"Id","detail_url","Equip redactor","Subàmbit","text","fase","data_fase","articleId","Àmbit","Títol","imatges_relacionades_nom","imatges_relacionades_fitxer","imatges_relacionades_llicencia_enllac","imatges_relacionades_llicencia","imatges_relacionades_textalternatiu","imatges_relacionades_peu","imatges_relacionades_autor","imatges_relacionades_nom","imatges_relacionades_fitxer","imatges_relacionades_llicencia_enllac","imatges_relacionades_llicencia","imatges_relacionades_textalternatiu","imatges_relacionades_peu","imatges_relacionades_autor","imatges_relacionades_nom","imatges_relacionades_fitxer","imatges_relacionades_llicencia_enllac","imatges_relacionades_llicencia","imatges_relacionades_textalternatiu","imatges_relacionades_peu","imatges_relacionades_autor","imatges_relacionades_nom","imatges_relacionades_fitxer","imatges_relacionades_llicencia_enllac","imatges_relacionades_llicencia","imatges_relacionades_textalternatiu","imatges_relacionades_peu","imatges_relacionades_autor","imatges_relacionades_nom","imatges_relacionades_fitxer","imatges_relacionades_llicencia_enllac","imatges_relacionades_llicencia","imatges_relacionades_textalternatiu","imatges_relacionades_peu","imatges_relacionades_autor","imatges_relacionades_nom","imatges_relacionades_fitxer","imatges_relacionades_llicencia_enllac","imatges_relacionades_llicencia","imatges_relacionades_textalternatiu","imatges_relacionades_peu","imatges_relacionades_autor","enllacos_relacionat_intern","enllacos_relacionat_extern","enllacos_relacionat_nom","enllacos_relacionat_descripcio","Entradeta","video_nom","video_autor","video_fitxer","video_codi_youtube","video_textalternatiu","Tipus","altres_ambits_subambit","altres_ambits_ambit","Coordinació","bloc_documents_fitxer","bloc_documents_descripcio","bloc_documents_nom","bloc_nom","bloc_text","0","1","Superfície","imatge_principal_fitxer","imatge_principal_peu","imatge_principal_autor","imatge_principal_nom","imatge_principal_textalternatiu","0","Idioma","suportjuridic","documents_relacionats_nom","documents_relacionats_descripcio","documents_relacionats_fitxer","full_text_search","date_updated" 
"645395c8daa5efc51bf05a80","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/projecte-de-reparcel-lacio-d-el-moli-i-ca-l-esquerra/15039728/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Gestió de la CPU de l’ADPU:</strong> Yolanda Larrubia, Núria Moras i Gema Mur&nbsp;</p>","Urbanisme","<p><strong>Projecte de reparcel·lació del polígon d’actuació urbanística de la modificació puntual del Pla General Metropolità a l’entorn de la travessia de Prat de la Riba, a l’àmbit d’El Molí&nbsp;i Ca l’Esquerrà.</strong></p><p>L’àmbit del polígon d’actuació urbanística&nbsp;delimitat en la modificació del Pla General Metropolità (MPGM)&nbsp;es desenvolupa mitjançant el sistema d’actuació de reparcel·lació en la modalitat de cooperació, i comprèn una àrea contínua que abasta els antics àmbits d’El Molí&nbsp;i Ca l’Esquerrà, amb planejaments declarats nuls de ple dret per sentències fermes del TSJC, a més d’incorporar sòls adjacents a fi d’assolir una ordenació urbanística nova i integral, que permeti donar una resposta coherent i racional a les diferents problemàtiques concurrents. &nbsp;</p><p>L’instrument d’equidistribució, a banda de tenir en compte els antecedents urbanístics en què&nbsp;es fonamenta la MPGM, també subscriu el conveni urbanístic entre els propietaris, en el qual, atès l’heterogeni estat del desenvolupament urbà de l’àmbit i de la materialització d’edificacions preexistents, als efectes de la gestió urbanística, s’estableixen els pactes vers la distribució justa dels beneficis i càrregues de l’ordenació urbanística,&nbsp;així com&nbsp;els acords, per unanimitat, dels drets dels propietaris i les determinacions i criteris per a l’adjudicació de les finques resultants.</p>","Aprovació definitiva","2020-06-04T00:00:00.000Z","15039728","Territori","Projecte de reparcel·lació d’El Molí i Ca l’Esquerrà","Ortofotomapa de l’àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/15039024/01_PRMoli.jpg/93374932-ded7-ed46-a515-d0e8d9b33705?t=1708413277032","","","Ortofotomapa de l’àmbit","Ortofotomapa de l’àmbit","","Qualificació urbanística vigent","http://www.amb.cat/documents/11656/15039024/02_PRMol%C3%AD.jpg/8094e130-6fbc-0d76-4713-ccf3413e7d32?t=1708413277032","","","ºQualificació urbanística vigent","Qualificació urbanística vigent","","Finques afectades","http://www.amb.cat/documents/11656/15039024/03_PRMol%C3%AD.jpg/add1a2c1-2043-1e58-1a00-ba98bedb21a3?t=1708413277032","","","Finques afectades","Finques afectades","","Finques aportades","http://www.amb.cat/documents/11656/15039024/04_PRMol%C3%AD.jpg/23f98c63-3368-277c-22ab-91a1b866eabe?t=1708413277032","","","Finques aportades","Finques aportades","","Finques resultants amb adscripció de l’edificació","http://www.amb.cat/documents/11656/15039024/05_PRMol%C3%AD.jpg/d80e11aa-ebe2-9552-55b0-d9e142be1dff?t=1708413277032","","","Finques resultants amb adscripció de l’edificació","Finques resultants amb adscripció de l’edificació","","Superposició de les finques aportades i resultants","http://www.amb.cat/documents/11656/15039024/06_PRMoli.jpg/03b6a251-6c8a-17c4-1bc9-f2af9830ec46?t=1708413277032","","","Superposició de les finques aportades i resultants","Superposició de les finques aportades i resultants","","","","","","L’objecte del projecte de reparccel·lació és l’execució del planejament vigent, amb el repartiment equitatiu de beneficis i càrregues derivades de l’ordenació urbanística, tenint en compte els condicionants del conveni urbanístic entre els propietaris.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Josep Maria Carreras i Loles Herrero&nbsp;</p>","","","","","","1.9979697","41.337734","","http://www.amb.cat/documents/11656/15039024/00_PRMoli.jpg/8c5ed1a7-2444-b0e2-5cdf-083ec1e9666b?t=1708413277032","Finques resultants","","Finques resultants","Finques resultants","Sant Climent de Llobregat","ca_ES","","","","","<p><strong>Projecte de reparcel·lació del polígon d’actuació urbanística de la modificació puntual del Pla General Metropolità a l’entorn de la travessia de Prat de la Riba, a l’àmbit d’El Molí&nbsp;i Ca l’Esquerrà.</strong></p><p>L’àmbit del polígon d’actuació urbanística&nbsp;delimitat en la modificació del Pla General Metropolità (MPGM)&nbsp;es desenvolupa mitjançant el sistema d’actuació de reparcel·lació en la modalitat de cooperació, i comprèn una àrea contínua que abasta els antics àmbits d’El Molí&nbsp;i Ca l’Esquerrà, amb planejaments declarats nuls de ple dret per sentències fermes del TSJC, a més d’incorporar sòls adjacents a fi d’assolir una ordenació urbanística nova i integral, que permeti donar una resposta coherent i racional a les diferents problemàtiques concurrents. &nbsp;</p><p>L’instrument d’equidistribució, a banda de tenir en compte els antecedents urbanístics en què&nbsp;es fonamenta la MPGM, també subscriu el conveni urbanístic entre els propietaris, en el qual, atès l’heterogeni estat del desenvolupament urbà de l’àmbit i de la materialització d’edificacions preexistents, als efectes de la gestió urbanística, s’estableixen els pactes vers la distribució justa dels beneficis i càrregues de l’ordenació urbanística,&nbsp;així com&nbsp;els acords, per unanimitat, dels drets dels propietaris i les determinacions i criteris per a l’adjudicació de les finques resultants.</p> L’objecte del projecte de reparccel·lació és l’execució del planejament vigent, amb el repartiment equitatiu de beneficis i càrregues derivades de l’ordenació urbanística, tenint en compte els condicionants del conveni urbanístic entre els propietaris. Sant Climent de Llobregat Projecte de reparcel·lació d’El Molí i Ca l’Esquerrà Municipal","2024-02-20T07:11:53.950Z" 
"645391bddaa5efc51bf05a7d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpoum-de-l-ambit-de-can-olle-i-can-benet/15038895/11656","<p><strong>Jornet-Llop-Pastor SLP</strong>: Sebastià Jornet, Joan Enric Pastor, Lorena Rius, Marco Casu i Artur Tudela.</p><p><strong>Ajuntament</strong>: Xavier Carrascal, Meritxell Ibáñez&nbsp;</p>","Urbanisme","<p><strong>Modificació puntual del POUM de la Palma de Cervelló a l’àmbit de Can Ollé i Can Benet.</strong></p><p>L’objectiu principal d’aquest document&nbsp;és establir les determinacions urbanístiques necessàries per al desenvolupament dels sectors residencials de Can Ollé i Can Benet, que es delimiten en la present modificació puntal del POUM de la Palma de Cervelló (MPOUM), en coherència amb les principals consideracions que s’enumeren a continuació i que han de ser la base per al desenvolupament dels esmentats sectors de planejament:</p><ul><li>Ordenar de manera conjunta aquesta part del municipi de la Palma de Cervelló mitjançant dos sectors de planejament urbanístic, el de Can Ollé i el de Can Benet, perquè es desenvolupin sota unes directrius d’arquitectura i projecte urbà de qualitat, en coherència amb el territori i el paisatge natural on&nbsp;es troben. &nbsp;</li><li>Projectar el conjunt de l’ordenació, en coherència amb els principals valors mediambientals del lloc on es troba, precisament en presència dels cursos d’aigua que travessen l’àmbit de la modificació, com la riera de Rafamans, que ha de ser el futur parc fluvial de la Palma, i el torrent de la Guixera, maltractat en el planejament vigent i que la present MPOUM integra de manera coherent amb el seu valors naturals. &nbsp;</li><li>Racionalitzar l’ordenació del sistema viari&nbsp;per garantir l’accessibilitat al conjunt dels àmbits, minimitzant la superfície de sòl consumit i respectant els principals valors ambientals d’aquesta part del municipi de la Palma de Cervelló. &nbsp;</li><li>Garantir l’obtenció dels sòls destinats a&nbsp;equipaments públics&nbsp;que ja estaven delimitats en el planejament que ara es modifica, i els destinats a l’ampliació de l'escola El Solell, i les instal·lacions esportives on actualment hi ha emplaçat el camp de futbol municipal CE La Palma, així com&nbsp;algunes pistes més, i l'obtenció de la cessió del sòls&nbsp;situats a la dreta de la riera de Rafamans&nbsp;i destinats a equipaments públics per convertir-los en horts urbans. &nbsp;</li><li>Ordenar aquesta part de ponent del municipi amb una oferta generosa d'habitatges emplaçats preferentment sobre la continuïtat del carrer Sant Jordi, i alhora redefinir els criteris d’ordenació de la carretera BV-2421, que ha de passar a tenir un caràcter de travessia urbana, de més qualitat urbana, amb una urbanització correcta i adequada, com correspon a la continuïtat de l'avinguda de Catalunya, carrer major del municipi. &nbsp;</li><li>Afavorir, en el sentit transversal, la permeabilitat fins a la riera de Rafamans, amb una ordenació que garanteixi un filtre visual que permeti integrar el paisatge d’aquest espai vertebrador del poble de la Palma i que en el futur ha de ser el parc fluvial de la riera, amb les corresponents àrees de lleure i els itineraris que actualment ja es fan pel camí que voreja la mateixa riera. &nbsp;</li><li>Ajustar les edificabilitats i les densitats de tots dos sectors de planejament, de manera que millori el balanç de la sostenibilitat social de l’actuació, incrementant l’habitatge protegit del municipi, i que a la vegada es doni el marge de garantia i suficiència&nbsp;a la viabilitat i la sostenibilitat econòmica de l’actuació que es proposa, necessaris per al correcte desenvolupament de les accions.</li></ul>","Aprovació provisional","2021-07-09T00:00:00.000Z","15038895","Territori","MPOUM de l’àmbit de Can Ollé i Can Benet","Estratègia de la proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/15037781/01_canollebenet.JPG/a1c93265-4c4d-e814-054b-71a81872995f?t=1708413276985","","","Estratègia de la proposta","Estratègia de la proposta","Equip redactor","Planta de qualificació de la proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/15037781/02_canollebenet.jpg/06527474-6b74-10ce-ceec-78248bc369e4?t=1708413276985","","","Planta de qualificació de la proposta","Planta de qualificació de la proposta","Equip redactor","Espais verds i equipaments","http://www.amb.cat/documents/11656/15037781/03_canollebenet.jpg/2b54f370-7b72-dd01-1f61-dd8ede2f0dee?t=1708413276985","","","Espais verds i equipaments","Espais verds i equipaments","Equip redactor","Planta d’alçades de la proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/15037781/04_canollebenet.jpg/6be7c7a6-65a9-d38e-026b-62351f6b3722?t=1708413276985","","","Planta d’alçades de la proposta","Planta d’alçades de la proposta","Equip redactor","Seccions característiques","http://www.amb.cat/documents/11656/15037781/05_canollebenet.jpg/b52ec9cf-671a-4262-79b2-1e6df30262f2?t=1708413276985","","","Seccions característiques","Seccions característiques","Equip redactor","","","","","L’objectiu principal d’aquest document és possibilitar el desenvolupament dels sectors residencials de Can Ollé i Can Benet.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño, Loles Herrero i Marcela Balliano&nbsp;</p>","","","","","","1.9629139","41.413883","8 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/15037781/00_canollebenet.jpg/a69a7859-05a8-358b-3c2b-4293d204cc8c?t=1708413276985","Ordenació indicativa","","Ordenació indicativa","Ordenació indicativa","La Palma de Cervelló","ca_ES","","","","","<p><strong>Modificació puntual del POUM de la Palma de Cervelló a l’àmbit de Can Ollé i Can Benet.</strong></p><p>L’objectiu principal d’aquest document&nbsp;és establir les determinacions urbanístiques necessàries per al desenvolupament dels sectors residencials de Can Ollé i Can Benet, que es delimiten en la present modificació puntal del POUM de la Palma de Cervelló (MPOUM), en coherència amb les principals consideracions que s’enumeren a continuació i que han de ser la base per al desenvolupament dels esmentats sectors de planejament:</p><ul><li>Ordenar de manera conjunta aquesta part del municipi de la Palma de Cervelló mitjançant dos sectors de planejament urbanístic, el de Can Ollé i el de Can Benet, perquè es desenvolupin sota unes directrius d’arquitectura i projecte urbà de qualitat, en coherència amb el territori i el paisatge natural on&nbsp;es troben. &nbsp;</li><li>Projectar el conjunt de l’ordenació, en coherència amb els principals valors mediambientals del lloc on es troba, precisament en presència dels cursos d’aigua que travessen l’àmbit de la modificació, com la riera de Rafamans, que ha de ser el futur parc fluvial de la Palma, i el torrent de la Guixera, maltractat en el planejament vigent i que la present MPOUM integra de manera coherent amb el seu valors naturals. &nbsp;</li><li>Racionalitzar l’ordenació del sistema viari&nbsp;per garantir l’accessibilitat al conjunt dels àmbits, minimitzant la superfície de sòl consumit i respectant els principals valors ambientals d’aquesta part del municipi de la Palma de Cervelló. &nbsp;</li><li>Garantir l’obtenció dels sòls destinats a&nbsp;equipaments públics&nbsp;que ja estaven delimitats en el planejament que ara es modifica, i els destinats a l’ampliació de l'escola El Solell, i les instal·lacions esportives on actualment hi ha emplaçat el camp de futbol municipal CE La Palma, així com&nbsp;algunes pistes més, i l'obtenció de la cessió del sòls&nbsp;situats a la dreta de la riera de Rafamans&nbsp;i destinats a equipaments públics per convertir-los en horts urbans. &nbsp;</li><li>Ordenar aquesta part de ponent del municipi amb una oferta generosa d'habitatges emplaçats preferentment sobre la continuïtat del carrer Sant Jordi, i alhora redefinir els criteris d’ordenació de la carretera BV-2421, que ha de passar a tenir un caràcter de travessia urbana, de més qualitat urbana, amb una urbanització correcta i adequada, com correspon a la continuïtat de l'avinguda de Catalunya, carrer major del municipi. &nbsp;</li><li>Afavorir, en el sentit transversal, la permeabilitat fins a la riera de Rafamans, amb una ordenació que garanteixi un filtre visual que permeti integrar el paisatge d’aquest espai vertebrador del poble de la Palma i que en el futur ha de ser el parc fluvial de la riera, amb les corresponents àrees de lleure i els itineraris que actualment ja es fan pel camí que voreja la mateixa riera. &nbsp;</li><li>Ajustar les edificabilitats i les densitats de tots dos sectors de planejament, de manera que millori el balanç de la sostenibilitat social de l’actuació, incrementant l’habitatge protegit del municipi, i que a la vegada es doni el marge de garantia i suficiència&nbsp;a la viabilitat i la sostenibilitat econòmica de l’actuació que es proposa, necessaris per al correcte desenvolupament de les accions.</li></ul> L’objectiu principal d’aquest document és possibilitar el desenvolupament dels sectors residencials de Can Ollé i Can Benet. La Palma de Cervelló MPOUM de l’àmbit de Can Ollé i Can Benet Municipal","2024-02-20T07:11:53.869Z" 
"64538e4bdaa5efc51bf05a6b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/modificacio-puntual-del-pla-general-d-ordenacio-a-l-ambit-de-can-coll/15037749/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Gestió de la CPU de l’ADPU</strong>: Gema Mur, Yolanda Larrubia, Núria Moras, Paloma Mosto, Pere Ponsatí, arquitectes.</p><p><strong>Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA</strong>: Marc Montlleó, Pablo Hernández.</p><p><strong>Ajuntament:</strong> Oleguer Gelpí</p>","Urbanisme","<p>L’àmbit de Can Coll va iniciar la seva transformació urbanística segons el planejament del 2005. Tot i que el sòl està completament urbanitzat i&nbsp;una part substancial dels equipaments en funcionament i els habitatges de protecció pública construïts i ocupats, no es van arribar a edificar tots els terrenys destinats a ús residencial, ni la totalitat els equipaments.&nbsp;</p><p>La proposta d’ordenació revisa el model urbà desenvolupat el 2005 amb perspectiva actualitzada, tenint present, també, l’actualització dels requeriments normatius aplicables. Es desenvolupa seguint els criteris d'ordenació següents: preservar l’espai natural amb valor, completar les zones urbanes en desenvolupament&nbsp;i compatibilitzar la proposta amb les preexistències i elements patrimonials. D’aquests objectius i criteris en resulten actuacions que configuren i concreten la proposta d’ordenació: &nbsp;</p><ol><li>La preservació del torrent de Can Coll i de l'entorn, integrant-lo en el sistema d’espais lliures.</li><li>La conservació de l’espai forestal de les zones altes amb bosc madur, consolidat i dens.</li><li>La prolongació del carrer&nbsp;Major amb alguna edificació fins a l’encreuament dels carrers Giravolt de la Cova i Ernest Lluch.</li><li>La configuració del final de ciutat amb un espai de centralitat i aportació d’habitatge assequible.</li><li>El reconeixement de la masia de Can Coll, dels espais associats i d'altres (edificis existents).</li></ol><p>Seguint aquestes actuacions, es plantegen diferents alternatives per tal d’obtenir propostes adequades per a l’ordenació urbana del futur barri de Can Coll.</p>","Avanç","2021-06-01T00:00:00.000Z","15037749","Territori","Modificació puntual del Pla general d’ordenació a l’àmbit de Can Coll","Encaix territorial  - Àmbits d’oportunitat al municipi de Torrelles de Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11656/15037219/00_MPGO_CanCollTO2.jpg/b8b71065-ce68-14a0-09c5-4f871ef87e60?t=1708413276934","","","Encaix territorial  - Àmbits d’oportunitat al municipi de Torrelles de Llobregat","Encaix territorial  - Àmbits d’oportunitat al municipi de Torrelles de Llobregat","","Ortofoto de l’àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/15037219/00_MPGO_CanCollTO3.jpg/9a315bc4-9cf6-5089-361d-a718b0d63c87?t=1708413276934","","","Ortofoto de l’àmbit","Ortofoto de l’àmbit","","Directrius per l’encaix de la proposta en el model urbà","http://www.amb.cat/documents/11656/15037219/00_MPGO_CanCollTO4.jpg/a25be405-9fa4-555a-4483-125f792fa68e?t=1708413276934","","","Directrius per l’encaix de la proposta en el model urbà","Directrius per l’encaix de la proposta en el model urbà","","Alçades i perímetres reguladors - Alternatives","http://www.amb.cat/documents/11656/15037219/00_MPGO_CanCollTO5.jpg/abb80819-089d-7f7a-6f1a-28e6a209490e?t=1708413276934","","","Alçades i perímetres reguladors - Alternatives","Alçades i perímetres reguladors - Alternatives","","Qualificació urbanística vigent","http://www.amb.cat/documents/11656/15037219/00_MPGO_CanCollTO6.jpg/3a007a90-bb0d-4d56-ca20-632b81d46fb0?t=1708413276934","","","Qualificació urbanística vigent","Qualificació urbanística vigent","","Qualificació urbanística proposada - Alternatives","http://www.amb.cat/documents/11656/15037219/00_MPGO_CanCollTO7.jpg/b53dd3f8-99be-48fb-2353-b077f30fc252?t=1708413276934","","","Qualificació urbanística proposada - Alternatives","Qualificació urbanística proposada - Alternatives","","Elements diferencials de les alternatives","http://www.amb.cat/documents/11656/15037219/00_MPGO_CanCollTO8.jpg/bde6f430-cbf1-4514-7751-9dd473547df6?t=1708413276934","","","Elements diferencials de les alternatives","Elements diferencials de les alternatives","","","","","","L'objecte de la MPGO és regularitzar l’ordenació dels sòls a l’àmbit de Can Coll, per tal d’adequar el planejament vigent a la realitat física i jurídica del sòl, atesa la nul·litat del planejament de 2005 a l’àmbit d’estudi.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño i Loles Herrero&nbsp;</p>","","","","","","1.97461","41.35406","106.876 m²","http://www.amb.cat/documents/11656/15037219/00_MPGO_CanCollTO.jpg/654c5ec5-7154-45c6-fd78-9523feab3ba3?t=1708413276934","Vista general de l’ordenació proposada – Alternativa 1’","","Vista general de l’ordenació proposada – Alternativa 1’","Vista general de l’ordenació proposada – Alternativa 1’","Torrelles de Llobregat","ca_ES","","","","","<p>L’àmbit de Can Coll va iniciar la seva transformació urbanística segons el planejament del 2005. Tot i que el sòl està completament urbanitzat i&nbsp;una part substancial dels equipaments en funcionament i els habitatges de protecció pública construïts i ocupats, no es van arribar a edificar tots els terrenys destinats a ús residencial, ni la totalitat els equipaments.&nbsp;</p><p>La proposta d’ordenació revisa el model urbà desenvolupat el 2005 amb perspectiva actualitzada, tenint present, també, l’actualització dels requeriments normatius aplicables. Es desenvolupa seguint els criteris d'ordenació següents: preservar l’espai natural amb valor, completar les zones urbanes en desenvolupament&nbsp;i compatibilitzar la proposta amb les preexistències i elements patrimonials. D’aquests objectius i criteris en resulten actuacions que configuren i concreten la proposta d’ordenació: &nbsp;</p><ol><li>La preservació del torrent de Can Coll i de l'entorn, integrant-lo en el sistema d’espais lliures.</li><li>La conservació de l’espai forestal de les zones altes amb bosc madur, consolidat i dens.</li><li>La prolongació del carrer&nbsp;Major amb alguna edificació fins a l’encreuament dels carrers Giravolt de la Cova i Ernest Lluch.</li><li>La configuració del final de ciutat amb un espai de centralitat i aportació d’habitatge assequible.</li><li>El reconeixement de la masia de Can Coll, dels espais associats i d'altres (edificis existents).</li></ol><p>Seguint aquestes actuacions, es plantegen diferents alternatives per tal d’obtenir propostes adequades per a l’ordenació urbana del futur barri de Can Coll.</p> L'objecte de la MPGO és regularitzar l’ordenació dels sòls a l’àmbit de Can Coll, per tal d’adequar el planejament vigent a la realitat física i jurídica del sòl, atesa la nul·litat del planejament de 2005 a l’àmbit d’estudi. Torrelles de Llobregat Modificació puntual del Pla general d’ordenació a l’àmbit de Can Coll Municipal","2024-02-20T07:11:53.785Z" 
"6453885bdaa5efc51bf05a65","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-a-l-ambit-de-la-torre-salbana/15036988/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Gestió de la CPU de l’ADPU</strong>: Gema Mur, Rhona Okafor, Pere Ponsatí, Yolanda Larrubia, Núria Moras, Paloma Mosto.</p><p><strong>&nbsp;Lavola, Serveis Ambientals</strong>: Nacho Guilera i Sandra Garcia.</p><p><strong>Duatis Arquitectes SLP</strong>: Jordi Duatis, Mar Cabarrocas i Laura Ferran.</p><p><strong>Ajuntament</strong>: Josep Saura.&nbsp;</p>","Urbanisme","<p>La MPGM segueix els criteris d’ordenació següents:</p><ul><li>La preservació dels espais lliures metropolitans, centrada&nbsp;en la revisió de la classificació del sòl vigent&nbsp;i l’assignació de qualificacions urbanístiques adequades,&nbsp;i la compleció de les zones urbanes de la vila, que es basa en quatre actuacions:<ol><li>La concreció d’una franja d’equipaments de contorn i transició.</li><li>La generació de nous espais lliures com a nexe d’unió, elements d’entrada i condició d’entorn de la Torre Salbana.</li><li>L’ordenació d’una mobilitat eficient per a l’accessibilitat, la connectivitat i el servei als nous usos.</li><li>La definició de les zones edificables, a l’entorn de l’edifici patrimonial.</li></ol></li></ul><ul><li>La zona edificable de la proposta d’ordenació es concentra a l’entorn de l’element patrimonial de la Torre Salbana. El desenvolupament d’aquesta zona, amb usos de serveis i residencial temporal, ha de garantir la recuperació, conservació i manteniment de l’edifici patrimonial. Es proposa la seva compleció amb una possible ampliació concordant amb les característiques de l’entorn, que conservi i potenciï la singularitat de l’edifici històric i del lloc, tal com estableix la figura de protecció patrimonial existent de declaració monumental del conjunt de la Colònia Güell.</li></ul>","Aprovació definitiva","2019-03-01T00:00:00.000Z","15036988","Territori","MPGM a l’àmbit de la Torre Salbana","Estructura urbana de la proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/15036313/01_TorreSalbana.jpg/4e342db3-7b9a-6624-465e-d18675d0ea7a?t=1708413276876","","","Estructura urbana de la proposta","Estructura urbana de la proposta","","Ortofotomapa de l’àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/15036313/02_TorreSalbana.jpg/3dd36097-65bc-d79b-4883-a7bf030bc065?t=1708413276876","","","Ortofotomapa de l’àmbit","Ortofotomapa de l’àmbit","","Qualificació urbanística proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/15036313/03_TorreSalbana.jpg/63f96856-ad0e-f654-f142-0b8cc222e0a2?t=1708413276876","","","Qualificació urbanística proposada","Qualificació urbanística proposada","","Imatge (no vinculant) de l’ordenació del conjunt","http://www.amb.cat/documents/11656/15036313/04_TorreSalbana.jpg/1be14208-2c74-46b1-9965-074ae8fbb2db?t=1708413276876","","","Imatge (no vinculant) de l’ordenació del conjunt","Imatge (no vinculant) de l’ordenació del conjunt","","Vista general (no vinculant) de la maqueta de l’estudi d’ordenació","http://www.amb.cat/documents/11656/15036313/05_TorreSalbana.jpg/98754674-30a1-74d2-dab1-1dcbe0557b56?t=1708413276876","","","Vista general (no vinculant) de la maqueta de l’estudi d’ordenació","Vista general (no vinculant) de la maqueta de l’estudi d’ordenació","","Imatge de detall (no vinculant) de la maqueta de l’estudi d’ordenació","http://www.amb.cat/documents/11656/15036313/06_TorreSalbana.jpg/a5383b64-9f5c-733b-51a6-8d802d2c893f?t=1708413276876","","","Imatge de detall (no vinculant) de la maqueta de l’estudi d’ordenació","Imatge de detall (no vinculant) de la maqueta de l’estudi d’ordenació","","Planta (no vinculant) de l’ordenació de l’edificació","http://www.amb.cat/documents/11656/15036313/07_TorreSalbana.jpg/261f896c-c4e1-0c6f-19b7-02ad6a2411fa?t=1708413276876","","","Planta (no vinculant) de l’ordenació de l’edificació","Planta (no vinculant) de l’ordenació de l’edificació","","Seccions (no vinculants) de l’ordenació de l’edificació","http://www.amb.cat/documents/11656/15036313/08_TorreSalbana.jpg/6ece6e69-ff5a-bce3-679e-eedbb4eeba36?t=1708413276876","","","Seccions (no vinculants) de l’ordenació de l’edificació","Seccions (no vinculants) de l’ordenació de l’edificació","","Alçats (no vinculants) de l’ordenació de l’edificació","http://www.amb.cat/documents/11656/15036313/09_TorreSalbana.jpg/59d67acd-7a98-0a23-9375-ad916a243492?t=1708413276876","","","Alçats (no vinculants) de l’ordenació de l’edificació","Alçats (no vinculants) de l’ordenació de l’edificació","","","https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/279773/documents","Publicació del document al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya","Publicació del document al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya","L’objecte de la MPGM a l’àmbit de la Torre Salbana és adequar les determinacions del PGM a les característiques del sòl i a la seva realitat física, reconeixent els valors específics dels espais lliures, els elements singulars de l’entorn i patrimonials de la Torre Salbana i del recinte de la Colònia Güell.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Josep Maria Carreras i Loles Herrero&nbsp;</p>","","","","","","2.0284543","41.364803","18,12 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/15036313/00_TorreSalbana.jpg/f940cb83-734c-8add-b463-52f7ca20ab80?t=1708413276876","Vista general (no vinculant) de la maqueta de l’estudi d’ordenació","","Vista general (no vinculant) de la maqueta de l’estudi d’ordenació","Vista general (no vinculant) de la maqueta de l’estudi d’ordenació","Santa Coloma de Cervelló","ca_ES","","","","","<p>La MPGM segueix els criteris d’ordenació següents:</p><ul><li>La preservació dels espais lliures metropolitans, centrada&nbsp;en la revisió de la classificació del sòl vigent&nbsp;i l’assignació de qualificacions urbanístiques adequades,&nbsp;i la compleció de les zones urbanes de la vila, que es basa en quatre actuacions:<ol><li>La concreció d’una franja d’equipaments de contorn i transició.</li><li>La generació de nous espais lliures com a nexe d’unió, elements d’entrada i condició d’entorn de la Torre Salbana.</li><li>L’ordenació d’una mobilitat eficient per a l’accessibilitat, la connectivitat i el servei als nous usos.</li><li>La definició de les zones edificables, a l’entorn de l’edifici patrimonial.</li></ol></li></ul><ul><li>La zona edificable de la proposta d’ordenació es concentra a l’entorn de l’element patrimonial de la Torre Salbana. El desenvolupament d’aquesta zona, amb usos de serveis i residencial temporal, ha de garantir la recuperació, conservació i manteniment de l’edifici patrimonial. Es proposa la seva compleció amb una possible ampliació concordant amb les característiques de l’entorn, que conservi i potenciï la singularitat de l’edifici històric i del lloc, tal com estableix la figura de protecció patrimonial existent de declaració monumental del conjunt de la Colònia Güell.</li></ul> L’objecte de la MPGM a l’àmbit de la Torre Salbana és adequar les determinacions del PGM a les característiques del sòl i a la seva realitat física, reconeixent els valors específics dels espais lliures, els elements singulars de l’entorn i patrimonials de la Torre Salbana i del recinte de la Colònia Güell. Santa Coloma de Cervelló MPGM a l’àmbit de la Torre Salbana Municipal","2024-02-20T07:11:53.659Z" 
"64536c68daa5efc51bf05a56","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/modificacio-puntual-del-pla-general-metropolita-a-l-ambit-de-les-mallorquines/15034583/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Gestió de la CPU de l’ADPU</strong>: Gema Mur, Pere Ponsatí, Rhona Okafor, Paloma Mosto, Álvaro Martínez, Gisela Maza.</p><p><strong>Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA</strong>: Marc Montlleó, Adrian Cabezas, Jordi Fuster i Josep Prats.</p><p><strong>Ajuntament</strong>: Xavier Berenguer.</p>","Urbanisme","<p>L’objecte de la MPGM és establir les pautes d’ordenació necessàries per a la consolidació de l’àmbit d’actuació, amb les condicions adequades d’urbanització i de serveis de les zones urbanes,&nbsp;i la correcta relació amb els espais oberts de l’entorn. Aquest objectiu es portarà a terme mitjançant les actuacions següents:</p><ol><li>Dotar d’estructura urbana aquesta part del nucli urbà de Montgat amb l’aportació de sòl per a nous parcs i equipaments, i serveis urbans concrets, millorant les condicions del lloc, dels barris adjunts i del conjunt del territori municipal.</li><li>Resoldre els buits urbans de les zones obsoletes existents proposant la seva transformació amb actuacions sectorials integrades i respectuoses amb el lloc i l’entorn, que contribuiran a configurar el model urbà desitjat.</li></ol>","Avanç","2022-10-01T00:00:00.000Z","15034583","Territori","Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit de les Mallorquines","Encaix urbà de les Mallorquines","http://www.amb.cat/documents/11656/15034140/01_MPGM_MallorquinesMG.jpg/da4413a8-e1ec-d4ff-0ced-0bbb868d168d?t=1708413276760","","","Encaix urbà de les Mallorquines","Encaix urbà de les Mallorquines","","Vista general de l’estat actual de l’àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/15034140/02_MPGM_MallorquinesMG.jpg/76adf5e1-0539-e7d1-7617-e152ad014663?t=1708413276760","","","Vista general de l’estat actual de l’àmbit","Vista general de l’estat actual de l’àmbit","","Diagnosi de l’àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/15034140/03_MPGM_MallorquinesMG.jpg/693d8a8f-6c51-1bab-3bf3-e101b2b42099?t=1708413276760","","","Diagnosi de l’àmbit","Diagnosi de l’àmbit","","Síntesi de l’estructura urbana proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/15034140/04_MPGM_MallorquinesMG.jpg/19741b9a-6e6d-c50a-1a95-29e7cf270e5a?t=1708413276760","","","Síntesi de l’estructura urbana proposada","Síntesi de l’estructura urbana proposada","","Imatge de l’ordenació del conjunt (no vinculant)","http://www.amb.cat/documents/11656/15034140/05_MPGM_MallorquinesMG.jpg/4ee27adf-8e20-ac45-53fe-bb9516d69f15?t=1708413276760","","","Imatge de l’ordenació del conjunt (no vinculant)º","Imatge de l’ordenació del conjunt (no vinculant)","","Alternatives de planejament","http://www.amb.cat/documents/11656/15034140/06_MPGM_MallorquinesMG.jpg/51a4ab7a-62ee-b7c0-a16a-4b1d35478b05?t=1708413276760","","","Alternatives de planejament","Alternatives de planejament","","Imatge de detall de la maqueta de l’estudi d’ordenació (no vinculant)","http://www.amb.cat/documents/11656/15034140/07_MPGM_MallorquinesMG.jpg/574163cf-5419-e230-bbd4-e4b79ef9c590?t=1708413276760","","","Imatge de detall de la maqueta de l’estudi d’ordenació (no vinculant)","Imatge de detall de la maqueta de l’estudi d’ordenació (no vinculant)","","","","","","El barri de les Mallorquines de Montgat incorpora implantacions industrials, ara obsoletes i abandonades. La seva transformació representa una oportunitat per dotar el barri dels espais i serveis necessaris i aportar-hi una qualitat urbana que, en definitiva, suposa millores en la vida dels veïns i veïnes.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques</strong>: Xavier Mariño i Loles Herrero.</p>","","","","","","2.270295","41.46523","107.234 m²","http://www.amb.cat/documents/11656/15034140/00_MPGM_MallorquinesMG.jpg/de07bffc-9438-3f6d-f4c9-fb34df656282?t=1708413276760","Vista general de la maqueta de l’estudi d’ordenació (no vinculant)","","Vista general de la maqueta de l’estudi d’ordenació (no vinculant)","Vista general de la maqueta de l’estudi d’ordenació (no vinculant)","Montgat","ca_ES","","","","","<p>L’objecte de la MPGM és establir les pautes d’ordenació necessàries per a la consolidació de l’àmbit d’actuació, amb les condicions adequades d’urbanització i de serveis de les zones urbanes,&nbsp;i la correcta relació amb els espais oberts de l’entorn. Aquest objectiu es portarà a terme mitjançant les actuacions següents:</p><ol><li>Dotar d’estructura urbana aquesta part del nucli urbà de Montgat amb l’aportació de sòl per a nous parcs i equipaments, i serveis urbans concrets, millorant les condicions del lloc, dels barris adjunts i del conjunt del territori municipal.</li><li>Resoldre els buits urbans de les zones obsoletes existents proposant la seva transformació amb actuacions sectorials integrades i respectuoses amb el lloc i l’entorn, que contribuiran a configurar el model urbà desitjat.</li></ol> El barri de les Mallorquines de Montgat incorpora implantacions industrials, ara obsoletes i abandonades. La seva transformació representa una oportunitat per dotar el barri dels espais i serveis necessaris i aportar-hi una qualitat urbana que, en definitiva, suposa millores en la vida dels veïns i veïnes. Montgat Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit de les Mallorquines Municipal","2024-02-20T07:11:53.473Z" 
"644a208adaa5efc51bf058ee","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-en-relacio-amb-la-regulacio-del-sistema-d-equipaments-comunitaris/14964425/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Tràmit de la CPU de l’ADPU:</strong> Jordi Vila, Raül Retuerta, Rhona Okafor, Anna Fabregat, Mario Cuevas, Núria Acosta.</p>  <p><strong>Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA:</strong> Marc Montlleó, Miquel Pybus, Anna Belén Sanchez.</p>  <p><strong>Duatis Arquitectes: </strong>Jordi Duatis.</p>  <p>Amb la col·laboració dels serveis tècnics dels 27 ajuntaments de l’àmbit PGM.</p>","Urbanisme","<p>La proposta de la MPGM consisteix en actualitzar i adequar els articles 212 a 217 de les Normes urbanístiques del PGM a les necessitats actuals i la normativa sectorial vigent. &nbsp;En concret, es proposa ajustar el llistat d’usos dels equipaments, admetent usos de transport, serveis tècnics i d’allotjament dotacional previstos per la legislació urbanística; clarificar i regular la possibilitat d’admetre activitats complementàries vinculades amb la funció de l’equipament; introduir alguns ajustos en relació amb la concreció dels usos i la titularitat dels sòls qualificats com a sistema d’equipaments comunitaris; i clarificar l’edificabilitat i les condicions d’edificació dels sòls esmentats.</p>  <p>A banda de l’actualització d’aquests articles, es proposa també la incorporació de quatre disposicions addicionals per clarificar el règim d’ús dels equipaments en sòl urbanitzable no delimitat i sòl no urbanitzable; especificar la vigència dels instruments de planejament aprovats amb anterioritat a la present MPGM; clarificar la definició d’equipament esportiu i el còmput de les reserves; i ajustar la regulació de l’aplicació de les reserves de places d’aparcament.</p>","Aprovació definitiva","2023-12-12T00:00:00.000Z","14964425","Territori","MPGM en relació amb la regulació del sistema d’equipaments comunitaris","Àmbit del PGM","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/01_equipaments.jpg/34b3cca4-a596-6ef4-4f21-dbbd436540b4?t=1708413275809","","","Àmbit del PGM","Àmbit del PGM","","Intensitat de les peces d’equipament","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/02_equipaments.jpg/3f5640d8-2768-d456-4e78-1e0a095f8b32?t=1708413275809","","","Intensitat de les peces d’equipament","Intensitat de les peces d’equipament","","Equipaments existents amb usos docents","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/03_equipaments.jpg/29bf84bf-9544-81fc-0f05-284674fcb1ab?t=1708413275809","","","Equipaments existents amb usos docents","Equipaments existents amb usos docents","","Equipaments existents amb ús sanitari","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/04_equipaments.jpg/d627daf8-e05e-2a10-7bdd-092d28f40549?t=1708413275809","","","Equipaments existents amb ús sanitari","Equipaments existents amb ús sanitari","","Equipaments existents amb ús assistencial","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/05_equipaments.jpg/930da3dc-c5f4-19b5-2b96-546dc4c8ff80?t=1708413275809","","","Equipaments existents amb ús assistencial","Equipaments existents amb ús assistencial","","Equipaments existents amb ús esportiu","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/06_equipaments.jpg/979e6c10-7e38-6a01-33a3-a680d452016a?t=1708413275809","","","Equipaments existents amb ús esportiu","Equipaments existents amb ús esportiu","","Equipaments existents amb ús cultural","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/07_equipaments.jpg/b4a13a65-a2d5-085f-1cd7-34d7f54a111a?t=1708413275809","","","Equipaments existents amb ús cultural","Equipaments existents amb ús cultural","","Equipaments existents amb ús d’allotjament dotacional","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/08_equipaments.jpg/3dcbe450-71ac-8ce3-7ae5-d31fdec6fe31?t=1708413275809","","","Equipaments existents amb ús d’allotjament dotacional","Equipaments existents amb ús d’allotjament dotacional","","Equipaments existents amb ús administratiu","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/09_equipaments.jpg/79cdd3f8-339d-9765-45bc-355bdd64d5d9?t=1708413275809","","","Equipaments existents amb ús administratiu","Equipaments existents amb ús administratiu","","Equipaments existents amb ús de seguretat","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/10_equipaments.jpg/08cf0d7d-c707-4e10-5c17-82b313aa5da7?t=1708413275809","","","Equipaments existents amb ús de seguretat","Equipaments existents amb ús de seguretat","","Equipaments existents amb ús d’abastament, firal o recerca","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/11_equipaments.jpg/27b4f07c-7dba-9d61-6da3-3840aa0f5836?t=1708413275809","","","Equipaments existents amb ús d’abastament, firal o recerca","Equipaments existents amb ús d’abastament, firal o recerca","","Equipaments existents amb ús ambiental o transport","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/12_equipaments.jpg/4d3726b2-5288-85cc-8a2c-0434670b150f?t=1708413275809","","","Equipaments existents amb ús ambiental o transport","Equipaments existents amb ús ambiental o transport","","Equipaments existents amb ús funerari","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/13_equipaments.jpg/4e1c4b42-99f6-411d-af4f-02c7b6f4018e?t=1708413275809","","","Equipaments existents amb ús funerari","Equipaments existents amb ús funerari","","Equipaments existents amb ús religiós","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/14_equipaments.jpg/6b22f7de-676e-940b-99f5-2253f7cb38e8?t=1708413275809","","","Equipaments existents amb ús religiós","Equipaments existents amb ús religiós","","","","","","L’objecte de la MPGM és actualitzar la regulació dels sòls qualificats com a sistema d’equipaments comunitaris (clau 7) per tal de garantir i reforçar la prestació dels serveis i les dotacions comunitàries als municipis metropolitans.","","","","","","Plurimunicipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño i Loles Herrero</p>","","","","","","2.113992","41.38484","3.821 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/14958141/00_equipaments.jpg/d3a9fc6d-2ed3-085a-c9ae-28a676cecea1?t=1708413275809","Superfície total del sistema d’equipaments","","Superfície total del sistema d’equipaments","Superfície total del sistema d’equipaments","Badalona","Badia del Vallès","Barcelona","Castelldefels","Cerdanyola del Vallès","Cornellà de Llobregat","El Papiol","El Prat de Llobregat","Esplugues de Llobregat","Gavà","L'Hospitalet de Llobregat","Molins de Rei","Montcada i Reixac","Montgat","Pallejà","Ripollet","Sant Adrià de Besòs","Sant Boi de Llobregat","Sant Climent de Llobregat","Sant Cugat del Vallès","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Just Desvern","Sant Vicenç dels Horts","Santa Coloma de Cervelló","Santa Coloma de Gramenet","Tiana","Viladecans","ca_ES","","MPGM regulació d'equipaments","MPGM regulació d'equipaments","https://docs.amb.cat/alfresco/api/-default-/public/alfresco/versions/1/nodes/fbbc2340-6e02-4ede-a6a1-b794eccaaaf0/content/MPGM_regulació_equipaments_signat.pdf?attachment=false&mimeType=application/pdf&sizeInBytes=16469194","<p>La proposta de la MPGM consisteix en actualitzar i adequar els articles 212 a 217 de les Normes urbanístiques del PGM a les necessitats actuals i la normativa sectorial vigent. &nbsp;En concret, es proposa ajustar el llistat d’usos dels equipaments, admetent usos de transport, serveis tècnics i d’allotjament dotacional previstos per la legislació urbanística; clarificar i regular la possibilitat d’admetre activitats complementàries vinculades amb la funció de l’equipament; introduir alguns ajustos en relació amb la concreció dels usos i la titularitat dels sòls qualificats com a sistema d’equipaments comunitaris; i clarificar l’edificabilitat i les condicions d’edificació dels sòls esmentats.</p>  <p>A banda de l’actualització d’aquests articles, es proposa també la incorporació de quatre disposicions addicionals per clarificar el règim d’ús dels equipaments en sòl urbanitzable no delimitat i sòl no urbanitzable; especificar la vigència dels instruments de planejament aprovats amb anterioritat a la present MPGM; clarificar la definició d’equipament esportiu i el còmput de les reserves; i ajustar la regulació de l’aplicació de les reserves de places d’aparcament.</p> L’objecte de la MPGM és actualitzar la regulació dels sòls qualificats com a sistema d’equipaments comunitaris (clau 7) per tal de garantir i reforçar la prestació dels serveis i les dotacions comunitàries als municipis metropolitans. Badalona Badia del Vallès Barcelona Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cornellà de Llobregat El Papiol El Prat de Llobregat Esplugues de Llobregat Gavà L'Hospitalet de Llobregat Molins de Rei Montcada i Reixac Montgat Pallejà Ripollet Sant Adrià de Besòs Sant Boi de Llobregat Sant Climent de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Gramenet Tiana Viladecans MPGM en relació amb la regulació del sistema d’equipaments comunitaris Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:51.740Z" 
"65d450b5ae25c2686b20d229","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-per-a-la-construccio-d-un-nou-hospital-al-valles-occidental/13436350/11656","<p>J. Vila, R. Okafor, R. Retuerta, C. Gómez, J. Caba, (arquitectes, AMB), N. Acosta (advocada, AMB), Y. Pons, (estudiant d'arquitectura, AMB), M. Montlleó, J. Fuster i N. Tavares (Barcelona Regional), M. Pons (serveis tècnics de l'Ajuntament de Cerdanyola V.), M. Bunyesch i J. Gomis (serveis tècnics de l'Ajuntament de Montcada i Reixac), J. Fortuny (serveis tècnics de l'Ajuntament de Ripollet)</p>","Urbanisme","<p><strong>Títol oficial del pla</strong><br /> MPGM per a la construcció d'un nou hospital al Vallès Occidental&nbsp;&nbsp;<br /> <br /> La N-150, pels teixits que connecta i les seves característiques (traçat rectilini, pendent suau...) té les condicions idònies per ser transformada en una avinguda metropolitana que vertebri el territori i permeti construir el nou hospital comarcal en una posició central i accessible des dels nuclis urbans als quals ha de donar servei, tot millorant la connectivitat ecològica i la relació entre els nuclis urbans i la infraestructura verda.<br /> <br /> En aquest sentit la MPGM persegueix els objectius següents:</p>  <ul> 	<li>Vertebrar els nuclis urbans de Cerdanyola, Montcada i Reixac i Ripollet i afavorir la mobilitat sostenible mitjançant la transformació de l'antiga N-150 en una avinguda metropolitana que vertebri el territori metropolità i la reconversió futura del nus viari de la C-58.</li> 	<li>Ubicar el nou hospital comarcal en el front de la N-150, que permetria assegurar l'accessibilitat a l'hospital des de tots els municipis als quals ha de donar servei a més de donar vitalitat i reforçar la construcció de la nova avinguda.</li> 	<li>Reforçar la infraestructura verda metropolitana i els valors associats als espais fluvials mitjançant el tractament de les vores urbanes i la continuïtat dels espais lliures.</li> 	<li>Possibilitar la implantació de nous usos urbans en els fronts de l'avinguda (zones verdes, equipaments, habitatges, comerços i activitats terciàries) que donin servei tant al propi àmbit com als barris propers i que contribueixin a pal·liar les necessitats d´habitatge i d'espais d'activitat econòmica de l'àrea metropolitana.</li> </ul>","Aprovació inicial","2024-01-30T00:00:00.000Z","13436350","Territori","MPGM per a la construcció d'un nou hospital al Vallès Occidental","IMG","http://www.amb.cat/documents/11656/13435780/01_HospitalRedosa.jpg/a9b558f0-d84d-4c33-b732-022f7d2b4db2?t=1712232727589","","","Imatge aèria de l'àmbit","Imatge aèria de l'àmbit","Equip redactor","IMG","http://www.amb.cat/documents/11656/13435780/02_HospitalRedosa.jpg/f4e1ba4c-fecc-4f07-90da-e727e838f54e?t=1712232727589","","","Estructura territorial - Avinguda N-150","Estructura territorial - Avinguda N-150","Equip redactor","IMG","http://www.amb.cat/documents/11656/13435780/03_HospitalRedosa.jpg/5f063616-0274-441d-abca-e1588e37b5a3?t=1712232727589","","","Vertebració urbana proposada","Vertebració urbana proposada","Equip redactor","IMG","http://www.amb.cat/documents/11656/13435780/04_HospitalRedosa.jpg/66b4ebc5-cfde-4498-8440-88f886d07019?t=1712232727589","","","Qualificació urbanística vigent","Qualificació urbanística vigent","Equip redactor","IMG","http://www.amb.cat/documents/11656/13435780/05_HospitalRedosa.jpg/c37a023c-abc7-4e3d-9b34-546ac44d3b1e?t=1712232727589","","","Qualificació urbanística proposada - Alternativa 1","Qualificació urbanística proposada - Alternativa 1","Equip redactor","IMG","http://www.amb.cat/documents/11656/13435780/06_HospitalRedosa.jpg/d294c224-42b8-4661-ab3e-e95e42246da5?t=1712232727589","","","Caràcter de l'avinguda metropolitana N-150","Caràcter de l'avinguda metropolitana N-150","Equip redactor","","","","","L'objecte de la MPGM és transformar l'antiga carretera N-150 en una avinguda metropolitana que vertebri els teixits urbans de l'entorn i permeti construir un nou hospital comarcal en una posició central i accessible des dels municipis als quals ha de donar servei.","","","","","","Plurimunicipal","","","<p>Xavier Mariño (director de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques, AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament Urbanístic, AMB)</p>","","","","","","2.154621","41.4901","59,95 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/13435780/00_HospitalRedosa.jpg/97530482-2b9d-4cd4-b92c-43a620d8f251?t=1712232727589","","Equip redactor","Imatge de l'ordenació proposada (indicativa)","Imatge en planta de l'ordenació proposada","Cerdanyola del Vallès","Montcada i Reixac","Ripollet","ca_ES","","","","","<p><strong>Títol oficial del pla</strong><br /> MPGM per a la construcció d'un nou hospital al Vallès Occidental&nbsp;&nbsp;<br /> <br /> La N-150, pels teixits que connecta i les seves característiques (traçat rectilini, pendent suau...) té les condicions idònies per ser transformada en una avinguda metropolitana que vertebri el territori i permeti construir el nou hospital comarcal en una posició central i accessible des dels nuclis urbans als quals ha de donar servei, tot millorant la connectivitat ecològica i la relació entre els nuclis urbans i la infraestructura verda.<br /> <br /> En aquest sentit la MPGM persegueix els objectius següents:</p>  <ul> 	<li>Vertebrar els nuclis urbans de Cerdanyola, Montcada i Reixac i Ripollet i afavorir la mobilitat sostenible mitjançant la transformació de l'antiga N-150 en una avinguda metropolitana que vertebri el territori metropolità i la reconversió futura del nus viari de la C-58.</li> 	<li>Ubicar el nou hospital comarcal en el front de la N-150, que permetria assegurar l'accessibilitat a l'hospital des de tots els municipis als quals ha de donar servei a més de donar vitalitat i reforçar la construcció de la nova avinguda.</li> 	<li>Reforçar la infraestructura verda metropolitana i els valors associats als espais fluvials mitjançant el tractament de les vores urbanes i la continuïtat dels espais lliures.</li> 	<li>Possibilitar la implantació de nous usos urbans en els fronts de l'avinguda (zones verdes, equipaments, habitatges, comerços i activitats terciàries) que donin servei tant al propi àmbit com als barris propers i que contribueixin a pal·liar les necessitats d´habitatge i d'espais d'activitat econòmica de l'àrea metropolitana.</li> </ul> L'objecte de la MPGM és transformar l'antiga carretera N-150 en una avinguda metropolitana que vertebri els teixits urbans de l'entorn i permeti construir un nou hospital comarcal en una posició central i accessible des dels municipis als quals ha de donar servei. Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Ripollet MPGM per a la construcció d'un nou hospital al Vallès Occidental Plurimunicipal","2024-04-04T12:08:26.023Z" 
"65d450b6ae25c2686b20d22c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgou-dels-espais-oberts-i-els-cursos-fluvials-de-cervello/13436391/11656","<p>J. Vila, R. Okafor, J. Caba, C. Gómez, R. Retuerta (arquitectes, AMB), N. Acosta (advocada, AMB), A. Loza, (estudiant d'arquitectura, AMB), M. Montlleó, A. Lluch (Barcelona Regional), M. Garcia, J. Pujol (serveis tècnics de l'Ajuntament de Cervelló)</p>","Urbanisme","<p><strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Modificació puntual del Pla general d'ordenació urbana número 33 dels espais oberts i els cursos fluvials de Cervelló<br /> <br /> La MPGOU aposta per un model territorial que minimitzi l'ocupació i la transformació de sòl, reforci les activitats i els serveis ecosistèmics del mosaic agroforestal i permeti assolir uns nivells adequats de qualitat de vida, sostenibilitat i preservació enfront dels riscos naturals.<br /> En aquest sentit, la MPGOU persegueix els objectius següents:</p>  <ul> 	<li>Estructurar els espais oberts de Cervelló a partir del reconeixement dels valors dels principals cursos fluvials del municipi i dels seus espais agroforestals.</li> 	<li>Donar continuïtat als espais oberts, classificant com a sòl no urbanitzable els terrenys que per les seves característiques i valors ambientals (funció ecològica, posició territorial, accessibilitat i/o pendent) s'han de preservar del procés de desenvolupament urbà.</li> 	<li>Potenciar els valors ecològics, culturals i paisatgístics dels espais oberts, adequant la regulació del sòl no urbanitzable al marc normatiu vigent i als conceptes i les idees procedents del camp de l'ecologia del paisatge.</li> </ul>","Aprovació definitiva","2023-12-20T00:00:00.000Z","13436391","Territori","MPGOU dels espais oberts i els cursos fluvials de Cervelló","IMG","http://www.amb.cat/documents/11656/13436080/01_MPGOU+espais+oberts+i+cursos+fluvials.jpg/00a5223d-6329-48a6-8008-ae2f10a34c6d?t=1712231984732","","","Orografia i hidrografia del municipi","Orografia i hidrografia del municipi","Equip redactor","IMG","http://www.amb.cat/documents/11656/13436080/02_MPGOU+espais+oberts+i+cursos+fluvials.jpg/fe0fdcb4-0e68-4633-a005-6ff3c7d23cec?t=1712231984732","","","Valors ambientals i ecològics","Valors ambientals i ecològics","Equip redactor","IMG","http://www.amb.cat/documents/11656/13436080/03_MPGOU+espais+oberts+i+cursos+fluvials.jpg/53fc4ed1-c62d-4ff7-8e71-dc1029393f4e?t=1712231984732","","","Qualificació urbanística vigent","Qualificació urbanística vigent","Equip redactor","IMG","http://www.amb.cat/documents/11656/13436080/04_MPGOU+espais+oberts+i+cursos+fluvials.jpg/73d7ead8-c395-46ac-ace7-409ede0895c7?t=1712231984732","","","Qualificació urbanística proposada","Qualificació urbanística proposada","Equip redactor","","","","","L'objecte de la MPGOU és estructurar els espais oberts de Cervelló a partir del reconeixement dels valors dels principals cursos fluvials del municipi i dels seus espais agroforestals.","","","","","","Municipal","","","<p>Xavier Mariño (director de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques, AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament Urbanístic, AMB)</p>","","","","","","1.9617863","41.396454","1.849 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/13436080/00_MPGOU+espais+oberts+i+cursos+fluvials.jpg/33d76af7-b70d-4c2a-9483-78fbf8227255?t=1712231984732","Model territorial a partir del reconeixement dels principals elements estructurants: la carretera N-340 i la xarxa fluvial","Equip redactor","IMG","Imatge en planta de l'estructura territorial","Cervelló","ca_ES","","","","","<p><strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Modificació puntual del Pla general d'ordenació urbana número 33 dels espais oberts i els cursos fluvials de Cervelló<br /> <br /> La MPGOU aposta per un model territorial que minimitzi l'ocupació i la transformació de sòl, reforci les activitats i els serveis ecosistèmics del mosaic agroforestal i permeti assolir uns nivells adequats de qualitat de vida, sostenibilitat i preservació enfront dels riscos naturals.<br /> En aquest sentit, la MPGOU persegueix els objectius següents:</p>  <ul> 	<li>Estructurar els espais oberts de Cervelló a partir del reconeixement dels valors dels principals cursos fluvials del municipi i dels seus espais agroforestals.</li> 	<li>Donar continuïtat als espais oberts, classificant com a sòl no urbanitzable els terrenys que per les seves característiques i valors ambientals (funció ecològica, posició territorial, accessibilitat i/o pendent) s'han de preservar del procés de desenvolupament urbà.</li> 	<li>Potenciar els valors ecològics, culturals i paisatgístics dels espais oberts, adequant la regulació del sòl no urbanitzable al marc normatiu vigent i als conceptes i les idees procedents del camp de l'ecologia del paisatge.</li> </ul> L'objecte de la MPGOU és estructurar els espais oberts de Cervelló a partir del reconeixement dels valors dels principals cursos fluvials del municipi i dels seus espais agroforestals. Cervelló MPGOU dels espais oberts i els cursos fluvials de Cervelló Municipal","2024-04-04T11:56:03.164Z" 
"643fc8eddaa5efc51bf057a0","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudis-previs-de-la-mpgm-per-al-reconeixement-de-les-rieres-de-tiana/14899404/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Tràmit de la CPU de l’ADPU</strong>: Jordi Vila, Rhona Okafor, Raül Retuerta, Cristian Gómez, Joan Caba, Núria Acosta.<br /><strong>Ajuntament</strong>: Daniel Farrés<br /> </p>","Urbanisme","<p>Les rieres són elements definidors del paisatge de Tiana. L’ocupació del territori fluvial, resultat del desenvolupament urbanístic de la vila ha atorgat a les rieres un paper secundari en la definició de l’estructura urbana del municipi. En alguns trams són enteses com elements que fracturen la continuïtat urbana (riera d’en Font); espais que han estat integrats en la trama de carrers (riera de Tiana); o espais per acollir usos periurbans (riera de Montalegre).</p><p>Actuar sobre l’espai fluvial i els terrenys de l’entorn contribuiria a recuperar el paper de les rieres com a elements vertebradors de la vila. Amb aquesta finalitat es proposa:</p><ul><li>Ordenar els límits amb Badalona, recuperant els valors ambientals i ecològics de la riera de Montalegre i possibilitant el desenvolupament d’una zona d’activitat econòmica que permeti traslladar la deixalleria a aquest indret.</li><li>Reconèixer el carrer Roderic Robert i permetre la implantació d’un aparcament compatible amb la zona verda prevista pel planejament.</li><li>Reforçar el caràcter cívic de la riera de Tiana, incorporant dues petites places.</li><li>Possibilitar la millora de la gran peça d’equipaments municipals, ajustant l’àmbit previst pel planejament i reconeixent la seva condició de sòl urbà consolidat.</li><li>Preveure la implantació d’un aparcament al costat de l’Església i reconèixer els horts urbans, l’espai de petanca i el parc existents.</li><li>Posar en valor i preservar la riera d’en Font, habilitant futures intervencions que permetin un recorregut muntanya-mar.</li></ul><p> </p>","Estudi","2021-11-09T00:00:00.000Z","14899404","Territori","Estudis previs de la MPGM per al reconeixement de les rieres de Tiana","Eixos estructurants","http://www.amb.cat/documents/11656/14898723/01_rieresTiana.jpg/0607f6e8-57d0-12a3-09a2-66d94a14f79e?t=1708413275083","","","Eixos estructurants","Eixos estructurants","","Restauració i renovació dels entorns de la riera de Montalegre (Imatge indicativa)","http://www.amb.cat/documents/11656/14898723/02_rieres+Tiana.jpg/a51051ef-f685-eb5e-e27c-6a7f56c6cad8?t=1708413275083","","","Restauració i renovació dels entorns de la riera de Montalegre (Imatge indicativa)","Restauració i renovació dels entorns de la riera de Montalegre (Imatge indicativa)","","Zona verda i nou aparcament al carrer Roderic Robert (Imatge indicativa)","http://www.amb.cat/documents/11656/14898723/03_+rieres+Tiana.jpg/4203c0ec-2c43-572e-c069-58a1166bfce0?t=1708413275083","","","Zona verda i nou aparcament al carrer Roderic Robert (Imatge indicativa)","Zona verda i nou aparcament al carrer Roderic Robert (Imatge indicativa)","","Nova plaça sobre l’aparcament del carrer Sant Cebrià (Imatge indicativa)","http://www.amb.cat/documents/11656/14898723/04_+rieres+Tiana.jpg/8dd3a829-745c-31c9-ef9f-559d7b3fce90?t=1708413275083","","","Nova plaça sobre l’aparcament del carrer Sant Cebrià (Imatge indicativa)","Nova plaça sobre l’aparcament del carrer Sant Cebrià (Imatge indicativa)","","Recorregut cívic muntanya-mar proposat a través de la riera d’en Font","http://www.amb.cat/documents/11656/14898723/05_+rieres+Tiana.jpg/e9cbb43e-e010-9b7e-3e7a-8a6f62176c4b?t=1708413275083","","","Recorregut cívic muntanya-mar proposat a través de la riera d’en Font","Recorregut cívic muntanya-mar proposat a través de la riera d’en Font","","","","","","L’objecte del treball és reconèixer, posar en valor i millorar les rieres de Tiana i els espais del seu entorn.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño i Loles Herrero</p>","","","","","","2.26679","41.47992","71,25 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/14898723/00_+rieres+Tiana.jpg/0c7de906-ba01-fddd-8bbb-e6562114da36?t=1708413275083","Lectura de la situació actual","","Rieres Tiana 00","Descripció del caràcter de les tres rieres","Tiana","ca_ES","","","","","<p>Les rieres són elements definidors del paisatge de Tiana. L’ocupació del territori fluvial, resultat del desenvolupament urbanístic de la vila ha atorgat a les rieres un paper secundari en la definició de l’estructura urbana del municipi. En alguns trams són enteses com elements que fracturen la continuïtat urbana (riera d’en Font); espais que han estat integrats en la trama de carrers (riera de Tiana); o espais per acollir usos periurbans (riera de Montalegre).</p><p>Actuar sobre l’espai fluvial i els terrenys de l’entorn contribuiria a recuperar el paper de les rieres com a elements vertebradors de la vila. Amb aquesta finalitat es proposa:</p><ul><li>Ordenar els límits amb Badalona, recuperant els valors ambientals i ecològics de la riera de Montalegre i possibilitant el desenvolupament d’una zona d’activitat econòmica que permeti traslladar la deixalleria a aquest indret.</li><li>Reconèixer el carrer Roderic Robert i permetre la implantació d’un aparcament compatible amb la zona verda prevista pel planejament.</li><li>Reforçar el caràcter cívic de la riera de Tiana, incorporant dues petites places.</li><li>Possibilitar la millora de la gran peça d’equipaments municipals, ajustant l’àmbit previst pel planejament i reconeixent la seva condició de sòl urbà consolidat.</li><li>Preveure la implantació d’un aparcament al costat de l’Església i reconèixer els horts urbans, l’espai de petanca i el parc existents.</li><li>Posar en valor i preservar la riera d’en Font, habilitant futures intervencions que permetin un recorregut muntanya-mar.</li></ul><p> </p> L’objecte del treball és reconèixer, posar en valor i millorar les rieres de Tiana i els espais del seu entorn. Tiana Estudis previs de la MPGM per al reconeixement de les rieres de Tiana Municipal","2024-02-20T07:11:50.205Z" 
"644110c5daa5efc51bf057c1","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/avinguda-del-valles---humanitzar-la-n-150/14906763/11656","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques: </strong>Anna Majoral, Judith Recio, Mikel Berra, Ferran Montesinos i Gavina Corbetta.<br /><strong>Direcció de Serveis d’Espai Públic</strong>: Stela Salinas<br /><strong>Servei de Relacions Internacionals:</strong> Elena Argelich<br /><strong>Ajuntament de Barberà del Vallès:</strong> Jordi Llonch, Salvador Girvent i Anna Aurès<br /><strong>Ajuntament de Cerdanyola del Vallès:</strong> Maria Pons, Àngel Rosell, Angel Reyes i Elena Martí<br /><strong>Ajuntament de Montcada i Reixac:</strong> Oriol Parés, Elena Buixeda, Susana Díaz i Pilar Cazorla<br /><strong>Ajuntament de Ripollet:</strong> Oriol Bayó, Rosa Moragas, Jordi Fortuny<br /><strong>Generalitat de Catalunya:</strong> Jordi Martí<br /> </p>","Urbanisme","<p><strong>Pla d’Acció Integrat de l’Avinguda del Vallès.</strong></p><p>El Pla d’Acció Integrat de l’Avinguda metropolitana del Vallès pretén transformar la carretera N-150 en un nou eix cívic, verd i d'activitat que connecti els municipis de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Barberà del Vallès. El transport públic i la mobilitat activa seran els protagonistes d’aquesta nova avinguda arbrada, així com els espais de trobada i els espais públics que esponjaran i relligaran els teixits urbans de l’entorn.</p><p>La via serà el fil conductor d’una àrea urbana renovada, dinàmica, diversa i cohesionada i d’un territori ric en patrimoni industrial, natural i paisatgístic, obert a la innovació, la salut i el gaudi.</p><p>La introducció d’un caràcter més amable, sumat a la cura pel medi ambient, la limitació del trànsit, i els usos que l’acompanyen la transformaran en una avinguda a escala humana, amb òptimes condicions d’habitabilitat, de sostenibilitat, de proximitat, de dotació de serveis, de vitalitat, d’inclusió social i de competitivitat econòmica.</p><p><strong>OBJECTIUS</strong>:</p><p>Avinguda connectora:</p><ul><li>Relligar el territori</li><li>Mobilitat eficient i equitativa</li></ul><p>Avinguda amable:</p><ul><li>Regeneració urbana</li><li>Millorar la qualitat urbana&nbsp;</li><li>Activar els espais residuals</li></ul><p>Avinguda inclusiva:</p><ul><li>Garantir els equipaments i els espais lliures&nbsp;</li><li>Afavorir la convivència</li><li>Impulsar les activitats econòmiques</li><li>Preservar el patrimoni</li></ul><p>Avinguda saludable:</p><ul><li>Introduir el paisatge i l'ecologia</li><li>Sostenibilitat i cura del medi ambient</li></ul><p>Avinguda metropolitana:</p><ul><li>Projecte de cogestió</li><li>Planificar la metròpoli&nbsp;</li></ul>","Estudi","2022-07-01T00:00:00.000Z","14906763","Territori","Avinguda del Vallès – Humanitzar la N-150","Emplaçament del PAI","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/01_avValles.jpg/b293d6bf-9890-ea15-8f9d-395045165fb7?t=1708413275153","","","Emplaçament del PAIº","Emplaçament del PAI","","Condicions i reptes del PAI","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/02_avValles.jpg/aac034a8-9b85-ffc2-afc0-e63691789fe0?t=1708413275153","","","Condicions i reptes del PAI","Condicions i reptes del PAI","","Estructura del grup local Urbact","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/03_avValles.jpg/508c9c0a-271e-2f09-604d-1cb3dbdf2bd1?t=1708413275153","","","Estructura del grup local Urbact","Estructura del grup local Urbact","","Planejament vigent","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/04_avValles.jpg/6d0ac035-f4fd-2219-43db-1d04beead589?t=1708413275153","","","Planejament vigent","Planejament vigent","","Usos majoritaris en planta baixa","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/05_avValles.jpg/856663ac-cac9-3a8a-6588-c5dd8378cdd9?t=1708413275153","","","Usos majoritaris en planta baixa","Usos majoritaris en planta baixa","","Resum qüestionari adreçat a la ciutadania","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/06_avValles.jpg/ee90ce75-7155-ac44-3c4e-4a972f13ce71?t=1708413275153","","","Resum qüestionari adreçat a la ciutadania","Resum qüestionari adreçat a la ciutadania","","Temes emergents del PAI","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/07_avValles.jpg/943a2751-401a-48bd-af22-612e038897fe?t=1708413275153","","","Temes emergents del PAI","Temes emergents del PAI","","Acció a petita escala, novembre de 2021","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/08_avValles.jpg/62db88f8-3c82-2bc3-e2dc-9e36ddb242c7?t=1708413275153","","","Acció a petita escala, novembre de 2021","Acció a petita escala, novembre de 2021","","Objectius del PAI","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/09_avValles.jpg/f446d7f6-150a-d9f8-7f26-f61856ae5cc5?t=1708413275153","","","Objectius del PAI","Objectius del PAI","","Estratègia urbana","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/10_avValles.jpg/0f1c40b8-9e24-822c-3cbe-f37348770491?t=1708413275153","","","Estratègia urbana","Estratègia urbana","","Mapa i esquema de projectes","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/11_avValles.jpg/ecc11a8e-7946-515d-5a8a-f778aa5036cd?t=1708413275153","","","Mapa i esquema de projectes","Mapa i esquema de projectes","","Intervencions en el buit i el ple de l’Avinguda","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/12_avValles.jpg/d1214250-1ef2-30c9-0253-0314b3fa80d9?t=1708413275153","","","Intervencions en el buit i el ple de l’Avinguda","Intervencions en el buit i el ple de l’Avinguda","","Esquema implementació","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/13_avValles.jpg/8160910e-51a9-ac68-22fe-00d834df6561?t=1708413275153","","","Esquema implementació","Esquema implementació","","","","","","L’Avinguda del Vallès pretén repensar la carretera N-150 entre Montcada i Reixac i Barberà del Vallès, com un nou eix cívic, verd i comercial, amb fortes connexions de transport públic. Per això, el projecte ha dut a terme un procés exhaustiu de participació, on ciutadans i institucions han co-creat tant la diagnosi del lloc com la proposta d'actuacions. Aquest procés ha permès no només repensar un futur millor per a aquest tram de la carretera N-150, sinó també testejar el disseny i el procés de desenvolupament de les futures Avingudes Metropolitanes, un concepte clau del futur Pla director urbanístic metropolità de Barcelona.","","","","","","Plurimunicipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño, Loles Herrero i Mireia Peris.<br /><strong>Àrea d’Internacional i Cooperació:</strong> Xavier Tiana</p>","","","","","","2.1402884","41.499912","6,5 Km lineals","http://www.amb.cat/documents/11656/14905853/00_avValles.jpg/899a6c23-e5db-76a0-e88e-6fd948b0f0f1?t=1708413275153","Mapa de projectes","","Mapa de projectes","Mapa de projectes","Barberà del Vallès","Cerdanyola del Vallès","Montcada i Reixac","Ripollet","ca_ES","","","","","<p><strong>Pla d’Acció Integrat de l’Avinguda del Vallès.</strong></p><p>El Pla d’Acció Integrat de l’Avinguda metropolitana del Vallès pretén transformar la carretera N-150 en un nou eix cívic, verd i d'activitat que connecti els municipis de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Barberà del Vallès. El transport públic i la mobilitat activa seran els protagonistes d’aquesta nova avinguda arbrada, així com els espais de trobada i els espais públics que esponjaran i relligaran els teixits urbans de l’entorn.</p><p>La via serà el fil conductor d’una àrea urbana renovada, dinàmica, diversa i cohesionada i d’un territori ric en patrimoni industrial, natural i paisatgístic, obert a la innovació, la salut i el gaudi.</p><p>La introducció d’un caràcter més amable, sumat a la cura pel medi ambient, la limitació del trànsit, i els usos que l’acompanyen la transformaran en una avinguda a escala humana, amb òptimes condicions d’habitabilitat, de sostenibilitat, de proximitat, de dotació de serveis, de vitalitat, d’inclusió social i de competitivitat econòmica.</p><p><strong>OBJECTIUS</strong>:</p><p>Avinguda connectora:</p><ul><li>Relligar el territori</li><li>Mobilitat eficient i equitativa</li></ul><p>Avinguda amable:</p><ul><li>Regeneració urbana</li><li>Millorar la qualitat urbana&nbsp;</li><li>Activar els espais residuals</li></ul><p>Avinguda inclusiva:</p><ul><li>Garantir els equipaments i els espais lliures&nbsp;</li><li>Afavorir la convivència</li><li>Impulsar les activitats econòmiques</li><li>Preservar el patrimoni</li></ul><p>Avinguda saludable:</p><ul><li>Introduir el paisatge i l'ecologia</li><li>Sostenibilitat i cura del medi ambient</li></ul><p>Avinguda metropolitana:</p><ul><li>Projecte de cogestió</li><li>Planificar la metròpoli&nbsp;</li></ul> L’Avinguda del Vallès pretén repensar la carretera N-150 entre Montcada i Reixac i Barberà del Vallès, com un nou eix cívic, verd i comercial, amb fortes connexions de transport públic. Per això, el projecte ha dut a terme un procés exhaustiu de participació, on ciutadans i institucions han co-creat tant la diagnosi del lloc com la proposta d'actuacions. Aquest procés ha permès no només repensar un futur millor per a aquest tram de la carretera N-150, sinó també testejar el disseny i el procés de desenvolupament de les futures Avingudes Metropolitanes, un concepte clau del futur Pla director urbanístic metropolità de Barcelona. Barberà del Vallès Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Ripollet Avinguda del Vallès – Humanitzar la N-150 Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:50.351Z" 
"644127fcdaa5efc51bf057cc","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-per-a-la-transformacio-de-l-autovia-c-31-en-l-ambit-del-delta-del/14908569/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Suport &nbsp;Territorial de la CPU de l’ADPU:</strong> Jordi Peralta i Anna Majoral&nbsp;</p>","Urbanisme","<p>Un dels majors reptes metropolitans consisteix en integrar les infraestructures que travessen i segreguen el nostre territori. Hem de donar la volta a aquesta problemàtica i convertir-la en oportunitat, reinventant el paper de les autopistes com estructurants metropolitans.</p><p>Les avingudes metropolitanes han d’esdevenir els principals eixos de referència, recuperant i proporcionant autèntics lligams i sentiment de pertinença a la ciutadania, posant en valor les traces històriques i cohesionant nuclis i centres metropolitans. Eixos estructurants que garanteixin els fluxos i la continuïtat de mobilitat sostenible (el transport públic col·lectiu i la mobilitat activa), un espai públic de qualitat que faci de suport de la infraestructura verda i una intensitat més gran d’usos en el seu perímetre amb una continuïtat al llarg de la via.&nbsp;</p><p>La proposta construeix un model urbanístic a partir d'un triangle conceptual que caracteritza i potencia les relacions de la infraestructura amb el territori a tres escales:&nbsp;</p><ul><li>La gran escala (relació longitudinal) reorganitza el com ens movem, diversificant els serveis lineals cap a una mobilitat més eficient i equitativa.&nbsp;</li><li>L'escala municipal (relació transversal) connecta els dos costats de la via i qualifica els passos transversals, actuant com a suport del sistema urbà i ambiental.&nbsp;</li><li>L'escala local (relació de contacte) busca dotar les vores d’urbanitat i activar els espais residuals, deixar de donar l'esquena a l'autovia per tal de fer-hi front.</li></ul><p>Fa mig segle, les ciutats van recuperar-se de l'oblit i la marginalitat els fronts marítims i els rius. Ara és el torn de repensar les vies segregades.<br /> </p>","Estudi","2020-01-27T00:00:00.000Z","14908569","Territori","Estudi per a la transformació de l’autovia C-31 en l’àmbit del Delta del Llobregat","Diagrama d’aproximació al projecte","http://www.amb.cat/documents/11656/14907777/01_estudiC31Delta.jpg/60e855ff-f351-74b0-2d65-e68940a412ac?t=1708413275231","","","Diagrama d’aproximació al projecte","Diagrama d’aproximació al projecte","","Territori del Delta abans de la construcció de l’autovia, any 1955","http://www.amb.cat/documents/11656/14907777/02_estudiC31Delta.jpg/f98629c4-431d-7b20-ba1e-2291756cc1a0?t=1708413275231","","","Territori del Delta abans de la construcció de l’autovia, any 1955","Territori del Delta abans de la construcció de l’autovia, any 1955","","Territori del Delta entre els anys 1955 i 1974","http://www.amb.cat/documents/11656/14907777/03_estudiC31Delta.jpg/c4487bb4-441e-a33a-46b8-db09d73c0b97?t=1708413275231","","","Territori del Delta entre els anys 1955 i 1974","Territori del Delta entre els anys 1955 i 1974","","Territori del Delta entre els anys 1992 i 2018","http://www.amb.cat/documents/11656/14907777/04_estudiC31Delta.jpg/f4c198b8-2ef6-0122-61cf-d8c20671e64a?t=1708413275231","","","Territori del Delta entre els anys 1992 i 2018","Territori del Delta entre els anys 1992 i 2018","","Síntesi estratègia longitudinal","http://www.amb.cat/documents/11656/14907777/05_estudiC31Delta.jpg/823dbe31-6100-dbe3-8434-991ac9a146b6?t=1708413275231","","","Síntesi estratègia longitudinal","Síntesi estratègia longitudinal","","Imaginari col·lectiu de les vores de la C-31","http://www.amb.cat/documents/11656/14907777/06_estudiC31Delta.jpg/5d7fac86-9e9b-0693-aba0-9c3184bae1b4?t=1708413275231","","","Imaginari col·lectiu de les vores de la C-31","Imaginari col·lectiu de les vores de la C-31","","Proposta de canvi de la secció viària","http://www.amb.cat/documents/11656/14907777/07_estudiC31Delta.jpg/54f9a14d-535b-0047-4a84-325b257270c5?t=1708413275231","","","Proposta de canvi de la secció viària","Proposta de canvi de la secció viària","","Proposta d’integració d’acord amb les relacions lineals","http://www.amb.cat/documents/11656/14907777/08_estudiC31Delta.jpg/67bf4e13-c0e1-b056-105c-a250b4175d78?t=1708413275231","","","Proposta d’integració d’acord amb les relacions lineals","Proposta d’integració d’acord amb les relacions lineals","","Proposta d’integració d’acord amb les relacions transversals","http://www.amb.cat/documents/11656/14907777/09_estudiC31Delta.jpg/de692dae-17a8-9b6e-7acf-b3b6be8f47a4?t=1708413275231","","","Proposta d’integració d’acord amb les relacions transversals","Proposta d’integració d’acord amb les relacions transversals","","Proposta d’integració d’acord amb les relacions de contacte","http://www.amb.cat/documents/11656/14907777/10_estudiC31Delta.jpg/0f463436-efcf-90ca-4203-01ad1e8c4e69?t=1708413275231","","","Proposta d’integració d’acord amb les relacions de contacte","Proposta d’integració d’acord amb les relacions de contacte","","","","","","L'objectiu de l’estudi és repensar, transformar i integrar l’extrem Sud de l'eix de la Gran Via de Barcelona que s'estén cap al territori metropolità convertint-se en autopista al Delta del Llobregat. Es repensa les relacions de la infraestructura amb el territori a escala territorial, municipal i local.","","","","","","Plurimunicipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques: </strong>Josep Maria Carreras i Loles Herrero&nbsp;</p>","","","","","","2.04448","41.27284","17 km lineals","http://www.amb.cat/documents/11656/14907777/00_estudiC31Delta.jpg/2e3f7870-2223-7b44-c412-a7de82588908?t=1708413275231","Territori del Delta abans de la construcció de l’autovia, any 1955","","Territori del Delta abans de la construcció de l’autovia, any 1955","Territori del Delta abans de la construcció de l’autovia, any 1955","Castelldefels","El Prat de Llobregat","Gavà","Viladecans","ca_ES","","","","","<p>Un dels majors reptes metropolitans consisteix en integrar les infraestructures que travessen i segreguen el nostre territori. Hem de donar la volta a aquesta problemàtica i convertir-la en oportunitat, reinventant el paper de les autopistes com estructurants metropolitans.</p><p>Les avingudes metropolitanes han d’esdevenir els principals eixos de referència, recuperant i proporcionant autèntics lligams i sentiment de pertinença a la ciutadania, posant en valor les traces històriques i cohesionant nuclis i centres metropolitans. Eixos estructurants que garanteixin els fluxos i la continuïtat de mobilitat sostenible (el transport públic col·lectiu i la mobilitat activa), un espai públic de qualitat que faci de suport de la infraestructura verda i una intensitat més gran d’usos en el seu perímetre amb una continuïtat al llarg de la via.&nbsp;</p><p>La proposta construeix un model urbanístic a partir d'un triangle conceptual que caracteritza i potencia les relacions de la infraestructura amb el territori a tres escales:&nbsp;</p><ul><li>La gran escala (relació longitudinal) reorganitza el com ens movem, diversificant els serveis lineals cap a una mobilitat més eficient i equitativa.&nbsp;</li><li>L'escala municipal (relació transversal) connecta els dos costats de la via i qualifica els passos transversals, actuant com a suport del sistema urbà i ambiental.&nbsp;</li><li>L'escala local (relació de contacte) busca dotar les vores d’urbanitat i activar els espais residuals, deixar de donar l'esquena a l'autovia per tal de fer-hi front.</li></ul><p>Fa mig segle, les ciutats van recuperar-se de l'oblit i la marginalitat els fronts marítims i els rius. Ara és el torn de repensar les vies segregades.<br /> </p> L'objectiu de l’estudi és repensar, transformar i integrar l’extrem Sud de l'eix de la Gran Via de Barcelona que s'estén cap al territori metropolità convertint-se en autopista al Delta del Llobregat. Es repensa les relacions de la infraestructura amb el territori a escala territorial, municipal i local. Castelldefels El Prat de Llobregat Gavà Viladecans Estudi per a la transformació de l’autovia C-31 en l’àmbit del Delta del Llobregat Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:50.459Z" 
"64424dfadaa5efc51bf057f9","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-sobre-nous-models-territorials-en-l-ambit-de-la-b-30/14916305/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Suport Territorial de la CPU de l’ADPU:</strong> Jordi Peralta, Anna Majoral, Gavina Corbetta i Marcela Balliano&nbsp;</p>","Urbanisme","<p>L’estudi parteix del repte d’estructurar el territori metropolità corresponent a la depressió prelitoral, vinculant el sistema del Besòs amb el del Llobregat a través de la millora de l’autovia B-30. En aquest sentit, es proposa la transformació d’aquesta via segregada i els seus espais adjacents en un nou balcó metropolità: un espai de la mobilitat amb qualitat arquitectònica, amb un parc intersticial que integra els enllaços, noves vies i noves oportunitats. A partir d’aquest model, s’assagen múltiples intervencions d’escala i magnitud diferent.</p><p>El model s’organitza sobre tres estratègies que han de permetre millorar la integració de la infraestructura amb el paisatge, tant en els trams urbans com en aquells en què la via discorre pel mig de la plana del Vallès.&nbsp;</p><p>La gran escala (relació longitudinal) procura reorganitzar el com ens movem, diversificant els serveis lineals cap a una mobilitat més eficient i equitativa. &nbsp;L'escala municipal (relació transversal) connecta els dos costats de la via i qualifica els passos transversals, actuant com a suport del sistema urbà i ambiental. I l'escala local (relació de contacte) busca dotar les vores d’urbanitat i activar els espais residuals confrontants a la via, deixar de donar l'esquena a l'autovia per fer-hi front. La combinació d'aquestes tres estratègies permet &nbsp;assolir un conjunt cohesionat i equilibrat en la proposta.</p>","Estudi","2019-07-22T00:00:00.000Z","14916305","Territori","Estudi sobre nous models territorials en l’àmbit de la B-30","Collaret metropolità","http://www.amb.cat/documents/11656/14909222/01_estudiB30.jpg/a4443ffc-068a-1d19-b5dd-3d88b38c3361?t=1708413275294","","","Collaret metropolità","Collaret metropolità","","Antropització de l’àmbit objecte d’estudi","http://www.amb.cat/documents/11656/14909222/02_estudiB30.jpg/5ac4855a-ac6f-3c88-2b78-7e748c151863?t=1708413275294","","","Antropització de l’àmbit objecte d’estudi","Antropització de l’àmbit objecte d’estudi","","Anàlisi de les relacions transversals","http://www.amb.cat/documents/11656/14909222/03_estudiB30.jpg/3f1c42d1-edf4-2ec0-00d6-a7a9cd0a3cee?t=1708413275294","","","Anàlisi de les relacions transversals","Anàlisi de les relacions transversals","","Anàlisi de les relacions de contacte","http://www.amb.cat/documents/11656/14909222/04_estudiB30.jpg/396ee1ef-f73c-9e14-0bf9-eb7d62315821?t=1708413275294","","","Anàlisi de les relacions de contacte","Anàlisi de les relacions de contacte","","Estratègia d’intervenció: el balcó metropolità","http://www.amb.cat/documents/11656/14909222/05_estudiB30.jpg/20ec5277-130b-96a2-47c6-8e5095c2e3bf?t=1708413275294","","","Estratègia d’intervenció: el balcó metropolità","Estratègia d’intervenció: el balcó metropolità","","Proposta pel tram del Papiol i Castellbisbal","http://www.amb.cat/documents/11656/14909222/06_estudiB30.jpg/58db59e5-f25e-a6f8-e90c-e1fc17585549?t=1708413275294","","","Proposta pel tram del Papiol i Castellbisbal","Proposta pel tram del Papiol i Castellbisbal","","Fotomuntatge del tram del Papiol i Castellbisbal","http://www.amb.cat/documents/11656/14909222/07_estudiB30.jpg/dfe25935-e34b-1bf1-a132-2927afbe5d27?t=1708413275294","","","Fotomuntatge del tram del Papiol i Castellbisbal","Fotomuntatge del tram del Papiol i Castellbisbal","","Proposta pel tram de Sant Cugat i Rubí","http://www.amb.cat/documents/11656/14909222/08_estudiB30.jpg/fa8dc97b-1d5f-b30b-15fa-97cacf924f68?t=1708413275294","","","Proposta pel tram de Sant Cugat i Rubí","Proposta pel tram de Sant Cugat i Rubí","","Fotomuntatge del tram de Sant Cugat i Rubí","http://www.amb.cat/documents/11656/14909222/09_estudiB30.jpg/ad3b83fe-fe5e-8f8f-44bb-40563359347e?t=1708413275294","","","Fotomuntatge del tram de Sant Cugat i Rubí","Fotomuntatge del tram de Sant Cugat i Rubí","","Proposta pel tram del Centre Direccional i UAB","http://www.amb.cat/documents/11656/14909222/10_estudiB30.jpg/a9c51c0f-b971-3ab8-95c8-fcaa289246c9?t=1708413275294","","","Proposta pel tram del Centre Direccional i UAB","Proposta pel tram del Centre Direccional i UAB","","Fotomuntatge del tram del Centre Direccional i UAB","http://www.amb.cat/documents/11656/14909222/11_estudiB30.jpg/e1a0eb7e-6006-d217-c779-092cc46d8d76?t=1708413275294","","","Fotomuntatge del tram del Centre Direccional i UAB","Fotomuntatge del tram del Centre Direccional i UAB","","","","","","L'objectiu d’aquest estudi és repensar, transformar i integrar l’autovia B-30 que discorre per la depressió prelitoral (des del nus del Baricentro a Barberà del Vallès fins al Papiol). Reconsiderar 17 km de via segregada i els seus entorns més immediats per tal de què esdevingui un sistema estructurant tant a nivell territorial com urbà, a partir de la definició d'un nou model urbanístic.","","","","","","Plurimunicipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Josep Maria Carreras i Loles Herrero.</p>","","","","","","2.0505192","41.485226","17 km lineals","http://www.amb.cat/documents/11656/14909222/00_estudiB30.jpg/93f95a54-4f82-29b5-1160-1520eb93d8cb?t=1708413275294","Fotomuntatge del tram de Sant Cugat i Rubí","","Fotomuntatge del tram de Sant Cugat i Rubí","Fotomuntatge del tram de Sant Cugat i Rubí","Badia del Vallès","Barberà del Vallès","Castellbisbal","Cerdanyola del Vallès","El Papiol","Sant Cugat del Vallès","ca_ES","","","","","<p>L’estudi parteix del repte d’estructurar el territori metropolità corresponent a la depressió prelitoral, vinculant el sistema del Besòs amb el del Llobregat a través de la millora de l’autovia B-30. En aquest sentit, es proposa la transformació d’aquesta via segregada i els seus espais adjacents en un nou balcó metropolità: un espai de la mobilitat amb qualitat arquitectònica, amb un parc intersticial que integra els enllaços, noves vies i noves oportunitats. A partir d’aquest model, s’assagen múltiples intervencions d’escala i magnitud diferent.</p><p>El model s’organitza sobre tres estratègies que han de permetre millorar la integració de la infraestructura amb el paisatge, tant en els trams urbans com en aquells en què la via discorre pel mig de la plana del Vallès.&nbsp;</p><p>La gran escala (relació longitudinal) procura reorganitzar el com ens movem, diversificant els serveis lineals cap a una mobilitat més eficient i equitativa. &nbsp;L'escala municipal (relació transversal) connecta els dos costats de la via i qualifica els passos transversals, actuant com a suport del sistema urbà i ambiental. I l'escala local (relació de contacte) busca dotar les vores d’urbanitat i activar els espais residuals confrontants a la via, deixar de donar l'esquena a l'autovia per fer-hi front. La combinació d'aquestes tres estratègies permet &nbsp;assolir un conjunt cohesionat i equilibrat en la proposta.</p> L'objectiu d’aquest estudi és repensar, transformar i integrar l’autovia B-30 que discorre per la depressió prelitoral (des del nus del Baricentro a Barberà del Vallès fins al Papiol). Reconsiderar 17 km de via segregada i els seus entorns més immediats per tal de què esdevingui un sistema estructurant tant a nivell territorial com urbà, a partir de la definició d'un nou model urbanístic. Badia del Vallès Barberà del Vallès Castellbisbal Cerdanyola del Vallès El Papiol Sant Cugat del Vallès Estudi sobre nous models territorials en l’àmbit de la B-30 Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:50.606Z" 
"644a186cdaa5efc51bf058eb","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/recerca-d-una-nova-estructura-territorial-i-la-construccio-del-parc-dels/14943997/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Suport Territorial de la CPU de l’ADPU:</strong> Marcela Balliano, Jordi Peralta, Anna Majoral i Gavina Corbetta.</p>","Urbanisme","<p><strong>Anàlisi urbanística i proposta d’estratègies de desenvolupament a l’àmbit de Can Clota i Can Cervera a Esplugues de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat. La construcció del Parc dels Torrents i els seus entorns.</strong></p><p>L’enfoc del treball parteix de la lectura de com el creixement urbà -especialment el traçat de la Ronda de Dalt (B-20)-, ha anat diluint l’estructura territorial de l’àmbit, caracteritzada per la seva posició sobre el gir de la plana del Barcelonès cap al Llobregat i, per tant, marcada pels primers torrents perpendiculars a la costa en sentit est.</p><p><br />La proposta es dissenya per a recuperar, doncs, les antigues traces de l’aigua i destinar-les a eixos connectors de l’àmbit. La nova ordenació estén l’eix del Parc dels Torrents d’Esplugues fins a l’Hospitalet i relaciona així els dos nuclis històrics resseguint la traça del torrent d’En Ferré, escampada encara d’horts i antigues masies.</p><p><br />La construcció d’aquest nou parc territorial i els seus entorns es desenvolupen a partir de tres estratègies: buidar, il·luminar i re-teixir.<br />Buidar és la forma en que es possibilita el pas del parc per sota de la Ronda i es reconstitueix la cubeta del torrent. Il·luminar és reconèixer el patrimoni d’aquest nou element territorial i revertir els seus usos periurbans amb serveis urbans i equipaments a les seves vores. I, finalment, re-teixir, és acostar el teixit urbà d’ambdós costats del nou parc.</p><p><br />Els nous sectors de planejament que se’n derivin hauran de permetre reconsiderar els plans parcials de Can Clota i Can Cervera, proposats pel PGM, &nbsp;per a una millora de les condicions urbanes, ambientals i socials d’un territori que desborda l’àmbit d’estudi, així com la incorporació de les línies estratègiques del PDU, i requerirà d’inversions sobre les infraestructures existents, i finançament i intervencions sobre sòls urbans consolidats.<br /> </p>","Estudi","2021-04-30T00:00:00.000Z","14943997","Territori","Recerca d’una nova estructura territorial i la construcció del Parc dels Torrents i el seus entorns","Traces històriques del territori","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/01_parcdelstorrents.jpg/00a53ca9-faeb-6a3a-7e6e-6cd86c76d8ad?t=1708413275361","","","Traces històriques del territori","Traces històriques del territori","","La forma del territori","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/02_parcdelstorrents.jpg/88189bfb-a99c-d810-67d2-e5b87db4d238?t=1708413275361","","","La forma del territori","La forma del territori","","Infraestructura verda","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/03_parcdelstorrents.jpg/d95c143f-1831-1d5e-fc10-10bec71e4e4e?t=1708413275361","","","Infraestructura verda","Infraestructura verda","","Espais lliures","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/04_parcdelstorrents.jpg/c9e2dd27-7352-1321-7a19-a504f94b65f4?t=1708413275361","","","Espais lliures","Espais lliures","","Espais lliures i equipaments","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/05_parcdelstorrents.jpg/60766e65-340a-3db8-ab79-326f41f56451?t=1708413275361","","","Espais lliures i equipaments","Espais lliures i equipaments","","Estudi del buit","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/06_parcdelstorrents.jpg/846275ff-153f-40e8-da68-37438b2b4331?t=1708413275361","","","Estudi del buit","Estudi del buit","","Espais d’oportunitat de les infraestructures","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/07_parcdelstorrents.jpg/5c93d8dd-00a5-fb67-70da-1899cc40d9b5?t=1708413275361","","","Espais d’oportunitat de les infraestructures","Espais d’oportunitat de les infraestructures","","Les visuals de la Ronda (B-20)","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/08_parcdelstorrents.jpg/9388f7e2-a247-6cac-610e-9ae32f50ec1d?t=1708413275361","","","Les visuals de la Ronda (B-20)","Les visuals de la Ronda (B-20)","Les visuals de la Ronda (B-20)","Maqueta model","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/09_parcdelstorrents.jpg/87c2c047-ebf5-5ffb-ae0b-4660c083476e?t=1708413275361","","","Maqueta model","Maqueta model","","Proposta ordenació i parc dels torrents","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/10_parcdelstorrents.jpg/d12c6db1-5518-a68c-21eb-6da1d3eac401?t=1708413275361","","","Proposta ordenació i parc dels torrents","Proposta ordenació i parc dels torrents","","Estratègia d’intervenció: Buidar","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/11_parcdelstorrents.jpg/7c158364-5055-9ea9-3dec-1cbb77296fa8?t=1708413275361","","","Estratègia d’intervenció: Buidar","Estratègia d’intervenció: Buidar","","Estratègia d’intervenció: Potenciar","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/12_parcdelstorrents.jpg/d3bdc860-cf1f-1736-7712-6ea1a7ce8201?t=1708413275361","","","Estratègia d’intervenció: Potenciar","Estratègia d’intervenció: Potenciar","","Estratègia d’intervenció: Re-teixir","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/13_parcdelstorrents.jpg/d0b417e9-d59d-35f8-39d0-e14567c8c4c4?t=1708413275361","","","Estratègia d’intervenció: Re-teixir","Estratègia d’intervenció: Re-teixir","","Seccions del parc","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/14_parcdelstorrents.jpg/667d0546-0f11-bf92-dc1d-af5200e905f7?t=1708413275361","","","Seccions del parc","Seccions del parc","","Fotomuntatge de les vistes al parc","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/15_parcdelstorrents.jpg/c4bd3647-0735-72bb-2482-34fef868e51c?t=1708413275361","","","Fotomuntatge de les vistes al parc","Fotomuntatge de les vistes al parc","","Fotomuntatge del pas sota les infraestructures","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/16_parcdelstorrents.jpg/6bc63d3b-e206-607d-1f3e-75750f31ffa1?t=1708413275361","","","Fotomuntatge del pas sota les infraestructures","Fotomuntatge del pas sota les infraestructures","","","","","","Aquest estudi té com a objecte analitzar la problemàtica urbanística del lloc i la formulació d’alternatives d’ordenació.","","","","","","Plurimunicipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Josep Maria Carreras i Loles Herrero.</p>","","","","","","2.0947","41.367767","80 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/14933796/00_parcdelstorrents.jpg/9ac0f94d-d5e3-a887-ea59-d821a7f03a68?t=1708413275361","Imatge aèria de l'àmbit","","Imatge aèria de l'àmbit","Imatge aèria de l'àmbit","Esplugues de Llobregat","L'Hospitalet de Llobregat","ca_ES","","","","","<p><strong>Anàlisi urbanística i proposta d’estratègies de desenvolupament a l’àmbit de Can Clota i Can Cervera a Esplugues de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat. La construcció del Parc dels Torrents i els seus entorns.</strong></p><p>L’enfoc del treball parteix de la lectura de com el creixement urbà -especialment el traçat de la Ronda de Dalt (B-20)-, ha anat diluint l’estructura territorial de l’àmbit, caracteritzada per la seva posició sobre el gir de la plana del Barcelonès cap al Llobregat i, per tant, marcada pels primers torrents perpendiculars a la costa en sentit est.</p><p><br />La proposta es dissenya per a recuperar, doncs, les antigues traces de l’aigua i destinar-les a eixos connectors de l’àmbit. La nova ordenació estén l’eix del Parc dels Torrents d’Esplugues fins a l’Hospitalet i relaciona així els dos nuclis històrics resseguint la traça del torrent d’En Ferré, escampada encara d’horts i antigues masies.</p><p><br />La construcció d’aquest nou parc territorial i els seus entorns es desenvolupen a partir de tres estratègies: buidar, il·luminar i re-teixir.<br />Buidar és la forma en que es possibilita el pas del parc per sota de la Ronda i es reconstitueix la cubeta del torrent. Il·luminar és reconèixer el patrimoni d’aquest nou element territorial i revertir els seus usos periurbans amb serveis urbans i equipaments a les seves vores. I, finalment, re-teixir, és acostar el teixit urbà d’ambdós costats del nou parc.</p><p><br />Els nous sectors de planejament que se’n derivin hauran de permetre reconsiderar els plans parcials de Can Clota i Can Cervera, proposats pel PGM, &nbsp;per a una millora de les condicions urbanes, ambientals i socials d’un territori que desborda l’àmbit d’estudi, així com la incorporació de les línies estratègiques del PDU, i requerirà d’inversions sobre les infraestructures existents, i finançament i intervencions sobre sòls urbans consolidats.<br /> </p> Aquest estudi té com a objecte analitzar la problemàtica urbanística del lloc i la formulació d’alternatives d’ordenació. Esplugues de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat Recerca d’una nova estructura territorial i la construcció del Parc dels Torrents i el seus entorns Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:50.722Z" 
"6447bc0fdaa5efc51bf058b3","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-per-a-la-millora-ambiental-i-urbanistica-del-pla-de-reixac/14946364/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Suport Territorial de la CPU de l’ADPU:</strong> Jordi Peralta, Anna Majoral i Gavina Corbetta.<br /><strong>Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA</strong>: Ioanna Spanou, Marc Montlleó i Jordi Fuster.<br /><strong>Ajuntament:</strong> Marta Bunyesch i Josep Gomis<br /> </p>","Urbanisme","<p>Davant la voluntat de protegir l’espai agroforestal del Pla de Reixac es planteja la seva reordenació per al reconeixement i preservació de la seva singularitat, com a darrer espai agrícola de secà de l’àrea metropolitana, i de la seva ubicació estratègica per a la connectivitat ecològica i per a la cohesió social metropolitana.</p><p><br />Aquesta reordenació ha d’estructurar els usos, el règim i les qualificacions vigents d’acord amb els valors paisatgístics, ambientals i socials de l’àmbit, així com replantejar les grans peces pendents de desenvolupament com els sòls destinats a equipament metropolità que el PGM va proposar a la capçalera dels torrents que discorren per l’espai agrari i l’Àrea Residencial Estratègica de Can Duran, ubicada a l’altra banda de la reserva de la variant de la C-17.</p><p>En aquest sentit es defineix una proposta de model que:&nbsp;</p><ul><li>ajusta les vores del límit urbà, prement-se als sòls urbans consolidats i alliberant els sòls de més valor ambiental i paisatgístic;&nbsp;</li><li>activa l’estructura subjacent de l’espai agroforestal, consolidant la xarxa de camins i el mosaic de finques i masies com a elements clau del disseny d’aquest parc agrícola metropolità;&nbsp;</li><li>delimita sectors de desenvolupament urbanístic en contigüitat als teixits preexistents, aportant una millora de les connectivitats urbanes actuals i futures;&nbsp;</li><li>transforma usos periurbans en vores urbanes equipades i portes, establint un millor diàleg amb la plana agrícola i els sistema d’espais oberts; i&nbsp;</li><li>integra les infraestructures existents i previstes</li></ul><p><br /> </p>","Estudi","2020-12-14T00:00:00.000Z","14946364","Territori","Estudi per a la millora ambiental i urbanística del Pla de Reixac","Model","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/01_plaReixac.jpg/678d985e-fa87-0ad0-016f-29b599a56a2e?t=1708413275433","","","Model","Model","","Estructura urbana del model","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/02_plaReixac.jpg/e7b6bd73-6c3d-06ad-c360-4133b5982cfe?t=1708413275433","","","Estructura urbana del model","Estructura urbana del model","","Infraestructura verda del model","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/03_plaReixac.jpg/50cf0ab8-4cc5-0f25-4ecc-ee92249a97f5?t=1708413275433","","","Infraestructura verda del model","Infraestructura verda del model","","Eixos de l’estratègia d’intervenció","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/04_plaReixac.jpg/5bec6a67-1c71-18e0-376f-a60fdbff3e57?t=1708413275433","","","Eixos de l’estratègia d’intervenció","Eixos de l’estratègia d’intervenció","","Ortofotomapa actual de l’àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/05_plaReixac.jpg/94abe870-026f-aa67-c8de-7103db226734?t=1708413275433","","","Ortofotomapa actual de l’àmbit","Ortofotomapa actual de l’àmbit","","La forma del territori","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/06_plaReixac.jpg/cb8dc928-e072-86a7-1a50-c43aecbf2e26?t=1708413275433","","","La forma del territori","La forma del territori","","Les traces històriques del territori","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/07_plaReixac.jpg/e3932424-e920-2a2c-59a2-620835ed6bd9?t=1708413275433","","","Les traces històriques del territori","Les traces històriques del territori","","Continuïtat urbana","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/08_plaReixac.jpg/0362b552-e684-18ec-2718-a188707c0b42?t=1708413275433","","","Continuïtat urbana","Continuïtat urbana","","Capil·laritat urbana","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/09_plaReixac.jpg/896f2191-7d43-c1b6-dfb1-47da17f155f8?t=1708413275433","","","Capil·laritat urbana","Capil·laritat urbana","","Vora i infiltració dels espais oberts","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/10_plaReixac.jpg/5b15d52a-a40b-f0d1-8923-d4e573ef6f6e?t=1708413275434","","","Vora i infiltració dels espais oberts","Vora i infiltració dels espais oberts","","Imaginari de les vores","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/11_plaReixac.jpg/925adc1e-eafd-19ef-12e5-c772ec6ec1df?t=1708413275434","","","Imaginari de les vores","Imaginari de les vores","","Imaginari de l’estructura local","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/12_plaReixac.jpg/a3af4fe5-13ea-171c-4bbf-0359f28182a4?t=1708413275434","","","Imaginari de l’estructura local","Imaginari de l’estructura local","","","","","","Davant la voluntat de protegir l’espai agroforestal del Pla de Reixac, es planteja la seva reordenació, potenciant-ne el seus valors, alhora que reconsiderant algunes de les previsions del planejament vigent. La proposta ajusta les vores del límit urbà amb una aproximació que té en compte els aspectes ambientals i de paisatge, l’ordenació urbana i la mobilitat.","","","","","","Plurimunicipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Josep Maria Carreras i Loles Herrero.</p>","","","","","","2.1708722","41.49358","23,47 Km quadrats","http://www.amb.cat/documents/11656/14945509/00_plaReixac.jpg/3ff83247-b8b4-7290-1e3a-7bbab2cdbc00?t=1708413275433","Imatge del Pla Reixac","","Imatge del Pla Reixac","Imatge del Pla Reixac","Montcada i Reixac","Ripollet","ca_ES","","","","","<p>Davant la voluntat de protegir l’espai agroforestal del Pla de Reixac es planteja la seva reordenació per al reconeixement i preservació de la seva singularitat, com a darrer espai agrícola de secà de l’àrea metropolitana, i de la seva ubicació estratègica per a la connectivitat ecològica i per a la cohesió social metropolitana.</p><p><br />Aquesta reordenació ha d’estructurar els usos, el règim i les qualificacions vigents d’acord amb els valors paisatgístics, ambientals i socials de l’àmbit, així com replantejar les grans peces pendents de desenvolupament com els sòls destinats a equipament metropolità que el PGM va proposar a la capçalera dels torrents que discorren per l’espai agrari i l’Àrea Residencial Estratègica de Can Duran, ubicada a l’altra banda de la reserva de la variant de la C-17.</p><p>En aquest sentit es defineix una proposta de model que:&nbsp;</p><ul><li>ajusta les vores del límit urbà, prement-se als sòls urbans consolidats i alliberant els sòls de més valor ambiental i paisatgístic;&nbsp;</li><li>activa l’estructura subjacent de l’espai agroforestal, consolidant la xarxa de camins i el mosaic de finques i masies com a elements clau del disseny d’aquest parc agrícola metropolità;&nbsp;</li><li>delimita sectors de desenvolupament urbanístic en contigüitat als teixits preexistents, aportant una millora de les connectivitats urbanes actuals i futures;&nbsp;</li><li>transforma usos periurbans en vores urbanes equipades i portes, establint un millor diàleg amb la plana agrícola i els sistema d’espais oberts; i&nbsp;</li><li>integra les infraestructures existents i previstes</li></ul><p><br /> </p> Davant la voluntat de protegir l’espai agroforestal del Pla de Reixac, es planteja la seva reordenació, potenciant-ne el seus valors, alhora que reconsiderant algunes de les previsions del planejament vigent. La proposta ajusta les vores del límit urbà amb una aproximació que té en compte els aspectes ambientals i de paisatge, l’ordenació urbana i la mobilitat. Montcada i Reixac Ripollet Estudi per a la millora ambiental i urbanística del Pla de Reixac Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:50.840Z" 
"6447c1abdaa5efc51bf058b6","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-de-l-ambit-de-la-riera-de-la-salut/14947191/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Tràmit de la CPU de l’ADPU:</strong> Jordi Vila, Ton Padullés, Raül Retuerta, Rhona Okafor i Núria Acosta.</p><p>AZ, estudis i projectes de medi ambient i paisatge: Anna Zahonero.</p><p><strong>Ajuntament:</strong> Rafael Bellido</p>","Urbanisme","<p>El planejament vigent en l’àmbit de l’estudi no és coherent amb les característiques i les potencialitats del territori, a banda de ser inviable econòmicament.</p><p><br />Com a conseqüència, s’estudia la possibilitat de modificar el planejament tenint en compte el risc d’inundació associat a la riera de la Salut i les oportunitats que ofereix el territori; la funció de la riera de la Salut com a eix lúdic i cultural que connecta el Parc Natural de Collserola i el Parc agrari i facilita l’accés als mateixos des del nucli de Sant Feliu; l’estat de les edificacions industrials situades en l’eix de la riera de la Salut, així com la manca de definició dels límits de la ciutat de Sant Feliu amb Collserola; i els antecedents que s’han anat produint en el desenvolupament del Sector de la riera de la Salut.</p><p><br />Pet tot això, l’estudi proposa respondre als objectius següents:</p><ol><li>Minimitzar les problemàtiques d’inundació, alliberant els sòls propers a la riera de la Salut que no són adients per a ser edificats i creant un parc de transició entre el teixit urbà de Sant Feliu i la Serra de Collserola.</li><li>&nbsp;Millorar l’accés al Parc Natural i reforçar el caràcter estructurant de l’eix de la riera de la Salut, que connecta dos grans espais oberts metropolitans (Collserola i el Parc agrari).</li><li>&nbsp;Ordenar i definir la façana de la ciutat de Sant Feliu amb Collserola, completant el barri de Mas Lluí i transformant parcialment el polígon industrial de Multindus.</li></ol>","Avanç","2020-02-03T00:00:00.000Z","14947191","Territori","Estudi de l’àmbit de la riera de la Salut","Àmbit d’actuació","http://www.amb.cat/documents/11656/14946684/01_rieraSalut.png/1cc20ba2-f150-c8f9-a15e-3a844d851611?t=1708413275491","","","Àmbit d’actuació","Àmbit d’actuació","","Proposta d’ordenació general","http://www.amb.cat/documents/11656/14946684/02_+rieraSalut.jpg/672139af-7ccb-5256-fdc3-63840140b0ca?t=1708413275491","","","Proposta d’ordenació general","Proposta d’ordenació general","","Front del parc de transició entre Collserola i el teixit urbà de Sant Feliu de Ll.","http://www.amb.cat/documents/11656/14946684/03_rieraSalut.jpg/ff74951d-1698-5acf-91ce-74c55e1e5f6b?t=1708413275491","","","Front del parc de transició entre Collserola i el teixit urbà de Sant Feliu de Ll.","Front del parc de transició entre Collserola i el teixit urbà de Sant Feliu de Ll.","","Possible transformació del polígon Multindus","http://www.amb.cat/documents/11656/14946684/04_+rieraSalut.png/30df734b-6ce1-c092-27fa-5d7c3baba35b?t=1708413275491","","","Possible transformació del polígon Multindus","Possible transformació del polígon Multindus","","Imatge proposada per al carrer Clementina Arderiu","http://www.amb.cat/documents/11656/14946684/05_+rieraSalut.jpg/2a0ed0dc-5cb3-7a03-430e-c1ed6e92e3ed?t=1708413275491","","","Imatge proposada per al carrer Clementina Arderiu","Imatge proposada per al carrer Clementina Arderiu","","","","","","L’objecte de l’estudi de l’àmbit de la riera de la Salut és ordenar la franja de terrenys situada entre el teixit urbà de Sant Feliu de Llobregat i el Parc Natural de la Serra de Collserola.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Josep Maria Carreras i Loles Herrero</p>","","","","","","2.0522225","41.38942","34,92 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/14946684/00_+rieraSalut.png/0dd802a9-9106-65c9-62c9-00195c0c8cf3?t=1708413275491","Parc de transició entre el teixit urbà de Sant Feliu i la Serra de Collserola","","Parc de transició entre el teixit urbà de Sant Feliu i la Serra de Collserola","Parc de transició entre el teixit urbà de Sant Feliu i la Serra de Collserola","Sant Feliu de Llobregat","ca_ES","","","","","<p>El planejament vigent en l’àmbit de l’estudi no és coherent amb les característiques i les potencialitats del territori, a banda de ser inviable econòmicament.</p><p><br />Com a conseqüència, s’estudia la possibilitat de modificar el planejament tenint en compte el risc d’inundació associat a la riera de la Salut i les oportunitats que ofereix el territori; la funció de la riera de la Salut com a eix lúdic i cultural que connecta el Parc Natural de Collserola i el Parc agrari i facilita l’accés als mateixos des del nucli de Sant Feliu; l’estat de les edificacions industrials situades en l’eix de la riera de la Salut, així com la manca de definició dels límits de la ciutat de Sant Feliu amb Collserola; i els antecedents que s’han anat produint en el desenvolupament del Sector de la riera de la Salut.</p><p><br />Pet tot això, l’estudi proposa respondre als objectius següents:</p><ol><li>Minimitzar les problemàtiques d’inundació, alliberant els sòls propers a la riera de la Salut que no són adients per a ser edificats i creant un parc de transició entre el teixit urbà de Sant Feliu i la Serra de Collserola.</li><li>&nbsp;Millorar l’accés al Parc Natural i reforçar el caràcter estructurant de l’eix de la riera de la Salut, que connecta dos grans espais oberts metropolitans (Collserola i el Parc agrari).</li><li>&nbsp;Ordenar i definir la façana de la ciutat de Sant Feliu amb Collserola, completant el barri de Mas Lluí i transformant parcialment el polígon industrial de Multindus.</li></ol> L’objecte de l’estudi de l’àmbit de la riera de la Salut és ordenar la franja de terrenys situada entre el teixit urbà de Sant Feliu de Llobregat i el Parc Natural de la Serra de Collserola. Sant Feliu de Llobregat Estudi de l’àmbit de la riera de la Salut Municipal","2024-02-20T07:11:50.962Z" 
"6448f067daa5efc51bf058cd","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-d-alternatives-de-desenvolupament-dels-sectors-torrent-de-can-balasch/14954105/11656","<p><strong>Servei de Planejament Urbanístic:</strong> Isabel Tomé, Cristian Gómez, Joan Caba, Jordi Vila, Rhona Okafor, Raül Retuerta, Mikel Berra, Núria Acosta.</p><p><strong>Ajuntament</strong>: Oleguer Gelpí.</p>","Urbanisme","<p>El treball es desenvolupa a dues escales. Per un costat, tracta de definir una proposta per a l’àrea central del municipi de Torrelles de Llobregat que integri els valors ambientals i paisatgístics (el sistema de rieres, el paisatge agrícola, els hàbitats d’interès comunitari, els vestigis passats...) garantint la funcionalitat dels ecosistemes, reorganitzant la mobilitat, i relligant les urbanitzacions amb el nucli urbà a través d’uns espais (micro-centralitats) que permetin apropar els usos i funcions urbanes en aquests teixits residencials de baixa densitat que han evolucionat sense contigüitat a la trama urbana. &nbsp;</p><p>Per un altre costat, l’estudi fa una reflexió sobre quines característiques podria tenir la nova micro-centralitat situada entre el nucli urbà, la urbanització Cesalpina i Catalunya en Miniatura; i desenvolupa l’àmbit de l’entorn de Can Balasch, que inclou dos sectors classificats pel PGO com a sòl urbanitzable delimitat, així com sòls urbans no consolidats o amb potencial per tenir més intensitat (sector UAr6 i aparcament de Catalunya en Miniatura). L’estudi proposa concentrar l’edificació al costat de la masia de Can Balasch i del CEIP Sant Martí, amb la intenció per una banda d’integrant-los amb els altres edificis existents per tal de completar el barri amb un teixit de mitja densitat que construeixi una plaça cívica com a espai de trobada i de convivència. D’altra banda, un parc lineal equipat (àrees de jocs infantils, pistes esportives, horts...), estructura l’ordenació i permet connectar la nova micro-centralitat tant amb els espais naturals com amb la urbanització Cesalpina a través d’un camí sobre l’antiga traça del torrent.</p><p>Així doncs, la proposta permet cohesionar els teixits urbans, concentrar l’edificació i millorar l’estructura de la mobilitat, tot preservant l’estructura natural de l’entorn i potenciant els valors ecològics i paisatgístics.</p>","Estudi","2021-12-01T00:00:00.000Z","14954105","Territori","Estudi d’alternatives de desenvolupament dels sectors torrent de Can Balasch i torrent de Querol","Anàlisi territorial","http://www.amb.cat/documents/11656/14952033/01_balaschquerol.png/29baf790-2030-3d20-e5c8-bbe07952505b?t=1708413275550","","","Anàlisi territorial","Anàlisi territorial","","Anàlisi territorial: elements naturals històrics","http://www.amb.cat/documents/11656/14952033/02_balaschquerol.jpg/7b9ff513-d080-7fb7-fbf5-5186e69e64b8?t=1708413275550","","","Anàlisi territorial: elements naturals històrics","Anàlisi territorial: elements naturals històrics","","Condicionants del lloc","http://www.amb.cat/documents/11656/14952033/03_balaschquerol.jpg/5e38637b-11be-db55-09c6-91f5102a1bb5?t=1708413275550","","","Condicionants del lloc","Condicionants del lloc","","Planta indicativa de l’ordenació proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/14952033/04_balaschquerol.png/2ed89d51-03e2-fad2-d413-39afbc4c2e0f?t=1708413275550","","","Planta indicativa de l’ordenació proposada","Planta indicativa de l’ordenació proposada","","Seccions indicatives de l’ordenació proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/14952033/05_balaschquerol.jpg/5a020a23-fe00-2348-8e30-7b73297f256b?t=1708413275550","","","Seccions indicatives de l’ordenació proposada","Seccions indicatives de l’ordenació proposada","","Qualificacions urbanístiques vigents","http://www.amb.cat/documents/11656/14952033/06_balaschquerol.png/55cdaa1c-dde6-7cf4-04a7-f39841d99dcc?t=1708413275550","","","Qualificacions urbanístiques vigents","Qualificacions urbanístiques vigents","","Qualificacions urbanístiques proposades","http://www.amb.cat/documents/11656/14952033/07_balaschquerol.jpg/e1228e0f-1fd9-b28e-d869-05ca879b3d7d?t=1708413275550","","","Qualificacions urbanístiques proposades","Qualificacions urbanístiques proposades","","Encaix urbà de l’ordenació proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/14952033/08_balaschquerol.png/08bacddd-be9a-8e07-f308-dc86d7ef7b64?t=1708413275550","","","Encaix urbà de l’ordenació proposada","Encaix urbà de l’ordenació proposada","","Axonometria de l’ordenació proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/14952033/09_balaschquerol.png/ec6e067b-00de-69a9-9aea-292593e4f0a5?t=1708413275550","","","Axonometria de l’ordenació proposada","Axonometria de l’ordenació proposada","","Caràcter del nou parc sobre el torrent","http://www.amb.cat/documents/11656/14952033/10_balaschquerol.jpg/56bad8b7-4a50-665d-6460-79c55aeca2cb?t=1708413275550","","","Caràcter del nou parc sobre el torrent","Caràcter del nou parc sobre el torrent","","Imatge indicativa de la nova micro-centralitat","http://www.amb.cat/documents/11656/14952033/11_balaschquerol.png/28554b72-4b32-ec4f-8ab7-b7482ea9dcc6?t=1708413275550","","","Imatge indicativa de la nova micro-centralitat","Imatge indicativa de la nova micro-centralitat","","","","","","L’objecte de l’estudi és explorar quin és el potencial que tenen els sòls pendents de desenvolupar a l’entorn de Can Balasch i com el nucli urbà podria establir-hi una nova relació amb les urbanitzacions per tal de: acostar els serveis a la ciutadania, enfortir la cohesió social, garantir l’accessibilitat de les persones a través de la mobilitat activa i el transport públic, oferir alternatives d’habitatge social i preservar els elements naturals.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño i Loles Herrero.</p>","","","","","","1.9878","41.3605","16 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/14952033/00_balaschquerol.jpg/fb38023b-35b4-49bd-e026-8e9082f72b6b?t=1708413275550","Encaix urbà de l’ordenació proposada","","Encaix urbà de l’ordenació proposada","Encaix urbà de l’ordenació proposada","Torrelles de Llobregat","ca_ES","","","","","<p>El treball es desenvolupa a dues escales. Per un costat, tracta de definir una proposta per a l’àrea central del municipi de Torrelles de Llobregat que integri els valors ambientals i paisatgístics (el sistema de rieres, el paisatge agrícola, els hàbitats d’interès comunitari, els vestigis passats...) garantint la funcionalitat dels ecosistemes, reorganitzant la mobilitat, i relligant les urbanitzacions amb el nucli urbà a través d’uns espais (micro-centralitats) que permetin apropar els usos i funcions urbanes en aquests teixits residencials de baixa densitat que han evolucionat sense contigüitat a la trama urbana. &nbsp;</p><p>Per un altre costat, l’estudi fa una reflexió sobre quines característiques podria tenir la nova micro-centralitat situada entre el nucli urbà, la urbanització Cesalpina i Catalunya en Miniatura; i desenvolupa l’àmbit de l’entorn de Can Balasch, que inclou dos sectors classificats pel PGO com a sòl urbanitzable delimitat, així com sòls urbans no consolidats o amb potencial per tenir més intensitat (sector UAr6 i aparcament de Catalunya en Miniatura). L’estudi proposa concentrar l’edificació al costat de la masia de Can Balasch i del CEIP Sant Martí, amb la intenció per una banda d’integrant-los amb els altres edificis existents per tal de completar el barri amb un teixit de mitja densitat que construeixi una plaça cívica com a espai de trobada i de convivència. D’altra banda, un parc lineal equipat (àrees de jocs infantils, pistes esportives, horts...), estructura l’ordenació i permet connectar la nova micro-centralitat tant amb els espais naturals com amb la urbanització Cesalpina a través d’un camí sobre l’antiga traça del torrent.</p><p>Així doncs, la proposta permet cohesionar els teixits urbans, concentrar l’edificació i millorar l’estructura de la mobilitat, tot preservant l’estructura natural de l’entorn i potenciant els valors ecològics i paisatgístics.</p> L’objecte de l’estudi és explorar quin és el potencial que tenen els sòls pendents de desenvolupar a l’entorn de Can Balasch i com el nucli urbà podria establir-hi una nova relació amb les urbanitzacions per tal de: acostar els serveis a la ciutadania, enfortir la cohesió social, garantir l’accessibilitat de les persones a través de la mobilitat activa i el transport públic, oferir alternatives d’habitatge social i preservar els elements naturals. Torrelles de Llobregat Estudi d’alternatives de desenvolupament dels sectors torrent de Can Balasch i torrent de Querol Municipal","2024-02-20T07:11:51.110Z" 
"6448f617daa5efc51bf058d0","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-per-a-la-millora-de-l-area-d-activitat-economica-can-cuias-i-del/14954474/11656","<p><strong>Servei de Planejament Urbanístic:</strong> Isabel Tomé, Cristian Gómez, Joan Caba, Jordi Vila, Rhona Okafor, Mario Cuevas, Raül Retuerta, Mikel Berra, Núria Acosta.</p><p><strong>Ajuntament:</strong> Marta Bunyesch, Josep Gomis.</p>","Urbanisme","<p>Les noves activitats econòmiques d’avui dia fan necessari la renovació del PAE Can Cuiàs, tant pel que fa a la normativa urbanística com al seu suport físic. L’àmbit, situat entre el Parc Natural de la Serra de Collserola i el Turó de Montcada, presenta certs problemes d’inundació i uns espais de vora que cal replantejar i dignificar. En aquest sentit, els objectius que persegueix l’estudi i d’acord amb la diagnosi realitzada, són els següents:</p><ol><li>Crear una porta d’accés i de referència als barris de l’entorn, al PAE i a Collserola, situant una plaça en una posició central que permeti la transformació de l’espai donant-li caràcter urbà on la ciutadania agafi el protagonisme. A més, la futura transformació de l’actual carretera N-150 en una avinguda metropolitana ha de garantir la cohesió territorial i potenciar la transformació de l’àmbit.</li><li>Renovar el PAE, generar un nou front a l’avinguda metropolitana i donar resposta a les necessitats actuals com són la millora de la mobilitat (vehicles privats, transport de mercaderies, aparcaments i l’accessibilitat al transport públic; facilitar la implantació de noves activitats, adaptar la normativa als nous processos productius, així com millorar els serveis i la imatge del polígon.</li><li>Minimitzar les problemàtiques d’inundació que es poden produir al situar-se el PAE sobre l’antiga traça del torrent de Tapioles.</li><li>Re-valoritzar els espais naturals de vora del Parc Natural i definir els espais dels límits de la ciutat i de les infraestructures, generant un parc lineal de vora, recuperant l’estructura de l’aigua vertebradora del territori i incorporant basses amb funció ambiental i ecològica.</li><li>Millorar l’accés al Parc Natural i la connectivitat ecològica i paisatgística de dos grans espais oberts metropolitans: Collserola i el Turó de Montcada, així com generar una continuïtat física amb el riu Besòs a través del torrent de Tapioles.</li></ol>","Estudi","2021-02-01T00:00:00.000Z","14954474","Territori","Estudi per a la millora de l'àrea d'activitat econòmica Can Cuiàs i del seu àmbit d'influència","Vista d’ocell actual","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/01_cancui%C3%A0s.jpg/9c14bef6-74a1-7af2-3b40-0e25839fbb58?t=1708413275615","","","Vista d’ocell actual","Vista d’ocell actual","","Anàlisi dels paràmetres urbanístics","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/02_cancui%C3%A0s.png/754af3f7-6b15-a880-4fad-3514442b8fb6?t=1708413275615","","","Anàlisi dels paràmetres urbanístics","Anàlisi dels paràmetres urbanístics","","Diagrama de fases d’implantació de l’avinguda metropolitana","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/03_cancui%C3%A0s.jpg/b180c56c-38b8-6df4-ee98-676182a9cce7?t=1708413275615","","","Diagrama de fases d’implantació de l’avinguda metropolitana","Diagrama de fases d’implantació de l’avinguda metropolitana","","Eixos cívics","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/04_cancui%C3%A0s.jpg/27ce428d-71e3-5231-fbb4-d038f7edc7d9?t=1708413275615","","","Eixos cívics","Eixos cívics","","Secció de l’àmbit de l’estudi","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/05_cancui%C3%A0s.jpg/c8d092d9-80d0-2c56-7b9a-edc314164b67?t=1708413275615","","","Secció de l’àmbit de l’estudi","Secció de l’àmbit de l’estudi","","Estructura de l’aigua proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/06_cancui%C3%A0s.jpg/9c6e37fc-e816-eb04-dd6f-e582ad462865?t=1708413275615","","","Estructura de l’aigua proposada","Estructura de l’aigua proposada","","Parc lineal de vora","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/07_cancui%C3%A0s.jpg/d4917427-f3c7-53b7-bd80-70aeec44ec39?t=1708413275615","","","Parc lineal de vora","Parc lineal de vora","","Qualificacions urbanístiques vigents","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/08_cancui%C3%A0s.jpg/13ef9c42-3dd4-f1ab-9e6f-ec873108d144?t=1708413275615","","","Qualificacions urbanístiques vigents","Qualificacions urbanístiques vigents","","Qualificacions urbanístiques proposades","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/09_cancui%C3%A0s.jpg/d353a9cd-a01d-109c-60ca-c8a47317cb5a?t=1708413275615","","","Qualificacions urbanístiques proposades","Qualificacions urbanístiques proposades","","Re-urbanització del carrer Can Cuiàs","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/10_cancui%C3%A0s.jpg/fd798f43-5b9d-de98-4dd1-9fc406b3d24d?t=1708413275615","","","Re-urbanització del carrer Can Cuiàs","Re-urbanització del carrer Can Cuiàs","","Imatge indicativa de l’ordenació proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/11_cancui%C3%A0s.png/a7a5c728-5468-5618-134d-72b53914efad?t=1708413275615","","","Imatge indicativa de l’ordenació proposada","Imatge indicativa de l’ordenació proposada","","Caràcter de l’avinguda metropolitana","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/12_cancui%C3%A0s.jpg/55a9d9c7-a466-44fa-68f1-ab88c453f9b0?t=1708413275615","","","Caràcter de l’avinguda metropolitana","Caràcter de l’avinguda metropolitana","","Imatge indicativa de la porta d’accés i de referència als barris, al PAE i a Collserola","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/13_cancui%C3%A0s.jpg/df7641f8-112e-eb04-a58b-833801666949?t=1708413275615","","","Imatge indicativa de la porta d’accés i de referència als barris, al PAE i a Collserola","Imatge indicativa de la porta d’accés i de referència als barris, al PAE i a Collserola","","","","","","L’objecte de l’estudi és explorar les possibilitats i el rol que ha de tenir el polígon d’activitat econòmica en relació amb la seva posició estratègica com a porta d’accés als barris i a Collserola i la seva posició confrontant a la futura avinguda metropolitana N-150 en un territori amb una orografia complexa i fragmentada per múltiples infraestructures.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño i Loles Herrero&nbsp;</p>","","","","","","2.174811","41.46418","29,3 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/14954515/00_cancui%C3%A0s.png/236aa1fb-ae37-f20f-ff67-fb0887b2edf7?t=1708413275615","Encaix urbà de l’ordenació proposada","","Encaix urbà de l’ordenació proposada","Encaix urbà de l’ordenació proposada","Montcada i Reixac","ca_ES","","","","","<p>Les noves activitats econòmiques d’avui dia fan necessari la renovació del PAE Can Cuiàs, tant pel que fa a la normativa urbanística com al seu suport físic. L’àmbit, situat entre el Parc Natural de la Serra de Collserola i el Turó de Montcada, presenta certs problemes d’inundació i uns espais de vora que cal replantejar i dignificar. En aquest sentit, els objectius que persegueix l’estudi i d’acord amb la diagnosi realitzada, són els següents:</p><ol><li>Crear una porta d’accés i de referència als barris de l’entorn, al PAE i a Collserola, situant una plaça en una posició central que permeti la transformació de l’espai donant-li caràcter urbà on la ciutadania agafi el protagonisme. A més, la futura transformació de l’actual carretera N-150 en una avinguda metropolitana ha de garantir la cohesió territorial i potenciar la transformació de l’àmbit.</li><li>Renovar el PAE, generar un nou front a l’avinguda metropolitana i donar resposta a les necessitats actuals com són la millora de la mobilitat (vehicles privats, transport de mercaderies, aparcaments i l’accessibilitat al transport públic; facilitar la implantació de noves activitats, adaptar la normativa als nous processos productius, així com millorar els serveis i la imatge del polígon.</li><li>Minimitzar les problemàtiques d’inundació que es poden produir al situar-se el PAE sobre l’antiga traça del torrent de Tapioles.</li><li>Re-valoritzar els espais naturals de vora del Parc Natural i definir els espais dels límits de la ciutat i de les infraestructures, generant un parc lineal de vora, recuperant l’estructura de l’aigua vertebradora del territori i incorporant basses amb funció ambiental i ecològica.</li><li>Millorar l’accés al Parc Natural i la connectivitat ecològica i paisatgística de dos grans espais oberts metropolitans: Collserola i el Turó de Montcada, així com generar una continuïtat física amb el riu Besòs a través del torrent de Tapioles.</li></ol> L’objecte de l’estudi és explorar les possibilitats i el rol que ha de tenir el polígon d’activitat econòmica en relació amb la seva posició estratègica com a porta d’accés als barris i a Collserola i la seva posició confrontant a la futura avinguda metropolitana N-150 en un territori amb una orografia complexa i fragmentada per múltiples infraestructures. Montcada i Reixac Estudi per a la millora de l'àrea d'activitat econòmica Can Cuiàs i del seu àmbit d'influència Municipal","2024-02-20T07:11:51.248Z" 
"6448fd9ddaa5efc51bf058d9","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-en-l-ambit-del-parc-natural-de-la-serra-de-collserola/14956014/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Tràmit de la CPU de l’ADPU</strong>: Jordi Vila, Ton Padullés, Raül Retuerta i Núria Acosta amb&nbsp;amb l’assessorament legal d’Oriol Monclús.&nbsp;&nbsp;</p><p><strong>Amb la col·laboració de</strong>: l’equip redactor del PEPNat; Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA; Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola; Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntaments afectats.&nbsp;</p>","Urbanisme","<p>Les propostes de la MPGM tenen com objectiu:</p><ul><li>potenciar el mosaic agroforestal i la biodiversitat, afavorint el desenvolupament d’usos ramaders, agrícoles i forestals que afegeixen valor al territori i ajuden a preservar els valors ecològics;</li><li>minimitzar l’ocupació i la fragmentació dels espais lliures de la Serra de Collserola, reconeixent els sòls i els cursos fluvials necessaris per assegurar la connectivitat interior i exterior de la mateixa;</li><li>possibilitar la rehabilitació del patrimoni construït que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques i culturals, afavorint la presència i l’activitat humana que garanteixi la gestió i custòdia del territori;</li><li>assegurar un ús social del Parc natural compatible amb la preservació dels valors ecològics;&nbsp; &nbsp;</li><li>i evitar el desenvolupament de processos d’implantació urbana a l’interior del Parc.</li></ul><p>Així mateix, les propostes de la MPGM permetran preservar i millorar els serveis ecosistèmics que presta la Serra de Collserola: d’aprovisionament (fusta, aliments); de regulació (del clima i del cicle de l’aigua, control de l’erosió del sòl, pol·linització, etc.); culturals (relacionats amb el lleure); i de suport (per a la biodiversitat i els processos naturals.</p><p>També permetran identificar els sòls que s’han de qualificar com a sistema hidrogràfic d’acord amb la legislació d’aigües vigent, reduint el risc d’inundació, així com afavorir el desenvolupament d’usos i la gestió de les finques forestals, minimitzant el risc d’incendi.</p><p>La MPGM proposa la creació d’una nova qualificació urbanística, anomenada sistema de parc forestal de Collserola (clau 29co), en la qual s’admeten els usos i les actuacions que aporten qualitat i valor afegit al medi natural, agrari i paisatgístic. &nbsp;</p><p>Aquesta nova qualificació agrupa les diverses qualificacions del sistema de parc forestal (claus 27, 28 i 29); els sòls rústics protegits de valor agrícola (clau 24) i lliure permanent (clau 26); alguns sòls qualificats com a zona de verd privat protegit i verd privat d’interès tradicional (claus 8a i 8b); i els sòls del sistema de parcs i jardins urbans (clau 6) classificats com a sòl urbanitzable no delimitat i sòl no urbanitzable. D’aquesta manera, s’atorgarà el mateix grau de protecció a tots els espais oberts de la Serra.</p>","Aprovació definitiva","2020-12-22T00:00:00.000Z","14956014","Territori","MPGM en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola","Factors abiòtics: Cicle de l'aigua","http://www.amb.cat/documents/11656/14956046/01_Collserola.jpg/3289964c-0226-9266-e513-24c3718d89a1?t=1708413275698","","","Factors abiòtics: Cicle de l'aigua","Factors abiòtics: Cicle de l'aigua","","Factors biòtics: Zones d'interès de fauna i flora","http://www.amb.cat/documents/11656/14956046/02_Collserola.jpg/55b965e3-9edb-c3fd-390a-8cd61399203e?t=1708413275698","","","Factors biòtics: Zones d'interès de fauna i flora","Factors biòtics: Zones d'interès de fauna i flora","Factors biòtics: Zones d'interès de fauna i flora","Factors biòtics: Zones d'interès de fauna i flora","http://www.amb.cat/documents/11656/14956046/03_Collserola.jpg/b14eccdf-beac-67c9-220e-edb768141825?t=1708413275698","","","Factors biòtics: Zones d'interès de fauna i flora","Factors biòtics: Zones d'interès de fauna i flora","","Síntesis del medi socioeconòmic","http://www.amb.cat/documents/11656/14956046/04_Collserola.jpg/4320c623-ff5e-a81d-bff8-2b30ec81dea7?t=1708413275698","","","Síntesis del medi socioeconòmic","Síntesis del medi socioeconòmic","","Classificació del sòl anterior","http://www.amb.cat/documents/11656/14956046/05_Collserola.jpg/f3fabd8c-4dec-7c75-6b84-21b5703fd75c?t=1708413275698","","","Classificació del sòl anterior","Classificació del sòl anterior","","Classificació del sòl proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/14956046/06_Collserola.jpg/3fb725c4-2bb9-a718-bc76-863367c67072?t=1708413275698","","","Classificació del sòl proposada","Classificació del sòl proposada","","Qualificació urbanística anterior","http://www.amb.cat/documents/11656/14956046/07_Collserola.jpg/a85b93c6-dd03-5c1d-99cb-9282290e8de5?t=1708413275698","","","Qualificació urbanística anterior","Qualificació urbanística anterior","","Qualificació urbanística proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/14956046/08_Collserola.jpg/a1d316b5-ab2a-fab5-0b21-cd5fbf30478c?t=1708413275698","","","Qualificació urbanística proposada","Qualificació urbanística proposada","","","https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/documents","Publicació del document al Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Publicació del document al Registre de planejament urbanístic de Catalunya","L’objecte de la MPGM és la protecció, conservació i millora del patrimoni natural i dels valors geològics, biològics, ecològics, ecosistèmics, paisatgístics, etnològics, agrícoles, socials i culturals de la Serra de Collserola.","","","","","","Plurimunicipal","","","<p><strong>Oficina Tècnica de Gerència:</strong> Antoni Farrero.</p><p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Josep Maria Carreras i Loles Herrero &nbsp;</p>","","","","","","2.1016603","41.44255","8.345,71 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/14956046/00_Collserola.jpg/a9d77252-e901-8035-b4b5-a4e78d451e7c?t=1708413275698","Encaix territorial","","Encaix territorial","Encaix territorial","Barcelona","Cerdanyola del Vallès","El Papiol","Esplugues de Llobregat","Molins de Rei","Montcada i Reixac","Sant Cugat del Vallès","Sant Feliu de Llobregat","Sant Just Desvern","ca_ES","","","","","<p>Les propostes de la MPGM tenen com objectiu:</p><ul><li>potenciar el mosaic agroforestal i la biodiversitat, afavorint el desenvolupament d’usos ramaders, agrícoles i forestals que afegeixen valor al territori i ajuden a preservar els valors ecològics;</li><li>minimitzar l’ocupació i la fragmentació dels espais lliures de la Serra de Collserola, reconeixent els sòls i els cursos fluvials necessaris per assegurar la connectivitat interior i exterior de la mateixa;</li><li>possibilitar la rehabilitació del patrimoni construït que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques i culturals, afavorint la presència i l’activitat humana que garanteixi la gestió i custòdia del territori;</li><li>assegurar un ús social del Parc natural compatible amb la preservació dels valors ecològics;&nbsp; &nbsp;</li><li>i evitar el desenvolupament de processos d’implantació urbana a l’interior del Parc.</li></ul><p>Així mateix, les propostes de la MPGM permetran preservar i millorar els serveis ecosistèmics que presta la Serra de Collserola: d’aprovisionament (fusta, aliments); de regulació (del clima i del cicle de l’aigua, control de l’erosió del sòl, pol·linització, etc.); culturals (relacionats amb el lleure); i de suport (per a la biodiversitat i els processos naturals.</p><p>També permetran identificar els sòls que s’han de qualificar com a sistema hidrogràfic d’acord amb la legislació d’aigües vigent, reduint el risc d’inundació, així com afavorir el desenvolupament d’usos i la gestió de les finques forestals, minimitzant el risc d’incendi.</p><p>La MPGM proposa la creació d’una nova qualificació urbanística, anomenada sistema de parc forestal de Collserola (clau 29co), en la qual s’admeten els usos i les actuacions que aporten qualitat i valor afegit al medi natural, agrari i paisatgístic. &nbsp;</p><p>Aquesta nova qualificació agrupa les diverses qualificacions del sistema de parc forestal (claus 27, 28 i 29); els sòls rústics protegits de valor agrícola (clau 24) i lliure permanent (clau 26); alguns sòls qualificats com a zona de verd privat protegit i verd privat d’interès tradicional (claus 8a i 8b); i els sòls del sistema de parcs i jardins urbans (clau 6) classificats com a sòl urbanitzable no delimitat i sòl no urbanitzable. D’aquesta manera, s’atorgarà el mateix grau de protecció a tots els espais oberts de la Serra.</p> L’objecte de la MPGM és la protecció, conservació i millora del patrimoni natural i dels valors geològics, biològics, ecològics, ecosistèmics, paisatgístics, etnològics, agrícoles, socials i culturals de la Serra de Collserola. Barcelona Cerdanyola del Vallès El Papiol Esplugues de Llobregat Molins de Rei Montcada i Reixac Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Llobregat Sant Just Desvern MPGM en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:51.394Z" 
"64490ebfdaa5efc51bf058df","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-can-ginestar/14957822/11656","<p><strong>Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA</strong>: Erick Valdez, Miquel Pybus, Marc Montlleó, Jordi Fuster, Cristina Jiménez, Núria Piè, Belén Parejo, Mireia Vinyes, Ana Paricio, Pablo Hernández, Joana Llinàs, Javier Villena, Gustavo Arévalo.</p><p><strong>Ajuntament:</strong> Antoni Chaves, Enric Serra</p>","Urbanisme","<p>La proposta de MPGM s’emmarca en l’estratègia de creació de centralitats urbanes i de dotació dels barris de Viladecans i, per tant, desenvolupa la programació municipal d’equipaments, que respon a les necessitats detectades en relació amb dotacions culturals i esportives. Els objectius i criteris a assolir per la nova ordenació són els següents:</p><ul><li>Generar una àrea de centralitat local que aglutini equipaments culturals i de salut.</li><li>Tractar el conjunt del parc i equipaments de l’illa de can Ginestar com un conjunt d’espais lliures i equipaments interrelacionats, potenciant l’ús i el control social informal dels espais comunitaris.</li><li>Plantejar una ordenació de l’edificació respectuosa amb els valors naturals de l’arbreda existent, procurant la mínima ocupació del sòl, compatibilitzant-la amb un programa funcional complex.</li><li>Permetre una ordenació flexible dels possibles usos d’equipaments proposats, que permeti el posterior desenvolupament del projecte arquitectònic en diverses fases, i que permetrà convertir can Ginestar en una centralitat local.</li><li>Preveure que sigui possible l’accés a tots ells des d’un espai central organitzatiu, multifuncional i de control dels accessos als diferents usos, permetent que l’espai enfront la masia esdevingui central i simbòlic d’aquesta funció.</li><li>Potenciar la rehabilitació de la masia de can Ginestar amb uns usos que la converteixin en el referent d’identitat comunitària i de relacions interculturals i intergeneracionals, respectant els elements de valor patrimonial.</li><li>Establir unes determinacions que facin que la nova edificació sigui coherent dins el conjunt de la masia, preservant la seva integració paisatgística i visuals des de l’entorn urbà.</li><li>Garantir la destinació pública dels sòls d’equipament. Les modificacions del planejament que es proposen suposaran l’ampliació de l’actual parc de can Ginestar i permetran millorar l’accessibilitat a aquesta zona verda amb un nou accés des de l’avinguda de la Roureda i el carrer del Pi. A més, es defineixen els paràmetres reguladors del sòl d’equipament, de destinació pública, amb un sostre edificable màxim de 9.000 m², permetent destinar-los als tipus esportiu, cultural, docent i tècnic administratiu, amb uns paràmetres prou flexibles per donar cabuda al projecte arquitectònic amb el programa funcional complex que es planteja des del consistori.</li></ul>","Aprovació definitiva","2022-12-15T00:00:00.000Z","14957822","Territori","MPGM Can Ginestar","Ortofotomapa de l’àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/14957189/01_canGinestar.jpg/0bc35741-dcb3-974c-87a8-a96ae67dc2b2?t=1708413275744","","","Ortofotomapa de l’àmbit","Ortofotomapa de l’àmbit","","Planejament vigent","http://www.amb.cat/documents/11656/14957189/02_canGinestar.jpg/f3751c0c-0f25-a517-c3d8-f3e022cb44c2?t=1708413275744","","","Planejament vigent","Planejament vigent","","Planejament proposat","http://www.amb.cat/documents/11656/14957189/03_canGinestar.jpg/8a19d9df-26dc-93bb-46d2-21460391e823?t=1708413275744","","","Planejament proposat","Planejament proposat","","Condicions d’ordenació del nou equipament en planta","http://www.amb.cat/documents/11656/14957189/04_canGinestar.jpg/433ed64b-cad0-aafa-9519-9c61f2f8e41f?t=1708413275744","","","Condicions d’ordenació del nou equipament en planta","Condicions d’ordenació del nou equipament en planta","","Condicions d’ordenació del nou equipament en alçat i secció","http://www.amb.cat/documents/11656/14957189/05_canGinestar.jpg/4b596ec5-bf58-f1e5-f16c-f7c0a6f916fd?t=1708413275744","","","Condicions d’ordenació del nou equipament en alçat i secció","Condicions d’ordenació del nou equipament en alçat i secció","","","https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/295967","Publicació del document al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya","Publicació del document al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya","La MPGM té per objecte el desenvolupament d’un projecte d’equipament públic cultural i esportiu al municipi per tal de donar resposta a les necessitats detectades en relació amb dotacions culturals i esportives.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño, Loles Herrero i Jordi Vila</p>","","","","","","2.01226","41.32335","18.264m²","http://www.amb.cat/documents/11656/14957189/00_canGinestar.jpg/a5da3f69-1ac4-3eca-f85c-61a6a9fd3d04?t=1708413275744","Vista aèria de l’àmbit","","Vista aèria de l’àmbit","Vista aèria de l’àmbit","Viladecans","ca_ES","","","","","<p>La proposta de MPGM s’emmarca en l’estratègia de creació de centralitats urbanes i de dotació dels barris de Viladecans i, per tant, desenvolupa la programació municipal d’equipaments, que respon a les necessitats detectades en relació amb dotacions culturals i esportives. Els objectius i criteris a assolir per la nova ordenació són els següents:</p><ul><li>Generar una àrea de centralitat local que aglutini equipaments culturals i de salut.</li><li>Tractar el conjunt del parc i equipaments de l’illa de can Ginestar com un conjunt d’espais lliures i equipaments interrelacionats, potenciant l’ús i el control social informal dels espais comunitaris.</li><li>Plantejar una ordenació de l’edificació respectuosa amb els valors naturals de l’arbreda existent, procurant la mínima ocupació del sòl, compatibilitzant-la amb un programa funcional complex.</li><li>Permetre una ordenació flexible dels possibles usos d’equipaments proposats, que permeti el posterior desenvolupament del projecte arquitectònic en diverses fases, i que permetrà convertir can Ginestar en una centralitat local.</li><li>Preveure que sigui possible l’accés a tots ells des d’un espai central organitzatiu, multifuncional i de control dels accessos als diferents usos, permetent que l’espai enfront la masia esdevingui central i simbòlic d’aquesta funció.</li><li>Potenciar la rehabilitació de la masia de can Ginestar amb uns usos que la converteixin en el referent d’identitat comunitària i de relacions interculturals i intergeneracionals, respectant els elements de valor patrimonial.</li><li>Establir unes determinacions que facin que la nova edificació sigui coherent dins el conjunt de la masia, preservant la seva integració paisatgística i visuals des de l’entorn urbà.</li><li>Garantir la destinació pública dels sòls d’equipament. Les modificacions del planejament que es proposen suposaran l’ampliació de l’actual parc de can Ginestar i permetran millorar l’accessibilitat a aquesta zona verda amb un nou accés des de l’avinguda de la Roureda i el carrer del Pi. A més, es defineixen els paràmetres reguladors del sòl d’equipament, de destinació pública, amb un sostre edificable màxim de 9.000 m², permetent destinar-los als tipus esportiu, cultural, docent i tècnic administratiu, amb uns paràmetres prou flexibles per donar cabuda al projecte arquitectònic amb el programa funcional complex que es planteja des del consistori.</li></ul> La MPGM té per objecte el desenvolupament d’un projecte d’equipament públic cultural i esportiu al municipi per tal de donar resposta a les necessitats detectades en relació amb dotacions culturals i esportives. Viladecans MPGM Can Ginestar Municipal","2024-02-20T07:11:51.518Z" 
"644a4f66daa5efc51bf058fa","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/modificacio-puntual-del-pla-parcial-del-sector-de-les-guardioles-en-relacio/14965038/11656","<p><strong>Equip de planejament:</strong> Jordi Vila, Rhona Okafor, Raül Retuerta, Núria Acosta, Laura Cid.</p><p><strong>Ajuntament:</strong> Serveis tècnics</p>","Urbanisme","<p>Les Normes urbanístiques del Pla parcial del sector de les Guardioles estableixen una reserva de places d’aparcament per a cotxes significativament superiors a les establertes amb caràcter general per les Normes urbanístiques del Pla general metropolità de Barcelona.</p><p>Aquesta determinació fa que els edificis d’habitatges previstos pel Pla parcial hagin de tenir dues plantes soterrani, la qual cosa incrementa el cost de la construcció i suposa un major impacte ambiental de les obres de construcció. A més, aquesta mesura no contribueix a racionalitzar la mobilitat en cotxe ni a apostar per una mobilitat més sostenible.</p><p>Per donar resposta a aquestes problemàtiques, es proposa modificar les Normes urbanístiques del Pla parcial, amb la finalitat de disminuir la ràtio mínima de places d’aparcament per a cotxes. En concret es proposa establir unes reserves mínimes d’una plaça per cada habitatge lliure i una plaça per cada dos habitatges protegits. També es proposa la possibilitat de computar les places d’aparcament d’altres edificacions ubicades dins de l’àmbit del Pla parcial que suposin un escreix respecte el nombre de places mínim establert, per tal que l’escreix de places d’aparcament que s’hagin executat en compliment de la normativa vigent es puguin compensar en les noves edificacions que es construeixin.</p><p>La nova regulació proposada permetrà que es puguin construir els habitatges previstos pel Pla parcial sense haver d’excavar dues plantes soterrani i alhora respon a la necessitat de racionalitzar l’ús del cotxe.</p>","Aprovació definitiva","2021-04-23T00:00:00.000Z","14965038","Territori","Modificació puntual del Pla parcial del Sector de Les Guardioles en relació amb la regulació de les places d'aparcament","Planejament urbanístic vigent: Qualificació del sòl","http://www.amb.cat/documents/11656/14964912/01_guardioles.jpg/d11037ca-92e7-c395-7463-2860019502fd?t=1708413275901","","","Planejament urbanístic vigent: Qualificació del sòl","Planejament urbanístic vigent: Qualificació del sòl","","","","","","L’objecte de la Modificació puntual del Pla parcial del sector de les Guardioles en relació amb la regulació de les places d’aparcament és afavorir la qualitat arquitectònica dels habitatges previstos, racionalitzar l’ús del cotxe i disminuir l’impacte ambiental de les futures construccions.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Josep Maria Carreras i Loles Herrero</p>","","","","","","2.0258145","41.40685","129.876m²","http://www.amb.cat/documents/11656/14964912/00_guardioles.jpg/866cd108-bf19-8bee-9609-b8af17834ffc?t=1708413275901","Ortofotomapa de l’àmbit (2018)","","Ortofotomapa de l’àmbit (2018)","Ortofotomapa de l’àmbit (2018)","Molins de Rei","ca_ES","","","","","<p>Les Normes urbanístiques del Pla parcial del sector de les Guardioles estableixen una reserva de places d’aparcament per a cotxes significativament superiors a les establertes amb caràcter general per les Normes urbanístiques del Pla general metropolità de Barcelona.</p><p>Aquesta determinació fa que els edificis d’habitatges previstos pel Pla parcial hagin de tenir dues plantes soterrani, la qual cosa incrementa el cost de la construcció i suposa un major impacte ambiental de les obres de construcció. A més, aquesta mesura no contribueix a racionalitzar la mobilitat en cotxe ni a apostar per una mobilitat més sostenible.</p><p>Per donar resposta a aquestes problemàtiques, es proposa modificar les Normes urbanístiques del Pla parcial, amb la finalitat de disminuir la ràtio mínima de places d’aparcament per a cotxes. En concret es proposa establir unes reserves mínimes d’una plaça per cada habitatge lliure i una plaça per cada dos habitatges protegits. També es proposa la possibilitat de computar les places d’aparcament d’altres edificacions ubicades dins de l’àmbit del Pla parcial que suposin un escreix respecte el nombre de places mínim establert, per tal que l’escreix de places d’aparcament que s’hagin executat en compliment de la normativa vigent es puguin compensar en les noves edificacions que es construeixin.</p><p>La nova regulació proposada permetrà que es puguin construir els habitatges previstos pel Pla parcial sense haver d’excavar dues plantes soterrani i alhora respon a la necessitat de racionalitzar l’ús del cotxe.</p> L’objecte de la Modificació puntual del Pla parcial del sector de les Guardioles en relació amb la regulació de les places d’aparcament és afavorir la qualitat arquitectònica dels habitatges previstos, racionalitzar l’ús del cotxe i disminuir l’impacte ambiental de les futures construccions. Molins de Rei Modificació puntual del Pla parcial del Sector de Les Guardioles en relació amb la regulació de les places d'aparcament Municipal","2024-02-20T07:11:51.907Z" 
"644a59d6daa5efc51bf05900","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-nucli-antic-sant-adria/14967922/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Tràmit de la CPU de l’ADPU:</strong> Joan Caba, Jordi Vila, Cristian Gómez, Raül Retuerta, Rhona Okafor, Mikel Berra i Núria Acosta.</p><p><strong>Ajuntament:</strong> Rubén Carrera i Enric Padrós.</p>","Urbanisme","<p><strong>Modificació puntual del Pla general metropolità al nucli antic de Sant Adrià de Besòs.</strong></p><p>L’objectiu principal de la modificació <strong>és reconèixer, posar en valor i millorar el nucli antic de Sant Adrià de Besòs</strong>. Aquest objectiu es desplega en les dues estratègies següents:</p><p><strong>1. Creació d’una regulació urbanística específica i clara pel nucli antic de Sant Adrià on es fomenti la seva preservació i regeneració.</strong></p><p style=""margin-left: 40px;"">Es proposa la creació d’una nova clau urbanística pròpia pel nucli antic de Sant Adrià (12sa) amb una normativa específica a la seva realitat i que es pot resumir en els tres punts següents:</p><ul style=""margin-left: 40px;""><li><strong>Paràmetres</strong>: Es conservaran els mateixos paràmetres bàsics (edificabilitat, usos i densitat) així com també les condicions d’edificació (número de plantes, alçades i profunditat edificable) del planejament actual.</li><li><strong>Conservació</strong>: Es protegeix l’estructura parcel·lària del nucli antic (en termes generals no es podran unificar parcel·les) i s’estableixen unes normes compositives per a les façanes (eixos compositius, separació i modificació d’obertures existents, acabats de façana i mitgeres).</li><li><strong>Regeneració</strong>: Per tal de facilitar la comprensió, aplicació i adaptabilitat del planejament, es desenvolupa un plànol d’ordenació clar, també es possibilita el desenvolupament urbanístic mitjançant planejament derivat per tal de poder adaptar el planejament actual a les parcel·les i edificis singulars. Així mateix, es regulen les condicions urbanístiques aplicables als edificis que no compleixen amb les determinacions del planejament proposat, tot evitant la degradació del barri mentre no s’ajustin al nou planejament.</li></ul><p><strong>2. Redistribució dels sistemes d’equipaments i dotacions perquè responguin a la realitat i necessitats actuals.</strong></p><p style=""margin-left: 40px;"">S’han analitzat tots els sistemes de zones verdes, vials i equipaments i s’han redistribuït perquè responguin a la realitat actual. Les accions concretes es poden resumir en els quatre punts següents:</p><ul><li style=""margin-left: 40px;""><strong>Reconèixer </strong>el caràcter dotacional de l’edifici de l’<strong>Ateneu Adrianenc</strong> i la seva condició d’edifici protegit (bé cultural d’interès local BCIL) mitjançant la seva qualificació com a sistema d’equipament.</li><li style=""margin-left: 40px;""><strong>Desafectar</strong> alguns habitatges existents on l’afectació actual ja no és imprescindible i, en canvi, hi ha una voluntat d’incentivar la seva rehabilitació i contribució en la reserva d’habitatge protegit en llocs urbans centrals. Concretament, els habitatges desafectats són: l<strong>’illa de l'Església, l’edifici de correus</strong> mantenint l’equipament en planta baixa i les parcel·les del <strong>carrer de les Monges nº 11-13.</strong></li><li style=""margin-left: 40px;""><strong>Atorgar la condició de solar</strong> als fronts de façana de la <strong>Plaça de l’Església i de Rigoberta Menchú</strong> per a facilitar l’obtenció de llicències i així com també la seva rehabilitació.</li><li style=""margin-left: 40px;""><strong>Garantir la continuïtat del parc del marge esquerre del riu Besòs</strong> eliminant una antiga afectació per a la construcció d’una autopista, el projecte de la qual ha quedat obsolet.</li></ul><p>Cal afegir que, tot i que la major part de l’àmbit pertany al terme municipal de Sant Adrià de Besòs, una petita part es troba al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet. Aquests terrenys són necessaris per tal d’afavorir la regeneració de dues illes situades a Sant Adrià.</p>","Aprovació inicial","2022-12-20T00:00:00.000Z","14967922","Territori","MPGM Nucli Antic Sant Adrià","Ortofotomapa i àmbit de la MPPGM","http://www.amb.cat/documents/11656/14967142/01_NucliAnticSA.jpg/aae17cfb-e67d-c8ce-538f-9849869b139f?t=1708413275951","","","Ortofotomapa i àmbit de la MPPGM","Ortofotomapa i àmbit de la MPPGM","","Evolució històrica: 1910 – 1946 - 1975 - Actualitat","http://www.amb.cat/documents/11656/14967142/02_NucliAnticSA.jpg/bbe531cc-e267-e239-cf76-66e7c3a3a7fe?t=1708413275951","","","Evolució històrica: 1910 – 1946 - 1975 - Actualitat","Evolució històrica: 1910 – 1946 - 1975 - Actualitat","","El planejament actual no reconeix en nucli antic de Sant Adrià","http://www.amb.cat/documents/11656/14967142/03_NucliAnticSA.jpg/2d54404c-e4ab-de5f-60ba-263e1385c334?t=1708413275951","","","El planejament actual no reconeix en nucli antic de Sant Adrià","El planejament actual no reconeix en nucli antic de Sant Adrià","","Imatges del nucli antic de Sant Adrià","http://www.amb.cat/documents/11656/14967142/04_NucliAnticSA.jpg/8d87e0e2-f63a-d4ef-e14c-82e374a39683?t=1708413275951","","","Imatges del nucli antic de Sant Adrià","Imatges del nucli antic de Sant Adrià","","Alçats de les façanes que conformen el nucli antic","http://www.amb.cat/documents/11656/14967142/05_NucliAnticSA.jpg/89eded0f-1362-6f62-b16e-ec489caec752?t=1708413275951","","","Alçats de les façanes que conformen el nucli antic","Alçats de les façanes que conformen el nucli antic","","Anàlisi de les façanes: cases de cos","http://www.amb.cat/documents/11656/14967142/06_NucliAnticSA.jpg/4a620cda-5750-3ad9-d3e8-4288cddd16cc?t=1708413275951","","","Anàlisi de les façanes: cases de cos","Anàlisi de les façanes: cases de cos","","Anàlisi de les façanes: blocs tradicionals","http://www.amb.cat/documents/11656/14967142/07_NucliAnticSA.jpg/5e2a3e93-182f-28b7-1e21-d7fe2a9fb19e?t=1708413275951","","","Anàlisi de les façanes: blocs tradicionals","Anàlisi de les façanes: blocs tradicionals","","Qualificacions del planejament vigent","http://www.amb.cat/documents/11656/14967142/08_NucliAnticSA.jpg/fd771a76-586c-f54f-1d99-f6c135166f78?t=1708413275952","","","Qualificacions del planejament vigent","Qualificacions del planejament vigent","","Objectius de la MPGM","http://www.amb.cat/documents/11656/14967142/09_NucliAnticSA.jpg/80590b65-8a7e-0751-6e55-bede6cf2d9da?t=1708413275952","","","Objectius de la MPGM","Objectius de la MPGM","","Qualificacions del planejament proposat","http://www.amb.cat/documents/11656/14967142/10_NucliAnticSA.jpg/865a28c0-7eca-57f1-f8aa-6ee800e71c2d?t=1708413275952","","","Qualificacions del planejament proposat","Qualificacions del planejament proposat","","","","","","L’objecte d’aquest document és posar en valor i millorar el nucli antic de Sant Adrià de Besòs en relació amb el seu teixit històric, carrers, parcel·lari, paisatge, les arquitectures tradicionals, etc. Així mateix, aquesta MPPGM proposa reconèixer urbanísticament la realitat del nucli antic, amb una normativa urbanística específica i clara i, valorar la necessitat, funció i localització dels diferents sistemes com, per exemple, assegurar la continuïtat del parc lineal del marge esquerre del riu Besòs.","","","","","","Plurimunicipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño i Loles Herrero</p>","","","","","","2.2227995","41.434864","64.689 m2","http://www.amb.cat/documents/11656/14967142/00_NucliAnticSA.jpg/b0caffe1-f400-2d79-8c0c-c68b08cf4289?t=1708413275951","Església de Sant Adrià","","Església de Sant Adrià","Església de Sant Adrià","Sant Adrià de Besòs","Santa Coloma de Gramenet","ca_ES","","","","","<p><strong>Modificació puntual del Pla general metropolità al nucli antic de Sant Adrià de Besòs.</strong></p><p>L’objectiu principal de la modificació <strong>és reconèixer, posar en valor i millorar el nucli antic de Sant Adrià de Besòs</strong>. Aquest objectiu es desplega en les dues estratègies següents:</p><p><strong>1. Creació d’una regulació urbanística específica i clara pel nucli antic de Sant Adrià on es fomenti la seva preservació i regeneració.</strong></p><p style=""margin-left: 40px;"">Es proposa la creació d’una nova clau urbanística pròpia pel nucli antic de Sant Adrià (12sa) amb una normativa específica a la seva realitat i que es pot resumir en els tres punts següents:</p><ul style=""margin-left: 40px;""><li><strong>Paràmetres</strong>: Es conservaran els mateixos paràmetres bàsics (edificabilitat, usos i densitat) així com també les condicions d’edificació (número de plantes, alçades i profunditat edificable) del planejament actual.</li><li><strong>Conservació</strong>: Es protegeix l’estructura parcel·lària del nucli antic (en termes generals no es podran unificar parcel·les) i s’estableixen unes normes compositives per a les façanes (eixos compositius, separació i modificació d’obertures existents, acabats de façana i mitgeres).</li><li><strong>Regeneració</strong>: Per tal de facilitar la comprensió, aplicació i adaptabilitat del planejament, es desenvolupa un plànol d’ordenació clar, també es possibilita el desenvolupament urbanístic mitjançant planejament derivat per tal de poder adaptar el planejament actual a les parcel·les i edificis singulars. Així mateix, es regulen les condicions urbanístiques aplicables als edificis que no compleixen amb les determinacions del planejament proposat, tot evitant la degradació del barri mentre no s’ajustin al nou planejament.</li></ul><p><strong>2. Redistribució dels sistemes d’equipaments i dotacions perquè responguin a la realitat i necessitats actuals.</strong></p><p style=""margin-left: 40px;"">S’han analitzat tots els sistemes de zones verdes, vials i equipaments i s’han redistribuït perquè responguin a la realitat actual. Les accions concretes es poden resumir en els quatre punts següents:</p><ul><li style=""margin-left: 40px;""><strong>Reconèixer </strong>el caràcter dotacional de l’edifici de l’<strong>Ateneu Adrianenc</strong> i la seva condició d’edifici protegit (bé cultural d’interès local BCIL) mitjançant la seva qualificació com a sistema d’equipament.</li><li style=""margin-left: 40px;""><strong>Desafectar</strong> alguns habitatges existents on l’afectació actual ja no és imprescindible i, en canvi, hi ha una voluntat d’incentivar la seva rehabilitació i contribució en la reserva d’habitatge protegit en llocs urbans centrals. Concretament, els habitatges desafectats són: l<strong>’illa de l'Església, l’edifici de correus</strong> mantenint l’equipament en planta baixa i les parcel·les del <strong>carrer de les Monges nº 11-13.</strong></li><li style=""margin-left: 40px;""><strong>Atorgar la condició de solar</strong> als fronts de façana de la <strong>Plaça de l’Església i de Rigoberta Menchú</strong> per a facilitar l’obtenció de llicències i així com també la seva rehabilitació.</li><li style=""margin-left: 40px;""><strong>Garantir la continuïtat del parc del marge esquerre del riu Besòs</strong> eliminant una antiga afectació per a la construcció d’una autopista, el projecte de la qual ha quedat obsolet.</li></ul><p>Cal afegir que, tot i que la major part de l’àmbit pertany al terme municipal de Sant Adrià de Besòs, una petita part es troba al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet. Aquests terrenys són necessaris per tal d’afavorir la regeneració de dues illes situades a Sant Adrià.</p> L’objecte d’aquest document és posar en valor i millorar el nucli antic de Sant Adrià de Besòs en relació amb el seu teixit històric, carrers, parcel·lari, paisatge, les arquitectures tradicionals, etc. Així mateix, aquesta MPPGM proposa reconèixer urbanísticament la realitat del nucli antic, amb una normativa urbanística específica i clara i, valorar la necessitat, funció i localització dels diferents sistemes com, per exemple, assegurar la continuïtat del parc lineal del marge esquerre del riu Besòs. Sant Adrià de Besòs Santa Coloma de Gramenet MPGM Nucli Antic Sant Adrià Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:52.043Z" 
"644a5ef9daa5efc51bf05908","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-de-la-riera-de-sant-just/14968831/11656","<p><strong>Peralta Urbanisme SLP:</strong> Jordi Peralta i Marc Vizcarra.</p><p><strong>Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA:</strong> Marc Montlleó, Silvia Martín i Arnau Lluch.</p><p><strong>Ajuntament:</strong> Sílvia Bueno, Belén Delgado i Àngels Ulla</p>","Urbanisme","<p><strong>Modificació del Pla general Metropolità del sector de la Bonaigua en l’àmbit de la Riera de Sant Just (UA1, UA3 i UA4).</strong></p><p>L’objecte de la MPGM és repensar i millorar l'ordenació i integració del sector de la Bonaigua. Actualment, el planejament vigent ocupa gran part de l'espai fluvial i de la bòbila, amb una posició molt oberta a Collserola i exempta respecte dels teixits residencial propers. Es proposa redefinir l’ordenació i els paràmetres vigents a través de la creació d'un nou parc fluvial per a la millora de la relació amb l'entorn construït i el Parc Natural de Collserola. Alhora, es tracten els problemes de inundació de l'àmbit mitjançant la renaturalització de la riera de Sant Just.</p>","Avanç","2023-04-27T00:00:00.000Z","14968831","Territori","MPGM de la Riera de Sant Just","Anàlisi de la orografia de la vall de Sant Just Desvern.","http://www.amb.cat/documents/11656/14968155/01_RieraStJust.jpg/ad3fa58a-b45d-cb7b-bdb3-b907eb2af090?t=1708413276010","","","Anàlisi de la orografia de la vall de Sant Just Desvern.","Anàlisi de la orografia de la vall de Sant Just Desvern.","","Proposta per a la riera de Sant Just Desvern.","http://www.amb.cat/documents/11656/14968155/02_RieraStJust.jpg/8cd364b1-3fbc-e9e5-07ae-68785311cad8?t=1708413276010","","","Proposta per a la riera de Sant Just Desvern.","Proposta per a la riera de Sant Just Desvern.","","Estratègies territorials.","http://www.amb.cat/documents/11656/14968155/03_RieraStJust.jpg/02a93cb8-4a3f-23ff-7c62-1fb7f5380f61?t=1708413276010","","","Estratègies territorials.","Estratègies territorials.","","Proposta del sector de la Bonaigua.","http://www.amb.cat/documents/11656/14968155/04_RieraStJust.jpg/60299c84-6d5e-d983-bdc1-b28691cc4589?t=1708413276010","","","Proposta del sector de la Bonaigua.","Proposta del sector de la Bonaigua.","","Seccions proposades del sector de la Bonaigua","http://www.amb.cat/documents/11656/14968155/05_RieraStJust.jpg/73ab70af-0502-8760-f289-f9a11c16854b?t=1708413276010","","","Seccions proposades del sector de la Bonaigua","Seccions proposades del sector de la Bonaigua","","Imatge indicativa del nou parc de la Bonaigua.","http://www.amb.cat/documents/11656/14968155/06_RieraStJust.jpg/9abbbbaa-9f00-dce8-8ee9-aebd3e187c85?t=1708413276010","","","Imatge indicativa del nou parc de la Bonaigua.","Imatge indicativa del nou parc de la Bonaigua.","","Imatge indicativa de la plaça mirador de Can Padrosa.","http://www.amb.cat/documents/11656/14968155/07_RieraStJust.jpg/efc6bf6d-6c14-ca89-de47-14af07571b56?t=1708413276010","","","Imatge indicativa de la plaça mirador de Can Padrosa.","Imatge indicativa de la plaça mirador de Can Padrosa.","","","","","","L’objecte d’aquest treball és concretar un nou model d’estructura urbana a l’entorn de la riera de Sant Just que assoleixi una millor ordenació de l’àmbit en relació amb el territori, el veïnat i els valors ambientals i patrimonials del lloc.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño, Loles Herrero i Jordi Vila</p>","","","","","","2.0770435","41.39102","109.989 m²","http://www.amb.cat/documents/11656/14968155/00_RieraStJust.jpg/13078c6f-d3b7-1653-3c42-dd8cb5fc1307?t=1708413276010","Imatge del front de Can Padrosa","","Imatge del front de Can Padrosa","Imatge del front de Can Padrosa","Sant Just Desvern","ca_ES","","","","","<p><strong>Modificació del Pla general Metropolità del sector de la Bonaigua en l’àmbit de la Riera de Sant Just (UA1, UA3 i UA4).</strong></p><p>L’objecte de la MPGM és repensar i millorar l'ordenació i integració del sector de la Bonaigua. Actualment, el planejament vigent ocupa gran part de l'espai fluvial i de la bòbila, amb una posició molt oberta a Collserola i exempta respecte dels teixits residencial propers. Es proposa redefinir l’ordenació i els paràmetres vigents a través de la creació d'un nou parc fluvial per a la millora de la relació amb l'entorn construït i el Parc Natural de Collserola. Alhora, es tracten els problemes de inundació de l'àmbit mitjançant la renaturalització de la riera de Sant Just.</p> L’objecte d’aquest treball és concretar un nou model d’estructura urbana a l’entorn de la riera de Sant Just que assoleixi una millor ordenació de l’àmbit en relació amb el territori, el veïnat i els valors ambientals i patrimonials del lloc. Sant Just Desvern MPGM de la Riera de Sant Just Municipal","2024-02-20T07:11:52.187Z" 
"6450e37fdaa5efc51bf0595f","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-sant-pancrac/15004762/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Tràmit de la CPU de l’ADPU:</strong> Joan Caba, Jordi Vila, Cristian Gómez, Raül Retuerta, Rhona Okafor, Mikel Berra i Núria Acosta.</p>  <p><strong>Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà SA</strong>: Marc Montlleó, Jordi Fuster, Miquel Pybus, Anna Belén Sanchez, Cristina Jiménez, A. Paricio, J. Prats, P. Valerio, V. Sol i P. Hernández.</p>  <p><strong>Via Urbanisme:</strong> Enric González i Georgina Vázquez.</p>  <p><strong>Ajuntament</strong>: Juan Manuel Bermúdez i Núria Garcia</p>","Urbanisme","<p><strong>Modificació puntual del Pla general metropolità a l’àmbit del parc de Sant Pancraç a Sant Joan Despí.</strong></p>  <p>La MPPGM proposa completar el parc de Sant Pancraç. Els objectius preliminars que busca la MPPGM són els següents: &nbsp;</p>  <ol> 	<li><strong>Garantir la continuïtat del passeig del Canal</strong> i la seva relació amb el parc i la ciutat, proposant nous edificis que ajudin a configurar aquests nous espais, acompanyin les noves entrades al parc, augmentin el control social i la percepció de seguretat en l’espai públic i ajudin a complementar els serveis del barri.</li> 	<li><strong>Integrar el conjunt cívic de Sant Pancraç</strong>, fent que el parc sigui l’eix estructurador dels equipaments que té al seu voltant. Per tant, per una banda, es proposa localitzar noves reserves d’equipaments que puguin suplir les necessitats futures de la ciutat i ajudar a configurar el parc. I, per una altra banda, s’habilitarà l’ampliació del parc perquè sigui més accessible i integrat a la ciutat, en especial atenció en la seva relació amb la franja d’equipaments del carrer Tambor del Bruc i el barri de Les Planes.</li> 	<li><strong>Incrementar la reserva d’habitatges</strong> per donar resposta a les necessitats d’habitatge del municipi i assolir els objectius marcats per la legislació d’habitatge.</li> </ol>","Aprovació definitiva","2023-12-20T00:00:00.000Z","15004762","Territori","MPGM Sant Pancraç","Hidrografia i Orografia","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/01_StPancra%C3%A7.jpg/b1d36303-93d4-80c8-a393-facee20f209c?t=1712231923956","","","Hidrografia i Orografia","Hidrografia i Orografia","","Evolució històrica: 1910 – 1956 - Actualitat","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/02_StPancra%C3%A7.jpg/f5ebf4d1-2910-e329-0d8c-e347c3c2b4f7?t=1712231923956","","","Evolució històrica: 1910 – 1956 - Actualitat","Evolució històrica: 1910 – 1956 - Actualitat","","Eixos cívics i verds","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/03_StPancra%C3%A7.jpg/f115443a-efdf-ff4c-ce8e-bbf2cf099230?t=1712231923956","","","Eixos cívics i verds","Eixos cívics i verds","","Ortofotomapa i àmbit de la MPPGM","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/04_StPancra%C3%A7.jpg/cac30aeb-498b-8c2f-0018-d84e15fc3311?t=1712231923956","","","Ortofotomapa i àmbit de la MPPGM","Ortofotomapa i àmbit de la MPPGM","","Axonometria de l’estat actual de l’àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/05_StPancra%C3%A7.jpg/280a7ff8-c611-875c-8e98-f55f5cc48a46?t=1712231923956","","","Axonometria de l’estat actual de l’àmbit","Axonometria de l’estat actual de l’àmbit","","Planta de l’estat actual de l’àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/06_StPancra%C3%A7.jpg/f175923b-07b1-ae5a-824b-7e70a6377d04?t=1712231923956","","","Planta de l’estat actual de l’àmbit","Planta de l’estat actual de l’àmbit","","Qualificacions planejament vigent","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/07_StPancra%C3%A7.jpg/465c3889-b98a-16c4-621a-5ceab1396808?t=1712231923956","","","Qualificacions planejament vigent","Qualificacions planejament vigent","","Esquema proposta indicativa","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/08_StPancra%C3%A7.jpg/26303e39-71cb-e69e-1277-4b9f1d513e1f?t=1712231923956","","","Esquema proposta indicativa","Esquema proposta indicativa","","Esquema proposta indicativa","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/09_StPancra%C3%A7.jpg/04a2cd83-b65a-c983-f86b-b363d3abbdb2?t=1712231923956","","","Esquema proposta indicativa","Esquema proposta indicativa","","Compleció del parc de Sant Pancraç i continuïtat canal","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/10_StPancra%C3%A7.jpg/49ddee53-9a3e-d39a-1669-9cf34873678a?t=1712231923956","","","Compleció del parc de Sant Pancraç i continuïtat canal","Compleció del parc de Sant Pancraç i continuïtat canal","","Planta proposta indicativa","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/11_StPancra%C3%A7.jpg/3e8e820f-d459-0460-5ab0-570b9cc46ab9?t=1712231923956","","","Planta proposta indicativa","Planta proposta indicativa","","Seccions proposta indicativa","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/12_StPancra%C3%A7.jpg/87376932-d264-9774-6809-e34aac3a70ec?t=1712231923956","","","Seccions proposta indicativa","Seccions proposta indicativa","","Imatge proposta indicativa","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/13_StPancra%C3%A7.jpg/8d3bc349-7791-3f98-bd00-baeeb4eb0a47?t=1712231923956","","","Imatge proposta indicativa","Imatge proposta indicativa","","Imatge proposta indicativa","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/14_StPancra%C3%A7.jpg/53647d29-09e9-65c3-e8ea-e2d6734d8465?t=1712231923956","","","Imatge proposta indicativa","Imatge proposta indicativa","","Imatge proposta indicativa","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/15_StPancra%C3%A7.jpg/82defd91-4686-731c-5288-8f5f2b1fe61b?t=1712231923956","","","Imatge proposta indicativa","Imatge proposta indicativa","","Estudi assoleig","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/16_StPancra%C3%A7.jpg/18d78b3a-30ad-4bec-a479-ea00a4f0e104?t=1712231923956","","","Estudi assoleig","Estudi assoleig","","","","","","L’objecte d’aquest document és integrar i completar el conjunt cívic del parc de Sant Pancraç, garantir la continuïtat del Canal de la Infanta i incrementar el parc d’habitatges i equipaments del municipi.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques</strong>: Xavier Mariño i Loles Herrero</p>","","","","","","2.0547762","41.368336","6,6 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/15003130/00_StPancra%C3%A7.jpg/bc1012a0-5db5-e0a8-4bb5-2fb032c6047b?t=1712231923956","Imatge axonomètrica de la proposta","","Imatge axonomètrica de la proposta","Imatge axonomètrica de la proposta","Sant Joan Despí","ca_ES","","","","","<p><strong>Modificació puntual del Pla general metropolità a l’àmbit del parc de Sant Pancraç a Sant Joan Despí.</strong></p>  <p>La MPPGM proposa completar el parc de Sant Pancraç. Els objectius preliminars que busca la MPPGM són els següents: &nbsp;</p>  <ol> 	<li><strong>Garantir la continuïtat del passeig del Canal</strong> i la seva relació amb el parc i la ciutat, proposant nous edificis que ajudin a configurar aquests nous espais, acompanyin les noves entrades al parc, augmentin el control social i la percepció de seguretat en l’espai públic i ajudin a complementar els serveis del barri.</li> 	<li><strong>Integrar el conjunt cívic de Sant Pancraç</strong>, fent que el parc sigui l’eix estructurador dels equipaments que té al seu voltant. Per tant, per una banda, es proposa localitzar noves reserves d’equipaments que puguin suplir les necessitats futures de la ciutat i ajudar a configurar el parc. I, per una altra banda, s’habilitarà l’ampliació del parc perquè sigui més accessible i integrat a la ciutat, en especial atenció en la seva relació amb la franja d’equipaments del carrer Tambor del Bruc i el barri de Les Planes.</li> 	<li><strong>Incrementar la reserva d’habitatges</strong> per donar resposta a les necessitats d’habitatge del municipi i assolir els objectius marcats per la legislació d’habitatge.</li> </ol> L’objecte d’aquest document és integrar i completar el conjunt cívic del parc de Sant Pancraç, garantir la continuïtat del Canal de la Infanta i incrementar el parc d’habitatges i equipaments del municipi. Sant Joan Despí MPGM Sant Pancraç Municipal","2024-04-04T11:55:02.422Z" 
"6450f053daa5efc51bf05962","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/pla-especial-urbanistic-del-centre-de-produccio-de-biofertilitzants-i-adobs/15005120/11656","<p><strong>Àrea d’Ecologia</strong>: Joan Carles Fernàndez, Guillem Crusellas, Vanessa Martínez, Julia Hereza.</p><p><strong>Secció de Planejament i Tràmit de la CPU de l’ADPU</strong>: Jordi Vila, Cristian Gómez, Raül Retuerta, Rhona Okafor, Joan Caba, Mikel Berra, Núria Acosta.</p><p><strong>Oficina Tècnica de Gerència</strong>: Laura Cid</p><p><strong>Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA</strong>: Marc Montlleó, Arnau Lluch, Adrián Cabezas, Jordi Fuster, Cristina Jiménez, Xavier Pont, Josep Prats, Javier Villena, Joana Llinàs.</p><p><strong>(az) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge:</strong> Anna Zahonero</p>","Urbanisme","<p>El Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-25 (PREMET25) detecta que en els propers anys hi haurà una capacitat de tractament insuficient de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) i per això proposa la implantació del nou CEBA, on es farà el tractament de la FORM, i la gestió de les fraccions resta i de neteja viària. S’estima que l'any 2025 la recollida anual de FORM del conjunt dels 14 municipis que constitueixen el Parc agrari superarà les 62.000 tones, per la qual cosa caldrà una planta de proximitat que gestioni aquesta fracció. &nbsp;</p><p>La implantació del CEBA representa l’oportunitat de substituir l’actual planta de transferència de Viladecans per unes noves instal·lacions més modernes, evitant així la dispersió d’infraestructures en el territori, i al mateix temps millorar la integració de les instal·lacions existents en el paisatge del Delta del Llobregat. En aquest sentit, cal destacar algunes de les mesures d'integració paisatgística treballades, com ara: tractar paisatgísticament les vores de la parcel·la mitjançant un tancament naturalitzat per evitar la visió dels elements propers; aprofitar els volums dels digestors per incorporar elements de comunicació ambiental relacionats amb la implicació del producte resultant amb el Parc agrari; i augmentar en el possible l'espai infiltrant per establir nous espais vegetats que s'integrin amb l'entorn i millorin la qualitat ambiental interior. &nbsp;</p><p>Es preveu que el nou CEBA permetrà produir electricitat a partir del biogàs, i biometà apte per a l’automoció i/o la injecció a la xarxa. Així mateix, també es preveu la producció d’electricitat a partir de plaques fotovoltaiques que s’instal·laran a la coberta d’una de les naus. Els adobs i fertilitzants que es produeixin com a resultat del procés de valorització de la FORM, així com l’aigua obtinguda, es podran destinar als conreus del Parc agrari.</p>","Avanç","2021-05-01T00:00:00.000Z","15005120","Territori","Pla especial urbanístic del Centre de producció de biofertilitzants i adobs","","","","","","","","Valors naturals de l’entorn","http://www.amb.cat/documents/11656/15005160/01_CEBA.jpg/55bacd37-7d7b-f58c-7963-fad861d6d2a0?t=1708413276150","","","Valors naturals de l’entorn","Valors naturals de l’entorn","","Ortofotomapa de l’estat actual","http://www.amb.cat/documents/11656/15005160/02_CEBA.jpg/59c476b3-4b16-9fd1-b105-2793a1f11da1?t=1708413276150","","","Ortofotomapa de l’estat actual","Ortofotomapa de l’estat actual","","Planta coberta","http://www.amb.cat/documents/11656/15005160/03_planta_coberta.png/043fb17e-06fd-7290-4356-5f2dccd3a889?t=1708413276150","","","Planta coberta","Planta coberta","","Alçat frontal (nord)","http://www.amb.cat/documents/11656/15005160/04_Al%C3%A7at+frontal+%28nord%29.jpg/03628ec9-4382-ad14-e13d-8e93c04614ad?t=1708413276150","","","Alçat frontal (nord)","Alçat frontal (nord)","","Alçat lateral (oest)","http://www.amb.cat/documents/11656/15005160/05_Al%C3%A7at+lateral+%28oest%29.jpg/ebd252af-2430-1325-b73c-a7fb7ccb28ed?t=1708413276150","","","Alçat lateral (oest)","Alçat lateral (oest)","","Ordenació volumètrica","http://www.amb.cat/documents/11656/15005160/06_ordenacio_volumetrica.jpg/4be92228-643c-10fa-c58e-d3560218a66d?t=1708413276150","","","Ordenació volumètrica","Ordenació volumètrica","","Axonometria de la integració en l’entorn","http://www.amb.cat/documents/11656/15005160/07_axo+CEBA+amb+vores.jpg/cc42f604-6371-960f-dbed-6078c6819f6d?t=1708413276150","","","Axonometria de la integració en l’entorn","Axonometria de la integració en l’entorn","Anna Zahonero","Tractament de la vora de la carretera de València","http://www.amb.cat/documents/11656/15005160/08_vora+carretera+de+valencia.png/391cfba3-9871-f7c2-c643-9b6c8c12b9df?t=1708413276150","","","Tractament de la vora de la carretera de València","Tractament de la vora de la carretera de València","Anna Zahonero","Tractament de la vora del camí dels Llanossos","http://www.amb.cat/documents/11656/15005160/09_vora+llanossos.png/beaa0d00-1113-decc-eef2-05fbc36fb8dd?t=1708413276150","","","Tractament de la vora del camí dels Llanossos","Tractament de la vora del camí dels Llanossos","Anna Zahonero","Detall de l’aparcament proposat","http://www.amb.cat/documents/11656/15005160/10_detall_aparcament.jpg/0956daf9-5b50-9fde-2cef-46fdd3ca1b28?t=1708413276150","","","Detall de l’aparcament proposat","Detall de l’aparcament proposat","","","","","","L’objecte del Pla especial urbanístic del Centre de producció de biofertilitzants i adobs és establir les característiques d’aquesta nova infraestructura de serveis tècnics de caràcter metropolità, la qual té com a finalitat valoritzar la fracció orgànica dels residus municipals per tal de generar electricitat, biometà, aigua, adobs i fertilitzants que donin servei a les activitats agrícoles del Parc agrari del Baix Llobregat.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques: </strong>Xavier Mariño i Loles Herrero&nbsp;</p>","","","","","","2.1332586","41.297523","26.155 m²","http://www.amb.cat/documents/11656/15005160/00_CEBA.png/f9f878a9-8fd9-7d29-f24e-ff0c383d5562?t=1708413276150","Imatge del nou Centre de producció de biofertilitzants i adobs","","Imatge del nou Centre de producció de biofertilitzants i adobs","Imatge del nou Centre de producció de biofertilitzants i adobs","Viladecans","ca_ES","","","","","<p>El Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-25 (PREMET25) detecta que en els propers anys hi haurà una capacitat de tractament insuficient de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) i per això proposa la implantació del nou CEBA, on es farà el tractament de la FORM, i la gestió de les fraccions resta i de neteja viària. S’estima que l'any 2025 la recollida anual de FORM del conjunt dels 14 municipis que constitueixen el Parc agrari superarà les 62.000 tones, per la qual cosa caldrà una planta de proximitat que gestioni aquesta fracció. &nbsp;</p><p>La implantació del CEBA representa l’oportunitat de substituir l’actual planta de transferència de Viladecans per unes noves instal·lacions més modernes, evitant així la dispersió d’infraestructures en el territori, i al mateix temps millorar la integració de les instal·lacions existents en el paisatge del Delta del Llobregat. En aquest sentit, cal destacar algunes de les mesures d'integració paisatgística treballades, com ara: tractar paisatgísticament les vores de la parcel·la mitjançant un tancament naturalitzat per evitar la visió dels elements propers; aprofitar els volums dels digestors per incorporar elements de comunicació ambiental relacionats amb la implicació del producte resultant amb el Parc agrari; i augmentar en el possible l'espai infiltrant per establir nous espais vegetats que s'integrin amb l'entorn i millorin la qualitat ambiental interior. &nbsp;</p><p>Es preveu que el nou CEBA permetrà produir electricitat a partir del biogàs, i biometà apte per a l’automoció i/o la injecció a la xarxa. Així mateix, també es preveu la producció d’electricitat a partir de plaques fotovoltaiques que s’instal·laran a la coberta d’una de les naus. Els adobs i fertilitzants que es produeixin com a resultat del procés de valorització de la FORM, així com l’aigua obtinguda, es podran destinar als conreus del Parc agrari.</p> L’objecte del Pla especial urbanístic del Centre de producció de biofertilitzants i adobs és establir les característiques d’aquesta nova infraestructura de serveis tècnics de caràcter metropolità, la qual té com a finalitat valoritzar la fracció orgànica dels residus municipals per tal de generar electricitat, biometà, aigua, adobs i fertilitzants que donin servei a les activitats agrícoles del Parc agrari del Baix Llobregat. Viladecans Pla especial urbanístic del Centre de producció de biofertilitzants i adobs Municipal","2024-02-20T07:11:52.459Z" 
"6450fcf5daa5efc51bf0596b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-de-l-encaix-de-la-centralitat-metropolitana-de-ca-n-ametller/15008752/11656","<p>Anna Majoral, Jordi Peralta (fins a juliol de 2021), Gavina Corbetta, Anna Fabregat i Ferran Montesinos&nbsp;</p>","Urbanisme","<p><strong>Estudi per a un nou model territorial a l’entorn de la futura centralitat metropolitana de Ca n’Ametller al terme municipal de Sant Cugat del Vallès.</strong></p><p>La centralitat de Ca n’Ametller s'ubica en un entorn molt singular caracteritzat per una molt bona accessibilitat degut a la confluència de grans infraestructures viàries i ferroviàries, alhora que es caracteritza per una rica infraestructura verda i blava i l’existència d’un equipament sanitari d’escala territorial. &nbsp;</p><p>Per aquest àmbit discorren diverses infraestructures de la xarxa viària d’alta capacitat (AP-7/B-30 i C-16) i s’hi creuen dues línies de ferrocarril (els FGC i la R8 que transporta tant passatgers com mercaderies). Pel que fa a la matriu biofísica, destaca el torrent de la Guinardera (connector ambiental entre Collserola i la serra de Galliners), tot i que es troba força afectat pel desenvolupament urbà i les infraestructures de comunicació que el creuen. Igualment, sobresurten el torrent i l’estany dels Alous i el parc del Turó de Can Mates, que ofereix una gran varietat de serveis socioambientals i de gaudi per a la ciutadania. L’Hospital General de Catalunya és un equipament d’escala territorial que suposa un gran pol d’atracció i en conseqüència és un punt que concentra molts desplaçaments tant en ferrocarril com en vehicle privat. &nbsp;</p><p>L’objectiu principal d'aquest estudi és llegir i entendre el suport geomorfològic i les característiques de les infraestructures preexistents i futures per proposar un seguit d’estratègies que puguin construir un model urbanístic que respongui a la importància metropolitana d’aquest àmbit territorial. &nbsp;</p><p>Per tot això el model proposat planteja garantir i potenciar la permeabilitat de l’autopista AP-7/B-30, preveure el pas del corredor mediterrani (tren d’altes prestacions), construir un nou intercanviador ferroviari que enllaci les línies anteriorment descrites, i potenciar el paper de l’Avinguda metropolitana Prelitoral com a suport del transport públic i la mobilitat activa entre els municipis de Sant Cugat del Vallès i Rubí. &nbsp;</p><p>Pel que fa la matriu biofísica, es proposa perllongar la continuïtat de la infraestructura verda des del centre de Sant Cugat del Vallès fins a l’àrea de centralitat metropolitana, millorar la connectivitat ambiental i ecològica dels torrent de la Guinardera i el torrent i estany dels Alous i teixir noves relacions cíviques entre l’antiga carretera de Rubí i l’àmbit objecte d’estudi.</p><p>&nbsp;Finalment, es planteja articular els teixits existents amb els nous proposats i completar la ciutat al voltant de la nova centralitat, mitjançant la combinació i mixtura del teixit residencial i l’activitat econòmica. &nbsp; La nova ordenació proposa la creació d'un seguit d’eixos estructurants, cívics i verds, que permeten dotar d’una estructura clara i potent a aquest territori i connectar els barris de l’entorn.&nbsp;</p>","Estudi","2022-12-31T00:00:00.000Z","15008752","Territori","Estudi de l’encaix de la centralitat metropolitana de Ca n’Ametller","La forma del territori","http://www.amb.cat/documents/11656/15008040/01_estudiEntornHospitalGeneral.jpg/4b8061fc-0913-c4d1-0a4a-3fdc739e276f?t=1708413276215","","","La forma del territori","La forma del territori","","Les traces històriques","http://www.amb.cat/documents/11656/15008040/02_estudiEntornHospitalGeneral.png/5108f4db-db20-ebec-9fb4-ff0236737c0c?t=1708413276215","","","Les traces històriques","Les traces històriques","","Estratègies d’intervenció de la centralitat","http://www.amb.cat/documents/11656/15008040/03_estudiEntornHospitalGeneral.jpg/d7fd44af-33f5-f2c5-9dda-b12ac3362297?t=1708413276215","","","Estratègies d’intervenció de la centralitat","Estratègies d’intervenció de la centralitat","","Traces històriques de la carretera","http://www.amb.cat/documents/11656/15008040/04_estudiEntornHospitalGeneral.jpg/c10c8add-8a68-5f52-7f6c-ab80e707970e?t=1708413276215","","","Traces històriques de la carretera","Traces històriques de la carretera","","Estratègia d’intervenció a la carretera","http://www.amb.cat/documents/11656/15008040/05_estudiEntornHospitalGeneral.jpg/f3b90478-6ac2-b945-6c1a-c11ed993bcac?t=1708413276215","","","Estratègia d’intervenció a la carretera","Estratègia d’intervenció a la carretera","","Assaig estructura urbana i social","http://www.amb.cat/documents/11656/15008040/06_estudiEntornHospitalGeneral.jpg/8bfe8bfa-da60-04c7-0ec9-1e85b223955f?t=1708413276215","","","Assaig estructura urbana i social","Assaig estructura urbana i social","","Assaig d’infraestructura verda","http://www.amb.cat/documents/11656/15008040/07_estudiEntornHospitalGeneral.jpg/fd7b1797-2a66-0b17-381e-274e94b1b781?t=1708413276215","","","Assaig d’infraestructura verda","Assaig d’infraestructura verda","","Assaig d’ordenació","http://www.amb.cat/documents/11656/15008040/08_estudiEntornHospitalGeneral.png/106a8995-ea8e-bfb4-652f-da2ed16bbf40?t=1708413276215","","","Assaig d’ordenació","Assaig d’ordenació","","","","","","L’objectiu principal d'aquest estudi és llegir i entendre el suport geomorfològic de l’àmbit objecte d’estudi, les característiques de les seves preexistències, així com proposar un seguit de criteris i estratègies que puguin construir un model urbanístic per a la futura centralitat metropolitana del Vallès","","","","","","Plurimunicipal","","","<p style=""margin-top:8px; margin-bottom:8px""><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong>&nbsp;Xavier Mariño, Loles Herrero&nbsp;</p>","","","","","","2.0444996","41.47483","1.200 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/15008040/00_estudiEntornHospitalGeneral.png/388e6e9d-9cb9-dde6-556f-d40016fef5d0?t=1708413276215","Estratègia territorial","","Estratègia territorial","Estratègia territorial","Sant Cugat del Vallès","ca_ES","","","","","<p><strong>Estudi per a un nou model territorial a l’entorn de la futura centralitat metropolitana de Ca n’Ametller al terme municipal de Sant Cugat del Vallès.</strong></p><p>La centralitat de Ca n’Ametller s'ubica en un entorn molt singular caracteritzat per una molt bona accessibilitat degut a la confluència de grans infraestructures viàries i ferroviàries, alhora que es caracteritza per una rica infraestructura verda i blava i l’existència d’un equipament sanitari d’escala territorial. &nbsp;</p><p>Per aquest àmbit discorren diverses infraestructures de la xarxa viària d’alta capacitat (AP-7/B-30 i C-16) i s’hi creuen dues línies de ferrocarril (els FGC i la R8 que transporta tant passatgers com mercaderies). Pel que fa a la matriu biofísica, destaca el torrent de la Guinardera (connector ambiental entre Collserola i la serra de Galliners), tot i que es troba força afectat pel desenvolupament urbà i les infraestructures de comunicació que el creuen. Igualment, sobresurten el torrent i l’estany dels Alous i el parc del Turó de Can Mates, que ofereix una gran varietat de serveis socioambientals i de gaudi per a la ciutadania. L’Hospital General de Catalunya és un equipament d’escala territorial que suposa un gran pol d’atracció i en conseqüència és un punt que concentra molts desplaçaments tant en ferrocarril com en vehicle privat. &nbsp;</p><p>L’objectiu principal d'aquest estudi és llegir i entendre el suport geomorfològic i les característiques de les infraestructures preexistents i futures per proposar un seguit d’estratègies que puguin construir un model urbanístic que respongui a la importància metropolitana d’aquest àmbit territorial. &nbsp;</p><p>Per tot això el model proposat planteja garantir i potenciar la permeabilitat de l’autopista AP-7/B-30, preveure el pas del corredor mediterrani (tren d’altes prestacions), construir un nou intercanviador ferroviari que enllaci les línies anteriorment descrites, i potenciar el paper de l’Avinguda metropolitana Prelitoral com a suport del transport públic i la mobilitat activa entre els municipis de Sant Cugat del Vallès i Rubí. &nbsp;</p><p>Pel que fa la matriu biofísica, es proposa perllongar la continuïtat de la infraestructura verda des del centre de Sant Cugat del Vallès fins a l’àrea de centralitat metropolitana, millorar la connectivitat ambiental i ecològica dels torrent de la Guinardera i el torrent i estany dels Alous i teixir noves relacions cíviques entre l’antiga carretera de Rubí i l’àmbit objecte d’estudi.</p><p>&nbsp;Finalment, es planteja articular els teixits existents amb els nous proposats i completar la ciutat al voltant de la nova centralitat, mitjançant la combinació i mixtura del teixit residencial i l’activitat econòmica. &nbsp; La nova ordenació proposa la creació d'un seguit d’eixos estructurants, cívics i verds, que permeten dotar d’una estructura clara i potent a aquest territori i connectar els barris de l’entorn.&nbsp;</p> L’objectiu principal d'aquest estudi és llegir i entendre el suport geomorfològic de l’àmbit objecte d’estudi, les característiques de les seves preexistències, així com proposar un seguit de criteris i estratègies que puguin construir un model urbanístic per a la futura centralitat metropolitana del Vallès Sant Cugat del Vallès Estudi de l’encaix de la centralitat metropolitana de Ca n’Ametller Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:52.551Z" 
"645205d7daa5efc51bf05988","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/model-d-espais-lliures-i-equipaments-per-a-cerdanyola-del-valles/15013640/11656","<p><strong>Secció de planejament i suport territorial de la CPU de l’ADPU:</strong> Anna Majoral, Cristian Gómez, Gavina Corbetta i Rebeca Nuevo.</p><p><strong>Ajuntament de Cerdanyola del Vallès</strong>: Maria Pons&nbsp;</p>","Urbanisme","<p><strong>Nou model d’espais lliures i equipaments per a Cerdanyola del Vallès: Endreçar la ciutat des de l’espai públic.</strong></p><p>Cerdanyola dins de l’àmbit funcional del Vallès té una posició privilegiada, ja que s’ubica en la depressió prelitoral –corredor del mediterrani-, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona i es relaciona directament amb la resta del territori vallesà –Sabadell i Terrassa-. La seva situació dins la plana del Vallès es caracteritza per la successió ondulada de valls i carenes disposades de forma paral·lela, en un territori decantat, on els cursos d’aigua queden recollits per la riera de Sant Cugat –samontà de Collserola-, el riu Sec i el Ripoll abans de desembocar al riu Besòs.</p><p>Aquest suport geomorfològic, històricament ha estat tallat per les infraestructures de comunicació que el creuen, des de l’arribada del tren i la carretera de Barcelona al segle XIX, fins a l’aparició de les vies segregades del segle XX (AP-7, B-30 i C-58), totes elles aportant una magnífica accessibilitat però alhora encapsulant el teixit urbà i dificultant la seva relació amb els municipis confrontants. &nbsp;</p><p>Així doncs, el municipi consta de dues parts ben diferenciades: el nucli compacte -amb els nuclis històrics de Dalt i de Baix, Serraparera, Montflorit i Canaletes- i els nuclis autònoms -Bellaterra, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc de l’Alba i la serrada de Collserola-, aquests darrers allunyats del centre urbà i en molts casos aïllats per aquestes infraestructures de comunicació.</p><p>El model es basa en fer una <strong>lectura acurada del territori que permeti incorporar l’estructura subjacent</strong> d’aquest a les propostes de <strong>millora de les zones verdes i dels equipaments.</strong> Per aconseguir-ho s’ajuda del suport geomorfològic, rellegint els traçats de l’aigua i les suaus carenes que ofereixen l’oportunitat de crear un entramat territorial, amb l’objectiu de relligar els barris que conformen el mosaic municipal de Cerdanyola. &nbsp;</p><p><strong>Un tartan fet de carrers i eixos verds</strong> on es multipliquen els intercanvis de les persones i es proposen noves cruïlles locals i territorials. Concretament, la potenciació de les traces naturals –línies verticals que queden recollides per la riera de Sant Cugat i el riu Ripoll- es complementa amb la descoberta d’un seguit de traces horitzontals que busquen suturar els diferents teixits urbans. Creant una nova estructura o malla que vertebra el municipi, jerarquitza i qualifica els sistema d’espais lliures i d’equipaments.</p><p>El nou model urbanístic fa una <strong>triple aproximació escalar</strong> (territorial, local i de detall). En l’escala territorial el model, busca connectar el municipi de Cerdanyola amb els que li son confrontants, proposant noves connexions territorials actualment inexistents. A l’escala local, la proposta jerarquitza i estructura el mantell edificat del nucli urbà consolidat, definint el paper estructurant dels espais lliures i equipaments, localitzant-ne mancances i definint propostes de millora. Finalment en la mirada de detall, el riu Sec és el protagonista, erigint-se com l’espai públic de referència de la ciutat.</p>","Estudi","2022-11-01T00:00:00.000Z","15013640","Territori","Model d’espais lliures i equipaments per a Cerdanyola del Vallès","La forma del territori: hidrografia i dorsals","http://www.amb.cat/documents/11656/15013167/01_estudiModelCerdanyola.jpg/88d19aa0-ccd3-eef0-8a16-0089ef444b6f?t=1708413276275","","","La forma del territori: hidrografia i dorsals","La forma del territori: hidrografia i dorsals","","La forma del territori: traces primigènies","http://www.amb.cat/documents/11656/15013167/02_estudiModelCerdanyola.jpg/4fce3336-ed0b-4946-254a-b5562721d9ca?t=1708413276275","","","La forma del territori: traces primigènies","La forma del territori: traces primigènies","","Escala territorial: entramat territorial","http://www.amb.cat/documents/11656/15013167/03_estudiModelCerdanyola.jpg/f5b0b209-9a7b-2416-d95a-b130a8507f2b?t=1708413276275","","","Escala territorial: entramat territorial","Escala territorial: entramat territorial","","Escala nucli urbà: entrelligar barris","http://www.amb.cat/documents/11656/15013167/04_estudiModelCerdanyola.jpg/26e7d193-7893-005c-ca74-314fc4d32e51?t=1708413276275","","","Escala nucli urbà: entrelligar barris","Escala nucli urbà: entrelligar barris","","Escala de detall: un nou espai de referència","http://www.amb.cat/documents/11656/15013167/05_estudiModelCerdanyola.JPG/ec5edda1-6974-80df-50b0-77e83475b559?t=1708413276275","","","Escala de detall: un nou espai de referència","Escala de detall: un nou espai de referència","","Síntesis del model","http://www.amb.cat/documents/11656/15013167/06_estudiModelCerdanyola.jpg/922f08d5-83d8-163d-146b-302bfbc2882e?t=1708413276275","","","Síntesis del model","Síntesis del model","","","","","","L’estudi té per objecte proposar un nou model urbanístic per la ciutat de Cerdanyola, que possibiliti la millora funcional de les zones verdes i els equipaments públics de la ciutat i creï una estructura local clara i potent que pugui vehicular l’interès públic i l’encert de futures actuacions.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques</strong>: Xavier Mariño i Loles Herrero &nbsp;</p>","","","","","","2.1405535","41.491238","1.900 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/15013167/00_estudiModelCerdanyola.jpg/2262dada-14bc-f465-fa02-58cf83be650e?t=1708413276275","Estructura subjacent del territori","","Estructura subjacent del territori","Estructura subjacent del territori","Cerdanyola del Vallès","ca_ES","","","","","<p><strong>Nou model d’espais lliures i equipaments per a Cerdanyola del Vallès: Endreçar la ciutat des de l’espai públic.</strong></p><p>Cerdanyola dins de l’àmbit funcional del Vallès té una posició privilegiada, ja que s’ubica en la depressió prelitoral –corredor del mediterrani-, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona i es relaciona directament amb la resta del territori vallesà –Sabadell i Terrassa-. La seva situació dins la plana del Vallès es caracteritza per la successió ondulada de valls i carenes disposades de forma paral·lela, en un territori decantat, on els cursos d’aigua queden recollits per la riera de Sant Cugat –samontà de Collserola-, el riu Sec i el Ripoll abans de desembocar al riu Besòs.</p><p>Aquest suport geomorfològic, històricament ha estat tallat per les infraestructures de comunicació que el creuen, des de l’arribada del tren i la carretera de Barcelona al segle XIX, fins a l’aparició de les vies segregades del segle XX (AP-7, B-30 i C-58), totes elles aportant una magnífica accessibilitat però alhora encapsulant el teixit urbà i dificultant la seva relació amb els municipis confrontants. &nbsp;</p><p>Així doncs, el municipi consta de dues parts ben diferenciades: el nucli compacte -amb els nuclis històrics de Dalt i de Baix, Serraparera, Montflorit i Canaletes- i els nuclis autònoms -Bellaterra, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc de l’Alba i la serrada de Collserola-, aquests darrers allunyats del centre urbà i en molts casos aïllats per aquestes infraestructures de comunicació.</p><p>El model es basa en fer una <strong>lectura acurada del territori que permeti incorporar l’estructura subjacent</strong> d’aquest a les propostes de <strong>millora de les zones verdes i dels equipaments.</strong> Per aconseguir-ho s’ajuda del suport geomorfològic, rellegint els traçats de l’aigua i les suaus carenes que ofereixen l’oportunitat de crear un entramat territorial, amb l’objectiu de relligar els barris que conformen el mosaic municipal de Cerdanyola. &nbsp;</p><p><strong>Un tartan fet de carrers i eixos verds</strong> on es multipliquen els intercanvis de les persones i es proposen noves cruïlles locals i territorials. Concretament, la potenciació de les traces naturals –línies verticals que queden recollides per la riera de Sant Cugat i el riu Ripoll- es complementa amb la descoberta d’un seguit de traces horitzontals que busquen suturar els diferents teixits urbans. Creant una nova estructura o malla que vertebra el municipi, jerarquitza i qualifica els sistema d’espais lliures i d’equipaments.</p><p>El nou model urbanístic fa una <strong>triple aproximació escalar</strong> (territorial, local i de detall). En l’escala territorial el model, busca connectar el municipi de Cerdanyola amb els que li son confrontants, proposant noves connexions territorials actualment inexistents. A l’escala local, la proposta jerarquitza i estructura el mantell edificat del nucli urbà consolidat, definint el paper estructurant dels espais lliures i equipaments, localitzant-ne mancances i definint propostes de millora. Finalment en la mirada de detall, el riu Sec és el protagonista, erigint-se com l’espai públic de referència de la ciutat.</p> L’estudi té per objecte proposar un nou model urbanístic per la ciutat de Cerdanyola, que possibiliti la millora funcional de les zones verdes i els equipaments públics de la ciutat i creï una estructura local clara i potent que pugui vehicular l’interès públic i l’encert de futures actuacions. Cerdanyola del Vallès Model d’espais lliures i equipaments per a Cerdanyola del Vallès Municipal","2024-02-20T07:11:52.649Z" 
"6452116edaa5efc51bf05991","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpoum-de-l-ambit-de-can-pongem---les-roquetes/15015046/11656","<p><strong>Coordinació de Planejament Urbanístic</strong>: Marcela Balliano, Mario Cuevas.</p><p><strong>Ajuntament</strong>: Xavier Carrascal, Meritxell Ibáñez&nbsp;</p>","Urbanisme","<p><strong>Modificació puntual del POUM a l’àmbit de Can Pongem -&nbsp;les Roquetes.</strong></p><p>La MPOUM determinarà les bases de la transformació urbana de l’àmbit tenint en compte els criteris següents:&nbsp;</p><ul><li>L’estructura viària s’ajusta&nbsp;als pendents i les dificultats de l’àmbit. Amb una ronda urbana que estructura la circulació rodada&nbsp;però també els espais cívics del lloc,&nbsp;que&nbsp;per la topografia&nbsp;tenen unes aptituds visuals úniques, ja que actuen com a balcons i miradors sobre el territori i els espais fluvials.</li><li>Per a l’estructura urbana i social es proposa relligar l’estructura verda, els torrents, els elements patrimonials i els equipaments. A més, es millora la connectivitat ecològica dels cursos fluvials i la protecció de la conca dels torrents de Can Pongem, Santa Margarida, les Roquetes i del cementiri. També s’estableix una sèrie de recorreguts i continuïtats amb parcs lineals per millorar la connectivitat transversal. Finalment, es posa en valor el patrimoni històric i es localitzen els equipaments de manera equilibrada. &nbsp;</li><li>Per als patrons residencials es proposa un teixit residencial coherent amb les característiques de la Palma, mantenint continuïtats, el gra de les edificacions, les alçades i tipologies de l’entorn. A més, els teixits amb un grau d’intensitat més elevat se situen sobre la ronda urbana, amb tipologies unifamiliars de caràcter intensiu.</li></ul>","Estudi","2022-06-16T00:00:00.000Z","15015046","Territori","MPOUM de l’àmbit de Can Pongem - les Roquetes","Ortofoto situació","http://www.amb.cat/documents/11656/15013956/01_pongemroquetes.JPG/3d9401fa-74d1-497d-cb4c-e8d3326d1520?t=1708413276348","","","Ortofoto situació","Ortofoto situació","","Planta situació","http://www.amb.cat/documents/11656/15013956/02_pongemroquetes.jpg/6197ea16-fb36-6b0e-76f3-4b7939cb1130?t=1708413276348","","","Planta situació","Planta situació","","Planta ordenació indicativa","http://www.amb.cat/documents/11656/15013956/03_pongemroquetes.jpg/ee5243ba-65ea-fe7f-66d2-b9398be490e6?t=1708413276348","","","Planta ordenació indicativa","Planta ordenació indicativa","","Criteris d’ordenació","http://www.amb.cat/documents/11656/15013956/04_pongemroquetes.jpg/25a90e8e-6412-deb1-100a-f6f1af3092dd?t=1708413276348","","","Criteris d’ordenació","Criteris d’ordenació","","Esquema de l’estratègia","http://www.amb.cat/documents/11656/15013956/05_pongemroquetes.jpg/c7a23a8c-a34c-a407-3fdf-73fd9f470c46?t=1708413276348","","","Esquema de l’estratègia","Esquema de l’estratègia","","Secció torrent santa Margarida","http://www.amb.cat/documents/11656/15013956/06_pongemroquetes.jpg/5f5e3803-2db0-f752-4d8f-91ed4ca12750?t=1708413276348","","","Secció torrent santa Margarida","Secció torrent santa Margarida","","Secció torrent santa Margarida","http://www.amb.cat/documents/11656/15013956/07_pongemroquetes.jpg/f63c2f04-483f-ecd0-2886-90ca37fb8076?t=1708413276348","","","Secció torrent santa Margarida","Secció torrent santa Margarida","","Imatge proposada a l’entorn del torrent can Pongem","http://www.amb.cat/documents/11656/15013956/08_pongemroquetes.jpg/43420f97-03fe-9225-0a3a-d8cb3341065c?t=1708413276348","","","Imatge proposada a l’entorn del torrent can Pongem","Imatge proposada a l’entorn del torrent can Pongem","","Exemples tipologies residencials per a la proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/15013956/12_pongemroquetes.JPG/0544f6b4-a1b8-e87b-285d-29cb5e47aa04?t=1708413276349","","","Exemples tipologies residencials per a la proposta","Exemples tipologies residencials per a la proposta","","","","","","L’objectiu principal d’aquest document, és desenvolupar el sector residencial de Can Pongem - les Roquetes en coherència amb les característiques del lloc i l’estructura de la Palma de Cervelló.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño i Loles Herrero.&nbsp;</p>","","","","","","1.97338","41.41258","170.719 m²","http://www.amb.cat/documents/11656/15013956/00_pongemroquetes.jpg/b1a62303-f19c-88eb-bcd7-e9d3aff707b0?t=1708413276348","Imatge proposada de l’entorn del torrent de Roquetes","","Imatge proposada de l’entorn del torrent de Roquetes","Imatge proposada de l’entorn del torrent de Roquetes","La Palma de Cervelló","ca_ES","","","","","<p><strong>Modificació puntual del POUM a l’àmbit de Can Pongem -&nbsp;les Roquetes.</strong></p><p>La MPOUM determinarà les bases de la transformació urbana de l’àmbit tenint en compte els criteris següents:&nbsp;</p><ul><li>L’estructura viària s’ajusta&nbsp;als pendents i les dificultats de l’àmbit. Amb una ronda urbana que estructura la circulació rodada&nbsp;però també els espais cívics del lloc,&nbsp;que&nbsp;per la topografia&nbsp;tenen unes aptituds visuals úniques, ja que actuen com a balcons i miradors sobre el territori i els espais fluvials.</li><li>Per a l’estructura urbana i social es proposa relligar l’estructura verda, els torrents, els elements patrimonials i els equipaments. A més, es millora la connectivitat ecològica dels cursos fluvials i la protecció de la conca dels torrents de Can Pongem, Santa Margarida, les Roquetes i del cementiri. També s’estableix una sèrie de recorreguts i continuïtats amb parcs lineals per millorar la connectivitat transversal. Finalment, es posa en valor el patrimoni històric i es localitzen els equipaments de manera equilibrada. &nbsp;</li><li>Per als patrons residencials es proposa un teixit residencial coherent amb les característiques de la Palma, mantenint continuïtats, el gra de les edificacions, les alçades i tipologies de l’entorn. A més, els teixits amb un grau d’intensitat més elevat se situen sobre la ronda urbana, amb tipologies unifamiliars de caràcter intensiu.</li></ul> L’objectiu principal d’aquest document, és desenvolupar el sector residencial de Can Pongem - les Roquetes en coherència amb les característiques del lloc i l’estructura de la Palma de Cervelló. La Palma de Cervelló MPOUM de l’àmbit de Can Pongem - les Roquetes Municipal","2024-02-20T07:11:52.768Z" 
"64522ee0daa5efc51bf05a03","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-urbanistic-sobre-la-utilitzacio-de-les-plantes-baixes--funcio-comercial/15022353/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Gestió de la CPU de l’ADPU:</strong> Gema Mur, Rhona Okafor, Pere Ponsatí.</p><p><strong>Servei d’Informació i Estudis territorials:</strong> Xavier Alarcón, Pere Manubens</p><p><strong>Ajuntament</strong>: Anna Comella</p>","Urbanisme","<p>S’ha realitzat un aixecament complet dels usos de les plantes baixes de l’àmbit central del municipi, on hi ha localitzats un total de 469 locals comercials i de serveis, dels quals 353 (75%) tenen activitat i 116 (25%) estan buits.</p><p>El comerç se situa seguint majoritàriament lògiques de concentració i únicament en les plantes baixes dels teixits plurifamiliars o densos, amb un especial domini de l’alineació al carrer. Les diferents bosses comercials detectades no tenen continuïtat aparent entre elles: la funció comercial de Sant Just Desvern no té una estructura potent ja que els àmbits amb mixtura d’usos alternen amb els teixits monofuncionals de caràcter residencial. &nbsp;</p><p>El sistema comercial es configura a través d’un conjunt d’àrees pròximes -però en cap cas continues- i la seva base o “raó de ser” és diversa, igual que la seva dinàmica. Així, podem delimitar quatre àmbits comercials urbans diferenciats en funció de la seva situació (localització), relació amb l’entorn urbà (estructura), i nivell d’ocupació (dinàmica). A partir d’aquests, l’estudi detecta àrees de possible transformació i aportació d’habitatges amb un total de&nbsp;43 locals buits amb possibilitats de transformació.&nbsp;</p>","Estudi","2018-02-01T00:00:00.000Z","15022353","Territori","Estudi urbanístic sobre la utilització de les plantes baixes. Funció comercial i ús residencial.","Estructura urbana i comercial","http://www.amb.cat/documents/11656/15022468/01_E_comercialSJD.jpg/2c27a54b-8a69-949d-c890-548e78c9fd7c?t=1708413276414","","","Estructura urbana i comercial","Estructura urbana i comercial","","Locals buits","http://www.amb.cat/documents/11656/15022468/02_E_comercialSJD.jpg/88abd73b-f2ff-e30b-fe51-8912fa17ce42?t=1708413276414","","","Locals buits","Locals buits","","Detall de l’aixecament d’usos","http://www.amb.cat/documents/11656/15022468/03_E_comercialSJD.jpg/d6c162ed-ec58-28c5-5c89-c88f8a9babbb?t=1708413276414","","","Detall de l’aixecament d’usos","Detall de l’aixecament d’usos","","Locals amb activitat en marxa","http://www.amb.cat/documents/11656/15022468/04_E_comercialSJD.jpg/0e05f1eb-6cfe-9def-5e6e-6d3df2a8298d?t=1708413276414","","","Locals amb activitat en marxa","Locals amb activitat en marxa","","Àrees i estratègies d’actuació proposades","http://www.amb.cat/documents/11656/15022468/05_E_comercialSJD.jpg/96b4a47a-376a-3994-254d-7d0654d00505?t=1708413276414","","","Àrees i estratègies d’actuació proposades","Àrees i estratègies d’actuació proposades","","Requeriments normatius per als habitatges nous","http://www.amb.cat/documents/11656/15022468/06_E_comercialSJD.jpg/7bb6bcde-13a7-63f0-1ac0-6b65f6a0b78a?t=1708413276414","","","Requeriments normatius per als habitatges nous","Requeriments normatius per als habitatges nous","","","","","","L’estudi es realitza per tal d’adquirir el coneixement complet i exhaustiu de l’estat actual del sistema comercial de la Vila, i estudiar la conveniència i viabilitat de transformació cap a habitatge dels seus locals buits en planta baixa.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Direcció de Serveis d’Urbanisme:</strong> Josep Maria Carreras i Loles Herrero</p>","","","","","","2.0752347","41.385864","781 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/15022468/00_E_comercialSJD.jpg/9caddb99-7117-d008-c10b-fbbe45d7224a?t=1708413276414","Síntesi de la funció comercial de Sant Just","","Síntesi de la funció comercial de Sant Just","Síntesi de la funció comercial de Sant Just","Sant Just Desvern","ca_ES","","","","","<p>S’ha realitzat un aixecament complet dels usos de les plantes baixes de l’àmbit central del municipi, on hi ha localitzats un total de 469 locals comercials i de serveis, dels quals 353 (75%) tenen activitat i 116 (25%) estan buits.</p><p>El comerç se situa seguint majoritàriament lògiques de concentració i únicament en les plantes baixes dels teixits plurifamiliars o densos, amb un especial domini de l’alineació al carrer. Les diferents bosses comercials detectades no tenen continuïtat aparent entre elles: la funció comercial de Sant Just Desvern no té una estructura potent ja que els àmbits amb mixtura d’usos alternen amb els teixits monofuncionals de caràcter residencial. &nbsp;</p><p>El sistema comercial es configura a través d’un conjunt d’àrees pròximes -però en cap cas continues- i la seva base o “raó de ser” és diversa, igual que la seva dinàmica. Així, podem delimitar quatre àmbits comercials urbans diferenciats en funció de la seva situació (localització), relació amb l’entorn urbà (estructura), i nivell d’ocupació (dinàmica). A partir d’aquests, l’estudi detecta àrees de possible transformació i aportació d’habitatges amb un total de&nbsp;43 locals buits amb possibilitats de transformació.&nbsp;</p> L’estudi es realitza per tal d’adquirir el coneixement complet i exhaustiu de l’estat actual del sistema comercial de la Vila, i estudiar la conveniència i viabilitat de transformació cap a habitatge dels seus locals buits en planta baixa. Sant Just Desvern Estudi urbanístic sobre la utilització de les plantes baixes. Funció comercial i ús residencial. Municipal","2024-02-20T07:11:52.870Z" 
"6452377cdaa5efc51bf05a24","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-de-model-d-estructura-urbana-de-la-palma-de-cervello/15024665/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Suport Territorial de la CPU de l’ADPU</strong>: Marcela Balliano, Anna Majoral, Jordi Peralta i Mario Cuevas.</p><p><strong>Ajuntament:</strong> Xavier Carrascal, Meritxell Ibáñez&nbsp;</p>","Urbanisme","<p><strong>Estudi de&nbsp;model d’estructura urbana de la Palma de Cervelló.</strong></p><p>Es proposa un model d’estructura basat en quatre directrius:</p><ol><li>Una ronda urbana estructurant de tot el municipi de la Palma de Cervelló.</li><li>Uns eixos històrics que recorrin els camins històrics, horts i masies del lloc.</li><li>Un eixos verds transversals&nbsp;que reconeguin&nbsp;els traçats de l’estructura de rieres i torrents.</li><li>Una vora nord i una vora sud que relliguin els eixos verds transversals i es relacionin amb els penyasegats i l’àmbit fluvial de la riera de Rafamans.</li></ol>","Estudi","2022-06-16T00:00:00.000Z","15024665","Territori","Estudi de model d’estructura urbana de la Palma de Cervelló","Relleu i carenes","http://www.amb.cat/documents/11656/15023539/01_modellpc.jpg/b9a4d54f-a94e-efbb-386f-eb0367284d39?t=1708413276467","","","Relleu i carenes","Relleu i carenes","Equip redactor","Hidrografia","http://www.amb.cat/documents/11656/15023539/02_modellpc.jpg/47f77246-7e37-3db0-aaa6-b1f23f263c72?t=1708413276467","","","Hidrografia","Hidrografia","Equip redactor","Eixos cívics","http://www.amb.cat/documents/11656/15023539/03_modellpc.jpg/8f50ab99-f528-06d2-c477-6b0a27f83db4?t=1708413276467","","","Eixos cívics","Eixos cívics","Equip redactor","Camins històrics i patrimoni","http://www.amb.cat/documents/11656/15023539/04_modellpc.jpg/a39ac14c-736c-bdaa-b21b-45b1fc5ae4e5?t=1708413276467","","","Camins històrics i patrimoni","Camins històrics i patrimoni","Equip redactor","Plana de Sant Joan","http://www.amb.cat/documents/11656/15023539/05_modellpc.jpg/d7748676-edb4-3001-bb14-4ce71c67a33d?t=1708413276467","","","Plana de Sant Joan","Plana de Sant Joan","Equip redactor","Intensitats model d’estructura urbana","http://www.amb.cat/documents/11656/15023539/06_modellpc.JPG/cadc7197-338c-199c-4226-1a98efb1aa57?t=1708413276467","","","Intensitats model d’estructura urbana","Intensitats model d’estructura urbana","Equip redactor","Ronda urbana estructurant","http://www.amb.cat/documents/11656/15023539/07_modellpc.jpg/893c2c40-4ffe-3085-eb73-46bc7ab8000d?t=1708413276467","","","Ronda urbana estructurant","Ronda urbana estructurant","Equip redactor","Eixos i camins històrics","http://www.amb.cat/documents/11656/15023539/08_modellpc.jpg/a1f3dc5d-6b90-4184-ae06-ea64ce588285?t=1708413276467","","","Eixos i camins històrics","Eixos i camins històrics","Equip redactor","Eixos verds transversals","http://www.amb.cat/documents/11656/15023539/09_modellpc.jpg/48ef8470-b51e-dc9b-8655-0e7364ef94f0?t=1708413276467","","","Eixos verds transversals","Eixos verds transversals","Equip redactor","Vora nord i vora sud","http://www.amb.cat/documents/11656/15023539/10_modellpc.jpg/d25deb64-947f-2a67-e275-ee2e571b505e?t=1708413276467","","","Vora nord i vora sud","Vora nord i vora sud","Equip redactor","","","","","Es proposa una lectura sobre la forma del territori de la Palma de Cervelló, per descobrir-ne l’estructura subjacent. Aquesta lectura ha de permetre incorporar una estructura local clara i potent que pugui vehicular l’interès públic i l’encert de futures actuacions, basades en aquest nou sentit urbanístic per al municipi a curt, mitjà i llarg termini. L’estructura ha d’estar basada en la forma del lloc.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño i Loles Herrero.&nbsp;</p>","","","","","","1.9674543","41.41098","541 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/15023539/00_modellpc.jpg/cb7830e2-acf3-57cd-6f3f-939db4bdc85c?t=1708413276467","Model d’estructura urbana","","Model d’estructura urbana","Model d’estructura urbana","La Palma de Cervelló","ca_ES","","","","","<p><strong>Estudi de&nbsp;model d’estructura urbana de la Palma de Cervelló.</strong></p><p>Es proposa un model d’estructura basat en quatre directrius:</p><ol><li>Una ronda urbana estructurant de tot el municipi de la Palma de Cervelló.</li><li>Uns eixos històrics que recorrin els camins històrics, horts i masies del lloc.</li><li>Un eixos verds transversals&nbsp;que reconeguin&nbsp;els traçats de l’estructura de rieres i torrents.</li><li>Una vora nord i una vora sud que relliguin els eixos verds transversals i es relacionin amb els penyasegats i l’àmbit fluvial de la riera de Rafamans.</li></ol> Es proposa una lectura sobre la forma del territori de la Palma de Cervelló, per descobrir-ne l’estructura subjacent. Aquesta lectura ha de permetre incorporar una estructura local clara i potent que pugui vehicular l’interès públic i l’encert de futures actuacions, basades en aquest nou sentit urbanístic per al municipi a curt, mitjà i llarg termini. L’estructura ha d’estar basada en la forma del lloc. La Palma de Cervelló Estudi de model d’estructura urbana de la Palma de Cervelló Municipal","2024-02-20T07:11:52.972Z" 
"64523bf7daa5efc51bf05a30","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-dels-torrents-i-de-la-conca-de-la-riera-de-rafamans/15025389/11656","<p><strong>Servei de Planejament Urbanístic</strong>: Marcela Balliano, Lau Maluquer i Mario Cuevas.</p><p><strong>Ajuntament:</strong> Xavier Carrascal, Meritxell Ibáñez&nbsp;</p>","Urbanisme","<p><strong>Valorització dels torrents i reconeixement de la conca de la riera de Rafamans (revisió de MPOUM de l’àmbit del parc fluvial de la riera de Rafamans).</strong></p><p>Els objectius generals són:</p><p><strong>a) </strong>Delimitar una àrea de regulació més amplia amb la finalitat d’integrar aquest espai “d’elevat potencial ecològic i de connectivitat”, dins la xarxa general d’espais lliures de l’àrea metropolitana, com a element connector entre la serra de Collserola, el riu Llobregat i la serra d’Ordal.</p><p><strong>b)</strong>&nbsp;Localment, possibilitar la recuperació i potenciació de l’ús ciutadà dels terrenys i fixar els recursos necessaris per fer-hi front.</p><p>Aquests objectius generals es concreten en les accions següents: &nbsp;</p><ol><li>Incorporar, a la unitat funcional del Parc Fluvial, els diferents espais d’alt valor patrimonial i ambiental que conformen amb la riera un conjunt d’unitats paisatgístiques: al vessant nord, l’espai <em>buffer</em>&nbsp;(coixí) entre la riera i la carretera; al vesant sud, el torrent i les activitats de Can Via i el bosc del torrent de Can Coma Grua; al nucli urbà, el parc del torrent de Santa Rita;&nbsp;a la plana de Sant Joan, l’espai propietat de l’Ajuntament al voltant de l’ermita, el camí ral i la pineda mediterrània protegida al llarg del torrent del cementiri.</li><li>Ajustar l’àmbit a l’estructura de la propietat (cadastre) i al límit del domini públic hidràulic.</li><li>Ampliar i precisar l’article 98 del POUM_LPC, clau 27 parc fluvial, a la realitat física dels terrenys agrícoles i forestals i permetre’n la continuïtat.</li><li>Qualificar de sistema de zones verdes i espais lliures (V) en sòl no urbanitzable&nbsp;l’espai de la plana de Sant Joan, propietat de l’Ajuntament, situat al voltant de l’ermita i el camí ral, i ajustar la peça d’equipament cultural religiós E4 a la realitat física.</li><li>Habilitar el Pla especial urbanístic del Parc Fluvial&nbsp;per a la concreció del rang dels camins dintre l’àmbit per generar una xarxa jerarquitzada de camins rurals rodats i de vianants (senders i corriols), reconeguts o no pel POUM.</li><li>Esmenar els errors materials al PMU Can Vidal a la fitxa urbanística “Taules dels polígons d’actuació urbanística i sectors” que desenvolupa el planejament derivat (correspondència text escrit/ dibuixos).</li></ol>","Estudi","2022-06-16T00:00:00.000Z","15025389","Territori","Estudi dels torrents i de la conca de la riera de Rafamans","Ortofotomapa de l’àmbit anterior (POUM i Avanç de MPOUM)","http://www.amb.cat/documents/11656/15024803/01_rafamans.JPG/9accbb37-2e5a-fd4c-50db-c423656ef5cd?t=1708413276525","","","Ortofotomapa de l’àmbit anterior (POUM i Avanç de MPOUM)","Ortofotomapa de l’àmbit anterior (POUM i Avanç de MPOUM)","","Ortofotomapa de l’àmbit proposat","http://www.amb.cat/documents/11656/15024803/02_rafamans.jpg/311af94a-a472-5501-3ef2-6fc32a4937b6?t=1708413276525","","","Ortofotomapa de l’àmbit proposat","Ortofotomapa de l’àmbit proposat","","Planejament anterior (POUM i Avanç de MPOUM)","http://www.amb.cat/documents/11656/15024803/03_rafamans.jpg/46bad270-47a8-06c2-cb66-0d56afaf3475?t=1708413276525","","","Planejament anterior (POUM i Avanç de MPOUM)","Planejament anterior (POUM i Avanç de MPOUM)","","Qualificació proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/15024803/04_rafamans.jpg/18eb1ba7-11b9-0c7e-e329-d77b7d6121ce?t=1708413276525","","","Qualificació proposada","Qualificació proposada","","Torrent de Santa Rita","http://www.amb.cat/documents/11656/15024803/05_rafamans.JPG/5d90838b-b8c0-ff2c-318c-ce686798ca54?t=1708413276525","","","Torrent de Santa Rita","Torrent de Santa Rita","","Riera de Rafamans i els seus afluents","http://www.amb.cat/documents/11656/15024803/06_rafamans.jpg/cd49234d-7608-9618-5d08-e857a9793875?t=1708413276525","","","Riera de Rafamans i els seus afluents","Riera de Rafamans i els seus afluents","","","","","","L’objectiu d’aquest estudi és garantir el manteniment dels recursos ambientals, ecològics, naturals i del patrimoni cultural de l’espai fluvial del municipi.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques</strong>: Xavier Mariño i Loles Herrero.&nbsp;</p>","","","","","","1.9674543","41.41098","1,10 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/15024803/00_rafamans.jpg/869d5cf2-1083-3bb3-ccb9-d26e2b214ffe?t=1708413276525","Perspectiva de la proposta","","Perspectiva de la proposta","Perspectiva de la proposta","La Palma de Cervelló","ca_ES","","","","","<p><strong>Valorització dels torrents i reconeixement de la conca de la riera de Rafamans (revisió de MPOUM de l’àmbit del parc fluvial de la riera de Rafamans).</strong></p><p>Els objectius generals són:</p><p><strong>a) </strong>Delimitar una àrea de regulació més amplia amb la finalitat d’integrar aquest espai “d’elevat potencial ecològic i de connectivitat”, dins la xarxa general d’espais lliures de l’àrea metropolitana, com a element connector entre la serra de Collserola, el riu Llobregat i la serra d’Ordal.</p><p><strong>b)</strong>&nbsp;Localment, possibilitar la recuperació i potenciació de l’ús ciutadà dels terrenys i fixar els recursos necessaris per fer-hi front.</p><p>Aquests objectius generals es concreten en les accions següents: &nbsp;</p><ol><li>Incorporar, a la unitat funcional del Parc Fluvial, els diferents espais d’alt valor patrimonial i ambiental que conformen amb la riera un conjunt d’unitats paisatgístiques: al vessant nord, l’espai <em>buffer</em>&nbsp;(coixí) entre la riera i la carretera; al vesant sud, el torrent i les activitats de Can Via i el bosc del torrent de Can Coma Grua; al nucli urbà, el parc del torrent de Santa Rita;&nbsp;a la plana de Sant Joan, l’espai propietat de l’Ajuntament al voltant de l’ermita, el camí ral i la pineda mediterrània protegida al llarg del torrent del cementiri.</li><li>Ajustar l’àmbit a l’estructura de la propietat (cadastre) i al límit del domini públic hidràulic.</li><li>Ampliar i precisar l’article 98 del POUM_LPC, clau 27 parc fluvial, a la realitat física dels terrenys agrícoles i forestals i permetre’n la continuïtat.</li><li>Qualificar de sistema de zones verdes i espais lliures (V) en sòl no urbanitzable&nbsp;l’espai de la plana de Sant Joan, propietat de l’Ajuntament, situat al voltant de l’ermita i el camí ral, i ajustar la peça d’equipament cultural religiós E4 a la realitat física.</li><li>Habilitar el Pla especial urbanístic del Parc Fluvial&nbsp;per a la concreció del rang dels camins dintre l’àmbit per generar una xarxa jerarquitzada de camins rurals rodats i de vianants (senders i corriols), reconeguts o no pel POUM.</li><li>Esmenar els errors materials al PMU Can Vidal a la fitxa urbanística “Taules dels polígons d’actuació urbanística i sectors” que desenvolupa el planejament derivat (correspondència text escrit/ dibuixos).</li></ol> L’objectiu d’aquest estudi és garantir el manteniment dels recursos ambientals, ecològics, naturals i del patrimoni cultural de l’espai fluvial del municipi. La Palma de Cervelló Estudi dels torrents i de la conca de la riera de Rafamans Municipal","2024-02-20T07:11:53.091Z" 
"6453590edaa5efc51bf05a4d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-urbanistic-de-la-vora-fluvial-i-porta-nord/15031855/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Gestió de la CPU de l’ADPU</strong>: Gema Mur, Paloma Mosto, Pere Ponsatí.</p><p><strong>GRAPH, Visual Studio</strong></p><p><strong>Ajuntament:</strong> Pilar Cervantes i Ferran Moriel</p>","Urbanisme","<p>La proposta d’ordenació general es desenvolupa a les vores Est i Nord de la Vila, en concret, sobre el Front fluvial i l’entorn del nus de Quatre camins. Aquest àmbit aglutina concentració d’aspectes que motiven la necessitat d’adequació o canvi del planejament vigent per ajustos o propostes de transformació del territori. &nbsp;</p><p>Es plantegen les actuacions concretes següents: &nbsp;</p><ul><li><strong>Zones verdes i espais oberts.</strong>&nbsp;Configuració de la VORA VERDA de la Vila al Parc agrari, i articulació dels PARCS URBANS D’ENTRADA, a l’inici dels tres camins principals d’accés.</li><li><strong>Infraestructures i Mobilitat.&nbsp;</strong>Concreció de l’avinguda metropolitana amb l’EIX CÍVIC INTERIOR (carretera existent, BV 2002) que junt amb la NOVA VIA DE VORA es garantirà el trànsit de pas i espais receptors (aparcaments).</li><li><strong>Teixits urbans.</strong>&nbsp;Donar continuïtat a l’espai públic de la Vila fins les “vores”, amb estratègies de:<ul><li>Renovació dels teixits urbans de la Vila fins a la centralitat de Quatre camins, que suposa la transformació dels espais obsolets (Polígon industrial Bofarull).</li><li>Compleció del teixit existent, donant continuïtat als carrers que travessen els eixos estructurants longitudinals (vies connectores) fins al Front fluvial.</li></ul></li></ul>","Estudi","2019-03-01T00:00:00.000Z","15031855","Territori","Estudi urbanístic de la vora fluvial i Porta Nord","Encaix territorial: via de vora en relació al medi urbà","http://www.amb.cat/documents/11656/15026432/01_E_voresSVH.jpg/088004a4-f273-4608-9908-11f4854b6357?t=1708413276584","","","Encaix territorial: via de vora en relació al medi urbà","Encaix territorial: via de vora en relació al medi urbà","","Caracterització de la vora","http://www.amb.cat/documents/11656/15026432/02_E_voresSVH.jpg/36b6b95e-5560-cc2f-56bc-728f883d53fb?t=1708413276584","","","Caracterització de la vora","Caracterització de la vora","","Estructura urbana","http://www.amb.cat/documents/11656/15026432/03_E_voresSVH.jpg/bf2133f2-d5ea-2aad-a566-387de6b48e8e?t=1708413276584","","","Estructura urbana","Estructura urbana","","Accents urbans","http://www.amb.cat/documents/11656/15026432/04_E_voresSVH.jpg/6468ec23-6ed9-f522-5278-8343c1bf4df0?t=1708413276584","","","Accents urbans","Accents urbans","","Concentració d’usos públics: transport públic","http://www.amb.cat/documents/11656/15026432/05_E_voresSVH.jpg/3bf2d401-3399-b34d-c7bf-a539f7afc613?t=1708413276584","","","Concentració d’usos públics: transport públic","Concentració d’usos públics: transport públic","","Teixits urbans. Metròpoli i vila connectades","http://www.amb.cat/documents/11656/15026432/06_E_voresSVH.jpg/140d940b-4896-c789-f1dc-1586e5f6070c?t=1708413276584","","","Teixits urbans. Metròpoli i vila connectades","Teixits urbans. Metròpoli i vila connectades","","Teixits urbans. Un nou front per a la vila","http://www.amb.cat/documents/11656/15026432/07_E_voresSVH.jpg/c8e5be54-78c9-ced9-b6f4-c257237e50f0?t=1708413276584","","","Teixits urbans. Un nou front per a la vila","Teixits urbans. Un nou front per a la vila","","Fragments diferenciats de la vora i estudi de seccions tipus","http://www.amb.cat/documents/11656/15026432/08_E_voresSVH.jpg/52a9c939-aca7-0568-e0d8-d2598cd45c92?t=1708413276584","","","Fragments diferenciats de la vora i estudi de seccions tipus","Fragments diferenciats de la vora i estudi de seccions tipus","","Parcs urbans de porta al territori","http://www.amb.cat/documents/11656/15026432/09_E_voresSVH.jpg/a49e8718-a4f5-fa8e-aee2-a1323fcc1191?t=1708413276584","","","Parcs urbans de porta al territori","Parcs urbans de porta al territori","","","","","","L’estudi urbanístic de les vores de Sant Vicenç dels Horts es redacta amb l’objecte d’analitzar la relació de la Vila amb el seu entorn, identificant les disfuncions i oportunitats de millora per al municipi i la seva ciutadania.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Direcció de Serveis d’Urbanisme:</strong> Josep Maria Carreras i Loles Herrero</p>","","","","","","2.010659","41.397575","557.255 m²","http://www.amb.cat/documents/11656/15026432/00_E_voresSVH.jpg/06a5966a-6504-2721-8f7f-1e46761cea4b?t=1708413276584","Proposta general","","Proposta general","Proposta general","Sant Vicenç dels Horts","ca_ES","","","","","<p>La proposta d’ordenació general es desenvolupa a les vores Est i Nord de la Vila, en concret, sobre el Front fluvial i l’entorn del nus de Quatre camins. Aquest àmbit aglutina concentració d’aspectes que motiven la necessitat d’adequació o canvi del planejament vigent per ajustos o propostes de transformació del territori. &nbsp;</p><p>Es plantegen les actuacions concretes següents: &nbsp;</p><ul><li><strong>Zones verdes i espais oberts.</strong>&nbsp;Configuració de la VORA VERDA de la Vila al Parc agrari, i articulació dels PARCS URBANS D’ENTRADA, a l’inici dels tres camins principals d’accés.</li><li><strong>Infraestructures i Mobilitat.&nbsp;</strong>Concreció de l’avinguda metropolitana amb l’EIX CÍVIC INTERIOR (carretera existent, BV 2002) que junt amb la NOVA VIA DE VORA es garantirà el trànsit de pas i espais receptors (aparcaments).</li><li><strong>Teixits urbans.</strong>&nbsp;Donar continuïtat a l’espai públic de la Vila fins les “vores”, amb estratègies de:<ul><li>Renovació dels teixits urbans de la Vila fins a la centralitat de Quatre camins, que suposa la transformació dels espais obsolets (Polígon industrial Bofarull).</li><li>Compleció del teixit existent, donant continuïtat als carrers que travessen els eixos estructurants longitudinals (vies connectores) fins al Front fluvial.</li></ul></li></ul> L’estudi urbanístic de les vores de Sant Vicenç dels Horts es redacta amb l’objecte d’analitzar la relació de la Vila amb el seu entorn, identificant les disfuncions i oportunitats de millora per al municipi i la seva ciutadania. Sant Vicenç dels Horts Estudi urbanístic de la vora fluvial i Porta Nord Municipal","2024-02-20T07:11:53.187Z" 
"64535f7fdaa5efc51bf05a50","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgo-a-l-ambit-de-can-coll/15032982/11656","<p><strong>GMG plans i projectes SLP:</strong> Joan Badia, Laura Collado, Oriol Serra</p><p><strong>Ajuntament</strong>: Robert Juvé i Joan Torras</p>","Urbanisme","<p><strong>Modificació puntual del Pla general d’ordenació a l’àmbit de Can Coll</strong></p><p>Per donar resposta als objectius plantejats, s'estableixen els criteris d'ordenació següents: contribuir al sistema d'espais lliures de la Vila augmentant-hi l’accessibilitat; donar continuïtat als itineraris urbans&nbsp;millorant la permeabilitat urbana,&nbsp;i&nbsp;garantir la integració de les edificacions amb possibilitat d'incorporar-hi diversitat tipològica. D’aquests objectius i criteris, en resulten actuacions que configuren i concreten la proposta d’ordenació: &nbsp;</p><ol><li>Millorar la connexió amb les vies i els espais lliures de l’entorn.</li><li>Definir una volumetria amb unes condicions d’edificació òptimes.</li><li>Esponjar l’illa per guanyar espai lliure públic.</li><li>Ampliar el carrer del Canal de la Infanta&nbsp;per dotar-lo d'un caràcter cívic.</li><li>Millorar la mobilitat&nbsp;facilitant la incorporació de nous mitjans de transport.</li><li>Incrementar la densitat de l’ús residencial atenent les necessitats actuals.</li></ol>","Aprovació definitiva","2020-11-01T00:00:00.000Z","15032982","Territori","MPGO a l'àmbit de Can Coll","Ortofoto de l’àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/15032601/01_CanCollMR.jpg/23abb88f-a14b-d6a5-f015-c51e6f0b1fd6?t=1708413276637","","","Ortofoto de l’àmbit","Ortofoto de l’àmbit","","Encaix de la proposta en l’estructura urbana de la vila","http://www.amb.cat/documents/11656/15032601/02_CanCollMR.jpg/7c9c462b-43da-5912-3435-49bc88a1e9bf?t=1708413276637","","","Encaix de la proposta en l’estructura urbana de la vila","Encaix de la proposta en l’estructura urbana de la vila","","Planejament vigent","http://www.amb.cat/documents/11656/15032601/03_CanCollMR.jpg/668f3604-6278-a02d-4b50-1c4454df1ddf?t=1708413276637","","","Planejament vigent","Planejament vigent","","Proposta de modificació del planejament","http://www.amb.cat/documents/11656/15032601/04_CanCollMR.jpg/52a4bcc0-c51b-61a9-63cf-f2aba52c64fc?t=1708413276637","","","Proposta de modificació del planejament","Proposta de modificació del planejament","","Ordenació de l’edificació","http://www.amb.cat/documents/11656/15032601/05_CanCollMR.jpg/d23ff4b6-1a8a-b9b5-4632-349b73588bee?t=1708413276637","","","Ordenació de l’edificació","Ordenació de l’edificació","","Vista general de l’ordenació proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/15032601/06_CanCollMR.jpg/70dd1103-dc2d-aa75-3bc1-9dfcecbda35b?t=1708413276637","","","Vista general de l’ordenació proposada","Vista general de l’ordenació proposada","","","https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/284693/documents","Publicació del document al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya.","Publicació del document al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya.","L'objecte de la MPGO és concretar les condicions de desenvolupament per facilitar la consolidació urbana de l'àmbit amb l'aportació de sòls públics que completaran el sistema d'espais lliures i de la xarxa viària de la Vila.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques</strong>: Josep Maria Carreras, Loles Herrero, Gema Mur.</p>","","","","","","2.021551","41.4079","9.502 m²","http://www.amb.cat/documents/11656/15032601/00_CanCollMR.jpg/e0816e75-1393-c211-a55d-0b503abf51e5?t=1708413276637","Vista general de l’ordenació proposada","Equip redactor","Vista general de l’ordenació proposada","Vista general de l’ordenació proposada","Molins de Rei","ca_ES","","","","","<p><strong>Modificació puntual del Pla general d’ordenació a l’àmbit de Can Coll</strong></p><p>Per donar resposta als objectius plantejats, s'estableixen els criteris d'ordenació següents: contribuir al sistema d'espais lliures de la Vila augmentant-hi l’accessibilitat; donar continuïtat als itineraris urbans&nbsp;millorant la permeabilitat urbana,&nbsp;i&nbsp;garantir la integració de les edificacions amb possibilitat d'incorporar-hi diversitat tipològica. D’aquests objectius i criteris, en resulten actuacions que configuren i concreten la proposta d’ordenació: &nbsp;</p><ol><li>Millorar la connexió amb les vies i els espais lliures de l’entorn.</li><li>Definir una volumetria amb unes condicions d’edificació òptimes.</li><li>Esponjar l’illa per guanyar espai lliure públic.</li><li>Ampliar el carrer del Canal de la Infanta&nbsp;per dotar-lo d'un caràcter cívic.</li><li>Millorar la mobilitat&nbsp;facilitant la incorporació de nous mitjans de transport.</li><li>Incrementar la densitat de l’ús residencial atenent les necessitats actuals.</li></ol> L'objecte de la MPGO és concretar les condicions de desenvolupament per facilitar la consolidació urbana de l'àmbit amb l'aportació de sòls públics que completaran el sistema d'espais lliures i de la xarxa viària de la Vila. Molins de Rei MPGO a l'àmbit de Can Coll Municipal","2024-02-20T07:11:53.276Z" 
"6453684fdaa5efc51bf05a53","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-a-l-ambit-del-front-fluvial-sud/15033692/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Gestió de la CPU de l’ADPU:</strong> Gema Mur, Paloma Mosto, Yolanda Larrubia, Núria Moras, Pere Ponsatí.</p><p><strong>Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA:</strong> Marc Montlleó, Adrián Cabezas.</p><p><strong>Ajuntament:</strong> Ferran Moriel</p>","Urbanisme","<p><strong>Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Front fluvial sud</strong></p><p>En coherència amb l’<em>Estudi de la vora fluvial de Sant Vicenç dels Horts</em>, la proposta segueix les directrius següents:</p><ol><li>Reforç del nou eix cívic sobre el tram central de la BV-2002</li><li>Compatibilitat amb la implementació de la via de vora</li><li>Integració de la vora urbana i els espais del Parc Agrari dedicats a l’ús públic</li><li>Compleció del teixit i integració en el paisatge urbà</li><li>Intensificació residencial amb l’increment del parc d’habitatge assequible</li></ol><p>S’elaboren una sèrie d’alternatives que desenvolupen aquestes directrius. En totes, s’identifiquen tres elements de projecte essencials, presents amb més o menys intensitat: a) una posició singular en relació amb l’estructura urbana, com a porta d’accés a la Vila; b) la rellevància de l’àmbit per a l’estructura d’espais oberts de vora, com a accés al Parc Agrari; i, c) la importància dels espais intermedis per garantir la permeabilitat entre la Vila i el Parc Agrari, mitjançant espais lliures, tant públics com espais col·lectius de titularitat privada.</p>","Avanç","2022-02-01T00:00:00.000Z","15033692","Territori","MPGM a l’àmbit del Front fluvial sud","Directrius per l’encaix de la proposta en el model urbà","http://www.amb.cat/documents/11656/15033118/01_MPGM_FFSudSVH.jpg/94a13931-6818-7600-2259-9456e169228e?t=1708413276703","","","Directrius per l’encaix de la proposta en el model urbà","Directrius per l’encaix de la proposta en el model urbà","Equip redactor","Imatge aèria de l’àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/15033118/02_MPGM_FFSudSVH.jpg/6e7b6a43-5443-f762-93fe-025cb77de9bf?t=1708413276703","","","Imatge aèria de l’àmbit","Imatge aèria de l’àmbit","Equip redactor","Ubicacions d’equipaments i activació d’espais lliures - Alternatives","http://www.amb.cat/documents/11656/15033118/03_MPGM_FFSudSVH.jpg/8c6bc6e7-f371-cd06-2d03-2993918e03e4?t=1708413276703","","","Ubicacions d’equipaments i activació d’espais lliures - Alternatives","Ubicacions d’equipaments i activació d’espais lliures - Alternatives","Equip redactor","Alçades i perímetres reguladors  - Alternativa 3","http://www.amb.cat/documents/11656/15033118/04_MPGM_FFSudSVH.jpg/084a76cf-c451-a9e1-e376-f188365a312b?t=1708413276703","","","Alçades i perímetres reguladors  - Alternativa 3","Alçades i perímetres reguladors  - Alternativa 3","Equip redactor","Ordenació indicativa - Alternativa 3","http://www.amb.cat/documents/11656/15033118/05_MPGM_FFSudSVH.jpg/3279ee16-6a4e-2005-f367-8bfb1dc29378?t=1708413276703","","","Ordenació indicativa - Alternativa 3","Ordenació indicativa - Alternativa 3","Equip redactor","Qualificació urbanística vigent","http://www.amb.cat/documents/11656/15033118/06_MPGM_FFSudSVH.jpg/d47b8be9-d4ea-8c08-23d7-283e0ea7a0fc?t=1708413276703","","","Qualificació urbanística vigent","Qualificació urbanística vigent","Equip redactor","Qualificació urbanística proposada - Alternatives","http://www.amb.cat/documents/11656/15033118/07_MPGM_FFSudSVH.jpg/103460c1-2646-b5f2-f6e4-fe559b17cb09?t=1708413276703","","","Qualificació urbanística proposada - Alternatives","Qualificació urbanística proposada - Alternatives","Equip redactor","Vista indicativa des de l’eix cívic BV-2002","http://www.amb.cat/documents/11656/15033118/08_MPGM_FFSudSVH.jpg/d2e86b0f-664a-771e-e5ab-27bcb02bed93?t=1708413276703","","","Vista indicativa des de l’eix cívic BV-2002","Vista indicativa des de l’eix cívic BV-2002","Equip redactor","Vista indicativa des de la vora del Parc Agrari","http://www.amb.cat/documents/11656/15033118/09_MPGM_FFSudSVH.jpg/9bd7f078-6fcb-0f58-cda6-4e4bd461e92b?t=1708413276703","","","Vista indicativa des de la vora del Parc Agrari","Vista indicativa des de la vora del Parc Agrari","Equip redactor","","","","","L’objecte de la MPGM a l’àmbit del Front fluvial sud consisteix a adequar l’ordenació de la vora fluvial a les noves necessitats i requeriments de la Vila, en coherència amb les propostes d’ordenació del territori metropolità i les propostes d'ordenació sectorial concurrents.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques:</strong> Xavier Mariño i Loles Herrero.</p>","","","","","","2.0113657","41.395924","35.467 m<sup>2</sup>","http://www.amb.cat/documents/11656/15033118/00_MPGM_FFSudSVH.jpg/1186227c-2a40-b63b-488e-29a01a8b8b62?t=1708413276703","Vista general de l’ordenació proposada – Alternativa 3","Equip redactor","Vista general de l’ordenació proposada – Alternativa 3","Vista general de l’ordenació proposada – Alternativa 3","Sant Vicenç dels Horts","ca_ES","","","","","<p><strong>Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Front fluvial sud</strong></p><p>En coherència amb l’<em>Estudi de la vora fluvial de Sant Vicenç dels Horts</em>, la proposta segueix les directrius següents:</p><ol><li>Reforç del nou eix cívic sobre el tram central de la BV-2002</li><li>Compatibilitat amb la implementació de la via de vora</li><li>Integració de la vora urbana i els espais del Parc Agrari dedicats a l’ús públic</li><li>Compleció del teixit i integració en el paisatge urbà</li><li>Intensificació residencial amb l’increment del parc d’habitatge assequible</li></ol><p>S’elaboren una sèrie d’alternatives que desenvolupen aquestes directrius. En totes, s’identifiquen tres elements de projecte essencials, presents amb més o menys intensitat: a) una posició singular en relació amb l’estructura urbana, com a porta d’accés a la Vila; b) la rellevància de l’àmbit per a l’estructura d’espais oberts de vora, com a accés al Parc Agrari; i, c) la importància dels espais intermedis per garantir la permeabilitat entre la Vila i el Parc Agrari, mitjançant espais lliures, tant públics com espais col·lectius de titularitat privada.</p> L’objecte de la MPGM a l’àmbit del Front fluvial sud consisteix a adequar l’ordenació de la vora fluvial a les noves necessitats i requeriments de la Vila, en coherència amb les propostes d’ordenació del territori metropolità i les propostes d'ordenació sectorial concurrents. Sant Vicenç dels Horts MPGM a l’àmbit del Front fluvial sud Municipal","2024-02-20T07:11:53.350Z" 
"6453837edaa5efc51bf05a62","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-a-l-ambit-de-la-riera-del-moli--la-gravera-/15036166/11656","<p><strong>Secció de Planejament i Gestió de la CPU de l’ADPU:</strong> Gema Mur, Pere Ponsatí, Yolanda Larrubia, Núria Moras, Paloma Mosto.</p><p><strong>Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA</strong>: Marc Montlleó, Arnau Lluch, Jordi Fuster i Josep Prats. &nbsp;</p><p><strong>Ajuntament</strong>: Yolanda Martínez i Jordi Boltà.&nbsp;</p>","Urbanisme","<p>Els criteris d’ordenació per a dur a terme els objectius de la MPGM són: &nbsp;</p><ol><li>Preservació i millora dels espais naturals La proposta s’ocupa del tractament de la riera de Vallvidrera, reservant un espai al seu entorn que faciliti les millores del sistema hídric i la transició d’usos cap a les zones urbanes. Es proposen les actuacions següents:</li></ol><ul style=""margin-left: 40px;""><li>Delimitar un espai adjunt a la riera per generar unes basses de captació i infiltració d’aigua, per tal de facilitar la recàrrega de l’aqüífer i millorar la salut del sistema hídric;</li><li>Acompanyar el sistema de riera i basses, també potencial refugi de biodiversitat, per un espai destinat a centre d’interpretació de la riera, combinat amb espais lliures en llocs estratègics, corresponents amb els elements principals de l’estructura urbana i territorial;</li><li>Preveure la possibilitat d'aportar un espai destinat a la utilització de la biomassa obtinguda en la gestió forestal de l'entorn, emmarcada en l'objectiu de millora de l'eficiència energètica al territori metropolità. &nbsp;</li></ul><ol><li>Conservació dels elements patrimonials &nbsp;S’identifica el Rec dels Molins com element singular i de identitat del territori i, en conseqüència, es proposa reservar un espai lliure a l’entorn del canal del Rec dels Molins que garantirà i facilitarà la conservació de l’element patrimonial, així com el seu tractament i integració amb el conjunt del territori. &nbsp;</li><li>Compleció de les zones urbanes &nbsp;Es proposa contribuir a l’estructura urbana de la Vila i reforçar l’estructura territorial metropolitana, incorporant nous usos vinculats a activitats productives i de desenvolupament econòmic, atesa la posició singular i estratègica de l’àmbit.</li></ol>","Avanç","2022-05-01T00:00:00.000Z","15036166","Territori","MPGM a l’àmbit de la Riera del Molí (la gravera)","Vista obliqua de l’estat actual de l’àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/15035613/01_MPGM_RieraMoliMR.jpg/8a0173c4-a0ff-e81a-99f9-46cde66ca37c?t=1708413276818","","","Vista obliqua de l’estat actual de l’àmbit","Vista obliqua de l’estat actual de l’àmbit","","La Riera de Vallvidrera","http://www.amb.cat/documents/11656/15035613/02_MPGM_RieraMoliMR.jpg/43eb904b-81de-94aa-c3c6-f4053a314ba3?t=1708413276818","","","La Riera de Vallvidrera","La Riera de Vallvidrera","","Terciari sobre el front de l’AP2","http://www.amb.cat/documents/11656/15035613/03_MPGM_RieraMoliMR.jpg/05b49c6b-58a1-33e3-4ce7-8c0f999cef85?t=1708413276818","","","Terciari sobre el front de l’AP2","Terciari sobre el front de l’AP2","","Estructura urbana proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/15035613/04_MPGM_RieraMoliMR.jpg/170a7025-018e-e383-56f6-6ddf0e0e4697?t=1708413276818","","","Estructura urbana proposada","Estructura urbana proposada","","Invariants de les alternatives de planejament","http://www.amb.cat/documents/11656/15035613/05_MPGM_RieraMoliMR.jpg/7350b12c-e274-26b8-d64b-1aacf020364a?t=1708413276818","","","Invariants de les alternatives de planejament","Invariants de les alternatives de planejament","","Alternatives de planejament","http://www.amb.cat/documents/11656/15035613/06_MPGM_RieraMoliMR.jpg/9c15a098-d97b-56ef-431c-cb45d48b9744?t=1708413276818","","","Alternatives de planejament","Alternatives de planejament","","","","","","L’objectiu de la MPGM és revisar i reformular el planejament vigent segons el destí i desenvolupament dels sòls de l’àmbit nord de la Vila atenent els requeriments municipals, i en coherència amb les propostes del territori metropolità i la normativa sectorial d’aplicació.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques</strong>: Xavier Mariño i Loles Herrero</p>","","","","","","2.009916","41.41989","65.559 m²","http://www.amb.cat/documents/11656/15035613/00_MPGM_RieraMoliMR.jpg/6fd02bee-1785-69b3-1112-323eff1e1204?t=1708413276818","Diagnosi urbanística de l’àmbit","","Diagnosi urbanística de l’àmbit","Diagnosi urbanística de l’àmbit","Molins de Rei","ca_ES","","","","","<p>Els criteris d’ordenació per a dur a terme els objectius de la MPGM són: &nbsp;</p><ol><li>Preservació i millora dels espais naturals La proposta s’ocupa del tractament de la riera de Vallvidrera, reservant un espai al seu entorn que faciliti les millores del sistema hídric i la transició d’usos cap a les zones urbanes. Es proposen les actuacions següents:</li></ol><ul style=""margin-left: 40px;""><li>Delimitar un espai adjunt a la riera per generar unes basses de captació i infiltració d’aigua, per tal de facilitar la recàrrega de l’aqüífer i millorar la salut del sistema hídric;</li><li>Acompanyar el sistema de riera i basses, també potencial refugi de biodiversitat, per un espai destinat a centre d’interpretació de la riera, combinat amb espais lliures en llocs estratègics, corresponents amb els elements principals de l’estructura urbana i territorial;</li><li>Preveure la possibilitat d'aportar un espai destinat a la utilització de la biomassa obtinguda en la gestió forestal de l'entorn, emmarcada en l'objectiu de millora de l'eficiència energètica al territori metropolità. &nbsp;</li></ul><ol><li>Conservació dels elements patrimonials &nbsp;S’identifica el Rec dels Molins com element singular i de identitat del territori i, en conseqüència, es proposa reservar un espai lliure a l’entorn del canal del Rec dels Molins que garantirà i facilitarà la conservació de l’element patrimonial, així com el seu tractament i integració amb el conjunt del territori. &nbsp;</li><li>Compleció de les zones urbanes &nbsp;Es proposa contribuir a l’estructura urbana de la Vila i reforçar l’estructura territorial metropolitana, incorporant nous usos vinculats a activitats productives i de desenvolupament econòmic, atesa la posició singular i estratègica de l’àmbit.</li></ol> L’objectiu de la MPGM és revisar i reformular el planejament vigent segons el destí i desenvolupament dels sòls de l’àmbit nord de la Vila atenent els requeriments municipals, i en coherència amb les propostes del territori metropolità i la normativa sectorial d’aplicació. Molins de Rei MPGM a l’àmbit de la Riera del Molí (la gravera) Municipal","2024-02-20T07:11:53.561Z" 
"649a997fdaa5efc51bf06a1d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/cornella-natura/15481040/11656","<p><strong>PROCORNELLÀ</strong>: Ricard Casademont.</p><p><strong>DATAAE</strong>: Claudi Aguiló Aran, Albert Domingo.</p>","Urbanisme","<p>L’establiment d’una estructura urbana sostenible passa per una planificació que permeti conservar les àrees de vegetació o terrenys agrícoles al voltant dels nuclis urbans consolidats i per integrar la riquesa d’aquests espais a la trama urbana i a la vida domèstica dels ciutadans.&nbsp;</p><p>Amb la voluntat de naturalitzar la ciutat, el model Cornellà Natura identifica els espais verds i les singularitats naturals del municipi i el seu voltant, l’estructura de places i eixos urbans vertebradors, els equipaments, els edificis amb valor patrimonial, i també la xarxa de transport públic i de mobilitat activa.&nbsp;</p><p>Des d’aquest punt de partida, el model proposa vertebrar la ciutat a través de cinc eixos que connectin els diferents barris amb els espais naturals del seu entorn. Aquest eixos configuren una estructura espacial d’intercanvi social, de lleure i de promoció tant de la natura com de la biodiversitat. En cadascun dels cinc eixos es posen en valor els espais urbans existents i es defineixen àmbits estratègics d’actuació per tal de garantir la continuïtat i la connectivitat ecològica i social.&nbsp;</p><p> </p><h3>Eixos</h3><ul><li><strong>Eix 1</strong>: del barri del Pedró al Parc Riu Llobregat. Aquest eix travessa el municipi de nord a sud. Enllaça amb el municipi veí de Sant Joan Despí i reforça i completa la connexió entre els terrenys agrícoles del Parc Agrari del Baix Llobregat i els espais lliures urbans de la ciutat. Forma part d’aquest eix la futura transformació de l’entorn de la Siemens, que connectarà amb la plaça de l’Església, el carrer Mossèn Jacint Verdaguer i la transformació del carrer Verge de Montserrat.&nbsp;</li><li><strong>Eix 2</strong>: de la carretera d’Esplugues als espais lliures de Salines. Aquest eix travessa el municipi de nord-est a sud-oest. Connecta amb Esplugues de Llobregat i inclou la futura transformació de l’entorn del recinte industrial de Can Bagaria, la plaça de l'Estació, que té un paper clau com a intercanviador entre les principals xarxes de transport públic i el parc de les Aigües.&nbsp;</li><li><strong>Eix 3</strong>: del barri de Sant Ildefons a l’Hospitalet Sud. Aquest eix travessa el municipi de nord a sud i connecta els espais lliures situats a l’entorn de la ronda de Dalt. Al nord es perllonga cap a l’Hospitalet de Llobregat; cap al sud, connecta el parc de Can Mercader, la plaça de Joan Miró, el camp de futbol Almeda, l’escola Martinet i el futur parc Rondes que limitarà amb els espais lliures previstos a l’Hospitalet de Llobregat.&nbsp;</li><li><strong>Eix 4</strong>: de Can Fatjó al parc metropolità de Can Mercader. Aquest eix travessa el municipi d’est a oest a l’entorn de la línia del ferrocarril i es perllonga cap als municipis veïns de Sant Joan Despí i l’Hospitalet de Llobregat. Connecta els parcs metropolitans de Can Mercader i del Canal de la Infanta, travessant la plaça de l’Església i la transformació verda de l’avinguda dels Alps.</li><li><strong>Eix 5</strong>: del Parc Agrari del Baix Llobregat a l’Hospitalet de Llobregat. Aquest eix travessa el municipi d’oest a est i garanteix la continuïtat dels espais lliures situats a l’entorn de la carretera de Sant Joan Despí i l’avinguda del Carrilet a l’Hospitalet de Llobregat, tot creuant els parcs urbans de Cornellà. Formen part d’aquest eix l’avinguda del Baix Llobregat, la futura transformació del sector Tintes Especiales, la millora del pas de la Ribera, el carrer Progrés i la transformació de l’avinguda del Maresme.</li></ul><p>El model Cornellà Natura és el punt de partida d’un projecte estratègic desenvolupat per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat que, en un horitzó temporal d’una dècada (2016-2026), busca que la ciutat esdevingui més verda, biodiversa, resilient i sostenible. A partir de la definició del cinc eixos verds es desenvolupen diferents actuacions i polítiques adreçades a garantir la millora i qualitat del medi, l’increment de la biodiversitat i la implantació de fórmules de mobilitat més amables.&nbsp;</p>","Estudi","2014-02-02T00:00:00.000Z","15481040","Territori","Cornellà Natura","Esquema","http://www.amb.cat/documents/11656/15322842/1-cornella-natura-esquema.jpg/5dd63df9-cb42-4b9b-5695-6418bb4d6ebd?t=1708413277091","","","Plànol","","","Eixos","http://www.amb.cat/documents/11656/15322842/2-cornella-natura-eixos.jpg/ff02e432-6bfa-50ad-f182-c94d721071a1?t=1708413277092","","","Plànol","","","Ortofoto","http://www.amb.cat/documents/11656/15322842/3-cornella-natura-ortofoto.jpg/53a966df-4b7d-7d9d-b65e-be04acb7ad21?t=1708413277092","","","Plànol","","","Entorns","http://www.amb.cat/documents/11656/15322842/4-cornella-natura-eix-2-entorns-can-bagaria.jpg/d7ed6d2f-ed32-0c11-04ed-bb94481d90d4?t=1708413277092","","","Plànol","","","Rénder parc de rondes","http://www.amb.cat/documents/11656/15322842/5-cornella-natura-eix-3-parc-de-rondes.jpg/a67b0d9e-499a-61a6-676b-73e363416406?t=1708413277092","","","Plànol","","","Rénder Avinguda Alps","http://www.amb.cat/documents/11656/15322842/6-cornella-natura-eix-4-avinguda-alps.jpg/8e2ba63e-96b0-32fa-d80d-b53659b7d403?t=1708413277092","","","Plànol","","","","https://www.cornella.cat/ca/viure-a-cornella/cornella-natura/cornella-natura","Projecte Cornellà Natura","Projecte Cornellà Natura","L’objectiu del model Cornellà Natura és transformar la ciutat per naturalitzar-la i posar en relleu els seus valors ambientals, socials i paisatgístics, i així humanitzar-la.","","","","","","Municipal","","","<p><strong>Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques</strong>: Josep Maria Carreras i&nbsp;Loles Herrero.&nbsp;</p><p><strong>Direcció de Serveis de l'Espai Públic</strong>: Noemí Martínez.</p>","","","","","","2.0621636","41.36072","Àmbit municipal","http://www.amb.cat/documents/11656/15322842/cornella-natura-portada.jpg/85c69b65-650c-37e2-9f38-1d02b3747c61?t=1708413277091","","","IMG","Portada","Cornellà de Llobregat","ca_ES","","","","","<p>L’establiment d’una estructura urbana sostenible passa per una planificació que permeti conservar les àrees de vegetació o terrenys agrícoles al voltant dels nuclis urbans consolidats i per integrar la riquesa d’aquests espais a la trama urbana i a la vida domèstica dels ciutadans.&nbsp;</p><p>Amb la voluntat de naturalitzar la ciutat, el model Cornellà Natura identifica els espais verds i les singularitats naturals del municipi i el seu voltant, l’estructura de places i eixos urbans vertebradors, els equipaments, els edificis amb valor patrimonial, i també la xarxa de transport públic i de mobilitat activa.&nbsp;</p><p>Des d’aquest punt de partida, el model proposa vertebrar la ciutat a través de cinc eixos que connectin els diferents barris amb els espais naturals del seu entorn. Aquest eixos configuren una estructura espacial d’intercanvi social, de lleure i de promoció tant de la natura com de la biodiversitat. En cadascun dels cinc eixos es posen en valor els espais urbans existents i es defineixen àmbits estratègics d’actuació per tal de garantir la continuïtat i la connectivitat ecològica i social.&nbsp;</p><p> </p><h3>Eixos</h3><ul><li><strong>Eix 1</strong>: del barri del Pedró al Parc Riu Llobregat. Aquest eix travessa el municipi de nord a sud. Enllaça amb el municipi veí de Sant Joan Despí i reforça i completa la connexió entre els terrenys agrícoles del Parc Agrari del Baix Llobregat i els espais lliures urbans de la ciutat. Forma part d’aquest eix la futura transformació de l’entorn de la Siemens, que connectarà amb la plaça de l’Església, el carrer Mossèn Jacint Verdaguer i la transformació del carrer Verge de Montserrat.&nbsp;</li><li><strong>Eix 2</strong>: de la carretera d’Esplugues als espais lliures de Salines. Aquest eix travessa el municipi de nord-est a sud-oest. Connecta amb Esplugues de Llobregat i inclou la futura transformació de l’entorn del recinte industrial de Can Bagaria, la plaça de l'Estació, que té un paper clau com a intercanviador entre les principals xarxes de transport públic i el parc de les Aigües.&nbsp;</li><li><strong>Eix 3</strong>: del barri de Sant Ildefons a l’Hospitalet Sud. Aquest eix travessa el municipi de nord a sud i connecta els espais lliures situats a l’entorn de la ronda de Dalt. Al nord es perllonga cap a l’Hospitalet de Llobregat; cap al sud, connecta el parc de Can Mercader, la plaça de Joan Miró, el camp de futbol Almeda, l’escola Martinet i el futur parc Rondes que limitarà amb els espais lliures previstos a l’Hospitalet de Llobregat.&nbsp;</li><li><strong>Eix 4</strong>: de Can Fatjó al parc metropolità de Can Mercader. Aquest eix travessa el municipi d’est a oest a l’entorn de la línia del ferrocarril i es perllonga cap als municipis veïns de Sant Joan Despí i l’Hospitalet de Llobregat. Connecta els parcs metropolitans de Can Mercader i del Canal de la Infanta, travessant la plaça de l’Església i la transformació verda de l’avinguda dels Alps.</li><li><strong>Eix 5</strong>: del Parc Agrari del Baix Llobregat a l’Hospitalet de Llobregat. Aquest eix travessa el municipi d’oest a est i garanteix la continuïtat dels espais lliures situats a l’entorn de la carretera de Sant Joan Despí i l’avinguda del Carrilet a l’Hospitalet de Llobregat, tot creuant els parcs urbans de Cornellà. Formen part d’aquest eix l’avinguda del Baix Llobregat, la futura transformació del sector Tintes Especiales, la millora del pas de la Ribera, el carrer Progrés i la transformació de l’avinguda del Maresme.</li></ul><p>El model Cornellà Natura és el punt de partida d’un projecte estratègic desenvolupat per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat que, en un horitzó temporal d’una dècada (2016-2026), busca que la ciutat esdevingui més verda, biodiversa, resilient i sostenible. A partir de la definició del cinc eixos verds es desenvolupen diferents actuacions i polítiques adreçades a garantir la millora i qualitat del medi, l’increment de la biodiversitat i la implantació de fórmules de mobilitat més amables.&nbsp;</p> L’objectiu del model Cornellà Natura és transformar la ciutat per naturalitzar-la i posar en relleu els seus valors ambientals, socials i paisatgístics, i així humanitzar-la. Cornellà de Llobregat Cornellà Natura Municipal","2024-02-20T07:11:54.064Z" 
"65d450baae25c2686b20d235","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/analisi-de-l-estructura-de-mobilitat-de-nuclis-i-urbanitzacions-de-l-ordal/262642/11656","Marcela Balliano, Ton Padullés (arquitectes - AMB), Anna Clemente, Ivan Riba (estudiants d'arquitectura - AMB)","Urbanisme","L'anàlisi de l'estructura del conjunt de nuclis i urbanitzacions del massís de l'Ordal té com a objectiu reconèixer els escenaris d'estructuració viària que serveixen de base per millorar la connectivitat entre el sistema territorial, els centres urbans i les urbanitzacions. Aquesta estructura està formada fonamentalment pels 11 municipis i les 76 urbanitzacions que els envolten.<br /> <br /> Es plantegen dos objectius fonamentals:<br /> <ol> 	<li> 		Consolidar un sistema de vies interurbanes i urbanes que optimitzin la comunicació entre els nuclis i les urbanitzacions funcionalment integrats de l'àmbit.</li> 	<li> 		Identificar els elements que estructuren l'Ordal com a base per a la identificació de projectes que articulin les diferents vies amb els assentaments urbans, en coherència amb els diferents escenaris paisatgístics.</li> </ol> S'ha partit d'una anàlisi intencionada basada en una triple lectura (matriu física, infraestructures i assentaments) que estructura quatre camps de reflexió: <ul> 	<li> 		S'ha exposat la situació actual de les infraestructures i les seves problemàtiques generals.</li> 	<li> 		S'han valorat les diferents propostes previstes pel planejament territorial i metropolità vigent, pels diferents estudis de mobilitats, així com també diferents projectes que s'han anat formulant sobre vies especifiques.</li> 	<li> 		S'ha creuat la informació viària amb les zones residencials i industrials existents i previstes i, al mateix temps, amb l'espai físic com a suport territorial.</li> 	<li> 		S'han definit uns criteris generals d'ordenació de les infraestructures que guien tant l'anàlisi de les diferents alternatives com la justificació de les propostes.</li> </ul> A la vista d'aquestes reflexions, s'han identificat vies estructuradores internes com a ""vies paisatgístiques"" (escenaris potencials de projectes),&nbsp; s'ha proposat una estructura viària jeràrquica i s'han identificat projectes infraestructurals que semblen més adequats per afrontar les problemàtiques i les oportunitats de desenvolupament de la totalitat de l'àmbit del massís de l'Ordal.","Estudi","2013-04-30T00:00:00.000Z","262642","Territori","Anàlisi de l'estructura de mobilitat de nuclis i urbanitzacions de l'Ordal","La identificació dels subsistemes. Els 11 municipis i les 76 urbanitzacions que els envolten","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/01_massis+ordal/77887748-0321-473b-bcd3-161a4ad7fe8e?t=1708413277181","","","La identificació dels subsistemes. Els 11 municipis i les 76 urbanitzacions que els envolten","La identificació dels subsistemes. Els 11 municipis i les 76 urbanitzacions que els envolten","","Criteris i objectius de estructura territorial als nuclis de Corbera i La Palma de Cervelló","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/02_massis+ordal/3112b3d1-020c-4df1-ab55-c2dd45e7a8fc?t=1708413277181","","","Criteris i objectius de estructura territorial als nuclis de Corbera i La Palma de Cervelló","Criteris i objectius de estructura territorial als nuclis de Corbera i La Palma de Cervelló","","Escenaris de projectes al camí del Pas de la Barca","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/03_massis+ordal/7ff3638b-1e38-4008-87ce-40f8820ae047?t=1708413277181","","","Escenaris de projectes al camí del Pas de la Barca","Escenaris de projectes al camí del Pas de la Barca","","Intervals paisatgístics a la riera de Rafamans","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/04_massis+ordal/5d0b0c02-b5ed-4483-9907-4dfada4a9345?t=1708413277181","","","Intervals paisatgístics a la riera de Rafamans","Intervals paisatgístics a la riera de Rafamans","","Imatges seqüencials de les vies interurbanes Palleja-Corbera","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/05_massis+ordal/30a9470c-c6eb-4a0b-87af-a1b4d4c465e8?t=1708413277181","","","Imatges seqüencials de les vies interurbanes Palleja-Corbera","Imatges seqüencials de les vies interurbanes Palleja-Corbera","","Projecte dels trams viaris estructurants al susbsistema1","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/06_massis+ordal/f0fd176f-4ac0-46eb-83cf-03f363628171?t=1708413277181","","","Projecte dels trams viaris estructurants al susbsistema1","Projecte dels trams viaris estructurants al susbsistema1","","Criteris i objectius  de estructura territorial als nuclis de Cervelló i Vallirana","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/07_massis+ordal/45e9163c-40ef-45a2-b898-ccb160a4e044?t=1708413277181","","","Criteris i objectius  de estructura territorial als nuclis de Cervelló i Vallirana","Criteris i objectius  de estructura territorial als nuclis de Cervelló i Vallirana","","Intervals paisatgístics al carrer Major i a la riera de Cervelló  i Vallirana","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/08_massis+ordal/77403930-44cc-4a94-adc4-57d6dc7da16b?t=1708413277181","","","Intervals paisatgístics al carrer Major i a la riera de Cervelló  i Vallirana","Intervals paisatgístics al carrer Major i a la riera de Cervelló  i Vallirana","","Imatges seqüencials de les vies interurbanes Vallirana-Olesa de Bonesvall","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/09_massis+ordal/502575fc-a980-4ca1-ad11-7b13472b5ba0?t=1708413277181","","","Imatges seqüencials de les vies interurbanes Vallirana-Olesa de Bonesvall","Imatges seqüencials de les vies interurbanes Vallirana-Olesa de Bonesvall","","Projecte dels trams viaris estructurants al subsistema 2","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/010_massis+ordal/e90995d8-c324-4bbf-9103-e36b859156e1?t=1708413277181","","","Projecte dels trams viaris estructurants al subsistema 2","Projecte dels trams viaris estructurants al subsistema 2","","Criteris i objectius de estructura territorial als nuclis de Sant Boi del Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/011_massis+ordal/d9a9bdaf-b811-41ee-986b-efad00e7736b?t=1708413277181","","","Criteris i objectius de estructura territorial als nuclis de Sant Boi del Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts","Criteris i objectius de estructura territorial als nuclis de Sant Boi del Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts","","Intervals paisatgístics a la carretera BV_2002","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/012_massis+ordal/81a3f812-62d3-4861-b461-9df5e2f7594e?t=1708413277181","","","Intervals paisatgístics a la carretera BV_2002","Intervals paisatgístics a la carretera BV_2002","","Imatges seqüencials de les vies interurbanes_ BV-2002","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/013_massis+ordal/926455fc-9a87-44a4-8d1c-52d03b21c128?t=1708413277181","","","Imatges seqüencials de les vies interurbanes_ BV-2002","Imatges seqüencials de les vies interurbanes_ BV-2002","","Projecte dels trams viaris estructurants al subsistema 3","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/014_massis+ordal/71455cfc-3080-4adb-aaea-dc514c9ba298?t=1708413277181","","","Projecte dels trams viaris estructurants al subsistema 3","Projecte dels trams viaris estructurants al subsistema 3","","Criteris i objectius de estructura territorial als nuclis de Begues, Sant Climent  i  Torrelles del Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/015_massis+ordal/81729079-e33a-41f8-843c-c8f66bbbd7d5?t=1708413277181","","","Criteris i objectius de estructura territorial als nuclis de Begues, Sant Climent  i  Torrelles del Llobregat","Criteris i objectius de estructura territorial als nuclis de Begues, Sant Climent  i  Torrelles del Llobregat","","Escenaris de projectes Begues i Torrelles del Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/016_massis+ordal/fb1b57ca-712a-449d-b6ca-64d06f475eb5?t=1708413277181","","","Escenaris de projectes Begues i Torrelles del Llobregat","Escenaris de projectes Begues i Torrelles del Llobregat","","Intervals paisatgístics a la riera de Sant Climent  i Torrelles del Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/017_massis+ordal/91dff970-5c77-4253-9096-7d2c1bda8a41?t=1708413277181","","","Intervals paisatgístics a la riera de Sant Climent  i Torrelles del Llobregat","Intervals paisatgístics a la riera de Sant Climent  i Torrelles del Llobregat","","Imatges seqüencials de les vies interurbanes BV -2005- Sant Vicenç -Torrelles","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/018_massis+ordal/3dbdc30a-4b1c-4763-a638-53cb4d082117?t=1708413277181","","","Imatges seqüencials de les vies interurbanes BV -2005- Sant Vicenç -Torrelles","Imatges seqüencials de les vies interurbanes BV -2005- Sant Vicenç -Torrelles","","Projecte dels trams viaris estructurants al subsistema 4","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/019_massis+ordal/3c69dc89-be11-4a3b-b916-be01a613c00f?t=1708413277181","","","Projecte dels trams viaris estructurants al subsistema 4","Projecte dels trams viaris estructurants al subsistema 4","","Jerarquia viaria proposada i projecte dels trams viaris estructurants a la totalitat del territori de l'Ordal","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/020_massis+ordal/ff830c9b-2d13-4868-8589-69ade094d0be?t=1708413277181","","","Jerarquia viaria proposada i projecte dels trams viaris estructurants a la totalitat del territori de l'Ordal","Jerarquia viaria proposada i projecte dels trams viaris estructurants a la totalitat del territori de l'Ordal","","","","","","Aquest estudi té com a objecte analitzar l'estructura de mobilitat del conjunt de nuclis i urbanitzacions de les muntanyes de l'Ordal, per la identificació d'escenaris possibles d'estructuració  viària territorial que permeti una millor connectivitat entre els diferents sistemes territorials, els centres urbans i les diferents constel·lacions d'urbanitzacions.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB)","","","","","","1.959679","41.36586","17.923,6 Ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/451449/00_massis+ordal/36a2100a-f766-4fef-b247-cd36da1868b2?t=1708413277181","Els nuclis urbans i les urbanitzacions de l'Ordal","","Els nuclis urbans i les urbanitzacions de l'Ordal","Els nuclis urbans i les urbanitzacions de l'Ordal","Begues","Cervelló","Corbera de Llobregat","La Palma de Cervelló","Pallejà","Sant Boi de Llobregat","Sant Climent de Llobregat","Sant Vicenç dels Horts","Santa Coloma de Cervelló","Torrelles de Llobregat","ca_ES","","","","","L'anàlisi de l'estructura del conjunt de nuclis i urbanitzacions del massís de l'Ordal té com a objectiu reconèixer els escenaris d'estructuració viària que serveixen de base per millorar la connectivitat entre el sistema territorial, els centres urbans i les urbanitzacions. Aquesta estructura està formada fonamentalment pels 11 municipis i les 76 urbanitzacions que els envolten.<br /> <br /> Es plantegen dos objectius fonamentals:<br /> <ol> 	<li> 		Consolidar un sistema de vies interurbanes i urbanes que optimitzin la comunicació entre els nuclis i les urbanitzacions funcionalment integrats de l'àmbit.</li> 	<li> 		Identificar els elements que estructuren l'Ordal com a base per a la identificació de projectes que articulin les diferents vies amb els assentaments urbans, en coherència amb els diferents escenaris paisatgístics.</li> </ol> S'ha partit d'una anàlisi intencionada basada en una triple lectura (matriu física, infraestructures i assentaments) que estructura quatre camps de reflexió: <ul> 	<li> 		S'ha exposat la situació actual de les infraestructures i les seves problemàtiques generals.</li> 	<li> 		S'han valorat les diferents propostes previstes pel planejament territorial i metropolità vigent, pels diferents estudis de mobilitats, així com també diferents projectes que s'han anat formulant sobre vies especifiques.</li> 	<li> 		S'ha creuat la informació viària amb les zones residencials i industrials existents i previstes i, al mateix temps, amb l'espai físic com a suport territorial.</li> 	<li> 		S'han definit uns criteris generals d'ordenació de les infraestructures que guien tant l'anàlisi de les diferents alternatives com la justificació de les propostes.</li> </ul> A la vista d'aquestes reflexions, s'han identificat vies estructuradores internes com a ""vies paisatgístiques"" (escenaris potencials de projectes),&nbsp; s'ha proposat una estructura viària jeràrquica i s'han identificat projectes infraestructurals que semblen més adequats per afrontar les problemàtiques i les oportunitats de desenvolupament de la totalitat de l'àmbit del massís de l'Ordal. Aquest estudi té com a objecte analitzar l'estructura de mobilitat del conjunt de nuclis i urbanitzacions de les muntanyes de l'Ordal, per la identificació d'escenaris possibles d'estructuració  viària territorial que permeti una millor connectivitat entre els diferents sistemes territorials, els centres urbans i les diferents constel·lacions d'urbanitzacions. Begues Cervelló Corbera de Llobregat La Palma de Cervelló Pallejà Sant Boi de Llobregat Sant Climent de Llobregat Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Torrelles de Llobregat Anàlisi de l'estructura de mobilitat de nuclis i urbanitzacions de l'Ordal Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:54.200Z" 
"65d450baae25c2686b20d238","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estrategies-d-intervencio-a-l-entorn-de-la-riera-de-corbera/263639/11656","Jordi Sardà i Jordi Bellmunt (arquitectes)","Urbanisme","A través del reconeixement de les característiques del paisatge, dels seus valors i de les seves fragilitats, es defineix una estructura paisatgística amb l'objectiu de plantejar uns criteris d'intervenció sobre l'àmbit d'estudi que permetran establir uns valors sobre el paisatge i unes prioritats d'actuació per tal de promoure una millor relació entre les zones urbanitzades i el paisatge natural.<br /> <br /> La proposta suposa la definició de cinc escenaris o àmbits paisatgístics al llarg de la riera i la identificació de diferents punts estratègics o espais complexos on conflueixen els sistemes territorials reconeguts. Estableix un ordre de prioritats en el desenvolupament i conclou amb la definició dels punts estratègics més representatius corresponents als diferents escenaris, a nivell de criteris de disseny i objectius i el detall d'una hipòtesi de disseny que exemplifica les diferents actuacions que comporta.","Estudi","2011-02-01T00:00:00.000Z","263639","Territori","Estratègies d'intervenció a l'entorn de la riera de Corbera","Element paisatgístic continu de relació: camí del pas de la barca","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/01_riera+corbera/82996b81-2e1e-4317-ab40-b280312d06ef?t=1708413277272","","","Element paisatgístic continu de relació: camí del pas de la barca","Element paisatgístic continu de relació: camí del pas de la barca","","Valors paisatgístics de la Riera Corbera","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/02_riera+corbera/7d7fae98-1b69-437b-9c4d-dddde2bfdb48?t=1708413277272","","","Valors paisatgístics de la Riera Corbera","Valors paisatgístics de la Riera Corbera","","Vistes dels escenaris paisatgístics de la riera","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/03_riera+corbera/989a6aba-93ac-43c3-a9df-6265c2925f7b?t=1708413277272","","","Vistes dels escenaris paisatgístics de la riera","Vistes dels escenaris paisatgístics de la riera","","Seccions tipus dels escenaris paisatgístics de la riera","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/04_riera+corbera/40ebd69b-6972-4475-bbf2-5596deb7d42e?t=1708413277272","","","Seccions tipus dels escenaris paisatgístics de la riera","Seccions tipus dels escenaris paisatgístics de la riera","","Definició de punts estratègics","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/05_riera+corbera/be9e4869-ee48-42a0-8bad-afa04ae925f2?t=1708413277272","","","Definició de punts estratègics","Definició de punts estratègics","","Paisatge natural tancat: criteris de disseny i objectius","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/06_riera+corbera/5d807312-0b47-490d-84af-da192381d5e5?t=1708413277272","","","Paisatge natural tancat: criteris de disseny i objectius","Paisatge natural tancat: criteris de disseny i objectius","","Paisatge natural tancat: hipòtesi de disseny","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/07_riera+corbera/c15bb30b-cf6c-4173-bcf5-da0233e70375?t=1708413277272","","","Paisatge natural tancat: hipòtesi de disseny","Paisatge natural tancat: hipòtesi de disseny","","Paisatge natural obert: criteris de disseny i objectius","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/08_riera+corbera/87608acc-a077-417b-aa63-89efe3febf5a?t=1708413277272","","","Paisatge natural obert: criteris de disseny i objectius","Paisatge natural obert: criteris de disseny i objectius","","Paisatge natural obert: hipòtesi de disseny","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/09_riera+corbera/16a1b6c3-0745-4938-89cd-4b0e9a47a8e1?t=1708413277272","","","Paisatge natural obert: hipòtesi de disseny","Paisatge natural obert: hipòtesi de disseny","","Paisatge urbà intermitent: criteris de disseny i objectius","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/10_riera+corbera/27a2c1c1-fca4-472a-8e5a-fab43c2013d7?t=1708413277272","","","Paisatge urbà intermitent: criteris de disseny i objectius","Paisatge urbà intermitent: criteris de disseny i objectius","","Paisatge urbà intermitent: hipòtesi de disseny","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/11_riera+corbera/55968713-1d87-4488-ae66-ab1689ab604b?t=1708413277272","","","Paisatge urbà intermitent: hipòtesi de disseny","Paisatge urbà intermitent: hipòtesi de disseny","","Paisatge urbà: criteris de disseny i objectius","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/12_riera+corbera/008176ff-4f13-40bd-b960-81a124168857?t=1708413277272","","","Paisatge urbà: criteris de disseny i objectius","Paisatge urbà: criteris de disseny i objectius","","Paisatge urbà: hipòtesi de disseny","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/13_riera+corbera/6c5dcf5b-da2b-4a9a-84f5-af962860776a?t=1708413277272","","","Paisatge urbà: hipòtesi de disseny","Paisatge urbà: hipòtesi de disseny","","Paisatge industrial: criteris de disseny i objectius","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/14_riera+corbera/9eb55c4a-4f39-483e-88b0-5b0568879db6?t=1708413277272","","","Paisatge industrial: criteris de disseny i objectius","Paisatge industrial: criteris de disseny i objectius","","Paisatge industrial: hipòtesi de disseny","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/15_riera+corbera/90b69849-292a-4c5f-86f6-026bcefc2d36?t=1708413277272","","","Paisatge industrial: hipòtesi de disseny","Paisatge industrial: hipòtesi de disseny","","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=92038&fromPage=load","Pla general d'ordenació a l'àmbit d'estudi","Documents del Pla general d'ordenació vigent a l'àmbit d'estudi.","","/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall?c_p_p_id=PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detail=true&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_articleId=48614&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_groupId=11656&p_p_lifecycle=1&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_tipus=&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Fterritori%2Furbanisme%2Fplanejament-urbanistic","Pla estratègic dels nuclis urbans de Corbera de Llobregat","Estudi del nucli històric ""de dalt"" i del centre urbà ""de baix"" en relació al territori municipal format per les urbanitzacions, els nuclis dispersos i el sòl no urbanitzable.","Estudi de la riera de Corbera amb l'objectiu d'establir, a partir d'una anàlisi sistemàtica del paisatge, els criteris ""guia"" sobre els quals estructurar una estratègia global d'un àmbit que, per les seves singulars característiques, es pot convertir en un exemple de reivindicació del paisatge i modernització urbana.","","","","","","Municipal","","","Victor Ténez (Coordinador Ordenació Urbanística AMB)","","","","","","1.940781","41.42706","L'estudi abasta un àmbit d'una longitud aproximada de 9km. Correspon a la part de la riera que travessa el municipi de Corbera de Llobregat, que neix  al massís de l'Ordal i desemboca al riu Llobregat.","","http://www.amb.cat/documents/11656/414296/00_riera+corbera/0106f2b7-efd7-4d4f-ad93-515e40e21c35?t=1708413277272","Àmbits paisatgístics de la riera","","Àmbits paisatgístics de la riera","Àmbits paisatgístics de la riera","Corbera de Llobregat","ca_ES","","","","","A través del reconeixement de les característiques del paisatge, dels seus valors i de les seves fragilitats, es defineix una estructura paisatgística amb l'objectiu de plantejar uns criteris d'intervenció sobre l'àmbit d'estudi que permetran establir uns valors sobre el paisatge i unes prioritats d'actuació per tal de promoure una millor relació entre les zones urbanitzades i el paisatge natural.<br /> <br /> La proposta suposa la definició de cinc escenaris o àmbits paisatgístics al llarg de la riera i la identificació de diferents punts estratègics o espais complexos on conflueixen els sistemes territorials reconeguts. Estableix un ordre de prioritats en el desenvolupament i conclou amb la definició dels punts estratègics més representatius corresponents als diferents escenaris, a nivell de criteris de disseny i objectius i el detall d'una hipòtesi de disseny que exemplifica les diferents actuacions que comporta. Estudi de la riera de Corbera amb l'objectiu d'establir, a partir d'una anàlisi sistemàtica del paisatge, els criteris ""guia"" sobre els quals estructurar una estratègia global d'un àmbit que, per les seves singulars característiques, es pot convertir en un exemple de reivindicació del paisatge i modernització urbana. Corbera de Llobregat Estratègies d'intervenció a l'entorn de la riera de Corbera Municipal","2024-02-20T07:11:54.287Z" 
"65d450baae25c2686b20d23b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/directrius-i-criteris-a-l-entorn-de-la-riera-d-en-font/264248/11656","Sergi Tamayo, Pepa Morán i Jose Alonso (arquitectes - AMB)","Urbanisme","Aquest document té el propòsit d'identificar els problemes existents dins l'àmbit de la riera d'en Font, establint un conjunt de criteris d'actuació així com una sèrie de recomanacions urbanístiques que garanteixin la seva preservació paisatgística i ambiental.<br /> <br /> Les principals recomanacions i criteris d'actuació establerts són:<br /> <ul> 	<li> 		Potenciar la riera d'en Font com a espai porta en relació al Parc de la Serralada de Marina.</li> 	<li> 		Incorporar la riera d'en Font dins la xarxa d'itineraris existents, potenciant la connexió i enllaç amb l'itinerari del Rocar.</li> 	<li> 		Preservació dels valors paisatgístics i ambientals de la riera.</li> 	<li> 		Redescobriment i recuperació de tot un conjunt d'espais d'oportunitat com a espais vinculats a la pròpia riera.</li> 	<li> 		Millorar l'accessibilitat, tant longitudinal com transversal.</li> 	<li> 		Establir actuacions del tractament de la vegetació.</li> 	<li> 		Estudiar la regulació d'activitats i usos permesos, així com contemplar d'altres compatibles amb la titularitat privada, sobretot en el cas de les finques de Can Cosme i Can Maybé.</li> 	<li> 		Recomanar el no-desenvolupament de nous creixements residencials dins l'àmbit de treball de la riera d'en Font.</li> </ul> ","Estudi","2011-01-01T00:00:00.000Z","264248","Territori","Directrius i criteris a l'entorn de la riera d'en Font","01_rierafont","http://www.amb.cat/documents/11656/451468/01_rierafont/76486dd1-7164-4fa4-9bee-7e94db0eb0fc?t=1708413277347","","","Ortofotoplànol municipi Tiana 2008","Ortofotoplànol municipi Tiana 2008","","02_rierafont","http://www.amb.cat/documents/11656/451468/02_rierafont/b5a58a8b-f795-48fc-acc3-55238041cb0d?t=1708413277347","","","Ortofotoplànol municipi Tiana 1956","Ortofotoplànol municipi Tiana 1956","","03_rierafont","http://www.amb.cat/documents/11656/451468/03_rierafont/0a6b77d8-fa71-46fd-9eca-04b77ecb4111?t=1708413277347","","","Estructura agrícola, vegetació destacable i al·lòctona","Estructura agrícola, vegetació destacable i al·lòctona","","04_rierafont","http://www.amb.cat/documents/11656/451468/04_rierafont/603ae66a-6a83-46d9-9f22-0c45c963afef?t=1708413277347","","","Reportatge fotogràfic de l'àmbit d'actuació","Reportatge fotogràfic de l'àmbit d'actuació","","05_rierafont","http://www.amb.cat/documents/11656/451468/05_rierafont/5aab68eb-c828-4918-a28a-d83456bf9457?t=1708413277347","","","Anàlisi de recorreguts i visuals longitudinals","Anàlisi de recorreguts i visuals longitudinals","","06_rierafont","http://www.amb.cat/documents/11656/451468/06_rierafont/f944efef-abf0-409b-b19c-53e8a6b49889?t=1708413277347","","","Anàlisi de les vores","Anàlisi de les vores","","07_rierafont","http://www.amb.cat/documents/11656/451468/07_rierafont/d630d95f-28ff-403c-9d93-157da78e472f?t=1708413277347","","","Accessibilitat riera i espais d'oportunitat","Accessibilitat riera i espais d'oportunitat","","08_rierafont","http://www.amb.cat/documents/11656/451468/08_rierafont/8846123a-fb8b-473d-b7d4-907b7725fb42?t=1708413277347","","","Delimitació dels àmbits d'actuació i seccions","Delimitació dels àmbits d'actuació i seccions","","09_rierafont","http://www.amb.cat/documents/11656/451468/09_rierafont/0f2a87ad-7f7c-4e43-869e-9fd05ba6c31f?t=1708413277347","","","Propostes i recomanacions","Propostes i recomanacions","","","","","","Estudi per a la definició de les directrius, els criteris i les propostes d'actuació a l'àmbit de la riera d'en Font, mitjançant l'anàlisi de les determinacions establertes des del Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental del municipi de Tiana.","","","","","","Municipal","","","Víctor Ténez (Coordinador Ordenació Urbanística - AMB)","","","","","","2.270231","41.48205","11,8 Ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/451468/00_rierafont/0fb955ef-04ad-48d2-82e3-0543459e5c1e?t=1708413277347","Imatge de la proposta","","00_rierafont","Plànol de representació indicativa de la proposta","Tiana","ca_ES","","","","","Aquest document té el propòsit d'identificar els problemes existents dins l'àmbit de la riera d'en Font, establint un conjunt de criteris d'actuació així com una sèrie de recomanacions urbanístiques que garanteixin la seva preservació paisatgística i ambiental.<br /> <br /> Les principals recomanacions i criteris d'actuació establerts són:<br /> <ul> 	<li> 		Potenciar la riera d'en Font com a espai porta en relació al Parc de la Serralada de Marina.</li> 	<li> 		Incorporar la riera d'en Font dins la xarxa d'itineraris existents, potenciant la connexió i enllaç amb l'itinerari del Rocar.</li> 	<li> 		Preservació dels valors paisatgístics i ambientals de la riera.</li> 	<li> 		Redescobriment i recuperació de tot un conjunt d'espais d'oportunitat com a espais vinculats a la pròpia riera.</li> 	<li> 		Millorar l'accessibilitat, tant longitudinal com transversal.</li> 	<li> 		Establir actuacions del tractament de la vegetació.</li> 	<li> 		Estudiar la regulació d'activitats i usos permesos, així com contemplar d'altres compatibles amb la titularitat privada, sobretot en el cas de les finques de Can Cosme i Can Maybé.</li> 	<li> 		Recomanar el no-desenvolupament de nous creixements residencials dins l'àmbit de treball de la riera d'en Font.</li> </ul>  Estudi per a la definició de les directrius, els criteris i les propostes d'actuació a l'àmbit de la riera d'en Font, mitjançant l'anàlisi de les determinacions establertes des del Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental del municipi de Tiana. Tiana Directrius i criteris a l'entorn de la riera d'en Font Municipal","2024-02-20T07:11:54.386Z" 
"65d450baae25c2686b20d23e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estrategies-d-intervencio-a-l-entorn-de-la-riera-de-torrelles/264902/11656","Data AE + Xavier Vendrell Studio","Urbanisme","L'objectiu principal d'aquest estudi és determinar, a partir d'una anàlisi prèvia, el potencial estructural de l'espai natural de la riera de Torrelles i el seu entorn immediat com a element d'interès ecològic, paisatgístic, arquitectònic, urbanístic, econòmic, infraestructural i social.<br /> <br /> L'estudi proposa objectius i criteris d'intervenció, identifica àmbits prioritaris d'actuació i diferents projectes a desenvolupar.<br /> <br /> S'estableix també el mètode de treball necessari i s'exemplifica en tres àmbits concrets: el Parc Central com a parc de ribera per a Torrelles, el Parc Agrícola del Pont localitzat dins el casc urbà i la millora de la piscina municipal, equipament relacionat amb l'entorn de la riera i amb l'aigua.","Estudi","2009-11-01T00:00:00.000Z","264902","Territori","Estratègies d'intervenció a l'entorn de la riera de Torrelles","Descripció de l'àmbit","http://www.amb.cat/documents/11656/451470/01_rieraTorrelles/d99bc635-785e-4467-afd6-84d2df356eb4?t=1708413277411","","","Descripció de l'àmbit","Descripció de l'àmbit","","Descripció de l'àmbit: esquema de problemàtiques","http://www.amb.cat/documents/11656/451470/02_rieraTorrelles/e7b2b7af-0ef2-4e22-836a-8925a30d47d5?t=1708413277411","","","Descripció de l'àmbit: esquema de problemàtiques","Descripció de l'àmbit: esquema de problemàtiques","","Descripció de l'àmbit: imatges","http://www.amb.cat/documents/11656/451470/03_rieraTorrelles/11ba9cc2-08b8-4d6b-a272-426d790c4a8f?t=1708413277411","","","Descripció de l'àmbit: imatges","Descripció de l'àmbit: imatges","","Objectius: esquema proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/451470/04_rieraTorrelles/e5c753d9-6d60-4ce2-b16f-67f0ab2a4641?t=1708413277411","","","Objectius: esquema proposta","Objectius: esquema proposta","","Criteris d'intervenció: plànol proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/451470/05_rieraTorrelles/e90ab0f3-aebd-4244-82af-56eb22d58f76?t=1708413277411","","","Criteris d'intervenció: plànol proposta","Criteris d'intervenció: plànol proposta","","Criteris d'intervenció: imatges","http://www.amb.cat/documents/11656/451470/06_rieraTorrelles/0f4ae3df-7775-4303-bbe0-c17d59a7ab82?t=1708413277411","","","Criteris d'intervenció: imatges","Criteris d'intervenció: imatges","","Fases i Àrees de projectes i intervencions","http://www.amb.cat/documents/11656/451470/07_rieraTorrelles/4d8cdb57-968f-418f-9d1a-5800c29db5dd?t=1708413277411","","","Fases i Àrees de projectes i intervencions","Fases i Àrees de projectes i intervencions","","Intervencions: Parc central - plànol general","http://www.amb.cat/documents/11656/451470/08_rieraTorrelles/0c059b49-7b3a-45a7-8d89-20164c379ef3?t=1708413277411","","","Intervencions: Parc central - plànol general","Intervencions: Parc central - plànol general","","Intervencions: Parc central - programa","http://www.amb.cat/documents/11656/451470/09_rieraTorrelles/6fdb2688-03f4-4bd5-8c5a-16f09186ad33?t=1708413277411","","","Intervencions: Parc central - programa","Intervencions: Parc central - programa","","Intervencions: Parc central - imatge","http://www.amb.cat/documents/11656/451470/10_rieraTorrelles/baf651d8-1549-4a3a-add9-2727727907ea?t=1708413277411","","","Intervencions: Parc central - imatge","Intervencions: Parc central - imatge","","Intervencions: Zona agrícola - programa","http://www.amb.cat/documents/11656/451470/11_rieraTorrelles/5ab8178f-53fa-4ca5-b69c-b6ae0f1a59d5?t=1708413277411","","","Intervencions: Zona agrícola - programa","Intervencions: Zona agrícola - programa","","","","","","Estudi sobre l'entorn de la riera de Torrelles de Llobregat per tal de determinar el potencial d'aquest espai natural com element vertebrador del municipi.","","","","","","Municipal","","","Víctor Ténez (Coordinador Ordenació Urbanística AMB)","","","","","","1.983505","41.355316","39 Ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/451470/00_rieraTorrelles/d2f9db9c-c8d8-4b91-a3c4-62301a6c0442?t=1708413277411","Criteris d'intervenció","","00_rieraTorrelles","Criteris d'intervenció","Torrelles de Llobregat","ca_ES","","","","","L'objectiu principal d'aquest estudi és determinar, a partir d'una anàlisi prèvia, el potencial estructural de l'espai natural de la riera de Torrelles i el seu entorn immediat com a element d'interès ecològic, paisatgístic, arquitectònic, urbanístic, econòmic, infraestructural i social.<br /> <br /> L'estudi proposa objectius i criteris d'intervenció, identifica àmbits prioritaris d'actuació i diferents projectes a desenvolupar.<br /> <br /> S'estableix també el mètode de treball necessari i s'exemplifica en tres àmbits concrets: el Parc Central com a parc de ribera per a Torrelles, el Parc Agrícola del Pont localitzat dins el casc urbà i la millora de la piscina municipal, equipament relacionat amb l'entorn de la riera i amb l'aigua. Estudi sobre l'entorn de la riera de Torrelles de Llobregat per tal de determinar el potencial d'aquest espai natural com element vertebrador del municipi. Torrelles de Llobregat Estratègies d'intervenció a l'entorn de la riera de Torrelles Municipal","2024-02-20T07:11:54.490Z" 
"65d450baae25c2686b20d241","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-a-la-placa-de-la-mare/266123/11656","Gema  Mur, Rhona Okafor, M.Dolors Ubalde i Pia Gamboa (arquitectes - AMB)","Urbanisme","Aquesta modificació de planejament general respon a la necessitat de formular les determinacions complementàries de la reserva d'equipaments d'aquest àmbit. L'objectiu és formalitzar un centre d'interès i de serveis, element aglutinador i generador d'activitats, que aportarà varietat d'usos al teixit residencial alhora que formalitzarà el seu veritable centre, en benefici del bon funcionament del barri i la correcta relació amb la ciutat.<br /> <br /> La proposta es concreta en l'assignació de l'ús principal de l'equipament (escola, geriàtric i mercat), juntament amb altres usos complementaris, entre els quals s'estableix una reserva d'habitatges dotacionals per a gent gran o per a joves.<br /> <br /> Aquest sistema d'habitatges dotacionals públics s'introdueix amb un articulat propi dins les normes urbanístiques del PGM fent-lo extensiu a tot el municipi de Montgat.&nbsp;","Aprovació definitiva","2010-01-12T00:00:00.000Z","","","","","","ca_ES","","266123","Territori","MPGM a la plaça de la Mare","01_plaçadelamare","http://www.amb.cat/documents/11656/451455/01_pla%C3%A7adelamare/27b9fa85-6f06-44f4-abe0-cdef8b707df9?t=1708413277468","","","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto (vol 2008)","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto (vol 2008)","","02_plaçadelamare","http://www.amb.cat/documents/11656/451455/02_pla%C3%A7adelamare/f8ed729a-033d-4b86-bf17-9ac6087dc6d2?t=1708413277468","","","Qualificació urbanística inicial","Qualificació urbanística inicial","","03_plaçadelamare","http://www.amb.cat/documents/11656/451455/03_pla%C3%A7adelamare/2adc07f4-3df6-4a35-b2d4-dd4431887b22?t=1708413277468","","","Qualificació urbanística modificada","Qualificació urbanística modificada","","04_plaçadelamare","http://www.amb.cat/documents/11656/451455/04_pla%C3%A7adelamare/17e59705-dba6-444d-b5af-966fbd723b21?t=1708413277468","","","Proposta d'ordenació normativa","Proposta d'ordenació normativa","","05_plaçadelamare","http://www.amb.cat/documents/11656/451455/05_pla%C3%A7adelamare/197f31bc-38e9-4414-b71f-ba695487c15a?t=1708413277468","","","Imatge de l'ordenació indicativa","Imatge de l'ordenació indicativa","","06_plaçadelamare","http://www.amb.cat/documents/11656/451455/06_pla%C3%A7adelamare/9447f82f-ee8f-4222-a259-a44400e08c10?t=1708413277468","","","Sistemes d'equipaments i zones verdes del municipi","Sistemes d'equipaments i zones verdes del municipi","","","http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=240959&fromPage=load","Documentació de la Modificació puntual del PGM per l'establiment del sistema d'habitatges dotacionals públics i l'assignació d'ús de l'equipament 7b de la plaça de la Mare al Pla de Montgat","Documentació de la Modificació puntual del PGM per l'establiment del sistema d'habitatges dotacionals públics i l'assignació d'ús de l'equipament 7b de la plaça de la Mare al Pla de Montgat","","http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=90549&fromPage=load","Documentació del Pla Parcial d'Ordenació Pla de Montgat","Documentació del Pla Parcial d'Ordenació Pla de Montgat","","http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=235348&fromPage=load","Documentació de la Modificació puntual del Pla Parcial d'Ordenació Pla de Montgat, pel que fa l'ampliació dels usos previstos a l'article 27","Documentació de la Modificació puntual del Pla Parcial d'Ordenació Pla de Montgat, pel que fa l'ampliació dels usos previstos a l'article 27","Modificació de planejament amb l'objectiu de concretar l'ús de l'equipament a la Plaça de la Mare al barri del Pla de Montgat i establir el sistema d'habitatges dotacionals públics al municipi.","Municipal","","","Víctor Ténez (Coordinador Ordenació urbanística AMB)","","","","","","2.283998","41.47316","2,92 Ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/451455/00_pla%C3%A7adelamare/16d2a032-bdb3-4fd4-9d84-9f8a73715882?t=1708413277468","Estructura urbana de la proposta","","00_plaçadelamare","Estructura urbana de la proposta","Montgat","","","","Aquesta modificació de planejament general respon a la necessitat de formular les determinacions complementàries de la reserva d'equipaments d'aquest àmbit. L'objectiu és formalitzar un centre d'interès i de serveis, element aglutinador i generador d'activitats, que aportarà varietat d'usos al teixit residencial alhora que formalitzarà el seu veritable centre, en benefici del bon funcionament del barri i la correcta relació amb la ciutat.<br /> <br /> La proposta es concreta en l'assignació de l'ús principal de l'equipament (escola, geriàtric i mercat), juntament amb altres usos complementaris, entre els quals s'estableix una reserva d'habitatges dotacionals per a gent gran o per a joves.<br /> <br /> Aquest sistema d'habitatges dotacionals públics s'introdueix amb un articulat propi dins les normes urbanístiques del PGM fent-lo extensiu a tot el municipi de Montgat.&nbsp; Modificació de planejament amb l'objectiu de concretar l'ús de l'equipament a la Plaça de la Mare al barri del Pla de Montgat i establir el sistema d'habitatges dotacionals públics al municipi. Montgat MPGM a la plaça de la Mare Municipal","2024-02-20T07:11:54.589Z" 
"65d450baae25c2686b20d247","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-pel-soterrament-ferroviari-a-sant-feliu-de-llobregat/267159/11656","Isabel Tomé i Lluís Rey (arquitectes - AMB), Sònia Guil i Ignasi Rincón (estudiants d'arquitectura - AMB) / TRAÇA Estudi de serveis ambientals / AIM Assessoria d'Infraestructures i Mobilitat / Enric Calvet (economista) / EDAS Espai d'anàlisi social, OPAC i Fernando Argulló","Urbanisme","El projecte ""Modificació Puntual del Pla General Metropolità a l'àmbit d'ordenació de la nova centralitat de la ciutat de Sant Feliu del Llobregat"" ha de permetre una important transformació d'allò que haurà de passar a considerar-se l'àmbit de la nova centralitat de la ciutat de Sant Feliu, definint les estratègies de transformació i regeneració amb la finalitat de reordenar el corredor actualment ocupat pel ferrocarril i el seu entorn immediat<br /> <br /> Criteris de transformació:<br /> <ul> 	<li id=""elment-update""> 		Redefinir morfològicament i funcionalment l'entorn subjecte a transformació, trascendir l'actual fragmentació i desarticulació de l'espai públic mitjançant la creació d'un nou eix cívic central sobre l'antiga traça ferroviària, capaç de dotar d'estructura i caràcter la vialitat, la xarxa d'espais lliures i el sistema d'equipaments, implementar llur relació amb l'entorn construït i resoldreles disfuncions urbanístiques existents.</li> 	<li> 		Introduir nous usos i activitats que permetin transformar aquest àmbit en la nova àrea central de referència de Sant Feliu.</li> 	<li> 		Millorar les infraestructures de la mobilitat privada i pública, amb el perllongament del tramvia .</li> 	<li> 		Garantir la viabilitat i sostenibilitat econòmica dels treballs d'integració ferroviària i transformació urbana.</li> </ul> <br /> <iframe allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""401"" scrolling=""no"" src=""//www.youtube.com/embed/GE0wbgfaqEQ"" width=""696""></iframe>","Aprovació inicial","2010-11-30T00:00:00.000Z","267159","Territori","MPGM pel soterrament ferroviari a Sant Feliu de Llobregat","Les vies com a cicatriu","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/01_soterrament/808ba587-4824-439e-9329-c95b1d00f313?t=1708413277528","","","Les vies com a cicatriu","Les vies com a cicatriu","","Únic pas a nivell","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/02_soterrament/eb4c775f-7026-4d85-861b-80e793c03cd9?t=1708413277528","","","Únic pas a nivell","Únic pas a nivell","","Plantejament de l'entorn","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/03_soterrament/0633fcfe-6b01-49ad-9bc3-f45ff8a2a9d3?t=1708413277529","","","Plantejament de l'entorn","Plantejament de l'entorn","","Ortofoto del context urbà","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/04_soterrament/aca917f1-3d9b-4690-a327-664117afbcc1?t=1708413277529","","","Ortofoto del context urbà","Ortofoto del context urbà","","El projecte al seu context","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/05_soterrament/677b8b00-19c5-4f08-a35f-1e9e29c934ec?t=1708413277529","","","El projecte al seu context","El projecte al seu context","","Axonometría del conjunt","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/06_soterrament/3494271b-e21a-4d3d-aabd-b1c5b47f95b4?t=1708413277529","","","Axonometría del conjunt","Axonometría del conjunt","","Edificació actual","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/07_soterrament/4252e08f-cce9-4b3c-b4c3-ab726137518e?t=1708413277529","","","Edificació actual","Edificació actual","","Edificació proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/08_soterrament/8258d54f-f8b5-495c-85eb-eb7819c73f26?t=1708413277529","","","Edificació proposada","Edificació proposada","","Imatge d'integració 1 estat actual i proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/09_soterrament/c329d4a7-eb82-48d0-bde3-80932da28965?t=1708413277529","","","Imatge d'integració 1 estat actual i proposta","Imatge d'integració 1 estat actual i proposta","","Imatge d'integració 2 estat actual i proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/10_soterrament/24717c2c-8c67-4867-acde-3903ddadca6b?t=1708413277529","","","Imatge d'integració 2 estat actual i proposta","Imatge d'integració 2 estat actual i proposta","","Imatge d'integració 3 estat actual i proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/11_soterrament/96e0a4ed-c713-4be1-9263-587c2f0b4915?t=1708413277529","","","Imatge d'integració 3 estat actual i proposta","Imatge d'integració 3 estat actual i proposta","","Infografia 1","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/12_soterrament/4c78d1ce-9ea1-4812-8b32-5ca1c8522bfc?t=1708413277529","","","Infografia 1","Infografia 1","","Infografia 2","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/13_soterrament/a1258cf2-05df-4e91-9317-46220950b586?t=1708413277529","","","Infografia 2","Infografia 2","","Infografia 3","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/14_soterrament/88c0dab9-5b58-49c6-9127-e3ffe72a34d8?t=1708413277529","","","Infografia 3","Infografia 3","","Infografia 4","http://www.amb.cat/documents/11656/451472/15_soterrament/24babcb5-d7d3-4069-b012-b0de3d73c2b3?t=1708413277529","","","Infografia 4","Infografia 4","","","http://www.santfeliu.cat/common/doc/document_search.faces?xmid=6254","Presentació del projecte de soterrament de les vies","Presentació del projecte de soterrament de les vies de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.","","http://www.santfeliu.cat/common/doc/document_search.faces?xmid=6254","Documentació aprovació inicial","Documentació aprovació inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.","La intervenció proposada contempla la transformació integral del corredor urbà actualment ocupat per la infrastructura ferroviària i el seu entorn urbà immediat, a través de la creació d'una nova avinguda central que recull i posa en xarxa tots els parcs i espais lliures públics existents al llarg del seu traçat.","","","","","","Municipal","","","Victor Ténez (Coordinador Ordenació urbanística AMB)","","","","","","2.046896","41.38395","12,2 Ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/451455/00_soterrament/dcc461f1-9335-4d89-8cfd-f32849000658?t=1708413277528","Volumetria de la intervenció","","Volumetria de la intervenció","Volumetria de la intervenció","Sant Feliu de Llobregat","ca_ES","","Sant Feliu Periurbano","Muntatge audiovisual de Fernando Agullò Durà","","El projecte ""Modificació Puntual del Pla General Metropolità a l'àmbit d'ordenació de la nova centralitat de la ciutat de Sant Feliu del Llobregat"" ha de permetre una important transformació d'allò que haurà de passar a considerar-se l'àmbit de la nova centralitat de la ciutat de Sant Feliu, definint les estratègies de transformació i regeneració amb la finalitat de reordenar el corredor actualment ocupat pel ferrocarril i el seu entorn immediat<br /> <br /> Criteris de transformació:<br /> <ul> 	<li id=""elment-update""> 		Redefinir morfològicament i funcionalment l'entorn subjecte a transformació, trascendir l'actual fragmentació i desarticulació de l'espai públic mitjançant la creació d'un nou eix cívic central sobre l'antiga traça ferroviària, capaç de dotar d'estructura i caràcter la vialitat, la xarxa d'espais lliures i el sistema d'equipaments, implementar llur relació amb l'entorn construït i resoldreles disfuncions urbanístiques existents.</li> 	<li> 		Introduir nous usos i activitats que permetin transformar aquest àmbit en la nova àrea central de referència de Sant Feliu.</li> 	<li> 		Millorar les infraestructures de la mobilitat privada i pública, amb el perllongament del tramvia .</li> 	<li> 		Garantir la viabilitat i sostenibilitat econòmica dels treballs d'integració ferroviària i transformació urbana.</li> </ul> <br /> <iframe allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""401"" scrolling=""no"" src=""//www.youtube.com/embed/GE0wbgfaqEQ"" width=""696""></iframe> La intervenció proposada contempla la transformació integral del corredor urbà actualment ocupat per la infrastructura ferroviària i el seu entorn urbà immediat, a través de la creació d'una nova avinguda central que recull i posa en xarxa tots els parcs i espais lliures públics existents al llarg del seu traçat. Sant Feliu de Llobregat MPGM pel soterrament ferroviari a Sant Feliu de Llobregat Municipal","2024-02-20T07:11:54.763Z" 
"65d450baae25c2686b20d24a","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-per-a-la-connexio-del-pg--de-la-vilesa-i-el-c--d-isaac-albeniz/267520/11656","Joaquim Obon i Virgínia Boter (arquitectes - AMB), Amadeu Bernaus (auxiliar tècnic - AMB)","Urbanisme","L'objecte principal del document és permetre la connexió entre les dues vies i definir:<br /> <ul> 	<li> 		L'àmbit vinculat a la zona de remodelació privada (clau 14b).</li> 	<li> 		El traçat geomètric del tram viari que possibilitarà la connexió.</li> 	<li> 		Una distribució de l'edificabilitat resultant que assoleixi volumetries integrades amb l'entorn urbà.</li> 	<li> 		Una zonificació amb regulacions paramètriques específiques que admetin el sostre edificable que es genera.</li> 	<li> 		Sistema de gestió més adient.</li> </ul> ","Aprovació definitiva","2010-07-29T00:00:00.000Z","267520","Territori","MPGM per a la connexió del pg. de la Vilesa i el c. d'Isaac Albéniz","Situació","http://www.amb.cat/documents/11656/451474/01_Vilesa-Alb%C3%A9niz/d2ddfbd1-9d41-456b-b39e-c98020aa31c7?t=1708413277611","","","Situació","Situació","","Zonificació vigent","http://www.amb.cat/documents/11656/451474/02_Vilesa-Alb%C3%A9niz/3809a55f-131e-42ec-8184-1e83283f37ce?t=1708413277611","","","Zonificació vigent","Zonificació vigent","","Traçat connexió viària","http://www.amb.cat/documents/11656/451474/03_Vilesa-Alb%C3%A9niz/f3216772-870d-4637-9cdf-b3ea7536f9d6?t=1708413277611","","","Traçat connexió viària","Traçat connexió viària","","Zonificació proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/451474/04_Vilesa-Alb%C3%A9niz/06978ed2-0449-471d-bc8d-3beac731866f?t=1708413277611","","","Zonificació proposada","Zonificació proposada","","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=250394&fromPage=load","Registre de planejament urbanístic de Catalunya_Documentació de la Modificació puntual del Pla General Metropolità per a la connexió del passeig de la Vilesa i l'avinguda d'Isaac Albéniz.","Registre de planejament urbanístic de Catalunya_Documentació de la Modificació puntual del Pla General Metropolità per a la connexió del passeig de la Vilesa i l'avinguda d'Isaac Albéniz.","","http://www.tiana.cat/Ajuntament/Urbanisme/Modificacio_PGM_a_Av._Isaac_Al.htm","Ajuntament de Tiana _Documentació de la modificació puntual del Pla General Metropolità per a la connexió del passeig de la Vilesa i l'avinguda d'Isaac Albéniz.","Ajuntament de Tiana _Documentació de la modificació puntual del Pla General Metropolità per a la connexió del passeig de la Vilesa i l'avinguda d'Isaac Albéniz.","Reordenació urbanística dins el nucli urbà que possibilita i fa efectiva la connexió viària entre el pg. de la Vilesa i l'av. d'Isaac Albéniz, generant nous espais oberts per a la relació ciutadana.","","","","","","Municipal","","","Joaquim Obon (Cap Servei Planejament MMAMB)","","","","","","2.26796","41.48088","1.500 m²","","http://www.amb.cat/documents/11656/451474/00_Vilesa-Alb%C3%A9niz/1493808d-64d5-40ec-9b66-2ce8282ab7eb?t=1708413277611","Imatge d'ordenació de la proposta","","00_Vilesa-Albéniz","Imatge d'ordenació de la proposta","Tiana","ca_ES","","","","","L'objecte principal del document és permetre la connexió entre les dues vies i definir:<br /> <ul> 	<li> 		L'àmbit vinculat a la zona de remodelació privada (clau 14b).</li> 	<li> 		El traçat geomètric del tram viari que possibilitarà la connexió.</li> 	<li> 		Una distribució de l'edificabilitat resultant que assoleixi volumetries integrades amb l'entorn urbà.</li> 	<li> 		Una zonificació amb regulacions paramètriques específiques que admetin el sostre edificable que es genera.</li> 	<li> 		Sistema de gestió més adient.</li> </ul>  Reordenació urbanística dins el nucli urbà que possibilita i fa efectiva la connexió viària entre el pg. de la Vilesa i l'av. d'Isaac Albéniz, generant nous espais oberts per a la relació ciutadana. Tiana MPGM per a la connexió del pg. de la Vilesa i el c. d'Isaac Albéniz Municipal","2024-02-20T07:11:54.852Z" 
"65d450baae25c2686b20d24d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/pla-especial-de-proteccio-forestal/268141/11656","Lluís Rey i Lucia Vecchi (arquitectes - AMB), Ignasi Rincón (estudiant d'arquitectura - AMB)","Urbanisme","Objectius de la normativa:<br /> <ul> 	<li> 		Protegir la gea, la diversitat biològica, el paisatge i els processos ecològics essencials, tot garantint la conservació dels sistemes naturals i la seva evolució cap a estadis de major maduresa.</li> 	<li> 		Establir un marc d'actuació per a totes les administracions públiques que exerceixen les seves competències en relació a aquest espai.</li> 	<li> 		Protegir els elements d'interès geològic i adoptar mesures per tal d'evitar l'erosió i la degradació dels sòls.</li> 	<li> 		Establir directrius per realitzar actuacions de reforestació i potenciar les comunitats vegetals autòctones.</li> 	<li> 		Protegir de forma especial els ambients amb presència de comunitats naturals d'especial interès, com són les comunitats de ribera i els alzinars.</li> 	<li> 		Protegir el patrimoni arqueològic, històric, arquitectònic i cultural de l'espai. Ordenar l'ús públic i les activitats de lleure que es desenvolupen a l'espai, establint criteris generals per a l'articulació del parc forestal amb el sistema de parcs i jardins de la vora urbana de Viladecans.</li> </ul> ","Aprovació definitiva","2011-12-15T00:00:00.000Z","268141","Territori","Pla especial de protecció forestal","01_Pla de Protecció Forestal","http://www.amb.cat/documents/11656/451460/01_Pla+de+Protecci%C3%B3+Forestal/24814f00-c3be-4258-9882-8b35b746bd64?t=1708413277678","","","Esquemes de densitat de la pineda","Esquemes de densitat de la pineda","","02_Pla de Protecció Forestal","http://www.amb.cat/documents/11656/451460/02_Pla+de+Protecci%C3%B3+Forestal/af1df81c-eee2-427e-872e-d0b295a223a2?t=1708413277678","","","Seccions camins i terrasses agrícoles","Seccions camins i terrasses agrícoles","","03_Pla de Protecció Forestal","http://www.amb.cat/documents/11656/451460/03_Pla+de+Protecci%C3%B3+Forestal/c1928689-ec1b-44f2-87bc-381b4125dda6?t=1708413277678","","","Pineda i vora urbana","Pineda i vora urbana","","04_Pla de Protecció Forestal","http://www.amb.cat/documents/11656/451460/04_Pla+de+Protecci%C3%B3+Forestal/20e8cc17-c931-4e82-9b46-cc41ba5aa065?t=1708413277678","","","Vista Sant Ramon amb línies elèctriques","Vista Sant Ramon amb línies elèctriques","","05_Pla de Protecció Forestal","http://www.amb.cat/documents/11656/451460/05_Pla+de+Protecci%C3%B3+Forestal/ac053320-37d7-4f29-b3f8-c48b906686c0?t=1708413277678","","","Línies elèctriques","Línies elèctriques","","06_Pla de Protecció Forestal","http://www.amb.cat/documents/11656/451460/06_Pla+de+Protecci%C3%B3+Forestal/66b09d74-e364-4458-99c1-dbf548eace0a?t=1708413277678","","","Torrent del Palmer","Torrent del Palmer","","07_Pla de Protecció Forestal","http://www.amb.cat/documents/11656/451460/07_Pla+de+Protecci%C3%B3+Forestal/359166b6-57a2-44b4-9b22-50ed1e47312e?t=1708413277678","","","Torrent de la Verdera","Torrent de la Verdera","","08_Pla de Protecció Forestal","http://www.amb.cat/documents/11656/451460/08_Pla+de+Protecci%C3%B3+Forestal/9912844c-12bd-4bfa-8ace-74ed6bac1205?t=1708413277678","","","Àmbits de protecció rieres","Àmbits de protecció rieres","","09_Pla de Protecció Forestal","http://www.amb.cat/documents/11656/451460/09_Pla+de+Protecci%C3%B3+Forestal/73839661-7487-4ae7-afec-7e25bb8fd9c6?t=1708413277678","","","Protecció del patrimoni cultural","Protecció del patrimoni cultural","","10_Pla de Protecció Forestal","http://www.amb.cat/documents/11656/451460/10_Pla+de+Protecci%C3%B3+Forestal/901d4df5-bd9b-4d45-b7ef-1b6b6c576942?t=1708413277678","","","Rodals de gestió forestal i qualificacions urbanístiques","Rodals de gestió forestal i qualificacions urbanístiques","","11_Pla de Protecció Forestal","http://www.amb.cat/documents/11656/451460/11_Pla+de+Protecci%C3%B3+Forestal/31f32720-4756-4579-aa1a-50b3e19148cf?t=1708413277678","","","Proposta tractament vores urbanes","Proposta tractament vores urbanes","","","","","","Un pla especial de protecció de la franja forestal periurbana de la ciutat de Viladecans. La normativa va acompanyada d'estudis sobre les franges mínimes de les rieres i sobre la transformació de les terrasses agrícoles de murs en sec, ara ocupades per la pineda, i els possibles usos en relació amb l'urbà.","","","","","","Municipal","","","Víctor Ténez (Coordinador Ordenació Urbanística AMB)","","","","","","2.0040052","41.32388","172,46 Ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/451460/00_Pla+de+protecci%C3%B3+Forestal/0cc9f2a0-7384-4498-9dd7-d503cc330faf?t=1708413277678","Terrasses agrícoles abandonades i ocupades per la pineda","","00_Pla de Protecció Forestal","Terrasses agrícoles abandonades i ocupades per la pineda","Viladecans","ca_ES","","","","","Objectius de la normativa:<br /> <ul> 	<li> 		Protegir la gea, la diversitat biològica, el paisatge i els processos ecològics essencials, tot garantint la conservació dels sistemes naturals i la seva evolució cap a estadis de major maduresa.</li> 	<li> 		Establir un marc d'actuació per a totes les administracions públiques que exerceixen les seves competències en relació a aquest espai.</li> 	<li> 		Protegir els elements d'interès geològic i adoptar mesures per tal d'evitar l'erosió i la degradació dels sòls.</li> 	<li> 		Establir directrius per realitzar actuacions de reforestació i potenciar les comunitats vegetals autòctones.</li> 	<li> 		Protegir de forma especial els ambients amb presència de comunitats naturals d'especial interès, com són les comunitats de ribera i els alzinars.</li> 	<li> 		Protegir el patrimoni arqueològic, històric, arquitectònic i cultural de l'espai. Ordenar l'ús públic i les activitats de lleure que es desenvolupen a l'espai, establint criteris generals per a l'articulació del parc forestal amb el sistema de parcs i jardins de la vora urbana de Viladecans.</li> </ul>  Un pla especial de protecció de la franja forestal periurbana de la ciutat de Viladecans. La normativa va acompanyada d'estudis sobre les franges mínimes de les rieres i sobre la transformació de les terrasses agrícoles de murs en sec, ara ocupades per la pineda, i els possibles usos en relació amb l'urbà. Viladecans Pla especial de protecció forestal Municipal","2024-02-20T07:11:54.948Z" 
"65d450bbae25c2686b20d250","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/pla-parcial-de-l-ambit-discontinu-redosa-vallencana/47633/11656","Ton Padullés, Marcela Balliano i Jordi Barthe (arquitectes - AMB) / DOYMO Desarrollo Organización y Mobilidad / SGM Consultora de servicios globales medioambientales.","Urbanisme","<strong>Pla parcial de l'àmbit discontinu Redosa-Vallençana</strong><br /> <br /> El pla parcial proposa la implantació de l'equipament sanitari al nord de la carretera N-150 i el teixit residencial al sud de la mateixa. Aquest últim conformarà una nova façana urbana que ajudarà a integrar i ordenar els diferents teixits existents dels nuclis urbans que envolten l'àmbit d'actuació.<br /> <br /> En aquest sentit, l'estructura de la proposta en l'àmbit del nou teixit residencial es basa en la construcció de dues façanes contraposades tan morfològicament com funcionalment, que donen resposta als diferents espais als quals acompanyen: la carretera N-150 o el pas de la línia de tren Barcelona-Manresa-Lleida.<br /> <br /> Per un costat, a la façana nord, recolzada sobre la carretera N-150, es busca donar continuïtat al perfil urbà actual, i es reforça la seva futura connectivitat&nbsp; i la imatge d'unitat amb els teixits existents. Es constitueix una façana contínua a partir d'una seqüència d'edificis residencials de PB+4 paral·lels a la via, únicament interrompuda per la plaça pública enfrontada amb l'accés a l'hospital.<br /> <br /> Al mateix temps, es canvia la classificació en aquest tram de la N-150 a via urbana per tal de crear una avinguda de gran escala, conformada per dos carrils per sentit, amb àmplies voreres i activitat comercial. Es pretén que aquesta avinguda esdevingui un nou espai de relació de les noves activitats assistencials i econòmiques proposades, així com una nova porta d'entrada al municipi.<br /> <br /> D'altra banda, a la façana situada al sud (al llarg de la via del ferrocarril) es pretén conformar una escala més domèstica i reposada. L'element principal de la intervenció en aquest punt és el passeig de vianants, encarregat de concatenar els diferents espais lliures que es van succeint, i de la mateixa manera dóna suport a les noves edificacions i als espais que se'n deriven i esdevé finalment l'espai propi dels habitants del nou barri.","Aprovació definitiva","2012-07-20T00:00:00.000Z","47633","Territori","Pla parcial de l'àmbit discontinu Redosa-Vallençana","Planta de l'ordenació proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/451464/01_Redosa/4bcf4ecc-cd88-4a73-a68b-f0e79108bef1?t=1708413277743","","","Planta de l'ordenació proposada","Planta de l'ordenació proposada","","Estat actual","http://www.amb.cat/documents/11656/451464/02_Redosa/3a778132-bccd-4be1-842f-2df49c9763c0?t=1708413277743","","","Estat actual","Estat actual","","Vista del front proposat a la carretera N-150","http://www.amb.cat/documents/11656/451464/03_Redosa/8632171f-99ff-48d8-9d19-c661c8b7750e?t=1708413277743","","","Vista del front proposat a la carretera N-150","Vista del front proposat a la carretera N-150","","Vista del front proposat al ferrocarril","http://www.amb.cat/documents/11656/451464/04_Redosa/99f27461-44a8-494e-bab7-79b4e8188fd2?t=1708413277743","","","Vista del front proposat al ferrocarril","Vista del front proposat al ferrocarril","","Alçats de l'ordenació proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/451464/05_Redosa/7fb30ac4-fe55-423d-908b-70735a142ce1?t=1708413277743","","","Alçats de l'ordenació proposada","Alçats de l'ordenació proposada","","Normativa i condicions detallades de l'edificació a l'illa A","http://www.amb.cat/documents/11656/451464/06_Redosa/20ae2d5f-7871-4e4d-8bdd-ff6c2c42b31b?t=1708413277743","","","Normativa i condicions detallades de l'edificació a l'illa A","Normativa i condicions detallades de l'edificació a l'illa A","","Normativa i condicions detallades de l'edificació a l'illa B","http://www.amb.cat/documents/11656/451464/07_Redosa/568fca67-9d1c-428e-bc90-a261446d8caf?t=1708413277743","","","Normativa i condicions detallades de l'edificació a l'illa B","Normativa i condicions detallades de l'edificació a l'illa B","","Treballs previs d'anàlisi de la secció de la carretera N-150","http://www.amb.cat/documents/11656/451464/08_Redosa/e3c4ab4d-bac2-441d-b7ee-c2487c0bb9b4?t=1708413277743","","","Treballs previs d'anàlisi de la secció de la carretera N-150","Treballs previs d'anàlisi de la secció de la carretera N-150","","Treballs previs d'anàlisi dels teixits edificats confrontats a la carretera N-150","http://www.amb.cat/documents/11656/451464/09_Redosa/7d601272-daf4-4495-b606-4f319c8366ba?t=1708413277743","","","Treballs previs d'anàlisi dels teixits edificats confrontats a la carretera N-150","Treballs previs d'anàlisi dels teixits edificats confrontats a la carretera N-150","","","http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=224182&fromPage=load","Documentació de la Modificació puntual del Pla General Metropolità del sector discontinu Redosa-Vallençana Baixa","Diari Oficial de Catalunya. NÚM 6241 26/10201. EDICTE de 19 d'octubre de 2012, sobre una resolució referent als municipis de Tiana i Montgat.","","http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=255588&fromPage=load","Documentació de la Modificació puntual del Pla General Metropolità al sector Redosa - Vallençana Baixa per ampliar el règim d'usos del sostre comercial","Diari Oficial de Catalunya. NÚM 6241 26/10201. EDICTE de 19 d'octubre de 2012, sobre una resolució referent als municipis de Tiana i Montgat.","Pla Parcial urbanístic amb els objectius d'implantar un centre sanitari de cobertura comarcal, desenvolupar i consolidar un nou teixit residencial amb la creació d'un front urbà al llarg de la carretera N-150, així com reordenar la xarxa viària i la mobilitat de la zona.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (Director Serveis Urbanisme - AMB)","","","","","","2.154393","41.489597","103.219 m²","","http://www.amb.cat/documents/11656/451464/00_Redosa/0c03650b-a10b-45e8-a7a3-0a98bfca785a?t=1708413277743","Imatge de l'ordenació proposada","","Imatge de l'ordenació proposada","Perspectiva de l'ordenació proposada","Cerdanyola del Vallès","Montcada i Reixac","Ripollet","ca_ES","Laia Soriano-Montagut (advocada - AMB)","","","","<strong>Pla parcial de l'àmbit discontinu Redosa-Vallençana</strong><br /> <br /> El pla parcial proposa la implantació de l'equipament sanitari al nord de la carretera N-150 i el teixit residencial al sud de la mateixa. Aquest últim conformarà una nova façana urbana que ajudarà a integrar i ordenar els diferents teixits existents dels nuclis urbans que envolten l'àmbit d'actuació.<br /> <br /> En aquest sentit, l'estructura de la proposta en l'àmbit del nou teixit residencial es basa en la construcció de dues façanes contraposades tan morfològicament com funcionalment, que donen resposta als diferents espais als quals acompanyen: la carretera N-150 o el pas de la línia de tren Barcelona-Manresa-Lleida.<br /> <br /> Per un costat, a la façana nord, recolzada sobre la carretera N-150, es busca donar continuïtat al perfil urbà actual, i es reforça la seva futura connectivitat&nbsp; i la imatge d'unitat amb els teixits existents. Es constitueix una façana contínua a partir d'una seqüència d'edificis residencials de PB+4 paral·lels a la via, únicament interrompuda per la plaça pública enfrontada amb l'accés a l'hospital.<br /> <br /> Al mateix temps, es canvia la classificació en aquest tram de la N-150 a via urbana per tal de crear una avinguda de gran escala, conformada per dos carrils per sentit, amb àmplies voreres i activitat comercial. Es pretén que aquesta avinguda esdevingui un nou espai de relació de les noves activitats assistencials i econòmiques proposades, així com una nova porta d'entrada al municipi.<br /> <br /> D'altra banda, a la façana situada al sud (al llarg de la via del ferrocarril) es pretén conformar una escala més domèstica i reposada. L'element principal de la intervenció en aquest punt és el passeig de vianants, encarregat de concatenar els diferents espais lliures que es van succeint, i de la mateixa manera dóna suport a les noves edificacions i als espais que se'n deriven i esdevé finalment l'espai propi dels habitants del nou barri. Pla Parcial urbanístic amb els objectius d'implantar un centre sanitari de cobertura comarcal, desenvolupar i consolidar un nou teixit residencial amb la creació d'un front urbà al llarg de la carretera N-150, així com reordenar la xarxa viària i la mobilitat de la zona. Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Ripollet Pla parcial de l'àmbit discontinu Redosa-Vallençana Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:55.085Z" 
"65d450bbae25c2686b20d253","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-a-l-ambit-del-carrer-dels-quarters/47703/11656","Gema Mur, M.Dolors Ubalde i Rhona Okafor (arquitectes - AMB) / SGM S.L. Consultora de servicios globales medioambientales, Josep Lascurain (biòleg) i Anna Ferrés (geògrafa) / ECA Grupo Bureau Veritas, Sònia Martín (Tècnica de la Subunitat Operativa de Sòls) i Albert Vilar de PMC Medi Ambient.","Urbanisme","<strong>Modificació puntual del PGM a l'àmbit del carrer dels Quarters</strong><br /> <br /> La modificació puntual del PGM a l'àmbit del carrer dels Quarters pretén resoldre les mancances d'espais lliures, habitatge assequible i accessibilitat d'aquest àmbit.<br /> <br /> Els dos aspectes fonamentals d'aquest planejament són l'aportació de sòl al sistema d'espais lliures per a la implantació d'una plaça pública i l'ampliació de les reserves de sòl per construir habitatge de protecció. Aquests aspectes es complementen amb un equipament amb façana a l'espai lliure, acompanyat de comerç i oficines situats a les plantes baixes dels edificis. Aquest punt esdevindrà la nova centralitat del barri i suposarà la renovació dels fronts d'aquesta part de la ciutat respecte l'autovia C-17 i la riera de Sant Cugat. També aportarà millores en la mobilitat amb la introducció d'una rotonda en la intersecció de l'avinguda de la riera de Sant Cugat amb el carrer dels Quarters.<br /> <br /> L'edifici de Can Fàbregas, d'estil noucentista, es conserva i s'integra en l'ordenació proposada.","Aprovació definitiva","2011-04-19T00:00:00.000Z","47703","Territori","MPGM a l'àmbit del carrer dels Quarters","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto (vol 2008)","http://www.amb.cat/documents/11656/451462/01_quarters/1a45de1a-cd67-4bbf-8e29-238844b6cf9e?t=1708413277804","","","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto (vol 2008)","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto (vol 2008)","","Vista de l'estat actual: edificacions industrials i Casa Fàbregas","http://www.amb.cat/documents/11656/451462/02_quarters/9bfde29b-9340-4371-a4db-335d2e6fe561?t=1708413277804","","","Vista de l'estat actual: edificacions industrials i Casa Fàbregas","Vista de l'estat actual: edificacions industrials i Casa Fàbregas","","Qualificació urbanística inicial","http://www.amb.cat/documents/11656/451462/03_quarters/4ffe059a-5cac-4f87-ac47-990f38a39f88?t=1708413277804","","","Qualificació urbanística inicial","Qualificació urbanística inicial","","Qualificació urbanística modificada","http://www.amb.cat/documents/11656/451462/04_quarters/f056fc39-4a6c-486b-aa1a-c71d39d56728?t=1708413277804","","","Qualificació urbanística modificada","Qualificació urbanística modificada","","Estructura general","http://www.amb.cat/documents/11656/451462/05_quarters/b4dd4e2c-d622-44c4-8701-3dc417b6cba8?t=1708413277804","","","Estructura general","Estructura general","","Imatge en planta i seccions de l'ordenació proposada (opció 1)","http://www.amb.cat/documents/11656/451462/06_quarters/f249782f-295f-436d-a090-a8b146b1ab57?t=1708413277804","","","Imatge en planta i seccions de l'ordenació proposada (opció 1)","Imatge en planta i seccions de l'ordenació proposada (opció 1)","","Planta indicativa dels habitatges (opció 1)","http://www.amb.cat/documents/11656/451462/07_quarters/3fe82bf1-b156-4c4c-b645-b9a1d193c356?t=1708413277804","","","Planta indicativa dels habitatges (opció 1)","Planta indicativa dels habitatges (opció 1)","","Imatge en planta de l'ordenació proposada (opció 2)","http://www.amb.cat/documents/11656/451462/08_quarters/e7c91ad8-182e-4490-941f-9f3950a6eb19?t=1708413277804","","","Imatge en planta de l'ordenació proposada (opció 2)","Imatge en planta de l'ordenació proposada (opció 2)","","Planta indicativa dels habitatges (opció 2)","http://www.amb.cat/documents/11656/451462/09_quarters/60e4f030-4dd6-4b10-94d0-a1e3f85514fe?t=1708413277804","","","Planta indicativa dels habitatges (opció 2)","Planta indicativa dels habitatges (opció 2)","","Vista de la proposta (opció 1- direcció vers l'av. de la Riera de Sant Cugat)","http://www.amb.cat/documents/11656/451462/10_quarters/f3c4e907-e6a8-4ece-aa3e-dc1f8136f68c?t=1708413277804","","","Vista de la proposta (opció 1- direcció vers l'av. de la Riera de Sant Cugat)","Vista de la proposta (opció 1- direcció vers l'av. de la Riera de Sant Cugat)","","Vista de la proposta (opció 1- direcció vers el pg. de la Font Pudenta)","http://www.amb.cat/documents/11656/451462/11_quarters/8cd2f3fe-f6b1-44f6-9ba2-a378bc756070?t=1708413277804","","","Vista de la proposta (opció 1- direcció vers el pg. de la Font Pudenta)","Vista de la proposta (opció 1- direcció vers el pg. de la Font Pudenta)","","","http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=252026&fromPage=load","Documentació de la MPGM a l'àmbit del carrer dels Quarters","Documentació de la MPGM a l'àmbit del carrer dels Quarters","","http://www.diba.es/documents/429042/6b915b54-bc86-482d-b1e3-8ff68761e9eb","Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Ajuntament de Montcada i Reixac. (Fitxa Casa Fàbregas I.R.U.-40)","Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Ajuntament de Montcada i Reixac. (Fitxa Casa Fàbregas I.R.U.-40)","Modificació de planejament amb l'objectiu d'aconseguir una adequada ordenació i integració urbana d'aquest sector de reforma que confronta amb l'autovia C-17.","","","","","","Municipal","","","Víctor Ténez (Coordinador Ordenació Urbanística AMB)","","","","","","2.182786","41.485916","15.823 m<sup>2</sup>","","http://www.amb.cat/documents/11656/451462/00_quarters/a3b1be4c-4593-4b86-9722-99222a397aac?t=1708413277804","Imatge de l'ordenació proposada","","Imatge de l'ordenació proposada","Imatge de l'ordenació proposada","Montcada i Reixac","ca_ES","","","","","<strong>Modificació puntual del PGM a l'àmbit del carrer dels Quarters</strong><br /> <br /> La modificació puntual del PGM a l'àmbit del carrer dels Quarters pretén resoldre les mancances d'espais lliures, habitatge assequible i accessibilitat d'aquest àmbit.<br /> <br /> Els dos aspectes fonamentals d'aquest planejament són l'aportació de sòl al sistema d'espais lliures per a la implantació d'una plaça pública i l'ampliació de les reserves de sòl per construir habitatge de protecció. Aquests aspectes es complementen amb un equipament amb façana a l'espai lliure, acompanyat de comerç i oficines situats a les plantes baixes dels edificis. Aquest punt esdevindrà la nova centralitat del barri i suposarà la renovació dels fronts d'aquesta part de la ciutat respecte l'autovia C-17 i la riera de Sant Cugat. També aportarà millores en la mobilitat amb la introducció d'una rotonda en la intersecció de l'avinguda de la riera de Sant Cugat amb el carrer dels Quarters.<br /> <br /> L'edifici de Can Fàbregas, d'estil noucentista, es conserva i s'integra en l'ordenació proposada. Modificació de planejament amb l'objectiu d'aconseguir una adequada ordenació i integració urbana d'aquest sector de reforma que confronta amb l'autovia C-17. Montcada i Reixac MPGM a l'àmbit del carrer dels Quarters Municipal","2024-02-20T07:11:55.188Z" 
"65d450bbae25c2686b20d256","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-a-l-ambit-de-la-porta-sud/47785/11656","Gema Mur, Rhona Okafor i Ma.Dolors Ubalde (arquitectes - AMB) / TRAÇA Estudi de serveis ambientals","Urbanisme","La proposta de <em>Modificació Puntual del PGM a la ""Porta Sud"" de Molins de Rei,&nbsp; confluència del c/ del Pla, c/ Felip Canalies i laterals AP-2</em>, té com a objectiu resoldre la vora urbana del límit sud de la ciutat donant una solució concreta a les reserves de sistemes del planejament vigent, fent compatible el requeriment social d'un nou equipament docent&nbsp; amb el pas d'infraestructures que milloraran la mobilitat global del territori.<br /> <br /> Per assolir aquest objectiu&nbsp; es reformula&nbsp; la xarxa viària del planejament vigent&nbsp; per definir un límit clar entre la ciutat i el Parc agrari del Baix Llobregat i es reserven nous equipaments públics i zones verdes amb criteris d'ordenació congruents amb la ciutat metropolitana i amb el desenvolupament urbanístic sostenible, configurant la ""Porta Sud"" de la ciutat.","Aprovació definitiva","2011-03-22T00:00:00.000Z","47785","Territori","MPGM a l'àmbit de la porta sud","Estructura territorial i urbana de la proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/451458/01_portasud/8d6d7b2e-9240-4225-92ed-c8dd0414da6b?t=1708413277859","","","Estructura territorial i urbana de la proposta","Estructura territorial i urbana de la proposta","","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto (vol 2008)","http://www.amb.cat/documents/11656/451458/02_portasud/8fb466a6-e986-407b-884c-0e27bd163adf?t=1708413277859","","","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto (vol 2008)","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto (vol 2008)","","Topografia i estat actual del sòl","http://www.amb.cat/documents/11656/451458/03_portasud/e71e1264-a8fa-4d69-8890-317a391ce0a9?t=1708413277859","","","Topografia i estat actual del sòl","Topografia i estat actual del sòl","","Qualificació urbanística inicial","http://www.amb.cat/documents/11656/451458/04_portasud/123be179-8a06-4871-bad2-d11e77c7d157?t=1708413277859","","","Qualificació urbanística inicial","Qualificació urbanística inicial","","Qualificació urbanística modificada","http://www.amb.cat/documents/11656/451458/05_portasud/b1b5fb19-0d60-41ce-8aee-113fb64e8ff3?t=1708413277859","","","Qualificació urbanística modificada","Qualificació urbanística modificada","","Ordenació ""PORTA SUD""","http://www.amb.cat/documents/11656/451458/06_portasud/462c6b7d-819d-4005-9c9c-469a5d2f6dab?t=1708413277859","","","Ordenació ""PORTA SUD""","Ordenació ""PORTA SUD""","","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=247944&fromPage=load","Documentació de la MPGM a la Porta Sud","Documentació de la MPGM a la Porta Sud","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=252449&fromPage=load","Documentació  de la MPE de protecció i millora del Parc agrari a la Porta Sud","Documentació  de la MPE de protecció i millora del Parc agrari a la Porta Sud","Ordenació dels sòls situats al sud del municipi amb usos de sistemes públics formats per equipaments esportius i educatius, parcs i vialitat, completant el teixit urbà segons les necessitats ciutadanes.","","","","","","Municipal","","","Victor Ténez (Coordinador Ordenació Urbanística AMB)","","","","","","2.018416","41.404995","26,19 Ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/451458/00_portasud/c5422737-d51b-4675-a551-2ff989feed05?t=1708413277859","Imatge de l'ordenació proposada","","Imatge de l'ordenació proposada","Imatge en planta de l'ordenació indicativa","Molins de Rei","ca_ES","","","","","La proposta de <em>Modificació Puntual del PGM a la ""Porta Sud"" de Molins de Rei,&nbsp; confluència del c/ del Pla, c/ Felip Canalies i laterals AP-2</em>, té com a objectiu resoldre la vora urbana del límit sud de la ciutat donant una solució concreta a les reserves de sistemes del planejament vigent, fent compatible el requeriment social d'un nou equipament docent&nbsp; amb el pas d'infraestructures que milloraran la mobilitat global del territori.<br /> <br /> Per assolir aquest objectiu&nbsp; es reformula&nbsp; la xarxa viària del planejament vigent&nbsp; per definir un límit clar entre la ciutat i el Parc agrari del Baix Llobregat i es reserven nous equipaments públics i zones verdes amb criteris d'ordenació congruents amb la ciutat metropolitana i amb el desenvolupament urbanístic sostenible, configurant la ""Porta Sud"" de la ciutat. Ordenació dels sòls situats al sud del municipi amb usos de sistemes públics formats per equipaments esportius i educatius, parcs i vialitat, completant el teixit urbà segons les necessitats ciutadanes. Molins de Rei MPGM a l'àmbit de la porta sud Municipal","2024-02-20T07:11:55.279Z" 
"65d450bbae25c2686b20d259","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-a-l-ambit-del-parc-del-tramvia-i-el-seu-entorn/47857/11656","Marcela Balliano, Ton Padullés i Jordi Barthe (arquitectes - AMB) / Assessorament paisatgístic: Pepa Morán Núñez i Aida Munsó (arquitectes - AMB)","Urbanisme","Els objectius principals en els quals es basa la proposta es poden resumir en quatre eixos o principis fonamentals: <ul> 	<li id=""elment-update""> 		La construcció i ampliació d'un gran parc central que serveixi de sutura i lloc de trobada dels dos municipis, que tingui la capacitat de salvar barreres urbanes i de crear continuïtats locals i territorials. El Parc del Tramvia, construït sobre el caixó de cobertura de la B-20, és un clar connector entre els sistemes d'espais lliures que es recullen al voltant de les dues rieres que emmarquen l'àmbit. Es planteja la construcció d'un Nou Parc, peça clau dins de la proposta d'ordenació, que permet salvar la diferència de cota mitjançant la construcció de terrasses, entre l'Avinguda Sant Jordi&nbsp; ( Montgat ) i el Parc&nbsp; actual (Tiana).</li> 	<li> 		La consolidació i desenvolupament del teixit existent, la creació de nous fronts urbans, noves façanes que actuïn de fons als nous espais oberts, amb la construcció d'habitatges i la incorporació d'habitatges protegits. L'heterogeneïtat de teixits existents fa que la proposta de construccions dels nous habitatges s'agrupin en diferents conjunts conformant fronts urbans&nbsp; diferents segons els teixits amb els quals es relacionen.</li> 	<li> 		La redistribució i relocalització de les peces d'equipament de mitjana i gran dimensió en els extrems i just al centre de l'àmbit. L'estratègia d'equipaments té com a objectiu la introducció de nous equipaments que suposin una cobertura a escala dels dos nuclis urbans en que garanteixin l'intercanvi i la relació. Pel que fa a la localització i destinació s'estableix una posició alternativa amb la finalitat d'oferir opcions obertes que en el procés de construcció i execució hauran de ser concretades.</li> 	<li> 		La reordenació i reurbanització de la xarxa viària i la mobilitat interior i l'atenció a l'aparcament. La xarxa viària proposada recull les preexistències i introdueix canvis per tal de millorar la circulació. Aquests canvis responen a les noves edificacions implantades i als problemes detectats en els estudis de mobilitat. Tan sols hi ha un carrer existent, el carrer de l'Assemblea de Catalunya (que de fet no té cap continuïtat) que la proposta desestima.</li> </ul> ","Aprovació definitiva","2012-07-27T00:00:00.000Z","47857","Territori","MPGM a l'àmbit del Parc del Tramvia i el seu entorn","La construcció del projecte.","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/01_parc+del+tranvia/589c9371-3b0f-45aa-a095-b5e0735c26a5?t=1708413277913","","","La construcció del projecte.","La construcció del projecte.","","Ordenació indicativa. Planta proposta.","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/02_parc+del+tranvia/cc71bb1e-947f-462e-bb11-940b9e9881e4?t=1708413277913","","","Ordenació indicativa. Planta proposta.","Ordenació indicativa. Planta proposta.","","Ordenació indicativa. Alçats Avinguda Sant Jordi.","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/03_parc+del+tranvia/137b18ba-c605-49ad-920d-a0af4b904666?t=1708413277913","","","Ordenació indicativa. Alçats Avinguda Sant Jordi","Ordenació indicativa. Alçats Avinguda Sant Jordi","","Ordenació indicativa detall - Sant Jordi  i Verdaguer.","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/04_parc+del+tranvia/ab405ce3-d645-449a-981a-6da187cdb8ed?t=1708413277913","","","Ordenació indicativa detall - Sant Jordi  i Verdaguer","Ordenació indicativa detall - Sant Jordi  i Verdaguer","","Paràmetres d'Ordenació detall - Sant Jordi i Verdaguer.","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/05_parc+del+tranvia/b678c4d3-cc04-465f-abe9-7a4fd4745352?t=1708413277913","","","Paràmetres d'Ordenació detall - Sant Jordi i Verdaguer","Paràmetres d'Ordenació detall - Sant Jordi i Verdaguer","","Ordenació indicativa detall - Tiana centre","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/06_parc+del+tranvia/fd557342-df2d-44cc-bd84-5cfce68d6ffe?t=1708413277913","","","Ordenació indicativa detall - Tiana centre","Ordenació indicativa detall - Tiana centre","","Paràmetres d'Ordenació detall - Tiana centre","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/07_parc+del+tranvia/f9a833cc-8989-4c03-8c50-c5a0db1c5af4?t=1708413277913","","","Paràmetres d'Ordenació detall - Tiana centre","Paràmetres d'Ordenació detall - Tiana centre","","Ordenació indicativa detall - Vilares i Tennis Parc","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/08_parc+del+tranvia/b91fc23b-ee45-4c90-9235-056a2a64efaa?t=1708413277913","","","Ordenació indicativa detall - Vilares i Tennis Parc","Ordenació indicativa detall - Vilares i Tennis Parc","","Paràmetres d'Ordenació detall - Vilares i Tennis Parc","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/09_parc+del+tranvia/481e1c89-6946-44d1-9c7e-ff8c2c223689?t=1708413277913","","","Paràmetres d'Ordenació detall - Vilares i Tennis Parc","Paràmetres d'Ordenació detall - Vilares i Tennis Parc","","Model","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/10_parc+del+tranvia/cbb3f670-bc84-4cd3-9fe8-4dbe82ff4be0?t=1708413277913","","","Model","Model","","El parc actual i els fronts urbans (Sant Jordi – Verdaguer)","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/11_parc+del+tranvia/4bc5b674-a88b-4e93-b035-5707647df289?t=1708413277913","","","El parc actual i els fronts urbans (Sant Jordi – Verdaguer)","El parc actual i els fronts urbans (Sant Jordi – Verdaguer)","","El parc i el seu entorn","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/12_parc+del+tranvia/162f2eb9-da05-495d-88a0-2e1dad69dcf2?t=1708413277913","","","El parc i el seu entorn","El parc i el seu entorn","","El parc i les preexistències","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/13_parc+del+tranvia/075f776a-864b-4050-ba55-81cb5a8cf5ca?t=1708413277913","","","El parc i les preexistències","El parc i les preexistències","","","http://www.tiana.cat/default.asp?id_pag=300","Ajuntament de Tiana. Modificació puntual del PGM al Parc del Tramvia","Ajuntament de Tiana. Modificació puntual del PGM al Parc del Tramvia","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=249298&fromPage=load","Registre de planejament urbanístic de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme. Detall de l'expedient","Registre de planejament urbanístic de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme. Detall de l'expedient","","http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/menuitem.c973d2fc58aa0083e4492d92b0c0e1a0/?vgnextoid=485946a6e5dfe210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default&action=fitxa&documentId=619249&language=ca_ES","Diari Oficial de Catalunya. NÚM 6241 26/10201. EDICTE de 19 d'octubre de 2012, sobre una resolució referent als municipis de Tiana i Montgat.","Diari Oficial de Catalunya. NÚM 6241 26/10201. EDICTE de 19 d'octubre de 2012, sobre una resolució referent als municipis de Tiana i Montgat.","La lectura sensible del territori acredita els valors paisatgístics i arquitectònics dels espais que conformen l'àmbit del Parc del Tramvia. Situació que convida a aprofitar l'oportunitat per construir dos nous fronts urbans que permetin restablir les relacions formals i funcionals entre els dos municipis.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB)","","","","","","2.272362","41.471745","158.9 Ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/451453/00_parc+del+tranvia/ae448193-5d37-4ab7-98cd-3f7b9f26fb94?t=1708413277913","Modificació PGM a l'àmbit del Parc del Tramvia i el seu entorn","","00_parc del tranvia","Modificació PGM a l'àmbit del Parc del Tramvia i el seu entorn","Montgat","Tiana","ca_ES","","","","","Els objectius principals en els quals es basa la proposta es poden resumir en quatre eixos o principis fonamentals: <ul> 	<li id=""elment-update""> 		La construcció i ampliació d'un gran parc central que serveixi de sutura i lloc de trobada dels dos municipis, que tingui la capacitat de salvar barreres urbanes i de crear continuïtats locals i territorials. El Parc del Tramvia, construït sobre el caixó de cobertura de la B-20, és un clar connector entre els sistemes d'espais lliures que es recullen al voltant de les dues rieres que emmarquen l'àmbit. Es planteja la construcció d'un Nou Parc, peça clau dins de la proposta d'ordenació, que permet salvar la diferència de cota mitjançant la construcció de terrasses, entre l'Avinguda Sant Jordi&nbsp; ( Montgat ) i el Parc&nbsp; actual (Tiana).</li> 	<li> 		La consolidació i desenvolupament del teixit existent, la creació de nous fronts urbans, noves façanes que actuïn de fons als nous espais oberts, amb la construcció d'habitatges i la incorporació d'habitatges protegits. L'heterogeneïtat de teixits existents fa que la proposta de construccions dels nous habitatges s'agrupin en diferents conjunts conformant fronts urbans&nbsp; diferents segons els teixits amb els quals es relacionen.</li> 	<li> 		La redistribució i relocalització de les peces d'equipament de mitjana i gran dimensió en els extrems i just al centre de l'àmbit. L'estratègia d'equipaments té com a objectiu la introducció de nous equipaments que suposin una cobertura a escala dels dos nuclis urbans en que garanteixin l'intercanvi i la relació. Pel que fa a la localització i destinació s'estableix una posició alternativa amb la finalitat d'oferir opcions obertes que en el procés de construcció i execució hauran de ser concretades.</li> 	<li> 		La reordenació i reurbanització de la xarxa viària i la mobilitat interior i l'atenció a l'aparcament. La xarxa viària proposada recull les preexistències i introdueix canvis per tal de millorar la circulació. Aquests canvis responen a les noves edificacions implantades i als problemes detectats en els estudis de mobilitat. Tan sols hi ha un carrer existent, el carrer de l'Assemblea de Catalunya (que de fet no té cap continuïtat) que la proposta desestima.</li> </ul>  La lectura sensible del territori acredita els valors paisatgístics i arquitectònics dels espais que conformen l'àmbit del Parc del Tramvia. Situació que convida a aprofitar l'oportunitat per construir dos nous fronts urbans que permetin restablir les relacions formals i funcionals entre els dos municipis. Montgat Tiana MPGM a l'àmbit del Parc del Tramvia i el seu entorn Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:55.411Z" 
"65d450bbae25c2686b20d25c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/pla-estrategic-dels-nuclis-urbans/48614/11656","Gema Mur, Ma.Dolors Ubalde, Rhona Okafor (arquitectes - AMB) i Clàudia Redondo (estudiant d'arquitectura - AMB)","Urbanisme","Estudi del nucli històric ""de dalt"" i del centre urbà ""de baix"" en relació al territori municipal format per les urbanitzacions, els nuclis dispersos i el sòl no urbanitzable. Suposa el reconeixement de l'estructura urbana actual a través dels elements d'identitat i de referència, i comporta la proposta d'actuacions en l'espai públic orientades a:<br /> <ul> 	<li> 		Reforçar la presència dels eixos urbans cívics.</li> 	<li> 		Ampliar l'oferta d'equipaments i de serveis de les àrees centrals.</li> 	<li> 		Completar els itineraris urbans dels vianants configurant un sistema d'espais lliures a través de l'agregació dels espais d'estada, dels carrers o ""dreceres"" i de les connexions amb els camins d'accés als espais lliures forestals.</li> 	<li> 		Clarificar i ordenar la circulació de vehicles.</li> </ul> Les zones edificables pendents són oportunitats per acabar de configurar la ciutat amb l'aportació d'espais lliures d'estada, dels accessos als usos existents i dels aparcaments necessaris.","Estudi","2011-11-01T00:00:00.000Z","48614","Territori","Pla estratègic dels nuclis urbans","Anàlisi dels teixits urbans","http://www.amb.cat/documents/11656/451451/01_nuclis/ec18f8ba-30d9-4997-9362-347132e8ed07?t=1708413277987","","","Anàlisi dels teixits urbans","Anàlisi dels teixits urbans","","Centre històric de la ""Corbera alta"".","http://www.amb.cat/documents/11656/451451/02_nuclis/6c84246e-5e0c-4eab-be18-fb8e5503bbc4?t=1708413277987","","","Centre històric de la ""Corbera alta"".","Centre històric de la ""Corbera alta"".","","Centre terciari i de serveis de la ""Corbera baixa"".","http://www.amb.cat/documents/11656/451451/03_nuclis/3257ed55-65b0-48a4-bc41-6068cde92357?t=1708413277987","","","Centre terciari i de serveis de la ""Corbera baixa"".","Centre terciari i de serveis de la ""Corbera baixa"".","","Recintes urbans homogenis.","http://www.amb.cat/documents/11656/451451/04_nuclis/8570e448-d85d-41d8-863a-058a77527b0e?t=1708413277987","","","Recintes urbans homogenis.","Recintes urbans homogenis.","","Recintes urbans i relació amb itineraris i espais lliures.","http://www.amb.cat/documents/11656/451451/05_nuclis/c2ea7bda-0ff3-46ed-bdfe-fdd4119a4c02?t=1708413277987","","","Recintes urbans i relació amb itineraris i espais lliures.","Recintes urbans i relació amb itineraris i espais lliures.","","Recintes urbans i tipus d'intervenció en l'espai públic","http://www.amb.cat/documents/11656/451451/06_nuclis/8d3ad5e1-6c65-4873-88c1-524a6cb44052?t=1708413277987","","","Recintes urbans i tipus d'intervenció en l'espai públic","Recintes urbans i tipus d'intervenció en l'espai públic","","Zones de desenvolupament","http://www.amb.cat/documents/11656/451451/07_nuclis/befff7a1-5442-419c-a54d-d69a7a68a504?t=1708413277987","","","Zones de desenvolupament","Zones de desenvolupament","","Intervenció en les vores urbanes","http://www.amb.cat/documents/11656/451451/08_nuclis/a2c27de8-f6f2-4532-8d8c-11d97e0b2726?t=1708413277987","","","Intervenció en les vores urbanes","Intervenció en les vores urbanes","","Estructura territorial municipal","http://www.amb.cat/documents/11656/451451/09_nuclis/fb8ad982-1854-460a-814c-4cb79fbbf227?t=1708413277987","","","Estructura territorial municipal","Estructura territorial municipal","","Entorn municipal i metropolità","http://www.amb.cat/documents/11656/451451/10_nuclis/c8a8b17a-8fca-40ad-a072-25590e2223fa?t=1708413277987","","","Entorn municipal i metropolità","Entorn municipal i metropolità","","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=92038&fromPage=load","Pla general d'ordenació a l'àmbit d'estudi","Documents del Pla general d'ordenació vigent a l'àmbit d'estudi","","/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall?c_p_p_id=PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detail=true&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_articleId=263639&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_groupId=11656&p_p_lifecycle=1&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_PlaUrbanisticSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_tipus=","Estratègies d'intervenció a l'entorn de la riera de Corbera","Estratègies d'intervenció a l'entorn de la riera de Corbera","","","","","Estudi dels nuclis urbans centrals amb l'objectiu de consolidar un centre de dotacions i serveis suficient que contribueixi a cohesionar i estructurar el territori i a potenciar la identitat del Municipi.","","","","","","Municipal","","","Gema Mur (arquitecta - AMB)","","","","","","1.9277433","41.416077","132 Ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/451451/00_nuclis/b8ea5b67-7778-4062-ae76-df6d933415a2?t=1708413277987","Estructura urbana dels nuclis centrals de Corbera de Llobregat","","Estructura urbana dels nuclis centrals de Corbera de Llobregat","Estructura urbana dels nuclis centrals de Corbera de Llobregat","Corbera de Llobregat","ca_ES","","","","","Estudi del nucli històric ""de dalt"" i del centre urbà ""de baix"" en relació al territori municipal format per les urbanitzacions, els nuclis dispersos i el sòl no urbanitzable. Suposa el reconeixement de l'estructura urbana actual a través dels elements d'identitat i de referència, i comporta la proposta d'actuacions en l'espai públic orientades a:<br /> <ul> 	<li> 		Reforçar la presència dels eixos urbans cívics.</li> 	<li> 		Ampliar l'oferta d'equipaments i de serveis de les àrees centrals.</li> 	<li> 		Completar els itineraris urbans dels vianants configurant un sistema d'espais lliures a través de l'agregació dels espais d'estada, dels carrers o ""dreceres"" i de les connexions amb els camins d'accés als espais lliures forestals.</li> 	<li> 		Clarificar i ordenar la circulació de vehicles.</li> </ul> Les zones edificables pendents són oportunitats per acabar de configurar la ciutat amb l'aportació d'espais lliures d'estada, dels accessos als usos existents i dels aparcaments necessaris. Estudi dels nuclis urbans centrals amb l'objectiu de consolidar un centre de dotacions i serveis suficient que contribueixi a cohesionar i estructurar el territori i a potenciar la identitat del Municipi. Corbera de Llobregat Pla estratègic dels nuclis urbans Municipal","2024-02-20T07:11:55.515Z" 
"65d450bbae25c2686b20d25f","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgo-al-parc-de-l-avancada/5407381/11656","Gema Mur i Rhona Okafor (arquitectes - AMB), Laura Collado, Eloi González i Cristina Magallón (estudiants d'arquitectura - AMB)","Urbanisme","<strong>Modificació puntual del Pla general d'ordenació a l'àmbit del Parc de l'Avançada i del Paratge de la Roda</strong><br /> <br /> La proposta de MPGO té com a objectiu ajustar el règim urbanístic del sòl a les característiques del territori i a les capacitats del sòl, amb propostes de preservació dels valors naturals, paisatgístics, històrics i culturals dels espais, i de consolidació del sòl urbà amb actuacions que el completen o el milloren.&nbsp;Per a la preservació dels espais d'interès, es proposa ajustar la delimitació del sòl urbà atorgant-lo al territori que realment gaudeix de les condicions i l'adscripció de la resta al sòl no urbanitzable. Alhora s'assigna a aquests terrenys la qualificació urbanística adient per tal de protegir-ne els valors i regular les activitats d'interès social que s'hi produeixen.&nbsp;La proposta d'ordenació també comporta la compleció de la trama urbana i&nbsp;millores basades en el reconeixement de preexistències, en la delimitació de les reserves de parcs urbans o en donar cobertura a determinades necessitats de la ciutadania.","Aprovació definitiva","2016-09-13T00:00:00.000Z","5407381","Territori","MPGO al Parc de l'Avançada","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto","http://www.amb.cat/documents/11656/5403998/01-avan%C3%A7ada.jpg/e0ed6e9e-2fb8-4e03-8c0e-d435ed964554?t=1708413278042","","","Qualificació inicialÀmbit de la MPGM sobre ortofoto","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto","Equip redactor","Estat actual de l'àmbit de la MPGO","http://www.amb.cat/documents/11656/5403998/02-avan%C3%A7ada.jpg/3370a6fb-2182-4a78-8db0-55b44efef24e?t=1708413278042","","","Estat actual de l'àmbit de la MPGO","Estat actual de l'àmbit de la MPGO","Equip redactor","Classificació inicial","http://www.amb.cat/documents/11656/5403998/03-avan%C3%A7ada.jpg/57097c2c-3d5d-4a93-891e-37bd10ceda25?t=1708413278042","","","Classificació inicial","Classificació inicial","Equip redactor","Classificació modificada","http://www.amb.cat/documents/11656/5403998/04-avan%C3%A7ada.jpg/0a3bc849-ab68-4a65-9cd0-0782843617e2?t=1708413278043","","","Classificació modificada","Classificació modificada","Equip redactor","Qualificació inicial","http://www.amb.cat/documents/11656/5403998/05-avan%C3%A7ada.jpg/b980651d-59b6-4f0b-8791-9707794ec86a?t=1708413278043","","","Qualificació inicial","Qualificació inicial","Equip redactor","Qualificació modificada","http://www.amb.cat/documents/11656/5403998/06-avan%C3%A7ada.jpg/734f7508-e1f0-4e68-bbac-2bc8ff50088b?t=1708413278043","","","Qualificació modificada","Qualificació modificada","Equip redactor","Proposta d'ordenació","http://www.amb.cat/documents/11656/5403998/07-avan%C3%A7ada.jpg/c1d61e58-8f1a-42d4-8e5c-a7c1267987ea?t=1708413278043","","","Proposta d'ordenació","Proposta d'ordenació","Equip redactor","Seccions generals","http://www.amb.cat/documents/11656/5403998/08-avan%C3%A7ada.jpg/c24c9d8b-ee9e-4841-816e-8d2049d74a76?t=1708413278043","","","Seccions generals","Seccions generals","Equip redactor","Imatge de l'ordenació a l'entorn del ""Pessebre vivent""","http://www.amb.cat/documents/11656/5403998/09-avan%C3%A7ada.jpg/05fbeaeb-5353-43e7-8a41-36c6ac6adc9f?t=1708413278043","","","Imatge de l'ordenació a l'entorn del ""Pessebre vivent""","Imatge de l'ordenació a l'entorn del ""Pessebre vivent""","Seccions generals","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=269610&fromPage=load","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Estudi de l'àmbit de perímetre comprès entre el nucli urbà i el parc forestal adjunt que inclou el Parc de l'Avançada (on es representa el Pessebre Vivent), el cementiri i el Paratge de la Roda, per tal de protegir els valors d'aquests terrenys i alhora regular les activitats d'interès social que s'hi produeixen.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)","","","","","","1.92113","41.418266","46.560m²","","http://www.amb.cat/documents/11656/5403998/00-avan%C3%A7ada.jpg/dfa3bcee-9304-4d07-b68d-3f0844f91a31?t=1708413278042","Imatge de l'ordenació proposada","Equip redactor","MPGO al Parc de l'Avançada","Imatge en planta de l'ordenació proposada","Corbera de Llobregat","ca_ES","Laia Soriano-Montagut (advocada - AMB)","","","","<strong>Modificació puntual del Pla general d'ordenació a l'àmbit del Parc de l'Avançada i del Paratge de la Roda</strong><br /> <br /> La proposta de MPGO té com a objectiu ajustar el règim urbanístic del sòl a les característiques del territori i a les capacitats del sòl, amb propostes de preservació dels valors naturals, paisatgístics, històrics i culturals dels espais, i de consolidació del sòl urbà amb actuacions que el completen o el milloren.&nbsp;Per a la preservació dels espais d'interès, es proposa ajustar la delimitació del sòl urbà atorgant-lo al territori que realment gaudeix de les condicions i l'adscripció de la resta al sòl no urbanitzable. Alhora s'assigna a aquests terrenys la qualificació urbanística adient per tal de protegir-ne els valors i regular les activitats d'interès social que s'hi produeixen.&nbsp;La proposta d'ordenació també comporta la compleció de la trama urbana i&nbsp;millores basades en el reconeixement de preexistències, en la delimitació de les reserves de parcs urbans o en donar cobertura a determinades necessitats de la ciutadania. Estudi de l'àmbit de perímetre comprès entre el nucli urbà i el parc forestal adjunt que inclou el Parc de l'Avançada (on es representa el Pessebre Vivent), el cementiri i el Paratge de la Roda, per tal de protegir els valors d'aquests terrenys i alhora regular les activitats d'interès social que s'hi produeixen. Corbera de Llobregat MPGO al Parc de l'Avançada Municipal","2024-02-20T07:11:55.623Z" 
"65d450bbae25c2686b20d262","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgo-a-l-ambit-del-carrer-canigo/5411098/11656","Gema Mur i Rhona Okafor (arquitectes - AMB), Eloi Gonzalez (estudiant d'arquitectura - AMB)","Urbanisme","<strong>Modificació puntual del Pla general d'ordenació a l'àmbit del carrer Canigó i entorn i a la Creu de l'Aragall</strong><br /> <br /> La proposta de MPGO té com a objectiu la reordenació dels àmbits en ella inclosos per garantir l'adequació de l'ordenació urbanística a les característiques i potencialitats del territori, amb solucions viables i adients als seus emplaçaments.<br /> <br /> I suposa: <ul> 	<li> 		Reformular l'ordenació dels sòls que formen part de l'illa delimitada pels carrers Canigó, Raval i un passatge públic de vianants, situada a la zona alta del nucli urbà, amb una proposta conjunta (de tota l'illa) que reconeix les edificacions ja consolidades i fa propostes de reordenació del sostre previst pel planejament vigent.</li> 	<li> 		Una ubicació alternativa del sistema de dotació pública – aparcament (Dp/Ap) en un lloc més adequat a l'ús atribuït perquè la situació vigent es considera no viable tant pels seus requeriments d'ús com per les dimensions i característiques de l'emplaçament.</li> 	<li> 		Un parc urbà, de dimensió adequada, ben situat, que conserva les visuals i el caràcter del c/Canigó i que concentra diverses reserves de zones verdes del planejament vigent distribuïdes pel veïnat que es consideren no útils i no adequades així com els nous requeriments de sistemes.</li> 	<li> 		L'ordenació de l'entorn que inclou la nova alineació de la banda sud del c/Raval garantint una amplada mínima del carrer de 6m davant el mur de pedra vermella.</li> </ul> ","Aprovació definitiva","2015-12-30T00:00:00.000Z","5411098","Territori","MPGO a l'àmbit del carrer Canigó","Situació i emplaçament","http://www.amb.cat/documents/11656/5404385/01-canigo.jpg/8f1a732a-0e59-4fa0-9ce2-cf4777545615?t=1708413278093","","","Situació i emplaçament","Situació i emplaçament","Equip redactor","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto (vol 2012)","http://www.amb.cat/documents/11656/5404385/02-canigo.jpg/1783781f-90d9-40ae-a708-19ccfbf3aa2a?t=1708413278093","","","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto (vol 2012)","Àmbit de la MPGM sobre ortofoto (vol 2012)","Equip redactor","Qualificacio inicial","http://www.amb.cat/documents/11656/5404385/03-canigo.jpg/bcec9da6-0a0c-45d4-9a61-a80c46aed059?t=1708413278093","","","Qualificacio inicial","Qualificacio inicial","Equip redactor","Qualificacio modificada","http://www.amb.cat/documents/11656/5404385/04-canigo.jpg/1c3afb4c-c0ce-437b-b2e4-78187a240659?t=1708413278093","","","Qualificacio modificada","Qualificacio modificada","Equip redactor","Ordenació de l'edificació","http://www.amb.cat/documents/11656/5404385/05-canigo.jpg/39cdfd62-00e1-4d8b-8696-0155d3a46999?t=1708413278093","","","Ordenació de l'edificació","Ordenació de l'edificació","Equip redactor","Imatge de l'ordenació i seccions a l'àmbit del carrer del Canigó","http://www.amb.cat/documents/11656/5404385/06-canigo.jpg/4a57e5c8-da9b-4094-95f6-11ecbbafff4e?t=1708413278093","","","Imatge de l'ordenació i seccions a l'àmbit del carrer del Canigó","Imatge de l'ordenació i seccions a l'àmbit del carrer del Canigó","Equip redactor","Imatge de l'ordenació i seccions a l'àmbit de la Creu de l'Aragall","http://www.amb.cat/documents/11656/5404385/07-canigo.jpg/952500eb-17af-4904-8d7f-2a9cdb387553?t=1708413278093","","","Imatge de l'ordenació i seccions a l'àmbit de la Creu de l'Aragall","Imatge de l'ordenació i seccions a l'àmbit de la Creu de l'Aragall","Equip redactor","Vista de l'ordenació de l'illa del carrer del Canigó","http://www.amb.cat/documents/11656/5404385/08-canigo.jpg/6bad4e26-5d28-4889-bdc1-8f2fef965bb7?t=1708413278093","","","Vista de l'ordenació de l'illa del carrer del Canigó","Vista de l'ordenació de l'illa del carrer del Canigó","Equip redactor","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=268711&fromPage=load","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","La MPGO planteja reordenar el sòl per tal de situar un aparcament públic previst en terrenys més adequats, crear un parc urbà aglutinant petites peces de verd residuals, garantir l'amplada mínima d'un carrer, reconèixer edificacions consolidades i reordenar el sostre previst pel planejament.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)","","","","","","1.920658","41.417492","2.640m²","","http://www.amb.cat/documents/11656/5404385/00-canigo.jpg/f12dc694-fe0b-4394-baad-1e92e6420638?t=1708413278093","Equip redactor","","Estat actual de l'àmbit de la MPGO","Imatge en planta de l'estat actual de l'àmbit de la MPGO","Corbera de Llobregat","ca_ES","Laia Soriano-Montagut (advocada - AMB)","","","","<strong>Modificació puntual del Pla general d'ordenació a l'àmbit del carrer Canigó i entorn i a la Creu de l'Aragall</strong><br /> <br /> La proposta de MPGO té com a objectiu la reordenació dels àmbits en ella inclosos per garantir l'adequació de l'ordenació urbanística a les característiques i potencialitats del territori, amb solucions viables i adients als seus emplaçaments.<br /> <br /> I suposa: <ul> 	<li> 		Reformular l'ordenació dels sòls que formen part de l'illa delimitada pels carrers Canigó, Raval i un passatge públic de vianants, situada a la zona alta del nucli urbà, amb una proposta conjunta (de tota l'illa) que reconeix les edificacions ja consolidades i fa propostes de reordenació del sostre previst pel planejament vigent.</li> 	<li> 		Una ubicació alternativa del sistema de dotació pública – aparcament (Dp/Ap) en un lloc més adequat a l'ús atribuït perquè la situació vigent es considera no viable tant pels seus requeriments d'ús com per les dimensions i característiques de l'emplaçament.</li> 	<li> 		Un parc urbà, de dimensió adequada, ben situat, que conserva les visuals i el caràcter del c/Canigó i que concentra diverses reserves de zones verdes del planejament vigent distribuïdes pel veïnat que es consideren no útils i no adequades així com els nous requeriments de sistemes.</li> 	<li> 		L'ordenació de l'entorn que inclou la nova alineació de la banda sud del c/Raval garantint una amplada mínima del carrer de 6m davant el mur de pedra vermella.</li> </ul>  La MPGO planteja reordenar el sòl per tal de situar un aparcament públic previst en terrenys més adequats, crear un parc urbà aglutinant petites peces de verd residuals, garantir l'amplada mínima d'un carrer, reconèixer edificacions consolidades i reordenar el sostre previst pel planejament. Corbera de Llobregat MPGO a l'àmbit del carrer Canigó Municipal","2024-02-20T07:11:55.746Z" 
"6450f515daa5efc51bf05968","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/pla-pinta-verda/5411922/11656","<p>Isabel Tomé i Jordi Peralta (arquitectes - AMB), Judith Recio, Santi Pérez, Helena Valls, Gavina Corbetta (estudiants d'arquitectura – AMB)</p>","Urbanisme","<p><strong>Anàlisi urbanística i jurídica de les zones verdes del municipi de Santa Coloma de Gramenet. Criteris d'actuació per a les parcel·les expropiables per ministeri de la llei</strong><br /><br />Aquest treball d'anàlisi, diagnosi i gestió de les zones verdes pendents d'obtenció forma part d'un dels estudis pilot realitzat sobre quatre municipis de l'àrea metropolitana, per poder sintetitzar un mètode de resolució extrapolable a la resta del territori. Se subordina doncs al document marc general a nivell urbanístic i jurídic en relació als sòls de titularitat privada susceptibles d'expropiació.<br /><br />L'objectiu és fer possible la millora funcional de les zones verdes públiques, sobre la base d'uns factors de diagnòstic i uns criteris de proposta que siguin capaços de reequilibrar les dotacions dels diferents barris, potenciant l'estructura urbana subjacent. Aquesta millora, tant quantitativa com qualitativa, permetrà gestionar eficientment els esforços de Santa Coloma de Gramenet en el procés de correcció dels seus dèficits històrics.<br /><br />La ciutat de Santa Coloma se situa entre la serralada de Marina i el riu Besòs, i s'organitza sovint a partir de carrers que segueixen el traçat de les antigues rieres. Es proposa aprofitar aquesta estructura i convertir-la en la base de la Pinta Verda. Els antecedents que han contribuït a configurar la situació actual dels espais lliures a Santa Coloma són:</p><ul><li>El 1976 el Pla General Metropolità va qualificar com a zona verda 291.000 m² de la ciutat. Calia aturar la febre especuladora que estava ocupant tot l'espai de Santa Coloma.</li><li>Amb l'impuls inicial del Pla Popular i el treball de 40 anys d'ajuntaments democràtics, el planejament ha anat augmentant les zones verdes, de manera que actualment es compta amb 664.000 m² planificats.&nbsp;</li><li>També s'han recuperat per a ús ciutadà més de 100.000 m² del parc fluvial (que urbanísticament no es poden qualificar de zona verda perquè són dins del domini hidràulic).</li><li>Aquests increments són conseqüència de múltiples projectes diferents, i s'han acumulat un seguit de disfuncions que ara es volen&nbsp; corregir.</li></ul><p>El desembre de 2014 es presenta al Ple de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet una modificació del PGM en aquest sentit. La modificació posa ordre en la situació urbanística de moltes parcel·les de la ciutat, i proposa estratègies com:</p><ul><li>Desafectar finques. Es desafecten completament 85 finques, on hi viuen prop de 130 famílies, en zones que no es consideren estratègiques dins del model de la Pinta Verda.</li><li>Polígons d'actuació. Es passaran 32.000 m² de zona verda de propietat privada a propietat pública, mitjançant cessions obtingudes gràcies a la definició de 16 polígons d'actuació. En aquests polígons s'hi podran construir un total de 80 habitatges de protecció oficial, i 140 de lliures.</li><li>Qualificació realista. S'adapten a la realitat les qualificacions de les zones de propietat pública. Es reconeixen així 27.000 m² de verd real o previst que el planejament urbanístic no tenia en compte.</li></ul><p>La Pinta Verda es converteix en un pla de futur que orienta la manera d'abordar la urbanització d'aquells carrers que, per la seva posició, funcionen com a connectors principals de la xarxa colomenca d'espais lliures i equipaments.<br /><br />És un document d'estudis previs. La mPGM redactada posteriorment per l'Ajuntament es va aprovar provisionalment el 7 d'abril de 2015.</p><p> </p><p> </p><p> </p>","Estudi","2015-04-07T00:00:00.000Z","5411922","Territori","Pla Pinta Verda","Anàlisi de l'orografia i les rieres","http://www.amb.cat/documents/11656/5404238/01_pintaverda+HR.jpg/e355cb46-5fd4-487c-8bbe-fe9227d4fcfa?t=1708413278169","","","Anàlisi de l'orografia i les rieres","Anàlisi de l'orografia i les rieres","Equip redactor","Anàlisi de l'estructura actual del vianant i del comerç","http://www.amb.cat/documents/11656/5404238/02_pintaverda+HR.jpg/39bf611c-c5db-4819-b412-073242cc0873?t=1708413278169","","","Anàlisi de l'estructura actual del vianant i del comerç","Anàlisi de l'estructura actual del vianant i del comerç","Equip redactor","Zones verdes del Pla General Metropolità","http://www.amb.cat/documents/11656/5404238/03_pintaverda+HR.jpg/7a38e44f-0165-4966-b973-ed01cc07e008?t=1708413278169","","","Zones verdes del Pla General Metropolità","Zones verdes del Pla General Metropolità","Equip redactor","Zones verdes del Planejament vigent","http://www.amb.cat/documents/11656/5404238/04_pintaverda+HR.jpg/4f34b408-00de-4b93-b889-3a91dcce5878?t=1708413278169","","","Zones verdes del Planejament vigent","Zones verdes del Planejament vigent","Equip redactor","Zones verdes pendents d'adquisició","http://www.amb.cat/documents/11656/5404238/05_pintaverda+HR.jpg/acb9bad1-a95c-45f1-89c8-7b322d79f24b?t=1708413278169","","","Zones verdes pendents d'adquisició","Zones verdes pendents d'adquisició","Equip redactor","Proposta d'estructura per les zones verdes","http://www.amb.cat/documents/11656/5404238/06_pintaverda+HR.jpg/a9b57516-e829-403b-af12-50002cc477d8?t=1708413278169","","","Proposta d'estructura per les zones verdes","Proposta d'estructura per les zones verdes","Equip redactor","La Pinta Verda sobre l'orografia i traces transversals","http://www.amb.cat/documents/11656/5404238/07_pintaverda+HR.jpg/d540294d-7d1e-4a68-afc4-ad35810b6a3a?t=1708413278169","","","La Pinta Verda sobre l'orografia i traces transversals","La Pinta Verda sobre l'orografia i traces transversals","Equip redactor","La Pinta Verda sobre l'ortofotomapa","http://www.amb.cat/documents/11656/5404238/08_pintaverda+HR.jpg/7e400cc6-27a8-4572-be69-d8ec4bcc465a?t=1708413278169","","","La Pinta Verda sobre l'ortofotomapa","La Pinta Verda sobre l'ortofotomapa","Equip redactor","Esquema tridimensional i funcionalitat dels eixos","http://www.amb.cat/documents/11656/5404238/09_pintaverda+HR.jpg/9025a113-fbf2-4ec8-b40c-bd5a452832f7?t=1708413278169","","","Esquema tridimensional i funcionalitat dels eixos","Esquema tridimensional i funcionalitat dels eixos","Equip redactor","Actuacions d'urbanització per construir la Pinta Verda","http://www.amb.cat/documents/11656/5404238/10_pintaverda+HR.jpg/ed2967c2-eea9-49b7-a0f2-cd840bd6054f?t=1708413278169","","","Actuacions d'urbanització per construir la Pinta Verda","Actuacions d'urbanització per construir la Pinta Verda","Equip redactor","Fotomuntatge aeri parcial de la Pinta Verda","http://www.amb.cat/documents/11656/5404238/11_pintaverda+HR.jpg/be1b6b09-6e75-4fc5-87ca-379405e6c249?t=1708413278169","","","Fotomuntatge aeri parcial de la Pinta Verda","","Equip redactor","","","","","El treball proposa un nou model estructurant (Pinta Verda) per endreçar la ciutat des de l'espai lliure, relligar tots els barris i connectar el riu Besòs amb la serralada de Marina. Aquest model es desplegarà modificant el planejament i reurbanitzant places i carrers.","","","","","","Municipal","","","<p>Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme - AMB)</p>","","","","","","2.207822","41.444332","235.633 m²","http://www.amb.cat/documents/11656/5404238/00_pintaverda+HR.jpg/fdd2a7f3-dd07-4ad3-9595-bbb7e5a95d75?t=1708413278169","Axonometria de la Pinta Verda","Equip redactor","Pla Pinta Verda","Nova estructura d'espai públic per la ciutat","Santa Coloma de Gramenet","ca_ES","Laia Soriano-Montagut (advocada - AMB)","","","","<p><strong>Anàlisi urbanística i jurídica de les zones verdes del municipi de Santa Coloma de Gramenet. Criteris d'actuació per a les parcel·les expropiables per ministeri de la llei</strong><br /><br />Aquest treball d'anàlisi, diagnosi i gestió de les zones verdes pendents d'obtenció forma part d'un dels estudis pilot realitzat sobre quatre municipis de l'àrea metropolitana, per poder sintetitzar un mètode de resolució extrapolable a la resta del territori. Se subordina doncs al document marc general a nivell urbanístic i jurídic en relació als sòls de titularitat privada susceptibles d'expropiació.<br /><br />L'objectiu és fer possible la millora funcional de les zones verdes públiques, sobre la base d'uns factors de diagnòstic i uns criteris de proposta que siguin capaços de reequilibrar les dotacions dels diferents barris, potenciant l'estructura urbana subjacent. Aquesta millora, tant quantitativa com qualitativa, permetrà gestionar eficientment els esforços de Santa Coloma de Gramenet en el procés de correcció dels seus dèficits històrics.<br /><br />La ciutat de Santa Coloma se situa entre la serralada de Marina i el riu Besòs, i s'organitza sovint a partir de carrers que segueixen el traçat de les antigues rieres. Es proposa aprofitar aquesta estructura i convertir-la en la base de la Pinta Verda. Els antecedents que han contribuït a configurar la situació actual dels espais lliures a Santa Coloma són:</p><ul><li>El 1976 el Pla General Metropolità va qualificar com a zona verda 291.000 m² de la ciutat. Calia aturar la febre especuladora que estava ocupant tot l'espai de Santa Coloma.</li><li>Amb l'impuls inicial del Pla Popular i el treball de 40 anys d'ajuntaments democràtics, el planejament ha anat augmentant les zones verdes, de manera que actualment es compta amb 664.000 m² planificats.&nbsp;</li><li>També s'han recuperat per a ús ciutadà més de 100.000 m² del parc fluvial (que urbanísticament no es poden qualificar de zona verda perquè són dins del domini hidràulic).</li><li>Aquests increments són conseqüència de múltiples projectes diferents, i s'han acumulat un seguit de disfuncions que ara es volen&nbsp; corregir.</li></ul><p>El desembre de 2014 es presenta al Ple de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet una modificació del PGM en aquest sentit. La modificació posa ordre en la situació urbanística de moltes parcel·les de la ciutat, i proposa estratègies com:</p><ul><li>Desafectar finques. Es desafecten completament 85 finques, on hi viuen prop de 130 famílies, en zones que no es consideren estratègiques dins del model de la Pinta Verda.</li><li>Polígons d'actuació. Es passaran 32.000 m² de zona verda de propietat privada a propietat pública, mitjançant cessions obtingudes gràcies a la definició de 16 polígons d'actuació. En aquests polígons s'hi podran construir un total de 80 habitatges de protecció oficial, i 140 de lliures.</li><li>Qualificació realista. S'adapten a la realitat les qualificacions de les zones de propietat pública. Es reconeixen així 27.000 m² de verd real o previst que el planejament urbanístic no tenia en compte.</li></ul><p>La Pinta Verda es converteix en un pla de futur que orienta la manera d'abordar la urbanització d'aquells carrers que, per la seva posició, funcionen com a connectors principals de la xarxa colomenca d'espais lliures i equipaments.<br /><br />És un document d'estudis previs. La mPGM redactada posteriorment per l'Ajuntament es va aprovar provisionalment el 7 d'abril de 2015.</p><p> </p><p> </p><p> </p> El treball proposa un nou model estructurant (Pinta Verda) per endreçar la ciutat des de l'espai lliure, relligar tots els barris i connectar el riu Besòs amb la serralada de Marina. Aquest model es desplegarà modificant el planejament i reurbanitzant places i carrers. Santa Coloma de Gramenet Pla Pinta Verda Municipal","2024-02-20T07:11:55.862Z" 
"65d450bbae25c2686b20d265","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-pel-parc-del-pi-gros/5413972/11656","Francesc Tobella, Cristian Gómez (arquitectes - AMB), Eva Blay (geògrafa - AMB), Núria Jiménez, Irene Puig (estudiants d'arquitectura - AMB) / Gemma Segura (assessorament jurídic) / Bymyeco (sostenibilitat ambiental) / Jordi Duatis (avaluació econòmica i financera)","Urbanisme","<strong>Modificació puntual del Pla general metropolità per a la consolidació del Parc del Pi Gros.</strong><br /> <br /> La millora en l'equilibri de la distribució de l'espai lliure públic dins del municipi s'obté mitjançant actuacions de trasllat de reserves d'espais lliures des d'una situació perifèrica, que gaudeix de més dotacions, a una posició central, més densa en quant a població i menys dotada.<br /> <br /> A més, les reserves traslladades es situen completant i consolidant el Parc del Pi gros. Aquest parc té una doble funció: com a gran ""parc central"" a escala de ciutat per a tota la població del municipi, i com a parc de proximitat als barris més propers, que són els més densos i menys equipats.<br /> <br /> El conjunt d'ajustos, modificacions i actuacions urbanístiques de la proposta manté i incrementa la superfície total dels espais lliures del municipi.<br /> <br /> La modificació puntual proposa també actuacions per la millora de la funcionalitat i l'accessibilitat a diferents espais lliures i equipaments previstos pel planejament. Aquestes actuacions faciliten la relació dels barris més perifèrics amb el nucli urbà central.","Aprovació definitiva","2018-09-14T00:00:00.000Z","5413972","Territori","MPGM pel Parc del Pi Gros","Ortofotomapa","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/01_parc+pi+gros.jpg/fb47342c-8b8d-4dd0-81e4-dc932fe58132?t=1708413278257","","","Ortofotomapa","Ortofotomapa","Equip redactor","Estructura natural: hidrologia","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/02_parc+pi+gros.jpg/a6428a84-ecf9-4c8a-aed8-dd0c7776b753?t=1708413278257","","","Estructura natural: hidrologia","Estructura natural: hidrologia","Equip redactor","Estructura natural: vegetació","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/03_parc+pi+gros.jpg/86596bd6-dcb7-4cad-9a18-16b74d194ce0?t=1708413278257","","","Estructura natural: vegetació","Estructura natural: vegetació","Equip redactor","Estructura natural: agrícola","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/04_parc+pi+gros.jpg/109c54b5-88cc-4521-9aeb-de38704aae9a?t=1708413278257","","","Estructura natural: agrícola","Estructura natural: agrícola","Equip redactor","Usos del sòl: espais lliures i equipaments","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/05_parc+central.jpg/be0797cb-7f3e-40e3-b94f-b62e34e7e4e4?t=1708413278257","","","Usos del sòl: espais lliures i equipaments","Usos del sòl: espais lliures i equipaments","Equip redactor","Usos del sòl: residencial","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/06_parc+pi+gros.jpg/51b7f30d-b580-4d3f-91db-bbfcc6c97fed?t=1708413278257","","","Usos del sòl: residencial","Usos del sòl: residencial","Equip redactor","Elements estructurants i usos del sòl","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/07_parc+pi+gros.jpg/88ffabf1-5b6d-4e1b-992e-8deba2d9861a?t=1708413278257","","","Elements estructurants i usos del sòl","Elements estructurants i usos del sòl","Equip redactor","Eixos d'articulació d'espais lliures i equipaments","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/08_parc+pi+gros.jpg/aa033e6d-d06d-4213-9c1d-221110dc6ce9?t=1708413278257","","","Eixos d'articulació d'espais lliures i equipaments","Eixos d'articulació d'espais lliures i equipaments","Equip redactor","Connectivitats","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/09_parc+pi+gros.jpg/5b225717-f4ec-47cb-a33e-7ea38e06f599?t=1708413278257","","","Connectivitats","Connectivitats","Equip redactor","Espais lliures","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/10_parc+pi+gros.jpg/05c90dd8-58de-4d27-a9d9-61df563a1c25?t=1708413278257","","","Espais lliures","Espais lliures","Equip redactor","Qualificació urbanística inicial","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/11_parc+pi+gros.jpg/c2e524d0-5dec-4c75-96b1-4a056bcd894a?t=1708413278257","","","Qualificació urbanística inicial","Qualificació urbanística inicial","Equip redactor","Qualificació urbanística modificada","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/12_parc+pi+gros.jpg/73e7c0a7-5c12-4814-834f-adfc413cdc2c?t=1708413278257","","","Qualificació urbanística modificada","Qualificació urbanística modificada","Equip redactor","Fitxa d'un polígon d'actuació","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/13_parc+pi+gros.jpg/b3886256-2548-4f58-8416-b02dc6e0d83f?t=1708413278257","","","Fitxa d'un polígon d'actuació","Fitxa d'un polígon d'actuació","Equip redactor","Seccions","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/14_parc+pi+gros.jpg/85bde909-8d48-42d1-91c2-fd8ee2251eb0?t=1708413278257","","","Seccions","Seccions","Equip redactor","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=269097&fromPage=load","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","L'objecte és reequilibrar la distribució dels espais lliures del municipi, tot consolidant el parc central del Pi Gros, i millorar les condicions de funcionalitat i d'accessibilitat d'espais lliures i equipaments.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)","","","","","","2.004565","41.396324","169.135 m²","","http://www.amb.cat/documents/11656/5404688/00+parc+pi+gros.jpg/0bac22a1-95e8-45c8-bdcd-fb8a824af00b?t=1708413278257","Imatge de la proposta d'ordenació","Equip redactor","Imatge de la proposta d'ordenació","Imatge de la proposta","Sant Vicenç dels Horts","ca_ES","","","","","<strong>Modificació puntual del Pla general metropolità per a la consolidació del Parc del Pi Gros.</strong><br /> <br /> La millora en l'equilibri de la distribució de l'espai lliure públic dins del municipi s'obté mitjançant actuacions de trasllat de reserves d'espais lliures des d'una situació perifèrica, que gaudeix de més dotacions, a una posició central, més densa en quant a població i menys dotada.<br /> <br /> A més, les reserves traslladades es situen completant i consolidant el Parc del Pi gros. Aquest parc té una doble funció: com a gran ""parc central"" a escala de ciutat per a tota la població del municipi, i com a parc de proximitat als barris més propers, que són els més densos i menys equipats.<br /> <br /> El conjunt d'ajustos, modificacions i actuacions urbanístiques de la proposta manté i incrementa la superfície total dels espais lliures del municipi.<br /> <br /> La modificació puntual proposa també actuacions per la millora de la funcionalitat i l'accessibilitat a diferents espais lliures i equipaments previstos pel planejament. Aquestes actuacions faciliten la relació dels barris més perifèrics amb el nucli urbà central. L'objecte és reequilibrar la distribució dels espais lliures del municipi, tot consolidant el parc central del Pi Gros, i millorar les condicions de funcionalitat i d'accessibilitat d'espais lliures i equipaments. Sant Vicenç dels Horts MPGM pel Parc del Pi Gros Municipal","2024-02-20T07:11:55.970Z" 
"65d450bcae25c2686b20d268","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-del-cami-de-la-creu-i-la-camagriga/5422578/11656","Isabel Tomé i Jordi Peralta (arquitectes - AMB)","Urbanisme","<strong>Modificació del Pla general metropolità per a l'adequació del planejament als usos existents als àmbits del Camí de la Creu i Camí de la Camagriga</strong><br /> <br /> L'objectiu de les actuacions realitzades que han motivat la present MPGM és millorar la connectivitat i la mobilitat de dos àmbits del municipi de Sant Climent de Llobregat.<br /> <br /> La urbanització del Camí de la Creu (subàmbit 1) respon fonamentalment a raons de seguretat i per casos d'urgència (incendis i altres), atès el seu emplaçament. La urbanització del Camí de la Camagriga (subàmbit 2) condueix a un equipament escolar, i garanteix l'accessibilitat al nou centre. Ambdues propostes afavoreixen la cohesió social de la ciutadania, al facilitar la mobilitat entre diferents parts del municipi, i la del territori, per la millora de la connexió dels entorns dels àmbits, permetent la implantació del transport públic.<br /> <br /> L'adequació del planejament vigent a la realitat existent, comporta canvis en les qualificacions urbanístiques, sense alterar la seva classificació del sòl. Es qualifica de vial el sòl directament afectat per aquesta funció. Respecte a la resta dels terrenys es qualifiquen de sistema de parcs forestals (clau 28), en concordança amb els sòls de l'entorn, i de sistema de parcs i jardins (clau 6) l'àrea del parc on desembarca la passera sobre la riera de les Comes.","Aprovació definitiva","2016-08-04T00:00:00.000Z","5422578","Territori","MPGM del Camí de la Creu i la Camagriga","Vista aèria Camí de la Creu (subàmbit 1)","http://www.amb.cat/documents/11656/5335443/01_cam%C3%ADdelacreu+HR.jpg/9a75af71-15e2-41e4-8177-4270200c2efc?t=1708413278310","","","Vista aèria Camí de la Creu (subàmbit 1)","Vista aèria Camí de la Creu (subàmbit 1)","Equip redactor","Vista aèria Camí de la Camagriga (subàmbit 2)","http://www.amb.cat/documents/11656/5335443/02_cam%C3%ADdelacreu+HR.jpg/adc5f8c3-7a8e-49ef-af43-44deaea4c5e1?t=1708413278310","","","Vista aèria Camí de la Camagriga (subàmbit 2)","Vista aèria Camí de la Camagriga (subàmbit 2)","Equip redactor","Classificació del sòl vigent i proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/5335443/03_cam%C3%ADdelacreu+HR.jpg/bf25b7c1-9177-4b5f-bca3-df397cad6485?t=1708413278310","","","Classificació del sòl vigent i proposada","Classificació del sòl vigent i proposada","Equip redactor","Qualificació del sòl vigent i proposada","http://www.amb.cat/documents/11656/5335443/04_cam%C3%ADdelacreu+HR.jpg/4794af08-4fda-4c58-9982-b394bb93d92c?t=1708413278310","","","Qualificació del sòl vigent i proposada","Qualificació del sòl vigent i proposada","Equip redactor","Fotografies Camí de la Creu (subàmbit 1)","http://www.amb.cat/documents/11656/5335443/05_cam%C3%ADdelacreu+HR.jpg/faee5526-74aa-4f97-9ca6-d20c353bd26d?t=1708413278310","","","Fotografies Camí de la Creu (subàmbit 1)","Fotografies Camí de la Creu (subàmbit 1)","Equip redactor","Fotografies Camí de la Camagriga (subàmbit 2)","http://www.amb.cat/documents/11656/5335443/06_cam%C3%ADdelacreu+HR.jpg/4ffa8720-1062-496b-90b5-c22fc03dccfe?t=1708413278310","","","Fotografies Camí de la Camagriga (subàmbit 2)","Fotografies Camí de la Camagriga (subàmbit 2)","Equip redactor","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=270097&fromPage=load","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","MPGM que adequa el planejament vigent a la realitat existent, la qual es va avançar per raons d'interès públic, concretament per garantir una via d'evacuació en cas d'emergència i per resoldre l'accés immediat a una nova escola.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB)","","","","","","1.994898","41.33622","6.892m²","","http://www.amb.cat/documents/11656/5335443/00_cam%C3%ADdelacreu+HR.jpg/f7c91328-cf59-4103-a4e9-44e9e1494486?t=1708413278310","Àmbit de la proposta","Equip redactor","Àmbit de la proposta","Àmbit sobre el plànol topogràfic","Sant Climent de Llobregat","ca_ES","Laia Soriano-Montagut (advocada - AMB)","","","","<strong>Modificació del Pla general metropolità per a l'adequació del planejament als usos existents als àmbits del Camí de la Creu i Camí de la Camagriga</strong><br /> <br /> L'objectiu de les actuacions realitzades que han motivat la present MPGM és millorar la connectivitat i la mobilitat de dos àmbits del municipi de Sant Climent de Llobregat.<br /> <br /> La urbanització del Camí de la Creu (subàmbit 1) respon fonamentalment a raons de seguretat i per casos d'urgència (incendis i altres), atès el seu emplaçament. La urbanització del Camí de la Camagriga (subàmbit 2) condueix a un equipament escolar, i garanteix l'accessibilitat al nou centre. Ambdues propostes afavoreixen la cohesió social de la ciutadania, al facilitar la mobilitat entre diferents parts del municipi, i la del territori, per la millora de la connexió dels entorns dels àmbits, permetent la implantació del transport públic.<br /> <br /> L'adequació del planejament vigent a la realitat existent, comporta canvis en les qualificacions urbanístiques, sense alterar la seva classificació del sòl. Es qualifica de vial el sòl directament afectat per aquesta funció. Respecte a la resta dels terrenys es qualifiquen de sistema de parcs forestals (clau 28), en concordança amb els sòls de l'entorn, i de sistema de parcs i jardins (clau 6) l'àrea del parc on desembarca la passera sobre la riera de les Comes. MPGM que adequa el planejament vigent a la realitat existent, la qual es va avançar per raons d'interès públic, concretament per garantir una via d'evacuació en cas d'emergència i per resoldre l'accés immediat a una nova escola. Sant Climent de Llobregat MPGM del Camí de la Creu i la Camagriga Municipal","2024-02-20T07:11:56.046Z" 
"65d450bcae25c2686b20d26b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpoum-a-l-ambit-del-parc-fluvial-de-la-riera-de-rafamans/5422828/11656","Marcela Balliano (arquitecte - AMB), Daniel Burston, Lau Maluquer, Laura Bertran, Ricard Campeny i Ana Clemente, (estudiants d'arquitectura - AMB)","Urbanisme","<strong>Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanístia municipal a l'àmbit del Parc Fluvial de la riera de Rafamans</strong><br /> <br /> Els objectius generals d'aquest avanç de modificació són aprofundir en els ja plantejats pel POUM en relació a mantenir els recursos ambientals, ecològics, naturals i del patrimoni cultural del territori on es desenvolupa i : <ul> 	<li> 		sumar-li un area de regulació més amplia amb el fi d'integrar aquest espai ""d'elevat potencial ecològic i de connectivitat"", dins de la xarxa general d'espais lliures de l'àrea metropolitana, com a element connector entre la serra de Collserola, el riu Llobregat i la serra de l'Ordal.</li> 	<li> 		a nivell local, possibilitar la recuperació i manteniment, potenciar l'ús ciutadà dels terrenys i fixar els recursos necessaris per fer-los front.</li> </ul> Aquests objectius generals es concreten en les següents accions : <ul> 	<li> 		Incorporar, a la unitat funcional del Parc Fluvial, els diferents espais d'alt valor patrimonial i ambiental que conformen amb la riera un conjunt d'unitats paisatgístiques</li> 	<li> 		Ajustar l'àmbit a l'estructura de la propietat (cadastre) i al límit del domini públic hidràulic. Àmbit Parc Fluvial del POUM / 39,09 ha. Àmbit de parc fluvial MPOUM / 82,90 ha.</li> 	<li> 		Ampliar i precisar l'article 98 del POUM, clau 27 parc fluvial, a la realitat física dels terrenys agrícoles i forestal, i permetre la seva continuïtat.</li> 	<li> 		Qualificar de sistema de zones verdes i espais lliures en sòl no urbanitzable, a l'espai de la plana de Sant Joan, propietat de l'Ajuntament, situat al voltant de l'ermita i el camí ral, i ajustar la peça d'equipament cultural religiós existent a la realitat física.</li> 	<li> 		Habilitar el Pla Especial Urbanístic del Parc Fluvial, per a la concreció del rang dels camins dins l'àmbit per generar una xarxa jerarquitzada de camins rurals rodats i de vianants (senders i corriols), reconeguts o no pel POUM.</li> </ul> ","Avanç","2014-07-11T00:00:00.000Z","5422828","Territori","MPOUM a l'àmbit del Parc Fluvial de la riera de Rafamans","Àmbit proposat del Parc Fluvial de la riera de Rafamans","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/01_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/1ead5871-6a27-44ba-9f57-41e6b23d0f85?t=1708413278373","","","Àmbit proposat del Parc Fluvial de la riera de Rafamans","Àmbit proposat del Parc Fluvial de la riera de Rafamans","","Planejament Vigent - Qualificació del sòl","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/02_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/664f6793-f194-40f9-b77c-1be5d1270960?t=1708413278373","","","Planejament Vigent - Qualificació del sòl","Planejament Vigent - Qualificació del sòl","","Planejament Proposat - Qualificació del sòl","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/03_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/c2dad343-4cd6-4013-8c24-1293b92d995b?t=1708413278373","","","Planejament Proposat - Qualificació del sòl","Planejament Proposat - Qualificació del sòl","","Sistema hidrològic, àrees d'Inundabilitat, servituds i xarxa de sanejament","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/04_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/1da42ec6-c286-471d-9c71-8ef44a62956d?t=1708413278373","","","Sistema hidrològic, àrees d'Inundabilitat, servituds i xarxa de sanejament","Sistema hidrològic, àrees d'Inundabilitat, servituds i xarxa de sanejament","","Xarxa viària principal, camins, corriols  i pistes forestals","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/05_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/63159e02-7cfd-4008-a909-8cbf4a7594c7?t=1708413278373","","","Xarxa viària principal, camins, corriols  i pistes forestals","Xarxa viària principal, camins, corriols  i pistes forestals","","Localització dels espais d'activitats i cobertes del sòl","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/06_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/c2b54b6b-ecce-4859-b2f9-dd7eba49f1ea?t=1708413278373","","","Localització dels espais d'activitats i cobertes del sòl","Localització dels espais d'activitats i cobertes del sòl","","Canal de reg, basses i horts urbans","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/07_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/0809c6d3-582e-4f3c-806c-1529ce26d3a4?t=1708413278373","","","Canal de reg, basses i horts urbans","Canal de reg, basses i horts urbans","","Àmbits i espais vinculats: La Palmera i els fruiters de Mas Tabà","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/08_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/9dae400c-09d2-4519-86b5-b48ab9085d16?t=1708413278373","","","Àmbits i espais vinculats: La Palmera i els fruiters de Mas Tabà","Àmbits i espais vinculats: La Palmera i els fruiters de Mas Tabà","","Àmbits i espais vinculats: Can Via i Cal Sereno","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/09_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/fa3e8fbf-6225-460a-89b7-be282d269650?t=1708413278373","","","Àmbits i espais vinculats: Can Via i Cal Sereno","Àmbits i espais vinculats: Can Via i Cal Sereno","","Àmbits i espais vinculats: Els horts de l'altra banda i el Passeig del roure","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/10_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/844c7475-d16f-4b02-ad6d-31d11e1a61b8?t=1708413278373","","","Àmbits i espais vinculats: Els horts de l'altra banda i el Passeig del roure","Àmbits i espais vinculats: Els horts de l'altra banda i el Passeig del roure","","Àmbits i espais vinculats: Els horts de Can Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/11_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/5d7f255c-23ab-45db-be8c-6ba2b6dd3548?t=1708413278373","","","Àmbits i espais vinculats: Els horts de Can Vidal","Àmbits i espais vinculats: Els horts de Can Vidal","","Àmbits i espais vinculats: La Plana i l'Ermita de Sant Joan de Pla","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/12_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/90199312-df22-44cd-a061-0768b1fdbe23?t=1708413278373","","","Àmbits i espais vinculats: La Plana i l'Ermita de Sant Joan de Pla","Àmbits i espais vinculats: La Plana i l'Ermita de Sant Joan de Pla","","Camins i corriols del nou parc fluvial","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/13_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/0eccb855-85f4-4af2-a13c-fc7301af3297?t=1708413278373","","","Camins i corriols del nou parc fluvial","Camins i corriols del nou parc fluvial","","","","","","El paper de connector ecològic de la riera de Rafamans recau en què es troba envoltada per dos espais naturals importants, les serres de l'Ordal i la serra de Collserola, que pertanyen al conjunt d'espais que integren l'anella verda de la Regió Metropolitana de Barcelona.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)","","","","","","1.971349","41.41087","82,33 ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/829422/00_modificaci%C3%B3+parc+fluvial.jpg/8a9b98d1-8818-4c41-9bd2-37bb7361ee00?t=1708413278373","Valors paisatgístics i ambientals a la riera de Rafamans","Marcela Balliano","Valors paisatgístics i ambientals a la riera de Rafamans","Valors paisatgístics i ambientals a la riera de Rafamans","La Palma de Cervelló","ca_ES","Laia Soriano-Montagut (advocada - AMB)","","","","<strong>Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanístia municipal a l'àmbit del Parc Fluvial de la riera de Rafamans</strong><br /> <br /> Els objectius generals d'aquest avanç de modificació són aprofundir en els ja plantejats pel POUM en relació a mantenir els recursos ambientals, ecològics, naturals i del patrimoni cultural del territori on es desenvolupa i : <ul> 	<li> 		sumar-li un area de regulació més amplia amb el fi d'integrar aquest espai ""d'elevat potencial ecològic i de connectivitat"", dins de la xarxa general d'espais lliures de l'àrea metropolitana, com a element connector entre la serra de Collserola, el riu Llobregat i la serra de l'Ordal.</li> 	<li> 		a nivell local, possibilitar la recuperació i manteniment, potenciar l'ús ciutadà dels terrenys i fixar els recursos necessaris per fer-los front.</li> </ul> Aquests objectius generals es concreten en les següents accions : <ul> 	<li> 		Incorporar, a la unitat funcional del Parc Fluvial, els diferents espais d'alt valor patrimonial i ambiental que conformen amb la riera un conjunt d'unitats paisatgístiques</li> 	<li> 		Ajustar l'àmbit a l'estructura de la propietat (cadastre) i al límit del domini públic hidràulic. Àmbit Parc Fluvial del POUM / 39,09 ha. Àmbit de parc fluvial MPOUM / 82,90 ha.</li> 	<li> 		Ampliar i precisar l'article 98 del POUM, clau 27 parc fluvial, a la realitat física dels terrenys agrícoles i forestal, i permetre la seva continuïtat.</li> 	<li> 		Qualificar de sistema de zones verdes i espais lliures en sòl no urbanitzable, a l'espai de la plana de Sant Joan, propietat de l'Ajuntament, situat al voltant de l'ermita i el camí ral, i ajustar la peça d'equipament cultural religiós existent a la realitat física.</li> 	<li> 		Habilitar el Pla Especial Urbanístic del Parc Fluvial, per a la concreció del rang dels camins dins l'àmbit per generar una xarxa jerarquitzada de camins rurals rodats i de vianants (senders i corriols), reconeguts o no pel POUM.</li> </ul>  El paper de connector ecològic de la riera de Rafamans recau en què es troba envoltada per dos espais naturals importants, les serres de l'Ordal i la serra de Collserola, que pertanyen al conjunt d'espais que integren l'anella verda de la Regió Metropolitana de Barcelona. La Palma de Cervelló MPOUM a l'àmbit del Parc Fluvial de la riera de Rafamans Municipal","2024-02-20T07:11:56.137Z" 
"65d450bcae25c2686b20d26e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-al-moli-i-ca-l-esquerra/5423522/11656","Joaquim Obon, Francesc Tobella i Cristian Gómez (arquitectes - AMB), Anna Nadeu i Núria Jiménez (estudiants d'arquitectura - AMB) / BiomaMediPaisatge (informe ambiental) / Assessoria d'infraestructures i mobilitat (estudi mobilitat) / Cedipsa (estudi hidràulic)","Urbanisme","<strong>Modificació puntual del PGM a l'entorn de la travessia de Prat de la Riba, el Molí i de Ca l'Esquerrà</strong><br /> <br /> La modificació completa i ordena el teixit urbà a l'entorn de la travessia de Prat de la Riba, tot incrementant la superfície destinada a zones verdes i equipaments, a més de millorar l'accessibilitat a la zona d'equipaments.<br /> <br /> Al mateix temps s'adequa la qualificació urbanística per tal d'adaptar-se a la realitat física i administrativa actual després que dues sentències judicials hagin anul•lat dues figures de planejament anteriorment vigents a l'àmbit.","Aprovació definitiva","2014-09-16T00:00:00.000Z","5423522","Territori","MPGM al Molí i Ca l'Esquerrà","Àmbit de la MPGM sobre ortofotomapa (vol 2012)","http://www.amb.cat/documents/11656/5404562/01_moliesquerra.jpg/db40b933-d4c5-4544-a710-6aab0a307708?t=1708413278427","","","Àmbit de la MPGM sobre ortofotomapa (vol 2012)","Àmbit de la MPGM sobre ortofotomapa (vol 2012)","Equip redactor","Anàlisi territorial","http://www.amb.cat/documents/11656/5404562/02_moliesquerra.jpg/fed89208-31a2-48e3-85f7-3f14767a1bf0?t=1708413278427","","","Anàlisi territorial","Anàlisi territorial","","Qualificació urbanística inicial","http://www.amb.cat/documents/11656/5404562/03_moliesquerra.jpg/3db43121-29d5-4a35-ba18-a747069cda48?t=1708413278427","","","Qualificació urbanística inicial","Qualificació urbanística inicial","","Qualificació urbanística modificada","http://www.amb.cat/documents/11656/5404562/04_moliesquerra.jpg/bc9c022b-c3b9-4b2f-bb32-11021e58680b?t=1708413278427","","","Qualificació urbanística modificada","Qualificació urbanística modificada","","Objectius, criteris i directrius de la modificació","http://www.amb.cat/documents/11656/5404562/05_moliesquerra.jpg/7ea11e17-275e-45ad-b4e2-5373c80c3700?t=1708413278427","","","Objectius, criteris i directrius de la modificació","Objectius, criteris i directrius de la modificació","","Objectius, criteris i directrius de la modificació","http://www.amb.cat/documents/11656/5404562/06_moliesquerra.jpg/1ef7cf1e-5dc6-44a6-bdec-0ebe00029c8a?t=1708413278427","","","Objectius, criteris i directrius de la modificació","Objectius, criteris i directrius de la modificació","","Implantació territorial de l'ordenació","http://www.amb.cat/documents/11656/5404562/07_moliesquerra.jpg/2d8d054a-7e55-46d4-9bb6-ae7be83c1e8a?t=1708413278427","","","Implantació territorial de l'ordenació","Implantació territorial de l'ordenació","","Seccions","http://www.amb.cat/documents/11656/5404562/08_moliesquerra.jpg/f751b272-4440-4eb0-a43e-41ab2af11777?t=1708413278427","","","Seccions","Seccions","","Seccions","http://www.amb.cat/documents/11656/5404562/09_moliesquerra.jpg/729b410a-d11d-4cac-8d8b-cc884569616b?t=1708413278427","","","Seccions","Seccions","","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=267142&fromPage=load","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","La proposta adequa el planejament a la necessitat d'ordenar urbanísticament el sòl a fi i efecte d'assolir un major nivell d'integració, concentrar l'edificació i generar nous espais lliures públics, a la vegada que es dóna compliment de les prescripcions de dues sentències fermes del TSJC.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme - AMB)","","","","","","1.998318","41.337868","78.294 m²","","http://www.amb.cat/documents/11656/5404562/00_moliesquerra.jpg/3175a346-5c74-4814-9f4d-069234e3b858?t=1708413278427","Imatge de la proposta d'ordenació","Equip redactor","Imatge de la proposta d'ordenació","Imatge de la proposta d'ordenació","Sant Climent de Llobregat","ca_ES","Laia Soriano-Montagut (advocada - AMB)","","","","<strong>Modificació puntual del PGM a l'entorn de la travessia de Prat de la Riba, el Molí i de Ca l'Esquerrà</strong><br /> <br /> La modificació completa i ordena el teixit urbà a l'entorn de la travessia de Prat de la Riba, tot incrementant la superfície destinada a zones verdes i equipaments, a més de millorar l'accessibilitat a la zona d'equipaments.<br /> <br /> Al mateix temps s'adequa la qualificació urbanística per tal d'adaptar-se a la realitat física i administrativa actual després que dues sentències judicials hagin anul•lat dues figures de planejament anteriorment vigents a l'àmbit. La proposta adequa el planejament a la necessitat d'ordenar urbanísticament el sòl a fi i efecte d'assolir un major nivell d'integració, concentrar l'edificació i generar nous espais lliures públics, a la vegada que es dóna compliment de les prescripcions de dues sentències fermes del TSJC. Sant Climent de Llobregat MPGM al Molí i Ca l'Esquerrà Municipal","2024-02-20T07:11:56.256Z" 
"65d450bcae25c2686b20d271","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/modificacions-de-planejament-en-poligons-d-activitat/5423555/11656","Isabel Tomé i Jordi Peralta (arquitectes - AMB), Gavina Corbetta i Santi Pérez (estudiants d'arquitectura)","Urbanisme","<strong>Anàlisi de les modificacions de planejament en polígons d'activitat des del 2007 fins al 2013 a l'àrea metropolitana de Barcelona</strong><br /> <br /> En coherència amb el Programa de millora d'infraestructures i de competitivitat de polígons industrials i àrees d'activitat econòmica, inclòs en el marc del Pla metropolità de suport als ajuntaments, la Direcció de Serveis d'Urbanisme té endegada una sèrie d'estudis sobre l'estat actual dels polígons industrials i les àrees d'activitat econòmica. El present estudi parteix d'un dels enfocaments necessaris per a conèixer la realitat de les àrees d'activitat econòmica: l'anàlisi urbanística dels expedients de modificació de Pla general des de l'inici del procés de recessió econòmica.<br /> <br /> La interpretació de les dades obtingudes dels expedients es realitza a partir de la seva classificació en diferents grups, en un procés de cribratge successiu, en funció d'aspectes diversos com l'extinció o continuïtat de l'activitat, els objectius globals, els tipus d'intervenció o els instruments urbanístics.<br /> <br /> El treball analitza sistemàticament els expedients respecte els paràmetres normatius que modifiquen. En general, les modificacions procuren corregir les determinacions sobre els paràmetres edificatoris i densitats establerts per la Normativa del PGM en la zona 22a (industrial) que han resultat massa rígids, a través d'obrir els usos admesos, d'incrementar la densitat de parcel•les i locals, i d'adaptar les alçades reguladores.<br /> <br /> Es detecten també diferents tendències generals respecte els expedients, com els processos de terciarització i residencialització o la manca d'execució d'una part important d'aquest planejament.<br /> <br /> Les conclusions es formulen com a criteris urbanístics extrapolables al conjunt, per tal de permetre als ajuntaments metropolitans establir prioritats i focalitzar l'aplicació de la despesa prevista pel pla de suport.","Estudi","2014-05-01T00:00:00.000Z","5423555","Territori","Modificacions de planejament en polígons d'activitat","Expedients segons continuïtat o extinció d'activitat econòmica","http://www.amb.cat/documents/11656/5404507/01_modifpoligonsactivitat-hq.jpg/b66e8fb1-2b05-4695-ab98-d8efada651bb?t=1708413278470","","","Expedients segons continuïtat o extinció d'activitat econòmica","Expedients segons continuïtat o extinció d'activitat econòmica","Equip redactor","Expedients segons tipus d'intervenció","http://www.amb.cat/documents/11656/5404507/02_modifpoligonsactivitat-hq.jpg/31f9466e-4a0e-46e4-bec4-32e0a55b51bf?t=1708413278470","","","Expedients segons tipus d'intervenció","Expedients segons tipus d'intervenció","","Expedients segons objectius globals i mecanismes","http://www.amb.cat/documents/11656/5404507/03_modifpoligonsactivitat-hq.jpg/b06f9f2d-b4aa-43e5-94af-5b0f7d52469a?t=1708413278470","","","Expedients segons objectius globals i mecanismes","Expedients segons objectius globals i mecanismes","","","http://www3.amb.cat/repositori/PDU/WS1/Workshop2_COMPLERT.pdf","Quaderns PDU metropolità 02","Quaderns PDU metropolità 02","Anàlisi d'expedients de modificació de Pla general relacionats amb usos industrials des dels inicis de la recessió econòmica. L'objectiu és doble: detectar els principals mecanismes utilitzats en la millora de la competitivitat i la solució de disfuncions, i apuntar criteris urbanístics extrapolables pel conjunt dels sectors d'activitat econòmica.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB)","","","","","","2.171345","41.39355","AMB","","http://www.amb.cat/documents/11656/5404507/00_modifpoligonsactivitat-hq.jpg/feee3651-e5be-483c-9b4a-2e1b891222ef?t=1708413278470","Sectors d'activitat econòmica de l'AMB (2014)","Equip redactor","Sectors d'activitat econòmica de l'AMB (2014)","Sectors d'activitat econòmica de l'AMB (2014)","","ca_ES","","","","","<strong>Anàlisi de les modificacions de planejament en polígons d'activitat des del 2007 fins al 2013 a l'àrea metropolitana de Barcelona</strong><br /> <br /> En coherència amb el Programa de millora d'infraestructures i de competitivitat de polígons industrials i àrees d'activitat econòmica, inclòs en el marc del Pla metropolità de suport als ajuntaments, la Direcció de Serveis d'Urbanisme té endegada una sèrie d'estudis sobre l'estat actual dels polígons industrials i les àrees d'activitat econòmica. El present estudi parteix d'un dels enfocaments necessaris per a conèixer la realitat de les àrees d'activitat econòmica: l'anàlisi urbanística dels expedients de modificació de Pla general des de l'inici del procés de recessió econòmica.<br /> <br /> La interpretació de les dades obtingudes dels expedients es realitza a partir de la seva classificació en diferents grups, en un procés de cribratge successiu, en funció d'aspectes diversos com l'extinció o continuïtat de l'activitat, els objectius globals, els tipus d'intervenció o els instruments urbanístics.<br /> <br /> El treball analitza sistemàticament els expedients respecte els paràmetres normatius que modifiquen. En general, les modificacions procuren corregir les determinacions sobre els paràmetres edificatoris i densitats establerts per la Normativa del PGM en la zona 22a (industrial) que han resultat massa rígids, a través d'obrir els usos admesos, d'incrementar la densitat de parcel•les i locals, i d'adaptar les alçades reguladores.<br /> <br /> Es detecten també diferents tendències generals respecte els expedients, com els processos de terciarització i residencialització o la manca d'execució d'una part important d'aquest planejament.<br /> <br /> Les conclusions es formulen com a criteris urbanístics extrapolables al conjunt, per tal de permetre als ajuntaments metropolitans establir prioritats i focalitzar l'aplicació de la despesa prevista pel pla de suport. Anàlisi d'expedients de modificació de Pla general relacionats amb usos industrials des dels inicis de la recessió econòmica. L'objectiu és doble: detectar els principals mecanismes utilitzats en la millora de la competitivitat i la solució de disfuncions, i apuntar criteris urbanístics extrapolables pel conjunt dels sectors d'activitat econòmica. Modificacions de planejament en polígons d'activitat Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:56.336Z" 
"65d450bcae25c2686b20d274","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-d-oportunitats-de-millora-dels-sae-del-delta-del-llobregat/6470721/11656","Albert de Pablo i Jordi Barot (INTERLANDS, Ciutat i territori, SLP)","Urbanisme","<strong>Estudi d'oportunitats per a la millora urbanística dels sectors d'activitat econòmica dels municipis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gavà</strong><br /> <br /> L'àmbit d'estudi està constituït per aquells sòls destinats a sectors d'activitats econòmiques compresos entre l'autopista C-32 i l'autovia C-245, dins els municipis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels, així com sòls amb gran potencial pel desenvolupament d'activitats econòmiques del municipi de Castelldefels limítrofs amb el municipi de Gavà.<br /> <br /> Tot aquest àmbit, situat a tocar de l'aeroport i del port de Barcelona, és una peça molt considerable dins el complex d'activitats econòmiques que forma juntament amb la ciutat Aeroportuària, la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) i la Zona Franca del port de Barcelona, i els teixits urbans d'activitat econòmica que envolten la ciutat d'El Prat de Llobregat.<br /> <br /> El treball ha consistit primerament en documentar, analitzar i conèixer les diverses variables urbanístiques i territorials dels sectors destinats a activitats econòmiques de cadascun dels tres municipis des d'un punt de vista del seu encaix urbanístic i territorial, així com de les circumstancies que concorren als sectors analitzats: planejament vigent, forma del lloc i encaix en l'entorn, mobilitat i accessibilitat, activitats i nivell d'ocupació, etc.<br /> <br /> Per últim, s'han concretat propostes de caire urbanístic que puguin contribuir a la millora de la competitivitat dels sectors d'activitat econòmica estudiats, potenciant els aspectes positius identificats en l'anàlisi previ i reduint els aspectes negatius en la major mesura possible.","Estudi","2014-11-01T00:00:00.000Z","6470721","Territori","Estudi d'oportunitats de millora dels SAE del Delta del Llobregat","Pla General Metropolità, 1976. Qualificació del sòl i infraestructures","http://www.amb.cat/documents/11656/6470163/01_ambitc32.jpg/be205dc5-689d-4754-b251-e8ecd64f8294?t=1708413278524","","","Pla General Metropolità, 1976. Qualificació del sòl i infraestructures","Pla General Metropolità, 1976. Qualificació del sòl i infraestructures","Equip redactor","Ús real del sòl, 2014","http://www.amb.cat/documents/11656/6470163/02_ambitc32.jpg/16034cf4-4a0f-49e9-9e4d-e7a7c7f9d8c3?t=1708413278524","","","Ús real del sòl, 2014","Ús real del sòl, 2014","Equip redactor","Xarxa viària","http://www.amb.cat/documents/11656/6470163/03_ambitc32.jpg/e3319f6f-3e54-4c0b-b376-65f4944adc05?t=1708413278524","","","Xarxa viària","Xarxa viària","Equip redactor","Parceles sense edificació","http://www.amb.cat/documents/11656/6470163/04_ambitc32.jpg/c475f0af-2c6b-47aa-83d4-09b54748fdd2?t=1708413278524","","","Parceles sense edificació","Parceles sense edificació","Equip redactor","Antiguitat edificacions","http://www.amb.cat/documents/11656/6470163/05_ambitc32.jpg/25a87e47-6a6f-4e6a-8394-78292a278fd4?t=1708413278524","","","Antiguitat edificacions","Antiguitat edificacions","Equip redactor","Edificis sense activitat","http://www.amb.cat/documents/11656/6470163/06_ambitc32.jpg/9d88b4ee-fecb-4534-839b-7608292f8198?t=1708413278524","","","Edificis sense activitat","Edificis sense activitat","Equip redactor","Propostes de millora en les xarxes d'accessibilitat","http://www.amb.cat/documents/11656/6470163/07_ambitc32.jpg/270e2676-a2d4-40ac-be80-c7ef08cbd7aa?t=1708413278524","","","Propostes de millora en les xarxes d'accessibilitat","Propostes de millora en les xarxes d'accessibilitat","Equip redactor","Oportunitats. estratègies i critèris d'ordenació","http://www.amb.cat/documents/11656/6470163/08_ambitc32.jpg/705c0eb0-e189-425c-9f25-732d701a7f56?t=1708413278524","","","Oportunitats. estratègies i critèris d'ordenació","Oportunitats. estratègies i critèris d'ordenació","Equip redactor","","","","","Estudi d'oportunitats per a la millora urbanística dels sectors d'activitat econòmica dels municipis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels amb l'objectiu de contribuir en la millora de la seva competitivitat.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB)","","","","","","2.0137336","41.30722","950 hectàrees","","http://www.amb.cat/documents/11656/6470163/00_ambitc32.jpg/52972d15-5f03-4c03-943f-03236e62dd9e?t=1708413278524","Foto aèria Àmbit C-32","","Estudi d'oportunitats de millora dels SAE del Delta del Llobregat","Foto aèria Àmbit C-32","Castelldefels","Gavà","Sant Boi de Llobregat","Viladecans","ca_ES","","","","","<strong>Estudi d'oportunitats per a la millora urbanística dels sectors d'activitat econòmica dels municipis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gavà</strong><br /> <br /> L'àmbit d'estudi està constituït per aquells sòls destinats a sectors d'activitats econòmiques compresos entre l'autopista C-32 i l'autovia C-245, dins els municipis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels, així com sòls amb gran potencial pel desenvolupament d'activitats econòmiques del municipi de Castelldefels limítrofs amb el municipi de Gavà.<br /> <br /> Tot aquest àmbit, situat a tocar de l'aeroport i del port de Barcelona, és una peça molt considerable dins el complex d'activitats econòmiques que forma juntament amb la ciutat Aeroportuària, la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) i la Zona Franca del port de Barcelona, i els teixits urbans d'activitat econòmica que envolten la ciutat d'El Prat de Llobregat.<br /> <br /> El treball ha consistit primerament en documentar, analitzar i conèixer les diverses variables urbanístiques i territorials dels sectors destinats a activitats econòmiques de cadascun dels tres municipis des d'un punt de vista del seu encaix urbanístic i territorial, així com de les circumstancies que concorren als sectors analitzats: planejament vigent, forma del lloc i encaix en l'entorn, mobilitat i accessibilitat, activitats i nivell d'ocupació, etc.<br /> <br /> Per últim, s'han concretat propostes de caire urbanístic que puguin contribuir a la millora de la competitivitat dels sectors d'activitat econòmica estudiats, potenciant els aspectes positius identificats en l'anàlisi previ i reduint els aspectes negatius en la major mesura possible. Estudi d'oportunitats per a la millora urbanística dels sectors d'activitat econòmica dels municipis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels amb l'objectiu de contribuir en la millora de la seva competitivitat. Castelldefels Gavà Sant Boi de Llobregat Viladecans Estudi d'oportunitats de millora dels SAE del Delta del Llobregat Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:56.452Z" 
"65d450bcae25c2686b20d277","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-de-viabilitat-socioeconomica-i-gestio-del-parc-agrari-del-baix-llobregat/6471260/11656","Jordi Rosell, Oriol Forcada i Lourdes Viladomiu (Grup de Recerca en desenvolupament rural - UAB)","Urbanisme","<strong>Estudi 2011: viabilitat i model de gestió del Parc agrari del Baix Llobregat<br /> Estudi 2014: el Parc agrari del Baix Llobregat com actiu socioeconòmic: balanç i futur</strong><br /> <br /> Aquest treball es divideix en dos estudis complementaris. El primer, finalitzat l'any 2011, analitza la viabilitat socioeconòmica del Parc agrari a fi de determinar el model de gestió més adient per aquest espai periurbà, i el segon, finalitzat l'any 2014, té l'objectiu d'identificar els elements que configuren el Parc agrari com actiu social i econòmic.<br /> <br /> El primer estudi analitza les formes de protecció, la governança i la gestió d'un conjunt d'espais agraris periurbans, aprofundint en els mecanismes que donen viabilitat a l'activitat agrària (proximitat geogràfica, social i cultural), els derivats de la diversificació de les activitats a les explotacions agràries i els referents als ingressos provinents de la retribució d'externalitats positives.<br /> <br /> El segon estudi se centra en la viabilitat socioeconòmica del Parc agrari del Baix Llobregat, assenyalant les característiques de les explotacions agràries, considerant el nombre, dimensió, parcel·lació, orientació productiva, tipus d'empresa, règim de tinença i grau de professionalització, i fent una estimació dels costos i marges dels principals conreus de la zona, amb l'objectiu de determinar el marge d'una explotació tipus. Aquest anàlisi es completa amb una consideració de les estratègies de comercialització i dels usos del sòl alternatius, incloent l'abonament.","Estudi","2011-12-01T00:00:00.000Z","Estudi","2014-12-01T00:00:00.000Z","6471260","Territori","Estudi de viabilitat socioeconòmica i gestió del Parc agrari del Baix Llobregat","Camps de cultius d'horta al Parc agrari del Baix Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11656/6470745/01_esPA.jpg/f457cac6-8be6-4457-9daa-8fff92a50324?t=1708413278578","","","Camps de cultius d'horta al Parc agrari del Baix Llobregat","Camps de cultius d'horta al Parc agrari del Baix Llobregat","Equip redactor","Espais naturals del Delta","http://www.amb.cat/documents/11656/6470745/02_esPA.jpg/b8bf7f70-fa71-4131-8416-19091072d0a2?t=1708413278578","","","Espais naturals del Delta","Espais naturals del Delta","Equip redactor","Camps de cultius d'horta","http://www.amb.cat/documents/11656/6470745/03_esPA.jpg/aea8c77b-78e6-404b-99e5-3d197bf501f5?t=1708413278579","","","Camps de cultius d'horta","Camps de cultius d'horta","Equip redactor","Horts d'ús social","http://www.amb.cat/documents/11656/6470745/04_esPA.jpg/35a39847-cc7f-4070-86a3-e8495d2e6d87?t=1708413278579","","","Horts d'ús social","Horts d'ús social","Equip redactor","Camps de cultius d'horta","http://www.amb.cat/documents/11656/6470745/05_esPA.jpg/fe62202f-f39f-41cc-808d-c325fa3400bb?t=1708413278579","","","Camps de cultius d'horta","Camps de cultius d'horta","Equip redactor","Ús social","http://www.amb.cat/documents/11656/6470745/06_esPA.JPG/2124b62c-93cb-4b6a-ad64-03bf2607aef4?t=1708413278579","","","Ús social","Ús social","Equip redactor","Espais naturals del Delta","http://www.amb.cat/documents/11656/6470163/07_ambitc32.jpg/270e2676-a2d4-40ac-be80-c7ef08cbd7aa?t=1708413278579","","","Espais naturals del Delta","Espais naturals del Delta","Equip redactor","Espais naturals del Delta","http://www.amb.cat/documents/11656/6470163/08_ambitc32.jpg/705c0eb0-e189-425c-9f25-732d701a7f56?t=1708413278579","","","Espais naturals del Delta","Espais naturals del Delta","Equip redactor","","","","","Estudi amb l'objectiu d'identificar els elements que avui configuren el Parc Agrari del Baix Llobregat com a actiu social i econòmic, assenyalant els canvis principals que s'estan produint i el seu impacte sobre el model de gestió i governança.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB)","","","","","","2.078346","41.341396","3.348,02 Ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/6470745/00_esPA.JPG/f76932ca-ec53-4e8e-9a39-2cd74ffcc2d0?t=1708413278578","Vista aèria del Parc Agrari del Baix Llobregat","","00_parcagrari.jpg","Vista aèria del Parc Agrari del Baix Llobregat","Castelldefels","Cornellà de Llobregat","El Papiol","El Prat de Llobregat","Gavà","L'Hospitalet de Llobregat","Molins de Rei","Pallejà","Sant Boi de Llobregat","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Vicenç dels Horts","Santa Coloma de Cervelló","Viladecans","ca_ES","","","","","<strong>Estudi 2011: viabilitat i model de gestió del Parc agrari del Baix Llobregat<br /> Estudi 2014: el Parc agrari del Baix Llobregat com actiu socioeconòmic: balanç i futur</strong><br /> <br /> Aquest treball es divideix en dos estudis complementaris. El primer, finalitzat l'any 2011, analitza la viabilitat socioeconòmica del Parc agrari a fi de determinar el model de gestió més adient per aquest espai periurbà, i el segon, finalitzat l'any 2014, té l'objectiu d'identificar els elements que configuren el Parc agrari com actiu social i econòmic.<br /> <br /> El primer estudi analitza les formes de protecció, la governança i la gestió d'un conjunt d'espais agraris periurbans, aprofundint en els mecanismes que donen viabilitat a l'activitat agrària (proximitat geogràfica, social i cultural), els derivats de la diversificació de les activitats a les explotacions agràries i els referents als ingressos provinents de la retribució d'externalitats positives.<br /> <br /> El segon estudi se centra en la viabilitat socioeconòmica del Parc agrari del Baix Llobregat, assenyalant les característiques de les explotacions agràries, considerant el nombre, dimensió, parcel·lació, orientació productiva, tipus d'empresa, règim de tinença i grau de professionalització, i fent una estimació dels costos i marges dels principals conreus de la zona, amb l'objectiu de determinar el marge d'una explotació tipus. Aquest anàlisi es completa amb una consideració de les estratègies de comercialització i dels usos del sòl alternatius, incloent l'abonament. Estudi amb l'objectiu d'identificar els elements que avui configuren el Parc Agrari del Baix Llobregat com a actiu social i econòmic, assenyalant els canvis principals que s'estan produint i el seu impacte sobre el model de gestió i governança. Castelldefels Cornellà de Llobregat El Papiol El Prat de Llobregat Gavà L'Hospitalet de Llobregat Molins de Rei Pallejà Sant Boi de Llobregat Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Viladecans Estudi de viabilitat socioeconòmica i gestió del Parc agrari del Baix Llobregat Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:56.562Z" 
"65d450bcae25c2686b20d27a","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/revisio-del-pe-i-mpgm-del-parc-agrari-del-baix-llobregat/6471751/11656","Josep Maria Carreras, Xavier Mariño i Mariona Figueras (arquitectes - AMB)","Urbanisme","<strong>Modificació puntual del Pla general metropolità a l'àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat<br /> Revisió del Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat&nbsp;</strong><br /> <br /> El Parc agrari del Baix Llobregat es troba en un context metropolità, formant part del sistema de grans espais naturals i agraris amb identitat geogràfica que envolten l'àrea central de la regió metropolitana de Barcelona, un entorn que concentra més d'un terç de la població de Catalunya.<br /> <br /> Aquestes terres es caracteritzen per una elevada productivitat agrària, per una alta qualitat dels sòls, un clima temperat i una xarxa de reg i drenatge extensa que permet una agricultura intensiva d'horta i fruiters. El Baix Llobregat ha tingut un paper destacat en el subministrament de productes frescos i de proximitat al mercat de l'àrea metropolitana. A més, el Parc Agrari limita la congestió urbana actuant com a pulmó verd en un espai d'elevadíssima densitat.<br /> <br /> Per tant, ambdós documents fonamenten la preservació de l'àmbit d'activitat agroeconòmica com a tal, evitant que es desnaturalitzi i s'acabi incorporant als processos urbans que l'envolten, així com consolidar la presència de l'agricultura professional tot promovent unes explotacions agràries que siguin gestionades des d'una perspectiva que harmonitzi la producció agrària amb la protecció ambiental i la regulació respectuosa de l'ús social.<br /> <br /> Algunes de les mesures que pretenen donar resposta al conjunt de problemes i necessitats que avui estan plantejades en l'àmbit del Parc agrari són la regulació de les naus agràries, la gestió i protecció dels recursos hídrics i de la xarxa de reg i drenatge, la jerarquització de la xarxa de camins de manera que es garanteixi un correcte funcionament del sistema, la classificació de les activitats no agrícoles entre complementàries i no admeses, la regulació dels horts lúdics, l'ordenació de l'ús social, la promoció de la recuperació de l'espai fluvial del Llobregat i el reconeixement dels espais naturals existents.","Aprovació definitiva","2015-09-18T00:00:00.000Z","6471751","Territori","Revisió del PE i MPGM del Parc agrari del Baix Llobregat","01_parc agrari","http://www.amb.cat/documents/11656/6471339/01_Parc+Agrari.jpg/98d8bdfe-1c3b-4313-8ac7-d3b8b8d1a8b9?t=1708413278634","","","Estructura de la propietat","Estructura de la propietat","","02_parc agrari","http://www.amb.cat/documents/11656/6471339/02_Parc+Agrari.jpg/df614421-01fe-4d8c-bf32-db796a35a68c?t=1708413278634","","","Usos actuals del sòl","Usos actuals del sòl","","03_parc agrari","http://www.amb.cat/documents/11656/6471339/03_Parc+Agrari.jpg/858af497-461e-4c27-89da-96e1ea0eb79d?t=1708413278634","","","Orientació productiva","Orientació productiva","","04_parc agrari","http://www.amb.cat/documents/11656/6471339/04_Parc+Agrari.jpg/c87fac96-f122-4b58-b5d7-7f2e5f951982?t=1708413278634","","","Jerarquia de camins","Jerarquia de camins","","05_parc agrari","http://www.amb.cat/documents/11656/6471339/05_Parc+Agrari.jpg/68e9780f-93fb-4f90-8b20-097b33340669?t=1708413278634","","","Ús social del Parc Agrari del Baix Llobregat","Ús social del Parc Agrari del Baix Llobregat","","06_parc agrari","http://www.amb.cat/documents/11656/6471339/06_Parc+Agrari.jpg/87a4ac2b-e848-46f4-904b-a4c52e37bffb?t=1708413278634","","","Fitxa tipus de l'inventari ""Espais naturals protegits del Parc Agrari""","Fitxa tipus de l'inventari ""Espais naturals protegits del Parc Agrari""","","07_parc agrari","http://www.amb.cat/documents/11656/6471339/07_Parc+Agrari.jpg/162e95af-9977-4438-8e76-1f385f48ef95?t=1708413278634","","","Fitxa tipus de l'inventari ""Edificis tradicionals del Parc Agrari""","Fitxa tipus de l'inventari ""Edificis tradicionals del Parc Agrari""","","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=263730&fromPage=load","Registre de planejament urbanístic de Catalunya – Modificació PGM Parc agrari","Document de la Modificació puntual de Planejament General Metropolità del Parc agrari del Baix Llobregat","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=263731&fromPage=load","Registre de planejament urbanístic de Catalunya – Revisió del Pla especial de protecció i millora del Parc agrari del Baix Llobregat","Document de la Revisió del Pla especial de protecció i millora del Parc agrari del Baix Llobregat","Els objectius d'ambdós documents són fomentar la continuïtat de l'activitat agrària dins del Parc agrari, a través d'una regulació dels usos del sòl i de les construccions agrícoles que permeti una major diversitat en l'activitat agropecuària i garanteixi la gestió eficient de l'empresa agrària. Tot això compatibilitzant-ho amb la preservació de les zones naturals i la regulació de l'ús social.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB)","","","","","","2.078346","41.341396","3.348,02 Ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/6471339/00_Parc+Agrari.jpg/9380638a-7ffb-4da2-8ffe-e455fc09b5df?t=1708413278634","Parc agrari del Baix Llobregat","Equip redactor","Parc agrari del Baix Llobregat","Parc agrari del Baix Llobregat","Castelldefels","Cornellà de Llobregat","El Papiol","El Prat de Llobregat","Gavà","Molins de Rei","Pallejà","Sant Boi de Llobregat","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Vicenç dels Horts","Santa Coloma de Cervelló","Viladecans","ca_ES","Laia Soriano-Montagut (advocada – AMB)","","","","<strong>Modificació puntual del Pla general metropolità a l'àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat<br /> Revisió del Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat&nbsp;</strong><br /> <br /> El Parc agrari del Baix Llobregat es troba en un context metropolità, formant part del sistema de grans espais naturals i agraris amb identitat geogràfica que envolten l'àrea central de la regió metropolitana de Barcelona, un entorn que concentra més d'un terç de la població de Catalunya.<br /> <br /> Aquestes terres es caracteritzen per una elevada productivitat agrària, per una alta qualitat dels sòls, un clima temperat i una xarxa de reg i drenatge extensa que permet una agricultura intensiva d'horta i fruiters. El Baix Llobregat ha tingut un paper destacat en el subministrament de productes frescos i de proximitat al mercat de l'àrea metropolitana. A més, el Parc Agrari limita la congestió urbana actuant com a pulmó verd en un espai d'elevadíssima densitat.<br /> <br /> Per tant, ambdós documents fonamenten la preservació de l'àmbit d'activitat agroeconòmica com a tal, evitant que es desnaturalitzi i s'acabi incorporant als processos urbans que l'envolten, així com consolidar la presència de l'agricultura professional tot promovent unes explotacions agràries que siguin gestionades des d'una perspectiva que harmonitzi la producció agrària amb la protecció ambiental i la regulació respectuosa de l'ús social.<br /> <br /> Algunes de les mesures que pretenen donar resposta al conjunt de problemes i necessitats que avui estan plantejades en l'àmbit del Parc agrari són la regulació de les naus agràries, la gestió i protecció dels recursos hídrics i de la xarxa de reg i drenatge, la jerarquització de la xarxa de camins de manera que es garanteixi un correcte funcionament del sistema, la classificació de les activitats no agrícoles entre complementàries i no admeses, la regulació dels horts lúdics, l'ordenació de l'ús social, la promoció de la recuperació de l'espai fluvial del Llobregat i el reconeixement dels espais naturals existents. Els objectius d'ambdós documents són fomentar la continuïtat de l'activitat agrària dins del Parc agrari, a través d'una regulació dels usos del sòl i de les construccions agrícoles que permeti una major diversitat en l'activitat agropecuària i garanteixi la gestió eficient de l'empresa agrària. Tot això compatibilitzant-ho amb la preservació de les zones naturals i la regulació de l'ús social. Castelldefels Cornellà de Llobregat El Papiol El Prat de Llobregat Gavà Molins de Rei Pallejà Sant Boi de Llobregat Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Viladecans Revisió del PE i MPGM del Parc agrari del Baix Llobregat Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:56.666Z" 
"65d450bcae25c2686b20d27d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-diposits-regulacio-d-aigua-potable/6472173/11656","Interlands ciutat i territori, SLP","Urbanisme","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Modificació puntual del Pla general metropolità per a la construcció dels dipòsits de regulació de la xarxa metropolitana de subministrament d'aigua potable i la corresponent estació de bombament.&nbsp;<br /> <br /> El Pla modifica la qualificació i la regulació d'un àmbit de 1,7 Ha que es destinen a la implantació dels nous dipòsits de regulació d'aigua potable de forma semisoterrada, compatibilitzant l'ús principal del sistema d'espais lliures amb els usos propis del sistema de serveis tècnics.<br /> <br /> La Modificació estableix les condicions de parcel·la, del terreny, d'edificació i de reforestació, així com un seguit de mesures preventives, correctores i compensatòries d'impacte ambiental que inclouen, entre d'altres, el tractament paisatgístic del Cordal de Sant Ramon i la recuperació ecològica dels marges de la riera del Fonollar. També preveu habilitar un accés rodat als dipòsits.","Aprovació definitiva","2014-09-16T00:00:00.000Z","6472173","Territori","MPGM dipòsits regulació d'aigua potable","Ortofotomapa","http://www.amb.cat/documents/11656/6471774/01_Diposits.jpg/cfc56595-1552-42c7-bd05-63f8ec18acc9?t=1708413278691","","","Ortofotomapa","Ortofotomapa","","Vegetació","http://www.amb.cat/documents/11656/6471774/02_Dip%C3%B2sits.jpg/4b50c939-8dde-4e19-983e-d0f48549918e?t=1708413278691","","","Vegetació","Vegetació","","Proposta zonificació","http://www.amb.cat/documents/11656/6471774/03_Dip%C3%B2sits.jpg/25f78b5c-4bde-4206-b55f-39dfacd44f92?t=1708413278691","","","Proposta zonificació","Proposta zonificació","","Gàlibs","http://www.amb.cat/documents/11656/6471774/04_Dip%C3%B2sits.jpg/29cb3d76-7ed1-40a1-900d-c42008bb4244?t=1708413278691","","","Gàlibs","Gàlibs","","Avantprojecte - planta","http://www.amb.cat/documents/11656/6471774/05_Dip%C3%B2sits.jpg/09110efe-5935-46cd-a827-56c90927e1c9?t=1708413278691","","","Avantprojecte - planta","Avantprojecte - planta","","Avantprojecte – secció 1","http://www.amb.cat/documents/11656/6471774/06_Dip%C3%B2sits.jpg/4f6944cd-bbe7-4375-af62-b2df3e52519f?t=1708413278691","","","Avantprojecte – secció 1","Avantprojecte – secció 1","","Avantprojecte – secció 2","http://www.amb.cat/documents/11656/6471774/07_Dip%C3%B2sits.jpg/e6b98cb1-d32a-48b3-b4f1-d5bf05d0ac71?t=1708413278691","","","Avantprojecte – secció 2","Avantprojecte – secció 2","","Avantprojecte – imatge de la proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/6471774/08_Dip%C3%B2sits.jpg/d84b2f66-5b03-49f5-8813-83e971bca14e?t=1708413278691","","","Avantprojecte – imatge de la proposta","Avantprojecte – imatge de la proposta","","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=263704&fromPage=load","Documentació de la Modificació puntual del Pla general metropolità dels dipòsits de regulació de la xarxa metropolitana de subministrament d'aigua potable i la corresponent estació de bombament","Documentació de la Modificació puntual del Pla general metropolità dels dipòsits de regulació de la xarxa metropolitana de subministrament d'aigua potable i la corresponent estació de bombament","La MPGM té com a objectiu possibilitar la implantació de dos dipòsits de regulació d'aigua potable, de manera compatible amb els usos principals del sistema d'espais lliures existent, per tal de millorar el servei metropolità d'abastament d'aigua potable i garantir la seguretat de la prestació d'aquest servei als nuclis urbans del marge dret del riu Llobregat.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)","","","","","","2.0177293","41.33967","5,32 ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/6471774/00_Diposits.jpg/13ad8646-0e67-479f-895b-75329ccec84f?t=1708413278691","Imatge de les qualificacions proposades","","Imatge de les qualificacions proposades","Imatge de les qualificacions proposades","Sant Boi de Llobregat","ca_ES","","","","","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Modificació puntual del Pla general metropolità per a la construcció dels dipòsits de regulació de la xarxa metropolitana de subministrament d'aigua potable i la corresponent estació de bombament.&nbsp;<br /> <br /> El Pla modifica la qualificació i la regulació d'un àmbit de 1,7 Ha que es destinen a la implantació dels nous dipòsits de regulació d'aigua potable de forma semisoterrada, compatibilitzant l'ús principal del sistema d'espais lliures amb els usos propis del sistema de serveis tècnics.<br /> <br /> La Modificació estableix les condicions de parcel·la, del terreny, d'edificació i de reforestació, així com un seguit de mesures preventives, correctores i compensatòries d'impacte ambiental que inclouen, entre d'altres, el tractament paisatgístic del Cordal de Sant Ramon i la recuperació ecològica dels marges de la riera del Fonollar. També preveu habilitar un accés rodat als dipòsits. La MPGM té com a objectiu possibilitar la implantació de dos dipòsits de regulació d'aigua potable, de manera compatible amb els usos principals del sistema d'espais lliures existent, per tal de millorar el servei metropolità d'abastament d'aigua potable i garantir la seguretat de la prestació d'aquest servei als nuclis urbans del marge dret del riu Llobregat. Sant Boi de Llobregat MPGM dipòsits regulació d'aigua potable Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:56.746Z" 
"65d450bcae25c2686b20d280","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgo-i-pe-cataleg-patrimoni-cervello/6473455/11656","Alfred Fernández de la Reguera (arquitecte), Jordi Vila (arquitecte – AMB), Esteve Martínez i Paloma Mosto (estudiants d'arquitectura – AMB)","Urbanisme","<strong>Modificació puntual núm. 26 del PGO de Cervelló en relació al Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló<br /> Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló</strong><br /> <br /> El MPGO i el PE identifiquen els béns immobles a protegir del terme municipal de Cervelló i estableixen les mesures de protecció, així com les condicions d'intervenció i els usos admissibles en cadascun d'aquests immobles, que garanteixin la preservació dels valors històrics, arqueològics, culturals, paisatgístics, ecològics i identitaris del municipi","Aprovació definitiva","2017-06-23T00:00:00.000Z","6473455","Territori","MPGO i PE Catàleg patrimoni Cervelló","Situació dels elements catalogats","http://www.amb.cat/documents/11656/6473038/01_Cervell%C3%B3.jpg/9afeec77-f40b-4f01-8ed7-8866d07fc0d2?t=1708413278758","","","Situació dels elements catalogats","Situació dels elements catalogats","","Detall situació dels elements catalogats","http://www.amb.cat/documents/11656/6473038/02_Cervell%C3%B3+def.jpg/59c98bdc-3242-43d4-8309-91d36447b492?t=1708413278758","","","Detall situació dels elements catalogats","Detall situació dels elements catalogats","","Proposta d'ordenació MPGO","http://www.amb.cat/documents/11656/6473038/03_Cervell%C3%B3.jpg/09894dc6-3563-42e8-93ef-6a266c78437c?t=1708413278758","","","Proposta d'ordenació MPGO","Proposta d'ordenació MPGO","","Plànol d'ordenació del PEP","http://www.amb.cat/documents/11656/6473038/04_Cervell%C3%B3+DEF+2.jpg/36ed03fa-65e8-4dfc-af43-93819cd266e5?t=1708413278758","","","Plànol d'ordenació del PEP","Plànol d'ordenació del PEP","","Exemples fitxes d'elements de tipus Arquitectònic","http://www.amb.cat/documents/11656/6473038/05_Cervell%C3%B3+DEF+FITXA.jpg/62e56afb-3cd1-43fd-bd56-497d4d60ff83?t=1708413278758","","","Exemples fitxes d'elements de tipus Arquitectònic","Exemples fitxes d'elements de tipus Arquitectònic","","Exemples fitxes d'elements de tipus Natural","http://www.amb.cat/documents/11656/6473038/06_Cervell%C3%B3+DEF.jpg/51fb3ea1-06e9-4f69-afee-1b9bf2143fdd?t=1708413278758","","","Exemples fitxes d'elements de tipus Natural","Exemples fitxes d'elements de tipus Natural","","Exemple fitxes d'elements de tipus Arqueològic-Paleontològic","http://www.amb.cat/documents/11656/6473038/07_Cervell%C3%B3+DEF.jpg/4a17e283-d44d-4184-bcc7-b6ce54d12263?t=1708413278758","","","Exemple fitxes d'elements de tipus Arqueològic-Paleontològic","Exemple fitxes d'elements de tipus Arqueològic-Paleontològic","","Exemple fitxes d'elements de tipus Ambiental - Paisatgístic","http://www.amb.cat/documents/11656/6473038/08_Cervell%C3%B3+DEF.jpg/8643a0ee-ec77-4fd8-b6eb-46058fbaff63?t=1708413278758","","","Exemple fitxes d'elements de tipus Ambiental - Paisatgístic","Exemple fitxes d'elements de tipus Ambiental - Paisatgístic","","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=271485&fromPage=load","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","La MPGOU i el PE tenen com a finalitat garantir la protecció dels béns immobles del terme municipal de Cervelló, per raó de llurs valors culturals, paisatgístics o ambientals.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)","","","","","","1.9584727","41.396477","2.140 ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/6473038/00_Cervell%C3%B3.jpg/3debbc6e-0c6f-4447-9a6c-20e1681532fd?t=1708413278758","Situació dels elements catalogats","Situació dels elements catalogats","00_Cervelló","Situació dels elements catalogats","Cervelló","ca_ES","","","","","<strong>Modificació puntual núm. 26 del PGO de Cervelló en relació al Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló<br /> Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló</strong><br /> <br /> El MPGO i el PE identifiquen els béns immobles a protegir del terme municipal de Cervelló i estableixen les mesures de protecció, així com les condicions d'intervenció i els usos admissibles en cadascun d'aquests immobles, que garanteixin la preservació dels valors històrics, arqueològics, culturals, paisatgístics, ecològics i identitaris del municipi La MPGOU i el PE tenen com a finalitat garantir la protecció dels béns immobles del terme municipal de Cervelló, per raó de llurs valors culturals, paisatgístics o ambientals. Cervelló MPGO i PE Catàleg patrimoni Cervelló Municipal","2024-02-20T07:11:56.858Z" 
"65d450bcae25c2686b20d283","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-al-front-del-riu-sec/6473925/11656","Joaquim Obon, Virginia Boter, Francesc Tobella, Cristian Gómez, Isabel Tomé i Joan Caba (arquitectes, AMB) / X3 Estudis Ambientals / EGI - Enginyeria i Gestió d'Infraestructures (estudi inundabilitat) / DOYMO (estudi mobilitat)","Urbanisme","<strong>Modificació puntual del Pla general metropolità al front del riu Sec</strong><br /> <br /> La modificació de planejament ve motivada per la incoherència existent entre determinades qualificacions del planejament vigent i els usos consolidats del sòl, així com per l'oportunitat de dotar el municipi de Badia d'un nou sector comercial i terciari que, a banda de fomentar la inversió, pugui generar nous llocs de treball per a la ciutat.<br /> <br /> La proposta reconeix, redefineix i incrementa els equipaments públics existents (l'actual institut, les instal·lacions de la zona esportiva i l'àmbit de les antigues escoles de l'avinguda d'Antonio Machado), i el conjunt d'espais lliures a fi i efecte d'assolir més coherència amb les qualificacions de l'entorn i, alhora, racionalitzar la xarxa viària.<br /> <br /> D'altra banda, la modificació augmenta l'edificabilitat global de l'àrea per a usos comercials i terciaris, ja que concentra l'edificació per garantir la màxima permeabilitat i connectivitat entre la ciutat existent i el sistema d'espais lliures proposat.","Aprovació definitiva","2016-12-02T00:00:00.000Z","6473925","Territori","MPGM al front del riu Sec","Àmbit de la MPGM sobre ortofotomapa (vol 2012)","http://www.amb.cat/documents/11656/6473526/01_frontriusec.jpg/c391962c-1993-43e1-be96-82b5bcaa61db?t=1708413278813","","","Àmbit de la MPGM sobre ortofotomapa (vol 2012)","Àmbit de la MPGM sobre ortofotomapa (vol 2012)","","Topografia i estat actual del sòl","http://www.amb.cat/documents/11656/6473526/02_frontriusec.jpg/4fc04ecd-2365-467f-b70a-41fd3f14ad20?t=1708413278813","","","Topografia i estat actual del sòl","Topografia i estat actual del sòl","","Qualificació urbanística inicial","http://www.amb.cat/documents/11656/6473526/03_frontriusec.jpg/f363900e-d2dd-4aab-a9f2-1e7f768f060f?t=1708413278813","","","Qualificació urbanística inicial","Qualificació urbanística inicial","","Qualificació urbanística modificada","http://www.amb.cat/documents/11656/6473526/04_frontriusec.jpg/1a6bc30b-9be6-4a3e-ad2f-a17d52c1abdc?t=1708413278813","","","Qualificació urbanística modificada","Qualificació urbanística modificada","","Seccions edificació ús terciari","http://www.amb.cat/documents/11656/6473526/05_frontriusec.jpg/59ddb27c-d46e-46f3-9457-89c9c7759f99?t=1708413278813","","","Seccions edificació ús terciari","Seccions edificació ús terciari","","Secció nou vial","http://www.amb.cat/documents/11656/6473526/06_frontriusec.jpg/9222857b-822b-4cc0-868d-2b3ee98741b8?t=1708413278813","","","Secció nou vial","Secció nou vial","","Ordenació de l'edificació unitat 18b-10* (normes urbanístiques)","http://www.amb.cat/documents/11656/6473526/07_frontriusec.jpg/00bba630-ff03-4cd4-9ae0-517fb4474d18?t=1708413278813","","","Ordenació de l'edificació unitat 18b-10* (normes urbanístiques)","Ordenació de l'edificació unitat 18b-10* (normes urbanístiques)","Equip redactor","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=258369&fromPage=load","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","L'objectiu d'aquesta modificació del Pla general metropolità (MPGM) és reordenar el front nord-oest de Badia per aconseguir una millor integració urbana, adequar el planejament a la realitat per tal de reconèixer un seguit d'equipaments públics existents i el parc fluvial de la vora del riu Sec, i incorporar una dotació de sòls per a la implantació d'activitat econòmica al municipi.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament Urbanístic - AMB)","","","","","","2.1089728","41.5107","242.422 m²","","http://www.amb.cat/documents/11656/6473526/00_frontriusec.jpg/af94f4db-1f35-4e20-88ea-161b3b5d6f9b?t=1708413278813","Imatge de la proposta d'ordenació","Equip redactor","Imatge de la proposta d'ordenació","Imatge de la proposta d'ordenació indicativa","Badia del Vallès","ca_ES","Laia Soriano-Montagut (advocada - AMB)","","","","<strong>Modificació puntual del Pla general metropolità al front del riu Sec</strong><br /> <br /> La modificació de planejament ve motivada per la incoherència existent entre determinades qualificacions del planejament vigent i els usos consolidats del sòl, així com per l'oportunitat de dotar el municipi de Badia d'un nou sector comercial i terciari que, a banda de fomentar la inversió, pugui generar nous llocs de treball per a la ciutat.<br /> <br /> La proposta reconeix, redefineix i incrementa els equipaments públics existents (l'actual institut, les instal·lacions de la zona esportiva i l'àmbit de les antigues escoles de l'avinguda d'Antonio Machado), i el conjunt d'espais lliures a fi i efecte d'assolir més coherència amb les qualificacions de l'entorn i, alhora, racionalitzar la xarxa viària.<br /> <br /> D'altra banda, la modificació augmenta l'edificabilitat global de l'àrea per a usos comercials i terciaris, ja que concentra l'edificació per garantir la màxima permeabilitat i connectivitat entre la ciutat existent i el sistema d'espais lliures proposat. L'objectiu d'aquesta modificació del Pla general metropolità (MPGM) és reordenar el front nord-oest de Badia per aconseguir una millor integració urbana, adequar el planejament a la realitat per tal de reconèixer un seguit d'equipaments públics existents i el parc fluvial de la vora del riu Sec, i incorporar una dotació de sòls per a la implantació d'activitat econòmica al municipi. Badia del Vallès MPGM al front del riu Sec Municipal","2024-02-20T07:11:56.937Z" 
"65d450bdae25c2686b20d286","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-per-a-la-transformacio-urbanistica-de-la-c-31/6498953/11656","Jordi Peralta i Eugènia Vidal (arquitectes - AMB), Felipe Ibarz, Aina Alemany (estudiants d'arquitectura – AMB)","Urbanisme","El model organitza, sobre un triangle conceptual, tres estratègies clau que han de permetre el reforçament de les tres escales i rols d'aquesta infraestructura amb el territori: la gran escala en la relació lineal (com a infraestructura de comunicació); l'escala municipal en la relació transversal (com a suport del sistema urbà) i l'escala local en la relació de contacte (com a espai públic). La combinació d'aquestes tres estratègies complementàries permetran assolir un conjunt cohesionat i equilibrat.<br /> <br /> 1. Diversificar els serveis lineals: passar d'una via segregada amb un sol servei lineal (transport rodat privat ràpid) a una via combinada amb els màxims serveis lineals possibles de mobilitat (transport públic ràpid i local, privat local, passeig, carril bici) però també d'altres prestacions possibles (visibilitat, reducció d'impactes negatius, qualitat ambiental, etc.).<br /> <br /> 2. Potenciar els passatges: potenciar l'estructura orogràfica i històrica del municipi amb nombrosos eixos orientats de mar a muntanya, per tal de, no només garantir que els passos siguin adequats i equiparables a la funció d'un carrer normal (il·luminació, urbanització, amplades de voreres, etc.) sinó també millorar, fora de l'àmbit de la C-31, aquells eixos que tenen un potencial estructurant capaç de millorar la integració dels diferents teixits urbans de la ciutat.<br /> <br /> 3. Dotar les vores d'urbanitat: donar la volta a la ciutat, que històricament ha girat l'esquena a l'autopista per fer-hi front, com un element positiu i dinamitzador. Es tracta d'activar les plantes baixes i les voreres, reordenar alguns teixits, reprogramar aquells espais històricament residuals, per relligar amb la màxima urbanitat tot el conjunt.<br /> <br /> Per tal de construir, corregir, revisar i avançar en la definició del model, el treball ha elaborat una sèrie d'assajos propositius a una escala més detallada. El valor d'aquestes propostes és el de il·lustrar la varietat de solucions que es poden concatenar en un conjunt coherent i fragmentable alhora. Com a síntesi d'aquests assajos es defineix un catàleg d'actuacions que permet imaginar múltiples àmbits de projecte, diferents tipus d'instrument per dur-los a terme, així com una gradació de les implicacions temporals i econòmiques. Aquesta aproximació permet una resposta diferenciada segons les necessitats i oportunitats dels barris limítrofs a la via i aporta flexibilitat per desenvolupar el model atenent totes les escales.&nbsp;","Estudi","2016-09-01T00:00:00.000Z","6498953","Territori","Estudi per a la transformació urbanística de la C-31","01_transformacióC31.jpg","http://www.amb.cat/documents/11656/6498537/01_transformaci%C3%B3C31.jpg.jpg/55ab9467-33ae-4875-90cd-54469b6ad7e5?t=1708413278870","","","Imatge de galeria 1","Síntesi diagnosi com a infraestructura de comunicació","","02_transformacióC31.jpg","http://www.amb.cat/documents/11656/6498537/02_transformaci%C3%B3C31.jpg.jpg/756fbbbe-77fc-4a20-aaca-d520138d53d8?t=1708413278870","","","Imatge de galeria 2","Síntesi diagnosi com a infraestructura de suport urbà","","03_transformacióC31.jpg","http://www.amb.cat/documents/11656/6498537/03_transformaci%C3%B3C31.jpg.JPG/803f9d6e-a01b-4e0a-a4e5-bd05a0917bbe?t=1708413278870","","","Imatge de galeria 3","Diagrama del model conceptual – 3 estratègies","","04_transformacióC31.jpg","http://www.amb.cat/documents/11656/6498537/04_transformaci%C3%B3C31.jpg/b8441927-9202-4211-9aa2-c2999b3bbb33?t=1708413278870","","","Imatge de galeria 4","Esquema de la transformació de la secció tipus","","05_transformacióC31.jpg","http://www.amb.cat/documents/11656/6498537/05_transformaci%C3%B3C31.jpg.jpg/954cd6cf-e80b-487c-a360-585b19a3e57f?t=1708413278870","","","Imatge de galeria 5","Vista àmbit Màgic Badalona – estratègia 1: diversificar els serveis lineals","","06_transformacióC31.jpg","http://www.amb.cat/documents/11656/6498537/06_transformaci%C3%B3C31.jpg.jpg/c5d30169-48fd-4253-a288-fe3ed7745c37?t=1708413278870","","","Imatge de galeria 6","Vista àmbit Martí Pujol – estratègia 2: potenciar els passatges","","07_transformacióC31.jpg","http://www.amb.cat/documents/11656/6498537/07_transformaci%C3%B3C31.jpg.jpg/1eeb248f-4e26-4fb6-a3c8-7b5709102bca?t=1708413278870","","","Imatge de galeria 7","Vista àmbit avinguda Catalunya – estratègia 3: dotar les vores d'urbanitat","","08_transformacióC31.jpg","http://www.amb.cat/documents/11656/6498537/08_transformaci%C3%B3C31.jpg.jpg/afed1b63-b39f-4ae6-98db-c3c322042ac2?t=1708413278870","","","Imatge de galeria 8","Axonometria de la proposta","","","","","","L'objectiu és transformar la C-31 per tal què funcioni com un sistema estructurant tant a nivell territorial com urbà, a partir de la definició d'un nou model urbanístic. Aquest plantejament assumeix i amplia el del Pla Territorial Metropolità de Barcelona i l'implícit en el propi encàrrec de l'Ajuntament de Badalona.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)","","","","","","2.236428","41.44861","62 ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/6498537/00_transformaci%C3%B3C31.jpg.jpg/48fd22bd-ba8b-448e-9137-07b95bd0d689?t=1708413278870","","","00_transformacióC31","Imatge del projecte","Badalona","Montgat","Sant Adrià de Besòs","ca_ES","","","","","El model organitza, sobre un triangle conceptual, tres estratègies clau que han de permetre el reforçament de les tres escales i rols d'aquesta infraestructura amb el territori: la gran escala en la relació lineal (com a infraestructura de comunicació); l'escala municipal en la relació transversal (com a suport del sistema urbà) i l'escala local en la relació de contacte (com a espai públic). La combinació d'aquestes tres estratègies complementàries permetran assolir un conjunt cohesionat i equilibrat.<br /> <br /> 1. Diversificar els serveis lineals: passar d'una via segregada amb un sol servei lineal (transport rodat privat ràpid) a una via combinada amb els màxims serveis lineals possibles de mobilitat (transport públic ràpid i local, privat local, passeig, carril bici) però també d'altres prestacions possibles (visibilitat, reducció d'impactes negatius, qualitat ambiental, etc.).<br /> <br /> 2. Potenciar els passatges: potenciar l'estructura orogràfica i històrica del municipi amb nombrosos eixos orientats de mar a muntanya, per tal de, no només garantir que els passos siguin adequats i equiparables a la funció d'un carrer normal (il·luminació, urbanització, amplades de voreres, etc.) sinó també millorar, fora de l'àmbit de la C-31, aquells eixos que tenen un potencial estructurant capaç de millorar la integració dels diferents teixits urbans de la ciutat.<br /> <br /> 3. Dotar les vores d'urbanitat: donar la volta a la ciutat, que històricament ha girat l'esquena a l'autopista per fer-hi front, com un element positiu i dinamitzador. Es tracta d'activar les plantes baixes i les voreres, reordenar alguns teixits, reprogramar aquells espais històricament residuals, per relligar amb la màxima urbanitat tot el conjunt.<br /> <br /> Per tal de construir, corregir, revisar i avançar en la definició del model, el treball ha elaborat una sèrie d'assajos propositius a una escala més detallada. El valor d'aquestes propostes és el de il·lustrar la varietat de solucions que es poden concatenar en un conjunt coherent i fragmentable alhora. Com a síntesi d'aquests assajos es defineix un catàleg d'actuacions que permet imaginar múltiples àmbits de projecte, diferents tipus d'instrument per dur-los a terme, així com una gradació de les implicacions temporals i econòmiques. Aquesta aproximació permet una resposta diferenciada segons les necessitats i oportunitats dels barris limítrofs a la via i aporta flexibilitat per desenvolupar el model atenent totes les escales.&nbsp; L'objectiu és transformar la C-31 per tal què funcioni com un sistema estructurant tant a nivell territorial com urbà, a partir de la definició d'un nou model urbanístic. Aquest plantejament assumeix i amplia el del Pla Territorial Metropolità de Barcelona i l'implícit en el propi encàrrec de l'Ajuntament de Badalona. Badalona Montgat Sant Adrià de Besòs Estudi per a la transformació urbanística de la C-31 Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:57.051Z" 
"65d450bdae25c2686b20d289","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-via-de-cornisa/6499724/11656","Gema Mur, Rhona Okafor, MªDolors Ubalde, Elisabeth Pascual (arquitectes - AMB), Eloi González, Laura Collado i Dídac Baeza (estudiants d'arquitectura - AMB)","Urbanisme","La proposta d'ordenació de la MPGM té l'objectiu de preservar la integritat del Parc Natural de la Serra de Collserola i compatibilitzar la preservació amb els requeriments derivats del desenvolupament urbà.<br /> L'eliminació de la ""via de cornisa"", és una actuació en benefici de l'espai natural, perquè permet conservar la continuïtat de l'àmbit forestal i potenciar l'espai intermedi de transició entre la ciutat i el parc.<br /> <br /> Els criteris de la proposta d'ordenació són els següents:<br /> <br /> A l'intern del parc:<br /> a. donar congruència a l'ordenació dels sòls desafectats reconeixent les seves característiques i&nbsp; potencialitats dins el Parc Natural.<br /> b. completar i reajustar els límits de les reserves dels sistemes existents per adaptar-los millor a les condicions físiques i paisatgístiques del territori.<br /> <br /> Al perímetre de zones urbanes:<br /> c. completar i redefinir el límit del sòl urbà afectat per la supressió de la reserva viària, contenint el desenvolupament de les àrees urbanes actuals.<br /> d. ordenar els sòls perimetrals completant la xarxa viària, els equipaments i les zones verdes, reconeixent els usos actuals i configurant l'àrea de transició entre la ciutat i el parc.","Aprovació definitiva","2016-04-25T00:00:00.000Z","6499724","Territori","MPGM via de cornisa","Galeria 1","http://www.amb.cat/documents/11656/6498976/01_viacornisa.jpg/f971a7f0-5788-49e9-a52f-720372dbc5b3?t=1708413278928","","","Imatge de galeria 1","Àmbit de la MPGM i termes municipals de Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès","Equip redactor","Galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/6498976/02_viacornisa.jpg/cfca7e9a-f56c-4568-853b-9790d54c7186?t=1708413278928","","","Imatge de galeria 2","Proposta viària de connectivitat local","Equip redactor","Galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/6498976/03_viacornisa.jpg/83cf3b0c-f5c4-4936-8c6a-9a9a8efae543?t=1708413278928","","","Imatge de galeria 3","Àmbit de la MPGM a Molins de Rei sobre l'ortofotomapa","Equip redactor","Galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/6498976/04_viacornisa.jpg/3d821935-d357-4291-98ba-929c622f6465?t=1708413278928","","","Imatge de galeria 4","Qualificació urbanística inicial a Molins de Rei","Equip redactor","Galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/6498976/05_viacornisa.jpg/f3459cf3-0a25-4ff2-a937-2ec224ac5b9d?t=1708413278928","","","Imatge de galeria 5","Qualificació urbanística inicial a Molins de Rei Qualificació urbanística modificada a Molins de Rei","Equip redactor","Galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/6498976/06_viacornisa.jpg/533212fa-4aa6-491c-a4e5-4a04c15fc5bd?t=1708413278928","","","Imatge de galeria 6","Àmbit de la MPGM a Sant Cugat del Vallès sobre l'ortofotomapa","Equip redactor","Galeria 7","http://www.amb.cat/documents/11656/6498976/07_viacornisa.jpg/912e70ba-f781-444c-953d-64930ef1ce5e?t=1708413278928","","","Imatge de galeria 7","Qualificació urbanística inicial a Sant Cugat del Vallès","Equip redactor","Galeria 8","http://www.amb.cat/documents/11656/6498976/08_viacornisa.jpg/eb464aef-f800-46a6-ba70-a2e8042c3752?t=1708413278928","","","Imatge de galeria 8","Qualificació urbanística modificada a Sant Cugat del Vallès","Equip redactor","Galeria 9","http://www.amb.cat/documents/11656/6498976/09_viacornisa.jpg/018a9959-d390-4e9d-a2aa-896673169911?t=1708413278928","","","Imatge de galeria 9","Àmbit de la MPGM a Cerdanyola del Vallès sobre l'ortofotomapa","Equip redactor","Galeria 10","http://www.amb.cat/documents/11656/6498976/10_viacornisa.jpg/ce686fa9-e68b-4e6f-a1e7-7a135b62ff5d?t=1708413278928","","","Imatge de galeria 10","Qualificació urbanística inicial a Cerdanyola del Vallès","Equip redactor","Galeria 11","http://www.amb.cat/documents/11656/6498976/11_viacornisa.jpg/91460ea1-872f-4cd9-85bf-b20a2c1b6427?t=1708413278928","","","Imatge de galeria 11","","Equip redactor","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureExpedient&codiPublic=2012/049291/M&fromPage=load","Detall de l'expedient","Detall de l'expedient","Aquest pla té com a objecte preservar l'espai natural de la Serra de Collserola, amb l'eliminació de la reserva viària corresponent a la via de cornisa, i reordenar els sòls afectats per la desqualificació situats a l'intern del Parc Natural i a les vores urbanes dels municipis afectats.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)","","","","","","2.09028","41.45519","157,25ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/6498976/00_viacornisa.jpg/0a802fe9-5594-4de0-a8e3-28770c706d1b?t=1708413278928","Àmbit de la MPGM ""via de cornisa"" i Parc Natural de la Serra de Collserola","Equip redactor","00_viacornisa","Imatge del projecte","Cerdanyola del Vallès","Molins de Rei","Sant Cugat del Vallès","ca_ES","Laia Soriano-Montagut (advocada – AMB)","","","","La proposta d'ordenació de la MPGM té l'objectiu de preservar la integritat del Parc Natural de la Serra de Collserola i compatibilitzar la preservació amb els requeriments derivats del desenvolupament urbà.<br /> L'eliminació de la ""via de cornisa"", és una actuació en benefici de l'espai natural, perquè permet conservar la continuïtat de l'àmbit forestal i potenciar l'espai intermedi de transició entre la ciutat i el parc.<br /> <br /> Els criteris de la proposta d'ordenació són els següents:<br /> <br /> A l'intern del parc:<br /> a. donar congruència a l'ordenació dels sòls desafectats reconeixent les seves característiques i&nbsp; potencialitats dins el Parc Natural.<br /> b. completar i reajustar els límits de les reserves dels sistemes existents per adaptar-los millor a les condicions físiques i paisatgístiques del territori.<br /> <br /> Al perímetre de zones urbanes:<br /> c. completar i redefinir el límit del sòl urbà afectat per la supressió de la reserva viària, contenint el desenvolupament de les àrees urbanes actuals.<br /> d. ordenar els sòls perimetrals completant la xarxa viària, els equipaments i les zones verdes, reconeixent els usos actuals i configurant l'àrea de transició entre la ciutat i el parc. Aquest pla té com a objecte preservar l'espai natural de la Serra de Collserola, amb l'eliminació de la reserva viària corresponent a la via de cornisa, i reordenar els sòls afectats per la desqualificació situats a l'intern del Parc Natural i a les vores urbanes dels municipis afectats. Cerdanyola del Vallès Molins de Rei Sant Cugat del Vallès MPGM via de cornisa Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:57.161Z" 
"65d450bdae25c2686b20d28c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgo-equipaments-corbera/6500368/11656","G.Mur, R.Okafor i P.Ponsatí (arquitectes - AMB), E.González, L.Collado, B.Gallego i L.Pérez, (estudiants d'arquitectura – AMB).","Urbanisme","L'àmbit de la MPGO es correspon amb el sòl qualificat d'equipament pel planejament vigent. La proposta no varia els àmbits qualificats i se centra en la modificació de les Normes urbanístiques (NU) del PGO en relació a la regulació i desenvolupament dels equipaments. Aquestes modificacions consisteixen en: definir la titularitat; clarificar l'assignació d'usos; simplificar les condicions d'edificació, flexibilitzar el règim específic dels aparcaments i adequar el desenvolupament&nbsp; a les noves determinacions.<br /> La MPGO contempla la regulació del sistema d'equipaments de forma global i completa, flexibilitza el seu desenvolupament i unifica la regulació en l'àmbit metropolità en la forma en què ho fa el PGM, atès que Corbera de Llobregat forma part de l'àmbit territorial de l'àrea metropolitana de Barcelona.<br /> Les millores en la regulació del sistema d'equipaments de la vila facilitarà el desenvolupament del sistema i contribuirà a dotar de majors serveis el territori, aspecte que incidirà en l'augment de la urbanitat de les àrees residencials, en coherència amb el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB).<br /> Aquest treball de planejament es basa en un ""Estudi sobre l'estat i les necessitats d'equipaments a Corbera de Llobregat"", que actualitza la informació sobre l'estat del sistema d'equipaments i avalua les noves necessitats a partir de les previsions de creixement de la població actual i la seva localització, amb vistes a consolidar el model urbà i territorial municipal. Aquest Estudi s'incorpora com un Annex justificatiu de la present MPGO.","Aprovació definitiva","2017-06-13T00:00:00.000Z","6500368","Territori","MPGO equipaments Corbera","Galeria 1","http://www.amb.cat/documents/11656/6499763/01-equipaments.jpg/57a16b2f-f8e3-4fae-bf23-5301f6a59ec1?t=1708413278982","","","Imatge de galeria 1","Àmbit de la MPGO sobre ortofoto","Equip redactor","Galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/6499763/02-equipaments.jpg/4dbe7e16-091a-437e-a5a6-5607fda66f07?t=1708413278982","","","Imatge de galeria 2","Àmbit de la MPGO sobre la qualificació urbanística del sòl vigent","Equip redactor","Galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/6499763/03-equipaments.jpg/807c29c1-8f5e-4374-b9d8-8cc0290ad198?t=1708413278982","","","Imatge de galeria 3","Equipaments existents segons l'ús","Equip redactor","Galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/6499763/04-equipaments.jpg/16826bf0-0ac7-4664-9ca3-8933543fdd48?t=1708413278982","","","Imatge de galeria 4","Situació i dimensió dels equipaments existents i previstos pel planejament vigent","Equip redactor","Galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/6499763/05-equipaments.jpg/e6de84e4-6d5c-4eab-be1a-d83b3aa40b55?t=1708413278982","","","Imatge de galeria 5","Situació i àmbit de servei dels equipaments existents i previstos pel planejament vigent","Equip redactor","Galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/6499763/06-equipaments.jpg/bfebee06-1db8-476c-919e-b87db685f68f?t=1708413278982","","","Imatge de galeria 6","Població i densitat (actual i potencial)","Equip redactor","Galeria 7","http://www.amb.cat/documents/11656/6499763/07-equipaments.jpg/4f7eac04-1194-4540-a4ed-4772fff0e5f3?t=1708413278982","","","Imatge de galeria 7","Distància de les urbanitzacions al centre per carretera","","Galeria 8","http://www.amb.cat/documents/11656/6499763/08-equipaments.jpg/d7d058fd-d43d-41ab-8a5f-6ccadb7134d2?t=1708413278982","","","Imatge de galeria 8","Centre urbà i urbanitzacions en relació al territori municipal","","Galeria 9","http://www.amb.cat/documents/11656/6499763/09-equipaments.jpg/9e7d0a94-f3ed-4403-b5d0-e2338a402a8f?t=1708413278982","","","Imatge de galeria 9","Esquema de l'estructura territorial del municipi (sistema urbà central i sistema vinculat als espais oberts)","","Galeria 10","http://www.amb.cat/documents/11656/6499763/10-equipaments.jpg/397ee10a-06d9-4876-9e82-e96f2ac356ef?t=1708413278982","","","Imatge de galeria 10","Esquema de l'estructura urbana del centre de serveis (nucli central i urbanitzacions de l'entorn)","Equip redactor","Galeria 11","http://www.amb.cat/documents/11656/6499763/11-equipaments.jpg/ab8847eb-9cbf-4a3a-b6eb-cff7658a7178?t=1708413278982","","","Imatge de galeria 11","Estructura urbana i territorial","Equip redactor","","","","","Aquest pla té com a finalitat racionalitzar l'ordenació del territori municipal amb la millora de la regulació dels sòls qualificats d'equipament, fent possible el seu desenvolupament i facilitant la concreció dels mateixos, per contribuir a la consolidació de la Vila i, en definitiva, al benestar de la ciutadania.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)","","","","","","1.927681","41.416237","32,02ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/6499763/00-equipaments.jpg/6599ee2e-4f07-43b9-97e3-e85343b277cc?t=1708413278982","Equipaments existents i previstos del planejament vigent","Equip redactor","MPGO equipaments CR","Imatge del projecte","Corbera de Llobregat","ca_ES","Pareja Associats, advocats (suport jurídic extern) i Laia Soriano-Montagut, (advocada - AMB)","","","","L'àmbit de la MPGO es correspon amb el sòl qualificat d'equipament pel planejament vigent. La proposta no varia els àmbits qualificats i se centra en la modificació de les Normes urbanístiques (NU) del PGO en relació a la regulació i desenvolupament dels equipaments. Aquestes modificacions consisteixen en: definir la titularitat; clarificar l'assignació d'usos; simplificar les condicions d'edificació, flexibilitzar el règim específic dels aparcaments i adequar el desenvolupament&nbsp; a les noves determinacions.<br /> La MPGO contempla la regulació del sistema d'equipaments de forma global i completa, flexibilitza el seu desenvolupament i unifica la regulació en l'àmbit metropolità en la forma en què ho fa el PGM, atès que Corbera de Llobregat forma part de l'àmbit territorial de l'àrea metropolitana de Barcelona.<br /> Les millores en la regulació del sistema d'equipaments de la vila facilitarà el desenvolupament del sistema i contribuirà a dotar de majors serveis el territori, aspecte que incidirà en l'augment de la urbanitat de les àrees residencials, en coherència amb el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB).<br /> Aquest treball de planejament es basa en un ""Estudi sobre l'estat i les necessitats d'equipaments a Corbera de Llobregat"", que actualitza la informació sobre l'estat del sistema d'equipaments i avalua les noves necessitats a partir de les previsions de creixement de la població actual i la seva localització, amb vistes a consolidar el model urbà i territorial municipal. Aquest Estudi s'incorpora com un Annex justificatiu de la present MPGO. Aquest pla té com a finalitat racionalitzar l'ordenació del territori municipal amb la millora de la regulació dels sòls qualificats d'equipament, fent possible el seu desenvolupament i facilitant la concreció dels mateixos, per contribuir a la consolidació de la Vila i, en definitiva, al benestar de la ciutadania. Corbera de Llobregat MPGO equipaments Corbera Municipal","2024-02-20T07:11:57.242Z" 
"65d450bdae25c2686b20d28f","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-per-a-la-transformacio-i-la-millora-de-la-carretera-reial/6726808/11656","Isabel Tomé, Joan Caba i Cristian Gómez (arquitectes - AMB) David Aznar, Diego Cisterna i Elsa Mampel (estudiants d'arquitectura - AMB)","Urbanisme","El procés de construcció i transformació al que ha estat sotmesa la Carretera Reial, des del seu traçat al segle XVIII, ha donat com a resultat la dificultat d'una lectura unitària. Avui dia la percepció de la via és la d'un conjunt de fragments alineats de forma casual. D'altra banda, el seu propi desenvolupament ha contribuït a l'acumulació d'espais de centralitat, tant d'escala metropolitana com local.<br /> <br /> El treball identifica els segments amb característiques similars que conformen la via, així com de reconèixer els punts singulars que es succeeixen al llarg del seu traçat. Aquest exercici de segmentació ens ha permès generar un marc de treball assequible per entendre-la sense caure en una simplificació excessiva, evitant així perdre la riquesa que el propi procés històric ha generat.<br /> <br /> S'ha establert una metodologia que engloba no només l'aproximació tradicional centrada en l'àmbit físic estricte de la via, sinó també la del seus voltants, entenent que un carrer està format tant pel ""calaix"" (buit i façanes) com pels teixits que l'envolten i les subjectivitats pròpies de la vivència de la ciutat, com són els punts de referència i trobada, la memòria del lloc, la percepció del pas del temps i l'espai, o les distàncies.<br /> <br /> Aquest tipus de vies històriques tenen les característiques idònies per a esdevenir eixos cívics metropolitans. Les funcions bàsiques d'aquests eixos han de ser les següents:<br /> LLEGIBILITAT: contribuir a fer més entenedor el territori oferint als ciutadans elements clars d'orientació.<br /> REFERENCIABILITAT: concentrar singularitats d'escala metropolitana que generin zones de centralitat dins el continu urbà.<br /> IDENTITAT: reflectir les diverses realitats locals per tal d'integrar els llocs de centralitat, de trobada o d'identitat local.<br /> SOSTENIBILITAT: aprofitar la centralitat de la via i la millora de les seves dotacions en transport públic per compensar els dèficits urbanístics de l'entorn.<br /> <br /> El present treball proposa reforçar el paper de la via potenciant el seu paper com a eix cívic i de mobilitat, millorant l'oferta de modes de transport sostenible al llarg del seu recorregut i intensificant els teixits allà on es creu necessari en base a criteris de sostenibilitat respecte a l'ús del territori.<br /> <br /> Aquestes propostes fan necessari comptar amb estratègies que, respectant els teixits consolidats, condueixin progressivament a un escenari corregit i alhora mantinguin la diversitat urbana existent. Per facilitar la transformació seqüencial a partir de la implantació de les diverses millores d'accessibilitat, així com per permetre el desenvolupament dels diferents projectes parcials d'una manera independent, el treball proposa el que anomenem model d'ocupació.<br /> <br /> Com estratègies complementàries es proposen la densificació de les àrees residencials i d'activitat allà on es considera necessari, i el reforçament de centralitats locals i metropolitanes.","Estudi","2017-11-01T00:00:00.000Z","6726808","Territori","Estudi per a la transformació i la millora de la carretera Reial","Imatge de galeria 1","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/01_ECR17.jpg/527dd260-285e-43a2-925d-982edcfda4dc?t=1708413279043","","","Vista general de la carretera Reial","La carretera Reial, una via cívica metropolitana","Equip redactor","Imatge de galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/02_ECR17.jpg/8f711388-5b85-4844-a620-7bb84791cb57?t=1708413279043","","","Plànol del projecte","Anàlisi de l'estat actual. Unitat i fragmentació","Equip redactor","Imatge de galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/03_ECR17.jpg/72853a7c-ab55-4b63-a448-faa587615591?t=1708413279043","","","Plànol del projecte","Anàlisi de l'estat actual. Transversalitat eixos cívics","Equip redactor","Imatge de galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/04_ECR17.jpg/1f8e7ced-9e4b-450a-868c-2e3a0d984cea?t=1708413279043","","","Plànol del projecte","Anàlisi de l'estat actual. Centralitats locals","Equip redactor","Imatge de galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/05_ECR17.jpg/b36bd7e0-3163-41f5-90c9-a084d52932f6?t=1708413279043","","","Imatge del plànol","L'oportunitat d'un nou eix metropolità","Equip redactor","Imatge de galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/06_ECR17.jpg/07b498f7-7324-4ea6-9474-08e5aec3b639?t=1708413279043","","","Plànol del projete","Diagnosi de potencialitats i disfuncions. Trams","Equip redactor","Imatge de galeria 7","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/07_ECR17.jpg/be9be4aa-bbc7-4bff-856f-e42653155fef?t=1708413279043","","","Plànol del projecte","Diagnosi de potencialitats i disfuncions. Singularitats metropolitanes","Equip redactor","Imatge de galeria 8","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/08_ECR17.jpg/7e5efc7f-27d0-4e2f-a968-7e720d1d01dc?t=1708413279043","","","Infografia del projecte","Estratègies d'intervenció. Eix cívic i de mobilitat","Equip redactor","Imatge galeria 9","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/09_ECR17.jpg/7d625681-d5ea-408e-9431-c46a73a30a89?t=1708413279043","","","Simulació de la fase final del projecte","Estratègies d'intervenció. Eix cívic i de mobilitat, fotomuntatge carretera Real","Equip redactor","Imatge de galeria 10","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/10_ECR17.jpg/dd392c1f-45ec-4fc4-861f-e07becdc684e?t=1708413279043","","","Simulació de la fase final del projecte","Estratègies d'intervenció. Eix cívic i de mobilitat, fotomuntatge riera de Sant Just","Equip redactor","Imatge de galeria 11","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/11_ECR17.jpg/c722a64c-9bad-4be2-a4a8-980b8828b03d?t=1708413279043","","","Plànol del projecte","Estratègies d'intervenció. Model d'ocupació","Equip redactor","Imatge de galeria 12","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/12_ECR17.jpg/15c3822e-e997-40f8-a5c9-204694fc29f9?t=1708413279043","","","Plànol del projecte","Estratègies d'intervenció. Malla base","Equip redactor","Imatge de galeria 13","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/13_ECR17.jpg/1720bca3-6ca2-4bf0-adc8-758d666afa17?t=1708413279043","","","Plànol del projecte","Ordenació indicativa","Equip redactor","Imatge galeria 14","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/14_ECR17.jpg/4bc5d1a6-3f69-448b-91f7-5d9f147cd9ad?t=1708413279043","","","Infografia del projecte","Estratègies d'intervenció. Densitats residencials i d'activitat","Equip redactor","Imatge galeria 15","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/15_ECR17.jpg/c0a4e650-4e45-48ed-ba74-dde18635475c?t=1708413279043","","","Infografia del projecte","Estratègies d'intervenció. Transformació seqüencial","Equip redactor","Imatge galeria 16","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/16_ECR17.jpg/8c2e28fb-6f46-442f-bab9-d4b58e8d5305?t=1708413279043","","","Infografia del projecte","Diagrama sintètic proposta","Equip redactor","Imatge galeria 17","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/17_ECR17.jpg/c9442c4f-8619-45cd-b4d0-63c05c0582bf?t=1708413279043","","","Plànol del projecte","Estratègies d'intervenció. Potenciar centralitats locals i metropolitanes, Pont Reixat","Equip redactor","Imatge galeria 18","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/18_ECR17.jpg/00fcb32a-4e28-4b4c-bf7d-e30de25beafe?t=1708413279043","","","Plànol del projecte","Estratègies d'intervenció. Potenciar centralitats locals i metropolitanes, Walden","Equip redactor","Imatge galeria 19","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/19_ECR17.jpg/e3d096df-3d2c-4128-94a4-acfe28c6d1b0?t=1708413279043","","","Plànol del projecte","Estratègies d'intervenció. Potenciar centralitats locals i metropolitanes, Sant Feliu","Equip redactor","Imatge galeria 20","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/20_ECR17.jpg/b2ec4260-d383-40b8-958f-b2e316e99b3f?t=1708413279043","","","Plànol del projecte","Estratègies d'intervenció. Potenciar centralitats locals i metropolitanes, B-23","Equip redactor","Imatge galeria 21","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/21_ECR17.jpg/38040d53-f42c-40dc-b92e-4c665994ce94?t=1708413279043","","","Plànol del projecte","Estratègies d'intervenció. Potenciar centralitats locals i metropolitanes, riera de Sant Just","Equip redactor","","","","","L'estudi analitza el paper de la via al seu pas pel municipi de Sant Just Desvern, posa de manifest el valor de les vies històriques i el seu potencial per convertir-se en eixos cívics metropolitans, ja que ofereixen uns elements continus, tant físics com mentals, que estructuren el territori, tot recuperant una identitat compartida per diferents entitats administratives i proposant un espai propi per a un sistema de modes de transport diferent de l'actual.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament Urbanístic - AMB)","","","","","","2.06677","41.37973","9 ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/6724861/00_ECR17.jpg/9fcbf94b-455e-4354-b604-b13e56f33fb9?t=1708413279043","Imatge indicativa de l'ordenació proposada","Equip redactor","Imatge indicativa de l'ordenació proposada","Imatge indicativa de l'ordenació proposada","Barcelona","Esplugues de Llobregat","L'Hospitalet de Llobregat","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Just Desvern","ca_ES","","Estudi per a la transformació i la millora de la carretera Reial","Estudi per a la transformació i la millora de la carretera Reial","https://docs.amb.cat/alfresco/api/-default-/public/alfresco/versions/1/nodes/3763c587-df41-4211-aa29-4cd4d7c5030d/content/Estudi+Carretera+Reial.pdf?attachment=false&mimeType=application/pdf&sizeInBytes=96245318","El procés de construcció i transformació al que ha estat sotmesa la Carretera Reial, des del seu traçat al segle XVIII, ha donat com a resultat la dificultat d'una lectura unitària. Avui dia la percepció de la via és la d'un conjunt de fragments alineats de forma casual. D'altra banda, el seu propi desenvolupament ha contribuït a l'acumulació d'espais de centralitat, tant d'escala metropolitana com local.<br /> <br /> El treball identifica els segments amb característiques similars que conformen la via, així com de reconèixer els punts singulars que es succeeixen al llarg del seu traçat. Aquest exercici de segmentació ens ha permès generar un marc de treball assequible per entendre-la sense caure en una simplificació excessiva, evitant així perdre la riquesa que el propi procés històric ha generat.<br /> <br /> S'ha establert una metodologia que engloba no només l'aproximació tradicional centrada en l'àmbit físic estricte de la via, sinó també la del seus voltants, entenent que un carrer està format tant pel ""calaix"" (buit i façanes) com pels teixits que l'envolten i les subjectivitats pròpies de la vivència de la ciutat, com són els punts de referència i trobada, la memòria del lloc, la percepció del pas del temps i l'espai, o les distàncies.<br /> <br /> Aquest tipus de vies històriques tenen les característiques idònies per a esdevenir eixos cívics metropolitans. Les funcions bàsiques d'aquests eixos han de ser les següents:<br /> LLEGIBILITAT: contribuir a fer més entenedor el territori oferint als ciutadans elements clars d'orientació.<br /> REFERENCIABILITAT: concentrar singularitats d'escala metropolitana que generin zones de centralitat dins el continu urbà.<br /> IDENTITAT: reflectir les diverses realitats locals per tal d'integrar els llocs de centralitat, de trobada o d'identitat local.<br /> SOSTENIBILITAT: aprofitar la centralitat de la via i la millora de les seves dotacions en transport públic per compensar els dèficits urbanístics de l'entorn.<br /> <br /> El present treball proposa reforçar el paper de la via potenciant el seu paper com a eix cívic i de mobilitat, millorant l'oferta de modes de transport sostenible al llarg del seu recorregut i intensificant els teixits allà on es creu necessari en base a criteris de sostenibilitat respecte a l'ús del territori.<br /> <br /> Aquestes propostes fan necessari comptar amb estratègies que, respectant els teixits consolidats, condueixin progressivament a un escenari corregit i alhora mantinguin la diversitat urbana existent. Per facilitar la transformació seqüencial a partir de la implantació de les diverses millores d'accessibilitat, així com per permetre el desenvolupament dels diferents projectes parcials d'una manera independent, el treball proposa el que anomenem model d'ocupació.<br /> <br /> Com estratègies complementàries es proposen la densificació de les àrees residencials i d'activitat allà on es considera necessari, i el reforçament de centralitats locals i metropolitanes. L'estudi analitza el paper de la via al seu pas pel municipi de Sant Just Desvern, posa de manifest el valor de les vies històriques i el seu potencial per convertir-se en eixos cívics metropolitans, ja que ofereixen uns elements continus, tant físics com mentals, que estructuren el territori, tot recuperant una identitat compartida per diferents entitats administratives i proposant un espai propi per a un sistema de modes de transport diferent de l'actual. Barcelona Esplugues de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Estudi per a la transformació i la millora de la carretera Reial Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:57.368Z" 
"65d450bdae25c2686b20d292","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/model-d-espais-lliures-urbans-dels-barris-de-muntanya-de-sant-boi-de-llobregat/7106050/11656","JPAM (Jorge Perea, arquitecte), Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (Maria Salinas i Lorena Barriga, arquitectes) i AMB (Jordi Peralta, arquitecte)","Urbanisme","La proposta del nou model d'estructura dels espais lliures urbans dels barris de muntanya de Sant Boi s'articula a través dels objectius següents:<br /> <br /> 1) Estructurar amb claredat els accessos des dels barris centrals de Sant Boi cap al sistema forestal–agrícola del massís del Garraf-Ordal, ordenant l'espai públic de carrers i camins (""els dits"") que conformen per connectivitat i continuïtat els àmbits òptims d'accés al sistema d'espais lliures, millorant alhora la connexió dels barris de muntanya amb el nucli urbà de Sant Boi.<br /> <br /> 2) Articular la transició al sistema forestal d'acord amb la lògica municipal que ha establert tot una sèrie de parcs de transició entre el sistema forestal i el teixit urbà com el parc de Can Carreres Vell o el Parc de la Riera de Soller contigu a la Colònia Güell.<br /> <br /> 3) Millorar les condicions de connectivitat i mobilitat dels barris, clarificant els recorreguts de vianants, completant els vials que enllacen ens nuclis i possibilitant l'establiment de noves connexions que millorin la xarxa de transport públic dels Barris de Muntanya.<br /> <br /> 4) Millorar i racionalitzar la forma dels espais públics (zones verdes i espais lliures) inherents als teixits urbans dels barris de muntanya creant, d'una banda, llocs de trobada de major accessibilitat de vianants i valor social afegit dintre de l'homogeneïtat espacial de la trama, reforçant la vida veïnal interna dels barris, i d'altre, qualificant les grans peces de verd amb condició forestal situades interiorment al teixits i en transició amb el sistema forestal per esdevenir llocs d'accés i parcs de vora en la seva condició forestal.<br /> <br /> 5) Reforçar el dinamisme social dels barris de muntanya introduint serveis de proximitat (petits serveis bàsics), associats a la reordenació dels espais públics, que redueixin la dependència funcional amb el nucli urbà de Sant Boi, reduint la mobilitat forçada i millorant la qualitat de vida del barri.<br /> <br /> 6) Vincular l'agrupació d'espais públics i activitats per completar la morfologia urbana, amb models urbans més sostenibles i tanmateix coherents amb els valors i qualitat ambiental dels teixits existents.<br /> 7) Estructurar la continuïtat dels carrers existents i completar la trama urbana dels barris millorant la permeabilitat interna dels teixits i els moviments dels vianants.<br /> <br /> 8) Millorar la connectivitat entre els barris dintre de l'àmbit de muntanya i amb els sistemes de mobilitat general, a través de la millora de l'enllaç amb la carretera de Sant Climent, la clarificació del vial del carrer dels Pirineus i l'enllaç amb el carrer de la Riera del Fonollar, que comunica amb el sistema general metropolità. Aquest fet permetria la millor implantació del sistema de transport públic, facilitant l'accés als espais centrals.","Avanç","2016-12-24T00:00:00.000Z","7106050","Territori","Model d'espais lliures urbans dels barris de muntanya de Sant Boi de Llobregat","Galeria 1","http://www.amb.cat/documents/11656/7104002/01_barrismuntanyaStBoi.jpg/cf07623b-2cb2-4d6f-8cb1-9c9f1179ae04?t=1708413279118","","","Model d'estructura global del municipi","Model d'estructura global del municipi","Equip redactor","Galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/7104002/02_barrismuntanyaStBoi.jpg/0070fce1-f2b7-47c3-a19f-8454f79cc329?t=1708413279118","","","Ortofotomapa i geomorfologia","Ortofotomapa i geomorfologia","Equip redactor","Galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/7104002/03_barrismuntanyaStBoi.jpg/bf16f0cc-ae45-4dc5-a6c9-1cd2207986e7?t=1708413279118","","","Infiltracions","Infiltracions","Equip redactor","Galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/7104002/04_barrismuntanyaStBoi.jpg/e41000c2-d859-4009-b3b6-bf1a3fde5594?t=1708413279118","","","Model conceptual proposat","Model conceptual proposat","Equip redactor","Galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/7104002/05_barrismuntanyaStBoi.jpg/62027075-0b30-4072-ab8e-626be897fb5f?t=1708413279118","","","Parcs de vora","Parcs de vora","Equip redactor","Galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/7104002/06_barrismuntanyaStBoi.jpg/5748719c-9da7-4ef0-95a6-5659e514df5d?t=1708413279118","","","Encaixos volumètrics","Encaixos volumètrics","Equip redactor","Galeria 7","http://www.amb.cat/documents/11656/7104002/07_barrismuntanyaStBoi.jpg/df65a85f-397f-42a0-9760-aa4f33ebbd21?t=1708413279118","","","Vista del barri de Canons","Vista del barri de Canons","Equip redactor","Galeria 8","http://www.amb.cat/documents/11656/7104002/08_barrismuntanyaStBoi.jpg/b5bc8fb1-5e45-4661-9ae4-f650eafe640c?t=1708413279118","","","Vista del barri de Can Paulet","Vista del barri de Can Paulet","Equip redactor","Galeria 9","http://www.amb.cat/documents/11656/7104002/09_barrismuntanyaStBoi.jpg/425f3b64-4102-4b90-ab33-cf6017a1813d?t=1708413279118","","","Tallers de participació ciutadana","Tallers de participació ciutadana","Equip redactor","Galeria 10","http://www.amb.cat/documents/11656/7104002/10_barrismuntanyaStBoi.jpg/921e267d-20e4-43f7-9f3e-eec8ceb69e34?t=1708413279118","","","Exemple de l'evolució de la proposta","Exemple de l'evolució de la proposta","Equip redactor","Galeria 11","http://www.amb.cat/documents/11656/7104002/11_barrismuntanyaStBoi.jpg/79990265-b211-4e55-8543-62e93dd4f2a9?t=1708413279118","","","Comparativa planejament vigent i proposat","Comparativa planejament vigent i proposat","Equip redactor","","","","","L'objecte d'aquest document és definir un nou model d'estructura dels espais lliures urbans dels barris de muntanya de Sant Boi de Llobregat, encaixat amb el model plantejat anteriorment per al conjunt del municipi.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)","","","","","","2.024882","41.34188","100 ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/7104002/00_barrismuntanyaStBoi.jpg/0cff254a-7cb2-4d75-8a2a-c04049cc4891?t=1708413279118","Proposta de millora de la xarxa d'espais lliures urbans","Equip redactor","Barris Sant Boi","Vista aèria de la proposta","Sant Boi de Llobregat","ca_ES","","","","","La proposta del nou model d'estructura dels espais lliures urbans dels barris de muntanya de Sant Boi s'articula a través dels objectius següents:<br /> <br /> 1) Estructurar amb claredat els accessos des dels barris centrals de Sant Boi cap al sistema forestal–agrícola del massís del Garraf-Ordal, ordenant l'espai públic de carrers i camins (""els dits"") que conformen per connectivitat i continuïtat els àmbits òptims d'accés al sistema d'espais lliures, millorant alhora la connexió dels barris de muntanya amb el nucli urbà de Sant Boi.<br /> <br /> 2) Articular la transició al sistema forestal d'acord amb la lògica municipal que ha establert tot una sèrie de parcs de transició entre el sistema forestal i el teixit urbà com el parc de Can Carreres Vell o el Parc de la Riera de Soller contigu a la Colònia Güell.<br /> <br /> 3) Millorar les condicions de connectivitat i mobilitat dels barris, clarificant els recorreguts de vianants, completant els vials que enllacen ens nuclis i possibilitant l'establiment de noves connexions que millorin la xarxa de transport públic dels Barris de Muntanya.<br /> <br /> 4) Millorar i racionalitzar la forma dels espais públics (zones verdes i espais lliures) inherents als teixits urbans dels barris de muntanya creant, d'una banda, llocs de trobada de major accessibilitat de vianants i valor social afegit dintre de l'homogeneïtat espacial de la trama, reforçant la vida veïnal interna dels barris, i d'altre, qualificant les grans peces de verd amb condició forestal situades interiorment al teixits i en transició amb el sistema forestal per esdevenir llocs d'accés i parcs de vora en la seva condició forestal.<br /> <br /> 5) Reforçar el dinamisme social dels barris de muntanya introduint serveis de proximitat (petits serveis bàsics), associats a la reordenació dels espais públics, que redueixin la dependència funcional amb el nucli urbà de Sant Boi, reduint la mobilitat forçada i millorant la qualitat de vida del barri.<br /> <br /> 6) Vincular l'agrupació d'espais públics i activitats per completar la morfologia urbana, amb models urbans més sostenibles i tanmateix coherents amb els valors i qualitat ambiental dels teixits existents.<br /> 7) Estructurar la continuïtat dels carrers existents i completar la trama urbana dels barris millorant la permeabilitat interna dels teixits i els moviments dels vianants.<br /> <br /> 8) Millorar la connectivitat entre els barris dintre de l'àmbit de muntanya i amb els sistemes de mobilitat general, a través de la millora de l'enllaç amb la carretera de Sant Climent, la clarificació del vial del carrer dels Pirineus i l'enllaç amb el carrer de la Riera del Fonollar, que comunica amb el sistema general metropolità. Aquest fet permetria la millor implantació del sistema de transport públic, facilitant l'accés als espais centrals. L'objecte d'aquest document és definir un nou model d'estructura dels espais lliures urbans dels barris de muntanya de Sant Boi de Llobregat, encaixat amb el model plantejat anteriorment per al conjunt del municipi. Sant Boi de Llobregat Model d'espais lliures urbans dels barris de muntanya de Sant Boi de Llobregat Municipal","2024-02-20T07:11:57.465Z" 
"646751c2daa5efc51bf05d2c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-per-a-la-millora-de-la-connectivitat-entre-el-parc-agrari-i-la-serra/7106189/11656","<p>Territoris XLM (Mònica Beguer i Èlia Hernando, arquitectes), Ajuntament d'El Papiol (Tanit Guàrdia, arquitecta) i Jordi Peralta, arquitecte.</p>","Urbanisme","<p><strong>Títol oficial del pla</strong><br />Modificació puntual Pla general metropolità per a la millora de la connectivitat entre el Parc agrari i la Serra de Collserola, al municipi d'El Papiol<br /><br />El nou model estructural dels espais lliures d'El Papiol es proposa sobre la base d'una acurada diagnosi i en particular pel que fa al seu ús, funció i mecanisme d'obtenció, per tal de fer una aposta clara per a la millora de la cohesió interna del centre urbà, de l'accessibilitat, l'habitabilitat i qualitat urbana i la integració amb el paisatge i el patrimoni natural que l'envolta. Aquesta modificació puntual del PGM, pretén esdevenir un instrument en el que s'integrin totes aquestes qüestions, es defineixi el nou model estructural i es presentin les directrius, estratègies i solucions concretes més adequades pel que fa a la localització, l'ús i funció i els mecanismes d'obtenció dels espais lliures i la configuració de les vores urbanes del nucli del Papiol.<br />La proposta estableix una jerarquia per tal de prioritzar els espais lliures que es considera que tenen una funció estructural en el conjunt. Identifica també aquells sòls de sistema d'espais lliures que no disposen d'una funcionalitat clara o resulten espais residuals o inadequats, i per tant cal revisar o re-situar per tal d'incorporar nous espais lliures de major qualitat i funcionalitat, potenciant una nova configuració de les vores urbanes entre el sòl urbà i la plana del Paró. La re-estructuració del sistema d'espais lliures pretén potenciar la connexió territorial est – oest a través del municipi, fomentant el pas pel Camí dels Colors, com a límit del sòl urbà residencial, i recuperant el Camí de les Argiles, a la banda sud de la plana. Amb aquesta finalitat, es revisa el model de gestió o d'obtenció dels espais lliures actuals i s'estableix els mecanismes que es consideren més adequats per a l'obtenció dels nous espais lliures qualificats.<br />Les modificacions proposades es poden agrupar en funció de dos objectius principals:<br />1) Creació de nous espais lliures estratègics<br />Inclou la re-localització de reserves de parcs i jardins urbans, i la qualificació de nous espais lliures que potenciïn el traçat del Camí dels Colors i el Camí de les Argiles, com a recorreguts d'interès col·lectiu, que millorin l'accessibilitat del municipi i la connectivitat amb el territori.<br />2) Definició de les noves vores urbanes<br />Inclou la qualificació de nous espais lliures en sòl no urbanitzable per a dotar d'espais d'estada i lleure naturals, de titularitat pública, que acompanyin al recorregut del camí dels Colors, que connecta els àmbits del Parc Agrari del Baix Llobregat i del Parc de la Serra de Collserola definint una nova vora urbana amb la Plana del Paró pel nord.</p>","Aprovació definitiva","2022-04-26T00:00:00.000Z","7106189","Territori","MPGM per a la millora de la connectivitat entre el Parc agrari i la Serra de Collserola","Galeria 1","http://www.amb.cat/documents/11656/7104525/01+foto+obl%C3%ADcua+AMB.jpg/b44b8e3e-4110-40f9-920e-5598cf08e93f?t=1708413279174","","","Fotografia aèria","Fotografia aèria","Equip redactor","Galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/7104525/02+planejament.jpg/76063fd1-292f-4ae9-8fa1-3e12bab3bec8?t=1708413279174","","","Planejament vigent","Planejament vigent","Equip redactor","Galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/7104525/03+dotacions+per+barris.jpg/06a02162-bc8b-4709-b48b-9ef3dc66d41c?t=1708413279174","","","Dotacions d'espais lliures per barris","Dotacions d'espais lliures per barris","Equip redactor","Galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/7104525/04+rasants+carrers.jpg/a7b0c961-9d13-4a70-93df-02b8cfe3fd72?t=1708413279174","","","Rasants dels carrers","Rasants dels carrers","Equip redactor","Galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/7104525/05+valors.jpg/bb427a11-e5bb-4c9f-aad8-d81156dc2a81?t=1708413279174","","","Valors","Valors","Equip redactor","Galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/7104525/06+diagnosi.jpg/44bf5c16-9485-4102-a677-09adfdae0407?t=1708413279174","","","Diagnosi","Diagnosi","Equip redactor","Galeria 7","http://www.amb.cat/documents/11656/7104525/07+geomorfologia.jpg/7aa181c9-f3de-4f02-b769-5465887d3c10?t=1708413279174","","","Geomorfologia","Geomorfologia","Equip redactor","Galeria 8","http://www.amb.cat/documents/11656/7104525/08+proposta+camins+connectivitat.jpg/37e6ddcc-57f2-4953-ab92-bbc4bdf2c46c?t=1708413279174","","","Proposta camins connectivitat espais oberts","Proposta camins connectivitat espais oberts","Equip redactor","Galeria 9","http://www.amb.cat/documents/11656/7104525/09+proposta+espais+lliures.jpg/3d1b1927-a38e-4e59-a3d5-012ce78872f0?t=1708413279174","","","Proposta estructura espais lliures","Proposta estructura espais lliures","Equip redactor","Galeria 10","http://www.amb.cat/documents/11656/7104525/10+vista+cam%C3%AD+dels+colors.jpg/6f62c27f-550c-4bce-9037-10c96f13a8be?t=1708413279174","","","Vista Camí dels colors","Vista Camí dels colors","Equip redactor","Galeria 11","http://www.amb.cat/documents/11656/7104525/11+vista+cam%C3%AD+dels+colors+2.jpg/6f22e664-c66c-4004-a13d-040a23b8c59b?t=1708413279174","","","Vista Parc dels colors","Vista Parc dels colors","Equip redactor","","https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/286407","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","L'objecte d'aquest document és definir un nou model estructural que garanteixi una xarxa d'espais lliures funcionals al servei d'una millor qualitat urbana i de vida de la població a partir de la configuració de la vora interior del nucli urbà, definint els límits entre la Plana del Paró i els sòls urbans del municipi, alhora que configurant un nou connector territorial entre el Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat.","","","","","","Municipal","","","<p>Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)</p>","","","","","","2.011156","41.43753","5,2ha","http://www.amb.cat/documents/11656/7104525/00_vista+proposta+territorial.jpg/3ecd5ed8-e55f-462e-88f6-fdd9372e99e8?t=1708413279174","Proposta de connexió entre el Llobregat i Collserola","","MPGM parc agrari collserola","Vista aèria de la proposta","El Papiol","ca_ES","","","","","<p><strong>Títol oficial del pla</strong><br />Modificació puntual Pla general metropolità per a la millora de la connectivitat entre el Parc agrari i la Serra de Collserola, al municipi d'El Papiol<br /><br />El nou model estructural dels espais lliures d'El Papiol es proposa sobre la base d'una acurada diagnosi i en particular pel que fa al seu ús, funció i mecanisme d'obtenció, per tal de fer una aposta clara per a la millora de la cohesió interna del centre urbà, de l'accessibilitat, l'habitabilitat i qualitat urbana i la integració amb el paisatge i el patrimoni natural que l'envolta. Aquesta modificació puntual del PGM, pretén esdevenir un instrument en el que s'integrin totes aquestes qüestions, es defineixi el nou model estructural i es presentin les directrius, estratègies i solucions concretes més adequades pel que fa a la localització, l'ús i funció i els mecanismes d'obtenció dels espais lliures i la configuració de les vores urbanes del nucli del Papiol.<br />La proposta estableix una jerarquia per tal de prioritzar els espais lliures que es considera que tenen una funció estructural en el conjunt. Identifica també aquells sòls de sistema d'espais lliures que no disposen d'una funcionalitat clara o resulten espais residuals o inadequats, i per tant cal revisar o re-situar per tal d'incorporar nous espais lliures de major qualitat i funcionalitat, potenciant una nova configuració de les vores urbanes entre el sòl urbà i la plana del Paró. La re-estructuració del sistema d'espais lliures pretén potenciar la connexió territorial est – oest a través del municipi, fomentant el pas pel Camí dels Colors, com a límit del sòl urbà residencial, i recuperant el Camí de les Argiles, a la banda sud de la plana. Amb aquesta finalitat, es revisa el model de gestió o d'obtenció dels espais lliures actuals i s'estableix els mecanismes que es consideren més adequats per a l'obtenció dels nous espais lliures qualificats.<br />Les modificacions proposades es poden agrupar en funció de dos objectius principals:<br />1) Creació de nous espais lliures estratègics<br />Inclou la re-localització de reserves de parcs i jardins urbans, i la qualificació de nous espais lliures que potenciïn el traçat del Camí dels Colors i el Camí de les Argiles, com a recorreguts d'interès col·lectiu, que millorin l'accessibilitat del municipi i la connectivitat amb el territori.<br />2) Definició de les noves vores urbanes<br />Inclou la qualificació de nous espais lliures en sòl no urbanitzable per a dotar d'espais d'estada i lleure naturals, de titularitat pública, que acompanyin al recorregut del camí dels Colors, que connecta els àmbits del Parc Agrari del Baix Llobregat i del Parc de la Serra de Collserola definint una nova vora urbana amb la Plana del Paró pel nord.</p> L'objecte d'aquest document és definir un nou model estructural que garanteixi una xarxa d'espais lliures funcionals al servei d'una millor qualitat urbana i de vida de la població a partir de la configuració de la vora interior del nucli urbà, definint els límits entre la Plana del Paró i els sòls urbans del municipi, alhora que configurant un nou connector territorial entre el Parc Natural de la Serra de Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat. El Papiol MPGM per a la millora de la connectivitat entre el Parc agrari i la Serra de Collserola Municipal","2024-02-20T07:11:57.555Z" 
"6450f4a0daa5efc51bf05965","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/proposta-d-un-nou-model-urbanistic-per-a-montcada-i-reixac/7106212/11656","<p>Jordi Peralta i Isabel Tomé (arquitectes, AMB), Helena Valls, Santi Pérez, Gavina Corbetta, Clara Pérez, Elisa Marchante (estudiants d'arquitectura, AMB)</p>","Urbanisme","<p>La posició geogràfica estratègica del municipi de Montcada i Reixac està condicionada per l'acumulació, en molt poc espai, de diferents sistemes d'ordre territorial. Aquesta superposició genera un seguit de tensions que dificulten la comprensió i el tractament. El repte consisteix en capgirar aquesta situació amb una estructura clara i potent que cohesioni el municipi i obri noves mirades cap al futur.<br /><br />Per fer possible aquesta articulació local i territorial, el model que es proposa utilitza la naturalesa fragmentària d'aquest sistema urbà, tot corregint-ne la seva morfologia. Es proposa una nova hipòtesi d'agrupació de teixits en cinc districtes urbans com estratègia d'ordenació territorial. Aquesta reorganització urbana ha de potenciar la identitat individual de cadascun dels districtes, per generar sinergies i relacions creuades. Una ciutat arxipèlag equilibrada i connectada que permetrà fer un salt qualitatiu molt important en la percepció global del municipi. Un model on tots els ciutadans podran gaudir dels avantatges de la ciutat compacta i d'una relació directa (&lt;300 m) amb la natura i el camp.<br /><br />L'estudi defineix una nova estructura urbanística que relliga el municipi i en reforça la seva riquesa morfològica i la seva condició dinàmica i connectada. Es defineixen tres components:<br /><br />1)&nbsp;<strong>Membrana</strong>. Aquest component funciona com a passatge metropolità (recull els grans eixos fluvials i rurals), com a franja de transició entre el sistema urbà i el sistema d'espais oberts i com a embolcall dels cinc districtes i per recosir-los entre ells. Un interstici que com a aglomerant del conjunt ha d'esdevenir no només un espai funcional i de pas, sinó també un espai de trobada i d'activitat (oci, lleure, serveis i dotacions). En aquest sentit, és fonamental contrarrestar l'homogeneïtat longitudinal de la cinta, a partir dels possibles ancoratges locals vinculats als fets urbans o naturals de cada indret.<br /><br />2)&nbsp;<strong>Collaret</strong>. Aquest component d'escala municipal relliga els cinc districtes tot interconnectant-los amb els municipis veïns. Un collaret que relliga carrers històrics, eixos comercials, rambles, passejos, noves xarxes d'autobusos d'alta freqüència, traces patrimonials que relacionen estacions de tren, mercats, poliesportius, etc. A més de clarificar les relacions funcionals, també podrà generar noves àrees de centralitat no puntuals sinó lineals al llarg d'aquestes xarxes. S'estudien aquelles actuacions puntuals estratègiques per dur a terme aquesta connexió lenta. Noves xarxes d'autobusos d'alta freqüència, que relacionen estacions de tren, mercats, poliesportius.<br /><br />3)&nbsp;<strong>Centres</strong>. La cohesió urbana local s'ha de basar en la definició i el reforç dels centres de cadascun dels cinc districtes, capaç de relligar els diferents teixits que els componen. Un cop resoltes les principals discontinuïtats internes, a través dels dos projectes de soterrament ferroviari l'estructura cívica encadena diferents elements com ara carrers històrics, eixos comercials, rambles, passejos, traces patrimonials. S'identifiquen diferents àmbits per transformar l'ordenació actual intensificant o reconsiderant els usos per reforçar encara més aquests centres. Respecte al conjunt, l'objectiu és incidir en la significació i identitat de cada barri, així com potenciar rols complementaris entre ells, afavorint la interacció en un sistema ric i cohesionat.</p>","Estudi","2016-10-01T00:00:00.000Z","7106212","Territori","Proposta d'un nou model urbanístic per a Montcada i Reixac","Galeria 1","http://www.amb.cat/documents/11656/7105045/01_modelmontcada.jpg/74525658-5e4a-4aa9-aaf5-2fe31f7c2236?t=1708413279239","","","Vista proposta","Vista proposta","Equip redactor","Galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/7105045/02_modelmontcada.jpg/507fba53-9424-4312-bfac-ad774dbc4e78?t=1708413279239","","","Oportunitats territorials","Oportunitats territorials","Equip redactor","Galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/7105045/03_modelmontcada.jpg/776d8b21-c941-4a3f-986b-940af1f68702?t=1708413279239","","","Barreres i passos","Barreres i passos","Equip redactor","Galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/7105045/04_modelmontcada.jpg/c726fca1-2442-4521-8c1c-91a55bd20a05?t=1708413279239","","","Fragmentació actual i proposta de 5 districtes","Fragmentació actual i proposta de 5 districtes","Equip redactor","Galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/7105045/05_modelmontcada.jpg/d2af622c-5975-439b-b2cb-20eee138449b?t=1708413279239","","","Estructura membrana","Estructura membrana","Equip redactor","Galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/7105045/06_modelmontcada.jpg/275831cf-686a-4a4e-9747-96a7492469d8?t=1708413279239","","","Estructura collaret","Estructura collaret","Equip redactor","Galeria 7","http://www.amb.cat/documents/11656/7105045/07_modelmontcada.jpg/cb758fa9-b82f-4f42-9656-e5945ec92f33?t=1708413279239","","","Estructura centres","Estructura centres","Equip redactor","Galeria 8","http://www.amb.cat/documents/11656/7105045/08_modelmontcada.jpg/b9cadded-bd66-4f13-b974-9fd96b7d4ca9?t=1708413279239","","","Matriu districtes","Matriu districtes","Equip redactor","Galeria 9","http://www.amb.cat/documents/11656/7105045/09_modelmontcada.jpg/9ce44eec-5c3f-4744-b334-c6fb920e40a3?t=1708413279239","","","Vistes actuacions","Vistes actuacions","Equip redactor","Galeria 10","http://www.amb.cat/documents/11656/7105045/10_modelmontcada.jpg/8bf29354-faae-4a54-bf4d-50c1d3c4dc6b?t=1708413279239","","","Hipòtesi de programació","Hipòtesi de programació","Equip redactor","Galeria 11","http://www.amb.cat/documents/11656/7105045/11_modelmontcada.jpg/5a6bfb93-3f5b-47a5-9e1a-8e2a607248db?t=1708413279239","","","Síntesi de la proposta","Síntesi de la proposta","Equip redactor","","","","","Aquest treball té per objecte proposar un nou model urbanístic per a la ciutat de Montcada i Reixac, que compti amb el consens tècnic, polític i social per tal garantir el seu desenvolupament a curt, mig i llarg termini. Montcada i Reixac ha d'esdevenir una articulació local i territorial, definida per una aposta singular en la relació ciutat / natura, capaç d'assolir una òptima cohesió urbana, social i ecològica.","","","","","","Municipal","","","<p>Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme, AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament Urbanístic, AMB)</p>","","","","","","2.1883917","41.484524","1.550 ha","http://www.amb.cat/documents/11656/7105045/00_modelmontcada.jpg/344cff26-fc40-4ed1-b7f8-95afbf5a9a04?t=1708413279239","Un nou model urbanístic per a Montcada i Reixac","Equip redactor","Un nou model urbanístic per a Montcada i Reixac","Proposta sobre ortofotoplànol","Montcada i Reixac","ca_ES","","","","","<p>La posició geogràfica estratègica del municipi de Montcada i Reixac està condicionada per l'acumulació, en molt poc espai, de diferents sistemes d'ordre territorial. Aquesta superposició genera un seguit de tensions que dificulten la comprensió i el tractament. El repte consisteix en capgirar aquesta situació amb una estructura clara i potent que cohesioni el municipi i obri noves mirades cap al futur.<br /><br />Per fer possible aquesta articulació local i territorial, el model que es proposa utilitza la naturalesa fragmentària d'aquest sistema urbà, tot corregint-ne la seva morfologia. Es proposa una nova hipòtesi d'agrupació de teixits en cinc districtes urbans com estratègia d'ordenació territorial. Aquesta reorganització urbana ha de potenciar la identitat individual de cadascun dels districtes, per generar sinergies i relacions creuades. Una ciutat arxipèlag equilibrada i connectada que permetrà fer un salt qualitatiu molt important en la percepció global del municipi. Un model on tots els ciutadans podran gaudir dels avantatges de la ciutat compacta i d'una relació directa (&lt;300 m) amb la natura i el camp.<br /><br />L'estudi defineix una nova estructura urbanística que relliga el municipi i en reforça la seva riquesa morfològica i la seva condició dinàmica i connectada. Es defineixen tres components:<br /><br />1)&nbsp;<strong>Membrana</strong>. Aquest component funciona com a passatge metropolità (recull els grans eixos fluvials i rurals), com a franja de transició entre el sistema urbà i el sistema d'espais oberts i com a embolcall dels cinc districtes i per recosir-los entre ells. Un interstici que com a aglomerant del conjunt ha d'esdevenir no només un espai funcional i de pas, sinó també un espai de trobada i d'activitat (oci, lleure, serveis i dotacions). En aquest sentit, és fonamental contrarrestar l'homogeneïtat longitudinal de la cinta, a partir dels possibles ancoratges locals vinculats als fets urbans o naturals de cada indret.<br /><br />2)&nbsp;<strong>Collaret</strong>. Aquest component d'escala municipal relliga els cinc districtes tot interconnectant-los amb els municipis veïns. Un collaret que relliga carrers històrics, eixos comercials, rambles, passejos, noves xarxes d'autobusos d'alta freqüència, traces patrimonials que relacionen estacions de tren, mercats, poliesportius, etc. A més de clarificar les relacions funcionals, també podrà generar noves àrees de centralitat no puntuals sinó lineals al llarg d'aquestes xarxes. S'estudien aquelles actuacions puntuals estratègiques per dur a terme aquesta connexió lenta. Noves xarxes d'autobusos d'alta freqüència, que relacionen estacions de tren, mercats, poliesportius.<br /><br />3)&nbsp;<strong>Centres</strong>. La cohesió urbana local s'ha de basar en la definició i el reforç dels centres de cadascun dels cinc districtes, capaç de relligar els diferents teixits que els componen. Un cop resoltes les principals discontinuïtats internes, a través dels dos projectes de soterrament ferroviari l'estructura cívica encadena diferents elements com ara carrers històrics, eixos comercials, rambles, passejos, traces patrimonials. S'identifiquen diferents àmbits per transformar l'ordenació actual intensificant o reconsiderant els usos per reforçar encara més aquests centres. Respecte al conjunt, l'objectiu és incidir en la significació i identitat de cada barri, així com potenciar rols complementaris entre ells, afavorint la interacció en un sistema ric i cohesionat.</p> Aquest treball té per objecte proposar un nou model urbanístic per a la ciutat de Montcada i Reixac, que compti amb el consens tècnic, polític i social per tal garantir el seu desenvolupament a curt, mig i llarg termini. Montcada i Reixac ha d'esdevenir una articulació local i territorial, definida per una aposta singular en la relació ciutat / natura, capaç d'assolir una òptima cohesió urbana, social i ecològica. Montcada i Reixac Proposta d'un nou model urbanístic per a Montcada i Reixac Municipal","2024-02-20T07:11:57.662Z" 
"65d450bdae25c2686b20d295","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-urbanistic-de-molins-de-rei/7106251/11656","Gema Mur, Rhona Okafor i Pere Ponsatí (arquitectes - AMB), Lara Pérez i Bruguers Gallego (estudiants d'arquitectura - AMB)","Urbanisme","Estudi urbanístic del centre de Molins de Rei. Del nucli històric cap als barris.<br /> <br /> El principal objectiu de l'estudi és dotar al municipi d'una eina que ajudi a prendre decisions de forma eficaç i eficient en relació a les futures transformacions i millores de la Vila, i que permeti resoldre –sota un marc d'actuació global- les problemàtiques urbanes i territorials detectades.<br /> Per abordar-ho es planteja un esquema conceptual que consta de tres parts:<br /> (1) La proposta d'un model per a la millora de l'estructura urbana, que agrupa els temes que incideixen en la funcionalitat global de la vila.<br /> (2) El desenvolupament del model amb eixos urbans, que permet fer propostes estratègiques en elements d'escala més propera.<br /> (3) El conjunt de projectes o actuacions concretes que cal realitzar per assolir els dos anteriors.","Estudi","2018-06-01T00:00:00.000Z","7106251","Territori","Estudi urbanístic de Molins de Rei","Galeria 1","http://www.amb.cat/documents/11656/7105565/01_EUcentreMR.jpg/45fab529-550d-4375-bcd1-8dcaaca4c4aa?t=1708413279318","","","Evolució urbana de la Vila","Evolució urbana de la Vila","Equip redactor","Galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/7105565/02_EUcentreMR.jpg/e130a8ba-a83d-484e-876a-3b33a8fd2677?t=1708413279318","","","Estructura d'espais lliures","Estructura d'espais lliures","Equip redactor","Galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/7105565/03_EUcentreMR.jpg/82b7b76a-098f-4b58-bd40-77309c1e3026?t=1708413279318","","","Anàlisi per al desenvolupament del model","Anàlisi per al desenvolupament del model","Equip redactor","Galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/7105565/04_EUcentreMR.jpg/9bf3385a-16f6-4675-8c35-d9e71b253620?t=1708413279318","","","Desenvolupament del model amb eixos urbans","Desenvolupament del model amb eixos urbans","Equip redactor","Galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/7105565/05_EUcentreMR.jpg/7c4c940c-acd7-4910-8f27-49f91866d88d?t=1708413279318","","","Imatge del conjunt d'actuacions","Imatge del conjunt d'actuacions","Equip redactor","Galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/7105565/06_EUcentreMR.jpg/e21aae0a-de7a-4868-b3ce-fc326fbed690?t=1708413279318","","","Estudi d'interseccions entre eixos","Estudi d'interseccions entre eixos","Equip redactor","Galeria 7","http://www.amb.cat/documents/11656/7105565/07_EUcentreMR.jpg/a0dff6bc-f693-434f-8fe8-b7388edea62e?t=1708413279318","","","Vores urbanes: el tren i Collserola","Vores urbanes: el tren i Collserola","Equip redactor","Galeria 8","http://www.amb.cat/documents/11656/7105565/08_EUcentreMR.jpg/23d5273f-c9eb-4a52-b41e-7eb358c86c20?t=1708413279318","","","Mitgeres i percepció de l'espai urbà","Mitgeres i percepció de l'espai urbà","Equip redactor","Galeria 9","http://www.amb.cat/documents/11656/7105565/09_EUcentreMR.jpg/a9fb6c99-b262-4aaa-a324-ba289974f803?t=1708413279318","","","Portes i context metropolità","Portes i context metropolità","Equip redactor","Galeria 10","http://www.amb.cat/documents/11656/7105565/10_EUcentreMR.jpg/f63ccf6d-51e9-41fe-9342-c0a1cb140102?t=1708413279318","","","Àmbits de projecte","Àmbits de projecte","Equip redactor","","","","","L'estudi aporta una reflexió sobre el model urbà de la Vila que identifica la seva estructura o elements principals del sistema de zones verdes, equipaments i vialitat, així com les aportacions de les noves àrees de transformació.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)","","","","","","2.142151","41.346287","380 Ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/7105565/00_EUcentreMR.jpg/1f4a0c4d-4595-48f7-be3e-07a22d0455b5?t=1708413279318","Model per a la millora de l'estructura urbana","G.Mur, R.Okafor, P.Ponsatí","Model per a la millora de l'estructura urbana","Model per a la millora de l'estructura urbana","Molins de Rei","ca_ES","","","","","Estudi urbanístic del centre de Molins de Rei. Del nucli històric cap als barris.<br /> <br /> El principal objectiu de l'estudi és dotar al municipi d'una eina que ajudi a prendre decisions de forma eficaç i eficient en relació a les futures transformacions i millores de la Vila, i que permeti resoldre –sota un marc d'actuació global- les problemàtiques urbanes i territorials detectades.<br /> Per abordar-ho es planteja un esquema conceptual que consta de tres parts:<br /> (1) La proposta d'un model per a la millora de l'estructura urbana, que agrupa els temes que incideixen en la funcionalitat global de la vila.<br /> (2) El desenvolupament del model amb eixos urbans, que permet fer propostes estratègiques en elements d'escala més propera.<br /> (3) El conjunt de projectes o actuacions concretes que cal realitzar per assolir els dos anteriors. L'estudi aporta una reflexió sobre el model urbà de la Vila que identifica la seva estructura o elements principals del sistema de zones verdes, equipaments i vialitat, així com les aportacions de les noves àrees de transformació. Molins de Rei Estudi urbanístic de Molins de Rei Municipal","2024-02-20T07:11:57.776Z" 
"65d450bdae25c2686b20d298","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-de-les-urbanitzacions-en-sol-urba-i-urbanitzable-a-l-area-metropolitana/7270239/11656","Marcela Balliano i Lau Maluquer (arquitectes AMB). Xisca Gelabert, Ashwin Iakhani i Sergi Piñera (estudiants d'arquitectura – AMB)","Urbanisme","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Les urbanitzacions en sòl urbà i sòl urbanitzable a l'àrea metropolitana de Barcelona_estudis previs 2015.<br /> ?<br /> A l'àrea metropolitana de Barcelona trobem 124 urbanitzacions que ocupen 42 km<sup>2</sup> i representen el 15% del sòl urbanitzat. La seva població arriba als 52.700 habitants, el 2% del total de l'àrea metropolitana. Per tant, es caracteritzen esencialment per la baixa densitat d'habitatges i de població, amb un promig de 4 habitatges/ha i uns 12 habitants/ha respectivament.<br /> <br /> L'objectiu general d'aquest estudi és reconèixer els problemes no tan sols en relació amb els aspectes físics (posició territorial, grau d'ocupació, pendents, densitat, etc.), sinó també en aquells que defineixen la seva situació urbanística.<br /> <br /> En aquest sentit i en primer lloc, s'han definit tres eixos bàsics d'estudi que responen a les preguntes següents: <ol> 	<li> 		El quan: les característiques del fenomen, la filosofia d'implantació i la seva evolució.</li> 	<li> 		L'on: permet conèixer el context territorial, el suport físic, les dimensions i el grau de consolidació, la densitat d'habitatges, les característiques socioeconòmiques de la població i els equipaments disponibles.</li> 	<li> 		El com: el marc de planejament territorial i urbanístic vigent i la seva evolució, així com també el seu procés de gestió.</li> </ol> En segon lloc, a partir d'una visió estratègica metropolitana s'han definit 10 sistemes d'urbanitzacions tenint en compte l'encaix, les relacions i els vincles territorials entre elles i deixant les divisions municipals en segon terme. Així mateix, aquests grans sistemes se subdivideixen en subsistemes d'anàlisi (44) d'acord amb la implantació de les urbanitzacions i la seva forma d'agrupament.<br /> <br /> En tercer lloc, s'han identificat les urbanitzacions amb elements i problemes comuns i es classifiquen en tres categories d'acord amb el posicionament territorial i les particularitats del teixit: <ul> 	<li> 		Urbanitzacions tipus A_ de nova centralitat supramunicipals</li> 	<li> 		Urbanitzacions tipus B_ de reompliment i compleció</li> 	<li> 		Urbanitzacions tipus C_ de reducció i/o extinció</li> </ul> Finalment, es proposen els tres escenaris d'actuació següents: <ul> 	<li> 		de centralitat: es basa situar usos capaços de generar noves centralitats en llocs estratègics afegint activitats i dinàmiques noves com a estratègia de complexitat.</li> 	<li> 		de contenció: es proposa reduir parcialment l'àmbit de la urbanització, aprofitar els seus potencials de rebliment per tal d'incrementar-ne la densitat i fer possible un entorn urbà més cohesionat i contingut.</li> 	<li> 		de reducció o extinció: planteja suprimir la reserva de sòl urbanitzable en aquells àmbits no consolidats (sense drets patrimonials). Es proposa en aquelles urbanitzacions que, ja sigui per l'escàs grau de consolidació o per la gran afectació dels valors ambientals que comporten, es considera sostenible abordar la seva reducció o extinció.</li> </ul> ","Estudi","2015-07-01T00:00:00.000Z","7270239","Territori","Estudi de les urbanitzacions en sòl urbà i urbanitzable a l'àrea metropolitana","Assentaments dispersos sense continuïtat amb la trama urbana","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/01_urbanitzacionsAMB.jpg/274bf6f2-9334-47ff-add3-8530d8b6c8b9?t=1708413279371","","","Assentaments dispersos sense continuïtat amb la trama urbana","Assentaments dispersos sense continuïtat amb la trama urbana","Equip redactor","Galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/02_urbanitzacionsAMB.jpg/f03446f0-07f6-476a-ae78-e73bb45b8f60?t=1708413279371","","","Territori ocupat 42 km<sup>2</sup> el 15% del sòl urbanitzat l'AMB","Territori ocupat 42 km<sup>2</sup> el 15% del sòl urbanitzat l'AMB","Equip redactor","Galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/03_urbanitzacionsAMB.jpg/b4dbb13a-9fb8-468a-a303-88d0ee5ae827?t=1708413279371","","","Dinàmica d'ocupació i legitimació","Dinàmica d'ocupació i legitimació","Equip redactor","Galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/04_urbanitzacionsAMB.jpg/35478fb9-690d-4998-a883-20378116e599?t=1708413279371","","","Els 10 sistemes i els 44 subsistemes d'anàlisi","Els 10 sistemes i els 44 subsistemes d'anàlisi","Equip redactor","Galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/05_urbanitzacionsAMB.jpg/efcf3b9b-15eb-4e9c-93db-20e1a531e6e2?t=1708413279371","","","Sistema 7_collserola. Ss B_ encaix territorial","Sistema 7_collserola. Ss B_ encaix territorial","Equip redactor","Galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/06_urbanitzacionsAMB.jpg/c12a58a3-c084-42b1-8661-12febe6b9f3c?t=1708413279371","","","Sistema 7_collserola. Ss B_ morfologia del territori","Sistema 7_collserola. Ss B_ morfologia del territori","Equip redactor","Galeria 7","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/07_urbanitzacionsAMB.jpg/eb10b805-a923-4d20-83f8-96aceec11245?t=1708413279371","","","Sistema 7_collserola. Ss B_ dimensionat cadastral","Sistema 7_collserola. Ss B_ dimensionat cadastral","Equip redactor","Galeria 8","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/08_urbanitzacionsAMB.jpg/028da09a-3e8f-4907-b31f-abf1ba56e2bb?t=1708413279371","","","Sistema 7_collserola. Ss B_ síntesi de l'estructura territorial","Sistema 7_collserola. Ss B_ síntesi de l'estructura territorial","Equip redactor","Galeria 9","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/09_urbanitzacionsAMB.jpg/c17f5fed-fbb3-42f1-b5f7-a41fa1805a28?t=1708413279371","","","Criteris per a la classificació_ en relació amb el grau de consolidació i amb el sistema urbà","Criteris per a la classificació_ en relació amb el grau de consolidació i amb el sistema urbà","Equip redactor","Galeria 10","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/10_urbanitzacionsAMB.jpg/ec13e0ea-6b89-42cd-a189-31fd429dc8c9?t=1708413279371","","","Criteris per a la classificació_ en relació amb la xarxa viària metropolitana i de transport públic","Criteris per a la classificació_ en relació amb la xarxa viària metropolitana i de transport públic","Equip redactor","Galeria 11","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/11_urbanitzacionsAMB.jpg/30a30540-08b3-413c-94b7-70227a8a60fb?t=1708413279371","","","Criteris per a la classificació_ en relació amb les ARE i la matriu ambiental del PTM_2010","Criteris per a la classificació_ en relació amb les ARE i a la matriu ambiental del PTM_2010","Equip redactor","Galeria 12","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/12_urbanitzacionsAMB.jpg/17ae13e6-6a5d-4499-9bf3-01cf00884488?t=1708413279371","","","Cap a una tipologia analítica de les urbanitzacions de l'AMB","Cap a una tipologia analítica de les urbanitzacions de l'AMB","Equip redactor","Galeria 13","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/13_urbanitzacionsAMB.jpg/9cd7f1b0-530a-4ccd-ba50-d154e4fed6b1?t=1708413279371","","","Sintesi de la classificació. Tipus A+B+C","Sintesi de la classificació. Tipus A+B+C","Equip redactor","","","","","L'estudi analitza els assentaments dispersos sense continuïtat amb la trama urbana caracteritzats pel consum excessiu del sòl, la fragmentació territorial, la monofuncionalitat residencial i la carència de diversitat, per tal de coneixer l'ocupació actual del sòl i les projeccions de creixement futur i poder albirar, així, possibles escenaris que permetin revertir els problemes actuals.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme, AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament urbanístic, AMB)","","","","","","2.142151","41.346287","Àrea metropoltiana de Barcelona 636 km<sup>2</sup> + Vallirana 24 km<sup>2</sup>","","http://www.amb.cat/documents/11656/7266320/00_urbanitzacionsAMB_principal.jpg/956990cb-5acb-489a-89b8-d1055f6ea975?t=1708413279371","Estratègies globals selectives per a les urbanitzacions de baixa densitat","Equip redactor","Estratègies globals selectives per a les urbanitzacions de baixa densitat","Proposta estratègica i escenaris possibles","Badalona","Badia del Vallès","Barberà del Vallès","Barcelona","Begues","Castellbisbal","Castelldefels","Cerdanyola del Vallès","Cervelló","Corbera de Llobregat","Cornellà de Llobregat","El Papiol","El Prat de Llobregat","Esplugues de Llobregat","Gavà","L'Hospitalet de Llobregat","La Palma de Cervelló","Molins de Rei","Montcada i Reixac","Montgat","Pallejà","Ripollet","Sant Adrià de Besòs","Sant Andreu de la Barca","Sant Boi de Llobregat","Sant Climent de Llobregat","Sant Cugat del Vallès","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Just Desvern","Sant Vicenç dels Horts","Santa Coloma de Cervelló","Santa Coloma de Gramenet","Tiana","Torrelles de Llobregat","Viladecans","ca_ES","","","","","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Les urbanitzacions en sòl urbà i sòl urbanitzable a l'àrea metropolitana de Barcelona_estudis previs 2015.<br /> ?<br /> A l'àrea metropolitana de Barcelona trobem 124 urbanitzacions que ocupen 42 km<sup>2</sup> i representen el 15% del sòl urbanitzat. La seva població arriba als 52.700 habitants, el 2% del total de l'àrea metropolitana. Per tant, es caracteritzen esencialment per la baixa densitat d'habitatges i de població, amb un promig de 4 habitatges/ha i uns 12 habitants/ha respectivament.<br /> <br /> L'objectiu general d'aquest estudi és reconèixer els problemes no tan sols en relació amb els aspectes físics (posició territorial, grau d'ocupació, pendents, densitat, etc.), sinó també en aquells que defineixen la seva situació urbanística.<br /> <br /> En aquest sentit i en primer lloc, s'han definit tres eixos bàsics d'estudi que responen a les preguntes següents: <ol> 	<li> 		El quan: les característiques del fenomen, la filosofia d'implantació i la seva evolució.</li> 	<li> 		L'on: permet conèixer el context territorial, el suport físic, les dimensions i el grau de consolidació, la densitat d'habitatges, les característiques socioeconòmiques de la població i els equipaments disponibles.</li> 	<li> 		El com: el marc de planejament territorial i urbanístic vigent i la seva evolució, així com també el seu procés de gestió.</li> </ol> En segon lloc, a partir d'una visió estratègica metropolitana s'han definit 10 sistemes d'urbanitzacions tenint en compte l'encaix, les relacions i els vincles territorials entre elles i deixant les divisions municipals en segon terme. Així mateix, aquests grans sistemes se subdivideixen en subsistemes d'anàlisi (44) d'acord amb la implantació de les urbanitzacions i la seva forma d'agrupament.<br /> <br /> En tercer lloc, s'han identificat les urbanitzacions amb elements i problemes comuns i es classifiquen en tres categories d'acord amb el posicionament territorial i les particularitats del teixit: <ul> 	<li> 		Urbanitzacions tipus A_ de nova centralitat supramunicipals</li> 	<li> 		Urbanitzacions tipus B_ de reompliment i compleció</li> 	<li> 		Urbanitzacions tipus C_ de reducció i/o extinció</li> </ul> Finalment, es proposen els tres escenaris d'actuació següents: <ul> 	<li> 		de centralitat: es basa situar usos capaços de generar noves centralitats en llocs estratègics afegint activitats i dinàmiques noves com a estratègia de complexitat.</li> 	<li> 		de contenció: es proposa reduir parcialment l'àmbit de la urbanització, aprofitar els seus potencials de rebliment per tal d'incrementar-ne la densitat i fer possible un entorn urbà més cohesionat i contingut.</li> 	<li> 		de reducció o extinció: planteja suprimir la reserva de sòl urbanitzable en aquells àmbits no consolidats (sense drets patrimonials). Es proposa en aquelles urbanitzacions que, ja sigui per l'escàs grau de consolidació o per la gran afectació dels valors ambientals que comporten, es considera sostenible abordar la seva reducció o extinció.</li> </ul>  L'estudi analitza els assentaments dispersos sense continuïtat amb la trama urbana caracteritzats pel consum excessiu del sòl, la fragmentació territorial, la monofuncionalitat residencial i la carència de diversitat, per tal de coneixer l'ocupació actual del sòl i les projeccions de creixement futur i poder albirar, així, possibles escenaris que permetin revertir els problemes actuals. Badalona Badia del Vallès Barberà del Vallès Barcelona Begues Castellbisbal Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cervelló Corbera de Llobregat Cornellà de Llobregat El Papiol El Prat de Llobregat Esplugues de Llobregat Gavà L'Hospitalet de Llobregat La Palma de Cervelló Molins de Rei Montcada i Reixac Montgat Pallejà Ripollet Sant Adrià de Besòs Sant Andreu de la Barca Sant Boi de Llobregat Sant Climent de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Gramenet Tiana Torrelles de Llobregat Viladecans Estudi de les urbanitzacions en sòl urbà i urbanitzable a l'àrea metropolitana Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:57.883Z" 
"65d450bdae25c2686b20d29b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/propostes-d-implantacio-del-brt-i-bicipista-a-l-autopista-c31-entre-montgat/7442005/11656","Jordi Peralta i Anna Majoral (arquitectes), Anna Fabregat, Marc Ruiz i Albert Rodríguez (estudiants d'arquitectura, AMB)","Urbanisme","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Estudi de propostes d'implantació del BRT i BICIPISTA a l'autopista C-31 entre Montgat i Sant Adrià de Besòs.<br /> <br /> Aquest estudi es planteja en continuïtat amb el model de transformació i millora de l'autopista C-31 nord, proposat per l'AMB l'any 2016. Aquest model aspira a convertir l'autopista en un element estructurador tant a escala territorial com local, a partir de tres estratègies complementàries: <ol> 	<li> 		Diversificar els serveis lineals.</li> 	<li> 		Potenciar els passatges.</li> 	<li> 		Dotar les vores d'urbanitat.</li> </ol> Aquestes estratègies de transformació s'emmarquen en el model del Pla territorial urbanístic metropolità i en el model de transició cap a la mobilitat sostenible, impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona.<br /> <br /> L'objectiu d'aquest estudi és definir una nova línia de bus ràpid trànsit (BRT) ubicada sobre l'autopista i assajar-ne la implantació, així com la creació d'un nou carril bici ràpid.<br /> <br /> Es proposa un sistema de nou parades de BRT ubicades en la intersecció amb la xarxa de transport públic urbà existent, que permet oferir un servei de transport públic amb dues lògiques: una línia ràpida amb cinc parades i una línia urbana amb nou parades que relliga tota la xarxa local. Aquest sistema compta amb un carril segregat per al BRT per sentit ubicat a la part exterior de la calçada actual, que es desdobla allà on hi ha una parada. D'aquesta manera, es permet l'avançament dels autobusos ràpids, cosa que maximitza la velocitat comercial del servei. Aquest sistema implica una reorganització de la plataforma de l'autopista (amplada de carrils, vorals, mitjanes, etc.) amb una reducció de la calçada per a vehicles privats dels 3+3 actuals a 2+2. Addicionalment, es proposa a l'extrem nord, en la parada de Montgat i situat sobre la reserva d'equipament del sector Manresà, un aparcament d'intercanvi (<em>park&amp;ride</em>) de 1.200 places d'aparcament per oferir un intercanvi modal que redueixi l'entrada de vehicles privats al sistema conurbat de Barcelona.<br /> <br /> De manera complementària i en coherència amb el model d'integració proposat anteriorment, es defineix un carril bici ràpid ""Bicipista"" (una banda de dos carrils de dos metres cadascun) que aprofita la reorganització de carrils i vorals necessària per implantar el BRT. Les característiques d'aquest carril coincideixen amb els requeriments de la xarxa europea Eurovelo per a la creació de carrils bici de llarg recorregut, amb una funció vinculada a l'esport i al lleure, però també a la mobilitat sostenible per als desplaçaments casa-feina.<br /> <br /> Totes dues línies de mobilitat sostenible es retroalimenten i ofereixen la possibilitat de millorar ambientalment i urbanística la integració de l'autopista en el seu entorn urbà.<br /> <br /> L'estudi assaja la implantació de cadascuna de les nou parades plantejades, a diferents sectors:<br /> <ul> 	<li> 		Canvis sobre l'estructura existent.</li> 	<li> 		Canvis necessaris i/o potencials sobre l'espai públic.</li> 	<li> 		Canvis necessaris i/o potencials d'urbanisme.</li> 	<li> 		Organització dels fluxos i els espais vinculats a les parades BRT.</li> 	<li> 		Possible disseny i materialitat de les parades.</li> 	<li> 		Plantejament d'alternatives i d'una execució temporal progressiva.</li> </ul> ","Estudi","2018-05-15T00:00:00.000Z","7442005","Territori","Propostes d'implantació del BRT i Bicipista a l'autopista C31 entre Montgat, Badalona i Sant Adrià de Besòs","Galeria 1","http://www.amb.cat/documents/11656/7441354/01_C31BRT.jpg/541c372b-1876-46d9-8fc3-656b10c363e5?t=1708413279427","","","Model de BRT proposat","Model de BRT proposat","Equip redactor","Galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/7441354/02_C31BRT.jpg/eb06fe4b-1589-40f5-80ac-4d43ff223838?t=1708413279427","","","Relació del Bicipista i la xarxa Bicivia","Relació del Bicipista i la xarxa Bicivia","Equip redactor","Galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/7441354/03_C31BRT.jpg/93e760a1-5a6f-4193-9122-c7c53d031a1e?t=1708413279428","","","Seccions tipus al llarg de la via i en les parades","Seccions tipus al llarg de la via i en les parades","Equip redactor","Galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/7441354/04_C31BRT.jpg/cec3abf2-4ad8-4c13-86fd-40b5d4c5ed2c?t=1708413279428","","","Vista parada en viaducte a Sant Adrià de Besòs","Vista parada en viaducte a Sant Adrià de Besòs","Equip redactor","Galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/7441354/05_C31BRT.jpg/5a73cdec-4636-4ece-8219-f9e348fe008f?t=1708413279428","","","Reordenació espai públic Sant Adrià de Besòs","Reordenació espai públic Sant Adrià de Besòs","Equip redactor","Galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/7441354/06_C31BRT.jpg/3208dc91-49ab-4f2c-a997-eb077ca3746a?t=1708413279428","","","Reordenació espai públic cruïlla antiga N-II amb C-31","Reordenació espai públic cruïlla antiga N-II amb C-31","Equip redactor","Galeria 7","http://www.amb.cat/documents/11656/7441354/07_C31BRT.jpg/c2fd343b-1d1f-4dbf-bc47-5f2a34988c0f?t=1708413279428","","","Vista parada costat muntanya a Badalona","Vista parada costat muntanya a Badalona","Equip redactor","Galeria 8","http://www.amb.cat/documents/11656/7441354/08_C31BRT.jpg/72baeecb-0e8b-47ac-9ab3-67b1f144f146?t=1708413279428","","","Vista Bicipista en l'autopista a Badalona","Vista Bicipista en l'autopista a Badalona","Equip redactor","","","","","En continuïtat amb el model proposat el 2016 per a l'autopista C-31 entre Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat, l'objecte d'aquest estudi és assajar propostes d'implantació d'un bus ràpid trànsit (BRT) i d'un traçat de Bicipista (carril bici ràpid) en el tram nord de l'autopista C-31.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme, AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament urbanístic, AMB)","","","","","","2.226402","41.438385","60 ha","","http://www.amb.cat/documents/11656/7441354/00_C31BRT.jpg/bc10a795-fa98-4198-905e-a050e4a7f77a?t=1708413279427","Proposta d'implantació d'una estació de BRT a l'àmbit del Màgic-Badalona.","Equip redactor","IMG","Vista de carrer de la proposta","Badalona","Montgat","Sant Adrià de Besòs","ca_ES","","","","","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Estudi de propostes d'implantació del BRT i BICIPISTA a l'autopista C-31 entre Montgat i Sant Adrià de Besòs.<br /> <br /> Aquest estudi es planteja en continuïtat amb el model de transformació i millora de l'autopista C-31 nord, proposat per l'AMB l'any 2016. Aquest model aspira a convertir l'autopista en un element estructurador tant a escala territorial com local, a partir de tres estratègies complementàries: <ol> 	<li> 		Diversificar els serveis lineals.</li> 	<li> 		Potenciar els passatges.</li> 	<li> 		Dotar les vores d'urbanitat.</li> </ol> Aquestes estratègies de transformació s'emmarquen en el model del Pla territorial urbanístic metropolità i en el model de transició cap a la mobilitat sostenible, impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona.<br /> <br /> L'objectiu d'aquest estudi és definir una nova línia de bus ràpid trànsit (BRT) ubicada sobre l'autopista i assajar-ne la implantació, així com la creació d'un nou carril bici ràpid.<br /> <br /> Es proposa un sistema de nou parades de BRT ubicades en la intersecció amb la xarxa de transport públic urbà existent, que permet oferir un servei de transport públic amb dues lògiques: una línia ràpida amb cinc parades i una línia urbana amb nou parades que relliga tota la xarxa local. Aquest sistema compta amb un carril segregat per al BRT per sentit ubicat a la part exterior de la calçada actual, que es desdobla allà on hi ha una parada. D'aquesta manera, es permet l'avançament dels autobusos ràpids, cosa que maximitza la velocitat comercial del servei. Aquest sistema implica una reorganització de la plataforma de l'autopista (amplada de carrils, vorals, mitjanes, etc.) amb una reducció de la calçada per a vehicles privats dels 3+3 actuals a 2+2. Addicionalment, es proposa a l'extrem nord, en la parada de Montgat i situat sobre la reserva d'equipament del sector Manresà, un aparcament d'intercanvi (<em>park&amp;ride</em>) de 1.200 places d'aparcament per oferir un intercanvi modal que redueixi l'entrada de vehicles privats al sistema conurbat de Barcelona.<br /> <br /> De manera complementària i en coherència amb el model d'integració proposat anteriorment, es defineix un carril bici ràpid ""Bicipista"" (una banda de dos carrils de dos metres cadascun) que aprofita la reorganització de carrils i vorals necessària per implantar el BRT. Les característiques d'aquest carril coincideixen amb els requeriments de la xarxa europea Eurovelo per a la creació de carrils bici de llarg recorregut, amb una funció vinculada a l'esport i al lleure, però també a la mobilitat sostenible per als desplaçaments casa-feina.<br /> <br /> Totes dues línies de mobilitat sostenible es retroalimenten i ofereixen la possibilitat de millorar ambientalment i urbanística la integració de l'autopista en el seu entorn urbà.<br /> <br /> L'estudi assaja la implantació de cadascuna de les nou parades plantejades, a diferents sectors:<br /> <ul> 	<li> 		Canvis sobre l'estructura existent.</li> 	<li> 		Canvis necessaris i/o potencials sobre l'espai públic.</li> 	<li> 		Canvis necessaris i/o potencials d'urbanisme.</li> 	<li> 		Organització dels fluxos i els espais vinculats a les parades BRT.</li> 	<li> 		Possible disseny i materialitat de les parades.</li> 	<li> 		Plantejament d'alternatives i d'una execució temporal progressiva.</li> </ul>  En continuïtat amb el model proposat el 2016 per a l'autopista C-31 entre Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat, l'objecte d'aquest estudi és assajar propostes d'implantació d'un bus ràpid trànsit (BRT) i d'un traçat de Bicipista (carril bici ràpid) en el tram nord de l'autopista C-31. Badalona Montgat Sant Adrià de Besòs Propostes d'implantació del BRT i Bicipista a l'autopista C31 entre Montgat, Badalona i Sant Adrià de Besòs Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:58.003Z" 
"643fdf11daa5efc51bf057a6","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/model-d-espais-lliures-urbans-de-castelldefels/7442510/11656","<p>Jordi Peralta i Anna Majoral (arquitectes, AMB), Aina Alemany, Marc Ruiz, Jaime Andrade i Albert Rodríguez (estudiants d'arquitectura, AMB)</p>","Urbanisme","<p><strong>Títol oficial del pla</strong><br />Proposta per a la millora de l'estructura urbana: model d'espais lliures urbans de Castelldefels.<br /><br />L'estudi proposa un nou model urbanístic per a la ciutat de Castelldefels, que possibiliti la millora funcional de les zones verdes i els equipaments públics de la ciutat i que creï una estructura local clara i potent que pugui fonamentar l'interès públic i l'encert de futures actuacions a curt, mitjà i llarg termini. En aquest sentit, es proposa confeccionar una estructura basada en la forma del territori, que jerarquitzi la xarxa d'espais lliures i equipaments —prioritzant la qualitat front a la quantitat—, que sigui senzilla i versàtil alhora, que connecti i articuli alhora l'escala local i la territorial. Només a partir d'un model de ciutat ambiciós es podran vehicular transversalment les diferents polítiques urbanístiques, socials i ambientals pendents al municipi.<br /><br />Castelldefels dins del sistema del delta del Llobregat té una posició privilegiada, atès que el sistema muntanyós del Garraf —en aquest punt— s'aproxima molt al litoral i determina una relació molt directa entre ambdós sistemes naturals. Aquesta connexió, històricament, ha estat tallada per les infraestructures que travessen el territori, des de la carretera de la Santa Creu de Calafell fins a l'autopista C-32 (que es va construir per les olimpíades). Totes acaben coincidint al coll d'ampolla que els permet continuar en direcció sud. En aquest sentit, el municipi consta de dues parts ben diferenciades i separades per l'espai frontissa de Can Aymerich, el costat est on la planeïtat del Delta es combina amb els primers relleus del Garraf i amb el nucli històric ubicat sobre la línia del samontà i el costat oest, amb els barris de Poal i Bellamar, on el sistema muntanyós es fa molt més present i les urbanitzacions en colonitzen els vessants.<br /><br />Orogràficament Castelldefels s'estén sobre un seguit de relleus perpendiculars al mar que a mode de dits curts, evacuen l'aigua, de vegades al Mediterrani, de vegades per infiltració a l'aqüífer del Delta. Aquesta seqüència de valls i carenes és de vital importància per a la proposta del nou model, ja que el teixit construït ha anat esborrant aquesta matriu biofísica tan potent, i relleu i aigua s'han anat perdent.<br /><br />Així doncs, la proposta de model reconeix i potencia sis eixos estructurants que hauran de recosir la ciutat en el sentit mar-muntanya. D'est a oest, aquests eixos són el canal olímpic, el del centre, el passeig del bosc, l'eix de Can Aymerich, el de Bellamar i el del barri del Poal. La transformació prevista de la carretera C-245 en una avinguda metropolitana, permetrà relacionar transversalment els sis dits, en forma d'espina.<br /><br />El desplegament del model implica, entre altres actuacions, la realització d'una o més modificacions puntuals del PGM. S'ha fet un assaig preliminar d'aquestes propostes de planejament, utilitzant les diferents eines i accions urbanístiques disponibles com classificar, qualificar, gestionar, expropiar, conveniar, etc.</p>","Estudi","2018-11-16T00:00:00.000Z","7442510","Territori","Model d’espais lliures urbans de Castelldefels","Galeria 1","http://www.amb.cat/documents/11656/7440648/01_modelCastelldefels.jpg/4eb48891-dded-4761-863c-f26327ebc8dc?t=1708413279493","","","Model d'estructura global del municipi","Model d'estructura global del municipi","Equip redactor","Galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/7440648/02_modelCastelldefels.jpg/fa54bb97-a7d4-4185-b638-164f79594477?t=1708413279493","","","Estructura actual zones verdes","Estructura actual zones verdes","Equip redactor","Galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/7440648/03_modelCastelldefels.jpg/597f513b-c452-4b24-9e99-592509920efe?t=1708413279493","","","Encaix territorial","Encaix territorial","Equip redactor","Galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/7440648/04_modelCastelldefels.jpg/cc523c9b-88b0-41c4-a15a-57c485b032c6?t=1708413279493","","","Teixits urbans","Teixits urbans","Equip redactor","Galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/7440648/05_modelCastelldefels.jpg/819ee5e6-3fc5-42dd-ae27-29640994c9dc?t=1708413279493","","","Model espina","Model espina","Equip redactor","Galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/7440648/06_modelCastelldefels.JPG/9bbabcf6-33be-4ed5-b985-98ce7a616c25?t=1708413279493","","","Dits","Dits","Equip redactor","Galeria 7","http://www.amb.cat/documents/11656/7440648/07_modelCastelldefels.JPG/28a63e9f-4b8b-474a-a04f-a7f4176e0cb4?t=1708413279493","","","Catàleg actuacions","Catàleg actuacions","Equip redactor","Galeria 8","http://www.amb.cat/documents/11656/7440648/08_modelCastelldefels.jpg/6c686dc2-6cc3-4f02-8196-3045642c7757?t=1708413279493","","","Passejos","Passejos","Equip redactor","Galeria 9","http://www.amb.cat/documents/11656/7440648/09_modelCastelldefels.jpg/7d257622-4d6e-4cdb-812c-14f3ccf5601b?t=1708413279493","","","places","places","Equip redactor","Galeria 10","http://www.amb.cat/documents/11656/7440648/10_modelCastelldefels.jpg/04115273-3b7a-4c16-8abc-ad7864160f4b?t=1708413279493","","","Parcs","Parcs","Equip redactor","","","","","L'objecte d'aquest document és definir un nou model d'estructura dels espais lliures urbans per al municipi de Castelldefels que permeti desplegar modificacions de planejament i projectes de millora de l'espai públic i la mobilitat.","","","","","","Municipal","","","<p>Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme, AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament Urbanístic, AMB)</p>","","","","","","1.9762452","41.27876","415 ha","http://www.amb.cat/documents/11656/7440648/00_modelCastelldefels.jpg/f1946dd1-1b4d-4a50-aa63-a8fb086c0a07?t=1708413279493","La forma del territori","Equip redactor","IMG 00","Anàlisi dels eixos drenants de la ciutat","Castelldefels","ca_ES","","","","","<p><strong>Títol oficial del pla</strong><br />Proposta per a la millora de l'estructura urbana: model d'espais lliures urbans de Castelldefels.<br /><br />L'estudi proposa un nou model urbanístic per a la ciutat de Castelldefels, que possibiliti la millora funcional de les zones verdes i els equipaments públics de la ciutat i que creï una estructura local clara i potent que pugui fonamentar l'interès públic i l'encert de futures actuacions a curt, mitjà i llarg termini. En aquest sentit, es proposa confeccionar una estructura basada en la forma del territori, que jerarquitzi la xarxa d'espais lliures i equipaments —prioritzant la qualitat front a la quantitat—, que sigui senzilla i versàtil alhora, que connecti i articuli alhora l'escala local i la territorial. Només a partir d'un model de ciutat ambiciós es podran vehicular transversalment les diferents polítiques urbanístiques, socials i ambientals pendents al municipi.<br /><br />Castelldefels dins del sistema del delta del Llobregat té una posició privilegiada, atès que el sistema muntanyós del Garraf —en aquest punt— s'aproxima molt al litoral i determina una relació molt directa entre ambdós sistemes naturals. Aquesta connexió, històricament, ha estat tallada per les infraestructures que travessen el territori, des de la carretera de la Santa Creu de Calafell fins a l'autopista C-32 (que es va construir per les olimpíades). Totes acaben coincidint al coll d'ampolla que els permet continuar en direcció sud. En aquest sentit, el municipi consta de dues parts ben diferenciades i separades per l'espai frontissa de Can Aymerich, el costat est on la planeïtat del Delta es combina amb els primers relleus del Garraf i amb el nucli històric ubicat sobre la línia del samontà i el costat oest, amb els barris de Poal i Bellamar, on el sistema muntanyós es fa molt més present i les urbanitzacions en colonitzen els vessants.<br /><br />Orogràficament Castelldefels s'estén sobre un seguit de relleus perpendiculars al mar que a mode de dits curts, evacuen l'aigua, de vegades al Mediterrani, de vegades per infiltració a l'aqüífer del Delta. Aquesta seqüència de valls i carenes és de vital importància per a la proposta del nou model, ja que el teixit construït ha anat esborrant aquesta matriu biofísica tan potent, i relleu i aigua s'han anat perdent.<br /><br />Així doncs, la proposta de model reconeix i potencia sis eixos estructurants que hauran de recosir la ciutat en el sentit mar-muntanya. D'est a oest, aquests eixos són el canal olímpic, el del centre, el passeig del bosc, l'eix de Can Aymerich, el de Bellamar i el del barri del Poal. La transformació prevista de la carretera C-245 en una avinguda metropolitana, permetrà relacionar transversalment els sis dits, en forma d'espina.<br /><br />El desplegament del model implica, entre altres actuacions, la realització d'una o més modificacions puntuals del PGM. S'ha fet un assaig preliminar d'aquestes propostes de planejament, utilitzant les diferents eines i accions urbanístiques disponibles com classificar, qualificar, gestionar, expropiar, conveniar, etc.</p> L'objecte d'aquest document és definir un nou model d'estructura dels espais lliures urbans per al municipi de Castelldefels que permeti desplegar modificacions de planejament i projectes de millora de l'espai públic i la mobilitat. Castelldefels Model d’espais lliures urbans de Castelldefels Municipal","2024-02-20T07:11:58.105Z" 
"64675276daa5efc51bf05d2f","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgo-a-l-entorn-de-l-esglesia/7780905/11656","<p>Isabel Tomé, Cristian Gómez i Joan Caba,&nbsp;Elsa Mampel (estudiant d'arquitectura/ Aprèn, serveis ambientals</p>","Urbanisme","<p><strong>Títol oficial del pla</strong><br />Modificació puntual del Pla general d'ordenació número 25, a l'entorn de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria.<br /><br />Estudi del nucli històric del barri de la Rectoria per tal de garantir-ne la preservació i millora-lo, amb una resposta integral a l'entorn de l'església de Sant Cristòfol.<br /><br />La situació urbana actual del nucli antic de la Rectoria és el producte de l'addició d'edificacions al voltant de l'església antiga de Sant Cristòfol. Aquesta circumstància i el fet que durant molts anys ha estat aïllada del nucli central de Begues ha permès que tingui un caràcter propi, que cal preservar. Les principals estratègies per aconseguir conservar-la i millora-la seran:</p><ul><li>Aspectes relacionats amb l'espai públic: la MPGO aposta per millorar la urbanització mitjançant una normativa i unes recomanacions per uniformitzar la imatge del conjunt, emfatitzar-ne el valor paisatgístic i arquitectònic, aprofundir en la seva sostenibilitat i millorar-ne els serveis. Les principals accions són: protegir la vegetació existent autòctona i els arbres fruiters, protegir els canals de drenatge, assegurar un percentatge mínim de permeabilitat del sòl, pacificar el trànsit rodat i establir mesures contra la contaminació acústica i lumínica.</li><li>Aspectes relacionats amb l'edificació i la parcel·lació: gran part del valor històric i arquitectònic del barri el donen les edificacions existents. Entre elles, destaquen l'església i la rectoria com a originadors de l'assentament inicial, masies i cases relacionades amb el camí antic de l'església (avui carrer de la Rectoria), les casetes del carrer de Sant Cristòfol i noves cases que han aparegut a posteriori fruit de la divisió de les cases originàries. El document reitera la protecció a les edificacions d'interès i estableix unes normes per aconseguir que qualsevol intervenció futura mantingui el caràcter actual del barri.</li></ul><p>El Pla general d'ordenació (PGO) i les posteriors modificacions que s'hi han anat produint han generat incoherències urbanístiques i inseguretat jurídica en l'àmbit, que podrien conduir a un bloqueig del desenvolupament natural del barri, el qual portés a un posterior deteriorament i decaïment. És en aquest sentit que, amb l'objectiu de clarificar el marc legal urbanístic del barri de la Rectoria, la MPGO proposa partir de la realitat historicofuncional que ha dut el barri al seu estat actual per establir una normativa urbanística coherent amb aquesta realitat.</p>","Aprovació definitiva","2020-07-10T00:00:00.000Z","7780905","Territori","MPGO a l'entorn de l'església","Galeria 1","http://www.amb.cat/documents/11656/7780465/01_esgl%C3%A9sia.jpg/a9405591-d576-4a63-a0f7-b54feb6d621f?t=1708413279570","","","Emplaçament","Emplaçament","","Galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/7780465/02_esgl%C3%A9sia.jpg/445c1ede-c8c9-4315-b6dc-ce41f968cf0e?t=1708413279570","","","Ortofotomapa any 1961","Ortofotomapa any 1961","","Galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/7780465/03_esgl%C3%A9sia.jpg/fc53fc8c-b14c-46a9-9202-550cd7e5e063?t=1708413279570","","","Patrimoni construït","Patrimoni construït","","Galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/7780465/04_esgl%C3%A9sia.jpg/4109f7c5-71d1-4c1f-9547-2ec313bd1f5c?t=1708413279570","","","Materials i colors actuals a l'àmbit","Materials i colors actuals a l'àmbit","","Galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/7780465/05_esgl%C3%A9sia.jpg/5be4b797-610e-481b-9a7c-1bde55fcd676?t=1708413279570","","","Comparatiu de qualificacions urbanístiques","Comparatiu de qualificacions urbanístiques","","Galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/7780465/06_esgl%C3%A9sia.jpg/a2fbc738-4cce-409c-a631-46cbc7d2ec08?t=1708413279570","","","Ordenació de volums proposada","Ordenació de volums proposada","","Galeria 7","http://www.amb.cat/documents/11656/7780465/07_esgl%C3%A9sia.jpg/2040e478-262b-40ba-bf01-92b322650882?t=1708413279570","","","Alçàries i proteccions proposades","Alçàries i proteccions proposades","","Galeria 8","http://www.amb.cat/documents/11656/7780465/08_esgl%C3%A9sia.jpg/2cecc3bc-7055-4762-bf17-887930b8e4d3?t=1708413279570","","","Vegetació i canals de drenatge a preservar","Vegetació i canals de drenatge a preservar","","Galeria 9","http://www.amb.cat/documents/11656/7780465/09_esgl%C3%A9sia.jpg/4a774e63-ff61-4447-a9da-fe45c5ea6f10?t=1708413279570","","","Vista axonomètrica de la proposta","Vista axonomètrica de la proposta","","","https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/283102","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Aquesta modificació del Pla general d'ordenació (MPGO) se centra a garantir la conservació i millora del nucli de la Rectoria. Posa especial atenció en la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals i estableix unes condicions de desenvolupament respectuoses amb els valors presents a l'àmbit.","","","","","","Municipal","","","<p>Josep Maria Carreras, Loles Herrero.</p>","","","","","","1.943927","41.328907","17.061 m²","http://www.amb.cat/documents/11656/7780465/00_esgl%C3%A9sia.jpg/add083ac-2e24-40d4-a8d9-dcb39f6a4f7b?t=1708413279570","Imatge proposada de la plaça de l'església","","MPGO a l'entorn de l'església","MPGO a l'entorn de l'església","Begues","ca_ES","Gema Mur, Yolanda Larrubia i Núria Moras","","","","<p><strong>Títol oficial del pla</strong><br />Modificació puntual del Pla general d'ordenació número 25, a l'entorn de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria.<br /><br />Estudi del nucli històric del barri de la Rectoria per tal de garantir-ne la preservació i millora-lo, amb una resposta integral a l'entorn de l'església de Sant Cristòfol.<br /><br />La situació urbana actual del nucli antic de la Rectoria és el producte de l'addició d'edificacions al voltant de l'església antiga de Sant Cristòfol. Aquesta circumstància i el fet que durant molts anys ha estat aïllada del nucli central de Begues ha permès que tingui un caràcter propi, que cal preservar. Les principals estratègies per aconseguir conservar-la i millora-la seran:</p><ul><li>Aspectes relacionats amb l'espai públic: la MPGO aposta per millorar la urbanització mitjançant una normativa i unes recomanacions per uniformitzar la imatge del conjunt, emfatitzar-ne el valor paisatgístic i arquitectònic, aprofundir en la seva sostenibilitat i millorar-ne els serveis. Les principals accions són: protegir la vegetació existent autòctona i els arbres fruiters, protegir els canals de drenatge, assegurar un percentatge mínim de permeabilitat del sòl, pacificar el trànsit rodat i establir mesures contra la contaminació acústica i lumínica.</li><li>Aspectes relacionats amb l'edificació i la parcel·lació: gran part del valor històric i arquitectònic del barri el donen les edificacions existents. Entre elles, destaquen l'església i la rectoria com a originadors de l'assentament inicial, masies i cases relacionades amb el camí antic de l'església (avui carrer de la Rectoria), les casetes del carrer de Sant Cristòfol i noves cases que han aparegut a posteriori fruit de la divisió de les cases originàries. El document reitera la protecció a les edificacions d'interès i estableix unes normes per aconseguir que qualsevol intervenció futura mantingui el caràcter actual del barri.</li></ul><p>El Pla general d'ordenació (PGO) i les posteriors modificacions que s'hi han anat produint han generat incoherències urbanístiques i inseguretat jurídica en l'àmbit, que podrien conduir a un bloqueig del desenvolupament natural del barri, el qual portés a un posterior deteriorament i decaïment. És en aquest sentit que, amb l'objectiu de clarificar el marc legal urbanístic del barri de la Rectoria, la MPGO proposa partir de la realitat historicofuncional que ha dut el barri al seu estat actual per establir una normativa urbanística coherent amb aquesta realitat.</p> Aquesta modificació del Pla general d'ordenació (MPGO) se centra a garantir la conservació i millora del nucli de la Rectoria. Posa especial atenció en la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals i estableix unes condicions de desenvolupament respectuoses amb els valors presents a l'àmbit. Begues MPGO a l'entorn de l'església Municipal","2024-02-20T07:11:58.190Z" 
"65d450beae25c2686b20d29e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/estudi-per-a-la-revisio-del-model-urba-de-badia-del-valles/7783938/11656","Isabel Tomé, Joan Caba i Cristian Gómez (arquitectes, AMB), Diego Cisterna, David Aznar, Elsa Mampel, Marta Mas, Faiza Boutabouzi (estudiants d'arquitectura, AMB)","Urbanisme","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Estudi per a la revisió del model urbà de Badia del Vallès<br /> <br /> L'estudi posa especial atenció en tres línies estratègiques, relacionades amb tots els elements detectats en la diagnosi i encaminades a corregir problemàtiques transversals, que busquen complementar-ne d'altres, com ara les millores del comportament energètic dels edificis o la retirada d'elements contaminants, les quals ja s'estan portant a terme. Aquestes estratègies bàsiques per millorar el funcionament del conjunt del municipi són: la reprogramació i caracterització de l'espai públic; la modificació de la percepció de densitat i d'escala; i la diversificació i intensificació dels usos i de la densitat. Cadascuna d'elles es desplega en una bateria d'accions dirigides a ser utilitzades pel municipi en funció de les oportunitats de cada moment, d'aquesta manera es pot garantir la capacitat d'adaptació al nou context i la possible rectificació dels objectius marcats en funció de les necessitats.<br /> <br /> <strong>Reprogramació i caracterització de l'espai públic.</strong> Una de les línies estratègiques del Pla d'Acció Local de Badia del Vallès se centra a definir un conjunt d'accions encaminades a intensificar i racionalitzar l'ús de l'espai públic i crear eixos temàtics en funció dels possibles recorreguts per a vianants o vehicles. Aquest estudi planteja que, per tal d'activar aquests espais millorant-ne la urbanitat, cal modificar les condicions dels elements construïts que els envolten per intensificar les relacions amb l'espai buit i crear un nou espai col·lectiu. Per exemple, es poden fer propostes d'edificacions que millorin la relació de l'espai públic amb els habitatges en planta baixa, reprogramar-los o implantar elements que delimitin els recorreguts i propiciïn espais més definits i segurs.<br /> <br /> <strong>Modificació de la percepció de densitat i d'escala.</strong> La intervenció sobre aquest tema és clau per revertir una afirmació estesa en aquest tipus de teixits, que de fet no es correspon amb la realitat. L'acumulació de moltes unitats de propietat en un mateix nucli d'escala multiplica la possibilitat d'aparició de conflictes. Això, unit a la percepció de repetició (Badia està configurada per tres tipologies d'edificis que es van repetint en un procés industrialitzat d'edificació accelerat), donen com a resultat la percepció de viure en un lloc excessivament dens, on ja no és possible intervenir per millorar les condicions. Així doncs, es proposa introduir elements d'escala més humana que acompanyin el ciutadà en el seus recorreguts quotidians, que trenquin els plans de façana o que generin espais filtre amb els habitatges situats en planta baixa.<br /> <br /> <strong>Diversificació i intensificació dels usos i de la densitat. </strong>Un dels problemes clau de Badia és que està formada per un teixit residencial monofuncional, en aquest cas agreujat pel fet d'estar compost en la seva totalitat per un parc d'habitatges amb un règim de tinença peculiar i un únic programa funcional (habitatges de tres habitacions). L'estudi proposa introduir nous usos, com ara espais d'activitat, que complementin l'ús residencial i d'equipament, ofereixin noves oportunitats d'ocupació a la població i generin una veritable ciutat complexa. D'altra banda, la inserció de noves edificacions permet encabir noves tipologies d'habitatge i crear una bossa pública per fer front a possibles moviments gentrificadors i generar, en definitiva, una ciutat més resilient.","Estudi","2018-10-10T00:00:00.000Z","7783938","Territori","Estudi per a la revisió del model urbà de Badia del Vallès","Imatge de l'estat actual de Badia del Vallès","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/01_modelbadia.jpg/6e8b7676-f838-4e66-b800-63f64a6c07db?t=1708413279628","","","Imatge de l'estat actual de Badia del Vallès","Imatge de l'estat actual de Badia del Vallès","","Diagnosi","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/02_modelbadia.jpg/c9383149-ddc7-44c5-8548-a13a1a3d043d?t=1708413279628","","","Diagnosi","Diagnosi","","Reprogramació de l'espai públic","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/03_modelbadia.jpg/0ffee0de-5d2c-44c7-a0e8-917863fed6be?t=1708413279628","","","Reprogramació de l'espai públic","Reprogramació de l'espai públic","","Bateria d'estratègies","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/04_modelbadia.jpg/40138cc0-cfbd-4660-adb0-40b4532ec45f?t=1708413279628","","","Bateria d'estratègies","Bateria d'estratègies","","Mixticitat d'usos proposats","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/05_modelbadia.jpg/118d10e0-38e6-48d2-8064-7e3d291fa642?t=1708413279628","","","Mixticitat d'usos proposats","Mixticitat d'usos proposats","","Exemples d'aplicació de les estratègies","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/06_modelbadia.jpg/1301e0e8-8ec7-46f9-aa3f-9ac3c73970cc?t=1708413279628","","","Exemples d'aplicació de les estratègies","Exemples d'aplicació de les estratègies","","Vista aèria del model proposat","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/07_modelbadia.jpg/a0b5c67b-b938-4ed3-ac45-98eeba2edefc?t=1708413279628","","","Vista aèria del model proposat","Vista aèria del model proposat","","Espais filtre habitatges planta baixa","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/08_modelbadia.jpg/c36c2cf3-2d40-430b-8d65-e1881d44520e?t=1708413279628","","","Espais filtre habitatges planta baixa","Espais filtre habitatges planta baixa","","Vista espais filtre habitatges planta baixa","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/09_modelbadia.jpg/590c2458-f950-4598-bc22-d4ceb151eea7?t=1708413279628","","","Vista espais filtre habitatges planta baixa","Vista espais filtre habitatges planta baixa","","Reactivació del front de la C-58","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/10_modelbadia.jpg/7284af3e-ce0d-4741-a7e0-97fb0108c7d7?t=1708413279628","","","Reactivació del front de la C-58","Reactivació del front de la C-58","","Caracterització de l'espai públic: parc de l'aigua","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/11_modelbadia.jpg/228ac1ca-a2ec-41d1-99f4-bc6cc679f0d8?t=1708413279628","","","Caracterització de l'espai públic: parc de l'aigua","Caracterització de l'espai públic: parc de l'aigua","","Vista caracterització de l'espai públic","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/12_modelbadia.jpg/6b869301-77c7-4245-b564-1e8389013e3f?t=1708413279628","","","Vista caracterització de l'espai públic","Vista caracterització de l'espai públic","","Badia actual","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/13_modelbadia.jpg/d0d85844-4a41-4f31-b2cb-d41fbade887c?t=1708413279628","","","Badia actual","Badia actual","","Badia futura","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/14_modelbadia.jpg/13b2d044-1986-4548-846d-db08739c02a8?t=1708413279628","","","Badia futura","Badia futura","","","","","","La revisió del model urbà de Badia del Vallès, polígon d'habitatges construït als inicis dels anys setanta, proposa, a partir d'una diagnosi minuciosa, una sèrie d'estratègies per tal de corregir des d'un vessant urbanístic les dinàmiques negatives detectades i respondre a totes les funcions esperades d'una ciutat complexa, millorar el funcionament del conjunt del municipi i oferir un entorn ric on garantir al ciutadà el dret a la ciutat.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme, AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament Urbanístic, AMB)","","","","","","2.113386","41.509087","0,91 km²","","http://www.amb.cat/documents/11656/7781239/00_modelbadia.jpg/be85f9c8-4e06-42f1-81db-19e934e8f786?t=1708413279628","Imatge proposada del model de Badia","","Imatge proposada del model de Badia","Imatge proposada del model de Badia","Badia del Vallès","ca_ES","","Estudi per a la revisió del model urbà de Badia del Vallès","Estudi per a la revisió del model urbà de Badia del Vallès","https://docs.amb.cat/alfresco/api/-default-/public/alfresco/versions/1/nodes/87f1862e-4550-4637-b69f-a8f11c619d4e/content/model badia_RESUM EX.pdf?attachment=false&mimeType=application/pdf&sizeInBytes=17809648","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Estudi per a la revisió del model urbà de Badia del Vallès<br /> <br /> L'estudi posa especial atenció en tres línies estratègiques, relacionades amb tots els elements detectats en la diagnosi i encaminades a corregir problemàtiques transversals, que busquen complementar-ne d'altres, com ara les millores del comportament energètic dels edificis o la retirada d'elements contaminants, les quals ja s'estan portant a terme. Aquestes estratègies bàsiques per millorar el funcionament del conjunt del municipi són: la reprogramació i caracterització de l'espai públic; la modificació de la percepció de densitat i d'escala; i la diversificació i intensificació dels usos i de la densitat. Cadascuna d'elles es desplega en una bateria d'accions dirigides a ser utilitzades pel municipi en funció de les oportunitats de cada moment, d'aquesta manera es pot garantir la capacitat d'adaptació al nou context i la possible rectificació dels objectius marcats en funció de les necessitats.<br /> <br /> <strong>Reprogramació i caracterització de l'espai públic.</strong> Una de les línies estratègiques del Pla d'Acció Local de Badia del Vallès se centra a definir un conjunt d'accions encaminades a intensificar i racionalitzar l'ús de l'espai públic i crear eixos temàtics en funció dels possibles recorreguts per a vianants o vehicles. Aquest estudi planteja que, per tal d'activar aquests espais millorant-ne la urbanitat, cal modificar les condicions dels elements construïts que els envolten per intensificar les relacions amb l'espai buit i crear un nou espai col·lectiu. Per exemple, es poden fer propostes d'edificacions que millorin la relació de l'espai públic amb els habitatges en planta baixa, reprogramar-los o implantar elements que delimitin els recorreguts i propiciïn espais més definits i segurs.<br /> <br /> <strong>Modificació de la percepció de densitat i d'escala.</strong> La intervenció sobre aquest tema és clau per revertir una afirmació estesa en aquest tipus de teixits, que de fet no es correspon amb la realitat. L'acumulació de moltes unitats de propietat en un mateix nucli d'escala multiplica la possibilitat d'aparició de conflictes. Això, unit a la percepció de repetició (Badia està configurada per tres tipologies d'edificis que es van repetint en un procés industrialitzat d'edificació accelerat), donen com a resultat la percepció de viure en un lloc excessivament dens, on ja no és possible intervenir per millorar les condicions. Així doncs, es proposa introduir elements d'escala més humana que acompanyin el ciutadà en el seus recorreguts quotidians, que trenquin els plans de façana o que generin espais filtre amb els habitatges situats en planta baixa.<br /> <br /> <strong>Diversificació i intensificació dels usos i de la densitat. </strong>Un dels problemes clau de Badia és que està formada per un teixit residencial monofuncional, en aquest cas agreujat pel fet d'estar compost en la seva totalitat per un parc d'habitatges amb un règim de tinença peculiar i un únic programa funcional (habitatges de tres habitacions). L'estudi proposa introduir nous usos, com ara espais d'activitat, que complementin l'ús residencial i d'equipament, ofereixin noves oportunitats d'ocupació a la població i generin una veritable ciutat complexa. D'altra banda, la inserció de noves edificacions permet encabir noves tipologies d'habitatge i crear una bossa pública per fer front a possibles moviments gentrificadors i generar, en definitiva, una ciutat més resilient. La revisió del model urbà de Badia del Vallès, polígon d'habitatges construït als inicis dels anys setanta, proposa, a partir d'una diagnosi minuciosa, una sèrie d'estratègies per tal de corregir des d'un vessant urbanístic les dinàmiques negatives detectades i respondre a totes les funcions esperades d'una ciutat complexa, millorar el funcionament del conjunt del municipi i oferir un entorn ric on garantir al ciutadà el dret a la ciutat. Badia del Vallès Estudi per a la revisió del model urbà de Badia del Vallès Municipal","2024-02-20T07:11:58.308Z" 
"65d450beae25c2686b20d2a1","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-del-moli-i-el-terraple/7785313/11656","Isabel Tomé, Cristian Gómez i Joan Caba (arquitectes, AMB), Elsa Mampel i Pablo González (estudiants d'arquitectura, AMB)","Urbanisme","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Modificació puntual del Pla general metropolità en els sectors del Molí i el Terraplè<br /> <br /> Busca assolir una sèrie d'objectius vinculats a diferents aspectes urbanístics, que comporten millores significatives en l'àmbit respecte al planejament vigent i que es poden sintetitzar en els aspectes següents: <ul> 	<li> 		Resoldre l'ordenació en coherència amb l'àrea central qualificada d'equipaments i permetre la conservació de l'edifici del Molí, tot millorant la funcionalitat, l'accessibilitat i la connexió dels espais lliures públics. Així mateix, vol garantir un correcte acabament del nucli urbà central.</li> 	<li> 		Incrementar les dotacions d'habitatge protegit al municipi i destinar tot el sostre amb ús d'habitatge a aquesta finalitat. La nova edificació atendrà criteris d'eficiència constructiva i garantirà condicions d'insolació òptimes.</li> 	<li> 		Incrementar la densitat d'habitatges per cobrir una necessitat existent al municipi, en coherència amb el que preveu el Pla Local d'Habitatge de Molins de Rei 2012-2017.</li> </ul> Per assolir aquests objectius, es proposa reposicionar a altres zones de l'àmbit la major part de l'aprofitament associat pel planejament vigent a la zona destinada a habitatge i sector terciari situada en la confluència del passeig del Terraplè amb el carrer de Pere Calders.&nbsp;<br /> <br /> La disposició de l'edificació en relació amb els espais lliures permet mantenir l'àrea destinada en l'actualitat a aquest ús, part de la qual està qualificada com a zona en el planejament vigent, i millorar l'entorn urbà. Així mateix, la disposició de la nova plaça del Molí servirà per, al marge de reforçar l'equipament, generar nous itineraris de vianants i garantir, així, la continuïtat dels diferents espais públics lliures i entre diferents àrees del municipi, fet que millorarà la qualitat urbana i la qualitat de vida de la població.","Aprovació definitiva","2018-10-15T00:00:00.000Z","7785313","Territori","MPGM del Molí i el Terraplè","Àmbit de la MPGM sobre ortofotomapa (vol any 2016)","http://www.amb.cat/documents/11656/7784238/01_terrapl%C3%A8.jpg/48d8c19c-0e19-4fea-abf2-420dd34d7ab4?t=1708413279683","","","Àmbit de la MPGM sobre ortofotomapa (vol any 2016)","Àmbit de la MPGM sobre ortofotomapa (vol any 2016)","","Qualificació urbanística inicial","http://www.amb.cat/documents/11656/7784238/02_terrapl%C3%A8.jpg/536eff65-11e4-42a5-852d-7abbd9733f68?t=1708413279683","","","Qualificació urbanística inicial","Qualificació urbanística inicial","","Seccions de l'estat inicial","http://www.amb.cat/documents/11656/7784238/03_terrapl%C3%A8.jpg/dadc34d5-71af-4dd8-83d8-a24f2d89c762?t=1708413279683","","","Seccions de l'estat inicial","Seccions de l'estat inicial","","Volumetria de l'estat inicial","http://www.amb.cat/documents/11656/7784238/04_terrapl%C3%A8.jpg/2f733a3d-aeab-4e11-a4fd-2b60b6e53a29?t=1708413279683","","","Volumetria de l'estat inicial","Volumetria de l'estat inicial","","Qualificació urbanística modificada","http://www.amb.cat/documents/11656/7784238/05_terrapl%C3%A8.jpg/8259e5b7-ecde-4a14-8425-70b9abd67bcb?t=1708413279683","","","Qualificació urbanística modificada","Qualificació urbanística modificada","","Seccions de la proposta","http://www.amb.cat/documents/11656/7784238/06_terrapl%C3%A8.jpg/3b3aae40-93cd-4d9f-9491-e00a658afad2?t=1708413279683","","","Seccions de la proposta","Seccions de la proposta","","Proposta d'ordenació volumètrica de l'edificació","http://www.amb.cat/documents/11656/7784238/07_terrapl%C3%A8.jpg/b776ebe2-6acd-408a-9465-d8e24928e559?t=1708413279683","","","Proposta d'ordenació volumètrica de l'edificació","Proposta d'ordenació volumètrica de l'edificació","","Ordenació de l'edificació de les zones 18 (normes urbanístiques)","http://www.amb.cat/documents/11656/7784238/08_terrapl%C3%A8.jpg/5302c6ca-9a5f-458d-92b2-6d192fa3815d?t=1708413279683","","","Ordenació de l'edificació de les zones 18 (normes urbanístiques)","Ordenació de l'edificació de les zones 18 (normes urbanístiques)","","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=277274&fromPage=load","Documentació de la MPGM en els sectors ""El Molí"" i ""El Terraplè""","Documentació de la MPGM en els sectors ""El Molí"" i ""El Terraplè""","Aquesta modificació del Pla general metropolità (MPGM) desenvolupa una nova ordenació de volums que millora notablement la qualitat de l'espai públic, garanteix més accessibilitat a l'equipament del Molí i alhora li atorga la singularitat urbana que requereix un equipament amb aquestes característiques.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme, AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament Urbanístic, AMB)","","","","","","2.014367","41.41322","18.673 m²","","http://www.amb.cat/documents/11656/7784238/00_terrapl%C3%A8.jpg/0c8ce81f-c412-4a3f-8b00-fd7d7f0025e1?t=1708413279683","","","MPGM el Molí i el Terraplè","Imatge del projecte","Molins de Rei","ca_ES","","","","","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Modificació puntual del Pla general metropolità en els sectors del Molí i el Terraplè<br /> <br /> Busca assolir una sèrie d'objectius vinculats a diferents aspectes urbanístics, que comporten millores significatives en l'àmbit respecte al planejament vigent i que es poden sintetitzar en els aspectes següents: <ul> 	<li> 		Resoldre l'ordenació en coherència amb l'àrea central qualificada d'equipaments i permetre la conservació de l'edifici del Molí, tot millorant la funcionalitat, l'accessibilitat i la connexió dels espais lliures públics. Així mateix, vol garantir un correcte acabament del nucli urbà central.</li> 	<li> 		Incrementar les dotacions d'habitatge protegit al municipi i destinar tot el sostre amb ús d'habitatge a aquesta finalitat. La nova edificació atendrà criteris d'eficiència constructiva i garantirà condicions d'insolació òptimes.</li> 	<li> 		Incrementar la densitat d'habitatges per cobrir una necessitat existent al municipi, en coherència amb el que preveu el Pla Local d'Habitatge de Molins de Rei 2012-2017.</li> </ul> Per assolir aquests objectius, es proposa reposicionar a altres zones de l'àmbit la major part de l'aprofitament associat pel planejament vigent a la zona destinada a habitatge i sector terciari situada en la confluència del passeig del Terraplè amb el carrer de Pere Calders.&nbsp;<br /> <br /> La disposició de l'edificació en relació amb els espais lliures permet mantenir l'àrea destinada en l'actualitat a aquest ús, part de la qual està qualificada com a zona en el planejament vigent, i millorar l'entorn urbà. Així mateix, la disposició de la nova plaça del Molí servirà per, al marge de reforçar l'equipament, generar nous itineraris de vianants i garantir, així, la continuïtat dels diferents espais públics lliures i entre diferents àrees del municipi, fet que millorarà la qualitat urbana i la qualitat de vida de la població. Aquesta modificació del Pla general metropolità (MPGM) desenvolupa una nova ordenació de volums que millora notablement la qualitat de l'espai públic, garanteix més accessibilitat a l'equipament del Molí i alhora li atorga la singularitat urbana que requereix un equipament amb aquestes característiques. Molins de Rei MPGM del Molí i el Terraplè Municipal","2024-02-20T07:11:58.413Z" 
"65d450beae25c2686b20d2a4","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpgm-al-sector-les-bateries---turo-del-sastre/7785930/11656","Jordi Vila, Ton Padullés, Raül Retuerta (arquitectes, AMB) i Fran Ledesma i Paloma Mosto (estudiants, AMB)","Urbanisme","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Modificació puntual del Pla general metropolità a l'àmbit de la unitat de projecte 18j del sector les Bateries – Turó del Sastre<br /> <br /> La MPGM proposa ajustar la delimitació i la regulació de la parcel·la edificable. Amb aquesta regulació es busca que el nou edifici d'habitatges de protecció oficial proposat pugui mantenir el pati interior d'illa obert a l'espai lliure, com també evitar l'exposició de trams de mitgeres de les edificacions existents.<br /> <br /> Així mateix, la nova regulació proposada permetrà la construcció de dos volums amb accessos i aparcament independents, solució que resultarà més eficient i adequada a les característiques de la parcel·la.","Aprovació definitiva","2017-09-14T00:00:00.000Z","7785930","Territori","MPGM al sector les Bateries – Turó del Sastre","Planejament vigent (qualificació)","http://www.amb.cat/documents/11656/7784707/02_MPGM_Bateries.jpg/973e9633-b465-4f5c-be8d-af67a8fde036?t=1708413279728","","","Planejament vigent (qualificació)","Planejament vigent (qualificació)","","Planejament proposat (qualificació)","http://www.amb.cat/documents/11656/7784707/03_MPGM_Bateries.jpg/b6671a55-331f-4c63-82ac-cf2f86bbd9ca?t=1708413279728","","","Planejament proposat (qualificació)","Planejament proposat (qualificació)","","Imatge aèria","http://www.amb.cat/documents/11656/7784707/04_MPGM_Bateries.jpg/e9725d8a-f1f9-467a-8b5c-30bfda4e3741?t=1708413279728","","","Imatge aèria","Imatge aèria","","","","","","El document de modificació del Pla general metropolità (MPGM) proposa ajustar la regulació d'una parcel·la per tal de millorar la implantació dels habitatges de protecció oficial previstos pel planejament vigent.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme, AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament Urbanístic, AMB)","","","","","","2.272636","41.46975","1.483,7 m<sup>2</sup>","","http://www.amb.cat/documents/11656/7784707/00_MPGM_Bateries.jpg/bd2d872a-8c0b-4003-94c9-eca413d6ccfe?t=1708413279728","Encaix territorial","","MPGM al sector les Bateries – Turó del Sastre","Encaix territorial","Montgat","ca_ES","","","","","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Modificació puntual del Pla general metropolità a l'àmbit de la unitat de projecte 18j del sector les Bateries – Turó del Sastre<br /> <br /> La MPGM proposa ajustar la delimitació i la regulació de la parcel·la edificable. Amb aquesta regulació es busca que el nou edifici d'habitatges de protecció oficial proposat pugui mantenir el pati interior d'illa obert a l'espai lliure, com també evitar l'exposició de trams de mitgeres de les edificacions existents.<br /> <br /> Així mateix, la nova regulació proposada permetrà la construcció de dos volums amb accessos i aparcament independents, solució que resultarà més eficient i adequada a les característiques de la parcel·la. El document de modificació del Pla general metropolità (MPGM) proposa ajustar la regulació d'una parcel·la per tal de millorar la implantació dels habitatges de protecció oficial previstos pel planejament vigent. Montgat MPGM al sector les Bateries – Turó del Sastre Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:58.506Z" 
"65d450beae25c2686b20d2a7","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpoum-en-l-ambit-del-pau-2-balco-de-l-ermita/7786335/11656","Ton Padullés, Jordi Vila, Raül Retuerta (arquitectes, AMB) i Fran Ledesma, Paloma Mosto (estudiants, AMB) amb la col·laboració de Gema Mur, Núria Moras i Yolanda Larrubia (arquitectes, AMB)","Urbanisme","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Modificació puntual número 2 del POUM de Castellbisbal en l'àmbit del PAU-2 Balcó de l'Ermita.<br /> <br /> La MPOUM proposa ajustar la xarxa viària prevista al planejament vigent per adequar-la a les condicions topogràfiques de l'àmbit i evitar l'afectació d'unes edificacions existents al carrer Major. Així mateix, també es redueix el sostre edificable de l'àmbit, en coherència amb la nova xarxa viària proposada, i es disminueix la profunditat edificable, atesa la necessitat de garantir unes millors condicions d'assolellament dins el pati d'illa.","Aprovació definitiva","2018-12-20T00:00:00.000Z","7786335","Territori","MPOUM en l'àmbit del PAU-2 Balcó de l'Ermita","Situació","http://www.amb.cat/documents/11656/7786037/01_MPOUM_Balc%C3%B3_Ermita.jpg/9287fae0-9ae7-4048-b3a5-e7a07888d0ed?t=1708413279773","","","Situació","Situació","Equip redactor","Planejament vigent (qualificació)","http://www.amb.cat/documents/11656/7786037/02_MPOUM_Balc%C3%B3_Ermita.jpg/bca08356-797a-4f7f-b25f-ada1f46ba891?t=1708413279773","","","Planejament vigent (qualificació)","Planejament vigent (qualificació)","Equip redactor","Proposta de planejament (qualificació)","http://www.amb.cat/documents/11656/7786037/03_MPOUM_Balc%C3%B3_Ermita.jpg/11fbb937-724f-4402-a310-0e1eb0450a43?t=1708413279773","","","Proposta de planejament (qualificació)","Proposta de planejament (qualificació)","Equip redactor","Condicions d'edificació","http://www.amb.cat/documents/11656/7786037/04_MPOUM_Balc%C3%B3_Ermita.jpg/f1ad6015-226e-4a5f-ad36-543515cd8c33?t=1708413279773","","","Condicions d'edificació","Condicions d'edificació","Equip redactor","Ordenació indicativa","http://www.amb.cat/documents/11656/7786037/05_MPOUM_Balc%C3%B3_Ermita.jpg/b47d773b-efda-4814-8c78-37f4d8a120a0?t=1708413279773","","","Ordenació indicativa","Ordenació indicativa","Equip redactor","Secció fugada C/ de la Lluna","http://www.amb.cat/documents/11656/7786037/06_MPOUM_Balc%C3%B3_Ermita.jpg/249a04d8-afa5-4009-93a2-ae049c8eb0c1?t=1708413279773","","","Secció fugada C/ de la Lluna","Secció fugada C/ de la Lluna","Equip redactor","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureExpedient&codiPublic=2012/047525/M&fromPage=load","Documentació de la MPOUM en l'àmbit del PAU-2 Balcó de l'Ermita","Documentació de la MPOUM en l'àmbit del PAU-2 Balcó de l'Ermita","El document proposa adequar les determinacions del POUM amb la finalitat de minimitzar l'impacte paisatgístic de les noves edificacions i facilitar la seva integració amb el teixit existent.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme, AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament Urbanístic, AMB)","","","","","","1.979777","41.476852","21.428 m<sup>2</sup>","","http://www.amb.cat/documents/11656/7786037/00_MPOUM_Balc%C3%B3_Ermita.jpg/40705836-01c7-4969-869c-7c7918d72fbe?t=1708413279773","Ordenació proposada","Equip redactor","Ordenació proposada","Ordenació proposada","Castellbisbal","ca_ES","Laia Soriano-Montagut (advocada, AMB)","","","","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Modificació puntual número 2 del POUM de Castellbisbal en l'àmbit del PAU-2 Balcó de l'Ermita.<br /> <br /> La MPOUM proposa ajustar la xarxa viària prevista al planejament vigent per adequar-la a les condicions topogràfiques de l'àmbit i evitar l'afectació d'unes edificacions existents al carrer Major. Així mateix, també es redueix el sostre edificable de l'àmbit, en coherència amb la nova xarxa viària proposada, i es disminueix la profunditat edificable, atesa la necessitat de garantir unes millors condicions d'assolellament dins el pati d'illa. El document proposa adequar les determinacions del POUM amb la finalitat de minimitzar l'impacte paisatgístic de les noves edificacions i facilitar la seva integració amb el teixit existent. Castellbisbal MPOUM en l'àmbit del PAU-2 Balcó de l'Ermita Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:58.613Z" 
"65d450beae25c2686b20d2aa","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/atles-de-l-estructura-urbana-comercial/7823225/11656","Miquel Sodupe, Antoni Terrise, Jordi Valls, Josep M. Salinas (autors de l'atles).","Urbanisme","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Atles de l'estructura urbana comercial de l'AMB<br /> <br /> <strong>Font de les dades</strong><br /> <br /> L'anàlisi parteix de la base de dades d'àmbit nacional elaborada i distribuïda per l'empresa Camerdata S.A. Cadascuna de les activitats s'ha situat de manera precisa, a nivell de portal, utilitzant procediments automàtics de geocodificació que prenen com a base el mapa de carrers elaborat per l'AMB.<br /> <br /> <strong>Contingut de l'atles</strong><br /> <br /> Partint d'una selecció d'aquelles activitats que es consideren indicadores de centralitat comercial, s'analitza el grau de concentració comercial mitjançant mètodes automàtics, comptabilitzant el nombre d'activitats inscrites dins un radi de 50 metres al voltant de cadascuna de les activitats.<br /> <br /> El resultat d'aquesta anàlisi es representa en dos intervals de concentració comercial: <ul> 	<li> 		Àrees de concentració comercial, amb un grau de concentració de menys de 10 activitats però superior al llindar de 5 activitats dins un radi de 50 metres.</li> 	<li> 		Àrees de concentració comercial intensa, amb un grau de concentració de 10 o més activitats dins un radi de 50 metres.</li> </ul> Aquests llindars permeten destacar els àmbits de concentració d'activitats amb una metodologia homogènia per tot el territori. D'aquesta manera es configura un atles que permet contrastar les estructures comercials entre municipis amb nombres d'habitants molt diferents.","Estudi","2017-06-10T00:00:00.000Z","7823225","Territori","Atles de l'estructura urbana comercial","Galeria 1","http://www.amb.cat/documents/11656/7822893/01_atles.jpg/e9d3d80e-e9a1-4424-ab17-54b82a95b493?t=1708413279818","","","Estructura urbana comercial per al conjunt de l'AMB","Estructura urbana comercial per al conjunt de l'AMB","","Galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/7822893/02_atles.jpg/9be58a2f-f748-493d-b59f-d9fe5ffcaaae?t=1708413279818","","","Estructura urbana comercial del municipi del Prat de Llobregat","Estructura urbana comercial del municipi del Prat de Llobregat","","Galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/7822893/03_atles.jpg/17103acb-4184-4d3b-966e-35a46fbc3f7e?t=1708413279818","","","La distribució d'activitats econòmiques al territori","La distribució d'activitats econòmiques al territori","","Galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/7822893/04_atles.jpg/4c78ba7b-1433-42cf-8f48-0b58ed9b5d20?t=1708413279818","","","La concepció dels indicadors comercials","La concepció dels indicadors comercials","","Galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/7822893/05_atles.jpg/e134ba54-3316-433b-a8d6-dd456de6e6e6?t=1708413279818","","","Les àrees de concentració comercial","Les àrees de concentració comercial","","Galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/7822893/06_atles.jpg/486a46f2-c100-4d05-b6c0-9ba96ad19500?t=1708413279818","","","Eixos amb potencial comercial","Eixos amb potencial comercial","","","http://estructuraurbanacomercial.amb.cat/","Aplicació web de l'Atles d'estructura urbana comercial","Aplicació web de l'Atles d'estructura urbana comercial","","http://www.amb.cat/ca/web/desenvolupament-socioeconomic/estudis-socioeconomics/detall/-/estuditerritorial/ecosistema-comercial-metropolita/6680316/11708?_EstudiTerritorialSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=2&_EstudiTerritorialSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fca%2Fweb%2Fdesenvolupament-socioeconomic%2Festudis-socioeconomics","Estudi sobre l'ecosistema comercial metropolità","Estudi sobre l'ecosistema comercial metropolità","La transformació que està patint el comerç de proximitat a causa dels canvis en els hàbits de consum demana eines que permetin establir polítiques per gestionar-lo. És en aquest context que s'ha elaborat l'atles, el propòsit del qual és mostrar les estructures urbanes que sustenten l'activitat comercial de proximitat a l'àrea metropolitana de Barcelona.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme, AMB), Xavier Alarcón (cap del Servei d'Informació i Estudis Territorials, AMB)","","","","","","1.92113","41.418266","636 km<sup>2</sup>","","http://www.amb.cat/documents/11656/7822893/00_atles.jpg/02a2fcf0-15e5-49a6-bad0-12303342dc7e?t=1708413279818","","","Atles de l'estructura urbana comercial","Imatge del pla urbanístic","Badalona","Badia del Vallès","Barberà del Vallès","Barcelona","Begues","Castellbisbal","Castelldefels","Cerdanyola del Vallès","Cervelló","Corbera de Llobregat","Cornellà de Llobregat","El Papiol","El Prat de Llobregat","Esplugues de Llobregat","Gavà","L'Hospitalet de Llobregat","La Palma de Cervelló","Molins de Rei","Montcada i Reixac","Montgat","Pallejà","Ripollet","Sant Adrià de Besòs","Sant Andreu de la Barca","Sant Boi de Llobregat","Sant Climent de Llobregat","Sant Cugat del Vallès","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Just Desvern","Sant Vicenç dels Horts","Santa Coloma de Cervelló","Santa Coloma de Gramenet","Tiana","Torrelles de Llobregat","Viladecans","ca_ES","","","","","<strong>Títol oficial del pla</strong><br /> Atles de l'estructura urbana comercial de l'AMB<br /> <br /> <strong>Font de les dades</strong><br /> <br /> L'anàlisi parteix de la base de dades d'àmbit nacional elaborada i distribuïda per l'empresa Camerdata S.A. Cadascuna de les activitats s'ha situat de manera precisa, a nivell de portal, utilitzant procediments automàtics de geocodificació que prenen com a base el mapa de carrers elaborat per l'AMB.<br /> <br /> <strong>Contingut de l'atles</strong><br /> <br /> Partint d'una selecció d'aquelles activitats que es consideren indicadores de centralitat comercial, s'analitza el grau de concentració comercial mitjançant mètodes automàtics, comptabilitzant el nombre d'activitats inscrites dins un radi de 50 metres al voltant de cadascuna de les activitats.<br /> <br /> El resultat d'aquesta anàlisi es representa en dos intervals de concentració comercial: <ul> 	<li> 		Àrees de concentració comercial, amb un grau de concentració de menys de 10 activitats però superior al llindar de 5 activitats dins un radi de 50 metres.</li> 	<li> 		Àrees de concentració comercial intensa, amb un grau de concentració de 10 o més activitats dins un radi de 50 metres.</li> </ul> Aquests llindars permeten destacar els àmbits de concentració d'activitats amb una metodologia homogènia per tot el territori. D'aquesta manera es configura un atles que permet contrastar les estructures comercials entre municipis amb nombres d'habitants molt diferents. La transformació que està patint el comerç de proximitat a causa dels canvis en els hàbits de consum demana eines que permetin establir polítiques per gestionar-lo. És en aquest context que s'ha elaborat l'atles, el propòsit del qual és mostrar les estructures urbanes que sustenten l'activitat comercial de proximitat a l'àrea metropolitana de Barcelona. Badalona Badia del Vallès Barberà del Vallès Barcelona Begues Castellbisbal Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cervelló Corbera de Llobregat Cornellà de Llobregat El Papiol El Prat de Llobregat Esplugues de Llobregat Gavà L'Hospitalet de Llobregat La Palma de Cervelló Molins de Rei Montcada i Reixac Montgat Pallejà Ripollet Sant Adrià de Besòs Sant Andreu de la Barca Sant Boi de Llobregat Sant Climent de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Gramenet Tiana Torrelles de Llobregat Viladecans Atles de l'estructura urbana comercial Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:58.762Z" 
"64674e58daa5efc51bf05d26","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpe-del-parc-agrari/7823358/11656","<p>Jordi Vila, Ton Padullés, Raül Retuerta,&nbsp;Laura Cid.</p>","Urbanisme","<p><strong>Títol oficial del pla</strong><br />Modificació de l'article 29 de les Normes urbanístiques del Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat.<br /><br />Durant els últims anys s'han dut a terme diversos moviments de terres que atempten contra l'interès productiu de l'activitat agrícola i l'interès ecològic, ambiental, paisatgístic i social del Parc Agrari.<br /><br />Amb la finalitat de preservar l'espai agrícola de la vall baixa i el delta del Llobregat, la modificació del pla especial (MPE) proposa introduir les determinacions següents:</p><ul><li>Prohibir, amb caràcter general, els moviments de terres, a excepció dels necessaris per a l'activitat agrícola i d'altres vinculats a l'execució d'actuacions admeses pel planejament.</li><li>Regular detalladament els moviments de terres vinculats a l'activitat agrícola, limitant els terraplens i establint l'obligació de presentar un projecte tècnic i constituir una garantia per a l'atorgament de la llicència.</li><li>La MPE contribuirà a evitar que es duguin a terme moviments de terres que degradin el sòl i posin en perill la utilització futura dels terrenys com a camps de conreu.</li></ul>","Aprovació definitiva","2019-12-20T00:00:00.000Z","7823358","Territori","MPE del Parc Agrari","","","","","","","","","https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/284558","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","El document proposa modificar la regulació dels moviments de terres per tal de preservar l'espai agrícola de la vall baixa i el delta del Llobregat.","","","","","","Plurimunicipal","","","<p>Josep Maria Carreras i&nbsp;Loles Herrero.</p>","","","","","","2.1421664","41.34628","3.473,26 hectàrees","http://www.amb.cat/documents/11656/7823309/00_MPE_Parc+Agrari.jpg/cda1eb4e-7599-4d3f-8122-fb7a4d4aea07?t=1708413279864","Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat","","Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat","Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat","Castelldefels","Cornellà de Llobregat","El Papiol","El Prat de Llobregat","Gavà","L'Hospitalet de Llobregat","Molins de Rei","Pallejà","Sant Boi de Llobregat","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Vicenç dels Horts","Santa Coloma de Cervelló","Viladecans","ca_ES","Núria Acosta","","","","<p><strong>Títol oficial del pla</strong><br />Modificació de l'article 29 de les Normes urbanístiques del Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat.<br /><br />Durant els últims anys s'han dut a terme diversos moviments de terres que atempten contra l'interès productiu de l'activitat agrícola i l'interès ecològic, ambiental, paisatgístic i social del Parc Agrari.<br /><br />Amb la finalitat de preservar l'espai agrícola de la vall baixa i el delta del Llobregat, la modificació del pla especial (MPE) proposa introduir les determinacions següents:</p><ul><li>Prohibir, amb caràcter general, els moviments de terres, a excepció dels necessaris per a l'activitat agrícola i d'altres vinculats a l'execució d'actuacions admeses pel planejament.</li><li>Regular detalladament els moviments de terres vinculats a l'activitat agrícola, limitant els terraplens i establint l'obligació de presentar un projecte tècnic i constituir una garantia per a l'atorgament de la llicència.</li><li>La MPE contribuirà a evitar que es duguin a terme moviments de terres que degradin el sòl i posin en perill la utilització futura dels terrenys com a camps de conreu.</li></ul> El document proposa modificar la regulació dels moviments de terres per tal de preservar l'espai agrícola de la vall baixa i el delta del Llobregat. Castelldefels Cornellà de Llobregat El Papiol El Prat de Llobregat Gavà L'Hospitalet de Llobregat Molins de Rei Pallejà Sant Boi de Llobregat Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Viladecans MPE del Parc Agrari Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:58.869Z" 
"646750b6daa5efc51bf05d29","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/mpoum-i-pre-cataleg-de-masies-de-la-palma-de-cervello/832028/11656","<p>Marcela Balliano (arquitecte – AMB), Laura Bertran i Lau Maluquer (estudiants d'arquitectura – AMB)</p>","Urbanisme","<p><strong>Modificació puntual del POUM_LPC a l'article 116.5 regulació d'usos en SNU i al compliment de l'article 101.5 habitatge rural tradicional per l'inclusió d'altres edificacions al catàleg de masies.</strong><br /><br />Els objectius generals es concreten en les accions següents:<br />1. El compliment de l'article 101.5 Habitatge rural tradicional de les Normes urbanístiques del POUM. on s'estableix que la inclusió de qualsevol altra edificació en el Pre-catàleg requerirà la modificació del POUM.<br /><br />2. Modificació de l'article 116.5 Regulació d'usos al SNU al grup ""Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals"" per adequar els usos previstos de les Normes urbanístiques del POUM a la legislació vigent ( article 47.3bis del TRLU). Concretament incorporar els equipaments, i els serveis comunitaris com usos admesos a les edificacions que cal preservar i recuperar per llur interès històric arquitectònic i/o paisatgístic.</p>","Aprovació inicial","2016-12-14T00:00:00.000Z","832028","Territori","MPOUM i Pre-catàleg de masies de la Palma de Cervelló","Planejament vigent i proposat _àmbit llevant","http://www.amb.cat/documents/11656/830687/01_mPOUM+masies.jpg/f7c5f10e-5714-47a6-aedb-72630ac69271?t=1708413279910","","","Planejament vigent i proposat _àmbit llevant","Planejament vigent i proposat _àmbit llevant","","Planejament vigent i proposat _àmbit central","http://www.amb.cat/documents/11656/830687/02_mPOUM+masies.jpg/dbb3d803-0280-4934-823b-ee59f0abd1b4?t=1708413279910","","","Planejament vigent i proposat _àmbit central","Planejament vigent i proposat _àmbit central","","Planejament vigent i proposat _àmbit ponent","http://www.amb.cat/documents/11656/830687/03_mPOUM+masies.jpg/fda5f200-8917-44e8-8c88-e27e1faaf648?t=1708413279910","","","Planejament vigent i proposat _àmbit ponent","Planejament vigent i proposat _àmbit ponent","","Fitxa justificativa per la seva inclusió_ Maset de l'Ollé","http://www.amb.cat/documents/11656/830687/04_mPOUM+masies.jpg/ed1ee4a8-e86b-4b75-986e-5d04ae062954?t=1708413279910","","","Fitxa justificativa per la seva inclusió_ Maset de l'Ollé","Fitxa justificativa per la seva inclusió Maset de l'Ollé","","Fitxa justificativa per la seva inclusió_Ca l'Aristot – casa rural 1","http://www.amb.cat/documents/11656/830687/05_mPOUM+masies.jpg/585f3d07-0ef6-468a-96e4-a135361a9871?t=1708413279910","","","Fitxa justificativa per la seva inclusió_Ca l'Aristot – casa rural 1","Fitxa justificativa per la seva inclusió Ca l'Aristot – casa rural 1","","Fitxa justificativa per la seva inclusió_Ca l'Aristot – casa rural 2","http://www.amb.cat/documents/11656/830687/06_mPOUM+masies.jpg/8b784bbb-fce3-42e2-8741-3509bb0c143f?t=1708413279910","","","Fitxa justificativa per la seva inclusió_Ca l'Aristot – casa rural 2","Fitxa justificativa per la seva inclusió Ca l'Aristot – casa rural 2","","Fitxa justificativa per la seva inclusió_Ca l'Aristot –Cal Font","http://www.amb.cat/documents/11656/830687/07_mPOUM+masies.jpg/c1289304-e058-4349-9f0d-4eb0c8de53e2?t=1708413279910","","","Fitxa justificativa per la seva inclusió_Ca l'Aristot –Cal Font","Fitxa justificativa per la seva inclusió Ca l'Aristot –Cal Font","","Fitxa justificativa  per la seva inclusió_ Molí de l'Aristot","http://www.amb.cat/documents/11656/830687/08_mPOUM+masies.jpg/b3e405ad-4f19-4914-bce6-d04763b28292?t=1708413279910","","","Fitxa justificativa  per la seva inclusió_ Molí de l'Aristot","Fitxa justificativa  per la seva inclusió Molí de l'Aristot","","","https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/271014","Registre de planejament urbanístic de Catalunya. Expedient  2015 / 056759 / M","Registre de planejament urbanístic de Catalunya. Expedient  2015 / 056759 / M","","https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/276464","Registre de planejament urbanístic de Catalunya. Expedient 2016 / 061413 / M","Registre de planejament urbanístic de Catalunya. Expedient 2016 / 061413 / M","Els objectius del MPOUM per la regulació d'usos en SNU i l'inclusió d'altres edificacions al Pre-catàleg de masies són rehabilitar les edificacions en desús per a corregir-ne l'impacte ambiental o paisatgístic negatiu i la preservació del sòl no urbanitzable i els seus valors, i reforçar les seves funcions socials i naturals.","","","","","","Municipal","","","<p>Loles Herrero i&nbsp;Josep Maria Carreras.</p>","","","","","","1.9713769","41.410873","Sòl no urbanitzable de la Palma de Cervelló","http://www.amb.cat/documents/11656/830687/00_mPOUM+masies.jpg/fac7225b-29c4-4238-99b1-6c3f7a84397e?t=1708413279910","","","MPOUM i Pre-catàleg de masies de la Palma de Cervelló","Imatge del mPOUM LPC al Pre-Catàleg Masies","La Palma de Cervelló","ca_ES","","","","","<p><strong>Modificació puntual del POUM_LPC a l'article 116.5 regulació d'usos en SNU i al compliment de l'article 101.5 habitatge rural tradicional per l'inclusió d'altres edificacions al catàleg de masies.</strong><br /><br />Els objectius generals es concreten en les accions següents:<br />1. El compliment de l'article 101.5 Habitatge rural tradicional de les Normes urbanístiques del POUM. on s'estableix que la inclusió de qualsevol altra edificació en el Pre-catàleg requerirà la modificació del POUM.<br /><br />2. Modificació de l'article 116.5 Regulació d'usos al SNU al grup ""Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals"" per adequar els usos previstos de les Normes urbanístiques del POUM a la legislació vigent ( article 47.3bis del TRLU). Concretament incorporar els equipaments, i els serveis comunitaris com usos admesos a les edificacions que cal preservar i recuperar per llur interès històric arquitectònic i/o paisatgístic.</p> Els objectius del MPOUM per la regulació d'usos en SNU i l'inclusió d'altres edificacions al Pre-catàleg de masies són rehabilitar les edificacions en desús per a corregir-ne l'impacte ambiental o paisatgístic negatiu i la preservació del sòl no urbanitzable i els seus valors, i reforçar les seves funcions socials i naturals. La Palma de Cervelló MPOUM i Pre-catàleg de masies de la Palma de Cervelló Municipal","2024-02-20T07:11:58.996Z" 
"65d450bfae25c2686b20d2ad","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/pe-del-cataleg-de-masies--cases-rurals-i-altres-edificacions/833309/11656","Marcela Balliano (arquitecte – AMB), Ricard Campeny, Laura Bertran, Lau Maluquer i Daniel Burston (estudiants d'arquitectura – AMB)","Urbanisme","<strong>Pla Especial del catàleg de masies, cases rurals i altres edificiacions de la Palma de Cervelló</strong><br /> <br /> A partir de la possibilitat que ofereix la legislació urbanística d'ordenar i regular, construccions ja existents en el sòl no urbanitzable, es construeix aquest Pla Especial del Catàleg de Masies, cases rurals i altres edificacions amb els següents objectius:<br /> <br /> 1. Conservar i recuperar el patrimoni construït de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable mitjançant la regulació de les condicions d'edificació i la dotació de noves activitats compatibles amb el medi que les envolta.<br /> <br /> 2. Fixar residents al territori per tal de garantir la guàrdia i custòdia dels espais agrícoles i forestals del municipi i la conservació dels seus valors naturals i ambientals.<br /> <br /> 3. Reforçar l'activitat econòmica al medi rural, entesa com a servei del municipi en coherència amb els seus importants valors ecosistèmics i socials.<br /> <br /> 4. Dotar a l'administració i als particulars d'una eina eficaç per tal que puguin gestionar eficaçment la millora de les masies, cases rurals i altres edificacions incloses al catàleg.","Aprovació definitiva","2017-02-27T00:00:00.000Z","833309","Territori","PE del Catàleg de Masies, cases rurals i altres edificacions","Galeria 1","http://www.amb.cat/documents/11656/832506/01_cat%C3%A0leg+de+masies.jpg/f091600a-cf4a-4273-bdc1-a656bd19414c?t=1708413280002","","","Masies i cases rurals a l'àmbit ponent","Masies i cases rurals a l'àmbit ponent","","Galeria 2","http://www.amb.cat/documents/11656/832506/02_cat%C3%A0leg+de+masies.jpg/5aa187d0-cb50-46b0-821a-0b03a3524248?t=1708413280002","","","Masies i cases rurals a l'àmbit central","Masies i cases rurals a l'àmbit central","","Galeria 3","http://www.amb.cat/documents/11656/832506/03_cat%C3%A0leg+de+masies.jpg/4664eb02-44c4-4502-8815-808ec68a8323?t=1708413280002","","","Masies i cases rurals a l'àmbit llevant","Masies i cases rurals a l'àmbit llevant","","Galeria 4","http://www.amb.cat/documents/11656/832506/04_cat%C3%A0leg+de+masies.jpg/2eb40f7b-6790-41e7-8e23-3b10fcdeb2da?t=1708413280002","","","Fitxa descriptiva i normativa – Can Mascaró","Fitxa descriptiva i normativa – Can Mascaró","","Galeria 5","http://www.amb.cat/documents/11656/832506/05_cat%C3%A0leg+de+masies.jpg/7b310e2d-717a-4d8b-8207-9f26d80ce293?t=1708413280002","","","Imatges Can Mascaró","Imatges Can Mascaró","","Galeria 6","http://www.amb.cat/documents/11656/832506/06_cat%C3%A0leg+de+masies.jpg/046b4ba3-e5f9-4010-8ff7-4e1c46dc0fdc?t=1708413280002","","","Fitxa descriptiva i normativa – Cal Sereno","Fitxa descriptiva i normativa – Cal Sereno","","Galeria 7","http://www.amb.cat/documents/11656/832506/07_cat%C3%A0leg+de+masies.jpg/9d83af6b-4f8b-4a10-8223-3612d5e3dadd?t=1708413280002","","","Imatges Cal Sereno","Imatges Cal Sereno","","Galeria 8","http://www.amb.cat/documents/11656/832506/08_cat%C3%A0leg+de+masies.jpg/16192c01-e8e3-4b8c-94a8-d77e3a8c9c03?t=1708413280002","","","Fitxa descriptiva i normativa – Maset de Ollé","Fitxa descriptiva i normativa – Maset de Ollé","","Galeria 9","http://www.amb.cat/documents/11656/832506/09_cat%C3%A0leg+de+masies.jpg/8b84fe9c-d879-4516-bafc-d09016fdb31e?t=1708413280002","","","Imatges Maset de Ollé","Imatges Maset de Ollé","","Galeria 10","http://www.amb.cat/documents/11656/832506/10_cat%C3%A0leg+de+masies.jpg/b52f66c2-3dfe-4b99-9e66-75705dcf7e15?t=1708413280002","","","Fitxa descriptiva i normativa – Molí de l'Aristot","Fitxa descriptiva i normativa – Molí de l'Aristot","","Galeria 11","http://www.amb.cat/documents/11656/832506/11_cat%C3%A0leg+de+masies.jpg/50f7c918-675f-48ac-af36-1e885738455b?t=1708413280002","","","Imatges Molí de l'Aristot","Imatges Molí de l'Aristot","","","http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=276464&fromPage=load","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","Registre de planejament urbanístic de Catalunya","La redacció d'aquest Pla especial del Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU, preen importància com instrument que inventaria, identifica i estableix les condicions per la recuperació del patrimoni construït en el sòl no urbanitzable.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)","","","","","","1.971349","41.41087","Sòl no urbanitzable de la Palma de Cervelló","","http://www.amb.cat/documents/11656/832506/00_cat%C3%A0leg+de+masies.jpg/05b16a7b-7a58-44bc-8fb2-6ab7906c130f?t=1708413280002","Preexistències i senyals amb valors patrimonials ambientals i històrics al territori rural.","","Preexistències i senyals amb valors patrimonials ambientals i històrics al territori rural.","Preexistències i senyals amb valors patrimonials ambientals i històrics al territori rural.","La Palma de Cervelló","ca_ES","","","","","<strong>Pla Especial del catàleg de masies, cases rurals i altres edificiacions de la Palma de Cervelló</strong><br /> <br /> A partir de la possibilitat que ofereix la legislació urbanística d'ordenar i regular, construccions ja existents en el sòl no urbanitzable, es construeix aquest Pla Especial del Catàleg de Masies, cases rurals i altres edificacions amb els següents objectius:<br /> <br /> 1. Conservar i recuperar el patrimoni construït de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable mitjançant la regulació de les condicions d'edificació i la dotació de noves activitats compatibles amb el medi que les envolta.<br /> <br /> 2. Fixar residents al territori per tal de garantir la guàrdia i custòdia dels espais agrícoles i forestals del municipi i la conservació dels seus valors naturals i ambientals.<br /> <br /> 3. Reforçar l'activitat econòmica al medi rural, entesa com a servei del municipi en coherència amb els seus importants valors ecosistèmics i socials.<br /> <br /> 4. Dotar a l'administració i als particulars d'una eina eficaç per tal que puguin gestionar eficaçment la millora de les masies, cases rurals i altres edificacions incloses al catàleg. La redacció d'aquest Pla especial del Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU, preen importància com instrument que inventaria, identifica i estableix les condicions per la recuperació del patrimoni construït en el sòl no urbanitzable. La Palma de Cervelló PE del Catàleg de Masies, cases rurals i altres edificacions Municipal","2024-02-20T07:11:59.107Z" 
"65d450bfae25c2686b20d2b0","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/alternatives-passera-baricentro/835362/11656","Isabel Tomé i Jordi Peralta (arquitectes - AMB); Judith Recio (estudiant d'arquitectura - AMB)","Urbanisme","<strong>Estudi d'alternatives de la passera de Baricentro, al terme municipal de Barberà:</strong><br /> <br /> A partir del reconeixement del suport pedestre, l'estudi analitza factors de diferent ordre i escala que condicionen les solucions a plantejar.<br /> <br /> Urbanísticament, el primer resulta del reduït espai per resoldre tècnicament la nova infraestructura entre l'ampliació del centre comercial i les servituds viàries i ferroviàries. També s'integren aspectes socials com la connectivitat amb el transport públic (previsió de nova estació ferroviària), la urbanitat dels dos eixos de connexió amb el centre de Barberà (ctra. Barcelona i Ronda Santa Maria), o la integració de la nova connexió amb una xarxa per a bicicletes que relligui els diferents municipis de l'entorn. A nivell ambiental, es considera imprescindible l'anàlisi de les característiques, valors i fragilitats de l'espai fluvial del riu Ripoll com a possible element vertebrador del territori.<br /> <br /> Per últim, s'avalua l'eficiència econòmica de la nova infraestructura i la seva urbanització associada, en relació a la solució constructiva i la seva longitud.<br /> <br /> L'estudi aposta per la definició de tres escenaris raonables que potencien alguns d'aquests aspectes integrats en l'anàlisi i estableixen un punt de partida racional pel desenvolupament del futur projecte urbanístic i constructiu.","Estudi","2013-04-01T00:00:00.000Z","835362","Territori","Alternatives Passera Baricentro","vista aèria de l'emplaçament","http://www.amb.cat/documents/11656/834599/01_passerabaricentro.jpg/1ddb3245-1d9b-4f83-be13-3b811b9837ad?t=1708413280067","","","vista aèria de l'emplaçament","vista aèria de l'emplaçament","","Fotografies Crta. Barcelona i Ronda Sta Maria","http://www.amb.cat/documents/11656/834599/02_passerabaricentro.jpg/562c19ee-76d2-4864-8644-643ea8273c60?t=1708413280067","","","Fotografies Crta. Barcelona i Ronda Sta Maria","Fotografies Crta. Barcelona i Ronda Sta Maria","","Síntesi per a vianants Barberà sud","http://www.amb.cat/documents/11656/834599/03_passerabaricentro.jpg/b5f7a561-bf1f-4a75-9c51-c92b592ff0a4?t=1708413280067","","","Síntesi per a vianants Barberà sud","Síntesi per a vianants Barberà sud","","Encaix alternativa A","http://www.amb.cat/documents/11656/834599/04_passerabaricentro.jpg/43da9626-f80c-4c8f-9ee8-b10ab45d9e56?t=1708413280067","","","Encaix alternativa A","Encaix alternativa A","","encaix alternativa B","http://www.amb.cat/documents/11656/834599/05_passerabaricentro.jpg/f2811ad3-38e2-4355-8329-5bed35e8d47a?t=1708413280067","","","encaix alternativa B","encaix alternativa B","","Encaix alternativa C","http://www.amb.cat/documents/11656/834599/06_passerabaricentro.jpg/1a4bbece-45f2-4ce5-bfac-7025fdbbfe37?t=1708413280067","","","Encaix alternativa C","Encaix alternativa C","","planta i secció alternativa A","http://www.amb.cat/documents/11656/834599/07_passerabaricentro.jpg/a4a376b2-3611-40a8-9c00-66d2c2aa1bde?t=1708413280067","","","planta i secció alternativa A","Planta i secció alternativa A","","Planta i secció alternativa B","http://www.amb.cat/documents/11656/834599/08_passerabaricentro.jpg/1d955264-32d2-4e2f-84f3-0366b590de3b?t=1708413280067","","","Planta i secció alternativa B","Planta i secció alternativa B","","Planta i secció alternativa C","http://www.amb.cat/documents/11656/834599/09_passerabaricentro.jpg/4c6aad5a-b128-48e6-a265-7a66d978c712?t=1708413280067","","","Planta i secció alternativa C","Planta i secció alternativa C","","Síntesi per a vianants de l'alternativa C","http://www.amb.cat/documents/11656/834599/10_passerabaricentro.jpg/d7f291df-885e-4893-b44b-fe65afdb1a43?t=1708413280067","","","Síntesi per a vianants de l'alternativa C","Síntesi per a vianants de l'alternativa C","","","","","","Estudi per a la nova passera sobre de l'autopista AP-7, amb l'objectiu d'establir alternatives de traçat a partir de l'anàlisi sistemàtic de la connectivitat per a vianants entre Barberà del Vallès, el centre comercial de Baricentro, el riu Ripoll i els municipis veïns.","","","","","","Municipal","","","Josep Maria Carreras (Director Serveis Urbanisme - AMB)","","","","","","2.136802","41.510002","","","http://www.amb.cat/documents/11656/834599/00_passerabaricentro.jpg/ae566afc-8859-44bb-8322-da0669a9e823?t=1708413280067","Anàlisi de la capil·laritat per a vianants","","Anàlisi de la capil·laritat per a vianants","Anàlisi de la capil·laritat per a vianants","Barberà del Vallès","ca_ES","","","","","<strong>Estudi d'alternatives de la passera de Baricentro, al terme municipal de Barberà:</strong><br /> <br /> A partir del reconeixement del suport pedestre, l'estudi analitza factors de diferent ordre i escala que condicionen les solucions a plantejar.<br /> <br /> Urbanísticament, el primer resulta del reduït espai per resoldre tècnicament la nova infraestructura entre l'ampliació del centre comercial i les servituds viàries i ferroviàries. També s'integren aspectes socials com la connectivitat amb el transport públic (previsió de nova estació ferroviària), la urbanitat dels dos eixos de connexió amb el centre de Barberà (ctra. Barcelona i Ronda Santa Maria), o la integració de la nova connexió amb una xarxa per a bicicletes que relligui els diferents municipis de l'entorn. A nivell ambiental, es considera imprescindible l'anàlisi de les característiques, valors i fragilitats de l'espai fluvial del riu Ripoll com a possible element vertebrador del territori.<br /> <br /> Per últim, s'avalua l'eficiència econòmica de la nova infraestructura i la seva urbanització associada, en relació a la solució constructiva i la seva longitud.<br /> <br /> L'estudi aposta per la definició de tres escenaris raonables que potencien alguns d'aquests aspectes integrats en l'anàlisi i estableixen un punt de partida racional pel desenvolupament del futur projecte urbanístic i constructiu. Estudi per a la nova passera sobre de l'autopista AP-7, amb l'objectiu d'establir alternatives de traçat a partir de l'anàlisi sistemàtic de la connectivitat per a vianants entre Barberà del Vallès, el centre comercial de Baricentro, el riu Ripoll i els municipis veïns. Barberà del Vallès Alternatives Passera Baricentro Municipal","2024-02-20T07:11:59.204Z" 
"65d450bfae25c2686b20d2b3","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/urbanisme/planejament-urbanistic/detall/-/plaurbanistic/identificacio-i-reconeixement-de-les-vies-historiques-de-l-amb/9352700/11656","Teresa Navas, Glòria Clavera, Andrea Manenti, Francesc Magrinyà, Mireia Barnadas","Urbanisme","<strong>Títol oficial del pla</strong>:&nbsp;Identificació i reconeixement de les vies històriques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.<br /> <br /> La informació que es posa a l'abast en aquest document és una recopilació de dos treballs elaborats entre els anys 2013 i 2016 per encàrrec de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB.<br /> Ambdós treballs tenen la voluntat d'identificar i reconèixer les vies històriques com a integrants del territori metropolità. Parteixen, per tant, d'una lectura sistèmica del territori, basada en la capacitat estructurant de les vies de comunicació al llarg de la història i els seus efectes a l'hora de configurar la morfologia dels assentaments urbans.<br /> <br /> La restitució de les vies històriques s'ha portat a terme partint de la informació de cartografies històriques i tenint en compte la correlació entre el patrimoni viari i arquitectònic, de tal manera que és l'estructura del propi territori metropolità la que permet establir les característiques concretes dels moments àlgids que configuren la història del territori metropolità.<br /> <br /> D'acord, doncs, amb la correlació patrimonial treballada, s'estableix una primera etapa coincident bàsicament amb la romanització del territori.<br /> Seguidament, la llarga etapa medieval?amb moments àlgids i un acabament en crisi política i econòmica, per avançar vers un període qualificat de?formació del territori modern?a partir de la segona meitat del segle XVI, caracteritzat per les relacions territorials sobre la base d'una economia comercial. Període que experimenta una transformació accelerada a partir de l'adveniment dels processos d'industrialització?ja iniciats a finals del segle XVIII i desenvolupats al llarg dels segles XIX i XX.","Estudi","2016-01-01T00:00:00.000Z","9352700","Territori","Identificació i reconeixement de les vies històriques de l'AMB","01_camins","http://www.amb.cat/documents/11656/9352390/01_camins/e5e2e736-de61-46ef-8854-39f0967d1745?t=1708413280123","","","Mapa de camins","Camins","","02_carreteres","http://www.amb.cat/documents/11656/9352390/02_carreteres/d103bda8-880c-4a8a-a84d-ad1dc1049b1e?t=1708413280123","","","Mapa de carreteres","Carreteres","","03_minutes","http://www.amb.cat/documents/11656/9352390/03_minutes/c479e199-c003-4b23-b7de-6936db6354a5?t=1708413280123","","","Mapa de minutes municipals dels inicis del segle XX","Minutes municipals dels inicis del s. XX","","","http://geoportal.amb.cat/viespatrimonials","Aplicació web de l'estudi d'identificació i reconeixement de les vies històriques patrimonials de l'AMB","Aplicació web de l'estudi d'identificació i reconeixement de les vies històriques patrimonials de l'AMB","Les vies romanes, els camins medievals i les carreteres del territori modern construïdes fins a mitjans del segle XX, són el suport patrimonial, territorial i identitari de més de vint segles d'història de la metròpolis de Barcelona.  Identificar i geolocalitzar amb la intenció de fer emergir els camins històrics de la metròpoli de Barcelona en correlació amb el patrimoni arquitectònic, pot servir per donar sentit i coherència a aquelles intervencions que apostin per una nova cultura del territori i, especialment, per unes pautes d'actuació que considerin noves formes d'habitar-lo, de recórrer-lo i de gaudir-lo per part dels seus habitants.","","","","","","Plurimunicipal","","","Josep Maria Carreras (Director de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques, AMB), Xavier Alarcón (Cap del Servei de Informació i Estudis Territorials, AMB)","","","","","","1.92113","41.418266","636 km2","","http://www.amb.cat/documents/11656/9352390/00_vies_patrimonials/841a18fc-0d69-4bc2-bfee-82324a5a8fdd?t=1708413280123","Primer armat viari de l'AMB","","00_vies_patrimonials","Mapa del primer armat viari de l'AMB","Badalona","Badia del Vallès","Barberà del Vallès","Barcelona","Begues","Castellbisbal","Castelldefels","Cerdanyola del Vallès","Cervelló","Corbera de Llobregat","Cornellà de Llobregat","El Papiol","El Prat de Llobregat","Esplugues de Llobregat","Gavà","L'Hospitalet de Llobregat","La Palma de Cervelló","Molins de Rei","Montcada i Reixac","Montgat","Pallejà","Ripollet","Sant Adrià de Besòs","Sant Andreu de la Barca","Sant Boi de Llobregat","Sant Climent de Llobregat","Sant Cugat del Vallès","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Just Desvern","Sant Vicenç dels Horts","Santa Coloma de Cervelló","Santa Coloma de Gramenet","Tiana","Torrelles de Llobregat","Viladecans","ca_ES","","","","","<strong>Títol oficial del pla</strong>:&nbsp;Identificació i reconeixement de les vies històriques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.<br /> <br /> La informació que es posa a l'abast en aquest document és una recopilació de dos treballs elaborats entre els anys 2013 i 2016 per encàrrec de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB.<br /> Ambdós treballs tenen la voluntat d'identificar i reconèixer les vies històriques com a integrants del territori metropolità. Parteixen, per tant, d'una lectura sistèmica del territori, basada en la capacitat estructurant de les vies de comunicació al llarg de la història i els seus efectes a l'hora de configurar la morfologia dels assentaments urbans.<br /> <br /> La restitució de les vies històriques s'ha portat a terme partint de la informació de cartografies històriques i tenint en compte la correlació entre el patrimoni viari i arquitectònic, de tal manera que és l'estructura del propi territori metropolità la que permet establir les característiques concretes dels moments àlgids que configuren la història del territori metropolità.<br /> <br /> D'acord, doncs, amb la correlació patrimonial treballada, s'estableix una primera etapa coincident bàsicament amb la romanització del territori.<br /> Seguidament, la llarga etapa medieval?amb moments àlgids i un acabament en crisi política i econòmica, per avançar vers un període qualificat de?formació del territori modern?a partir de la segona meitat del segle XVI, caracteritzat per les relacions territorials sobre la base d'una economia comercial. Període que experimenta una transformació accelerada a partir de l'adveniment dels processos d'industrialització?ja iniciats a finals del segle XVIII i desenvolupats al llarg dels segles XIX i XX. Les vies romanes, els camins medievals i les carreteres del territori modern construïdes fins a mitjans del segle XX, són el suport patrimonial, territorial i identitari de més de vint segles d'història de la metròpolis de Barcelona.  Identificar i geolocalitzar amb la intenció de fer emergir els camins històrics de la metròpoli de Barcelona en correlació amb el patrimoni arquitectònic, pot servir per donar sentit i coherència a aquelles intervencions que apostin per una nova cultura del territori i, especialment, per unes pautes d'actuació que considerin noves formes d'habitar-lo, de recórrer-lo i de gaudir-lo per part dels seus habitants. Badalona Badia del Vallès Barberà del Vallès Barcelona Begues Castellbisbal Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cervelló Corbera de Llobregat Cornellà de Llobregat El Papiol El Prat de Llobregat Esplugues de Llobregat Gavà L'Hospitalet de Llobregat La Palma de Cervelló Molins de Rei Montcada i Reixac Montgat Pallejà Ripollet Sant Adrià de Besòs Sant Andreu de la Barca Sant Boi de Llobregat Sant Climent de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Gramenet Tiana Torrelles de Llobregat Viladecans Identificació i reconeixement de les vies històriques de l'AMB Plurimunicipal","2024-02-20T07:11:59.312Z"