals que s'obren a la façana oest de la piscina; el vestíbul i la piscina mateixa es converteixen en un pont de connexió del teixit urbà.

El tractament de la façana també és un aspecte important del projecte. El volum general es manté igual però es folra amb unes peces de policarbonat ondulades que generen un joc de textures que depenen de la incidència de la llum i que, com un gran sac, cobreixen els finestrals existents i els nous, les obertures de façana i fins i tot els elements de protecció solar de la façana sud que, com si fossin grans lames verticals, tamisen la incidència lumínica de la radiació. Aquesta solució de façana unifica formalment tot el volum de la piscina, però també serveix per augmentar notablement les prestacions tèrmiques d'aïllament i millorar la qualitat lumínica a l'interior del gran espai que ocupen les tres làmines d'aigua.  Albert Salazar, Joan Carles Navarro (AIA Salazar Navarro), Eva Serrats, Francesc Pla (LEVE Projects) Albert Dalmau (AMB), Paulino Vicente (PVR), AIA Instal·lacions Arquitectòniques Piscina municipal de Can Millars Reforma i ampliació de la piscina, tant de la part interior com de l'edifici. ","2022-05-11T09:25:05.563Z" "63456c4bfea76f287cac1b34","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/cami-al-parc-g-4/13301849/11656","territori.espai_public","Badalona","Andrés - Pavan Arquitectura. Marco Pavan","IPLAN Gestión Integral de Proyectos, SL","","false","","544.150,99 €","Constraula Enginyeria i Obres S.A.U.","

L'actuació té com a objectiu la urbanització d'un nou vial per a vianants que creui el parc del G-4 i que connecti el camí de Sant Jeroni de la Murtra i el carrer de la Ciència. Aquest nou camí connecta amb el traçat vertical que creua el parc actualment, en l'altre direcció. D'aquesta manera es crea una malla de camins que relacionen diferents punts del parc.

A l'extrem adjacent al carrer de la Ciència es crea una nova àrea de jocs per a infants relacionada amb el parc i la futura escola bressol que s'ha de situar a l'àmbit. El paviment d'aquesta zona és de sorra rentada de riu i s'han introduït elements de joc inclusius.

","ca_ES","

3.933,00 m2 (urbanització)

","Parcs i jardins","13301849","Territori","Camí al parc G-4","©Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/13291718/DRB_2022_AMB_Badalona_5/4df6357a-7f89-47f1-837d-54fef807ad05?t=1697026822136","true","","","","","©Gael del Río","©Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/13291718/DRB_2022_AMB_Badalona_4/4a8b9234-89c2-4e19-b927-2baa3aecdf90?t=1697026822136","true","","","","","©Gael del Río","©Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/13291718/DRB_2022_AMB_Badalona_9/fecee070-a204-4af3-ad8d-5c0483eb19f0?t=1697026822136","true","","","","","©Gael del Río","©Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/13291718/DRB_2022_AMB_Badalona_8/e8700b6f-aeb2-4daf-b664-89875d9956ad?t=1697026822136","true","","","","","©Gael del Río","©Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/13291718/DRB_2022_AMB_Badalona_20/c20bcc3d-6d11-4ce0-b6ab-a641a4176cc0?t=1697026822136","true","","","","","©Gael del Río","","

Urbanització del camí que travessa el parc del G-4

","

El Programa d'actuacions de cohesió territorial (PACTE) incorpora les actuacions pròpies de l'AMB, ja siguin directes o en cooperació amb ajuntaments. Inclou equipaments, espais públics i infraestructures. 

Aquesta intervenció ha estat finançada per l'AMB i l'Ajuntament de Badalona.

","","","","","","","","","","","","2.2342362","41.45938","EQUIP AMB: Josep Muxart, Javier Duarte, Laura Gálvez, Carles Villasur, Susana Casino
EQUIP EXTERN: PLAAT, ATENEA","http://www.amb.cat/documents/11656/13291718/DRB_2022_AMB_Badalona_14_Principal/514cb664-10f9-42de-909e-fb8ee2bdecb4?t=1697026822136","","©Gael del Río","©Gael del Río","true","","Realitzat","","","","2018-06-01T00:00:00.000Z","","","2021-07-01T00:00:00.000Z","Badalona IPLAN Gestión Integral de Proyectos, SL Andrés - Pavan Arquitectura. Marco Pavan Constraula Enginyeria i Obres S.A.U.

L'actuació té com a objectiu la urbanització d'un nou vial per a vianants que creui el parc del G-4 i que connecti el camí de Sant Jeroni de la Murtra i el carrer de la Ciència. Aquest nou camí connecta amb el traçat vertical que creua el parc actualment, en l'altre direcció. D'aquesta manera es crea una malla de camins que relacionen diferents punts del parc.

A l'extrem adjacent al carrer de la Ciència es crea una nova àrea de jocs per a infants relacionada amb el parc i la futura escola bressol que s'ha de situar a l'àmbit. El paviment d'aquesta zona és de sorra rentada de riu i s'han introduït elements de joc inclusius.

EQUIP AMB: Josep Muxart, Javier Duarte, Laura Gálvez, Carles Villasur, Susana Casino
EQUIP EXTERN: PLAAT, ATENEA Camí al parc G-4

Urbanització del camí que travessa el parc del G-4

","2023-10-11T12:20:22.235Z" "63456c4bfea76f287cac1b3a","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/unio-de-cooperadors/13783840/11656","Infraestructures","Gavà","Meritxell Inaraja (Meritxell Inaraja Arquitecta)","Meritxell Inaraja (Meritxell Inaraja Arquitecta)
Direcció d'execució: Mònica Mauricio (AMB)","","false","

Menció, Premi Catalunya Construcció 2023
Finalista, AHI Architectural Heritage Intervention 2023 Seleccionada, Premis FAD 2022 


 

","1.415.036 €","Rehacsa","

L’edifici de la Unió de Cooperadors de Gavà va sorgir d'una iniciativa de treballadors que sumant-se al moviment cooperativista van contractar els arquitectes J.L. Sert i J. Torres Clavé, membres del GATCPAC. 

L'objectiu de la rehabilitació és recuperar la funció per a la qual va ser concebut, adaptant-lo a les necessitats i context present i recuperant els principis de l’arquitectura racionalista de l’edifici original: estructura de pilars, planta lliure, façana oberta, escala circular i cromatisme potent.

Aprofitant les múltiples transformacions de l’edifici al llarg dels anys se l’ha dotat també de major qualitat espacial i llum natural i s’ha adequat a les normatives actuals com a edifici públic.

L'edifici es destinarà a usos polivalents vinculats a l'emprenedoria dels joves de la ciutat, respectant els seus orígens com a cooperativa i deixant el testimoniatge d'un estil arquitectònic que va canviar la manera d'entendre els edificis amb la seva dimensió política, econòmica i social.

 

","ca_ES","

524 m2 

","Equipaments Polivalents i altres","13783840","Territori","Unió de Cooperadors","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13774890/AGP1471b_2516_principal/0b70e69e-914a-43f9-8546-ddb25fdbd223?t=1706181501209","false","","","Façana de l'equipament rehabilitat","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13774890/AGP1471b_2493-PanoWEB/49cc225f-38c9-4ab8-8e29-ba0a6538841c?t=1706181501209","true","","","Façana de l'equipament rehabilitat","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13774890/AGP1471b_2477-PanoWEB/b844238c-18ad-46ae-a797-2d4e6701c87d?t=1706181501209","true","","","Interior de l'quipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13774890/AGP1471b_2562-Pano/0ebc7431-54c9-434e-bfde-65c665d5dccf?t=1706181501209","true","","","Interior de l'quipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13774890/PLANTILLA.jpg/f45551be-90a4-c777-b837-0d6c7ca17586?t=1706181501209","false","","","Interior de l'quipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13774890/AGP1471_5635-Pano/3caa842d-fb3e-45e4-85ff-dd839ddf513c?t=1706181501209","true","","","Interior de l'quipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13774890/AGP1471b_2596-Pano/571b5300-6be5-40d0-9f18-9eb4502a94a1?t=1706181501209","true","","","Terrassa de l'equipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13774890/AGP1471b_2604-Pano/ac7842c5-a1c2-418f-889a-0a8addac7b1e?t=1706181501209","true","","","Interior de l'quipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13774890/AGP1471_5675-PanoWEB/c6f94fb2-482f-4331-8fdd-0a06a828b237?t=1706181501209","true","","","Interior de l'quipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13774890/AGP1471_5682-PanoWEB/91bfe1f6-5daf-41e0-9006-d4f00e41750a?t=1706181501209","true","","","Interior de l'quipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/13774890/2+%282%29.jpg/11b1b925-4bb7-583d-c4f1-8c13e1201c9b?t=1706181501209","false","","","Terrassa i exterior de l'equipament","","Foto: Adrià Goula","","

Aquest edifici de l'any 1936, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Josep Torres i Clavé, va ser la seu d’una cooperativa agrícola impulsada pels treballadors de Gavà. Al llarg dels anys ha patit diverses transformacions i canvis d’ús. Ara s’ha rehabilitat per recuperar-ne l’estat original, amb la restauració d’elements estructurals i formals com l’escala corba i la façana, i per adaptar-lo al nou ús com a edifici públic.

","

AMB

Ajuntament de Gavà

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","2.005566","41.306812","EQUIP AMB: Oriol Paluzie
EQUIP M. INARAJA: Laura Bigas, Amàlia Casals, Ester Serradell
EQUIP EXTERN: AIA Instal·lacions Arquitectòniques, COCTA, Eskubi Turró Arq, Patrimoni 2.0, Joan Antoni Rodon","http://www.amb.cat/documents/11656/13774890/AGP1471b_2516_principal/0b70e69e-914a-43f9-8546-ddb25fdbd223?t=1706181501209","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","true","Façana de l'equipament rehabilitat","Realitzat","","","","2018-03-01T00:00:00.000Z","","","2022-07-14T00:00:00.000Z","Gavà Meritxell Inaraja (Meritxell Inaraja Arquitecta)
Direcció d'execució: Mònica Mauricio (AMB) Meritxell Inaraja (Meritxell Inaraja Arquitecta) Rehacsa

L’edifici de la Unió de Cooperadors de Gavà va sorgir d'una iniciativa de treballadors que sumant-se al moviment cooperativista van contractar els arquitectes J.L. Sert i J. Torres Clavé, membres del GATCPAC. 

L'objectiu de la rehabilitació és recuperar la funció per a la qual va ser concebut, adaptant-lo a les necessitats i context present i recuperant els principis de l’arquitectura racionalista de l’edifici original: estructura de pilars, planta lliure, façana oberta, escala circular i cromatisme potent.

Aprofitant les múltiples transformacions de l’edifici al llarg dels anys se l’ha dotat també de major qualitat espacial i llum natural i s’ha adequat a les normatives actuals com a edifici públic.

L'edifici es destinarà a usos polivalents vinculats a l'emprenedoria dels joves de la ciutat, respectant els seus orígens com a cooperativa i deixant el testimoniatge d'un estil arquitectònic que va canviar la manera d'entendre els edificis amb la seva dimensió política, econòmica i social.

 

EQUIP AMB: Oriol Paluzie
EQUIP M. INARAJA: Laura Bigas, Amàlia Casals, Ester Serradell
EQUIP EXTERN: AIA Instal·lacions Arquitectòniques, COCTA, Eskubi Turró Arq, Patrimoni 2.0, Joan Antoni Rodon Unió de Cooperadors

Aquest edifici de l'any 1936, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Josep Torres i Clavé, va ser la seu d’una cooperativa agrícola impulsada pels treballadors de Gavà. Al llarg dels anys ha patit diverses transformacions i canvis d’ús. Ara s’ha rehabilitat per recuperar-ne l’estat original, amb la restauració d’elements estructurals i formals com l’escala corba i la façana, i per adaptar-lo al nou ús com a edifici públic.

","2024-01-25T11:15:25.268Z" "63456c4bfea76f287cac1b3d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/placa-del-mercat-de-les-fontetes/13876659/11656","Espai públic","Cerdanyola del Vallès","","ca_ES","13876659","","Carrers i places","Realitzat","7.850 m2","","","","AR47 (Silvia Ollé, Roger Jornet, Roberto Aparicio)","","","Tau Icesa","Una premissa essencial de l'actuació ha estat el canvi de traçat del carrer dels Reis perllongant-lo paral·lel al riu, cosa que ha permès que el passeig del riu no quedés tallat i pogués desenvolupar el seu paper com a eix cívic. La forma de la plaça és triangular, definida per límits completament rectes. Això permet que es pugui determinar com un únic pla amb un pendent del 3,5% que permet realitzar qualsevol tipus d'activitat i garanteix, alhora, una bona evacuació de l'aigua. És important aquest únic pla, perquè la centralitat que el lloc ha de protagonitzar comença per una bona accessibilitat des de qualsevol punt. Per definir físicament el pla s'han fet servir unes línies mestres que segueixen la directriu marcada per l'estructura del mercat, que és l'únic edifici que té façana encontacte directe amb la plaça. Les línies mestres són els elements que serveixen de guia per a l'estesa del paviment.

En aquest nou pla queden atrapats els grans pins que antigament cobrien l'indret de les Fontetes. Ara només en queden dos grans grups que representen fites ineludibles al barri i al centre de Cerdanyola. Els pins, amb les voltes de la coberta del mercat, són els elements que donen personalitat a l'espai. Com que són tan alts, esdevé necessària una nova vegetació l'ombra de la qual resguardi un espai on poder realitzar activitats relacionades amb l'ús lúdic de la plaça. Per tal de garantir la percepció completa dels pins, la nova vegetació s'ha col·locat darrere seu sempre que hi hagués una visió llunyana que permetés veure'ls sencers.

La relació directa amb el riu, com a eixamplament del passeig, la interacció directa amb el mercat i la seva activitat comercial, així com l'accessibilitat des dels seus vèrtex, defineixen un seguit de camps d'interacció i fluxos de relació que ha calgut tenir en compte a l'hora de pensar en la distribució dels elements que acaben de configurar la plaça. Superposant aquests camps i fluxos amb la nova vegetació, es pot comprovar que queden definides dues zones que tenen característiques pròpies:
La distribució dels elements que completen les necessitats d'aquest espai s'ha fet segons el tipus de zona i s'ha concretat a partir d'unes interrupcions del paviment continu entre les línies mestres. Apareixen així un seguit de catifes de diferents paviments més tous i naturals, tarimes de fusta, tapissos de gespa, i parterres de sauló que emfatitzen el caràcter acollidor de les zones d'ombra. Tot això sense oblidar la necessitat d'organitzar el mercat a l'aire lliure, la bona disposició de les parades i un bon acoblament amb la resta de la plaça i el mercat.","Un gran espai obert al passeig del riu, i accessible fàcilment des del barri a través del que n'és l'element central, el mercat.","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/13875873/007_principal/56d5f04f-b83c-49cd-82dd-70658747b157?t=1657796255000","Lluís Bernat","","1.024.646,99 €","Externs: Rafael Morant (tècnic auxiliar), Cristina López (arquitecta)","","","","","","2.146929979324341","41.491146087646484","Territori","false","","","","","Seleccionada en el V Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba","Plaça del mercat de les Fontetes","","","","","","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/13875873/014/2fc5b1f1-ec12-44dc-8ad2-fb01b2862055?t=1657796448000","","","true","","","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/13875873/013/e4cd2579-d38f-41ff-8f0b-bacc8c4c5594?t=1657796478000","","","true","","","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/13875873/002/d377e524-dbd7-4a4b-bdd5-ae4516b89ce2?t=1657796510000","","","true","","","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/13875873/006/1cb351bd-aad5-4c53-8bba-d96df4a33057?t=1657796542000","","","true","","","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/13875873/009/7be547f2-5cd1-485b-a45b-3b2c5e224a0a?t=1657796600000","","","true","","","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/13875873/008/20db577b-6791-4995-a286-da3eb14fc856?t=1657796628000","","","true","","","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/13875873/015/328988f3-164f-4bad-9b3b-d55d72ca3924?t=1657796660000","","","true","","","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/13875873/019/51d8c04c-883e-409a-b344-1c6b5e026546?t=1657796689000","","","true","","","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/13875873/018/1521b8fb-5db2-4c10-b60a-9491b643f2c8?t=1657796757000","","","true","","","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/13875873/017/bc5ddad5-3990-441d-be21-942513126fe9?t=1657796815000","","","true","2005-02-01T00:00:00.000Z","","","2006-06-01T00:00:00.000Z","Cerdanyola del Vallès AR47 (Silvia Ollé, Roger Jornet, Roberto Aparicio) Tau Icesa Una premissa essencial de l'actuació ha estat el canvi de traçat del carrer dels Reis perllongant-lo paral·lel al riu, cosa que ha permès que el passeig del riu no quedés tallat i pogués desenvolupar el seu paper com a eix cívic. La forma de la plaça és triangular, definida per límits completament rectes. Això permet que es pugui determinar com un únic pla amb un pendent del 3,5% que permet realitzar qualsevol tipus d'activitat i garanteix, alhora, una bona evacuació de l'aigua. És important aquest únic pla, perquè la centralitat que el lloc ha de protagonitzar comença per una bona accessibilitat des de qualsevol punt. Per definir físicament el pla s'han fet servir unes línies mestres que segueixen la directriu marcada per l'estructura del mercat, que és l'únic edifici que té façana encontacte directe amb la plaça. Les línies mestres són els elements que serveixen de guia per a l'estesa del paviment.

En aquest nou pla queden atrapats els grans pins que antigament cobrien l'indret de les Fontetes. Ara només en queden dos grans grups que representen fites ineludibles al barri i al centre de Cerdanyola. Els pins, amb les voltes de la coberta del mercat, són els elements que donen personalitat a l'espai. Com que són tan alts, esdevé necessària una nova vegetació l'ombra de la qual resguardi un espai on poder realitzar activitats relacionades amb l'ús lúdic de la plaça. Per tal de garantir la percepció completa dels pins, la nova vegetació s'ha col·locat darrere seu sempre que hi hagués una visió llunyana que permetés veure'ls sencers.

La relació directa amb el riu, com a eixamplament del passeig, la interacció directa amb el mercat i la seva activitat comercial, així com l'accessibilitat des dels seus vèrtex, defineixen un seguit de camps d'interacció i fluxos de relació que ha calgut tenir en compte a l'hora de pensar en la distribució dels elements que acaben de configurar la plaça. Superposant aquests camps i fluxos amb la nova vegetació, es pot comprovar que queden definides dues zones que tenen característiques pròpies:
La distribució dels elements que completen les necessitats d'aquest espai s'ha fet segons el tipus de zona i s'ha concretat a partir d'unes interrupcions del paviment continu entre les línies mestres. Apareixen així un seguit de catifes de diferents paviments més tous i naturals, tarimes de fusta, tapissos de gespa, i parterres de sauló que emfatitzen el caràcter acollidor de les zones d'ombra. Tot això sense oblidar la necessitat d'organitzar el mercat a l'aire lliure, la bona disposició de les parades i un bon acoblament amb la resta de la plaça i el mercat. Externs: Rafael Morant (tècnic auxiliar), Cristina López (arquitecta) Plaça del mercat de les Fontetes Un gran espai obert al passeig del riu, i accessible fàcilment des del barri a través del que n'és l'element central, el mercat.","2022-07-14T11:35:00.930Z" "63456c4bfea76f287cac1b40","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/avinguda-del-parc/13879059/11656","Espai públic","Cornellà de Llobregat","","ca_ES","13879059","","Carrers i places","Realitzat","16.300 m2","","","","Externs AMB: Óscar Blasco, Marta Gòdia (arquitectes)","","","Comsa","La intervenció duta a terme s'ha proposat, en línies generals, reordenar aquesta zona seguint en part els criteris d'organització, tant viària com de vianants, que es van fer servir a l'avinguda de Sant Ildefons i a l'avinguda de la República Argentina, vials que representen una de les continuacions naturals de l'avinguda del Parc.

El traçat sinuós de l'avinguda del Parc es deu a la seva anterior condició de riera. L'antic torrent del Llop representava un accident topogràfic important en una zona que va conservar el seu caràcter feréstec fins als anys quaranta del segle XX, moment en què es van començar a construir els primers habitatges i a obrir els primers carrers en allò que esdevindria el nou barri de la Gavarra.

Les alineacions dels habitatges respectaven la topografia del torrent per no situar-se en zona d'avinguda. Això ha fet que, a una o altra banda del carrer, apareguin zones adjacents d'una amplada més gran que es corresponen a les zones d'erosió del torrent segons el sentit de circulació de l'aigua. El cas de la plaça de les Delícies representa la més gran d'aquestes zones que, en general i a l'hora d'afrontar el projecte de nova urbanització, presentaven una definició molt diversa i poc consolidada.

El projecte ha procurat recollir l'herència d'aquest lloc posant l'esforç a recuperar una certa idea de sistema. No es tractava de recuperar un sistema natural, que ja no té cap sentit, sinó un sistema d'espais d'estada que es disposin a les zones amples a banda i banda del carrer, en aquells llocs on l'antiga morfologia del torrent encara hi és present. La utilització d'un paviment especial en la seva textura i color contrasta amb el panot gris de les voreres, i d'aquesta manera queda ressaltada la qualitat diferenciada d'aquests espais. La vegetació arbustiva que s'acumularà en aquestes mateixes zones ajudarà a potenciar l'aspecte de continuïtat.

Pel que fa a la vegetació arbòria s'ha dut a terme una actuació contundent de reordenació. S'han substituït els arbres de les voreres atès que la seva disposició presentava serioses dificultats per adaptar-se al nou traçat viari i a les noves xarxes que el projecte incorpora (sanejament, fibra òptica, semàfors, enllumenat públic, rec). En el seu lloc, i com a nou arbre d'alineació, s'ha optat per les grevil·lees. En el tram renovat que uneix la plaça de les Delícies amb els altres espais oberts del carrer s'hi han plantat xicrandes (de floració més espectacular i port ample), a l'hora que es conserven i potencien les espècies d'arbrat més significatives que es troben en aquests espais.

Pel que fa als serveis existents de les diferents companyies, s'ha posat especial atenció a soterrar tots els encreuaments aeris i la gran estació transformadora que es trobava a l'encreuament amb el carrer de Palma de Mallorca. La xarxa de sanejament s'ha millorat amb la previsió de facilitar la instal·lació futura del gran col·lector que substituirà el que està actualment en funcionament.","Un sistema d'espais d'estada adaptat a la morforlogia de l'antic torrent del Llop","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/13878161/10_N7X3003%2B04/f0499d21-a6ed-4023-b918-fad5cbf8f78a?t=1657869096328","Adrià Goula Photo","","2.734.169'32 €","Extern AMB: Lluís Roig (arquitecte tècnic).","","","","","","2.0746281147003174","41.35923385620117","Territori","false","","","","","Seleccionada en la 2na Triennal d'Arquitectura i Urbanisme del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf en la categoria d'Espais Exteriors.","Avinguda del Parc","","","","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13878161/04_N7X8536%2B37/f7be08a6-f487-4214-ab86-82e6fe20dfbd?t=1657869146000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13878161/08_N7X3014%2B15/62c98a51-2f00-48f4-956b-0bf859a2333a?t=1657869176000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13878161/09_N7X3016%2B17/00a537ec-82cf-4079-9ad5-661987f06133?t=1657869206000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13878161/06_N7X8607%2B09/64c4b36c-4bb0-4953-b98b-dff09f0a31b8?t=1657869228000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13878161/05_N7X8525%2B26/1eaaf7ff-86a9-4be9-8435-29dba98b85c3?t=1657869263000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13878161/02_N7X3019%2B20/70540a5c-9226-4d3b-8d85-e964f4773481?t=1657869287000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13878161/03_N7X8484%2B86/950f35a5-bd54-45f6-af05-3ae75ec44657?t=1657869310000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13878161/07_AN7X8573%2B74/9cf84675-23a8-497e-8119-e791397852dd?t=1657869330000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13878161/01-N7X8459%2B60/397fcc7c-3025-4611-a5cf-7b99c5ebd016?t=1657869377000","","","true","2005-11-01T00:00:00.000Z","","","2007-07-01T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Externs AMB: Óscar Blasco, Marta Gòdia (arquitectes) Comsa La intervenció duta a terme s'ha proposat, en línies generals, reordenar aquesta zona seguint en part els criteris d'organització, tant viària com de vianants, que es van fer servir a l'avinguda de Sant Ildefons i a l'avinguda de la República Argentina, vials que representen una de les continuacions naturals de l'avinguda del Parc.

El traçat sinuós de l'avinguda del Parc es deu a la seva anterior condició de riera. L'antic torrent del Llop representava un accident topogràfic important en una zona que va conservar el seu caràcter feréstec fins als anys quaranta del segle XX, moment en què es van començar a construir els primers habitatges i a obrir els primers carrers en allò que esdevindria el nou barri de la Gavarra.

Les alineacions dels habitatges respectaven la topografia del torrent per no situar-se en zona d'avinguda. Això ha fet que, a una o altra banda del carrer, apareguin zones adjacents d'una amplada més gran que es corresponen a les zones d'erosió del torrent segons el sentit de circulació de l'aigua. El cas de la plaça de les Delícies representa la més gran d'aquestes zones que, en general i a l'hora d'afrontar el projecte de nova urbanització, presentaven una definició molt diversa i poc consolidada.

El projecte ha procurat recollir l'herència d'aquest lloc posant l'esforç a recuperar una certa idea de sistema. No es tractava de recuperar un sistema natural, que ja no té cap sentit, sinó un sistema d'espais d'estada que es disposin a les zones amples a banda i banda del carrer, en aquells llocs on l'antiga morfologia del torrent encara hi és present. La utilització d'un paviment especial en la seva textura i color contrasta amb el panot gris de les voreres, i d'aquesta manera queda ressaltada la qualitat diferenciada d'aquests espais. La vegetació arbustiva que s'acumularà en aquestes mateixes zones ajudarà a potenciar l'aspecte de continuïtat.

Pel que fa a la vegetació arbòria s'ha dut a terme una actuació contundent de reordenació. S'han substituït els arbres de les voreres atès que la seva disposició presentava serioses dificultats per adaptar-se al nou traçat viari i a les noves xarxes que el projecte incorpora (sanejament, fibra òptica, semàfors, enllumenat públic, rec). En el seu lloc, i com a nou arbre d'alineació, s'ha optat per les grevil·lees. En el tram renovat que uneix la plaça de les Delícies amb els altres espais oberts del carrer s'hi han plantat xicrandes (de floració més espectacular i port ample), a l'hora que es conserven i potencien les espècies d'arbrat més significatives que es troben en aquests espais.

Pel que fa als serveis existents de les diferents companyies, s'ha posat especial atenció a soterrar tots els encreuaments aeris i la gran estació transformadora que es trobava a l'encreuament amb el carrer de Palma de Mallorca. La xarxa de sanejament s'ha millorat amb la previsió de facilitar la instal·lació futura del gran col·lector que substituirà el que està actualment en funcionament. Extern AMB: Lluís Roig (arquitecte tècnic). Avinguda del Parc Un sistema d'espais d'estada adaptat a la morforlogia de l'antic torrent del Llop","2022-07-15T07:41:18.999Z" "63456c4bfea76f287cac1b43","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/rehabilitacio-de-la-placa-dicia/1230691/11656","Espai públic","Sant Feliu de Llobregat","","ca_ES","1230691","","Carrers i places","Realitzat","4.064,35 m2","","","","","","","UTE Aqualogy Medio Ambiente S.A – Moiz, Serveis i Obres, S.L","El projecte assegura la màxima continuïtat espaial i material amb la plaça existent. Es resol l'adaptació topogràfica mitjançant tres plataformes que distribueixen els diferents programes: jocs infantils, entrada a l'Arxiu Comarcal, i plataforma de sauló.","Rehabilitació de la Plaça Dicià","","","true","","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_1829%2B30_principal/7545a6ec-549a-404e-92f2-16e8c8f8c1d9?t=1658126275000","Adrià Goula Photo","Claudi Aguiló i Aran (DataAE), Albert Domingo i Ollé (DataAE), Xavier Vendrell i Sala (Xavier Vendrell Studio)","","","","","","","","2.053826093673706","41.38568115234375","Territori","false","","","","","","Rehabilitació de la Plaça Dicià","","","","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_1572%2B73v2/a24c9651-3f9f-4a78-b14d-c505baaaf527?t=1658126346000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_1887%2B88/b9a578cf-d125-46e7-a762-99f8d9c2728b?t=1658126439000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_1878%2B79/b27cbfa4-f936-4ec0-a7f2-7cf3c6180220?t=1658126505000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_1871%2B72/4490ac6b-e9fe-4b7a-a6bd-3f222d7bc622?t=1658126631000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_1751%2B52v2/241e72c3-96f9-40d7-858f-bcbd5d07598d?t=1658126807000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_1904%2B05v2/54db034d-2eee-42d6-9954-b0df981f02ac?t=1658127074000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_1900%2B01/a0c09c4d-b251-4fd8-bd69-b93f0f7f0e91?t=1658127134000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_2056%2B57/bb1618b1-11ea-41d2-97bc-0c992e0983b1?t=1658127390000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_2063%2B64/742169b9-672a-44bb-a9d5-0dc4fac58d95?t=1658127425000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_7495%2B96/48ebf841-720d-47a2-ae29-2b8853049ffa?t=1658127478000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_7482%2B83v2/c0238002-186d-411f-8e3d-faa3628599fa?t=1658127554000","","","true","","","","Adrià Goula Photo","http://www.amb.cat/documents/11656/13891711/_MG_7487-88v2/7ea6cb9a-b8d7-4667-85e9-2b70b8e49dcb?t=1658127656000","","","true","2013-09-01T00:00:00.000Z","","","2013-09-01T00:00:00.000Z","Sant Feliu de Llobregat UTE Aqualogy Medio Ambiente S.A – Moiz, Serveis i Obres, S.L El projecte assegura la màxima continuïtat espaial i material amb la plaça existent. Es resol l'adaptació topogràfica mitjançant tres plataformes que distribueixen els diferents programes: jocs infantils, entrada a l'Arxiu Comarcal, i plataforma de sauló. Claudi Aguiló i Aran (DataAE), Albert Domingo i Ollé (DataAE), Xavier Vendrell i Sala (Xavier Vendrell Studio) Rehabilitació de la Plaça Dicià Rehabilitació de la Plaça Dicià","2022-07-18T07:22:32.055Z" "634941e81479e72e81498d13","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/mercat-de-sant-andreu/14632940/11656","territori.espai_public","Barcelona","Blanca Noguera (AMB)","Blanca Noguera (AMB)
Direcció d'execució: Albert Dalmau (AMB)","","false","","8.228.156 €","UTE Rogasa Aliansa","

Situat a la plaça del Mercadal, el nou equipament combina part de l'antiga estructura metàl·lica del mercat amb la voluntat de mantenir la memòria històrica del barri, amb fusta i vidre, recordant una composició típica dels mercats de principis del S. XX.

Les façanes es presenten amb la major transparència per fer més permeable l'edifici respecte l'entorn. La coberta es planteja com la cinquena façana del mercat incorporant diversos lluernaris que permeten aportar llum natural a l'interior i inserir les cèl·lules fotovoltaiques. Aquesta es divideix en tres plans per reduir l'impacte de la seva dimensió i integrar-se així en el gra de teixit urbà de l'entorn. Per taI d'adaptar-se a les exigències comercials actuals, és construeix una planta soterrani per acollir tota la logística de l'equipament.
 

","ca_ES","

3.196,65 m

2.670 m(urbanització)

","Equipaments Polivalents i altres","14632940","Territori","Mercat de Sant Andreu","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14633061/SG1873_9747.jpg_principal/31747d11-2bfb-fb41-be1a-dcb84b533359?t=1704979159557","false","","","Vista d'una de les façanes del mercat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14633061/SG1873_9135.jpg/3b92d292-371d-79c3-33e2-c7f5a7e5007b?t=1704979159557","true","","","Vista aerea de la coberta del mercat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14633061/SG1873_9721.jpg/84e8e129-eef0-1b23-4c7b-074738cdd305?t=1704979159557","true","","","Vista d'una de les façanes del mercat i els arcs de davant dels edificis preexistents","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14633061/SG1873_9375.jpg/0b4a705a-ee26-5091-576f-32aedcba2006?t=1704979159557","true","","","Entrada del mercat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14633061/SG1873_9662.jpg/ffa6642d-ab29-e532-b42b-99b2aa5a3533?t=1704979159557","true","","","Porxo d'arcs dels edificis preexistents deixant veure la façana del projecte","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14633061/SG1873_9559.jpg/14b09aa9-e6a2-55b0-7105-3eadd5314502?t=1704979159557","true","","","Interior del mercat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14633061/SG1873_9515.jpg/aec362fe-06f7-e70d-1844-015ccc0e79a7?t=1704979159557","true","","","Interior del mercat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14633061/SG1873_9455.jpg/f38ebe57-842c-330b-8316-67d52606ac05?t=1704979159557","true","","","Interior del mercat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14633061/SG1873_9284.jpg/fba8b7c0-e29f-866d-5961-2e4aa9e75927?t=1704979159557","true","","","Interior del mercat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1+%283%29.jpg/ef673ea2-7f03-f4de-0f7e-155fceda7b96?t=1704979159557","true","","","interior i exterior del mercat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14633061/SG1873_9833.jpg/22b70ccd-21dd-7600-9f2c-36f133f28296?t=1704979159557","true","","","cantonada del mercat de nit","","Foto: Simón García","","

El nou equipament combina part de l’estructura metàl•lica de l’antic mercat amb fusta i vidre, amb la voluntat de mantenir la memòria històrica del barri. Les noves obertures de la façana i la coberta il·luminen l’interior del mercat dotant-lo d’un caràcter més amable i obert a l’entorn.

","

AMB

IMMB

Ajuntament de Barcelona

","","","","","","","","","","","","2.1884067","41.43488","EQUIP AMB: David Aguilar, Francesc Germà, Vera Kolina, Albert Nogueras, Berta Romeo. EQUIP EXTERN: ICA Grupo, Manuel Arguijo y Asociados, Societat Orgànica.","http://www.amb.cat/documents/11656/14633061/SG1873_9747.jpg_principal/31747d11-2bfb-fb41-be1a-dcb84b533359?t=1704979159557","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","false","vista d'una de les façanes del mercat","Realitzat","","","","2018-06-01T00:00:00.000Z","","","2022-09-01T00:00:00.000Z","Barcelona Blanca Noguera (AMB)
Direcció d'execució: Albert Dalmau (AMB) Blanca Noguera (AMB) UTE Rogasa Aliansa

Situat a la plaça del Mercadal, el nou equipament combina part de l'antiga estructura metàl·lica del mercat amb la voluntat de mantenir la memòria històrica del barri, amb fusta i vidre, recordant una composició típica dels mercats de principis del S. XX.

Les façanes es presenten amb la major transparència per fer més permeable l'edifici respecte l'entorn. La coberta es planteja com la cinquena façana del mercat incorporant diversos lluernaris que permeten aportar llum natural a l'interior i inserir les cèl·lules fotovoltaiques. Aquesta es divideix en tres plans per reduir l'impacte de la seva dimensió i integrar-se així en el gra de teixit urbà de l'entorn. Per taI d'adaptar-se a les exigències comercials actuals, és construeix una planta soterrani per acollir tota la logística de l'equipament.
 

EQUIP AMB: David Aguilar, Francesc Germà, Vera Kolina, Albert Nogueras, Berta Romeo. EQUIP EXTERN: ICA Grupo, Manuel Arguijo y Asociados, Societat Orgànica. Mercat de Sant Andreu

El nou equipament combina part de l’estructura metàl•lica de l’antic mercat amb fusta i vidre, amb la voluntat de mantenir la memòria històrica del barri. Les noves obertures de la façana i la coberta il·luminen l’interior del mercat dotant-lo d’un caràcter més amable i obert a l’entorn.

","2024-01-11T13:16:32.435Z" "635ba4111479e72e81499b92","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/avingudes-barcelona-i-valencia--tram-2-3-i-4/14661790/11656","territori.espai_public","Molins de Rei","EQUIP Urbannig i RGA Arquitectes: Bartomeu Busom i Víctor Morell","EQUIP AMB: Natalia Castaños
EQUIP Urbannig i RGA Arquitectes: Bartomeu Busom i Víctor Morell","","false","","T2-3: 2.088.529,44 €. T4: 1.166.214,66 €","F2-3 i 4: Obres i Serveis Roig S.A","

L'actuació contempla el canvi de la secció de la via per assolir una imatge més urbana al seu pas pel municipi, millorar-ne les condicions d'accessibilitat i l'eficiència de les xarxes de serveis obsoletes. La secció tipus C va resultar guanyadora del procés de participació. La característica principal d'aquesta secció és l'ampliació de les voreres, la millora de les condicions d'ús i confort per part dels vianants i les mesures per incentivar la mobilitat a peu al llarg d'aquesta via. Alhora aconseguir llocs d'estada per als vianants, amb especial atenció al disseny de la plaça de la Bàscula.

","ca_ES","

T2-3: 8.432,00 m2. T4: 4.200,34 m2

","Vies i carreteres","14661790","Territori","Avingudes Barcelona i València, tram 2-3 i 4","©Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_2012_MOLINS_1941.jpg/4f82053a-d750-881e-8213-6d023db0ad53?t=1697442239284","true","","","","","©Quim Bosch","©Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_2012_MOLINS_0774.jpg/84ae929e-bcf7-006a-3f95-85cba6ed9d98?t=1697442239284","true","","","","","©Quim Bosch","©Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_2012_MOLINS_1816.jpg/68e14624-e2e8-a51b-3215-537b392fad74?t=1697442239284","true","","","","","©Quim Bosch","©Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_2012_MOLINS_1909.jpg/82300051-374a-091d-81f3-fa26cb61338e?t=1697442239284","true","","","","","©Quim Bosch","©Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_2012_MOLINS_0936.jpg/1f49f92c-bbc3-6200-0624-8ae294651454?t=1697442239284","true","","","","","©Quim Bosch","©Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_2012_MOLINS_1864.jpg/a817810b-e79c-e4ed-b670-5536f26582ce?t=1697442239284","true","","","","","©Quim Bosch","©Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_%C2%A9QuimBosch_2207_AMB_MOLINS_0905.jpg/b62f6b7a-3e41-42bf-a9ee-82405846e152?t=1697442239284","true","","","","","©Quim Bosch","©Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_%C2%A9QuimBosch_2207_AMB_MOLINS_0899.jpg/f8e4289b-e0b8-52ea-06c4-772dc9de985e?t=1697442239284","true","","","","","©Quim Bosch","©Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_%C2%A9QuimBosch_2207_AMB_MOLINS_0823.jpg/24b00883-e579-45b2-7c65-68df91493bbd?t=1697442239284","true","","","","","©Quim Bosch","©Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_%C2%A9QuimBosch_2207_AMB_MOLINS_0023.jpg/c5637072-3ca6-79de-a31d-54fdab642a96?t=1697442239284","true","","","","","©Quim Bosch","©Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_%C2%A9QuimBosch_2207_AMB_MOLINS_1037.jpg/a33bff1b-37de-c76b-b69c-de20a90c18ba?t=1697442239284","true","","","","","©Quim Bosch","©Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_%C2%A9QuimBosch_2207_AMB_MOLINS_0593.jpg/fd1a8886-d928-3e6e-76ad-82acbb53296f?t=1697442239284","true","","","","","©Quim Bosch","","

Reurbanització de l'av. de Barcelona i l'av. de València, antiga carretera N-340.

","

El Programa d'actuacions de cohesió territorial (PACTE), incorpora les actuacions pròpies de l'AMB, ja siguin directes o en cooperació amb ajuntaments. Inclou equipaments, espais públics i infraestructures.

Aquesta intervenció ha estat finançada per l'AMB i l'Ajuntament de Molins de Rei.

","","","","","","","","","","","","2.0206554","41.409214","EQUIP EXTERN: UTE CSS Espai públic","http://www.amb.cat/documents/11656/14661190/%C2%A9QuimBosch_2012_MOLINS_1433.jpg_principal/d19cae31-3a5a-eb34-0092-a7fe5472fc36?t=1697442239284","","©Quim Bosch","©Quim Bosch","true","","Realitzat","","","","2018-05-01T00:00:00.000Z","","","2022-05-01T00:00:00.000Z","Molins de Rei EQUIP AMB: Natalia Castaños
EQUIP Urbannig i RGA Arquitectes: Bartomeu Busom i Víctor Morell EQUIP Urbannig i RGA Arquitectes: Bartomeu Busom i Víctor Morell F2-3 i 4: Obres i Serveis Roig S.A

L'actuació contempla el canvi de la secció de la via per assolir una imatge més urbana al seu pas pel municipi, millorar-ne les condicions d'accessibilitat i l'eficiència de les xarxes de serveis obsoletes. La secció tipus C va resultar guanyadora del procés de participació. La característica principal d'aquesta secció és l'ampliació de les voreres, la millora de les condicions d'ús i confort per part dels vianants i les mesures per incentivar la mobilitat a peu al llarg d'aquesta via. Alhora aconseguir llocs d'estada per als vianants, amb especial atenció al disseny de la plaça de la Bàscula.

EQUIP EXTERN: UTE CSS Espai públic Avingudes Barcelona i València, tram 2-3 i 4

Reurbanització de l'av. de Barcelona i l'av. de València, antiga carretera N-340.

","2023-10-16T07:43:59.640Z" "636e366f256d7c85597ca75c","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/aparcament-d-alta-capacitat-per-a-bicicletes/14668210/11656","territori.espai_public","Badalona","Moisés Martínez","Moisés Martínez","","false","","118.705,33 Euros","SEMAB","

Els aparcaments d'alta capacitat per a bicicletes privades estan dins de la xarxa de Bicibox per incrementar la seguretat i la qualitat de les condicions d'estacionament. Es tracta d'una construcció modular sostenible, desmuntable en la seva totalitat i ampliable en cas de necessitat. Els mòduls disposen d'un estacionament a doble nivell i estan equipats amb càmeres de vigilància, il·luminació amb detectors de presència i accés amb la targeta de Bicibox, un sistema amb control d'usuari a través del sistema de registre.

L'objectiu final és contribuir als esforços per augmentar l'ús de la bicicleta, implantar un model
de mobilitat sostenible i que aquesta tingui un paper clau.

","ca_ES","108,00 m2","Equipaments Polivalents i altres","14668210","Territori","Aparcament d'alta capacitat per a bicicletes","","http://www.amb.cat/documents/11656/14667816/2544-D850-132-01.jpg/477d903a-003b-94a3-4f12-994088d2997b?t=1668167253987","true","","","","","María José Reyes","","http://www.amb.cat/documents/11656/14667816/2544-D850-121-01.jpg/865c0c81-efd8-73e0-ec53-d7d01d692aee?t=1668167253987","true","","","","","María José Reyes","","http://www.amb.cat/documents/11656/14667816/2544-D850-073-01.jpg/538b01c1-1d57-4cb6-3bd2-dc8c8220d565?t=1668167253987","true","","","","","María José Reyes","","http://www.amb.cat/documents/11656/14667816/2544-D850-090-01.jpg/0ea94977-9776-1ef1-1632-2e735c6457cd?t=1668167253987","true","","","","","María José Reyes","","http://www.amb.cat/documents/11656/14667816/2544-D850-010-01.jpg/8c2abbfc-5d82-850e-0e55-905027fc7bc5?t=1668167253987","true","","","","","María José Reyes","","http://www.amb.cat/documents/11656/14667816/2544-D850-033-01.jpg/30211ea3-29d8-02d9-af57-0dbff309cc54?t=1668167253987","true","","","","","María José Reyes","","http://www.amb.cat/documents/11656/14667816/2544-D850-042-01.jpg/3e83cab3-c223-dc4b-5e0c-85cd0d8e3dfe?t=1668167253987","true","","","","","María José Reyes","","

Aparcament d'alta capacitat per a bicicletes a la plaça Roca i Pi, a l'estació de tren de Renfe de Badalona.

","

AMB

","","","","","","","","","","","","2.248693","41.44589","Equip AMB: Arnau Canyes, Carles Español i Jaume Xicola. Consultors: BAC","http://www.amb.cat/documents/11656/14667816/2544-D850-126-01.jpg_principal/49c64f10-39fb-36eb-4710-96b612bd8ac1?t=1668167253987","","María José Reyes","","true","","Realitzat","","","","2020-06-01T00:00:00.000Z","","","2022-03-01T00:00:00.000Z","Badalona Moisés Martínez Moisés Martínez SEMAB

Els aparcaments d'alta capacitat per a bicicletes privades estan dins de la xarxa de Bicibox per incrementar la seguretat i la qualitat de les condicions d'estacionament. Es tracta d'una construcció modular sostenible, desmuntable en la seva totalitat i ampliable en cas de necessitat. Els mòduls disposen d'un estacionament a doble nivell i estan equipats amb càmeres de vigilància, il·luminació amb detectors de presència i accés amb la targeta de Bicibox, un sistema amb control d'usuari a través del sistema de registre.

L'objectiu final és contribuir als esforços per augmentar l'ús de la bicicleta, implantar un model
de mobilitat sostenible i que aquesta tingui un paper clau.

Equip AMB: Arnau Canyes, Carles Español i Jaume Xicola. Consultors: BAC Aparcament d'alta capacitat per a bicicletes

Aparcament d'alta capacitat per a bicicletes a la plaça Roca i Pi, a l'estació de tren de Renfe de Badalona.

","2022-11-11T11:47:59.180Z" "637635d5256d7c85597ca8b5","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/jardins-ernest-lluch/14669332/11656","territori.espai_public","Santa Coloma de Gramenet","Blanca Noguera (AMB)","","","false","","954.735,90 € + 395.000 €","Construccions Curto SA","

L'àmbit dels Jardins està constituït per una zona que corresponia a l'antic Cementiri Vell de Santa Coloma de Gramenet, el passatge del Cementiri i la filera d'habitatges unifamiliars que quedava davant de l'edifici de la Telefònica. La situació de partença tenia una certa complexitat, amb la preexistència del Cementiri Vell, uns habitatges unifamiliars que va caldre enderrocar, un vial marginal que els separava, i un gran espai restant amb una topografia accidentada.

Pel que fa al Cementiri Vell, l'existència d'una sèrie d'elements protegits va motivar que l'Ajuntament proposés una revisió i modificació (aprovada per la Generalitat) per tal d'adequar-ho a les noves necessitats d'un espai d'ús públic; s'hi plantejava l'adaptació als nous jardins, la restauració del panteó de la família Segarra, la preservació i manteniment dels arbres protegits, així com el trasllat de la resta dels elements al nou Cementiri de Santa Coloma. Pel que fa al buit que va quedar de l'enderroc de les cases unifamiliars, s'hi ha promogut un nou bloc d'habitatges i la construcció d'un aparcament semisoterrat que ha generat dues plataformes en superfície a incorporar als Jardins.

El projecte parteix de la voluntat de dotar la ciutat d'una nova àrea lliure d'ús públic, mitjançant  la transformació d'aquest espai en uns jardins oberts, amb un caràcter propi identificatiu que faciliti que es pugui entendre com un conjunt integrat i es doni solució als diferents nivells existents internament i amb els seus límits. Els Jardins es desenvolupen en un seguit de terrasses delimitades pels murs de contenció de llicorella i les franges de bambú que acullen una diversitat d'usos i de percepcions. El projecte s'articula al voltant d'un eix central, l'antic passatge del Cementiri, que constitueix l'element de transició dels diferents nivells i el principal eix de circulació.

La vegetació i el mobiliari urbà acaben d'organitzar l'espai donant lloc a dues zones de lleure ben diferenciades: una amb jocs infantils, zona d'estada al costat dels xiprers que rememora en cert sentit el que havia estat aquest indret; l'altra és una sèrie d'espais aterrassats que es configuren des del pendent existent i ofereixen noves zones d'estar i de contemplació de l'entorn des de diferents perspectives.

El nom dels jardins Ernest Lluch apareix en un gran rètol grafiat al mur de contenció de l'entrada principal, i acompanyat d'una cita del mateix Ernest Lluch que es recull en una placa adossada a la Capella Segarra.

?

","ca_ES","

4.925 m² + 3.820 m²

","Parcs i jardins","14669332","Territori","Jardins Ernest Lluch","","

La urbanització d'aquest jardins i del carrer de Mossèn Camil Rosell completa l'arranjament de tota una zona del centre de la població, que arrenca de la plaça de la Vila i desemboca als jardins passant per la plaça de Joan Manent i els carrers de Sant Carles i Sant Jeroni. 

","","","0","41.456112","Lucía Manzanedo, Javier Navarro (enginyer tècnic de obres públiques), Josep Bayo (enginyer tècnic industrial), Carlos Villasur (enginyer tècnic industrial), Susana Casino (enginyera tècnica agrícola), Silvia Amorós, Maira González (estudiants d'arquitectura)","Realitzat","2002-06-01T00:00:00.000Z","","2004-05-01T00:00:00.000Z","","Santa Coloma de Gramenet Blanca Noguera (AMB) Construccions Curto SA

L'àmbit dels Jardins està constituït per una zona que corresponia a l'antic Cementiri Vell de Santa Coloma de Gramenet, el passatge del Cementiri i la filera d'habitatges unifamiliars que quedava davant de l'edifici de la Telefònica. La situació de partença tenia una certa complexitat, amb la preexistència del Cementiri Vell, uns habitatges unifamiliars que va caldre enderrocar, un vial marginal que els separava, i un gran espai restant amb una topografia accidentada.

Pel que fa al Cementiri Vell, l'existència d'una sèrie d'elements protegits va motivar que l'Ajuntament proposés una revisió i modificació (aprovada per la Generalitat) per tal d'adequar-ho a les noves necessitats d'un espai d'ús públic; s'hi plantejava l'adaptació als nous jardins, la restauració del panteó de la família Segarra, la preservació i manteniment dels arbres protegits, així com el trasllat de la resta dels elements al nou Cementiri de Santa Coloma. Pel que fa al buit que va quedar de l'enderroc de les cases unifamiliars, s'hi ha promogut un nou bloc d'habitatges i la construcció d'un aparcament semisoterrat que ha generat dues plataformes en superfície a incorporar als Jardins.

El projecte parteix de la voluntat de dotar la ciutat d'una nova àrea lliure d'ús públic, mitjançant  la transformació d'aquest espai en uns jardins oberts, amb un caràcter propi identificatiu que faciliti que es pugui entendre com un conjunt integrat i es doni solució als diferents nivells existents internament i amb els seus límits. Els Jardins es desenvolupen en un seguit de terrasses delimitades pels murs de contenció de llicorella i les franges de bambú que acullen una diversitat d'usos i de percepcions. El projecte s'articula al voltant d'un eix central, l'antic passatge del Cementiri, que constitueix l'element de transició dels diferents nivells i el principal eix de circulació.

La vegetació i el mobiliari urbà acaben d'organitzar l'espai donant lloc a dues zones de lleure ben diferenciades: una amb jocs infantils, zona d'estada al costat dels xiprers que rememora en cert sentit el que havia estat aquest indret; l'altra és una sèrie d'espais aterrassats que es configuren des del pendent existent i ofereixen noves zones d'estar i de contemplació de l'entorn des de diferents perspectives.

El nom dels jardins Ernest Lluch apareix en un gran rètol grafiat al mur de contenció de l'entrada principal, i acompanyat d'una cita del mateix Ernest Lluch que es recull en una placa adossada a la Capella Segarra.

?

Lucía Manzanedo, Javier Navarro (enginyer tècnic de obres públiques), Josep Bayo (enginyer tècnic industrial), Carlos Villasur (enginyer tècnic industrial), Susana Casino (enginyera tècnica agrícola), Silvia Amorós, Maira González (estudiants d'arquitectura) Jardins Ernest Lluch

La urbanització d'aquest jardins i del carrer de Mossèn Camil Rosell completa l'arranjament de tota una zona del centre de la població, que arrenca de la plaça de la Vila i desemboca als jardins passant per la plaça de Joan Manent i els carrers de Sant Carles i Sant Jeroni. 

","2022-11-17T13:23:33.209Z" "64478199daa5efc51bf0587c","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/refugi-de-biodiversitat-al-riu-besos--fase-i/14942588/11656","territori.espai_public","Santa Coloma de Gramenet","José Alonso López (AMB)","José Alonso López (AMB)","","false","","906.120,21 €","AMBITEC SERVICIOS AMBIENTALES S.A","

Les intervencions dutes a terme durant les darreres dècades sobre el tram final del Besòs han proporcionat un valuós espai de lleure per als habitants dels municipis del seu voltant i, alhora, han suposat una notable millora de la qualitat ambiental del riu. A poc a poc, la delimitació de zones amb baixa freqüentació humana, l’increment de la qualitat de l’aigua del riu i la implantació de llacunes amb vegetació autòctona han propiciat que espècies com la llúdriga, desapareguda durant anys, hagi anat tornant, i moltes altres com l’anguila, el corb marí o el xoriguer hagin incrementat progressivament la seva població.

Aquest estat inicial de recuperació de la degradació soferta fa que el Besòs sigui, ara per ara, un espai clau en la matriu biofísica metropolitana i un indret estratègic en les rutes d’aus migratòries. Per aquest motiu, l’any 2018 l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet engega el projecte Refugi de biodiversitat, amb la voluntat de preservar de la freqüentació humana una part de la llera del riu, fomentar els processos d’autoregeneració de l’ecosistema fluvial i connectar-lo amb els espais naturals adjacents.

En aquesta primera fase es desenvolupen un seguit d’actuacions a l’extrem sud del refugi, en la franja de contacte amb la zona d’ús públic del Parc Fluvial, com la delimitació i control dels accessos; la renaturalització de la llera mitjançant la reintroducció d’espècies autòctones d’arbres de ribera (àlbers, salzes i oms), arbustives (llentiscles, sargues, gatells, marfulls, saücs, llorers, oliveretes, alocs, tamarius, esbarzers), enfiladisses (heures, gavarres, ridortes) i aquàtiques (lliris, bogues, joncs, salicàries); la millora de la connectivitat per peixos en l’assut existent mitjançant la instal·lació de mantes sintètiques, i la construcció de tres llacunes artificials com a principals elements per potenciar la biodiversitat.

Dues d’aquestes llacunes transformen sengles parcel·les del sistema de fitodepuració desenvolupat als anys 90 com a complement de la depuradora de Montcada i Reixac. Aquest nou disseny maximitza la capacitat d’acollida de fauna creant una làmina d’aigua de 350 m², alhora que manté la funció de filtre vegetal que millora la qualitat de l’aigua abans de retornar-la al riu.

La tercera, situada al peu del pont Vell, es dissenya per fer compatibles els processos ambientals propis de la dinàmica lacustre amb les funcions d’aula ambiental a l’aire lliure, incorporada dins dels recorreguts didàctics municipals. A tal efecte, es planteja un recorregut pels grups de visitants autoritzats que travessa la terrassa encreuant un sistema de canals que aprofita l’excedent d’aigua de les noves zones humides. Amb una superfície de més de 500 m² d’aigua en constant renovació, la bassa didàctica suposa un indret únic dins la dinàmica socioambiental del Besòs.

","ca_ES","

23.500 m²

","Espais fluvials","14942588","Territori","Refugi de biodiversitat al riu Besòs. Fase I","Foto: José Alonso López","http://www.amb.cat/documents/11656/14931271/01_Refugi.jpg/fdc0a724-88f9-22ed-10dc-3cc778d95024?t=1705497138660","true","","","","","Foto: José Alonso López","Foto: José Alonso López","http://www.amb.cat/documents/11656/0/02_Refugi.jpg/81ea6530-d8dd-ac23-e2e2-401e14a93e35?t=1705497138660","true","","","","","Foto: José Alonso López","Foto: José Alonso López","http://www.amb.cat/documents/11656/14931271/03_Refugi.jpg/804ffdb2-3c9b-ba07-f063-a864fc6f773d?t=1705497138660","true","","","","","Foto: José Alonso López","Foto: José Alonso López","http://www.amb.cat/documents/11656/14931271/05_Refugi.jpg/152bc05c-75da-01c0-6440-1be8fcd12981?t=1705497138660","true","","","","","Foto: José Alonso López","Foto: José Alonso López","http://www.amb.cat/documents/11656/14931271/07_Refugi.jpg/70ab42d7-d974-728f-b7b7-a29bb046b90e?t=1705497138660","true","","","","","Foto: José Alonso López","Foto: José Alonso López","http://www.amb.cat/documents/11656/14931271/08_Refugi.jpg/1130d78d-3614-a583-d854-a0e2c234df53?t=1705497138660","true","","","","","Foto: José Alonso López","Foto: José Alonso López","http://www.amb.cat/documents/11656/14931271/09_Refugi.JPG/a6bd86e5-56ba-70d7-0e0c-57d0137b48a2?t=1705497138660","true","","","","","Foto: José Alonso López","Foto: José Alonso López","http://www.amb.cat/documents/11656/14931271/10_Refugi.JPG/196e5e64-ee53-f88b-f6b1-20263e520ece?t=1705497138660","true","","","","","Foto: José Alonso López","","

Es construeixen tres aiguamolls com a refugi de flora i fauna amb l’objectiu d’incrementar la biodiversitat en el Parc Fluvial del Besòs. Dos d’ells s’integren en el sistema de fitodepuració existent en la riba del riu. El tercer, situat aigües avall, es dissenya per acollir visites de grups escolars i compatibilitzar les funcions ambientals amb la divulgació, la formació i la sensibilització.

","

Programa d’inversions
PSG 2a convocatòria

Promoció i finançament
Àrea Metropolitana de Barcelona 70 %
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet 30 %

El programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) és un pla d’inversions que pretén millorar els espais fluvials metropolitans, recuperar les zones degradades i integrar diferents elements naturals del territori metropolità que presenten una fragmentació.

Aquesta intervenció ha estat finançada per l’AMB (70 %) i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (30 %). També té finançament dels fons europeus FEDER.

","","","","","","","","Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet","","https://www.gramenet.cat/","Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet","2.200892","41.449074","EQUIP AMB:Álvaro Sainz, Albert Puigdellívol, Roberto Martínez, Adriana Rodríguez, Montserrat Arbiol, Gisela Espinosa, Patricia Garcia, Inés Izquierdo, Catherine Gushiken, Alexandra Galarza, Ignacio Rojas, Eduard Llargués, Marc Crespo
EQUIP EXTERN: IGCBCN, Xavier Larruy, Sergi García, TYPSA","http://www.amb.cat/documents/11656/14931271/REFUGI_impacte.jpg/3fbe42b1-21ca-38c0-2f27-c9e656eb4fbb?t=1705497138660","","Foto: José Alonso López","Foto: José Alonso López","true","","Realitzat","","","","2020-12-01T00:00:00.000Z","","","2022-11-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet José Alonso López (AMB) José Alonso López (AMB) AMBITEC SERVICIOS AMBIENTALES S.A

Les intervencions dutes a terme durant les darreres dècades sobre el tram final del Besòs han proporcionat un valuós espai de lleure per als habitants dels municipis del seu voltant i, alhora, han suposat una notable millora de la qualitat ambiental del riu. A poc a poc, la delimitació de zones amb baixa freqüentació humana, l’increment de la qualitat de l’aigua del riu i la implantació de llacunes amb vegetació autòctona han propiciat que espècies com la llúdriga, desapareguda durant anys, hagi anat tornant, i moltes altres com l’anguila, el corb marí o el xoriguer hagin incrementat progressivament la seva població.

Aquest estat inicial de recuperació de la degradació soferta fa que el Besòs sigui, ara per ara, un espai clau en la matriu biofísica metropolitana i un indret estratègic en les rutes d’aus migratòries. Per aquest motiu, l’any 2018 l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet engega el projecte Refugi de biodiversitat, amb la voluntat de preservar de la freqüentació humana una part de la llera del riu, fomentar els processos d’autoregeneració de l’ecosistema fluvial i connectar-lo amb els espais naturals adjacents.

En aquesta primera fase es desenvolupen un seguit d’actuacions a l’extrem sud del refugi, en la franja de contacte amb la zona d’ús públic del Parc Fluvial, com la delimitació i control dels accessos; la renaturalització de la llera mitjançant la reintroducció d’espècies autòctones d’arbres de ribera (àlbers, salzes i oms), arbustives (llentiscles, sargues, gatells, marfulls, saücs, llorers, oliveretes, alocs, tamarius, esbarzers), enfiladisses (heures, gavarres, ridortes) i aquàtiques (lliris, bogues, joncs, salicàries); la millora de la connectivitat per peixos en l’assut existent mitjançant la instal·lació de mantes sintètiques, i la construcció de tres llacunes artificials com a principals elements per potenciar la biodiversitat.

Dues d’aquestes llacunes transformen sengles parcel·les del sistema de fitodepuració desenvolupat als anys 90 com a complement de la depuradora de Montcada i Reixac. Aquest nou disseny maximitza la capacitat d’acollida de fauna creant una làmina d’aigua de 350 m², alhora que manté la funció de filtre vegetal que millora la qualitat de l’aigua abans de retornar-la al riu.

La tercera, situada al peu del pont Vell, es dissenya per fer compatibles els processos ambientals propis de la dinàmica lacustre amb les funcions d’aula ambiental a l’aire lliure, incorporada dins dels recorreguts didàctics municipals. A tal efecte, es planteja un recorregut pels grups de visitants autoritzats que travessa la terrassa encreuant un sistema de canals que aprofita l’excedent d’aigua de les noves zones humides. Amb una superfície de més de 500 m² d’aigua en constant renovació, la bassa didàctica suposa un indret únic dins la dinàmica socioambiental del Besòs.

EQUIP AMB:Álvaro Sainz, Albert Puigdellívol, Roberto Martínez, Adriana Rodríguez, Montserrat Arbiol, Gisela Espinosa, Patricia Garcia, Inés Izquierdo, Catherine Gushiken, Alexandra Galarza, Ignacio Rojas, Eduard Llargués, Marc Crespo
EQUIP EXTERN: IGCBCN, Xavier Larruy, Sergi García, TYPSA Refugi de biodiversitat al riu Besòs. Fase I

Es construeixen tres aiguamolls com a refugi de flora i fauna amb l’objectiu d’incrementar la biodiversitat en el Parc Fluvial del Besòs. Dos d’ells s’integren en el sistema de fitodepuració existent en la riba del riu. El tercer, situat aigües avall, es dissenya per acollir visites de grups escolars i compatibilitzar les funcions ambientals amb la divulgació, la formació i la sensibilització.

","2024-01-17T13:09:27.696Z" "64a54d91f8cc68d53e475a37","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/torre-d-intervencio-i-vigilancia-tiv-amb/15515442/11656","territori.espai_public_platges","Castelldefels","El Prat de Llobregat","Gavà","Viladecans","Moisés Martínez-Lapeña, Carles Español (AMB)","","","false","","49.888 €","Olprim","

L'element principal de la torre és la cabina, un espai cilíndric de 160 cm de diàmetre, obert al mar i a la zona de bany, que es pot tancar amb panells mòbils transparents per protegir els socorristes de les inclemències del temps sense perdre la visibilitat de la zona de bany. A l'interior, els materials del paviment i els seients són drenants per evitar acumulacions d'aigua o sorra. La coberta de la torre de vigilància té dues parts diferenciades: la coberta de la cabina, impermeable i amb aïllament tèrmic, i la part de visera, permeable, que protegeix els socorristes del sol durant la part central del dia. A la part superior hi ha un pal on es col·loca una bandera que indica l'estat del servei.

L'estructura de la TIV_AMB és d'acer i està ancorada sobre un únic punt. Això permet retirar-la més fàcilment en cas de fort temporal o en el moment en què la torre s'ha de desmuntar i traslladar per guardar-la en un magatzem fins a la següent temporada de bany. La TIV_AMB té una altura que la fa més propera als banyistes que el model de fusta anterior i ofereix una protecció més completa als socorristes. Un excel·lent exemple de l'evolució del mobiliari de vigilància de les platges.

","ca_ES","

7 m2

","Mobiliari i Senyalització","MiS - Mòduls i salvament","15515442","Territori","Torre d’intervenció i vigilància TIV-AMB","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/15409545/01-Adria-Goula.jpg/7d212abd-963e-de35-41b1-14bcba0530ce?t=1705577370894","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/15409545/02-Adria-Goula.jpg/041cad64-0c92-d6c7-b529-fa3006df08fc?t=1705577370894","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/15409545/03-Adria-Goula.jpg/56c30a6e-dc91-09ef-9ddc-3b1d62defdcc?t=1705577370894","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/15409545/04-Adria-Goula.jpg/f17ba29d-e027-7ab5-15dd-7fef5cc3b918?t=1705577370894","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/15409545/05-Adria-Goula.jpg/d1ed9a71-84d7-7a13-1c17-73b2281f6a77?t=1705577370894","true","","","","","Foto: Adrià Goula","","

Aquest nou model de torre de vigilància dissenyat per l'AMB s'ha començat a instal·lar durant l'estiu 2018, i l'objectiu de l'AMB és anar implantant progressivament aquestes torres a tots municipis metropolitans, d'acord amb els ajuntaments. Estaran complementades per les cadires de vigilància, de manera que cap tram de platja quedi sense supervisió i que la seguretat quedi garantida.

","

AMB
 

","","","","","","","","","","","","2.14283","41.34662","EQUIP EXTERN: BBG Estructures, Eprototips","http://www.amb.cat/documents/11656/15409545/00-Adria-Goula-SOCORRISME.jpg/07091fcc-3b8a-f769-ecb5-57ca1461f49b?t=1705577370894","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","true","","Realitzat","","","","2017-01-02T00:00:00.000Z","","","2018-01-02T00:00:00.000Z","Castelldefels El Prat de Llobregat Gavà Viladecans Moisés Martínez-Lapeña, Carles Español (AMB) Olprim

L'element principal de la torre és la cabina, un espai cilíndric de 160 cm de diàmetre, obert al mar i a la zona de bany, que es pot tancar amb panells mòbils transparents per protegir els socorristes de les inclemències del temps sense perdre la visibilitat de la zona de bany. A l'interior, els materials del paviment i els seients són drenants per evitar acumulacions d'aigua o sorra. La coberta de la torre de vigilància té dues parts diferenciades: la coberta de la cabina, impermeable i amb aïllament tèrmic, i la part de visera, permeable, que protegeix els socorristes del sol durant la part central del dia. A la part superior hi ha un pal on es col·loca una bandera que indica l'estat del servei.

L'estructura de la TIV_AMB és d'acer i està ancorada sobre un únic punt. Això permet retirar-la més fàcilment en cas de fort temporal o en el moment en què la torre s'ha de desmuntar i traslladar per guardar-la en un magatzem fins a la següent temporada de bany. La TIV_AMB té una altura que la fa més propera als banyistes que el model de fusta anterior i ofereix una protecció més completa als socorristes. Un excel·lent exemple de l'evolució del mobiliari de vigilància de les platges.

EQUIP EXTERN: BBG Estructures, Eprototips Torre d’intervenció i vigilància TIV-AMB

Aquest nou model de torre de vigilància dissenyat per l'AMB s'ha començat a instal·lar durant l'estiu 2018, i l'objectiu de l'AMB és anar implantant progressivament aquestes torres a tots municipis metropolitans, d'acord amb els ajuntaments. Estaran complementades per les cadires de vigilància, de manera que cap tram de platja quedi sense supervisió i que la seguretat quedi garantida.

","2024-01-18T11:26:39.287Z" "64a56190f8cc68d53e475a4f","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/pals-i-xarxa-de-voleibol/15516416/11656","territori.espai_public_platges","Badalona","Barcelona","Castelldefels","El Prat de Llobregat","Gavà","Montgat","Sant Adrià de Besòs","Viladecans","Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona","","","false","","","Flexinox, Trevi, TT Ambiental Gestió i Serveis SL","

El conjunt de pals de vòlei AMB es compon de dos pals separats per deu metres i una xarxa de 9 m de longitud i 40 cm d'amplada. Cada pal és un perfil tubular d'acer inoxidable AISI 316L amb un diàmetre de 113,9 mm i una longitud total de 6 m, dels quals 2 s'encasten a la sorra mentre que els 4 restants queden visibles, de manera que s'emfatitza la verticalitat i esveltesa del conjunt. 

Per fer possible la flexibilitat dels jocs de pilota amb xarxa central, es dissenya un element d'ancoratge soldat al pal que permet penjar la xarxa a diferents alçàries: tant es pot jugar col·locant-hi la xarxa AMB de 40 cm com posant-hi una xarxa professional de 100 cm d'amplada per a partits més seriosos. El conjunt esdevé una fita en l'horitzontalitat de la platja, ja sigui com a elements individuals, ja sigui com a conjunt dels dos pals i la xarxa.

","ca_ES","","Mobiliari i Senyalització","MiS - Equipament esportiu","15516416","Territori","Pals i xarxa de voleibol","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409516/01-Maria-Jose-Reyes.jpg/7d029639-cbbe-99a0-dd43-341e96ea691e?t=1690372464974","true","","","","","Maria José Reyes","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409516/02-Adria-Goula.jpg/3325709f-3961-0abe-c65c-74f0fe80ea33?t=1690372464974","true","","","","","Adrià Goula","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409516/03-Adria-Goula.jpg/3b21b618-49a9-894c-5a53-c249403f3902?t=1690372464974","true","","","","","Adrià Goula","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409516/04-Maria-Jose-Reyes.jpg/74aa68ab-83d9-42c9-0cc8-3f15719361eb?t=1690372464974","false","","","","","Maria José Reyes","","

Els elements d'oci, lleure i mobilitat del Catàleg de mobiliari de les platges metropolitanes contribueixen a facilitar el joc i l'esport dels usuaris alhora que responen a dissenys resistents i de qualitat per suportar les condicions del medi en què es troben.

 

","","","","Claudi Aguiló Riu, Eva Pagès (arquitectes – AMB), Mariano de Gracia (cap de secció de platges - AMB)","","","","","","","","","2.14283","41.34662","Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Claudia Roca (estudiant d'arquitectura)","http://www.amb.cat/documents/11656/15409516/00-Adria-Goula-Portada-VOLEIBOL.jpg/251e2ae1-49db-667b-d20e-627e2389bb2a?t=1690372464974","","Adrià Goula","","true","","Realitzat","","","","2010-01-02T00:00:00.000Z","","","2010-05-02T00:00:00.000Z","Badalona Barcelona Castelldefels El Prat de Llobregat Gavà Montgat Sant Adrià de Besòs Viladecans Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Flexinox, Trevi, TT Ambiental Gestió i Serveis SL

El conjunt de pals de vòlei AMB es compon de dos pals separats per deu metres i una xarxa de 9 m de longitud i 40 cm d'amplada. Cada pal és un perfil tubular d'acer inoxidable AISI 316L amb un diàmetre de 113,9 mm i una longitud total de 6 m, dels quals 2 s'encasten a la sorra mentre que els 4 restants queden visibles, de manera que s'emfatitza la verticalitat i esveltesa del conjunt. 

Per fer possible la flexibilitat dels jocs de pilota amb xarxa central, es dissenya un element d'ancoratge soldat al pal que permet penjar la xarxa a diferents alçàries: tant es pot jugar col·locant-hi la xarxa AMB de 40 cm com posant-hi una xarxa professional de 100 cm d'amplada per a partits més seriosos. El conjunt esdevé una fita en l'horitzontalitat de la platja, ja sigui com a elements individuals, ja sigui com a conjunt dels dos pals i la xarxa.

Claudi Aguiló Riu, Eva Pagès (arquitectes – AMB), Mariano de Gracia (cap de secció de platges - AMB) Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Claudia Roca (estudiant d'arquitectura) Pals i xarxa de voleibol

Els elements d'oci, lleure i mobilitat del Catàleg de mobiliari de les platges metropolitanes contribueixen a facilitar el joc i l'esport dels usuaris alhora que responen a dissenys resistents i de qualitat per suportar les condicions del medi en què es troben.

 

","2023-07-26T11:54:25.082Z" "64b90977dc3ccb570526062b","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/passeig-de-la-salzereda/15584339/11656","Espai públic","Santa Coloma de Gramenet","Claudi Aguiló Riu, Eva Pagés (AMB)","Jordi Larruy (AMB)","","false","","8.150.258 €","COPISA","

La reurbanització del passeig potencia l’estratègia de la ciutat cap a una mobilitat més sostenible i, amb la millora de l’accessibilitat, es fomenta la connexió física i visual del centre de la ciutat cap al riu Besòs. El projecte pretén transformar una infraestructura viària en un eix cívic fluvial metropolità, amb un passeig verd continu des de la façana edificada fins al riu.
Per potenciar la biodiversitat i la connectivitat ecològica, es combinen diferents especies d’arbres i arbustives i s’incorporen tècniques de millora de la plantació urbana. Les superfícies plantades esdevenen punts de drenatge i infiltració a fi de no saturar la xarxa de clavegueram.
La reordenació de l’arbrat aposta per mantenir el caràcter de ribera de riu propi del lloc, amb els falsos pebrers que recorden els salzes que donen nom al passeig, els pollancres i els plàtans.
S’hi incorpora un carril que forma part de la xarxa pedalable metropolitana que unirà els passeigs del marge esquerre del Besòs.

","ca_ES","

30.376 m2

","Espais fluvials","15584339","Territori","Passeig de la Salzereda","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/16587790/SAL_10+%283%29.jpg/a25a6eca-cd07-7a9e-7678-2c544fef40e3?t=1710746823852","false","","","Vista aérea del passeig","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/16587790/03+SAL_18.jpg/8b6210db-e68f-9cd0-b4ef-9406ee77bbbe?t=1710746823852","false","","","Rampa i zona verda","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/16587790/04+SAL_19.jpg/6b4c8b60-3c49-e6ab-47f0-4d77ea6c8106?t=1710746823852","false","","","Escales i rampa d'accés","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/16587790/05+SAL_11.jpg/ebd22c37-c904-6a57-e160-cb8e841b8feb?t=1710746823852","false","","","Inici del passeig, zona per seure","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/16587790/06+SAL_3.jpg/6dd5095e-0955-e784-ae27-acb064bb1d37?t=1710746823852","false","","","Carril bici i passeig","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/16587790/07+SALZ_3.jpeg/fc9aa986-2fed-e8c6-b19c-91c97e044c1a?t=1710746823852","false","","","Vista aérea zona peatonal del passeig","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/16587790/08+SALZ_6.jpeg/90afa4d3-30b2-b3ba-bfa4-8875922ffa3a?t=1710746823852","false","","","Zona peatonal i vegetació","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/16587790/08+SALZ_15.jpeg/b88b1a1e-95b2-9cba-8d66-8f68fc3a00e9?t=1710746823852","false","","","Zona peatonal i vegetació de nit","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/16587790/09+SALZ_13.jpeg/8923195d-a293-aba9-f78b-9f72a9945f44?t=1710746823852","false","","","Pas peatonal de nit","","Foto: Jeroen Van Mieghem","","

La remodelació del passeig de la Salzereda millora la connexió física i visual del centre de Santa Coloma cap al Riu Besòs. S'elimina el pas inferior de vehicles en consonància amb la transformació de la ciutat cap a una mobilitat més sostenible. S’hi incorpora mobiliari urbà, vegetació i superfícies drenants, que potencien la biodiversitat i la connectivitat ecològica i fomenten el redescobriment del riu Besòs com a espai públic de convivència.

","

AMB

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet 

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","2.206534","41.446205","EQUIP AMB : Carles Español, Francesc Germà, Ainhoa Martínez, Mireia Monràs, Cati Montserrat, Daniel Vázquez.
EQUIP EXTERN: Proiectum, VVV Proyectos y Servicios con Ingenio, Pepe Gil, Jordi Pruna","http://www.amb.cat/documents/11656/16587790/SAL_7.jpg/2b12a20b-d7c1-2522-e55c-36d2bfa5130e?t=1710746823852","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","false","","Realitzat","","","","2017-07-01T00:00:00.000Z","","","2021-06-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet Jordi Larruy (AMB) Claudi Aguiló Riu, Eva Pagés (AMB) COPISA

La reurbanització del passeig potencia l’estratègia de la ciutat cap a una mobilitat més sostenible i, amb la millora de l’accessibilitat, es fomenta la connexió física i visual del centre de la ciutat cap al riu Besòs. El projecte pretén transformar una infraestructura viària en un eix cívic fluvial metropolità, amb un passeig verd continu des de la façana edificada fins al riu.
Per potenciar la biodiversitat i la connectivitat ecològica, es combinen diferents especies d’arbres i arbustives i s’incorporen tècniques de millora de la plantació urbana. Les superfícies plantades esdevenen punts de drenatge i infiltració a fi de no saturar la xarxa de clavegueram.
La reordenació de l’arbrat aposta per mantenir el caràcter de ribera de riu propi del lloc, amb els falsos pebrers que recorden els salzes que donen nom al passeig, els pollancres i els plàtans.
S’hi incorpora un carril que forma part de la xarxa pedalable metropolitana que unirà els passeigs del marge esquerre del Besòs.

EQUIP AMB : Carles Español, Francesc Germà, Ainhoa Martínez, Mireia Monràs, Cati Montserrat, Daniel Vázquez.
EQUIP EXTERN: Proiectum, VVV Proyectos y Servicios con Ingenio, Pepe Gil, Jordi Pruna Passeig de la Salzereda

La remodelació del passeig de la Salzereda millora la connexió física i visual del centre de Santa Coloma cap al Riu Besòs. S'elimina el pas inferior de vehicles en consonància amb la transformació de la ciutat cap a una mobilitat més sostenible. S’hi incorpora mobiliari urbà, vegetació i superfícies drenants, que potencien la biodiversitat i la connectivitat ecològica i fomenten el redescobriment del riu Besòs com a espai públic de convivència.

","2024-03-18T07:24:15.200Z" "64b7bd34dc3ccb5705260611","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/biblioteca-clara-campoamor/15576070/11656","territori.espai_public","Cornellà de Llobregat","Luisa Solsona, Noemí Martínez (AMB)
Direcció d'execució: Jordi Colom, Olga Méliz (AMB)","","","false","","2.538.088 €","Calaf Constructora","

L’entrada principal, des de la plaça, dona a un atri que s’obre al pati central i als diferents espais interiors. Des d’aquí, es baixa de manera esgraonada per connectar amb el parc, que se situa en un nivell inferior, tot passant per sota de l’edifici.

Un déployé metàl·lic envolta l’equipament, impedeix l’entrada directa del sol, sense interferir en les vistes i dona unitat, caràcter i escala a la construcció.

El consum energètic del conjunt és proper a zero, gràcies a la ventilació creuada natural i a l’ús d’energia que prové del terreny.

L’equipament té, a més, una zona accessible al públic 24 hores al dia, 365 dies l’any, sense supervisió humana.

","ca_ES","

1.287 m2 

","Equipaments Culturals","15576070","Territori","Biblioteca Clara Campoamor","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1.jpg/a878ed88-62a8-ba2b-5ca6-a4fdbc71c801?t=1703234453106","false","","","Atri biblioteca","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2.2+%281%29.jpg/dce7c474-561c-de1b-e24a-afc4c834e133?t=1703234453106","false","","","Rebedor, punt d'informació","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/0/3.jpg/1327e91a-706c-4c5a-709e-80b3916af480?t=1703234453106","false","","","Zona de lectura, vistes al atri","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/0/4.jpg/b13697de-8515-0f53-2b08-8bf3061baf0a?t=1703234453106","false","","","Zona d'estudi","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/0/5.jpg/b8529aab-c97a-de61-c04d-aac8090fa60d?t=1703234453106","false","","","Exterior de la biblioteca","","Foto: José Hevia","","

L’edifici es construeix al voltant d’un pati esgraonat que uneix una plaça i un parc, i dona continuïtat a l’espai públic. Gràcies a la ventilació creuada i altres estratègies passives, té un consum energètic gairebé nul. L’equipament és pioner perquè té una zona accessible per al públic 24 h al dia, 365 dies l’any, sense supervisió humana

","","","","Luisa Solsona, Noemí Martínez (AMB)","","","","","","","","","2.0624776","41.36055","EQUIP AMB: Julen Arbelaitz, Jordi Bardolet, Virgínia Díaz del Río, Sara Fernandes, Ventura Godoy, Marta Iglesias, Cati Montserrat, Oriol Paluzie, Stela Salinas, Lídia Serrat
EQUIP EXTERN: Arau Acustica, Joan Gonzalez Gou, Manuel Arguijo y Asociados, Societat Orgànica, Gemma Domingo, Crisant Romans","http://www.amb.cat/documents/11656/0/Test+fontsanta+final+003+%283%29.jpg/6d1f6ff6-dccb-a7a8-a037-441088b742d0?t=1703234453106","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","false","Entrada principal a la Biblioteca","Realitzat","","","http://www.amb.cat{""classPK"":15592513,""groupId"":""11656"",""title"":""Video BCC.mp4"",""type"":""document"",""message"":""El document seleccionat s'ha suprimit."",""uuid"":""58569dec-b021-b75a-309b-f6ca0f3d343e""}","2017-02-01T00:00:00.000Z","","","2019-11-22T00:00:00.000Z","Cornellà de Llobregat Luisa Solsona, Noemí Martínez (AMB)
Direcció d'execució: Jordi Colom, Olga Méliz (AMB) Calaf Constructora

L’entrada principal, des de la plaça, dona a un atri que s’obre al pati central i als diferents espais interiors. Des d’aquí, es baixa de manera esgraonada per connectar amb el parc, que se situa en un nivell inferior, tot passant per sota de l’edifici.

Un déployé metàl·lic envolta l’equipament, impedeix l’entrada directa del sol, sense interferir en les vistes i dona unitat, caràcter i escala a la construcció.

El consum energètic del conjunt és proper a zero, gràcies a la ventilació creuada natural i a l’ús d’energia que prové del terreny.

L’equipament té, a més, una zona accessible al públic 24 hores al dia, 365 dies l’any, sense supervisió humana.

Luisa Solsona, Noemí Martínez (AMB) EQUIP AMB: Julen Arbelaitz, Jordi Bardolet, Virgínia Díaz del Río, Sara Fernandes, Ventura Godoy, Marta Iglesias, Cati Montserrat, Oriol Paluzie, Stela Salinas, Lídia Serrat
EQUIP EXTERN: Arau Acustica, Joan Gonzalez Gou, Manuel Arguijo y Asociados, Societat Orgànica, Gemma Domingo, Crisant Romans Biblioteca Clara Campoamor

L’edifici es construeix al voltant d’un pati esgraonat que uneix una plaça i un parc, i dona continuïtat a l’espai públic. Gràcies a la ventilació creuada i altres estratègies passives, té un consum energètic gairebé nul. L’equipament és pioner perquè té una zona accessible per al públic 24 h al dia, 365 dies l’any, sense supervisió humana

","2023-12-22T08:38:18.794Z" "64008902daa5efc51bf03736","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/senyalitzacio-biblioteca-teresa-pamies/14781910/11656","territori.espai_public","","","","","false","","34.214,72 €","Bernadí","

El sistema de senyalització de la nova biblioteca municipal del barri d'Almeda de Cornellà de Llobregat està construït principalment amb fusta contraxapada, un dels materials més visibles i definitoris de l’arquitectura i el mobiliari de la biblioteca. S’ha ideat un sistema de lletres massisses tridimensionals i panells de fusta contraxapada amb lletres retallades, ambdós revestits amb fusta blanca o natural per donar-los visibilitat i alhora estar en harmonia amb l’elegància de l’entorn.

A les columnes de formigó s’hi han col·locat fletxes direccionals de fusta i, per als elements gràfics d’algunes zones, com la infantil, s’han creat animals geomètrics amb fusta contraxapada. Per a la senyalització exterior a peu de carrer, s’han utilitzat lletres de vinil, ja que les característiques de la fusta contraxapada la fan poc resistent per estar a l’aire lliure. 

El rètol principal de la biblioteca està fet de lletres d’alumini lacat blanc que s’integren perfectament en els barrots de la reixa exterior.
 

","ca_ES","","Equipaments Culturals","14781910","Territori","Senyalització Biblioteca Teresa Pàmies","Foto: José Hevia, Cómo Design","http://www.amb.cat/documents/11656/15326626/01-Como-min.jpg/bde27bfa-7be6-c17f-4114-d35d6826da0b?t=1703235332710","false","","","Senyalització biblioteca","","Foto: José Hevia, Cómo Design","Foto: José Hevia, Cómo Design","http://www.amb.cat/documents/11656/15326626/02-Como-min.jpg/424e5d1a-8461-ce85-4ed7-d2331a921b96?t=1703235332710","false","","","Senyalització biblioteca","","Foto: José Hevia, Cómo Design","Foto: José Hevia, Cómo Design","http://www.amb.cat/documents/11656/15326626/03-Como-min.jpg/3acf120a-bbf5-dfed-f32b-cb2dbdeb54eb?t=1703235332710","false","","","Senyalització biblioteca","","Foto: José Hevia, Cómo Design","Foto: José Hevia, Cómo Design","http://www.amb.cat/documents/11656/15326626/04-Como-min.jpg/d1d5992a-df97-57d7-4a92-55e3c56fab6d?t=1703235332710","false","","","Senyalització biblioteca","","Foto: José Hevia, Cómo Design","Foto: José Hevia, Cómo Design","http://www.amb.cat/documents/11656/15326626/05-Como-min.jpg/b6f7ffa1-c887-3694-e625-2b4799f017c3?t=1703235332710","false","","","Senyalització biblioteca","","Foto: José Hevia, Cómo Design","Foto: José Hevia, Cómo Design","http://www.amb.cat/documents/11656/15326626/06-Como-min.jpg/01a4df71-3ef6-30e8-cc6e-66305661b0ef?t=1703235332710","false","","","Senyalització biblioteca","","Foto: José Hevia, Cómo Design","Foto: José Hevia, Cómo Design","http://www.amb.cat/documents/11656/15326626/07-Como-min.jpg/9abe4ec9-0da3-cfa3-b0b4-fcb68a8c647b?t=1703235332710","false","","","Senyalització biblioteca","","Foto: José Hevia, Cómo Design","Foto: José Hevia, Cómo Design","http://www.amb.cat/documents/11656/15326626/08-Como-min.jpg/b75f0f86-9577-e7ed-a98d-110a542e75b4?t=1703235332710","false","","","Senyalització biblioteca","","Foto: José Hevia, Cómo Design","Foto: José Hevia, Cómo Design","http://www.amb.cat/documents/11656/15326626/09-Como-min.jpg/022fd848-94e5-e573-4d99-3ece103540ca?t=1703235332710","false","","","Senyalització biblioteca","","Foto: José Hevia, Cómo Design","Foto: José Hevia, Cómo Design","http://www.amb.cat/documents/11656/15326626/10-Como-min.jpg/b43bf92c-3e89-379a-683f-c94a90146341?t=1703235332710","false","","","Senyalització biblioteca","","Foto: José Hevia, Cómo Design","","

L’edifici se situa al barri de l’Almeda, a prop de la llar per a gent gran, amb la qual comparteix pati i serveis. La volumetria en forma de “V” permet l’entrada de llum natural a través d’una finestra correguda orientada al nord. Les façanes en planta primera es protegeixen del sol amb lames, que els hi atorguen caràcter d’umbracle.

","","","","Susana Catalán, Anna Sodupe (Cómo Design Studio)","","","","","","","","","2.1433203","41.353336","Id Visual","http://www.amb.cat/documents/11656/15326871/00-Como-Portada.jpg/b5770ad7-92c3-1a77-d48e-73057e867118?t=1703235332710","","Foto: José Hevia, Cómo Design","Foto: José Hevia, Cómo Design","false","Senaylització biblioteca","","","","","2021-11-02T00:00:00.000Z","","","2022-10-31T00:00:00.000Z","Bernadí

El sistema de senyalització de la nova biblioteca municipal del barri d'Almeda de Cornellà de Llobregat està construït principalment amb fusta contraxapada, un dels materials més visibles i definitoris de l’arquitectura i el mobiliari de la biblioteca. S’ha ideat un sistema de lletres massisses tridimensionals i panells de fusta contraxapada amb lletres retallades, ambdós revestits amb fusta blanca o natural per donar-los visibilitat i alhora estar en harmonia amb l’elegància de l’entorn.

A les columnes de formigó s’hi han col·locat fletxes direccionals de fusta i, per als elements gràfics d’algunes zones, com la infantil, s’han creat animals geomètrics amb fusta contraxapada. Per a la senyalització exterior a peu de carrer, s’han utilitzat lletres de vinil, ja que les característiques de la fusta contraxapada la fan poc resistent per estar a l’aire lliure. 

El rètol principal de la biblioteca està fet de lletres d’alumini lacat blanc que s’integren perfectament en els barrots de la reixa exterior.
 

Susana Catalán, Anna Sodupe (Cómo Design Studio) Id Visual Senyalització Biblioteca Teresa Pàmies

L’edifici se situa al barri de l’Almeda, a prop de la llar per a gent gran, amb la qual comparteix pati i serveis. La volumetria en forma de “V” permet l’entrada de llum natural a través d’una finestra correguda orientada al nord. Les façanes en planta primera es protegeixen del sol amb lames, que els hi atorguen caràcter d’umbracle.

","2023-12-22T08:52:58.378Z" "640089a8daa5efc51bf0373f","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/senyalitzacio-biblioteca-clara-campoamor/14781778/11656","","","","","","false","","25.565,98€ (Projecte)","Bernadí","

El projecte de senyalització de la biblioteca Clara Campoamor és una proposta gràfica que s’adapta amablement a les particularitats constructives de l’edifici i, com aquest, mostra els materials nus que la formen, en el seu aspecte original. 

Amb aquesta premissa, els rètols direccionals es componen de lletres corpòries de barres d’acer corrugat ancorades estratègicament a les perforacions dels revestiments de fusta.

Per poder encaixar la senyalització a la retícula de perforacions, de 12 mm de diàmetre i modulació 16 × 16 mm, es crea una nova tipografia que, tenint en compte les possibilitats d’emmotllament de les barres, respon a formes geomètriques senzilles.

La família tipogràfica La Santa (nom que fa referència al barri on s’ubica la biblioteca a través del joc de paraules La Font Santa) és una tipografia sans-serif amb glifs que augmenten de gruix respectant les normes de modulació i geometria preestablertes, de manera que en permeten una bona llegibilitat. 

La senyalització, integrada subtilment en l’arquitectura, proporciona una imatge contundent, clara i unitària, tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici.

","ca_ES","","","14781778","","Senyalització Biblioteca Clara Campoamor","©José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/15450032/01-senyalitzacio-bcc-Jose+Hevia.JPG/2b6064e9-c160-8da3-3d8d-5a91c94206c0?t=1690199323375","false","","","Senyalització biblioteca","","©José Hevia","©José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/15450032/02-senyalitzacio-bcc-Jose-Hevia.jpg/c76b8dc1-bfc6-e265-1c72-aeb0ba347aa8?t=1690199323375","false","","","Senyalització biblioteca","","©José Hevia","©Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/15450032/03-senyalitzacio-bcc-Stela-Salinas.JPG/2bb29b3e-f629-dde9-9324-23a05a608768?t=1690199323375","false","","","Senyalització biblioteca","","©Stela Salinas","©Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/15450032/05-senyalitzacio-bcc-Stela-Salinas.JPG/709e0dfe-600d-d121-ff08-92ec8ea7c570?t=1690199323375","false","","","Senyalització biblioteca","","©Stela Salinas","©Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/15450032/06-senyalitzacio-bcc-Stela-Salinas.JPG/eeb43bec-ac3d-57e3-4a12-4573271cd8c6?t=1690199323375","false","","","Senyalització biblioteca","","©Stela Salinas","©José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/15450032/07-senyalitzacio-bcc-Jose-Hevia.jpg/43a202d0-c3c5-e627-2297-c031f737280a?t=1690199323376","false","","","Senyalització biblioteca","","©José Hevia","©José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/15450032/00-Jose-Hevia-portada.jpg/176b03e1-2883-a149-9344-698d21577b1a?t=1690199323376","false","","","Senyalització biblioteca","","©José Hevia","©José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/15450032/09-senyalitzacio-bcc-Jose-Hevia.JPG/23ef289e-30bc-d338-c5b3-8f665272133c?t=1690199323376","false","","","Senyalització biblioteca","","©José Hevia","©José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/15450032/10-senyalitzacio-bcc-Jose-Hevia.jpg/ce39de9f-f3af-7357-5cda-41a663f0d0f8?t=1690199323376","false","","","Senyalització biblioteca","","©José Hevia","©José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/15450032/11-senyalitzacio-bcc-Jose-Hevia.jpg/96900eae-820e-2b03-e91d-decd6305513f?t=1690199323376","false","","","Senyalització biblioteca","","©José Hevia","©Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/15450032/12-senyalitzacio-bcc-Stela-Salinas.JPG/58496cb8-aba6-b420-83fd-cef68beb9ffd?t=1690199323376","false","","","Senyalització biblioteca","","©Stela Salinas","","

La senyalització, integrada subtilment en l’arquitectura, proporciona una imatge contundent, clara i unitària.

","","","","Lídia Serrat, Stela Salinas, Sara Fernandes (AMB)","","","","","","","","","2.0624776","41.36055","Identidad Visual (producció)","","http://www.amb.cat/documents/11656/15450039/04-senyalitzacio-bcc-Stela-Salinas.JPG/efd8bc22-0e67-d7b7-80ae-05fda0c1cbc3?t=1690199323375","","©Stela Salinas","©Stela Salinas","false","Senyalització biblioteca","","","","","2020-06-01T00:00:00.000Z","","","2022-06-30T00:00:00.000Z","Bernadí

El projecte de senyalització de la biblioteca Clara Campoamor és una proposta gràfica que s’adapta amablement a les particularitats constructives de l’edifici i, com aquest, mostra els materials nus que la formen, en el seu aspecte original. 

Amb aquesta premissa, els rètols direccionals es componen de lletres corpòries de barres d’acer corrugat ancorades estratègicament a les perforacions dels revestiments de fusta.

Per poder encaixar la senyalització a la retícula de perforacions, de 12 mm de diàmetre i modulació 16 × 16 mm, es crea una nova tipografia que, tenint en compte les possibilitats d’emmotllament de les barres, respon a formes geomètriques senzilles.

La família tipogràfica La Santa (nom que fa referència al barri on s’ubica la biblioteca a través del joc de paraules La Font Santa) és una tipografia sans-serif amb glifs que augmenten de gruix respectant les normes de modulació i geometria preestablertes, de manera que en permeten una bona llegibilitat. 

La senyalització, integrada subtilment en l’arquitectura, proporciona una imatge contundent, clara i unitària, tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici.

Lídia Serrat, Stela Salinas, Sara Fernandes (AMB) Identidad Visual (producció) Senyalització Biblioteca Clara Campoamor

La senyalització, integrada subtilment en l’arquitectura, proporciona una imatge contundent, clara i unitària.

","2023-07-24T11:48:43.588Z" "64464849daa5efc51bf0584e","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/passarel-la-sobre-el-riu-ripoll/14933671/11656","territori.espai_public","Barberà del Vallès","Infraestructures de Muntanya","","","false","","488.695 €","Infraestructures de Muntanya","

Es construeix una passarel·la penjada per connectar els dos costats del riu Ripoll, donant continuïtat a l’anella verda de Barberà del Vallès amb dues piles d’acer de 9 m d’alçada i una distància de 84 m entre elles, ancorades al terreny mitjançant massissos de formigó. La plataforma de la passarel·la, de 2 m d’amplada, està formada per una estructura metàl·lica d’acer laminat amb unions cargolades i una tarima de fusta de pi de 5 cm de gruix.

La passarel·la enllaça amb el camí actual del Molí Vermell amb una rampa de formigó que té un 8 % de pendent per tal que el desenvolupament no envaeixi la bifurcació del camí existent. D’aquesta manera, es procura que el camí sigui el més accessible possible, tenint en compte l’entorn on es troba. També es genera una cuneta vegetada als dos laterals de la rampa per tal de gestionar l’escorrentia superficial, a una banda, i augmentar la retenció d’humitat per a la plantació d’arbustives, a l’altra banda.

En el marge esquerre, es proposen dues solucions diferents: per a la cara sud, direcció Ripollet, es planteja un accés a la passarel·la amb una rampa d’un 6 % de pendent. Per a la cara nord, venint des de Sabadell, un accés esgraonat amb taulons de fusta.

Es planta una petita albereda entre el camí fluvial i el mur de contenció del riu, així com espècies arbustives a la cuneta així com a mobiliari entre els accessos a la passarel·la i el camí del riu, per tal de mantenir la identitat de l’espai fluvial, millorar-ne la qualitat ambiental i fer-lo més atractiu a l’ús ciutadà.

","ca_ES","

2.848 m²

","Ponts i passeres","14933671","Territori","Passarel·la sobre el riu Ripoll","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14933007/PASSARELLA_Impacte.jpg/81930c96-1c57-64e0-d703-024e295c065e?t=1705050651402","false","","","Vista de la passarel·la acabada","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14933007/01_Passarella.jpg/f7024125-2e61-1b6f-d219-4cf6d3b179b0?t=1705050651402","true","","","Vista de la passarel·la acabada","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14933007/02_Passarella.jpg/dcd05fec-50b6-a87d-b191-ba45ab1b7269?t=1705050651402","true","","","Vista de la passarel·la acabada","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/0/03_pasarela+%281%29.jpg/7c1e0da7-d270-8ba7-e6f5-de6c85492f1a?t=1705050651402","false","","","Vista de la passarel·la acabada","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14933007/04_Passarela.jpg/a997edbc-b408-efbd-14ca-1d3533e45005?t=1705050651402","true","","","Vista de la passarel·la acabada","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14933007/05_Passarela.jpg/4f8f79b4-50e9-5864-fede-ebd779b92c6d?t=1705050651402","true","","","Vista de la passarel·la acabada","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14933007/06_Passarela.jpg/443a963e-0003-b325-32ab-d2c2c6f4a35e?t=1705050651402","true","","","Vista de la passarel·la acabada","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14933007/08_Passarela.jpg/8a43710e-63a2-9e60-bed5-03bbed2dbeb4?t=1705050651402","true","","","Vista de la passarel·la acabada","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14933007/09_Passarela.jpg/e4dc01d6-4691-1f78-54da-952fba83816a?t=1705050651402","true","","","Vista de la passarel·la acabada","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14933007/10_Passarela.jpg/37d34929-e5c8-d998-d1c4-5cdc6b12daf5?t=1705050651402","true","","","Vista de la passarel·la acabada","","Foto: Simón García","","

La passarel·la metàl·lica penjant connecta els aiguamolls del Molí Vermell i el nucli urbà del municipi, al marge dret, amb el Castell de Barberà i l’anella verda, al marge esquerre. L’estructura consisteix en dues grans piles d’acer de 9 m d’alçada, col·locades a banda i banda de la llera del riu i connectades per dos cables principals que permeten superar una distància de 84 m. La plataforma del pont és de fusta de pi, fa 2 m d’amplada i arriba a gairebé 5 m d’alçada respecte del riu.

","

AMB

Ajuntament de Barberà del Vallès 

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","2.139817","41.517384","EQUIP AMB: Jose Alonso, Adriana Rodríguez EQUIP EXTERN: BAC, JBP Enginyeria Otherstructures, UTE CSS Espai Públic","http://www.amb.cat/documents/11656/14933007/PASSARELLA_Impacte.jpg/81930c96-1c57-64e0-d703-024e295c065e?t=1705050651402","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","true","Vista de la passarel·la acabada","Realitzat","","","","2021-02-01T00:00:00.000Z","","","2022-02-18T00:00:00.000Z","Barberà del Vallès Infraestructures de Muntanya Infraestructures de Muntanya

Es construeix una passarel·la penjada per connectar els dos costats del riu Ripoll, donant continuïtat a l’anella verda de Barberà del Vallès amb dues piles d’acer de 9 m d’alçada i una distància de 84 m entre elles, ancorades al terreny mitjançant massissos de formigó. La plataforma de la passarel·la, de 2 m d’amplada, està formada per una estructura metàl·lica d’acer laminat amb unions cargolades i una tarima de fusta de pi de 5 cm de gruix.

La passarel·la enllaça amb el camí actual del Molí Vermell amb una rampa de formigó que té un 8 % de pendent per tal que el desenvolupament no envaeixi la bifurcació del camí existent. D’aquesta manera, es procura que el camí sigui el més accessible possible, tenint en compte l’entorn on es troba. També es genera una cuneta vegetada als dos laterals de la rampa per tal de gestionar l’escorrentia superficial, a una banda, i augmentar la retenció d’humitat per a la plantació d’arbustives, a l’altra banda.

En el marge esquerre, es proposen dues solucions diferents: per a la cara sud, direcció Ripollet, es planteja un accés a la passarel·la amb una rampa d’un 6 % de pendent. Per a la cara nord, venint des de Sabadell, un accés esgraonat amb taulons de fusta.

Es planta una petita albereda entre el camí fluvial i el mur de contenció del riu, així com espècies arbustives a la cuneta així com a mobiliari entre els accessos a la passarel·la i el camí del riu, per tal de mantenir la identitat de l’espai fluvial, millorar-ne la qualitat ambiental i fer-lo més atractiu a l’ús ciutadà.

EQUIP AMB: Jose Alonso, Adriana Rodríguez EQUIP EXTERN: BAC, JBP Enginyeria Otherstructures, UTE CSS Espai Públic Passarel·la sobre el riu Ripoll

La passarel·la metàl·lica penjant connecta els aiguamolls del Molí Vermell i el nucli urbà del municipi, al marge dret, amb el Castell de Barberà i l’anella verda, al marge esquerre. L’estructura consisteix en dues grans piles d’acer de 9 m d’alçada, col·locades a banda i banda de la llera del riu i connectades per dos cables principals que permeten superar una distància de 84 m. La plataforma del pont és de fusta de pi, fa 2 m d’amplada i arriba a gairebé 5 m d’alçada respecte del riu.

","2024-01-12T09:08:03.902Z" "64394526daa5efc51bf05735","Oficina Tècnica de Gerència - Infraestructures","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/il-luminacio-led-a-la-gran-via-nord-de-barcelona/14882511/11656","Infraestructures","Barcelona","","","","false","","363.332,30 €","","

L'AMB és responsable del manteniment i la gestió de les rondes de Barcelona. Durant el mes de novembre de 2021, ha realizat la substitució d’enllumenat a la Gran Via de Barcelona (C-31) en el tram comprés entre Glòries i el límit amb Sant Adrià de Besòs.  

Aquesta actuació ha comportat la substitució de 248 punts de llum al llarg de 2.7 km en ambdós sentits de la marxa. L’enllumenat LED suposa la implementació d’una economia baixa en carboni, més eficient, neta i sostenible dins la gestió integral de les rondes de Barcelona. Els dos beneficis principals que comportarà aquesta nova il·luminació són els següents: 1-Eficiència energètica: es reduirà 148.977 kWh/any, xifra que suposa la despesa de 20 famílies o habitatges, i un estalvi de 25.500 €/any a les arques públiques i 2-Increment de la seguretat: aquest nou enllumenat implica un augment de la seguretat en la conducció i més visibilitat, aquesta circumstància fa disminuir la perillositat de la via i el risc d’accident.

El 50% d’aquestes actuacions estan finançades amb el programa “Ayudas a Entidades Locales para proyectos de inversión en economía baja en carbono” de l’IDAE, amb l’objectiu d’aconseguir una economia més neta i sostenible.

","ca_ES","","Vies i carreteres","14882511","Territori","Il·luminació LED a la Gran Via Nord de Barcelona","","","false","","","","","","","

Enllumenat més eficient

","

181.666,15 € (Subvenció FEDER)

","","","","","","","","Rondes de Barcelona","","https://www.amb.cat/es/web/territori/infraestructures-metropolitanes/rondes","Rondes de Barcelona","2.203737","41.415806","","http://www.amb.cat/documents/11656/6396188/Enllumenat_Rondes_IMG_4421.jpg/bf01b334-2d6c-3e20-94ff-fbe788f74c77?t=1697027032339","","","Leds Gran Via Nord BCN","true","","Realitzat","","","","2019-06-01T00:00:00.000Z","","","2021-06-01T00:00:00.000Z","Barcelona

L'AMB és responsable del manteniment i la gestió de les rondes de Barcelona. Durant el mes de novembre de 2021, ha realizat la substitució d’enllumenat a la Gran Via de Barcelona (C-31) en el tram comprés entre Glòries i el límit amb Sant Adrià de Besòs.  

Aquesta actuació ha comportat la substitució de 248 punts de llum al llarg de 2.7 km en ambdós sentits de la marxa. L’enllumenat LED suposa la implementació d’una economia baixa en carboni, més eficient, neta i sostenible dins la gestió integral de les rondes de Barcelona. Els dos beneficis principals que comportarà aquesta nova il·luminació són els següents: 1-Eficiència energètica: es reduirà 148.977 kWh/any, xifra que suposa la despesa de 20 famílies o habitatges, i un estalvi de 25.500 €/any a les arques públiques i 2-Increment de la seguretat: aquest nou enllumenat implica un augment de la seguretat en la conducció i més visibilitat, aquesta circumstància fa disminuir la perillositat de la via i el risc d’accident.

El 50% d’aquestes actuacions estan finançades amb el programa “Ayudas a Entidades Locales para proyectos de inversión en economía baja en carbono” de l’IDAE, amb l’objectiu d’aconseguir una economia més neta i sostenible.

Il·luminació LED a la Gran Via Nord de Barcelona

Enllumenat més eficient

","2023-10-11T12:23:52.441Z" "64a55233f8cc68d53e475a3a","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/senyalitzacio/15515730/11656","territori.espai_public_platges","Badalona","Barcelona","Castelldefels","El Prat de Llobregat","Gavà","Montgat","Sant Adrià de Besòs","Viladecans","Clase
Salva Fàbregas","","","false","","380.000 €","Dilart","

El color predominant del nou codi de senyalització és el blau, en referència al mar, i la informació que es transmet als usuaris és concisa i de fàcil comprensió. Els elements de senyalització es col·loquen estratègicament segons el tipus i els objectius del senyal, i se'n potencia la simbologia gràfica per damunt del text escrit.

Hi ha quatre tipus de senyals: d'accés a la platja, direccionals, informatius i específicament destinats a senyalitzar les dunes.

Gràcies a aquest projecte, s'ha aconseguit una homogeneïtat en els criteris dels senyals, la qual transmet als usuaris la idea que estan en un espai continu de gestió comuna, sigui quina sigui la platja que visitin. Això contribueix a millorar la seguretat i la informació dels usuaris en les platges metropolitanes de Barcelona.
 

","ca_ES","","Mobiliari i Senyalització","MiS - Informació i senyalització","15515730","Territori","Senyalització","Foto: Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/15409526/00-Adria-Goula-SENYALITZACIO.jpg/226838f3-361f-b45f-8bb3-1629426e4f80?t=1705397783475","false","","","","","Foto: Robert Ramos","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/15409526/01-Adria-Goula.jpg/c1f06b4f-f8f9-6a59-3e36-5244f922ca9f?t=1705397783475","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/15409526/02-Adria-Goula.jpg/324379ec-5e00-93f9-f0c2-120dbc19e707?t=1705397783475","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/15409526/03-Adria-Goula.jpg/eeb90c43-cb76-faa0-eb9e-d4f15b04dd2c?t=1705397783475","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/15409526/04-Adria-Goula.jpg/0afe7b4d-b7b6-055d-3617-aeb45cf36c42?t=1705397783475","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/15409526/05-Adria-Goula.jpg/fad17751-a381-2bb4-cb70-1da924e84284?t=1705397783475","true","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/15409526/06-Robert-Ramos.jpg/7604e190-85c6-00ee-af42-61d9649be3c3?t=1705397783475","true","","","","","Foto: Robert Ramos","","

La senyalització de les platges s’ha dissenyat per identificar elements i informar de manera ràpida i concisa, per això prioritza la simbologia gràfica. La col·lecció de senyals segueix un criteri de disseny homogeni amb l’objectiu de crear una identitat compartida i reforçar, així, la continuïtat i la gestió comuna de l’espai públic costaner. 

","

AMB
 

","","","","","","","","","","","","2.14283","41.34662","EQUIP AMB: Jona García, Estela Guàrdia","http://www.amb.cat/documents/11656/15409526/00-Adria-Goula-SENYALITZACIO.jpg/226838f3-361f-b45f-8bb3-1629426e4f80?t=1705397783475","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","true","","Realitzat","","","","2016-01-02T00:00:00.000Z","","","2018-01-02T00:00:00.000Z","Badalona Barcelona Castelldefels El Prat de Llobregat Gavà Montgat Sant Adrià de Besòs Viladecans Clase
Salva Fàbregas Dilart

El color predominant del nou codi de senyalització és el blau, en referència al mar, i la informació que es transmet als usuaris és concisa i de fàcil comprensió. Els elements de senyalització es col·loquen estratègicament segons el tipus i els objectius del senyal, i se'n potencia la simbologia gràfica per damunt del text escrit.

Hi ha quatre tipus de senyals: d'accés a la platja, direccionals, informatius i específicament destinats a senyalitzar les dunes.

Gràcies a aquest projecte, s'ha aconseguit una homogeneïtat en els criteris dels senyals, la qual transmet als usuaris la idea que estan en un espai continu de gestió comuna, sigui quina sigui la platja que visitin. Això contribueix a millorar la seguretat i la informació dels usuaris en les platges metropolitanes de Barcelona.
 

EQUIP AMB: Jona García, Estela Guàrdia Senyalització

La senyalització de les platges s’ha dissenyat per identificar elements i informar de manera ràpida i concisa, per això prioritza la simbologia gràfica. La col·lecció de senyals segueix un criteri de disseny homogeni amb l’objectiu de crear una identitat compartida i reforçar, així, la continuïtat i la gestió comuna de l’espai públic costaner. 

","2024-01-16T09:33:33.314Z" "63456c4afea76f287cac1a3d","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/carrer-de-pere-iv/7073818/11656","territori.espai_public","Barcelona","Josep Muxart (AMB)","Josep Muxart (AMB)
Direcció d'execucció: David Aguilar (AMB)","","false","","7.012.138 €","UTE Acciona Infraestructuras - Copcisa","

El carrer Pere IV és l’antiga carretera de França, creada al s. XVIII, era un eix important d’accés a Barcelona. Fou una de les principals artèries industrials de la ciutat.  Actualment continua sent un eix central i històric del Poblenou, exponent del passat industrial.
Inicialment el carrer es configurava amb voreres molt estretes i sense arbrat. La resta de l’espai estava destinat als vehicles.
El projecte té com objectiu la transformació del carrer Pere IV en un nou eix cívic. Es defineix una secció transversal de carrer pacificat simètric com a eix cívic amb plataforma única calçada i vorera muntanya i vorada a la banda mar per tal de delimitar millor l’àmbit d’estacionament dels vehicles. 
L’encreuament de la Rambla de Poblenou amb Pere IV es resol amb únic nivell per tal de prioritzar el pas de vianants en aquest punt, convertint aquest espai en una plaça “ròtula” entre la Rambla del Poblenou i Pere IV. De la mateixa manera, els encreuaments es defineixen com a grans espais per a ús dels vianants.
 

","ca_ES","

15.549 m2

","Carrers i places","7073818","Territori","Carrer de Pere IV","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/7073601/PereIV_portada.jpg/965d4b20-bb6a-4e32-bea4-d5c99d180159?t=1703240492965","false","","","Persones passejant pel carrer","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/_AG_0016.jpeg/28886e85-d029-724c-4a50-025adeb0f11e?t=1703240492965","true","","","Persones passejant pel carrer","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/_AG_0098.jpeg/91678927-495f-7553-587f-593d0d60216d?t=1703240492965","true","","","Perspectiva del carrer amb gent passejant","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/_AG_1044.jpeg/c9cfd6ee-54af-14bd-36ba-a8fc9c1cc637?t=1703240492965","true","","","Persones fent ús del carril bici del carrer Pere IV","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/_AG_1059.jpeg/7f6e901e-003f-416e-370c-3d289e2d6baf?t=1703240492965","false","","","Persones fent ús del carril bici del carrer Pere IV","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/_AG_1155-.jpeg/29eed442-118f-9a8a-17e7-15c2d195facc?t=1703240492965","false","","","Persones fent ús del carril bici del carrer Pere IV","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/_AG_1192.jpeg/985207d1-3750-e7a9-6211-09bc714a0103?t=1703240492965","false","","","Gent passejant pel carrer de Pere IV","","Foto: Adrià Goula","","

L’antiga carretera de Mataró és un eix central, històric i essencial per entendre el creixement del Poblenou. Es transforma en un nou eix cívic amb voreres amples, carril bici, carril destinat a serveis i un únic carril de circulació per a vehicles. Els encreuaments amb la rambla del Poblenou, el carrer Llacuna i el carrer Castella es resolen amb un únic nivell per convertir-los en plaça i prioritzar-hi el pas de vianants.

","

l'AMB

BIMSA
 

","","","","El procés de reurbanització","


Realització video: El Pack

","","","","","","","2.19759","41.40285","EQUIP AMB: Javier Duarte, Francesc Germà, Laia Ginés, Cati Montserrat
EQUIP EXTERN: CTP 1999","http://www.amb.cat/documents/11656/7073601/PereIV_portada.jpg/965d4b20-bb6a-4e32-bea4-d5c99d180159?t=1703240492965","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","true","","Realitzat","Làmina FAD","Làmina FAD","https://docs.amb.cat/alfresco/api/-default-/public/alfresco/versions/1/nodes/65536134-e1e5-453a-b386-b03a77403b3a/content/L%C3%A0mina+FAD_PERE+IV.pdf?attachment=false&mimeType=application/pdf&sizeInBytes=24244278","2015-02-01T00:00:00.000Z","","","2017-12-15T00:00:00.000Z","Barcelona Josep Muxart (AMB)
Direcció d'execucció: David Aguilar (AMB) Josep Muxart (AMB) UTE Acciona Infraestructuras - Copcisa

El carrer Pere IV és l’antiga carretera de França, creada al s. XVIII, era un eix important d’accés a Barcelona. Fou una de les principals artèries industrials de la ciutat.  Actualment continua sent un eix central i històric del Poblenou, exponent del passat industrial.
Inicialment el carrer es configurava amb voreres molt estretes i sense arbrat. La resta de l’espai estava destinat als vehicles.
El projecte té com objectiu la transformació del carrer Pere IV en un nou eix cívic. Es defineix una secció transversal de carrer pacificat simètric com a eix cívic amb plataforma única calçada i vorera muntanya i vorada a la banda mar per tal de delimitar millor l’àmbit d’estacionament dels vehicles. 
L’encreuament de la Rambla de Poblenou amb Pere IV es resol amb únic nivell per tal de prioritzar el pas de vianants en aquest punt, convertint aquest espai en una plaça “ròtula” entre la Rambla del Poblenou i Pere IV. De la mateixa manera, els encreuaments es defineixen com a grans espais per a ús dels vianants.
 

EQUIP AMB: Javier Duarte, Francesc Germà, Laia Ginés, Cati Montserrat
EQUIP EXTERN: CTP 1999 Carrer de Pere IV

L’antiga carretera de Mataró és un eix central, històric i essencial per entendre el creixement del Poblenou. Es transforma en un nou eix cívic amb voreres amples, carril bici, carril destinat a serveis i un únic carril de circulació per a vehicles. Els encreuaments amb la rambla del Poblenou, el carrer Llacuna i el carrer Castella es resolen amb un únic nivell per convertir-los en plaça i prioritzar-hi el pas de vianants.

","2023-12-22T10:18:58.597Z" "64a55fb2f8cc68d53e475a4c","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/porteries-de-futbol/15516282/11656","territori.espai_public_platges","Badalona","Barcelona","Castelldefels","El Prat de Llobregat","Gavà","Montgat","Sant Adrià de Besòs","Viladecans","Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona","","","false","","","Flexinox, Trevi, TT Ambiental Gestió i Serveis SL","

La porteria AMB és un element format a partir d'un perfil tubular d'acer inoxidable AISI 316L amb un diàmetre de 154 mm, que defineix un marc rectangular de mides interiors 3 x 2 m. Els costats verticals s'allarguen per encastar-se 1,5 m a la sorra.

L'absència de xarxa i la simplicitat del disseny fan que la porteria esdevingui un objecte escultòric emmarcant un instant del paisatge de la platja, com si es tractés d'una fotografia.

","ca_ES","","Mobiliari i Senyalització","MiS - Equipament esportiu","15516282","Territori","Porteries de futbol","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409519/01-Adria-Goula.jpg/3626c401-0665-af3f-3dc5-f72503c76e9c?t=1690372488858","true","","","","","Adrià Goula","","http://www.amb.cat/documents/11656/15409519/02-Robert-Ramos.jpg/4227c44c-30e9-e816-421c-b5580e6b55a7?t=1690372488858","true","","","","","Robert Ramos","","

Els elements d'oci, lleure i mobilitat del Catàleg de mobiliari de les platges metropolitanes contribueixen a facilitar el joc i l'esport dels usuaris alhora que responen a dissenys resistents i de qualitat per suportar les condicions del medi en què es troben.

","","","","Claudi Aguiló Riu, Eva Pagès (arquitectes – AMB), Mariano de Gracia (cap de secció de platges - AMB)","","","","","","","","","2.14283","41.34662","Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Claudia Roca (estudiant d'arquitectura)","http://www.amb.cat/documents/11656/15409519/00-Adria-Goula-FUTBOL+%281%29.jpg/9282bb77-e6ed-085b-4834-e57c184fb6b2?t=1690372488858","","Adrià Goula","","true","","Realitzat","","","","2010-01-02T00:00:00.000Z","","","2010-05-02T00:00:00.000Z","Badalona Barcelona Castelldefels El Prat de Llobregat Gavà Montgat Sant Adrià de Besòs Viladecans Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Flexinox, Trevi, TT Ambiental Gestió i Serveis SL

La porteria AMB és un element format a partir d'un perfil tubular d'acer inoxidable AISI 316L amb un diàmetre de 154 mm, que defineix un marc rectangular de mides interiors 3 x 2 m. Els costats verticals s'allarguen per encastar-se 1,5 m a la sorra.

L'absència de xarxa i la simplicitat del disseny fan que la porteria esdevingui un objecte escultòric emmarcant un instant del paisatge de la platja, com si es tractés d'una fotografia.

Claudi Aguiló Riu, Eva Pagès (arquitectes – AMB), Mariano de Gracia (cap de secció de platges - AMB) Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Claudia Roca (estudiant d'arquitectura) Porteries de futbol

Els elements d'oci, lleure i mobilitat del Catàleg de mobiliari de les platges metropolitanes contribueixen a facilitar el joc i l'esport dels usuaris alhora que responen a dissenys resistents i de qualitat per suportar les condicions del medi en què es troben.

","2023-07-26T11:54:48.962Z" "64c224230daee2663a67e005","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/espai-jove-i-de-creacio-la-nau/15633008/11656","territori.espai_public","Barberà del Vallès","Meritxell Inaraja (Meritxell Inaraja Arquitecta)","Meritxell Inaraja (Meritxell Inaraja Arquitecta)","","false","","1.147.656 €
14.268 € (equipament)","UTE Voltes Connecta - Voltes","

La Nau neix a partir de la reforma interior d’una nau industrial, que es transforma en equipament cultural. L’espai promou activitats de creació i difusió artística, concerts i activitats de lleure i formació per als joves. S’aprofiten les virtuts de la nau existent com a espai cobert, ben il·luminat, polivalent i primera pell protectora de grans dimensions, idoni per acollir activitats múltiples, i a l’interior es crea una segona evolvent, més petita, de caixa de fusta per desenvolupar-hi activitats que necessiten aïllament tèrmic i acústic, com ara tallers, aules i bucs d’assaig. 
L’estructura de la de nau manté el seu estat inicial, amb la traça de pintures i acabats de reformes anteriors. El desnivell existent entre l’accés i la planta baixa de La Nau permet crear un gran vestíbul a manera de balcó sobre la resta de l’espai, utilitzable per a espectacles i activitats de diferents formats.

","ca_ES","

888 m2

","Equipaments Educatius","15633008","Territori","Espai jove i de creació La Nau","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP138_DSC7409-Pano_PORTADA.jpg/9205b82e-622e-b564-cd73-3f6bec06f681?t=1704970082392","false","","","vista frontal del tancament de les aules de l'equipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP138_DSC7349-Pano.jpg/7be63da5-1f06-54c6-b804-d78ded799c23?t=1704970082392","false","","","Vista de la planta primera de l'atri","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP138_DSC7359-Pano.jpg/e1197904-99a7-b0bc-1b8d-2d7ef09bcac6?t=1704970082392","false","","","Vista de la planta primera de l'atri","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP138_DSC7406-Pano.jpg/8083c399-0aad-a51d-7870-dc174ec677a0?t=1704970082392","false","","","Vista general de la sala amb seients i els diferents espais","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP138_DSC7293.jpg/d2328411-9079-8250-d820-c060dfded0fa?t=1704970082392","false","","","Estudi de grabació del centre","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP138_DSC7301-Pano.jpg/a543decc-fc6f-95aa-1000-c6b7086501c4?t=1704970082392","false","","","Estudi de grabació del centre","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP138_DSC7402-Pano.jpg/b0ae3f6d-f03f-8723-999a-d4f13d705343?t=1704970082392","false","","","Vista de l'arribada de la rampa","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP138_DSC7387-Pano.jpg/62d49c80-bf81-ce3f-9346-91cf3452265a?t=1704970082392","false","","","Vista general de tot l'espai","","Foto: Adrià Goula","","

Es reforma l’interior d’una nau industrial, que es transforma en un equipament cultural per acollir múltiples activitats de creació i difusió artística, concerts i activitats de lleure i formació. L’espai, de grans dimensions, ofereix flexibilitat d’usos: s’hi construeix una caixa de fusta aïllant per fer-hi tallers, aules i bucs d’assaig. El desnivell entre l’accés i la planta baixa crea un vestíbul que forma un balcó a la gran sala interior. 

","

AMB

Ajuntament de Barberà del Vallès

","","","","","","","","","","","","2.125555","41.513622","EQUIP AMB: Laura Gálvez, Marta Iglesias, Oriol Paluzie
EQUIP M. INARAJA: Laura Bigas, Amàlia Casals, Josep Maria Cubí, Ester Serradell
EQUIP EXTERN: Ángel Gil Control y Gestión de Obras y Proyectos, Carles Montobbio i associats, DSM Arquitectes, Teyle","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP138_DSC7409-Pano_PORTADA.jpg/9205b82e-622e-b564-cd73-3f6bec06f681?t=1704970082392","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","false","vista frontal del tancament de les aules de l'equipament","Realitzat","","","","2018-04-01T00:00:00.000Z","","","2020-11-01T00:00:00.000Z","Barberà del Vallès Meritxell Inaraja (Meritxell Inaraja Arquitecta) Meritxell Inaraja (Meritxell Inaraja Arquitecta) UTE Voltes Connecta - Voltes

La Nau neix a partir de la reforma interior d’una nau industrial, que es transforma en equipament cultural. L’espai promou activitats de creació i difusió artística, concerts i activitats de lleure i formació per als joves. S’aprofiten les virtuts de la nau existent com a espai cobert, ben il·luminat, polivalent i primera pell protectora de grans dimensions, idoni per acollir activitats múltiples, i a l’interior es crea una segona evolvent, més petita, de caixa de fusta per desenvolupar-hi activitats que necessiten aïllament tèrmic i acústic, com ara tallers, aules i bucs d’assaig. 
L’estructura de la de nau manté el seu estat inicial, amb la traça de pintures i acabats de reformes anteriors. El desnivell existent entre l’accés i la planta baixa de La Nau permet crear un gran vestíbul a manera de balcó sobre la resta de l’espai, utilitzable per a espectacles i activitats de diferents formats.

EQUIP AMB: Laura Gálvez, Marta Iglesias, Oriol Paluzie
EQUIP M. INARAJA: Laura Bigas, Amàlia Casals, Josep Maria Cubí, Ester Serradell
EQUIP EXTERN: Ángel Gil Control y Gestión de Obras y Proyectos, Carles Montobbio i associats, DSM Arquitectes, Teyle Espai jove i de creació La Nau

Es reforma l’interior d’una nau industrial, que es transforma en un equipament cultural per acollir múltiples activitats de creació i difusió artística, concerts i activitats de lleure i formació. L’espai, de grans dimensions, ofereix flexibilitat d’usos: s’hi construeix una caixa de fusta aïllant per fer-hi tallers, aules i bucs d’assaig. El desnivell entre l’accés i la planta baixa crea un vestíbul que forma un balcó a la gran sala interior. 

","2024-01-11T10:45:15.330Z" "64c24a100daee2663a67e05c","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/complex-esportiu-can-xarau/15635771/11656","territori.espai_public","Cerdanyola del Vallès","Moisés Martínez-Lapeña, Carles Español (AMB)
Miguel Àngel Sala (Masala Consultors)","Moisés Martínez-Lapeña, Carles Español (AMB)
Miguel Àngel Sala (Masala Consultors)
Direcció d'execució: Marta Juanola (AMB)","","false","","832.403 €","Romero Polo","

L’objecte del projecte és construir una coberta per a una de les pistes poliesportives exteriors existents al recinte de Can Xarau, que té com a finalitat augmentar les hores i els dies d’ús de l’equipament i protegir-la de la meteorologia adversa. 

Tenint en compte les condicions físiques i urbanístiques de l’entorn, i com que no és viable plantejar una coberta més gran, el projecte es resol amb mitges façanes per assolir la protecció de la pista. 
Per tal de no privar la pista de la llum natural, s’han incorporat lluernes a la coberta i les dues façanes llargues s’han plantejat en policarbonat translúcid, mentre que les curtes s’han resolt amb tancament opac metàl·lic, que configura una volumetria de transició entre el parc i els volums existents, a la vegada que dona una nova façana identificativa al recinte del Complex Esportiu.

Per aconseguir una imatge unitària a tot el recinte s’ha plantejat l’interior dels tancaments opacs amb el mateix acabat de fusta que en la reforma del pavelló, cosa que atorga calidesa i qualitat a l’espai interior i en millora les condicions acústiques.

En un futur es preveu la connexió d’aquesta cobertura amb l’ampliació de l’edifici de la piscina i el gimnàs, que prolongarà el porxo i donarà aixopluc a l’espai entre la pista i els vestidors, i alhora remarcarà l’eix d’accés al complex esportiu. Un perfil en U perimetral emmarca la volumetria de la nova edificació i la condueix cap a l’accés del complex, a la vegada que l’enllaça amb la futura ampliació.

","ca_ES","

1.185 m2

","","15635771","Territori","Complex esportiu Can Xarau","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/CAN+XARAU+170.jpeg/0b3cd261-175a-9f7b-ca0f-24b37fe5dc93?t=1704884536753","false","","","vista de la coberta de nit","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/CAN+XARAU+028.jpeg/75708de1-379d-b061-82e5-fa382a1b7f05?t=1704884536753","false","","","Vista de la part frontal de la coberta","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/CAN+XARAU+078.jpeg/42ba6767-1b45-8187-42a1-86a790f5748b?t=1704884536753","false","","","Vista frontal de la coberta","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/CAN+XARAU+043.jpeg/a56ab29f-4934-324c-ad4e-f582989e28a2?t=1704884536753","false","","","Vista de la coberta des de la pista","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/CAN+XARAU+044.jpeg/ce48076a-a5eb-b1f9-58b0-03448b484d04?t=1704884536753","false","","","Vista de la coberta des de la pista","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/CAN+XARAU+049.jpeg/b05a4e77-dfb4-6ca7-600b-ccf293487f8e?t=1704884536753","false","","","Vista de l'estructura de la coberta","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/CAN+XARAU+121.jpeg/95689fe6-a7a9-9bb5-764b-289e4771f2f2?t=1704884536753","false","","","Vista de l'estructura de la coberta","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/CAN+XARAU+133.jpeg/2b418f17-56d5-63c9-b703-20f23a93cdf7?t=1704884536753","false","","","Vista de la pista d'esports sota la coberta","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/CAN+XARAU+175.jpeg/eec84fc3-6770-84cc-fdf8-1f412d5e2731?t=1704884536753","false","","","Vista nocturna de la coberta","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/CAN+XARAU+137.jpeg/8377246a-3520-220b-69d9-61380ac3a21c?t=1704884536753","false","","","Vista nocturna de la coberta","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","http://www.amb.cat/documents/11656/0/CAN+XARAU+144.jpeg/ad22e788-6700-572c-a043-beb2f243f7f4?t=1704884536753","false","","","Vista nocturna de la coberta","","Foto: Josep Casanova","","

La nova coberta per a la pista esportiva de Can Xarau configura una façana més moderna i dona identitat al complex esportiu. Amb la finalitat de millorar l’ús de l’equipament, es construeix una coberta que incorpora mitges façanes i lluernes translúcides que aporten llum natural i protegeixen de la meteorologia adversa.

","

AMB

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

","","","","","","","","","","","","2.1404939","41.49459","EQUIP AMB: Gisela Traby
EQUIP MASALA: Jordi Cestero
EQUIP EXTERN: Proarquitectura","http://www.amb.cat/documents/11656/0/CAN+XARAU+170.jpeg/0b3cd261-175a-9f7b-ca0f-24b37fe5dc93?t=1704884536753","","Foto: Josep Casanova","Foto: Josep Casanova","false","vista de la coberta de nit","Realitzat","","","","2018-01-01T00:00:00.000Z","","","2020-05-01T00:00:00.000Z","Cerdanyola del Vallès Moisés Martínez-Lapeña, Carles Español (AMB)
Miguel Àngel Sala (Masala Consultors)
Direcció d'execució: Marta Juanola (AMB) Moisés Martínez-Lapeña, Carles Español (AMB)
Miguel Àngel Sala (Masala Consultors) Romero Polo

L’objecte del projecte és construir una coberta per a una de les pistes poliesportives exteriors existents al recinte de Can Xarau, que té com a finalitat augmentar les hores i els dies d’ús de l’equipament i protegir-la de la meteorologia adversa. 

Tenint en compte les condicions físiques i urbanístiques de l’entorn, i com que no és viable plantejar una coberta més gran, el projecte es resol amb mitges façanes per assolir la protecció de la pista. 
Per tal de no privar la pista de la llum natural, s’han incorporat lluernes a la coberta i les dues façanes llargues s’han plantejat en policarbonat translúcid, mentre que les curtes s’han resolt amb tancament opac metàl·lic, que configura una volumetria de transició entre el parc i els volums existents, a la vegada que dona una nova façana identificativa al recinte del Complex Esportiu.

Per aconseguir una imatge unitària a tot el recinte s’ha plantejat l’interior dels tancaments opacs amb el mateix acabat de fusta que en la reforma del pavelló, cosa que atorga calidesa i qualitat a l’espai interior i en millora les condicions acústiques.

En un futur es preveu la connexió d’aquesta cobertura amb l’ampliació de l’edifici de la piscina i el gimnàs, que prolongarà el porxo i donarà aixopluc a l’espai entre la pista i els vestidors, i alhora remarcarà l’eix d’accés al complex esportiu. Un perfil en U perimetral emmarca la volumetria de la nova edificació i la condueix cap a l’accés del complex, a la vegada que l’enllaça amb la futura ampliació.

EQUIP AMB: Gisela Traby
EQUIP MASALA: Jordi Cestero
EQUIP EXTERN: Proarquitectura Complex esportiu Can Xarau

La nova coberta per a la pista esportiva de Can Xarau configura una façana més moderna i dona identitat al complex esportiu. Amb la finalitat de millorar l’ús de l’equipament, es construeix una coberta que incorpora mitges façanes i lluernes translúcides que aporten llum natural i protegeixen de la meteorologia adversa.

","2024-01-10T10:59:30.285Z" "64c252ae0daee2663a67e065","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/entorn-del-museu-torre-balldovina/15636624/11656","territori.espai_public","Santa Coloma de Gramenet","Claudi Aguiló Riu, Eva Pagés (AMB)","María Sánchez (AMB)","","false","

Seleccionada, Premis Catalunya Construcció 2021

","1.264.644 €","Copisa","

Aquesta actuació prioritza el tancament de l’envolupant de la primera fase d’ampliació i remodelació del Museu Torre Balldovina, que cobria les restes arqueològiques del Molí d’en Ribé. Es recupera un espai públic anteriorment tancat i s’incorpora el reconeixement d’aquest patrimoni de la indústria artesana agrícola al programa museístic.

La divisió del projecte global en fases permet adaptar les actuacions a les necessitats i capacitats econòmiques de cada moment.

El projecte accepta el gran desnivell que separa diagonalment la plaça de Pau Casals i els jardins de la Torre Balldovina, que permetia el funcionament del molí fariner d’origen baixmedieval mogut per aigua. L’edifici que el cobreix formalitza una nova plaça que funciona com a ròtula i s’estén per articular les barreres prèvies en cada un dels seus límits, mitjançant elements prefabricats, grades, graons i rampes de formigó. Una nova rampa accessible obre un camí a l’antic hipogeu-refugi.
 

","ca_ES","

3.720 m2

","Carrers i places","15636624","Territori","Entorn del Museu Torre Balldovina","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/Portada.jpeg/c6912cb4-114f-8b3a-c495-0c7f08213b81?t=1704891235795","false","","","Vista general de l'intervenció","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AMB_balldovina_01.jpeg/c23f05ab-3c67-9038-798b-c418bf2b8663?t=1704891235795","false","","","Vista aérea de l'intervenció","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AMB_balldovina_04.jpeg/e8034175-7d3d-f475-afa9-3957e2be12e7?t=1704891235795","false","","","Vista aérea de l'intervenció","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AMB_balldovina_05.jpeg/e833693c-7174-f4e0-9c77-472d0b03771b?t=1704891235795","false","","","Escales de l'intervenció","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AMB_balldovina_06.jpeg/95ac2bf3-09eb-4e00-13b6-500af724d2f6?t=1704891235795","false","","","Rampa de l'intervenció","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AMB_balldovina_07.jpeg/40d6a3df-25b2-ad46-c569-3bbfa5f4f561?t=1704891235795","false","","","Vista general de l'intervenció","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AMB_balldovina_08.jpeg/e207fdda-a0bb-2ef1-3a36-b4ec665ffded?t=1704891235795","false","","","Vista de les escales, que son grades també","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AMB_balldovina_12.jpeg/3e834145-9c4f-1e23-2639-54937898a72e?t=1704891235795","false","","","Vista de l'accés lateral i arbres amb el diferents espais de terra","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AMB_balldovina_13.jpeg/59f6cb8e-bb2a-e20b-a921-36d0110a9f0f?t=1704891235795","false","","","","Patis de terra de l'intervenció","","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AMB_balldovina_15.jpeg/e27a364a-458a-5671-3844-e803fe2f0f95?t=1704891235795","false","","","Cantonada de l'intervenció","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AMB_balldovina_18.jpeg/015b0c74-c14f-f1d7-6b39-ea34f8d22dd7?t=1704891235795","false","","","Vista de la marquesina de l'intervenció","","Foto: Jeroen Van Mieghem","","

La recuperació de l’espai públic de l’entorn dona continuïtat a una primera fase d’ampliació i remodelació del museu. La nova plaça fa de ròtula entre la plaça Pau Casals i els edificis del voltant i s’estén per superar les barreres prèvies i els desnivells mitjançant grades, graons i rampes de formigó.


 

","

AMB

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

 

","","","","","","","","","","","","2.2088752","41.44688","EQUIP AMB: Carles Español, Francesc Germà, Ainhoa Martínez, Mireia Monràs, Cati Montserrat, Daniel Vázquez
EQUIP EXTERN: BIS structures","http://www.amb.cat/documents/11656/0/Portada.jpeg/c6912cb4-114f-8b3a-c495-0c7f08213b81?t=1704891235794","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","false","Vista general de l'intervenció","Realitzat","","","","2018-02-01T00:00:00.000Z","","","2020-04-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet María Sánchez (AMB) Claudi Aguiló Riu, Eva Pagés (AMB) Copisa

Aquesta actuació prioritza el tancament de l’envolupant de la primera fase d’ampliació i remodelació del Museu Torre Balldovina, que cobria les restes arqueològiques del Molí d’en Ribé. Es recupera un espai públic anteriorment tancat i s’incorpora el reconeixement d’aquest patrimoni de la indústria artesana agrícola al programa museístic.

La divisió del projecte global en fases permet adaptar les actuacions a les necessitats i capacitats econòmiques de cada moment.

El projecte accepta el gran desnivell que separa diagonalment la plaça de Pau Casals i els jardins de la Torre Balldovina, que permetia el funcionament del molí fariner d’origen baixmedieval mogut per aigua. L’edifici que el cobreix formalitza una nova plaça que funciona com a ròtula i s’estén per articular les barreres prèvies en cada un dels seus límits, mitjançant elements prefabricats, grades, graons i rampes de formigó. Una nova rampa accessible obre un camí a l’antic hipogeu-refugi.
 

EQUIP AMB: Carles Español, Francesc Germà, Ainhoa Martínez, Mireia Monràs, Cati Montserrat, Daniel Vázquez
EQUIP EXTERN: BIS structures Entorn del Museu Torre Balldovina

La recuperació de l’espai públic de l’entorn dona continuïtat a una primera fase d’ampliació i remodelació del museu. La nova plaça fa de ròtula entre la plaça Pau Casals i els edificis del voltant i s’estén per superar les barreres prèvies i els desnivells mitjançant grades, graons i rampes de formigó.


 

","2024-01-10T12:51:09.291Z" "64c383090daee2663a67e090","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/zona-verda-al-carrer-claverol/15641859/11656","territori.espai_public","Sant Vicenç dels Horts","Roger Méndez (AMB)","Núria Herrero (AMB)","","false","","549.577 €","Roig","

La proposta reconeix els elements preexistents, i s’adapta  donant continuïtat a les línies d’arbrat adjacents i utilitzant materials que l’integren en l’entorn. Se soterra una línia de mitjana tensió que impedia el creixement de grevíl·lees ben alineades al tram inferior i s’introdueix una nova renglera de lledoners, que dialoga amb la plantació existent al tram superior del vial. Una nova línia d’enllumenat, juntament amb un escocell corregut enjardinat, reforça el pas interior protegit del trànsit intens del carrer.

Una vorera funcional al perímetre, amb el mateix aglomerat vermell preexistent, garanteix un recorregut accessible connectat amb la resta de la trama urbana. 

A l’interior es proposen espais d’estada molt permeables des de la vorera, ben ombrejats i amb molta presència de vegetació, que ajuden a resguardar els usuaris del trànsit viari i, alhora, qualifiquen els àmbits d’estada.

Les àrees enjardinades es confinen amb gabions, que puntualment fan de murs de contenció. Aquests gabions actuen com a captadors d’aigua d’escorrentia de pluja: contribueixen a retenir-la en un primer moment i permeten que s’infiltri lentament a la capa freàtica. Seguint amb aquest criteri, els paviments a l’interior de la zona verda són permeables i inclouen llambordes drenants col·locades amb junta oberta, o bé amb junta tancada per garantir l’accessibilitat a tots els àmbits. 

","ca_ES","

3.030 m2

","Carrers i places","15641859","Territori","Zona verda al carrer Claverol","Foto: María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2250-D800-259-01+%281%29.jpg/a331c40b-40e3-cc96-d66d-8dfeea743504?t=1705407974027","false","","","Arranjament realitzat, vistes al carrer","","Foto: María José Reyes","Foto: María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2250-D800-051-01+%281%29.jpg/610e4205-59d7-b3b1-9324-3f65e73f7e7d?t=1705407974027","false","","","Arranjament realitzat, vistes al carrer","","Foto: María José Reyes","Foto: María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2250-D800-039-01.jpg/ba9cff3e-f459-f4e6-0e5d-88ca4f0df2a6?t=1705407974027","false","","","Arranjament realitzat, vistes al carrer","","Foto: María José Reyes","Foto: María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2250-D800-109-01.jpg/22e02599-f1ed-ca43-e129-e3f4d803ffdc?t=1705407974027","false","","","Arranjament realitzat, vistes al carrer","","Foto: María José Reyes","Foto: María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2250-D800-152-01.jpg/849027ac-d76a-99e4-0ec5-4e47f55fe49a?t=1705407974027","false","","","Arranjament realitzat, vistes al carrer","","Foto: María José Reyes","Foto: María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2250-D800-175-01.jpg/ce4d3fc9-30a2-51ae-14f2-a7ca2f002bb6?t=1705407974027","false","","","Arranjament realitzat, vistes al carrer","","Foto: María José Reyes","Foto: María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1+%289%29.jpg/7eaad4f2-c478-c8a3-1288-e790c997643e?t=1705407974027","false","","","Arranjament realitzat, vistes al carrer","","Foto: María José Reyes","Foto: María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2250-D800-302-01.jpg/4c3f0f4b-33e3-6dcc-354e-7d7fa7161249?t=1705407974027","false","","","Arranjament realitzat, vistes al carrer","","Foto: María José Reyes","Foto: María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2250-D800-317-02.jpg/2413af3d-3101-f96d-5fe9-95fd15cd8fb2?t=1705407974027","false","","","Arranjament realitzat, vistes al carrer","","Foto: María José Reyes","Foto: María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2250-D800-345-02.jpg/f5633147-1dce-f170-c172-065ea0e52ea3?t=1705407974027","false","","","Arranjament realitzat, vistes al carrer","","Foto: María José Reyes","","

Una nova línia d’enllumenat i vegetació reforça el pas per a vianants a través de la zona verda, que conté espais d’estada ben ombrejats i permet acollir nous usos. Les àrees enjardinades s’envolten amb gabions, que actuen com a captadors d’aigua de pluja i també com a murs de contenció.

","

AMB

Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts 

","","","","","","","","","","","","2.0095463","41.387043","EQUIP AMB: Jonatan Álvarez, Aïda Artiz, Arnau Canyes, Susana Casino, Arnau Marimón, Cristina Pedreira
EQUIP EXTERN: Societat Orgànica","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2250-D800-259-01+%281%29.jpg/a331c40b-40e3-cc96-d66d-8dfeea743504?t=1705407974027","","Foto: María José Reyes","Foto: María José Reyes","false","Arranjament realitzat, vistes al carrer","Realitzat","","","","2018-10-01T00:00:00.000Z","","","2020-02-01T00:00:00.000Z","Sant Vicenç dels Horts Núria Herrero (AMB) Roger Méndez (AMB) Roig

La proposta reconeix els elements preexistents, i s’adapta  donant continuïtat a les línies d’arbrat adjacents i utilitzant materials que l’integren en l’entorn. Se soterra una línia de mitjana tensió que impedia el creixement de grevíl·lees ben alineades al tram inferior i s’introdueix una nova renglera de lledoners, que dialoga amb la plantació existent al tram superior del vial. Una nova línia d’enllumenat, juntament amb un escocell corregut enjardinat, reforça el pas interior protegit del trànsit intens del carrer.

Una vorera funcional al perímetre, amb el mateix aglomerat vermell preexistent, garanteix un recorregut accessible connectat amb la resta de la trama urbana. 

A l’interior es proposen espais d’estada molt permeables des de la vorera, ben ombrejats i amb molta presència de vegetació, que ajuden a resguardar els usuaris del trànsit viari i, alhora, qualifiquen els àmbits d’estada.

Les àrees enjardinades es confinen amb gabions, que puntualment fan de murs de contenció. Aquests gabions actuen com a captadors d’aigua d’escorrentia de pluja: contribueixen a retenir-la en un primer moment i permeten que s’infiltri lentament a la capa freàtica. Seguint amb aquest criteri, els paviments a l’interior de la zona verda són permeables i inclouen llambordes drenants col·locades amb junta oberta, o bé amb junta tancada per garantir l’accessibilitat a tots els àmbits. 

EQUIP AMB: Jonatan Álvarez, Aïda Artiz, Arnau Canyes, Susana Casino, Arnau Marimón, Cristina Pedreira
EQUIP EXTERN: Societat Orgànica Zona verda al carrer Claverol

Una nova línia d’enllumenat i vegetació reforça el pas per a vianants a través de la zona verda, que conté espais d’estada ben ombrejats i permet acollir nous usos. Les àrees enjardinades s’envolten amb gabions, que actuen com a captadors d’aigua de pluja i també com a murs de contenció.

","2024-01-16T12:23:23.743Z" "64c388030daee2663a67e093","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/acces-a-l-estacio-de-ferrocarril/15642127/11656","Espai públic","Barberà del Vallès","Maira González (Maira Arquitectes)","Maira González (Maira Arquitectes)","","false","","1.018.052 €","Eurocatalana","

La millora de l'accessibilitat a l'estació de tren de Barberà inclou diverses intervencions significatives. En primer lloc, a la cota del edifici de la estació, que està deprimit respecte dels carrers per on s’hi arriba, es construeix un carril de servei destinat principalment a vianants i vehicles de serveis i adaptats. Aquest carril, paral·lel a les vies del tren, és una prolongació de carrer del Ferrocarril i connecta a través d’una nova rampa amb la Ronda de l’Est, tot proporcionant un espai segur i adaptat per als vianants i vehicles de servei.

A la cota superior, es transforma l’antiga esplanada d’asfalt del creuament dels carrers Avinguda de la Generalitat, Ronda de l’Est, Carrer de l’Estació i Carrer dels Marquesos de Llió en una nova plaça. Mitjançant la creació d'una àrea pavimentada i enjardinada, amb zones de estar i ombra, la plaça Josep de Badia dona continuïtat al espai urbà de la ciutat mes propera.

Finalment, per tal de resoldre la diferència de cota entre la part superior i inferior de l'estació es realitza un tractament topogràfic del petit bosc existent. Per baixar de forma gradual, es creen diverses terrasses i una rampa per als vianants adaptada. Les terrasses s’adapten a la topografia original amb la intenció de conservar el màxim número possible de pins i xiprers existents.

Aquest conjunt d'intervencions millora de manera substancial l'accessibilitat a l’estació i transforma els seus voltants en espais d’us públics verds i de qualitat oberts a tothom.
 

","ca_ES","

6.410 m2

","Carrers i places","15642127","Territori","Accés a l'estació de ferrocarril","Foto: Gabriele Bortoluzzi","http://www.amb.cat/documents/11656/16587109/Barbera_-del-valles-400dpi-gabriele-bortoluzzi-4.jpeg.jpg/fd33885c-d761-e386-8eea-cc06ccc00305?t=1708675214673","false","","","Imatge de l'estació des de un dels camins","","Foto: Gabriele Bortoluzzi","Foto: Gabriele Bortoluzzi","http://www.amb.cat/documents/11656/16587109/2+%2812%29.jpg/3dd869ed-fb54-f2cc-2873-86973c51ded1?t=1708675214673","false","","","Imatge de diferents camins de l'intervenció","","Foto: Gabriele Bortoluzzi","Foto: Gabriele Bortoluzzi","http://www.amb.cat/documents/11656/16587109/Barbera%3F-del-valles-400dpi-gabriele-bortoluzzi-8.jpeg/02675017-d75b-6141-7a0a-61b6d895f928?t=1708675214673","false","","","Imatge de part del parking i d'un dels camins","","Foto: Gabriele Bortoluzzi","Foto: Gabriele Bortoluzzi","http://www.amb.cat/documents/11656/16587109/Barbera%3F-del-valles-400dpi-gabriele-bortoluzzi-2.jpeg/0e7c3514-bab3-991f-c96f-7f5dcda4566f?t=1708675214673","false","","","Imatge de la zona de bancs i ascensor","","Foto: Gabriele Bortoluzzi","Foto: Gabriele Bortoluzzi","http://www.amb.cat/documents/11656/16587109/Barbera%3F-del-valles-400dpi-gabriele-bortoluzzi-3.jpeg/900395ad-b4a3-a31a-57d8-5f23b7a744a7?t=1708675214673","false","","","Imatge de l'estació des de l'accés superior","","Foto: Gabriele Bortoluzzi","Foto: Gabriele Bortoluzzi","http://www.amb.cat/documents/11656/16587109/Barbera%3F-del-valles-400dpi-gabriele-bortoluzzi-9+%281%29.jpeg/9a587eee-c996-b6f4-1c4e-8b8c16162bf2?t=1708675214673","false","","","Imatge de la zona de bancs","","Foto: Gabriele Bortoluzzi","Foto: Gabriele Bortoluzzi","http://www.amb.cat/documents/11656/16587109/Barbera%3F-del-valles-400dpi-gabriele-bortoluzzi-1.jpeg/34571c21-9d5e-d1d4-421d-1eb96fd9dd2b?t=1708675214673","false","","","Imatge de la zona baixa de l'intervenció per on s'asccedeix a les vies","","Foto: Gabriele Bortoluzzi","Foto: Gabriele Bortoluzzi","http://www.amb.cat/documents/11656/16587109/Barbera%3F-del-valles-400dpi-gabriele-bortoluzzi-6.jpeg/9b623746-e175-5afe-cad3-6437417088b6?t=1708675214673","false","","","imatge de la zona de talussos","","Foto: Gabriele Bortoluzzi","Foto: Gabriele Bortoluzzi","http://www.amb.cat/documents/11656/16587109/Barbera%3F-del-valles-400dpi-gabriele-bortoluzzi-10.jpeg/a2c6bff4-9637-92e4-57db-f732ace979fc?t=1708675214673","false","","","Imatge de les escales electriques","","Foto: Gabriele Bortoluzzi","","

L’accés a l’estació es resol a través d’una rampa i terrasses enjardinades que preserven els pins, els xiprers i la topografia original. La plaça Josep Badia dona continuïtat a l’espai públic de l’estació i es converteix en un espai d’estada i de pas que connecta la ciutat.

","

AMB

Ajuntament de Barberà del Vallès
 

","","","","","","","","","","","","2.1184578","41.513603","EQUIP EXTERN: AVANT, Eletresjota, MVA despatx d'arquitectura i estructura, SBS Simón i Blanco, VVV Proyectos y Servicios con Ingenio","http://www.amb.cat/documents/11656/16587109/Barbera%3F-del-valles-400dpi-gabriele-bortoluzzi-4.jpeg/daf5718a-7fe2-7949-db77-b1ff7b91c57b?t=1708675214673","","Foto: Gabriele Bortoluzzi","Foto: Gabriele Bortoluzzi","false","Imatge de l'estació des de un dels camins","Realitzat","","","","2016-10-01T00:00:00.000Z","","","2019-02-01T00:00:00.000Z","Barberà del Vallès Maira González (Maira Arquitectes) Maira González (Maira Arquitectes) Eurocatalana

La millora de l'accessibilitat a l'estació de tren de Barberà inclou diverses intervencions significatives. En primer lloc, a la cota del edifici de la estació, que està deprimit respecte dels carrers per on s’hi arriba, es construeix un carril de servei destinat principalment a vianants i vehicles de serveis i adaptats. Aquest carril, paral·lel a les vies del tren, és una prolongació de carrer del Ferrocarril i connecta a través d’una nova rampa amb la Ronda de l’Est, tot proporcionant un espai segur i adaptat per als vianants i vehicles de servei.

A la cota superior, es transforma l’antiga esplanada d’asfalt del creuament dels carrers Avinguda de la Generalitat, Ronda de l’Est, Carrer de l’Estació i Carrer dels Marquesos de Llió en una nova plaça. Mitjançant la creació d'una àrea pavimentada i enjardinada, amb zones de estar i ombra, la plaça Josep de Badia dona continuïtat al espai urbà de la ciutat mes propera.

Finalment, per tal de resoldre la diferència de cota entre la part superior i inferior de l'estació es realitza un tractament topogràfic del petit bosc existent. Per baixar de forma gradual, es creen diverses terrasses i una rampa per als vianants adaptada. Les terrasses s’adapten a la topografia original amb la intenció de conservar el màxim número possible de pins i xiprers existents.

Aquest conjunt d'intervencions millora de manera substancial l'accessibilitat a l’estació i transforma els seus voltants en espais d’us públics verds i de qualitat oberts a tothom.
 

EQUIP EXTERN: AVANT, Eletresjota, MVA despatx d'arquitectura i estructura, SBS Simón i Blanco, VVV Proyectos y Servicios con Ingenio Accés a l'estació de ferrocarril

L’accés a l’estació es resol a través d’una rampa i terrasses enjardinades que preserven els pins, els xiprers i la topografia original. La plaça Josep Badia dona continuïtat a l’espai públic de l’estació i es converteix en un espai d’estada i de pas que connecta la ciutat.

","2024-02-23T07:57:14.558Z" "64c38eb50daee2663a67e096","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/carrer-d-andalusia/15643016/11656","territori.espai_public","Castelldefels","Crisant Romans","","","false","","523.263 €","Gicsa","

L’objectiu del projecte de re urbanització del carrer d’Andalusia és transformar l’eix viari en un espai per al vianant, fent prevaler l’accessibilitat, pacificant el trànsit sense perdre places d’aparcament, i potenciant el verd urbà.
El carrer, estret, de 8 metres d’amplada, es resol amb una secció asimètrica. En un costat hi ha una vorera a nivell amb la calçada i en l’altre una vorera amb encintat i vorada. Aquesta vorada, que limita l’aparcament, s’eixampla per a generar zones d’estar amb bancs i contenir el nou arbrat d’alineació i les columnes d’il·luminació.
Al centre del carrer, es restaura una plaça existent. Per tal de mantenir l’arbrat es conserva la cota original de la plaça, de geometria triangular, però es treballen els límits per a integrar-la en l’espai públic circumdant i fer-la més accessible des dels carrers perimetrals. L’antic mur que separava la plaça del carrer d’Andalusia es converteix en un talús amb vegetació. Els altres dos murs es retallen fins a al cota del paviment de la plaça de manera que, des de dins, desapareixen. Des de fora, els murs es revesteixen amb la mateixa peça de formigó que en la resta del carrer s’utilitza com a paviment, per reforçar la continuïtat de l’espai públic i la unitat de la intervenció. Els 7 arbres existents s’agrupen en 3 escocells, on es planta vegetació arbustiva, que afavoreixen la sensació d’estar en un espai verd.
 

","ca_ES","

2.540 m2

","Carrers i places","15643016","Territori","Carrer d'Andalusia","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP1369_0483-Pano.jpeg/148a86d9-7623-8153-ea82-011d58ca638d?t=1703238240674","false","","","Vista general del projecte","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP1369_0489-Pano.jpeg/f649777d-698d-004a-a1ea-73945d27dbc4?t=1703238240674","false","","","Vista general del projecte","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1+%2810%29.jpg/63181150-2221-1818-f772-9149cb5fc60b?t=1703238240674","false","","","Dona pujant les escales de la nova plaça","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP1369_0466-Pano.jpeg/78915708-6db5-1b6b-e9fa-ad94e6a5a3cb?t=1703238240674","false","","","Bancs i arbres del projecte","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2+%287%29.jpg/0a17513c-1532-008e-07d6-204a7db94793?t=1703238240674","false","","","Vista des de la cota alta i baixa del projecte","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP1369_0501-Pano.jpeg/948e2f8f-2761-9f66-faa2-326da774633c?t=1703238240674","false","","","Imatge del mur","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP1369_0583-Pano+%281%29.jpeg/80ad83b2-9aaa-9b2c-9729-37ee1221590a?t=1703238240674","false","","","imatge de la vorera i la calçada al mateix nivell","","Foto: Adrià Goula","","

El carrer es transforma en un espai prioritari per a vianants, s’hi pacifica el trànsit i s'hi incrementa la vegetació. En un costat, la vorera se situa al mateix nivell que la calçada; en l'altre, s'eleva i s'eixampla per generar zones d'estar amb nou arbrat, mobiliari i lluminàries. A mig carrer hi ha una plaça triangular, que es reurbanitza per integrar-la amb l'espai públic que l'envolta.

","

l'AMB

Ajuntament de Castelldefels
 

","","","","","","","","","","","","1.979676","41.288692","EQUIP EXTERN: ICA Grupo, MOR arquitectura tècnica","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP1369_0483-Pano.jpeg/148a86d9-7623-8153-ea82-011d58ca638d?t=1703238240674","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","false","Vista general del projecte","Realitzat","","","","2016-11-01T00:00:00.000Z","","","2018-10-01T00:00:00.000Z","Castelldefels Crisant Romans Gicsa

L’objectiu del projecte de re urbanització del carrer d’Andalusia és transformar l’eix viari en un espai per al vianant, fent prevaler l’accessibilitat, pacificant el trànsit sense perdre places d’aparcament, i potenciant el verd urbà.
El carrer, estret, de 8 metres d’amplada, es resol amb una secció asimètrica. En un costat hi ha una vorera a nivell amb la calçada i en l’altre una vorera amb encintat i vorada. Aquesta vorada, que limita l’aparcament, s’eixampla per a generar zones d’estar amb bancs i contenir el nou arbrat d’alineació i les columnes d’il·luminació.
Al centre del carrer, es restaura una plaça existent. Per tal de mantenir l’arbrat es conserva la cota original de la plaça, de geometria triangular, però es treballen els límits per a integrar-la en l’espai públic circumdant i fer-la més accessible des dels carrers perimetrals. L’antic mur que separava la plaça del carrer d’Andalusia es converteix en un talús amb vegetació. Els altres dos murs es retallen fins a al cota del paviment de la plaça de manera que, des de dins, desapareixen. Des de fora, els murs es revesteixen amb la mateixa peça de formigó que en la resta del carrer s’utilitza com a paviment, per reforçar la continuïtat de l’espai públic i la unitat de la intervenció. Els 7 arbres existents s’agrupen en 3 escocells, on es planta vegetació arbustiva, que afavoreixen la sensació d’estar en un espai verd.
 

EQUIP EXTERN: ICA Grupo, MOR arquitectura tècnica Carrer d'Andalusia

El carrer es transforma en un espai prioritari per a vianants, s’hi pacifica el trànsit i s'hi incrementa la vegetació. En un costat, la vorera se situa al mateix nivell que la calçada; en l'altre, s'eleva i s'eixampla per generar zones d'estar amb nou arbrat, mobiliari i lluminàries. A mig carrer hi ha una plaça triangular, que es reurbanitza per integrar-la amb l'espai públic que l'envolta.

","2023-12-22T09:41:26.289Z" "64c3939b0daee2663a67e099","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/carrer-i-placa-d-azorin/15643583/11656","territori.espai_public","Badalona","Javier Zaldívar (JZ Paisatge i Arquitectura)","","","false","","566.509 €","Roig","

El projecte aconsegueix un triple objectiu:

1. Retornar al vianant el seu paper protagonista a l'espai públic de les nostres ciutats, eliminant el tram de calçada que dividia la plaça en dos espais inconnexos i infrautilitzats i suprimint l'aparcament del carrer Azorín, per a convertir-la en plataforma única de prioritat invertida.

2. Recuperar la identitat de plaça i potenciar el sentiment de pertinença al barri, ampliant la superfície útil en un 50% i mantenint la continuïtat física i visual amb els carrers de voltant. S'aconsegueix així un espai únic, continu i diàfan, un lloc de trobada, d'intercanvi, de relació i de sociabilització.

3. Recuperar la continuïtat física i visual, i millorar l'accessibilitat, substituint els murs que fragmentaven la plaça per talussos vegetats. L'augment en un 25% de zona verda en estrats diferenciats fomenta l'increment de la biodiversitat i afavoreixen la recuperació del cicle de l'aigua a través de canals verds (SDUS).


 

","ca_ES","

2.510 m2

","Carrers i places","15643583","Territori","Carrer i plaça d'Azorín","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/0/%C2%A9QuimBosch_2012_AZORIN_1537.jpeg/38f3604e-4387-156c-db94-3b428dd5c92d?t=1704795451866","false","","","Vista aérea de la plaça","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/0/%C2%A9QuimBosch_2012_AZORIN_1267.jpeg/a4abbbaa-e7be-ba2c-f1c0-bde40c99f856?t=1704795451866","false","","","Zona de jocs a la plaça","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/0/%C2%A9QuimBosch_2012_AZORIN_1376.jpeg/74fbcdb0-1d77-b378-b8f6-418ad6653584?t=1704795451866","false","","","Imatge d'una de les rampes d'accés a la plaça","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/0/%C2%A9QuimBosch_2012_AZORIN_1480.jpeg/65d927f7-2f56-af54-2791-5b4196cd90c9?t=1704795451866","false","","","Imatge d'una de les escales d'accés a la plaça","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/0/%C2%A9QuimBosch_2012_AZORIN_1526.jpeg/d40e8056-7b6c-9b9d-5ab7-34fb0ba7a852?t=1704795451866","false","","","","Vista aérea de la plaça","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/0/%C2%A9QuimBosch_2012_AZORIN_1567.jpeg/f822bf7d-ec9a-4f1f-3b32-9d2197583fdd?t=1704795451866","false","","","Vista aérea del barri i la plaça","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/0/%C2%A9QuimBosch_2105_AZORIN_007.jpeg/e31bceb4-5469-80ff-5c70-b8079b8fff87?t=1704795451866","false","","","Imatge de la plaça lateral","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/0/%C2%A9QuimBosch_2105_AZORIN_009.jpeg/7277cda3-68ff-f645-3036-2490eedc5a9f?t=1704795451866","false","","","Vista de la plaça i part de la vegetació","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/0/%C2%A9QuimBosch_2105_AZORIN_192.jpeg/5f2a7b5b-4f23-1f49-f18a-dd18761a1bff?t=1704795451866","false","","","Persones i nens fent ús de l'espai de la plaça","","Foto: Quim Bosch","","

La reurbanització de l’espai públic i l’adaptació de la topografia defineixen un espai únic, continu, i diàfan, que reforça el protagonisme del vianant i la identitat de la plaça i del barri. La superfície de l’espai verd s’incrementa en un 25 % i s’hi incorporen prat sec i florit, arbres i un talús enjardinat verds que afavoreix la infiltració de l’aigua de pluja.

","

AMB

Ajuntament de Badalona
 

","","","","","","","","","","","","2.215639","41.44049","EQUIP AMB: Jonatan Álvarez, Jordi Bartolet, Núria Saura
EQUIP JZ: Quim Bosch
EQUIP EXTERN: Lourdes Romeo, Elisabeth Torregrosa, Carmela Torró","http://www.amb.cat/documents/11656/0/%C2%A9QuimBosch_2012_AZORIN_1537.jpeg/38f3604e-4387-156c-db94-3b428dd5c92d?t=1704795451866","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","false","Vista aérea de la plaça","Realitzat","","","","2018-01-01T00:00:00.000Z","","","2021-07-01T00:00:00.000Z","Badalona Javier Zaldívar (JZ Paisatge i Arquitectura) Roig

El projecte aconsegueix un triple objectiu:

1. Retornar al vianant el seu paper protagonista a l'espai públic de les nostres ciutats, eliminant el tram de calçada que dividia la plaça en dos espais inconnexos i infrautilitzats i suprimint l'aparcament del carrer Azorín, per a convertir-la en plataforma única de prioritat invertida.

2. Recuperar la identitat de plaça i potenciar el sentiment de pertinença al barri, ampliant la superfície útil en un 50% i mantenint la continuïtat física i visual amb els carrers de voltant. S'aconsegueix així un espai únic, continu i diàfan, un lloc de trobada, d'intercanvi, de relació i de sociabilització.

3. Recuperar la continuïtat física i visual, i millorar l'accessibilitat, substituint els murs que fragmentaven la plaça per talussos vegetats. L'augment en un 25% de zona verda en estrats diferenciats fomenta l'increment de la biodiversitat i afavoreixen la recuperació del cicle de l'aigua a través de canals verds (SDUS).


 

EQUIP AMB: Jonatan Álvarez, Jordi Bartolet, Núria Saura
EQUIP JZ: Quim Bosch
EQUIP EXTERN: Lourdes Romeo, Elisabeth Torregrosa, Carmela Torró Carrer i plaça d'Azorín

La reurbanització de l’espai públic i l’adaptació de la topografia defineixen un espai únic, continu, i diàfan, que reforça el protagonisme del vianant i la identitat de la plaça i del barri. La superfície de l’espai verd s’incrementa en un 25 % i s’hi incorporen prat sec i florit, arbres i un talús enjardinat verds que afavoreix la infiltració de l’aigua de pluja.

","2024-01-09T10:14:46.068Z" "64465213daa5efc51bf05851","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/gual-inundable-al-riu-sec/14934204/11656","territori.espai_public","Ripollet","Mireia Monràs Beltrán (AMB)","Mireia Monràs Beltrán (AMB)","","false","","239.132,63 €","IZER INGENIERIA Y ECONOMIA, SL","

L'objectiu principal del projecte és connectar una banda del riu amb l’altra a través d’un gual de formigó de 20,35 m de longitud i 4 m d’amplada, transitable per a vianants i bicicletes. Per arribar des del parc del Masot o des del passatge de l’Ermita al pas fluvial, es realitza una escala d’1,5 m d’amplada amb mig maó ceràmic massís col·locat a sardinell i amorterat. Aquestes escales, enmig dels talussos, imiten els accessos efímers que els usuaris van anar construint per accedir a les lleres del riu Ripoll i el riu Sec un cop fetes les estructures de protecció hidràulica.

A més, el projecte també planteja la recuperació de l'ecosistema fluvial mitjançant la retirada de la vegetació invasora i la plantació de vegetació autòctona per potenciar la biodiversitat de l’àmbit i contenir l’extensió de la canya. Per minimitzar els efectes negatius derivats de la construcció del gual, s’utilitzen solucions de bioenginyeria i els nous talussos es fixen amb biorrotlles vegetals de plantes aquàtiques. Per evitar que la dinàmica fluvial canviï s’incorporen a banda i banda del gual, unes estructures enterrades anomenades “aletes” que contenen el curs d’aigua, sobretot en les crescudes el riu. Aquestes estructures es protegeixen amb esculleres on es planten salzes per fixar les grans roques. També, es reforça la vegetació de ribera existent, actualment configurada principalment per oms força desenvolupats i vigorosos, i es diversifica amb la plantació d’altes espècies autòctones.

El projecte pretén adequar un espai fluvial d'interès mediambiental per tal de recuperar l'hàbitat natural de ribera i alhora promoure la inclusió social. Les actuacions proposades responen a la necessitat d'actuar en un tram del riu que té un ús social consolidat amb la intenció de solucionar problemes derivats de l'ús intensiu que se'n fa, però conservant la identitat de l'espai fluvial mitjançant solucions basades en la natura. 
 

","ca_ES","

4.000 m²

","Espais fluvials","14934204","Territori","Gual inundable al riu Sec","","http://www.amb.cat/documents/11656/14933905/01_gual.jfif/120e0cd1-e5db-1162-077f-ed1e1506df4a?t=1697025392085","true","","","","","Mireia Monràs","","http://www.amb.cat/documents/11656/14933905/02_gual.jfif/9377049b-556d-039f-f422-141e9c5b0d16?t=1697025392085","true","","","","","Mireia Monràs","","http://www.amb.cat/documents/11656/14933905/03_gual.jpg/102cfa0f-5f64-3d8d-658f-4f483a28d318?t=1697025392085","true","","","","","Mireia Monràs","","http://www.amb.cat/documents/11656/14933905/04_gual.jpg/2c6d46f4-b4a7-db9c-bae1-c73b84a743d1?t=1697025392085","true","","","","","Mireia Monràs","","

Pas fluvial sobre el riu Sec i arranjament dels accessos corresponents des del parc del Masot i el camí del passatge de l’Ermita.

Es construeix una passera que permet travessar el riu Sec des del parc del Masot fins al camí del marge dret o passatge de l’Ermita. Es millora la connexió entre una banda i l’altra del riu per potenciar la mobilitat a peu o en bicicleta i s’aprofita l’oportunitat per transformar un espai de ribera, fins ara degradat, i així afavorir la recuperació mediambiental del curs fluvial.

","

Programa d’inversions
PSG 16-19 2a convocatòria

Promoció i finançament
Àrea Metropolitana de Barcelona 75 %
Ajuntament de Ripollet 25 %

El programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) és un pla d’inversions que pretén millorar els espais fluvials metropolitans, recuperar les zones degradades i integrar diferents elements naturals del territori metropolità que presenten una fragmentació.

Aquesta intervenció ha estat finançada per l’AMB (75 %) i l’Ajuntament de Ripollet (35 %). També té finançament dels fons europeus FEDER.

","","","","","","","","Ajuntament de Ripollet","","https://www.ripollet.cat/","Ajuntament de Ripollet","2.15252","41.490288","EQUIP AMB: Yéssica Ramajo, Álvaro Sainz, Montserrat Arbiol, Albert Puigdellívol, Gisela Espinosa, Roser García, Adriana Rodríguez, Elias Casanovas","http://www.amb.cat/documents/11656/14933905/GUAL_impacte.jpg/6764c266-418c-570b-1438-c27593617c37?t=1697025392085","","Mireia Monràs","","true","","Realitzat","","","","2020-07-01T00:00:00.000Z","","","2022-05-01T00:00:00.000Z","Ripollet Mireia Monràs Beltrán (AMB) Mireia Monràs Beltrán (AMB) IZER INGENIERIA Y ECONOMIA, SL

L'objectiu principal del projecte és connectar una banda del riu amb l’altra a través d’un gual de formigó de 20,35 m de longitud i 4 m d’amplada, transitable per a vianants i bicicletes. Per arribar des del parc del Masot o des del passatge de l’Ermita al pas fluvial, es realitza una escala d’1,5 m d’amplada amb mig maó ceràmic massís col·locat a sardinell i amorterat. Aquestes escales, enmig dels talussos, imiten els accessos efímers que els usuaris van anar construint per accedir a les lleres del riu Ripoll i el riu Sec un cop fetes les estructures de protecció hidràulica.

A més, el projecte també planteja la recuperació de l'ecosistema fluvial mitjançant la retirada de la vegetació invasora i la plantació de vegetació autòctona per potenciar la biodiversitat de l’àmbit i contenir l’extensió de la canya. Per minimitzar els efectes negatius derivats de la construcció del gual, s’utilitzen solucions de bioenginyeria i els nous talussos es fixen amb biorrotlles vegetals de plantes aquàtiques. Per evitar que la dinàmica fluvial canviï s’incorporen a banda i banda del gual, unes estructures enterrades anomenades “aletes” que contenen el curs d’aigua, sobretot en les crescudes el riu. Aquestes estructures es protegeixen amb esculleres on es planten salzes per fixar les grans roques. També, es reforça la vegetació de ribera existent, actualment configurada principalment per oms força desenvolupats i vigorosos, i es diversifica amb la plantació d’altes espècies autòctones.

El projecte pretén adequar un espai fluvial d'interès mediambiental per tal de recuperar l'hàbitat natural de ribera i alhora promoure la inclusió social. Les actuacions proposades responen a la necessitat d'actuar en un tram del riu que té un ús social consolidat amb la intenció de solucionar problemes derivats de l'ús intensiu que se'n fa, però conservant la identitat de l'espai fluvial mitjançant solucions basades en la natura. 
 

EQUIP AMB: Yéssica Ramajo, Álvaro Sainz, Montserrat Arbiol, Albert Puigdellívol, Gisela Espinosa, Roser García, Adriana Rodríguez, Elias Casanovas Gual inundable al riu Sec

Pas fluvial sobre el riu Sec i arranjament dels accessos corresponents des del parc del Masot i el camí del passatge de l’Ermita.

Es construeix una passera que permet travessar el riu Sec des del parc del Masot fins al camí del marge dret o passatge de l’Ermita. Es millora la connexió entre una banda i l’altra del riu per potenciar la mobilitat a peu o en bicicleta i s’aprofita l’oportunitat per transformar un espai de ribera, fins ara degradat, i així afavorir la recuperació mediambiental del curs fluvial.

","2023-10-11T11:56:32.244Z" "639c35e5daa5efc51befb6c5","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/ampliacio-institut-de-tiana/14688937/11656","territori.espai_public","Tiana","EQUIP RGA arquitectes: Bartomeu Busom, Xavier Ruscalleda","EQUIP RGA
Direcció d'execució: Núria Saura (AMB)","","false","","1.867.596,24 €","Construcciones DECO, SA.","

L'ampliació de l'institut consta d'un nou volum situat al pati nord de l'equipament, que es connecta per una passera amb l'edifici existent, fet que permet comunicar les aules d'ambdós edificis i facilitar la circulació interna tant de docents com d'alumnes.

L'estructura del nou edifici és mixta. Una estructura metàl·lica configura el porxo, que suporta els mòduls de panells de fusta entrecreuada (CLT) que defineixen l'estructura de la primera planta i que al mateix temps fan de tancament i distribució interior de les aules. En planta baixa es conserva la transparència de les zones d'esbarjo amb nous espais d'ombra i elements del mobiliari urbà que enriqueixen la zona. D'aquesta manera, tot i la nova ampliació la parcel·la manté bona part dels seus espais exteriors.
 

 

 

","ca_ES","

1.040 m2 (edificació), 660 m2 (porxo cobert).

","Equipaments Escolars","14688937","Territori","Ampliació institut de Tiana","©Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14687011/SG2136_7663.jpg/b228f6a0-28b2-3009-82bd-15f3b1ad012d?t=1697439713814","true","","","","","©Simón García","©Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14687011/SG2136_7444.jpg/ded9ea4e-9c99-9551-08c1-a9b81c02ff90?t=1697439713814","true","","","","","©Simón García","©Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14687011/SG2136_7440.jpg/fc372505-64ec-8059-0b22-068117fb76a4?t=1697439713814","true","","","","","©Simón García","©Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14687011/SG2136_7498.jpg/2caecab9-7eba-1889-4844-0f9023128ea6?t=1697439713814","true","","","","","©Simón García","©Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14687011/SG2136_7372.jpg/25f3996a-6694-9d1c-3df7-aadcd8b5a7b9?t=1697439713814","true","","","","","©Simón García","©Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14687011/SG2136_7563-2.jpg/3ee404bc-c507-131f-ec84-d76f3887f0e5?t=1697439713814","true","","","","","©Simón García","©Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14687011/SG2136_7465.jpg/dddfb635-cd50-e147-0fde-ce670b0c53df?t=1697439713814","true","","","","","©Simón García","©Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14687011/SG2136_7706.jpg/910be7fe-b1c4-840c-4af6-647ccf1d22bf?t=1697439713814","true","","","","","©Simón García","©Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14687011/SG2136_7498.jpg/2caecab9-7eba-1889-4844-0f9023128ea6?t=1697439713814","true","","","","","©Simón García","©Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14687011/SG2136_7551.jpg/2cd906b0-01b6-78b9-8d5e-ac83b82de9f1?t=1697439713814","true","","","","","©Simón García","©Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/14687011/SG2136_7629-2.jpg/e036376a-0373-4032-2a08-e2853fe6bba0?t=1697439713814","true","","","","","©Simón García","","

Ampliació de l'institut amb mòduls prefabricats de fusta.

","

Programa PACTE 2020-2023 i Ajuntament. El Programa d'actuacions de cohesió territorial (PACTE), incorpora les actuacions pròpies de l'AMB, ja siguin directes o en cooperació amb ajuntaments. Inclou equipaments, espais públics i infraestructures.

Aquesta intervenció ha estat finançada per l'AMB i l'Ajuntament de Tiana. 

","","","","","","","","","","","","2.263243","41.491516","EQUIP EXTERN: KMOD, Projectes en fusta, Carbonell Dalmases","http://www.amb.cat/documents/11656/14687011/SG2136_7616.jpg+principal/1911fb41-e498-4892-04aa-1ce8c3c2bb0e?t=1697439713814","","©Simón García","©Simón García","true","","Realitzat","","","","2021-02-01T00:00:00.000Z","","","2022-09-01T00:00:00.000Z","Tiana EQUIP RGA
Direcció d'execució: Núria Saura (AMB) EQUIP RGA arquitectes: Bartomeu Busom, Xavier Ruscalleda Construcciones DECO, SA.

L'ampliació de l'institut consta d'un nou volum situat al pati nord de l'equipament, que es connecta per una passera amb l'edifici existent, fet que permet comunicar les aules d'ambdós edificis i facilitar la circulació interna tant de docents com d'alumnes.

L'estructura del nou edifici és mixta. Una estructura metàl·lica configura el porxo, que suporta els mòduls de panells de fusta entrecreuada (CLT) que defineixen l'estructura de la primera planta i que al mateix temps fan de tancament i distribució interior de les aules. En planta baixa es conserva la transparència de les zones d'esbarjo amb nous espais d'ombra i elements del mobiliari urbà que enriqueixen la zona. D'aquesta manera, tot i la nova ampliació la parcel·la manté bona part dels seus espais exteriors.
 

 

 

EQUIP EXTERN: KMOD, Projectes en fusta, Carbonell Dalmases Ampliació institut de Tiana

Ampliació de l'institut amb mòduls prefabricats de fusta.

","2023-10-16T07:01:55.211Z" "64a55b1bf8cc68d53e475a3d","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/pergola-d-ombreig-amb/15515967/11656","territori.espai_public_platges","Badalona","Barcelona","Castelldefels","El Prat de Llobregat","Gavà","Montgat","Sant Adrià de Besòs","Viladecans","Moisés Martínez-Lapeña, Carles Español (AMB)","","","false","","23.974 €","Pont de Querós","

La pèrgola d'ombreig té una estructura de tubs d'acer galvanitzat i lacat amb unions cargolades per permetre'n el desmuntatge. La plataforma de la pèrgola està concebuda com a continuïtat de les passeres d'accés a les platges. Està formada per mòduls de llistons de fusta de pi de Flandes tractada a l'autoclau, per garantir el drenatge de l'aigua a través de les juntes entre llistons. Els mòduls es lliguen entre si i amb l'estructura per garantir la planitud de la superfície i facilitar el desplaçament dels usuaris amb mobilitat reduïda i evitar desnivells entre els diferents mòduls que conformen la plataforma.

A la part superior la pèrgola d'ombreig es col·loca l'element que proporciona l'ombra: un panell de vímet natural tractat a l'autoclau, que ofereix una ombra densa i fresca per als banyistes. Així, aquesta estructura no és només pràctica i funcional, sinó que també és estèticament atractiva i proporciona un ambient relaxant i agradable a les platges.

El sistema és fàcilment desmuntable, de manera que els elements es poden traslladar a un magatzem municipal al final de la temporada de bany i reutilitzar en altres ubicacions.

","ca_ES","

25 m2

","Mobiliari i Senyalització","MiS - Ajut i confort","15515967","Territori","Pèrgola d’ombreig AMB","Foto: Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/15409523/00-Stela-Salinas-PERGOLA.jpg/889c4b5f-cc32-604a-9f50-150292fdea35?t=1705576528031","false","","","Gent a la platja disfrutant de l'ombra de la pergola","","Foto: Stela Salinas","Foto: Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/15409523/01-Stela-Salinas.jpg/9ad9aa6a-c9ac-10b0-4588-c9bc3a788b29?t=1705576528031","true","","","Gent a la platja disfrutant de l'ombra de la pergola","","Foto: Stela Salinas","Foto: Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/15409523/02-Stela-Salinas.jpg/b2facfd4-7b0a-b7a4-05a9-089ddc566748?t=1705576528031","true","","","Gent a la platja disfrutant de l'ombra de la pergola","","Foto: Stela Salinas","Foto: Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/15409523/03-Stela-Salinas.jpg/ba91ff66-9f0d-446f-50ab-220361af977e?t=1705576528031","true","","","Gent a la platja disfrutant de l'ombra de la pergola","","Foto: Stela Salinas","Foto: Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/15409523/04-Stela-Salinas.jpg/6337880d-f12c-bc7e-a676-fdb890cf180c?t=1705576528031","true","","","Gent a la platja disfrutant de l'ombra de la pergola","","Foto: Stela Salinas","Foto: Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/15409523/05-Stela-Salinas.jpg/1b2f6c70-5f78-69cd-3480-58bb913a6542?t=1705576528031","true","","","Gent a la platja disfrutant de l'ombra de la pergola","","Foto: Stela Salinas","Foto: Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/15409523/06-Stela-Salinas.jpg/685f2e14-8db4-bc69-4524-60d87819a42a?t=1705576528031","true","","","Gent a la platja disfrutant de l'ombra de la pergola","","Foto: Stela Salinas","Foto: Stela Salinas","http://www.amb.cat/documents/11656/15409523/07-Stela-Salinas.jpg/5529e097-e51c-a745-13e4-97c3ce20841f?t=1705576528031","true","","","Gent a la platja disfrutant de l'ombra de la pergola","","Foto: Stela Salinas","","

Aquestes pèrgoles permeten als usuaris amb discapacitat disposar d’una zona d’ombra i terreny pla, sense inclinacions. Són plataformes modulars de 25 m2, amb fusta, estructura d’acer i sostre de vímet, que proporcionen una ombra densa i fresca a les persones amb discapacitat que hagin d’esperar el servei d’ajuda al bany. Completen els accessos adaptats que ja compten amb passeres d’ample especial.

","

AMB
 

","","","","","","","","","","","","2.14283","41.34662","EQUIP EXTERN: BAC","http://www.amb.cat/documents/11656/15409523/00-Stela-Salinas-PERGOLA.jpg/889c4b5f-cc32-604a-9f50-150292fdea35?t=1705576528031","","Foto: Stela Salinas","Foto: Stela Salinas","true","Gent a la platja disfrutant de l'ombra de la pergola","Realitzat","","","","2020-01-02T00:00:00.000Z","","","2021-01-02T00:00:00.000Z","Badalona Barcelona Castelldefels El Prat de Llobregat Gavà Montgat Sant Adrià de Besòs Viladecans Moisés Martínez-Lapeña, Carles Español (AMB) Pont de Querós

La pèrgola d'ombreig té una estructura de tubs d'acer galvanitzat i lacat amb unions cargolades per permetre'n el desmuntatge. La plataforma de la pèrgola està concebuda com a continuïtat de les passeres d'accés a les platges. Està formada per mòduls de llistons de fusta de pi de Flandes tractada a l'autoclau, per garantir el drenatge de l'aigua a través de les juntes entre llistons. Els mòduls es lliguen entre si i amb l'estructura per garantir la planitud de la superfície i facilitar el desplaçament dels usuaris amb mobilitat reduïda i evitar desnivells entre els diferents mòduls que conformen la plataforma.

A la part superior la pèrgola d'ombreig es col·loca l'element que proporciona l'ombra: un panell de vímet natural tractat a l'autoclau, que ofereix una ombra densa i fresca per als banyistes. Així, aquesta estructura no és només pràctica i funcional, sinó que també és estèticament atractiva i proporciona un ambient relaxant i agradable a les platges.

El sistema és fàcilment desmuntable, de manera que els elements es poden traslladar a un magatzem municipal al final de la temporada de bany i reutilitzar en altres ubicacions.

EQUIP EXTERN: BAC Pèrgola d’ombreig AMB

Aquestes pèrgoles permeten als usuaris amb discapacitat disposar d’una zona d’ombra i terreny pla, sense inclinacions. Són plataformes modulars de 25 m2, amb fusta, estructura d’acer i sostre de vímet, que proporcionen una ombra densa i fresca a les persones amb discapacitat que hagin d’esperar el servei d’ajuda al bany. Completen els accessos adaptats que ja compten amb passeres d’ample especial.

","2024-01-18T11:12:36.521Z" "63456c4bfea76f287cac1ae0","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/zona-esportiva-ricard-ginebreda-fase-3/10470243/11656","Espai públic","Molins de Rei","Roger Méndez (AMB)","Roger Méndez (AMB)
Direcció d'execució: Maria Sánchez, Mònica Mauricio (AMB)","","false","","3.435.397 €
154.267€ (equipament)","Sanjose Constructora
Certis
Gruas Constructora","

A la tercera i darrera fase del projecte es dota la zona esportiva amb una sala per a la pràctica de gimnàstica rítmica, un vestidor i una sala per a entitats, així com una zona per a la pràctica d'escalada.

Es completa la grada del camp de futbol i s'executa una àrea d'aparcament exterior.

","ca_ES","

2.187 m² 

2.391 m² (urbanització)

","Equipaments Esportius","10470243","Territori","Zona esportiva Ricard Ginebreda fase 3","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/16581727/_06A9323-CMYK+%282%29.jpg/af5f46f5-746f-5565-31e5-43d3948ed4d4?t=1710333134621","false","","","","Foto: Marcela Grassi","","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/10459521/_06A1909-CMYK.jpg/65868950-c9d9-44a8-a6c8-a3a9d0d26080?t=1710333134621","true","","","Imatge general de la sala per a la pràctica de la gimnàstica rítmica","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/16581727/1+%285%29.jpg/347751bf-dafa-90a0-fda2-b24afba9e9d3?t=1710333134621","true","","","Imatge general de la sala per a la pràctica de la gimnàstica rítmica","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/10459521/_06A9098-CMYK.jpg/f571f513-fed6-4894-be23-ef4022810b50?t=1710333134621","true","","","Imatge general de la sala per a la pràctica de la gimnàstica rítmica","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/10459521/_06A9167-CMYK.jpg/130c1c1d-beb3-4d0a-ba05-6b3ee714da37?t=1710333134621","true","","","Imatge general de la sala per a la pràctica de la gimnàstica rítmica","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/10459521/_06A9176-CMYK.jpg/97925652-cdc2-466e-a785-524d74cd1559?t=1710333134621","true","","","Imatge general de la sala per a la pràctica de la gimnàstica rítmica","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/16581727/2+%283%29.jpg/f0560374-1cff-fd16-8650-43ebf86e7601?t=1710333134621","true","","","Imatge general de la sala per a la pràctica de la gimnàstica rítmica","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/10459521/_06A9237-CMYK.jpg/f311807d-2df3-4c6b-846b-38237c066cea?t=1710333134621","true","","","Imatge de detall de la sala per a la pràctica de la gimnàstica rítmica","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/10459521/_06A9362-CMYK.jpg/1a0e0777-0734-4b56-8fb3-b4e968517936?t=1710333134621","true","","","Imatge dels vestuaris","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/10459521/_06A9370-CMYK.jpg/b14da65d-531e-4ccb-95c7-fb3cb492a15d?t=1710333134621","true","","","Imatge del rocòdrom","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/16581727/3+%282%29.jpg/e63ddad7-4524-5d40-3b5a-84b7b3773151?t=1710333134621","false","","","","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/10459521/_06A9417-CMYK.jpg/2d0cdbc0-3e0f-40d9-af0c-8bcaaef08bfb?t=1710333134621","true","","","Imatge general del camp de futbol","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/10459521/_06A9426-CMYK.jpg/ebf1e8aa-3930-4f4b-97ce-c8dfe3aac782?t=1710333134621","true","","","Imatge general del camp de futbol","","Foto: Marcela Grassi","","

Aquest nou equipament inclou les instal·lacions de futbol existents i d'altres per a la pràctica d'halterofília, judo, escalada i gimnàstica rítmica. Es busca l'optimització de recursos en la gestió, en el consum energètic i en el manteniment del centre. El projecte potencia el vessant social i fa èmfasi en les relacions veïnals per a la millora de l'entorn.

","

AMB

Ajuntament de Molins de Rei

","","","","","","","","","","","","2.0188441","41.405087","EQUIP AMB: Aïda Artiz, Susana Casino, Marta Juanola, Arnau Marimón, Cristina Pedreira, Gisela Traby
EQUIP EXTERN: Eletresjota, INTEC Gestión Integral de Proyectos, Peris+Toral Arquitectes, Tectram Enginyers","http://www.amb.cat/documents/11656/16581727/_06A9323-CMYK+%282%29.jpg/af5f46f5-746f-5565-31e5-43d3948ed4d4?t=1710333134621","","Foto: Marcela Grassi","Foto: Marcela Grassi","true","","Realitzat","","","","2017-01-01T00:00:00.000Z","","","2020-11-02T00:00:00.000Z","Molins de Rei Roger Méndez (AMB)
Direcció d'execució: Maria Sánchez, Mònica Mauricio (AMB) Roger Méndez (AMB) Sanjose Constructora
Certis
Gruas Constructora

A la tercera i darrera fase del projecte es dota la zona esportiva amb una sala per a la pràctica de gimnàstica rítmica, un vestidor i una sala per a entitats, així com una zona per a la pràctica d'escalada.

Es completa la grada del camp de futbol i s'executa una àrea d'aparcament exterior.

EQUIP AMB: Aïda Artiz, Susana Casino, Marta Juanola, Arnau Marimón, Cristina Pedreira, Gisela Traby
EQUIP EXTERN: Eletresjota, INTEC Gestión Integral de Proyectos, Peris+Toral Arquitectes, Tectram Enginyers Zona esportiva Ricard Ginebreda fase 3

Aquest nou equipament inclou les instal·lacions de futbol existents i d'altres per a la pràctica d'halterofília, judo, escalada i gimnàstica rítmica. Es busca l'optimització de recursos en la gestió, en el consum energètic i en el manteniment del centre. El projecte potencia el vessant social i fa èmfasi en les relacions veïnals per a la millora de l'entorn.

","2024-03-13T12:28:47.698Z" "65366537ae25c2686b20a3df","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/accessibilitat-al-carrer-de-betica/16103728/11656","territori.espai_public","Badia del Vallès","Carles Enrich (Carles Enrich Studio)","Carles Enrich (Carles Enrich Studio)","","false","","354.990 €","Voracys","

Badia del Vallès està constituïda per diversos conjunts d’habitatges de principis dels anys seixanta que es van implantar al territori ocupant les terrasses de la topografia. Des de la finalització del projecte, es van detectar una seguit de deficiències a les instal·lacions i a la infraestructura, així com problemes d’accessibilitat a causa dels desnivells topogràfics.  

A la trobada entre el carrer de Bètica i l’avinguda de la Mediterrània hi ha un desnivell de 8,50 m. La rampa preexistent, amb un pendent excessiu, no complia els requisits d’accessibilitat necessaris per garantir la relació entre els habitatges de la cota inferior i els equipaments del carrer de Bètica, com el mercat o les escoles.  

Per evitar l’exclusió social d’una població majoritàriament d’edat avançada, es construeix un ascensor en un punt estratègic que en facilita la visibilitat i redueixi les distàncies dels desplaçaments, a més de millorar l’accessibilitat. Els dos nivells topogràfics també es comuniquen mitjançant una escala formada per graons de formigó prefabricat, disposa tangencialment a la passarel·la i seguint el traçat de les escales originals. 

L'abast de la proposta s'estén a l'espai intersticial entre edificis. En tractar-se d’un espai de pendent pronunciat, es generaven problemes d’acumulació d’aigua agreujats per la falta de drenatge, que provocava que quedés inundat després de les pluges i impedia que els veïns el poguessin utilitzar. El projecte reconsidera aquest espai entre els edificis i hi preveu una àrea de jocs infantils amb paviment drenant i un perímetre permeable. Els límits es resolen amb murets de?gabions?que limiten l'àrea de jocs i serveixen com a bancs, i generen així zones de trobada. 


 

","ca_ES","

1.000 m2

","Ponts i passeres","16103728","Territori","Accessibilitat al carrer de Bètica","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP_6220-Pano.jpeg/dd3bdcc7-0f29-eb06-fff9-8c35fa3051c3?t=1703232016284","false","","","Imatge de la passarel·la i l'ascensor","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1+%2813%29.jpg/7e80846e-8fc8-bd68-9cda-04bbb5b962e1?t=1703232016284","false","","","Imatge de diferents punts de vista de l'ascensor i la passarel·la","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/3+%285%29.jpg/dda27da3-bdce-7bf1-17d4-3f350e93deb9?t=1703232016284","false","","","Imatge de les escales del projecte","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP_6517-Pano.jpeg/87a7a020-9baf-20f7-3a38-85909d8d4bb5?t=1703232016284","false","","","Imatge de la passarel·la vista des de d'alt","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP_6331-Pano.jpeg/31adc4df-4ea9-74f3-f811-525087360ed3?t=1703232016284","false","","","Imatge en conjunt de la passarel·la, l'ascensor i la plaça","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP_6250-Pano.jpeg/9c87ccbb-b3f1-fa37-bb2b-51898cc8efe9?t=1703232016284","false","","","Imatge en conjunt de la passarel·la i l'ascensor","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP_6434-Pano.jpeg/427a0842-6ee1-f803-f4a3-b167fcfbbb29?t=1703232016284","false","","","Imatge de la plaça","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP_6453-Pano.jpeg/0695f44d-59d9-9d3e-e13d-a0e02693c2cd?t=1703232016284","false","","","Imatge de la plaça","","Foto: Adrià Goula","","

El carrer Bètica es connecta amb l’avinguda de la Mediterrània mitjançant un ascensor urbà i unes escales, situades estratègicament per facilitar-ne la visibilitat i reduir distàncies per als vianants. L’ascensor, amb una estructura tubular lleugera, s’integra en el paisatge urbà respectant els arbres existents, i l’espai públic es dissenya per evitar l’acumulació d’aigua, gràcies a un paviment permeable.

","

AMB

Ajuntament de Badia del Vallès

 

","","","","","","","","","","","","2.111911","41.507053","EQUIP CARLES ENRICH: Anna de Castro, Joan Martí
EQUIP EXTERN: Brufau Cusó, MA+SA arquitectura, TRAM","http://www.amb.cat/documents/11656/0/AGP_6220-Pano.jpeg/dd3bdcc7-0f29-eb06-fff9-8c35fa3051c3?t=1703232016284","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","false","Imatge de la passarel·la i l'ascensor","Realitzat","","","","2017-01-01T00:00:00.000Z","","","2019-01-01T00:00:00.000Z","Badia del Vallès Carles Enrich (Carles Enrich Studio) Carles Enrich (Carles Enrich Studio) Voracys

Badia del Vallès està constituïda per diversos conjunts d’habitatges de principis dels anys seixanta que es van implantar al territori ocupant les terrasses de la topografia. Des de la finalització del projecte, es van detectar una seguit de deficiències a les instal·lacions i a la infraestructura, així com problemes d’accessibilitat a causa dels desnivells topogràfics.  

A la trobada entre el carrer de Bètica i l’avinguda de la Mediterrània hi ha un desnivell de 8,50 m. La rampa preexistent, amb un pendent excessiu, no complia els requisits d’accessibilitat necessaris per garantir la relació entre els habitatges de la cota inferior i els equipaments del carrer de Bètica, com el mercat o les escoles.  

Per evitar l’exclusió social d’una població majoritàriament d’edat avançada, es construeix un ascensor en un punt estratègic que en facilita la visibilitat i redueixi les distàncies dels desplaçaments, a més de millorar l’accessibilitat. Els dos nivells topogràfics també es comuniquen mitjançant una escala formada per graons de formigó prefabricat, disposa tangencialment a la passarel·la i seguint el traçat de les escales originals. 

L'abast de la proposta s'estén a l'espai intersticial entre edificis. En tractar-se d’un espai de pendent pronunciat, es generaven problemes d’acumulació d’aigua agreujats per la falta de drenatge, que provocava que quedés inundat després de les pluges i impedia que els veïns el poguessin utilitzar. El projecte reconsidera aquest espai entre els edificis i hi preveu una àrea de jocs infantils amb paviment drenant i un perímetre permeable. Els límits es resolen amb murets de?gabions?que limiten l'àrea de jocs i serveixen com a bancs, i generen així zones de trobada. 


 

EQUIP CARLES ENRICH: Anna de Castro, Joan Martí
EQUIP EXTERN: Brufau Cusó, MA+SA arquitectura, TRAM Accessibilitat al carrer de Bètica

El carrer Bètica es connecta amb l’avinguda de la Mediterrània mitjançant un ascensor urbà i unes escales, situades estratègicament per facilitar-ne la visibilitat i reduir distàncies per als vianants. L’ascensor, amb una estructura tubular lleugera, s’integra en el paisatge urbà respectant els arbres existents, i l’espai públic es dissenya per evitar l’acumulació d’aigua, gràcies a un paviment permeable.

","2023-12-22T07:57:42.103Z" "65367b16ae25c2686b20a3e8","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/aparcament-a-l-illa-del-cementiri/16105256/11656","territori.espai_public","Santa Coloma de Cervelló","Isidre Santacreu, Sandra Moliner (Santacreu-Moliner)","Joan Castellví, Laura Gálvez (AMB)","","false","","298.154€","Civilstone","

El cementiri de Santa Coloma de Cervelló se situa a l’entrada principal de la localitat. Al costat hi ha una bossa d’aparcament en una esplanada, que és l’objecte de la present intervenció. Aquest aparcament serveix principalment per a l’estacionament de veïns, per accedir al CAP proper o per anar a comprar als comerços del centre, motiu pel qual compta amb un ús intensiu i rotatori de més de cent vehicles.

Les condicions prèvies de l’aparcament són deficients. És un descampat de terra que amb prou feines serveix d’aparcament: té les places pautades per l’arbrat, en un pla fortament inclinat que pateix per l’escolament de l'aigua de pluja, que forma nombrosos reguerots. És per això que l’Ajuntament sol·licita una adequació provisional d’aquest àmbit, amb l’encàrrec afegit de contenir la pressió dels cotxes per estacionar més enllà dels límits de l’aparcament.

És una intervenció provisional –en el futur aquest terreny es destinarà a acollir equipaments– i implica una economia de mitjans encara més punyent que la dels projectes corrents. La proposta s’estructura acceptant, les pautes definides per l’arbrat existent. El següent pas és limitar el pendent mitjançant unes feixes paral·leles que tallen l’escolament. Aquests talls permeten suavitzar les plataformes i alhora interceptar les aigües. Les feixes, es materialitzen en unes jardineres d’acer Corten reblertes de graves drenants, que retornen l’aigua d’escolament al nivell freàtic. Estan enrasades al terreny pel límit superior i fan visible el desnivell, de manera que s’obtenen dues imatges gairebé oposades si es mira l’aparcament cap amunt o cap avall.
La zona de rodament la fem amb asfalt negre, i per l’estacionament  triem un paviment amb llambordes de junta oberta on hi pot créixer el verd.

Es defineixen uns passos lineals per a vianants, que s’interposaran entre l’asfalt i el paviment de junta verda. Són uns passadissos (enrasats al paviment envoltant) de formigó blanc. Aquestes bandes s’estenen més enllà de l’aparcament per connectar-lo amb l’espai verd envoltant.

","ca_ES","

3.896 m2

 

","Equipaments Polivalents i altres","16105256","Territori","Aparcament a l'illa del cementiri","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/0/JGC-191203_0088+%281%29.jpeg/3d6a8f68-0515-50f9-7f6c-9b27031354f7?t=1703232576983","false","","","Imatge dels arbres i paviment del cementiri","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/0/JGC-191203_0097.jpeg/b9d1e712-f549-a761-80d4-6fdc666c3fff?t=1703232576983","false","","","Imatge aérea del projecte","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/0/JGC-191203_0105.jpeg/23214c91-c1f5-9b4c-6b4f-a653ec2c0892?t=1703232576983","false","","","Imatge aérea del projecte","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/0/JGC-191203_06064.jpeg/0cfb0fe1-e596-b65f-38d6-2adb6ae027d2?t=1703232576983","false","","","Imatge d'una vista a peu de carrer del projecte","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/0/JGC-191203_06071.jpeg/50a6a945-2c9b-4265-314b-f57466633398?t=1703232576983","false","","","Imatge d'una vista a peu de carrer del projecte","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/0/JGC-191203_0092.jpeg/f96cbd84-be09-d31a-af4a-2cb353ae13af?t=1703232576983","false","","","Imatge en planta del projecte","","Foto: Joan Guillamat","","

La combinació de paviments, la vegetació i la forma del recorregut perimetral faciliten la integració del projecte amb l'entorn. Les jardineres longitudinals d’acer corten, que es troben en mig de cada dues franges d’aparcament, permeten suavitzar el desnivell del terreny.

","

AMB

Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

","","","","","","","","","","","","2.0164154","41.368908","EQUIP AMB: Jordi Bardolet
EQUIPS SANTACREU-MOLINER: Víctor Navarro, Albert Rabaza EQUIP EXTERN: Eva Blanco","http://www.amb.cat/documents/11656/0/JGC-191203_0088.jpeg/8cf0975f-cbab-614c-f75a-7c8bf46db703?t=1703232576983","","Foto: Joan Guillamat","Foto: Joan Guillamat","false","Imatge dels arbres i paviment del cementiri","Realitzat","","","","2018-01-01T00:00:00.000Z","","","2019-01-01T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Cervelló Joan Castellví, Laura Gálvez (AMB) Isidre Santacreu, Sandra Moliner (Santacreu-Moliner) Civilstone

El cementiri de Santa Coloma de Cervelló se situa a l’entrada principal de la localitat. Al costat hi ha una bossa d’aparcament en una esplanada, que és l’objecte de la present intervenció. Aquest aparcament serveix principalment per a l’estacionament de veïns, per accedir al CAP proper o per anar a comprar als comerços del centre, motiu pel qual compta amb un ús intensiu i rotatori de més de cent vehicles.

Les condicions prèvies de l’aparcament són deficients. És un descampat de terra que amb prou feines serveix d’aparcament: té les places pautades per l’arbrat, en un pla fortament inclinat que pateix per l’escolament de l'aigua de pluja, que forma nombrosos reguerots. És per això que l’Ajuntament sol·licita una adequació provisional d’aquest àmbit, amb l’encàrrec afegit de contenir la pressió dels cotxes per estacionar més enllà dels límits de l’aparcament.

És una intervenció provisional –en el futur aquest terreny es destinarà a acollir equipaments– i implica una economia de mitjans encara més punyent que la dels projectes corrents. La proposta s’estructura acceptant, les pautes definides per l’arbrat existent. El següent pas és limitar el pendent mitjançant unes feixes paral·leles que tallen l’escolament. Aquests talls permeten suavitzar les plataformes i alhora interceptar les aigües. Les feixes, es materialitzen en unes jardineres d’acer Corten reblertes de graves drenants, que retornen l’aigua d’escolament al nivell freàtic. Estan enrasades al terreny pel límit superior i fan visible el desnivell, de manera que s’obtenen dues imatges gairebé oposades si es mira l’aparcament cap amunt o cap avall.
La zona de rodament la fem amb asfalt negre, i per l’estacionament  triem un paviment amb llambordes de junta oberta on hi pot créixer el verd.

Es defineixen uns passos lineals per a vianants, que s’interposaran entre l’asfalt i el paviment de junta verda. Són uns passadissos (enrasats al paviment envoltant) de formigó blanc. Aquestes bandes s’estenen més enllà de l’aparcament per connectar-lo amb l’espai verd envoltant.

EQUIP AMB: Jordi Bardolet
EQUIPS SANTACREU-MOLINER: Víctor Navarro, Albert Rabaza EQUIP EXTERN: Eva Blanco Aparcament a l'illa del cementiri

La combinació de paviments, la vegetació i la forma del recorregut perimetral faciliten la integració del projecte amb l'entorn. Les jardineres longitudinals d’acer corten, que es troben en mig de cada dues franges d’aparcament, permeten suavitzar el desnivell del terreny.

","2023-12-22T08:07:02.672Z" "653b9c5fae25c2686b20a599","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/biblioteca-ca-l-altisent/16152922/11656","territori.espai_public","Sant Climent de Llobregat","Ramiro Chiriotti, Màrius Quintana (Col·lectiu Brusi)","Ramiro Chiriotti, Màrius Quintana (Col·lectiu Brusi)","","false","","1.534.850 €","Rehacsa","

El projecte conserva el volum principal de l’edificació de principis del segle XX, de poc valor patrimonial però sí sentimental i de referència per a Sant Climent. La proposta allibera l’edificació dels cossos annexos existents per tal de conservar l’essència de l’edifici: un cos principal compost de planta baixa amb arcades en façana, planta pis i una torre que fa que l’edifici s’identifiqui des de la distància.

La proposta revalora la construcció existent i mostra les diferents fases de construcció, decapant el revestiment exterior i fent aparèixer les textures de les tècniques constructives emprades en les diferents fases i ampliacions. Sobre la façana, on s’hi percep maçoneria de pedra, fang i obra ceràmica, es duu a terme un tractament de pintura homogeni que dona unitat al conjunt i integra tots els elements constructius i decoratius originals: motllures, cornises, cantoneres i baranes.
La biblioteca distribueix els diferents espai a la planta baixa i planta primera. El sòcol envidrat d’una sola planta abraça l’edificació i s’embolcalla amb una façana de lames ceràmiques que transmeten neutralitat i serenor envers l’arquitectura existent.

","ca_ES","

893 m2

","Equipaments Culturals","16152922","Territori","Biblioteca Ca l'Altisent","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587182/AGP1499_0339+%281%29.jpg/dd52d011-4ba5-4b93-7397-2136285251f9?t=1705649922794","false","","","Vista general exterior de l'equipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587182/AGP1499_0349-Pano+%281%29.jpg/6948f218-4051-6bfc-8db7-2d5edee288eb?t=1705649922794","false","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587182/AGP1499_0387-Pano.jpg/68185658-e4db-8894-f089-93ee1776b893?t=1705649922794","false","","","Façana de l'edifici","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587182/AGP1499_1000-Pano+%281%29.jpg/adba0fe6-f8a9-4c6d-d58a-362d48b90136?t=1705649922794","false","","","Vista a prop de la façana","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587182/AGP1499_1026-Pano.jpg/84db2690-7502-7cb4-65f9-42a6ae3bc060?t=1705649922794","false","","","Entrada de l'equipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587182/AGP1499_1065.jpg/f4457fbb-dc67-abab-fe28-65527dacbf2a?t=1705649922794","false","","","Vista general de l'edifici","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587182/AGP1499_0447.jpg/639baa36-b461-1114-8f52-cbc725215efd?t=1705649922794","false","","","Zona de terrassa de l'edifici","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587182/AGP1499_0463-Pano.jpg/6e6360f9-9403-c096-4ad4-c38d10adf44d?t=1705649922794","false","","","Interior de l'equipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587182/AGP1499_0475.jpg/387c0bf7-0bd7-0669-2405-4893de26c0b6?t=1705649922794","false","","","Interior de l'equipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587182/AGP1499_0479-Pano.jpg/3638633b-080e-8b4f-a460-6a531d550ed2?t=1705649922794","false","","","Interior de l'equipament","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587182/AGP1499_0765-Pano.jpg/1c42076b-592e-c098-18cc-6ce7fbf3ce62?t=1705649922794","false","","","Zona de butaques de l'edifici","","Foto: Adrià Goula","","

Aquest edifici de principis del segle XX, que s’utilitzava com a segona residència, s’està rehabilitant per reconvertir-se en una biblioteca municipal. A més, s’ha ampliat amb un nou volum en planta baixa, ubicat entre l’edifici i el mur de contenció, que redueix l’impacte visual sobre l’edificació existent.

","

l'AMB

Ajuntament de Sant Climent de Llobregat 

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","1.9956667","41.33718","EQUIP EXTERN: Bernúz Fernández Arquitectes, Oriol Vidal Ingenieria, Àngela Vidal Gardella","http://www.amb.cat/documents/11656/16587182/AGP1499_0339+%281%29.jpg/dd52d011-4ba5-4b93-7397-2136285251f9?t=1705649922794","Foto: Adrià Goula","","Foto: Adrià Goula","false","Vista general exterior de l'equipament","Realitzat","","","","2018-03-01T00:00:00.000Z","","","2022-10-22T00:00:00.000Z","Sant Climent de Llobregat Ramiro Chiriotti, Màrius Quintana (Col·lectiu Brusi) Ramiro Chiriotti, Màrius Quintana (Col·lectiu Brusi) Rehacsa

El projecte conserva el volum principal de l’edificació de principis del segle XX, de poc valor patrimonial però sí sentimental i de referència per a Sant Climent. La proposta allibera l’edificació dels cossos annexos existents per tal de conservar l’essència de l’edifici: un cos principal compost de planta baixa amb arcades en façana, planta pis i una torre que fa que l’edifici s’identifiqui des de la distància.

La proposta revalora la construcció existent i mostra les diferents fases de construcció, decapant el revestiment exterior i fent aparèixer les textures de les tècniques constructives emprades en les diferents fases i ampliacions. Sobre la façana, on s’hi percep maçoneria de pedra, fang i obra ceràmica, es duu a terme un tractament de pintura homogeni que dona unitat al conjunt i integra tots els elements constructius i decoratius originals: motllures, cornises, cantoneres i baranes.
La biblioteca distribueix els diferents espai a la planta baixa i planta primera. El sòcol envidrat d’una sola planta abraça l’edificació i s’embolcalla amb una façana de lames ceràmiques que transmeten neutralitat i serenor envers l’arquitectura existent.

EQUIP EXTERN: Bernúz Fernández Arquitectes, Oriol Vidal Ingenieria, Àngela Vidal Gardella Biblioteca Ca l'Altisent

Aquest edifici de principis del segle XX, que s’utilitzava com a segona residència, s’està rehabilitant per reconvertir-se en una biblioteca municipal. A més, s’ha ampliat amb un nou volum en planta baixa, ubicat entre l’edifici i el mur de contenció, que redueix l’impacte visual sobre l’edificació existent.

","2024-01-19T07:35:50.626Z" "64c25dbe0daee2663a67e075","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/avinguda-de-cerdanyola/15638104/11656","Espai públic","Sant Cugat del Vallès","Antonio Montes (AMB)
Lola Simón, Maria Blanco (SBS Simón i Blanco)","BT Arquitectes","","false","","1.275.433 €","Voracys","

El darrer tram de l’avinguda Cerdanyola, que travessa la zona d’eixample propera al Monestir de Sant Cugat, forma part del gran eix comercial i cívic que creua el nucli antic del municipi. L’eix està format pels carrers de Valldoreix, Santa Maria, Santiago Rusiñol i de la Torre i passa per la plaça d’Octavià i el conjunt del Monestir, malgrat la interrupció que genera l’avinguda Francesc Macià, molt concorreguda pels vehicles.

La transformació d'aquest tram de l'avinguda de Cerdanyola proposa modificar totalment la secció del carrer i convertir-lo en plataforma única amb prioritat pels vianants, amb una nova disposició de l'arbrat i del mobiliari urbà. El procés de pacificació de l'àmbit, on es desenvolupa una gran activitat comercial que es pretén conservar, ja s’havia començat resolent els encreuaments amb plataformes elevades. La intervenció al llarg de l’avinguda Cerdanyola reforça aquesta conversió cap a una àrea urbana preferent per als vianants i on la circulació dels vehicles té una presència residual.

El paviment del carrer, de 16 m d'amplada, és el mateix que s'ha utilitzat en la remodelació del nucli antic: neutre amb l’edificació i de molt bona qualitat. I s’organitza en diverses franges que ordenen els diferents usos: es defineix una franja de circulació a peu a tocar dels edificis, que té continuïtat també als creuaments i ajuda a disminuir la velocitat dels vehicles que travessen; un pas de circulació només per als vehicles autoritzats, i una franja amb espais d’estada i parterres amb arbres i plantes arbustives a la banda més assolellada.

L'obra es planteja per fases, de forma que s’executen els canvis de manera ordenada i adaptada, minimitzant les molèsties i optimitzant els resultats. En aquesta primera fase s’aborda la cruïlla entre el carrer de Montserrat i el pesatge de. la Torre Alta. Un cop finalitzada la transformació integral, l’avinguda Cerdanyola serà un eix cívic, més agradable, més atractiu i molt més funcional no només per al conjunt dels residents sinó també pels visitants que vulguin passejar per Sant Cugat i descobrir el seu ric teixit comercial. 


 

","ca_ES","

3.450 m2

 

","Carrers i places","15638104","Territori","Avinguda de Cerdanyola","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/16587042/06_AMB_AV_Cerdanyola.jpeg/369d43a7-e163-b625-a0ed-0d2f7771725e?t=1708690426648","false","","","Imatge de la vista general de l'avinguda","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/16587042/10_AMB_AV_Cerdanyola.jpeg/885695af-0b10-06db-3964-a0b62ca5d788?t=1708690426648","false","","","Imatge de la vista general de l'avinguda","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/16587042/03_AMB_AV_Cerdanyola.jpeg/6ac3266a-0f11-30e4-c914-5f068f6251c0?t=1708690426648","false","","","Imatge de la vista general de l'avinguda","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/16587042/16_AMB_AV_Cerdanyola.jpeg/eb782996-ee06-87c8-c605-eb76476e4006?t=1708690426648","false","","","Imatge de l'arbrat de l'avinguda","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/16587042/23_AMB_AV_Cerdanyola_sc.jpeg/027f3643-344a-d7c3-9cee-6d89d8903806?t=1708690426648","false","","","Imatge de la vista general de l'avinguda","","Foto: Jon Arruti","","

Es reurbanitza el carrer per potenciar un eix cívic per a vianants que doni continuïtat als usos comercials del nucli antic. Se suprimeixen la circulació i l’aparcament de vehicles, s’unifica el paviment a un únic nivell i s’incorpora una franja amb espais d’estada i zones enjardinades.

","

AMB

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

","","","","","","","","","","","","2.0945623","41.47493","EQUIP AMB: Natalia Castaños","http://www.amb.cat/documents/11656/16587042/06_AMB_AV_Cerdanyola.jpeg/369d43a7-e163-b625-a0ed-0d2f7771725e?t=1708690426648","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","false","Imatge de la vista general de l'avinguda","Realitzat","","","","2018-02-02T00:00:00.000Z","","","2020-12-01T00:00:00.000Z","Sant Cugat del Vallès BT Arquitectes Antonio Montes (AMB)
Lola Simón, Maria Blanco (SBS Simón i Blanco) Voracys

El darrer tram de l’avinguda Cerdanyola, que travessa la zona d’eixample propera al Monestir de Sant Cugat, forma part del gran eix comercial i cívic que creua el nucli antic del municipi. L’eix està format pels carrers de Valldoreix, Santa Maria, Santiago Rusiñol i de la Torre i passa per la plaça d’Octavià i el conjunt del Monestir, malgrat la interrupció que genera l’avinguda Francesc Macià, molt concorreguda pels vehicles.

La transformació d'aquest tram de l'avinguda de Cerdanyola proposa modificar totalment la secció del carrer i convertir-lo en plataforma única amb prioritat pels vianants, amb una nova disposició de l'arbrat i del mobiliari urbà. El procés de pacificació de l'àmbit, on es desenvolupa una gran activitat comercial que es pretén conservar, ja s’havia començat resolent els encreuaments amb plataformes elevades. La intervenció al llarg de l’avinguda Cerdanyola reforça aquesta conversió cap a una àrea urbana preferent per als vianants i on la circulació dels vehicles té una presència residual.

El paviment del carrer, de 16 m d'amplada, és el mateix que s'ha utilitzat en la remodelació del nucli antic: neutre amb l’edificació i de molt bona qualitat. I s’organitza en diverses franges que ordenen els diferents usos: es defineix una franja de circulació a peu a tocar dels edificis, que té continuïtat també als creuaments i ajuda a disminuir la velocitat dels vehicles que travessen; un pas de circulació només per als vehicles autoritzats, i una franja amb espais d’estada i parterres amb arbres i plantes arbustives a la banda més assolellada.

L'obra es planteja per fases, de forma que s’executen els canvis de manera ordenada i adaptada, minimitzant les molèsties i optimitzant els resultats. En aquesta primera fase s’aborda la cruïlla entre el carrer de Montserrat i el pesatge de. la Torre Alta. Un cop finalitzada la transformació integral, l’avinguda Cerdanyola serà un eix cívic, més agradable, més atractiu i molt més funcional no només per al conjunt dels residents sinó també pels visitants que vulguin passejar per Sant Cugat i descobrir el seu ric teixit comercial. 


 

EQUIP AMB: Natalia Castaños Avinguda de Cerdanyola

Es reurbanitza el carrer per potenciar un eix cívic per a vianants que doni continuïtat als usos comercials del nucli antic. Se suprimeixen la circulació i l’aparcament de vehicles, s’unifica el paviment a un únic nivell i s’incorpora una franja amb espais d’estada i zones enjardinades.

","2024-02-23T12:10:31.938Z" "63456c4bfea76f287cac1b37","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/centre-civic-de-la-guardia/13380691/11656","Espai públic","Sant Vicenç dels Horts","Blanca Noguera (AMB)","Blanca Noguera (AMB)
Direcció d'execució: Mònica Mauricio (AMB)","","false","","1.362.633 € (urbanització)
58.280 € (equipament)","CPM Construcciones, Pintura y Mantenimiento","

El centre cívic se situa a la plaça de la Pau del barri de la Guàrdia de Sant Vicenç dels Horts, una plaça amb una zona de parc i una pista esportiva de formigó, tot en un estat força precari. El projecte proposa la construcció de l’edifici a la part central de la plaça i endreça l’espai públic del voltant. 

L’edifici es planteja en dos cossos amb una entrada de llum al mig, amb la zona d’aulari a la part frontal per gaudir del parc i una part posterior amb la sala polivalent i els usos més privats del centre cívic. Des d’un punt de vista compositiu, aquesta distribució es tradueix en una façana nord més cega amb obertures acotades, que resol el desnivell del solar i recull els espais de servei, els testers, on es preveuen els accessos, i la façana sud que dóna al parc, amb molta més transparència i permeabilitat.
La nova urbanització preveu l’arranjament de la zona de parc davant de la façana principal i l’adequació de la pista esportiva existent.

La voluntat de mimetitzar l’edifici amb l'entorn i la necessitat d'optimitzar els costos condicionen la proposta constructiva i la tria de materials. La estructura es resol pilars metàl·lics, bigues i forjats de fusta laminada i les façanes amb formigó in situ o bloc de formigó vist amb amb fusteries d’alumini i lamel·les de fusta a la façana de l’accés. A l’interior s’ofereix una imatge molt franca dels elements constructius s’eviten els elements revestiments i es deixen les instal·lacions vistes.

A l’espai exterior de davant de l’edifici es millora l’accessibilitat i es resolen els desnivells tot preservant l’arbrat existents i s’hi incorpora mobiliari i enllumenat. 

Així, es transforma un espai públic que abans era totalment residual en un nou parc que dona accés a un equipament que, amb una escala entre domèstica i pública, es converteix en espai de referència per la vida col·lectiva del barri.  

","ca_ES","

557 m2

2.492 m2 (urbanització)

","Equipaments Culturals","13380691","Territori","Centre cívic de la Guàrdia","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13380101/SG2104_1511_principal/b494f994-11a0-49c9-a629-ac4de310be21?t=1708953780470","false","","","Entrada del centre cívic","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13380101/SG2104_1774/2b0df987-c39c-449e-8baf-35fe905f4fdc?t=1708953780470","true","","","Escales i lames de l'equipament","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13380101/SG2104_1692-2/d044a7b8-29b8-4fea-8cbc-06d3d0627f7e?t=1708953780470","true","","","Vista d'una de les façanes de l'equipament","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13380101/SG2104_1698/b206f16b-e105-4f7d-99d6-f0cde6b584e7?t=1708953780470","true","","","Vista general de l'equipament per la cantonada","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13380101/SG2104_1409/8938a418-1664-4a31-944e-5356534b36df?t=1708953780470","true","","","Vista interior de l'equipament","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13380101/SG2104_1557/fb9d2805-45ba-4f51-b106-b859aafeac5f?t=1708953780470","true","","","Vista interior d'una de les sales de l'equipament","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13380101/SG2104_8641-digital/a81959e4-1893-4196-b8c4-3498c7b08c2e?t=1708953780470","true","","","Vista de la doble altura de l'equipament","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13380101/SG2104_1730/be09d410-3bab-4792-94ba-b59cf891257a?t=1708953780470","true","","","Vista d'una de les façanes amb l'arbrat","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","http://www.amb.cat/documents/11656/13380101/SG2104_1741/221a2117-6335-4ad0-bd29-249d0c3a1c9e?t=1708953780470","true","","","Vista de la façana sense lames","","Foto: Simón García","","

El nou centre cívic es construeix al mig de la plaça per generar-hi un espai públic al voltant. L’edifici es divideix en dos cossos, que creen una entrada de llum en la intersecció. A la part frontal s’hi emplacen aules, des de les quals es pot gaudir del parc a través del filtre de les lamel·les de fusta.

","

AMB

Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

","","","","","","","","","","","","2.003494","41.390785","EQUIP AMB: Vera Kolina, Cati Montserrat, Albert Nogueras, Oriol Paluzie, Berta Romeo, Mar Sierra
EQUIP EXTERN: BEST Costales-Jaén, Joan Gonzalez Gou, Lucia Feu","http://www.amb.cat/documents/11656/13380101/SG2104_1511_principal/b494f994-11a0-49c9-a629-ac4de310be21?t=1708953780470","","Foto: Simón García","Foto: Simón García","true","Entrada del centre cívic","Realitzat","","","","2018-03-01T00:00:00.000Z","","","2021-03-18T00:00:00.000Z","Sant Vicenç dels Horts Blanca Noguera (AMB)
Direcció d'execució: Mònica Mauricio (AMB) Blanca Noguera (AMB) CPM Construcciones, Pintura y Mantenimiento

El centre cívic se situa a la plaça de la Pau del barri de la Guàrdia de Sant Vicenç dels Horts, una plaça amb una zona de parc i una pista esportiva de formigó, tot en un estat força precari. El projecte proposa la construcció de l’edifici a la part central de la plaça i endreça l’espai públic del voltant. 

L’edifici es planteja en dos cossos amb una entrada de llum al mig, amb la zona d’aulari a la part frontal per gaudir del parc i una part posterior amb la sala polivalent i els usos més privats del centre cívic. Des d’un punt de vista compositiu, aquesta distribució es tradueix en una façana nord més cega amb obertures acotades, que resol el desnivell del solar i recull els espais de servei, els testers, on es preveuen els accessos, i la façana sud que dóna al parc, amb molta més transparència i permeabilitat.
La nova urbanització preveu l’arranjament de la zona de parc davant de la façana principal i l’adequació de la pista esportiva existent.

La voluntat de mimetitzar l’edifici amb l'entorn i la necessitat d'optimitzar els costos condicionen la proposta constructiva i la tria de materials. La estructura es resol pilars metàl·lics, bigues i forjats de fusta laminada i les façanes amb formigó in situ o bloc de formigó vist amb amb fusteries d’alumini i lamel·les de fusta a la façana de l’accés. A l’interior s’ofereix una imatge molt franca dels elements constructius s’eviten els elements revestiments i es deixen les instal·lacions vistes.

A l’espai exterior de davant de l’edifici es millora l’accessibilitat i es resolen els desnivells tot preservant l’arbrat existents i s’hi incorpora mobiliari i enllumenat. 

Així, es transforma un espai públic que abans era totalment residual en un nou parc que dona accés a un equipament que, amb una escala entre domèstica i pública, es converteix en espai de referència per la vida col·lectiva del barri.  

EQUIP AMB: Vera Kolina, Cati Montserrat, Albert Nogueras, Oriol Paluzie, Berta Romeo, Mar Sierra
EQUIP EXTERN: BEST Costales-Jaén, Joan Gonzalez Gou, Lucia Feu Centre cívic de la Guàrdia

El nou centre cívic es construeix al mig de la plaça per generar-hi un espai públic al voltant. L’edifici es divideix en dos cossos, que creen una entrada de llum en la intersecció. A la part frontal s’hi emplacen aules, des de les quals es pot gaudir del parc a través del filtre de les lamel·les de fusta.

","2024-02-26T13:19:43.857Z" "63456c4bfea76f287cac1b19","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/connectivitat-al-barri-de-mas-rampinyo/7589920/11656","territori.espai_public","Montcada i Reixac","Ariadna Perich","Ariadna Perich","","false","","496.898 €","Constructora del Cardoner","

El projecte de millora de la connectivitat al barri de Mas Rampinyo de Montcada i Reixac resol la instal·lació de dos ascensors i respectius vestíbuls a l’actual pas subterrani que creua les vies de la línia de tren de Barcelona a Puigcerdà. Els edicles dels ascensors es plantegen com una parella de volums iguals exempts, amb un marcat caràcter escultòric.

Aquests venen definits per dues envolupants superposades, de geometries anàlogues: una primera opaca, revestida de ceràmica vidriada ondulada i plana que conté l’estructura d’entramat pròpia de l’ascensor, i una segona més lleugera i transparent, de reixa metàl·lica, que es superposa i penja de l’anterior a la vegada que guanya altura per situar-se en una millor relació d’escala amb l’espai urbà que l’envolta.

El llenguatge formal i constructiu de l’edicle també busca establir una relació més conceptual amb la tradició dels ascensors als ulls d’escala d’edificis d’habitatges del segle XIX i XX, on la caixa es tracta com un volum opac, delicat, revestit de materials nobles com la fusta o l’acer i aquestes venen envoltades per unes reixes metàl·liques amb motius decoratius amb la doble funció de protegir i deixar passar la vista i la llum. 

","ca_ES","

453 m2

","Vies i carreteres","7589920","Territori","Connectivitat al barri de Mas Rampinyo","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/12965914/ASCENSORS+MASRAMPINYO+01+Principal/6d51d3fd-d396-4f48-a220-6f2cc86dd58e?t=1704885798850","false","","","Vista general de l'ascensor","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1+%2814%29.jpg/a3772702-71a9-7bb7-31e5-11d392c2feb2?t=1704885798850","true","","","Vista general de l'ascensor","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/0/2+%2810%29.jpg/f3c36030-fad6-f7c6-4dc8-5a3a4992219b?t=1704885798850","false","","","Vista general de l'ascensor","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/12965914/ASCENSORS+MASRAMPINYO+14/87b65e22-c551-43cf-97f7-4585add4e1fe?t=1704885798850","true","","","Vista interior de l'intervenció","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/12965914/ASCENSORS+MASRAMPINYO+12/70b55bde-2ddb-4e56-8b89-c1d5e060a900?t=1704885798850","true","","","Vista interior de l'intervenció","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","http://www.amb.cat/documents/11656/12965914/ASCENSORS+MASRAMPINYO+13/ee9501cb-a155-46e4-a364-e96d3bb24a5f?t=1704885798850","true","","","Vista interior de l'intervenció","","Foto: José Hevia","","

Els dos ascensors i vestíbuls es conceben com dues parelles iguals d’elements, amb les mateixes característiques i funcions, que només varien en orientació i posició per adaptar-se als accessos i als canvis topogràfics actuals. Amb les marquesines existents esdevenen elements significatius, que ofereixen protecció i orientació al vianant en un barri separat del centre pel riu Ripoll i dividit per la línia de tren.

","

AMB

Ajuntament de Montcada i Reixac

","","","","","","","","","","","","2.1816244","41.493137","EQUIP AMB: Natalia Castaños
EQUIP EXTERN: Eletresjota, March-Rius Arquitectes Tècnics","http://www.amb.cat/documents/11656/12965914/ASCENSORS+MASRAMPINYO+01+Principal/6d51d3fd-d396-4f48-a220-6f2cc86dd58e?t=1704885798850","","Foto: José Hevia","Foto: José Hevia","true","Vista general de l'ascensor","Realitzat","","","","2017-07-01T00:00:00.000Z","","","2019-01-01T00:00:00.000Z","Montcada i Reixac Ariadna Perich Ariadna Perich Constructora del Cardoner

El projecte de millora de la connectivitat al barri de Mas Rampinyo de Montcada i Reixac resol la instal·lació de dos ascensors i respectius vestíbuls a l’actual pas subterrani que creua les vies de la línia de tren de Barcelona a Puigcerdà. Els edicles dels ascensors es plantegen com una parella de volums iguals exempts, amb un marcat caràcter escultòric.

Aquests venen definits per dues envolupants superposades, de geometries anàlogues: una primera opaca, revestida de ceràmica vidriada ondulada i plana que conté l’estructura d’entramat pròpia de l’ascensor, i una segona més lleugera i transparent, de reixa metàl·lica, que es superposa i penja de l’anterior a la vegada que guanya altura per situar-se en una millor relació d’escala amb l’espai urbà que l’envolta.

El llenguatge formal i constructiu de l’edicle també busca establir una relació més conceptual amb la tradició dels ascensors als ulls d’escala d’edificis d’habitatges del segle XIX i XX, on la caixa es tracta com un volum opac, delicat, revestit de materials nobles com la fusta o l’acer i aquestes venen envoltades per unes reixes metàl·liques amb motius decoratius amb la doble funció de protegir i deixar passar la vista i la llum. 

EQUIP AMB: Natalia Castaños
EQUIP EXTERN: Eletresjota, March-Rius Arquitectes Tècnics Connectivitat al barri de Mas Rampinyo

Els dos ascensors i vestíbuls es conceben com dues parelles iguals d’elements, amb les mateixes característiques i funcions, que només varien en orientació i posició per adaptar-se als accessos i als canvis topogràfics actuals. Amb les marquesines existents esdevenen elements significatius, que ofereixen protecció i orientació al vianant en un barri separat del centre pel riu Ripoll i dividit per la línia de tren.

","2024-01-10T11:20:32.357Z" "63456c4bfea76f287cac1a9f","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/connexio-pedalable/7589471/11656","territori.espai_public","Barcelona","Esplugues de Llobregat","Enric Batlle, Joan Roig, Iván Sánchez (Batlleiroig)","Enric Batlle, Joan Roig, Iván Sánchez (Batlleiroig)","","false","

Seleccionada, Bicycle Arquitecture Biennale 2020

Seleccionada, Mostra d'Arquitectura de Barcelona 2019

Seleccionada, Construmat 2019

Seleccionada, Premis FAD 2019 en la categoria Ciutat i Paisatge. 

 

","1.552.949 €","Rogasa
Agrotècnia del Segrià","

El projecte consisteix en la construcció d'un camí per a vianants i bicicletes que uneix l'avinguda diagonal de barcelona amb l'avinguda dels països catalans d'esplugues de llobregat, en un dels enclavaments més difícils de la xarxa viària metropolitana, l'encreuament de les infraestructures b-20 i b-23 i el bucle que formen els diferents enllaços i accessos a les dues ciutats. Un nus viari que ha significat una barrera per als vianants i les bicicletes durant seixanta anys i que aquest camí pedalable permet travessar de la manera més directa possible, amb una aposta decidida per la mobilitat tova, no motoritzada, per una ciutat biofílica: més saludable, amb menys contaminació i més accessible a les persones.

El nou passatge, amb una longitud de 880 metres, acosta els dos municipis estalviant gairebé 500 metres de recorregut, amb un traçat amb pendents suaus per a l'ús ciclista o per caminar, en un entorn renaturalitzat i enjardinat que fa de mirador sobre la ciutat. A més, el camí relliga la xarxa urbana de carrils bici i vianants amb el sistema d'espais lliures del parc de collserola, ja que connecta amb el camí de les aigües a través dels espais verds del barri de finestrelles, en un dels accessos més curts i amb pendents més suaus de la ciutat.

El nou camí pedalable, amb caràcter de via verda i una circulació pacificada, ha esdevingut un espai molt agradable i suggeridor, que evoca els camins rurals, més enllà de la ciutat i de les grans infraestructures viàries, i que serveix per a l'ús diari i l'ús recreatiu o de passeig. El camí ha transformat un espai oblidat i negat a les persones en un espai de trobada i de continuïtat urbana per a la comunitat metropolitana.

","ca_ES","

15.230 m2

","Vies i carreteres","7589471","Territori","Connexió pedalable","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Varis_Via+Ciclable+Barcelona-Esplugues.jpg/a313be74-4576-424a-a1ba-b54c05b82d1f?t=1704889784618","false","","","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-0098_159.jpg/7625d736-8501-4593-a2ce-45d47995191b?t=1704889784618","true","","","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-0186_74.jpg/7df4ef51-fba6-4362-901f-e7b806877300?t=1704889784618","true","","","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-0328_46.jpg/ef6ac5c2-b026-496d-b928-574b44e5aeb6?t=1704889784618","true","","","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-0364_88.jpg/9652f58a-9b90-41f1-aebd-7a45f5f4a84c?t=1704889784618","true","","","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-0484_12.jpg/3b89b03b-4669-4f0c-ab7a-79a3d6f3fd99?t=1704889784618","true","","","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-0621_27.jpg/2928a6a4-d5f0-475d-b4a4-ea98f015c3ef?t=1704889784618","true","","","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-0714_22.jpg/b1892e4a-acfb-49bf-bc6c-6d3faf14b106?t=1704889784618","true","","","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-0724_61.jpg/59f8d9d5-ef4d-474c-b6ad-7e23986082ad?t=1704889784618","true","","","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-0869_77.jpg/56692b59-f289-4b31-af31-3004cdb7359f?t=1704889784618","true","","","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-1191_1261.jpg/7b8940e9-3b73-42d0-b1fa-a74a5e20ea6b?t=1704889784618","true","","","Vista aérea de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/0/1+%2812%29.jpg/f62e4005-f928-9bfb-9c8b-8ed664fb1b38?t=1704889784618","true","","","Vista a peu de carrer del carril bici i del peatonal","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-1634_95.jpg/0eaa9896-7470-4782-8fc4-66e3036d70db?t=1704889784618","true","","","Vista d'ocell dels diferents carrils i de la carretera","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-1746_55.jpg/f0a72ad4-dc3c-4d0b-b5f3-b3b8f156dca8?t=1704889784618","true","","","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-1780_94.jpg/d6df35ff-2140-4ce2-aeed-e88b8c2f2051?t=1704889784618","true","","","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-1908.jpg/de2b82c8-e54b-4f7a-bab4-0b419fdc0895?t=1704889784618","true","","","Vista aerea de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-2002_10.jpg/403dae0e-ccdb-4efc-bc28-04f3779f9709?t=1704889784618","true","","","Vista aerea de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Carril_Bici-2117_42.jpg/78628970-160f-4d01-9080-a5581c945943?t=1704889784618","true","","","Vista aerea de l'intervenció","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","","

El nou camí pedalable, amb caràcter de via verda, i una circulació pacificada, ha esdevingut un espai que evoca els camins rurals, més enllà de la ciutat i de les infraestructures viàries, transformant un espai oblidat, en un espai de trobada i de continuïtat.

","

AMB

Ajuntament de Barcelona

Ajuntament d'Esplugues de Llobregat

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","2.101156","41.382008","EQUIP AMB: David Aguilar
EQUIP BATLLEIROIG: Yago Cavaller, Dolors Feu, Antoni Monté, Francesc Montero
EQUIP EXTERN: SBS Simón i Blanco","http://www.amb.cat/documents/11656/7588945/Varis_Via+Ciclable+Barcelona-Esplugues.jpg/a313be74-4576-424a-a1ba-b54c05b82d1f?t=1704889784618","","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","Foto: Jordi Surroca i Gael del Río","true","Vista del carril bici i peatonal de l'intervenció","Realitzat","","","","2015-06-01T00:00:00.000Z","","","2018-03-01T00:00:00.000Z","Barcelona Esplugues de Llobregat Enric Batlle, Joan Roig, Iván Sánchez (Batlleiroig) Enric Batlle, Joan Roig, Iván Sánchez (Batlleiroig) Rogasa
Agrotècnia del Segrià

El projecte consisteix en la construcció d'un camí per a vianants i bicicletes que uneix l'avinguda diagonal de barcelona amb l'avinguda dels països catalans d'esplugues de llobregat, en un dels enclavaments més difícils de la xarxa viària metropolitana, l'encreuament de les infraestructures b-20 i b-23 i el bucle que formen els diferents enllaços i accessos a les dues ciutats. Un nus viari que ha significat una barrera per als vianants i les bicicletes durant seixanta anys i que aquest camí pedalable permet travessar de la manera més directa possible, amb una aposta decidida per la mobilitat tova, no motoritzada, per una ciutat biofílica: més saludable, amb menys contaminació i més accessible a les persones.

El nou passatge, amb una longitud de 880 metres, acosta els dos municipis estalviant gairebé 500 metres de recorregut, amb un traçat amb pendents suaus per a l'ús ciclista o per caminar, en un entorn renaturalitzat i enjardinat que fa de mirador sobre la ciutat. A més, el camí relliga la xarxa urbana de carrils bici i vianants amb el sistema d'espais lliures del parc de collserola, ja que connecta amb el camí de les aigües a través dels espais verds del barri de finestrelles, en un dels accessos més curts i amb pendents més suaus de la ciutat.

El nou camí pedalable, amb caràcter de via verda i una circulació pacificada, ha esdevingut un espai molt agradable i suggeridor, que evoca els camins rurals, més enllà de la ciutat i de les grans infraestructures viàries, i que serveix per a l'ús diari i l'ús recreatiu o de passeig. El camí ha transformat un espai oblidat i negat a les persones en un espai de trobada i de continuïtat urbana per a la comunitat metropolitana.

EQUIP AMB: David Aguilar
EQUIP BATLLEIROIG: Yago Cavaller, Dolors Feu, Antoni Monté, Francesc Montero
EQUIP EXTERN: SBS Simón i Blanco Connexió pedalable

El nou camí pedalable, amb caràcter de via verda, i una circulació pacificada, ha esdevingut un espai que evoca els camins rurals, més enllà de la ciutat i de les infraestructures viàries, transformant un espai oblidat, en un espai de trobada i de continuïtat.

","2024-01-10T12:26:58.205Z" "63456c4afea76f287cac1a57","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/gual-inundable-al-riu-llobregat/7588680/11656","territori.espai_public","Molins de Rei","Sant Feliu de Llobregat","Sant Vicenç dels Horts","Aida Munsó, Francisco Javier Navarro (AMB)","","","false","","642.259 €","Moix","

El gual salva una distància de 30 metres de longitud en el punt d’encreuament. Consisteix en la successió d’una sèrie de calaixos de formigó in situ, de dimensions 5,50m d’amplada i 2,05m d’alçada. L’ample de la plataforma transitable és de 4m, suficient per al creuament de vianants i bicis, i alhora donar cabuda als elements de protecció laterals discontinus i delimitadors dels marges del gual, consistent en unes pilones cilíndriques.

Per a poder realitzar la construcció, prèviament es va desviar temporalment el Riu, mitjançant la construcció d’un canal de secció trapezoïdal pel marge esquerra (banda Sant Boi), que derivava el cabal al tram final de la riera Bertran.

L’actuació s’ha completat amb el camí de paviment de formigó que salva els desnivells per ambdós marges, adequant-se als talussos existents fins arribar als camins de mota i donant connexió des del Parc Fluvial de Sant Boi a la Torre Mirador del Sant Joan Despí. I amb la restauració i revegetació dels marges de la zona afectada per les obres.
 


Realització vídeo: El Pack

","ca_ES","

14.600 m2

","Vies i carreteres","7588680","Territori","Gual inundable al riu Llobregat","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587836/AGP1341_1055-Pano.jpeg/6499e94e-a3d3-1bc8-0f51-d8b9a154a822?t=1705577886112","false","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587836/AGP1341_1002-Pano.jpeg/f7764e5c-e849-3245-6ecb-ed46ff8a2c82?t=1705577886112","false","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587836/AGP1341_1060-Pano.jpeg/8a029be6-2d5f-ddd0-8122-50a280fce704?t=1705577886112","false","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587836/AGP1341_1063.jpeg/9b8b30cf-ad62-8a0e-4b97-1bb3db998544?t=1705577886112","false","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587836/AGP1341_1153-Pano.jpeg/5cee395b-4cdd-21dc-9b8d-5a0f9a9edec7?t=1705577886112","false","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587836/AGP1341_1165-Pano.jpeg/ed56426b-68bf-cce1-5ab2-b17d1b0ae50e?t=1705577886112","false","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587836/AGP1341_1178-Pano.jpeg/15233634-f79a-e93e-3f29-73162c63b776?t=1705577886112","false","","","","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/16587836/AGP1341_1180-Pano.jpeg/ef062455-6402-311b-2c70-f770709c67fb?t=1705577886112","false","","","","","Foto: Adrià Goula","","

Aquest gual garanteix la connexió de vianants i bicicletes entre els municipis del marge  esquerre, Molins de Rei i Sant Idelfons de Llobregat, i San Vicenç dels Horts al marge dret. Des d’aquí també es pot gaudir de la fauna i flora dels aiguamolls de Molins de Rei i de la xarxa de camins fluvials existent.
 

 

","

AMB

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Ajuntament de Molins de Rei 

Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

UE-FEDER  (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","2.0216775","41.389317","EQUIP AMB: Montserrat Arbiol, Sara Arguedas, Eloi Artau
EQUIP EXTERN: CTP 1999","http://www.amb.cat/documents/11656/7588699/Varis_Gual+al+riu+Llobregat.JPG/2512f82f-a442-4ab9-981a-e3f0cc8fea7f?t=1705577886112","","Foto: Adrià Goula","Foto: Adrià Goula","false","Imatge del projecte realitzat","Realitzat","","","","2016-01-01T00:00:00.000Z","","","2018-06-04T00:00:00.000Z","Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat Sant Vicenç dels Horts Aida Munsó, Francisco Javier Navarro (AMB) Moix

El gual salva una distància de 30 metres de longitud en el punt d’encreuament. Consisteix en la successió d’una sèrie de calaixos de formigó in situ, de dimensions 5,50m d’amplada i 2,05m d’alçada. L’ample de la plataforma transitable és de 4m, suficient per al creuament de vianants i bicis, i alhora donar cabuda als elements de protecció laterals discontinus i delimitadors dels marges del gual, consistent en unes pilones cilíndriques.

Per a poder realitzar la construcció, prèviament es va desviar temporalment el Riu, mitjançant la construcció d’un canal de secció trapezoïdal pel marge esquerra (banda Sant Boi), que derivava el cabal al tram final de la riera Bertran.

L’actuació s’ha completat amb el camí de paviment de formigó que salva els desnivells per ambdós marges, adequant-se als talussos existents fins arribar als camins de mota i donant connexió des del Parc Fluvial de Sant Boi a la Torre Mirador del Sant Joan Despí. I amb la restauració i revegetació dels marges de la zona afectada per les obres.
 


Realització vídeo: El Pack

EQUIP AMB: Montserrat Arbiol, Sara Arguedas, Eloi Artau
EQUIP EXTERN: CTP 1999 Gual inundable al riu Llobregat

Aquest gual garanteix la connexió de vianants i bicicletes entre els municipis del marge  esquerre, Molins de Rei i Sant Idelfons de Llobregat, i San Vicenç dels Horts al marge dret. Des d’aquí també es pot gaudir de la fauna i flora dels aiguamolls de Molins de Rei i de la xarxa de camins fluvials existent.
 

 

","2024-01-18T11:35:14.555Z" "63456c4bfea76f287cac1b13","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/jardins-de-joan-salvat-papasseit/7590713/11656","territori.espai_public","El Prat de Llobregat","Carlos Llinás (AMB)","Jordi Larruy (AMB)","","false","","1.091.300 €","Benjumea","

La proposta vol reordenar els espais i usos mitjançant la disposició en una banda central dels diferents elements que formen part del programa, segons les demandes del procés participatiu i les directrius de l'Ajuntament; és a dir, el nou estany, una superfície de sauló polivalent i una àrea de jocs infantils de caràcter inclusiu, principalment. 

Per tal de delimitar i protegir les franges de vegetació, es van col·locant bancs de pedra entre el sauló i les arbustives, com traces que separen o ordenen també els diferents usos dels espais de la plaça.
Disposada en sentit longitudinal est-oest, es situa en una zona lliure i pavimentada d'estada i d'ús polivalent, amb un espai de circulació de vianants independent de la vorera de l'esmentada avinguda, que connecta millor l’eix urbà de l’avinguda del Remolar amb la plaça de Catalunya.

El caràcter enjardinat que es pretén donar al conjunt fa que tant la zona de l'estany com l'àrea de jocs infantils quedin protegides amb vegetació arbustiva i bardisses.

","ca_ES","

5.932 m2

","Parcs i jardins","7590713","Territori","Jardins de Joan Salvat Papasseit","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12959750/02_6763_A4_400ppp_CMYK_Joan_Papasseit-PRINCIPAL/fe5ca05a-9708-406c-b843-5428a40a52f1?t=1704976666068","false","","","Vista aerea del projecte realitzat","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12959750/06_7048_A4_400ppp_CMYK_Joan_Papasseit/cf5d01b7-0772-4767-9ab3-62aef2f6eb85?t=1704976666068","true","","","Espai de terra del projecte","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12959750/04_0307_A4_400ppp_CMYK_Joan_Papasseit/780e8f41-3abd-48f6-8583-e057fb049598?t=1704976666068","true","","","font i zona d'ombra del projecte","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12959750/05_6970_A4_400ppp_CMYK_Joan_Papasseit/631be2ee-5a7b-4875-a19c-c857bb52dca0?t=1704976666068","true","","","Font del projecte","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12959750/19_7995_A4_400ppp_CMYK_Joan_Papasseit/634589ad-22d5-455e-bada-b437284b3111?t=1704976666068","true","","","Arbrat i espais per seure","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12959750/26_0270_A4_400ppp_CMYK_Joan_Papasseit/f2b59800-fb4e-48bb-b0dc-38ac685a2713?t=1704976666068","true","","","Paviment del projecte en contrast amb el cercol del parc d'infants","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12959750/09_7312_A4_400ppp_CMYK_Joan_Papasseit/9cbe4a35-2f29-4025-9725-bb718b1e7374?t=1704976666068","true","","","","Zona de jocs dels nens","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12959750/13_7522_A4_400ppp_CMYK_Joan_Papasseit/f7c6f936-705d-46d9-b816-17e3e4a8c821?t=1704976666068","true","","","Bancs i jocs per als nens","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","http://www.amb.cat/documents/11656/12959750/01_6672_A4_400ppp_CMYK_Joan_Papasseit/bf9f7f55-6c25-49fd-923a-8be44e4b7d1a?t=1704976666068","true","","","Vista aerea des d'una de les façanes","","Foto: Jon Arruti","","

La transformació de la plaça elimina les barreres arquitectòniques i en millora l'accessibilitat i la circulació tant interior com perimetral. La vegetació i el mobiliari urbà organitzen els diferents espais: un nou estany, una àmplia superfície de sauló i una àrea de jocs infantils.

","

AMB

Ajuntament del Prat de Llobregat
 

","","","","","","","","","","","","2.0899882","41.321774","EQUIP AMB: Jonatan Álvarez, Arnau Canyes, Susana Casino, Tamie Delgadillo, Oriol Paluzie, Ferran Roca","http://www.amb.cat/documents/11656/12959750/02_6763_A4_400ppp_CMYK_Joan_Papasseit-PRINCIPAL/fe5ca05a-9708-406c-b843-5428a40a52f1?t=1704976666068","","Foto: Jon Arruti","Foto: Jon Arruti","true","Vista aerea del projecte realitzat","Realitzat","","","","2018-02-01T00:00:00.000Z","","","2019-04-01T00:00:00.000Z","El Prat de Llobregat Jordi Larruy (AMB) Carlos Llinás (AMB) Benjumea

La proposta vol reordenar els espais i usos mitjançant la disposició en una banda central dels diferents elements que formen part del programa, segons les demandes del procés participatiu i les directrius de l'Ajuntament; és a dir, el nou estany, una superfície de sauló polivalent i una àrea de jocs infantils de caràcter inclusiu, principalment. 

Per tal de delimitar i protegir les franges de vegetació, es van col·locant bancs de pedra entre el sauló i les arbustives, com traces que separen o ordenen també els diferents usos dels espais de la plaça.
Disposada en sentit longitudinal est-oest, es situa en una zona lliure i pavimentada d'estada i d'ús polivalent, amb un espai de circulació de vianants independent de la vorera de l'esmentada avinguda, que connecta millor l’eix urbà de l’avinguda del Remolar amb la plaça de Catalunya.

El caràcter enjardinat que es pretén donar al conjunt fa que tant la zona de l'estany com l'àrea de jocs infantils quedin protegides amb vegetació arbustiva i bardisses.

EQUIP AMB: Jonatan Álvarez, Arnau Canyes, Susana Casino, Tamie Delgadillo, Oriol Paluzie, Ferran Roca Jardins de Joan Salvat Papasseit

La transformació de la plaça elimina les barreres arquitectòniques i en millora l'accessibilitat i la circulació tant interior com perimetral. La vegetació i el mobiliari urbà organitzen els diferents espais: un nou estany, una àmplia superfície de sauló i una àrea de jocs infantils.

","2024-01-11T12:34:58.959Z" "65a10e8bae25c2686b20afa0","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/la-ciba/16554228/11656","territori.espai_public","Santa Coloma de Gramenet","Cristina Sáez (AMB)","Cristina Sáez (AMB)","","false","","4.861.853.40 €","Eurocatalana","

La reforma interior de l’antiga fabrica Ciba esdevé un equipament pioner en polítiques d’igualtat i un nou espai de recursos per a dones.

La rehabilitació respecta els elements existents i incorpora noves intervencions des d’una mirada sostenible i sensible amb les usuàries. 

El programa recull espais de formació, espais polivalents, fab-lab, coworking i horts, i espais referents, com el CIRD, el centre de documentació i els allotjaments dotacionals com a nou model d’acollida d’urgència. 
 

","ca_ES","

3.248 m2

","Equipaments Culturals","16554228","Territori","La CIBA","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/16580771/1_Ciba.jpg/c73ce9e3-5858-0f30-0b0f-5b970c5a8395?t=1705491305723","false","","","Façana de l'equipament","","Foto: Quim Bosch","Foto: Adrià Goula, Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/16580771/AGP1240d_9015-Pano.jpg/23d7a307-4897-883d-24df-2e820dd63fe9?t=1705491305723","false","","","Interior de l'equipament","","Foto: Adrià Goula, Judith Casas","Foto: Adrià Goula, Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/16580771/AGP1240d_9004-Pano.jpg/1ab0f088-a2e0-6d08-1d54-aa14cf9b9de6?t=1705491305723","false","","","Interior de l'equipament","","Foto: Adrià Goula, Judith Casas","Foto: Adrià Goula, Judith Casas","http://www.amb.cat/documents/11656/16580771/AGP1240d_9076-Pano.jpg/d51567ac-50fc-8393-bdb4-09a6ec57b1b0?t=1705491305723","false","","","Interior de l'equipament","","Foto: Adrià Goula, Judith Casas","","http://www.amb.cat/documents/11656/16580771/9_Ciba.jpg/7814285c-8741-635f-5820-c5cab613e02f?t=1705491305723","false","","","","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/16580771/7_Ciba.jpg/d8b4b978-074e-247d-779d-3ef7cb1e9319?t=1705491305723","false","","","","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/16580771/10_Ciba.jpg/971de698-de3b-3dbd-fe07-457ef90d60ff?t=1705491305723","false","","","","","","","

 L’edifici s’adapta com a centre d’economia social, solidària i feminista i ofereix una planta baixa totalment oberta al públic amb espais polivalents, un soterrani amb un centre d’informació i recursos, un centre de recerca, creació i documentació, i un arxiu dedicat a les dones.

","","","","","","","","","","","","","2.2036302","41.44999","EQUIP AMB: Marta Iglesias, Gisela Traby, Jordi Bardolet, Laia Ginès, Anna Nadeu, Oriol Vallbona.
EQUIP EXTERN: Segos Management, e-Scentia, EnviroEngineering, I2A Acustica","http://www.amb.cat/documents/11656/16580771/1_Ciba.jpg/c73ce9e3-5858-0f30-0b0f-5b970c5a8395?t=1705491305723","","Foto: Adrià Goula, Judith Casas","Foto: Adrià Goula, Judith Casas","false","Façana del projecte","Realitzat","","","","2018-05-01T00:00:00.000Z","","","","Santa Coloma de Gramenet Cristina Sáez (AMB) Cristina Sáez (AMB) Eurocatalana

La reforma interior de l’antiga fabrica Ciba esdevé un equipament pioner en polítiques d’igualtat i un nou espai de recursos per a dones.

La rehabilitació respecta els elements existents i incorpora noves intervencions des d’una mirada sostenible i sensible amb les usuàries. 

El programa recull espais de formació, espais polivalents, fab-lab, coworking i horts, i espais referents, com el CIRD, el centre de documentació i els allotjaments dotacionals com a nou model d’acollida d’urgència. 
 

EQUIP AMB: Marta Iglesias, Gisela Traby, Jordi Bardolet, Laia Ginès, Anna Nadeu, Oriol Vallbona.
EQUIP EXTERN: Segos Management, e-Scentia, EnviroEngineering, I2A Acustica La CIBA

 L’edifici s’adapta com a centre d’economia social, solidària i feminista i ofereix una planta baixa totalment oberta al públic amb espais polivalents, un soterrani amb un centre d’informació i recursos, un centre de recerca, creació i documentació, i un arxiu dedicat a les dones.

","2024-01-17T11:32:14.861Z" "64c3a8f00daee2663a67e09c","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/passeig-de-llorenc-serra/15644717/11656","territori.espai_public","Santa Coloma de Gramenet","Claudi Aguiló Riu, Eva Pagés (AMB)","Jordi Larruy (AMB)","","false","","2.037.030 €","Copisa","

El projecte s’inicia amb el traspàs de les antigues carreteres de la Diputació als municipis per integrar-se a la trama urbana i forma part d’un marc d’actuacions d’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat. 
S’aposta per una mobilitat més sostenible, donant la màxima accessibilitat a vianants i afavorint la convivència entre els diferents fluxos de circulació.
Es proposa una remodelació integral de la secció de carrer amb una asimetria on la vorera nord, la més assolellada, és més ampla i té una doble alineació d’arbrat al portell. S’incorpora el carril bici doble central amb una mitjana amb arbres i plantes herbàcies, es redueix la circulació a un carril per sentit i es disposa una línia d’aparcament i contenidors arran d’ambdues voreres. Amb les tres alineacions d’arbrat es formalitza una nova cobertura arbòria en el passeig de connexió de la ciutat amb el riu Besós.

","ca_ES","

12.600 m2

","Carrers i places","15644717","Territori","Passeig de Llorenç Serra","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/SERRA_06.jpg/a62be309-fa77-161e-7946-4cf0c85b7602?t=1705062432146","false","","","","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/SERRA_05+%281%29.jpg/143932bd-af6b-dacc-3ec2-39cb8f684678?t=1705062432146","false","","","","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/SERRA_04.jpg/140c64cb-098f-f0c7-d149-0adcee153615?t=1705062432146","false","","","","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/SERRA_03.jpg/6daa77bd-363f-5153-06d1-3a26e2b805da?t=1705062432146","false","","","","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/SERRA_02.jpg/a1496a3a-f681-ce9f-91e8-f2b0ac6f070c?t=1705062432146","false","","","","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/SERRA_01.jpg/f1bc9790-3f78-cf0e-41b6-86e9e834453f?t=1705062432146","false","","","","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/0/SERRA_07.jpg/b967a9b0-4beb-01d6-476f-2d35eac7d252?t=1705062432146","false","","","","","Foto: Jeroen Van Mieghem","","

La remodelació del passeig té l’objectiu d’afavorir una mobilitat més sostenible, millorar l’accessibilitat i relacionar la ciutat amb el riu Besòs. La reducció dels carrils de circulació motoritzada i la secció asimètrica permeten incorporar-hi vegetació, un carril bici central i aparcament a banda i banda d’ambdues voreres.

 

","

AMB

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

UE-FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)

","","","","","","","","","","","","2.2054915","41.450634","EQUIP AMB: Carles Español, Francesc Germà, Pepe Gil, Ainhoa Martínez, Mireia Monràs, Cati Montserrat, Daniel Vázquez","http://www.amb.cat/documents/11656/0/SERRA_06.jpg/a62be309-fa77-161e-7946-4cf0c85b7602?t=1705062432146","","Foto: Jeroen Van Mieghem","Foto: Jeroen Van Mieghem","false","","Realitzat","","","","2017-01-01T00:00:00.000Z","","","2019-10-14T00:00:00.000Z","Santa Coloma de Gramenet Jordi Larruy (AMB) Claudi Aguiló Riu, Eva Pagés (AMB) Copisa

El projecte s’inicia amb el traspàs de les antigues carreteres de la Diputació als municipis per integrar-se a la trama urbana i forma part d’un marc d’actuacions d’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat. 
S’aposta per una mobilitat més sostenible, donant la màxima accessibilitat a vianants i afavorint la convivència entre els diferents fluxos de circulació.
Es proposa una remodelació integral de la secció de carrer amb una asimetria on la vorera nord, la més assolellada, és més ampla i té una doble alineació d’arbrat al portell. S’incorpora el carril bici doble central amb una mitjana amb arbres i plantes herbàcies, es redueix la circulació a un carril per sentit i es disposa una línia d’aparcament i contenidors arran d’ambdues voreres. Amb les tres alineacions d’arbrat es formalitza una nova cobertura arbòria en el passeig de connexió de la ciutat amb el riu Besós.

EQUIP AMB: Carles Español, Francesc Germà, Pepe Gil, Ainhoa Martínez, Mireia Monràs, Cati Montserrat, Daniel Vázquez Passeig de Llorenç Serra

La remodelació del passeig té l’objectiu d’afavorir una mobilitat més sostenible, millorar l’accessibilitat i relacionar la ciutat amb el riu Besòs. La reducció dels carrils de circulació motoritzada i la secció asimètrica permeten incorporar-hi vegetació, un carril bici central i aparcament a banda i banda d’ambdues voreres.

 

","2024-01-12T12:24:24.405Z" "653675c4ae25c2686b20a3e5","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/acces-al-parc-central/16104773/11656","Espai públic - Parcs","Sant Andreu de la Barca","Sergi Carrulla, Oscar Blanco (SCOB Arquitectura i Paisatge)","Jordi Larruy (AMB)
Gerard Yubero","","false","","493.683 €","Archs Constructora","

L’objectiu del projecte és connectar el casc antic de Sant Andreu de la Barca i la nova zona del centre comercial amb el Parc Central tot superant la barrera provocada pel caixó de soterrament de les vies del tren que, al carrer de l'Anoia, genera un desnivell de més de sis metres.

Per superar aquesta barrera es construeixen una sèrie de rampes i escales alineades amb el límit oest del parc que no només asseguren l'accessibilitat per a tothom, sinó que també creen un entorn estèticament agradable. El disseny de les rampes prioritza la seguretat i comoditat dels usuaris i incorpora il·luminació LED per millorar la visibilitat nocturna i reforçar la seguretat. 

A més, es conserva la filera d'arbres existents al llarg de la via fèrria, i es preveu la plantació de gespa i noves espècies arbustives per suavitzar l'impacte visual dels murs necessaris per a la construcció de les rampes i escales. Bancs i àrees d'estada estratègicament ubicades afavoreixen la interacció social i permeten als visitants gaudir del paisatge.

Per últim i per indicació de l'ajuntament, es cobreix el canal Sedó i es renoven diverses  xarxes de serveis, com ara el clavegueram i les xarxes d'enllumenat i reg.
En conclusió, aquest projecte no només resol els reptes logístics, fomentant la connectivitat i integrant elements sostenibles i estètics. La nova entrada al Parc Central esdevé un símbol de la transformació positiva de Sant Andreu de la Barca cap a una ciutat més cohesionada, accessible i atractiva per a tots els seus habitants.
 

","ca_ES","

1.151 m2

","Parcs i jardins","16104773","Territori","Accés al parc Central","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/16587202/01-%C2%A9QuimBosch_2007_AMB_SCOB_0135.jpeg/44b8afca-b343-0c88-d8ad-fd5a6e9aabec?t=1708675110430","false","","","Imatge de la rampa d'accés amb dues persones caminant","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/16587202/02-%C2%A9QuimBosch_2007_AMB_SCOB_0011.jpeg/5a211d28-2da2-84ae-4f86-41b44f436552?t=1708675110430","false","","","Imatge de la rampa d'accés","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/16587202/03-%C2%A9QuimBosch_2007_AMB_SCOB_0254.jpeg/6b19c68d-12fb-8701-54f0-1cf7eb8fff99?t=1708675110430","false","","","Imatge d'un altre punt de vista de les rampes","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/16587202/04-%C2%A9QuimBosch_2007_AMB_SCOB_0035.jpeg/c18798a3-37be-7b3e-470e-8f3a7a01fee2?t=1708675110430","false","","","Imatge d'un altre punt de vista de les rampes","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/16587202/08-%C2%A9QuimBosch_2007_AMB_SCOB_1326.jpeg/bf089e98-a51f-1a4a-b176-06ac870b7402?t=1708675110430","false","","","Imatge d'un altre punt de vista de les rampes","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/16587202/07-%C2%A9QuimBosch_2007_AMB_SCOB_1293.jpeg/b07d0fb2-8e91-6bda-aca0-71dd676d9410?t=1708675110430","false","","","Imatge d'un altre punt de vista de les rampes","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","http://www.amb.cat/documents/11656/16587202/09-%C2%A9QuimBosch_2007_AMB_SCOB_1357.jpeg/793e8499-cad1-4d5c-7f51-012b810aae36?t=1708675110430","false","","","Imatge d'un altre punt de vista de les rampes","","Foto: Quim Bosch","","

Se soluciona el desnivell de més de 6 metres generat pel cobriment de les vies del ferrocarril amb tres trams que combinen rampa i escales. S’ordenen els espais i es connecta el nucli antic de Sant Andreu de la Barca amb el parc Central gràcies a un pas per a vianants. En el projecte també s’hi incorpora un nou enllumenat i la renovació de les xarxes de serveis.

","

 

AMB

Ajuntament de Sant Andreu de la  Barca

 

","","","","","","","","","","","","1.9703708","41.45079","EQUIP SCOB: Olga Saro","http://www.amb.cat/documents/11656/16587202/01-%C2%A9QuimBosch_2007_AMB_SCOB_0135.jpeg/44b8afca-b343-0c88-d8ad-fd5a6e9aabec?t=1708675110430","","Foto: Quim Bosch","Foto: Quim Bosch","false","Imatge de la rampa d'accés amb dues persones caminant","Realitzat","","","","2017-10-23T00:00:00.000Z","","","2019-01-01T00:00:00.000Z","Sant Andreu de la Barca Jordi Larruy (AMB)
Gerard Yubero Sergi Carrulla, Oscar Blanco (SCOB Arquitectura i Paisatge) Archs Constructora

L’objectiu del projecte és connectar el casc antic de Sant Andreu de la Barca i la nova zona del centre comercial amb el Parc Central tot superant la barrera provocada pel caixó de soterrament de les vies del tren que, al carrer de l'Anoia, genera un desnivell de més de sis metres.

Per superar aquesta barrera es construeixen una sèrie de rampes i escales alineades amb el límit oest del parc que no només asseguren l'accessibilitat per a tothom, sinó que també creen un entorn estèticament agradable. El disseny de les rampes prioritza la seguretat i comoditat dels usuaris i incorpora il·luminació LED per millorar la visibilitat nocturna i reforçar la seguretat. 

A més, es conserva la filera d'arbres existents al llarg de la via fèrria, i es preveu la plantació de gespa i noves espècies arbustives per suavitzar l'impacte visual dels murs necessaris per a la construcció de les rampes i escales. Bancs i àrees d'estada estratègicament ubicades afavoreixen la interacció social i permeten als visitants gaudir del paisatge.

Per últim i per indicació de l'ajuntament, es cobreix el canal Sedó i es renoven diverses  xarxes de serveis, com ara el clavegueram i les xarxes d'enllumenat i reg.
En conclusió, aquest projecte no només resol els reptes logístics, fomentant la connectivitat i integrant elements sostenibles i estètics. La nova entrada al Parc Central esdevé un símbol de la transformació positiva de Sant Andreu de la Barca cap a una ciutat més cohesionada, accessible i atractiva per a tots els seus habitants.
 

EQUIP SCOB: Olga Saro Accés al parc Central

Se soluciona el desnivell de més de 6 metres generat pel cobriment de les vies del ferrocarril amb tres trams que combinen rampa i escales. S’ordenen els espais i es connecta el nucli antic de Sant Andreu de la Barca amb el parc Central gràcies a un pas per a vianants. En el projecte també s’hi incorpora un nou enllumenat i la renovació de les xarxes de serveis.

","2024-02-23T07:55:30.905Z" "63456c4afea76f287cac19b5","","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/zona-esportiva-ricard-ginebreda-fase-1/1804756/11656","Espai públic","Molins de Rei","","","","false","","","Constructora San José, S.A.","

Primera fase d'un projecte de remodelació i creixement que a més de vestidors dona cabuda a una part de programa administratiu i d'entitats. Una petita grada allotja espectadors sota l'aixopluc d'una marquesina vinculada a l'edificació.

","ca_ES","

642,46 m2

","Equipaments Esportius","1804756","Territori","Zona esportiva Ricard Ginebreda fase 1","","http://www.amb.cat/documents/11656/1228167/Zona+esportiva+1/12d82278-4e71-426d-b9bd-0ed43b350249?t=1710333644235","false","","","","","","Remodelació (façana)","http://www.amb.cat/documents/11656/1228167/Zona+esportiva+2/c53ff51d-0c80-44ca-b8ff-8fde87f75b60?t=1710333644235","false","","","Imatge de la remodelació","","","Remodelació zona esportiva Ricard Ginebreda","http://www.amb.cat/documents/11656/1228167/Zona+esportiva+3/91538c9a-d5f0-4753-98d9-aed682910c32?t=1710333644235","false","","","Imatge de la remodelació","","","","

Aquest nou equipament inclou les instal·lacions de futbol existents i d'altres per a la pràctica d'halterofília, judo, escalada i gimnàstica rítmica. Es busca l'optimització de recursos en la gestió, en el consum energètic i en el manteniment del centre. El projecte potencia el vessant social i fa èmfasi en les relacions veïnals per a la millora de l'entorn.

","","","","Roger Méndez (AMB)","","","","","","","","","2.0188441","41.405087","","http://www.amb.cat/documents/11656/1228167/Zona+esportiva+1/12d82278-4e71-426d-b9bd-0ed43b350249?t=1710333644235","","","Remodelació zona esportiva Ricard Ginebreda","false","Remodelació zona esportiva Ricard Ginebreda","Realitzat","","","","2014-08-01T00:00:00.000Z","","","2014-11-01T00:00:00.000Z","Molins de Rei Constructora San José, S.A.

Primera fase d'un projecte de remodelació i creixement que a més de vestidors dona cabuda a una part de programa administratiu i d'entitats. Una petita grada allotja espectadors sota l'aixopluc d'una marquesina vinculada a l'edificació.

Roger Méndez (AMB) Zona esportiva Ricard Ginebreda fase 1

Aquest nou equipament inclou les instal·lacions de futbol existents i d'altres per a la pràctica d'halterofília, judo, escalada i gimnàstica rítmica. Es busca l'optimització de recursos en la gestió, en el consum energètic i en el manteniment del centre. El projecte potencia el vessant social i fa èmfasi en les relacions veïnals per a la millora de l'entorn.

","2024-03-13T12:37:17.282Z" "65f2c329ae25c2686b20ec2f","Izer","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/projectes-i-obres/detall/-/projecte/pistes-esportives-fase-2/16981646/11656","Espai públic","Pallejà","Miquel Àngel Sala ( Masala Consultors)
Direcció d'execusió: Marta Jualona (AMB)","","","false","

Seleccionada, Premis FAD 2021

","538.831,056 €","","

En una primera fase anterior a aquest projecte es durà a terme la reforma de les pistes exteriors del conjunt. En aquest projecte es proposen les noves instal?lacions i serveis per al futur desenvolupament de les diferents actuacions i estructures previstes. Per tant, no es preveu l’afectació de serveis existents, només la connexió a aquests.

El disseny de la coberta de la pista té una voluntat d’asimetria en la secció transversal, donat que en un futur es preveu que a un dels costats s’afegeixi un cos de vestidors. D’aquesta forma la coberta s’organitza en una successió de pòrtics transversals, que a les façanes testers presenten una configuració diferent per l’existència de paraments de formigó armat a mode de suport.

","ca_ES","","Equipaments Esportius","16981646","Territori","Pistes esportives fase 2","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/16982964/C_Palleja-0505.jpeg/cc8f8bb5-1d68-2a6c-ae3c-b4eb519dbf6f?t=1710421374590","false","","","","","Foto: Jordi Surroca","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/16982964/C_Palleja-0546_4.jpeg/dc4feadd-2722-c834-2955-d6828c7b9946?t=1710421374590","false","C_Palleja-0505.jpeg","","","Foto: Jordi Surroca","","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/16982964/C_Palleja-0286.jpeg/a04cb88b-7c27-720c-a077-d8dbf9763d69?t=1710421374590","false","","","","Foto: Jordi Surroca","","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/16982964/C_Palleja-0242_1.jpeg/5cdab856-a1d4-695d-3e9f-6cae649bf321?t=1710421374590","false","","","","Foto: Jordi Surroca","","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/16982964/C_Palleja-0421_58+%281%29.jpeg/b0af0f59-3434-f151-70c4-94c5088272b9?t=1710421374590","false","","","","Foto: Jordi Surroca","","Foto: Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/16982964/C_Palleja-0407_7.jpeg/bf9d90ec-84f2-a9e4-931b-561d97a664a0?t=1710421374590","false","","","","Foto: Jordi Surroca","","","

La nova coberta de la pista poliesportiva aporta identitat al conjunt del complex esportiu i reconfigura les relacions amb els elements del voltant. La pell translúcida, que acota l’espai interior i queda oberta per la part inferior, tamisa l'entorn urbà. Alhora, permet mantenir una relació visual directa amb l’activitat esportiva a pla de terra.

","

AMB 

Ajuntament de Pallejà

","","","","","","","","","","","","1.9972298","41.42138","EQUIP AMB: Gisela Traby
EQUIP EXTERN: AT3 Oller-Peña, MOSE Serveis d'engenyeria","http://www.amb.cat/documents/11656/16982964/C_Palleja-0505.jpeg/cc8f8bb5-1d68-2a6c-ae3c-b4eb519dbf6f?t=1710421374590","Foto: Jordi Surroca","","Foto: Jordi Surroca","false","","Realitzat","","","","2018-06-01T00:00:00.000Z","","","2020-11-26T00:00:00.000Z","Pallejà Miquel Àngel Sala ( Masala Consultors)
Direcció d'execusió: Marta Jualona (AMB)

En una primera fase anterior a aquest projecte es durà a terme la reforma de les pistes exteriors del conjunt. En aquest projecte es proposen les noves instal?lacions i serveis per al futur desenvolupament de les diferents actuacions i estructures previstes. Per tant, no es preveu l’afectació de serveis existents, només la connexió a aquests.

El disseny de la coberta de la pista té una voluntat d’asimetria en la secció transversal, donat que en un futur es preveu que a un dels costats s’afegeixi un cos de vestidors. D’aquesta forma la coberta s’organitza en una successió de pòrtics transversals, que a les façanes testers presenten una configuració diferent per l’existència de paraments de formigó armat a mode de suport.

EQUIP AMB: Gisela Traby
EQUIP EXTERN: AT3 Oller-Peña, MOSE Serveis d'engenyeria Pistes esportives fase 2

La nova coberta de la pista poliesportiva aporta identitat al conjunt del complex esportiu i reconfigura les relacions amb els elements del voltant. La pell translúcida, que acota l’espai interior i queda oberta per la part inferior, tamisa l'entorn urbà. Alhora, permet mantenir una relació visual directa amb l’activitat esportiva a pla de terra.

","2024-03-14T12:59:26.964Z"