32321500false<_id>54533904e57214ab3e84104fhttp://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/connexio-entre-l-ap-7-i-l-a-2--el-papiol---castellbisbal-/317448/11656Infraestructuresca_ES317448TerritoriEn execucióObres aturadesMinisteri de Foment50,8 M€La nova connexió entre l'autovia del Baix Llobregat (A-2) i l'Autopista del Mediterrani (AP-7), de 2,4 km, permetrà estalviar 12 km de recorregut pel viari del Baix Llobregat.Viaducte sobre el LlobregatImatge del viaducte sobre el Llobregathttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/ap2_ap7/d0ab11b9-cfd9-4456-b267-084d513bee47?t=1374565177000Connexió entre l'AP-7 i l'A-2 (el Papiol - Castellbisbal)
Actualment no hi ha una bona connexió entre les dues vies, ja que o bé s'ha de passar pel peatge de Martorell o bé fer un recorregut extra de 12 km baixant per l'A-2 fins a l'enllaç de Sant Vicenç dels Horts i tornant a pujar per l'AP-7. La nova connexió estalviarà a molts vehicles pesants fer aquests recorreguts.]]>Infraestructura viàriahttp://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/1_Connexio_AP2_AP7.kmz1.987988948822021541.44580841064453
Actualment no hi ha una bona connexió entre les dues vies, ja que o bé s'ha de passar pel peatge de Martorell o bé fer un recorregut extra de 12 km baixant per l'A-2 fins a l'enllaç de Sant Vicenç dels Horts i tornant a pujar per l'AP-7. La nova connexió estalviarà a molts vehicles pesants fer aquests recorreguts. Obres aturades Ministeri de Foment En execució]]>2017-05-11T13:45:08.641Z<_id>54533904e57214ab3e841050http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/connexio-de-l-a-2-amb-la-c-32-a-sant-boi/317522/11656Infraestructuresca_ES317522TerritoriEn execucióObres aturadesMinisteri de Foment44,5 M€La connexió de la C-32 amb l'A-2 permetrà estalviar 4,4 km de trajecte i alliberar de trànsit el nus de la pota sud. També millorarà les connexions locals de Sant Boi.Connexió de l'A-2 amb la C-32Connexió de l'A-2 amb la C-32http://www.amb.cat/documents/11696/317354/ap2_c32/1b770016-10e0-407f-aee4-ca7d2a69d406?t=1374565212000Connexió de l'A-2 amb la C-32 a Sant BoiL'actuació connecta la ronda Litoral amb la C‐32 a Sant Boi de Llobregat sense passar per la pota sud i el seu nus. D'aquesta manera, millorarà els enllaços i la connectivitat entre els municipis d'una i altra banda del riu Llobregat, especialment entre Cornellà i Sant Boi. També es contribueix a descongestionar els accessos a la ciutat de Barcelona.Infraestructura viàriahttp://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/2_Connexio_Ap2_C32.kmz2.06148147583007841.342254638671875La connexió de la C-32 amb l'A-2 permetrà estalviar 4,4 km de trajecte i alliberar de trànsit el nus de la pota sud. També millorarà les connexions locals de Sant Boi. Connexió de l'A-2 amb la C-32 a Sant Boi L'actuació connecta la ronda Litoral amb la C‐32 a Sant Boi de Llobregat sense passar per la pota sud i el seu nus. D'aquesta manera, millorarà els enllaços i la connectivitat entre els municipis d'una i altra banda del riu Llobregat, especialment entre Cornellà i Sant Boi. També es contribueix a descongestionar els accessos a la ciutat de Barcelona. Obres aturades Ministeri de Foment En execució2017-05-11T13:45:08.839Z<_id>54533904e57214ab3e841051http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/carril-bus-castelldefels---cornella--c-245-/318572/11656Infraestructuresca_ES318572TerritoriEn projecteProjecte constructiu en redaccióGeneralitat de Catalunya (DTES)73,8 M€La construcció d'una plataforma reservada per a l'autobús i un passeig per a vianants i bicicletes a la C-245 entre Cornellà de Llobregat i Castelldefels millorarà la connectivitat urbana i l'accés al transport públic entre aquests municipis del Baix Llobregat.Reforma de la C-245Plànol de la reforma de la C-245http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Reforma+de+la+C--245/569556dd-d802-416f-9c89-6a16bf5a4ac1?t=1375097675161Carril Bus Castelldefels - Cornellà (C-245)
Actualment, la C‐245 és una carretera amb un alt volum de trànsit que, tot i el caràcter urbà, encara manté les característiques d'una carretera.
El projecte actuarà sobre 15,7 km de carretera on es reduirà el nombre de carrils de circulació, s'ampliaran les voreres, es crearà un carril bici i s'implantarà un servei de transport públic en plataforma reservada amb un aspecte similar al d'un tramvia. En el futur no es descarta que es pugui convertir el servei d'autobús en tramvia sense un cost addicional d'inversió excessiu, que donaria continuïtat a la línia T1 actual cap a Sant Boi.]]>Infraestructura viàriahttp://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/5_Carril_Bus_c245.kmz2.013587951660156241.30824661254883
Actualment, la C‐245 és una carretera amb un alt volum de trànsit que, tot i el caràcter urbà, encara manté les característiques d'una carretera.
El projecte actuarà sobre 15,7 km de carretera on es reduirà el nombre de carrils de circulació, s'ampliaran les voreres, es crearà un carril bici i s'implantarà un servei de transport públic en plataforma reservada amb un aspecte similar al d'un tramvia. En el futur no es descarta que es pugui convertir el servei d'autobús en tramvia sense un cost addicional d'inversió excessiu, que donaria continuïtat a la línia T1 actual cap a Sant Boi. Projecte constructiu en redacció Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte]]>2017-05-11T13:45:09.031Z<_id>54533904e57214ab3e841052http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/carril-bus-marge-besos--santa-coloma---sant-adria-/319009/11656Infraestructuresca_ES319009TerritoriEn planificacióPDI 2011 - 2020Generalitat de Catalunya (DTES)44,2 M€La construcció d'una nova plataforma reservada per a l'autobús al marge esquerre del Besòs millorarà la connexió entre Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramanet.Plataforma per al bus al marge esquerre del BesòsPlataforma per al bus al marge esquerre del Besòshttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/215+plataforma+reservada+bus.png/ceb40ea5-9f3f-40f4-a00b-84de2987c7f4?t=1374750896000Carril bus marge Besòs (Santa Coloma - Sant Adrià)Es tracta de la construcció d'una nova plataforma reservada per als autobusos al marge esquerre del Besòs, de 5,8 km de longitud. La plataforma unirà els municipis de Santa Coloma i Sant Adrià des del barri de Singuerlín fins a l'estació de Renfe i tramvia de Sant Adrià.
Aquest carril Bus ha de resoldre la manca de connexions mar‐muntanya en el corredor del Besòs, ja que la majoria d'eixos de transport públic són horitzontals, orientats a connectar el Maresme i el Barcelonès Nord amb el centre de Barcelona.
El nou carril bus ha de connectar amb les línies 1, 2, 9 i 10 del metro, amb el Trambesòs i amb la línia R1 de Rodalies.]]>Infraestructura viària2.171344995498657241.393550872802734Es tracta de la construcció d'una nova plataforma reservada per als autobusos al marge esquerre del Besòs, de 5,8 km de longitud. La plataforma unirà els municipis de Santa Coloma i Sant Adrià des del barri de Singuerlín fins a l'estació de Renfe i tramvia de Sant Adrià.
Aquest carril Bus ha de resoldre la manca de connexions mar‐muntanya en el corredor del Besòs, ja que la majoria d'eixos de transport públic són horitzontals, orientats a connectar el Maresme i el Barcelonès Nord amb el centre de Barcelona.
El nou carril bus ha de connectar amb les línies 1, 2, 9 i 10 del metro, amb el Trambesòs i amb la línia R1 de Rodalies. PDI 2011 - 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació]]>2017-05-11T13:45:09.193Z<_id>54533904e57214ab3e841053http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/ampliacio-ronda-litoral-des-del-carrer-3-fins-al-morrot/319075/11656Infraestructuresca_ES319075TerritoriEn planificacióEstudi informatiu en redaccióMinisteri de Foment94,5 M€ (proposta inicial)L'ampliació de la ronda Litoral entre el carrer 3 de la Zona Franca i l'estació del Morrot evitarà col·lapses i millorarà la seguretat viària i els accessos tant a la ciutat de Barcelona com al port.Ampliació ronda Litoral Carrer 3 – MorrotAmpliació ronda Litoral Carrer 3 – Morrothttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/ronda_litoral/466d8875-b961-40c2-9af7-29ca954acc5e?t=1374565448000Ampliació ronda Litoral des del carrer 3 fins al Morrot
Resta el tram carrer 3 – Morrot de la ronda Litoral, que pateix molts col·lapses per la manca de capacitat i pel coll d'ampolla que representa ser l'únic vial entre la Zona Franca i el centre de Barcelona per sota de Montjuïc. L'execució d'aquesta actuació permetrà millorar la seguretat viària d'aquesta zona, la fluïdesa del trànsit i els accessos a aquesta zona del Port.
La proposta inicial consistia a ampliar a quatre carrils per sentit el viaducte actual de dos carrils per sentit. La proposta actual planteja segregar el trànsit de pas i el trànsit local. El trànsit de pas discorrerà per un tronc central amb dos carrils per sentit mentre que el trànsit més urbà circularà per uns laterals urbans amb dos carrils per sentit que donaran connectivitat local als dos costats de Montjuïc.]]>Infraestructura viàriahttp://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/4_Ampliacio_Ronda_litoral.kmz2.171344995498657241.393550872802734
Resta el tram carrer 3 – Morrot de la ronda Litoral, que pateix molts col·lapses per la manca de capacitat i pel coll d'ampolla que representa ser l'únic vial entre la Zona Franca i el centre de Barcelona per sota de Montjuïc. L'execució d'aquesta actuació permetrà millorar la seguretat viària d'aquesta zona, la fluïdesa del trànsit i els accessos a aquesta zona del Port.
La proposta inicial consistia a ampliar a quatre carrils per sentit el viaducte actual de dos carrils per sentit. La proposta actual planteja segregar el trànsit de pas i el trànsit local. El trànsit de pas discorrerà per un tronc central amb dos carrils per sentit mentre que el trànsit més urbà circularà per uns laterals urbans amb dos carrils per sentit que donaran connectivitat local als dos costats de Montjuïc. Estudi informatiu en redacció Ministeri de Foment En planificació]]>2017-05-11T13:45:09.366Z<_id>54533904e57214ab3e841054http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/estacio-de-la-sagrera/319203/11656Infraestructuresca_ES319203Territori2016En execucióConsorci BSAVE (Ministeri de Foment, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona)2.240 M€L'estació de la Sagrera serà un gran intercanviador intermodal que aglutinarà, al costat Besòs de Barcelona, els serveis ferroviaris d'alta velocitat, els regionals i Rodalies. També connectarà amb el metro i els autobusos urbans i interurbans.Estació de la SagreraEstació de la Sagrerahttp://www.amb.cat/documents/11656/440623/Estaci%C3%B3%20de+la+Sagrera+amb+Llegenda/6fd0151e-5ff5-4361-b6aa-f1438ad451c7?t=1382613097807Estació de la Sagrera
Les obres de l'estació es van iniciar l'any 2010. Actualment s'estan finalitzant les obres del túnel de connexió Sants-Sagrera i funciona la línia d'alta velocitat, tot i que l'estació de la Sagrera no estarà acabada i els trens passen sense parar.
L'estació serà una edificació semisoterrada, amb una superfície de 260.000 m2 distribuïts en tres nivells. Els serveis d'alta velocitat i llarga distància d'ample internacional i l'estació d'autobusos interurbans se situen, per sota el vestíbul principal, a un nivell superior. El vestíbul principal disposarà d'un gran espai central d'acollida i distribució dels usuaris, taquilles i zona comercial. Als nivells inferiors hi haurà els serveis de Rodalies i regionals per via convencional, la connexió amb el metro i els aparcaments. Sobre l'estació, amb el vestíbul en planta baixa i les instal·lacions ferroviàries al subsòl, emergeix l'edificació vinculada als serveis terciaris, oficines, hotels i altres activitats no residencials.
L'estació de la Sagrera serà el catalitzador d'una gran transformació urbana de l'entorn, sobre la base de la cobertura de la superfície de vies per construir-hi un gran parc, fer possible la nova interconnexió entre els barris de Sant Andreu – Sagrera i de Sant Martí, i la remodelació de les àrees de l'entorn. El conjunt de l'actuació és de 164 hectàrees, amb una cobertura que va des del pont de Calatrava fins al nus de la Trinitat. Al voltant es preveu l'edificació d'un nou teixit urbà residencial, equipaments, edificis terciaris i d'oficines i hotels.]]>Infraestructura ferroviària 2.18742728233337441.42255401611328
Les obres de l'estació es van iniciar l'any 2010. Actualment s'estan finalitzant les obres del túnel de connexió Sants-Sagrera i funciona la línia d'alta velocitat, tot i que l'estació de la Sagrera no estarà acabada i els trens passen sense parar.
L'estació serà una edificació semisoterrada, amb una superfície de 260.000 m2 distribuïts en tres nivells. Els serveis d'alta velocitat i llarga distància d'ample internacional i l'estació d'autobusos interurbans se situen, per sota el vestíbul principal, a un nivell superior. El vestíbul principal disposarà d'un gran espai central d'acollida i distribució dels usuaris, taquilles i zona comercial. Als nivells inferiors hi haurà els serveis de Rodalies i regionals per via convencional, la connexió amb el metro i els aparcaments. Sobre l'estació, amb el vestíbul en planta baixa i les instal·lacions ferroviàries al subsòl, emergeix l'edificació vinculada als serveis terciaris, oficines, hotels i altres activitats no residencials.
L'estació de la Sagrera serà el catalitzador d'una gran transformació urbana de l'entorn, sobre la base de la cobertura de la superfície de vies per construir-hi un gran parc, fer possible la nova interconnexió entre els barris de Sant Andreu – Sagrera i de Sant Martí, i la remodelació de les àrees de l'entorn. El conjunt de l'actuació és de 164 hectàrees, amb una cobertura que va des del pont de Calatrava fins al nus de la Trinitat. Al voltant es preveu l'edificació d'un nou teixit urbà residencial, equipaments, edificis terciaris i d'oficines i hotels. Consorci BSAVE (Ministeri de Foment, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) En execució]]>2017-05-11T13:45:09.548Z<_id>54533904e57214ab3e841055http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/integracio-de-vies-a-l-hospitalet-i-intercanviador-de-torrassa/324181/11656Infraestructuresca_ES324181TerritoriEn planificacióL'estudi informatiu del soterrament de la línia de Vilanova ja està redactat.Ministeri de Foment445 M€El soterrament de la Línia de Vilanova en el seu pas per l'Hospitalet millorarà la permeabilitat del municipi i els temps de desplaçament. A més, permetrà implantar el nou esquema de Rodalies (línies costa - costa i interior - interior).Soterrament de la R2 sud a l'Hospitalet de LlobregatSoterrament de la R2 sud a l'Hospitalet de Llobregathttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/171++nou+trassat.png/db9133fe-f8d8-4152-85b9-e7002910c94a?t=1374750894000Integració de vies a l'Hospitalet i intercanviador de Torrassa
El soterrament del tram de la via R2 a l'Hospitalet de Llobregat permetria l'encreuament (amb un salt de línies) entre la línia de costa R2 (línia de Vilanova) i la línia de l'interior R4 (línia de Vilafranca). El salt de línies o salt de moltó és una bifurcació a diferents nivells que permetria canviar la destinació de les vies de les dues línies de Rodalies que surten de l'estació de Sants en sentit Llobregat de tal manera que les vies del costat muntanya, que actualment van cap a l'Hospitalet, anirien cap a Bellvitge i les vies costat mar, que actualment es dirigeixen a Bellvitge, anirien cap a l'Hospitalet.
Aquest creuament de línies, resultat del nou túnel de la línia R2 a l'Hospitalet, permet reconfigurar la xarxa de Rodalies i permetria establir la connexió de les línies costa a costa (Vilanova – Mataró) i interior a interior (Vilafranca – Granollers), condició necessària per tal d'implantar el nou model d'explotació, que representa un increment important de l'eficiència com a conseqüència de la millor adequació entre l'oferta i la demanda de cada corredor.
En el marc d'aquesta actuació també es planteja un important intercanviador a la Torrassa entre les dues línies de Rodalies, les línies R2 i R4, i les línies de metro L1 i L9/10. A més, l'intercanviador possibilitaria la integració urbana de les dues línies ferroviàries a l'Hospitalet, la línia R2 en una primera fase ja explicada, i el futur soterrament de la línia R4 en una fase posterior. Aquestes actuacions urbanes resoldrien la fractura actual que suposen les vies del tren en superfície i permetrien els corresponents desenvolupaments urbanístics.
Cal destacar que el soterrament de les vies en ciutats compactes i denses com l'Hospitalet millora de manera substancial la permeabilitat del territori, disminueix el temps de desplaçament i incrementa la qualitat de vida dels seus habitants.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734
El soterrament del tram de la via R2 a l'Hospitalet de Llobregat permetria l'encreuament (amb un salt de línies) entre la línia de costa R2 (línia de Vilanova) i la línia de l'interior R4 (línia de Vilafranca). El salt de línies o salt de moltó és una bifurcació a diferents nivells que permetria canviar la destinació de les vies de les dues línies de Rodalies que surten de l'estació de Sants en sentit Llobregat de tal manera que les vies del costat muntanya, que actualment van cap a l'Hospitalet, anirien cap a Bellvitge i les vies costat mar, que actualment es dirigeixen a Bellvitge, anirien cap a l'Hospitalet.
Aquest creuament de línies, resultat del nou túnel de la línia R2 a l'Hospitalet, permet reconfigurar la xarxa de Rodalies i permetria establir la connexió de les línies costa a costa (Vilanova – Mataró) i interior a interior (Vilafranca – Granollers), condició necessària per tal d'implantar el nou model d'explotació, que representa un increment important de l'eficiència com a conseqüència de la millor adequació entre l'oferta i la demanda de cada corredor.
En el marc d'aquesta actuació també es planteja un important intercanviador a la Torrassa entre les dues línies de Rodalies, les línies R2 i R4, i les línies de metro L1 i L9/10. A més, l'intercanviador possibilitaria la integració urbana de les dues línies ferroviàries a l'Hospitalet, la línia R2 en una primera fase ja explicada, i el futur soterrament de la línia R4 en una fase posterior. Aquestes actuacions urbanes resoldrien la fractura actual que suposen les vies del tren en superfície i permetrien els corresponents desenvolupaments urbanístics.
Cal destacar que el soterrament de les vies en ciutats compactes i denses com l'Hospitalet millora de manera substancial la permeabilitat del territori, disminueix el temps de desplaçament i incrementa la qualitat de vida dels seus habitants. L'estudi informatiu del soterrament de la línia de Vilanova ja està redactat. Ministeri de Foment En planificació]]>2020-06-03T15:04:27.916Z<_id>54533904e57214ab3e841056http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/acces-rodalies-aeroport-de-barcelona-el-prat/324222/11656Infraestructuresca_ES324222TerritoriL'actuació estarà operativa el 2015.En execucióObres no iniciades per restriccions pressupostàries.Ministeri de Foment221,8 M€Un nou traçat de doble via entre l'estació del Prat i la T1 connectarà la nova terminal a la xarxa de Rodalies i permetrà augmentar la freqüència de pas dels trens.Nou accés ferroviari a l'aeroportMapa amb el nou accés ferroviari a l'aeroporthttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/159+nou+acces+aeroport.png/0db9815c-87ed-4eca-8899-c66efa5cf8a8?t=1374750893000Accés Rodalies Aeroport de Barcelona-el Prat
Actualment només hi ha accés ferroviari a la terminal T2 de l'Aeroport de Barcelona amb una única via d'ample ibèric, però des de l'ampliació de l'aeroport aquesta terminal ha passat a tenir un paper secundari enfront de la nova terminal de passatgers T1. El passat 2012, 25 dels 35,5 milions de passatgers que va registrar l'aeroport van passar per la T1, que no disposa de cap modalitat de transport ferroviari d'alta capacitat que la connecti amb la terminal T2, amb l'estació nodal de Sants o amb l'estació de plaça Catalunya, al centre de la ciutat (situada a només 15 km).]]>Infraestructura ferroviària http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/10_AccesFerroviari_Aeroport.kmz2.171344995498657241.393550872802734
Actualment només hi ha accés ferroviari a la terminal T2 de l'Aeroport de Barcelona amb una única via d'ample ibèric, però des de l'ampliació de l'aeroport aquesta terminal ha passat a tenir un paper secundari enfront de la nova terminal de passatgers T1. El passat 2012, 25 dels 35,5 milions de passatgers que va registrar l'aeroport van passar per la T1, que no disposa de cap modalitat de transport ferroviari d'alta capacitat que la connecti amb la terminal T2, amb l'estació nodal de Sants o amb l'estació de plaça Catalunya, al centre de la ciutat (situada a només 15 km). Obres no iniciades per restriccions pressupostàries. Ministeri de Foment En execució]]>2017-05-11T13:45:09.893Z<_id>54533905e57214ab3e841057http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/duplicacio-de-la-linia-r3-entre-montcada-i-vic/324256/11656Infraestructuresca_ES324256TerritoriL'actuació estarà operativa el 2020.En planificacióMinisteri de Foment650 M€ (IVA inclòs)La construcció d'una segona via entre Montcada Bifurcació i Vic augmentarà la capacitat de transport i millorarà la fiabilitat del servei. En una primera frase s'actuarà en el tram Montcada – la Garriga.Duplicació de la línia R3 entre Montcada i VicDuplicació de la línia R3 entre Montcada i Vichttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/163+duplicacio.png/f1deb79a-66d7-4e18-bf36-ac77a835d568?t=1374750893000Duplicació de la línia R3 entre Montcada i Vic
Aquesta infraestructura es construirà per fases, de manera que es pugui incrementar gradualment la capacitat del servei. En una primera fase s'actuarà entre Montcada i la Garriga, el tram amb la demanda més elevada.
Totes les estacions disposen ja de doble via, de manera que se'n podrà mantenir l'estructura actual.]]>Infraestructura ferroviària http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/9_Desdoblament_VIC.kmz2.171344995498657241.393550872802734
Aquesta infraestructura es construirà per fases, de manera que es pugui incrementar gradualment la capacitat del servei. En una primera fase s'actuarà entre Montcada i la Garriga, el tram amb la demanda més elevada.
Totes les estacions disposen ja de doble via, de manera que se'n podrà mantenir l'estructura actual. Ministeri de Foment En planificació]]>2017-05-11T13:45:10.059Z<_id>54533905e57214ab3e841058http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/tunel-de-rodalies-a-montcada--r4-/324265/11656Infraestructuresca_ES324265Territori2020En planificacióPDI 2011-2020Ministeri de Foment185 M€Un nou túnel sota el turó de Montcada estalviarà als trens semidirectes de la línia R4 el pas per l'estació de Montcada i farà més ràpida la connexió entre el Vallès i Barcelona.Túnel de Montcada (R4)Plànol del túnel de Montcada (R4)http://www.amb.cat/documents/11696/317354/165+tunel+montcada.png/f0b3d938-60ac-497e-9a25-0c1f7c8ea5b0?t=1374750894000Túnel de Rodalies a Montcada (R4)
No s'ha realitzat cap estudi informatiu d'aquest túnel i, a més, el traçat planteja diverses incògnites que no s'han resolt: la millora real en el temps de viatge, quins trens hi passarien i quins continuarien circulant pel traçat actual, si seria necessari i factible connectar‐lo amb el ramal d'aigües o només amb les vies que van cap al túnel de la Meridiana, la interacció amb les altres infraestructures existents a la zona (C‐58, C-33, C‐17, carril Bus‐VAO), etc.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734
No s'ha realitzat cap estudi informatiu d'aquest túnel i, a més, el traçat planteja diverses incògnites que no s'han resolt: la millora real en el temps de viatge, quins trens hi passarien i quins continuarien circulant pel traçat actual, si seria necessari i factible connectar‐lo amb el ramal d'aigües o només amb les vies que van cap al túnel de la Meridiana, la interacció amb les altres infraestructures existents a la zona (C‐58, C-33, C‐17, carril Bus‐VAO), etc. PDI 2011-2020 Ministeri de Foment En planificació]]>2017-05-11T13:45:10.206Z<_id>54533905e57214ab3e841059http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/integracio-de-vies-de-rodalies-a-sant-feliu-de-llobregat/324289/11656Infraestructuresca_ES324289Territori2020En projecteProjecte constructiu en redaccióMinisteri de Foment107 M€El soterrament de les vies de tren a Sant Feliu permetrà unir els diversos barris de la ciutat i alliberarà un espai que acollirà un nou eix viari troncal i la línia T3 del Trambaix.Nou traçat a Sant Feliu de Llobregat (R4)Nou traçat a Sant Feliu de Llobregat (R4)http://www.amb.cat/documents/11696/317354/175+nou+trassat.png/a18694f2-957e-454a-9081-c7a9e7b77eee?t=1374750895000Integració de vies de Rodalies a Sant Feliu de Llobregat
L'actuació també permetrà incrementar les freqüències de pas dels trens pel municipi de Sant Feliu, cosa que redundarà en una millora general a la xarxa de Rodalies.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734
L'actuació també permetrà incrementar les freqüències de pas dels trens pel municipi de Sant Feliu, cosa que redundarà en una millora general a la xarxa de Rodalies. Projecte constructiu en redacció Ministeri de Foment En projecte]]>2017-05-11T13:45:10.373Z<_id>54533905e57214ab3e84105ahttp://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/cua-de-maniobres-de-placa-catalunya--fgc-/324305/11656Infraestructuresca_ES324305Territori2020En projecteProjecte constructiu en redaccióGeneralitat de Catalunya (DTES)86 M€La construcció d'un túnel de maniobres sota la ronda Sant Pere incrementarà la capacitat de transport del metro del Vallès. És la primera fase del perllongament de la línia fins al nou túnel d'Horta.Cua de maniobres de Plaça Catalunya (FGC)Cua de maniobres de Plaça Catalunya (FGC)http://www.amb.cat/documents/11696/317354/141+GC+cua+de+maniobres.png/892af518-fd3b-4e2b-8359-3f6ad58d59c1?t=1374750891000Cua de maniobres de plaça Catalunya (FGC)L'objectiu de la cua de maniobres és incrementar la capacitat i reduir el grau de saturació de la xarxa actual, que s'incrementarà més amb els perllongaments de Sabadell i Terrassa i l'augment de mobilitat entre Barcelona i el Vallès. La cua de maniobres s'encara cap al carrer de Fontanella, per una posterior prolongació cap al túnel d'Horta.Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734La construcció d'un túnel de maniobres sota la ronda Sant Pere incrementarà la capacitat de transport del metro del Vallès. És la primera fase del perllongament de la línia fins al nou túnel d'Horta. Cua de maniobres de plaça Catalunya (FGC) L'objectiu de la cua de maniobres és incrementar la capacitat i reduir el grau de saturació de la xarxa actual, que s'incrementarà més amb els perllongaments de Sabadell i Terrassa i l'augment de mobilitat entre Barcelona i el Vallès. La cua de maniobres s'encara cap al carrer de Fontanella, per una posterior prolongació cap al túnel d'Horta. Projecte constructiu en redacció Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte2017-05-11T13:45:10.522Z<_id>54533905e57214ab3e84105bhttp://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/linia-r9-castelldefels---cornella---zona-universitaria/324322/11656Infraestructuresca_ES324322Territori2020En projecteEstudi informatiu redactatMinisteri de Foment2.065 M€La construcció d'una nova línia de Rodalies entre Castelldefels i Zona Universitària, passant per Gavà, Viladecans, Sant Boi, Cornellà i Esplugues, suposarà un gran augment de la cobertura ferroviària al sud del Baix Llobregat.Nova línia Castelldefels – Cornellà – Zona Universitària (R9)Plànol de la nova línia Castelldefels – Cornellà – Zona Universitària (R9)http://www.amb.cat/documents/11696/317354/castelldefels/3f3e4ac1-75d2-4a68-99be-285c679bff5a?t=1374565268000Línia R9 Castelldefels – Cornellà – Zona UniversitàriaEl traçat continuarà fins a Cornellà de Llobregat, on s'establirà un intercanviador amb la línia R4 de Rodalies, la línia L5 del metro i el Trambaix. La línia passarà per Esplugues de Llobregat i finalment acabarà a l'intercanviador de Zona Universitària, encarant el futur túnel que es planteja construir sota la Diagonal.
Amb la creació de nous intercanviadors i estacions a nuclis municipals que actualment tenen una oferta ferroviària limitada, la connexió interna a l'àmbit sud del Baix Llobregat quedarà molt reforçada.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734El traçat continuarà fins a Cornellà de Llobregat, on s'establirà un intercanviador amb la línia R4 de Rodalies, la línia L5 del metro i el Trambaix. La línia passarà per Esplugues de Llobregat i finalment acabarà a l'intercanviador de Zona Universitària, encarant el futur túnel que es planteja construir sota la Diagonal.
Amb la creació de nous intercanviadors i estacions a nuclis municipals que actualment tenen una oferta ferroviària limitada, la connexió interna a l'àmbit sud del Baix Llobregat quedarà molt reforçada. Estudi informatiu redactat Ministeri de Foment En projecte]]>2017-05-11T13:45:10.709Z<_id>54533905e57214ab3e84105chttp://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l9-l10--aeroport-zona-franca---zona-universitaria/328697/11656Infraestructuresca_ES328697Territori2016En execucióGeneralitat de Catalunya (DTES)2.721,2 M€Aquest tram de la nova Línia L9/L10 està constituït per un tram comú, entre la Zona Universitària i Gornal, i dos ramals que connecten amb l'aeroport i la Zona Franca respectivament.L9-10 Zona Universitària - Aeroport / Zona FrancaL9-10 Zona Universitària - Aeroport / Zona Francahttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/129+L9L10+tram+aeroport+parc.png/a75271fb-dbeb-4003-9bde-7324b27d06b4?t=1374750890000Metro L9/L10. Aeroport/Zona Franca – Zona Universitària
Les obres d'aquest tram es troben en un estat molt avançat, tant pel què fa al túnel com a les estacions. Només manca construir un petit tram de túnel de L10 entre la Gran Via i la bifurcació amb la línia L9.
És previst que el ramal Collblanc – Aeroport entri en servei el 2016 i en aquell moment, el ramal cap a la Zona Franca en principi estarà operatiu només per a circulacions de servei (vehicles que vagin cap a les cotxeres i tallers ubicats al final del carrer A de la Zona Franca).
La línia 9/10 té un gran nombre d'intercanviadors que contribueixen a l'efecte malla de la xarxa de transport públic i cobrirà una amplia zona amb demanda que ara no es pot atendre. El PDI planteja també el perllongament de la línia L2 des de Sant Antoni fins a Parc Logístic, on enllaça amb la línia L9 i així creua els punts de més densitat de la ciutat de Barcelona.]]>Infraestructura ferroviària http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/7_L9_L10_AeroportZonaFranca.kmz2.171344995498657241.393550872802734
Les obres d'aquest tram es troben en un estat molt avançat, tant pel què fa al túnel com a les estacions. Només manca construir un petit tram de túnel de L10 entre la Gran Via i la bifurcació amb la línia L9.
És previst que el ramal Collblanc – Aeroport entri en servei el 2016 i en aquell moment, el ramal cap a la Zona Franca en principi estarà operatiu només per a circulacions de servei (vehicles que vagin cap a les cotxeres i tallers ubicats al final del carrer A de la Zona Franca).
La línia 9/10 té un gran nombre d'intercanviadors que contribueixen a l'efecte malla de la xarxa de transport públic i cobrirà una amplia zona amb demanda que ara no es pot atendre. El PDI planteja també el perllongament de la línia L2 des de Sant Antoni fins a Parc Logístic, on enllaça amb la línia L9 i així creua els punts de més densitat de la ciutat de Barcelona. Generalitat de Catalunya (DTES) En execució]]>2017-05-11T13:45:10.862Z<_id>54533905e57214ab3e84105ehttp://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/connexio-trambaix---trambesos/328761/11656Infraestructuresca_ES328761Territori2020En planificacióPlanificat. PDI 2011 – 2020Generalitat de Catalunya (DTES)168 M€La connexió de les dues xarxes actuals de tramvia a través de la Diagonal permetrà la realització de desplaçaments directes entre Francesc Macià i Glòries. D'aquesta manera, s'articularà la xarxa tramviària del Besòs amb la del Llobregat.Articulació de les xarxes tramviàriesMapa de l'articulació de les xarxes tramviàrieshttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/143+Articulacio+de+les+x.png/9e31e8d3-b670-4859-a317-8bddb5bda95f?t=1374750891000Connexió Trambaix – Trambesòs
El traçat, d'una longitud mínima de 3,9 km, encara no està definit a causa de la seva complexitat. Caldrà estudiar quines actuacions de remodelació són necessàries per aconseguir una implantació harmònica del tramvia en aquesta avinguda.
Per altra banda, s'estan estudiant dos perllongaments de la xarxa tramviària. El primer consisteix en la prolongació de la línia T4 del Trambesòs des de la parada de Ciutadella – Vila Olímpica fins al World Trade Center del Port de Barcelona. El segon perllongament que es considera és el de la línia T5 des de l'Auditori – Teatre Nacional fins a la plaça d'Urquinaona, a través de l'avinguda de Vilanova i la ronda de Sant Pere.]]>Infraestructura ferroviària http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/13_TramDiagonal.kmz2.171344995498657241.393550872802734
El traçat, d'una longitud mínima de 3,9 km, encara no està definit a causa de la seva complexitat. Caldrà estudiar quines actuacions de remodelació són necessàries per aconseguir una implantació harmònica del tramvia en aquesta avinguda.
Per altra banda, s'estan estudiant dos perllongaments de la xarxa tramviària. El primer consisteix en la prolongació de la línia T4 del Trambesòs des de la parada de Ciutadella – Vila Olímpica fins al World Trade Center del Port de Barcelona. El segon perllongament que es considera és el de la línia T5 des de l'Auditori – Teatre Nacional fins a la plaça d'Urquinaona, a través de l'avinguda de Vilanova i la ronda de Sant Pere. Planificat. PDI 2011 – 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació]]>2017-05-11T13:45:11.185Z<_id>54533905e57214ab3e841060http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l1--fondo---badalona-centre---renfe-badalona/328984/11656Infraestructuresca_ES328984TerritoriEn projecteEstudi informatiu redactat (tram Fondo – Lloreda/Sant Crist )Generalitat de Catalunya (DTES)442,4 M€Aquest nou tram, de 4,4 km i amb cinc noves estacions, permetrà enllaçar la L1 amb la L2 del metro i la R1 de Rodalies. Incrementarà notablement la cobertura ferroviària al Barcelonès nord.Perllongament de la L1 fins a BadalonaPerllongament de la L1 fins a Badalonahttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+badalona/527123eb-926b-482e-89f9-57173b2ef14f?t=1374743602000Metro L1. Fondo – Badalona Centre – Renfe Badalona
Aquest tram de la L1 de metro tindrà dos intercanvis amb la xarxa ferroviària que potenciaran significativament l'efecte xarxa: amb la L2 de metro a l'actual estació Badalona‐Pompeu Fabra i amb la línia R1 de Rodalies a l'estació de Badalona. Aquest segon intercanvi permetrà canalitzar la demanda procedent del Maresme cap als barris interiors del Barcelonès nord.
El perllongament també inclou la construcció d'unes cotxeres i tallers a Montigalà i permetrà augmentar les freqüències de la línia L1 de metro.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734
Aquest tram de la L1 de metro tindrà dos intercanvis amb la xarxa ferroviària que potenciaran significativament l'efecte xarxa: amb la L2 de metro a l'actual estació Badalona‐Pompeu Fabra i amb la línia R1 de Rodalies a l'estació de Badalona. Aquest segon intercanvi permetrà canalitzar la demanda procedent del Maresme cap als barris interiors del Barcelonès nord.
El perllongament també inclou la construcció d'unes cotxeres i tallers a Montigalà i permetrà augmentar les freqüències de la línia L1 de metro. Estudi informatiu redactat (tram Fondo – Lloreda/Sant Crist ) Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte]]>2017-05-11T13:45:11.513Z<_id>54533905e57214ab3e841061http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l2--perllongament-sant-antoni---parc-logistic/329013/11656Infraestructuresca_ES329013TerritoriEn projecteProjecte constructiu redactatGeneralitat de Catalunya (DTES)495 M€Amb la construcció d'un nou túnel, que travessarà Montjuïc des de Sant Antoni fins al Parc Logístic de la Zona Franca i disposarà de sis noves estacions, la L2 enllaçarà amb les línies L3, L9 i L10 del metro.Perllongament de la L2 fins al Parc LogísticPerllongament de la L2 fins al Parc Logístichttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+parc+log%C3%ADstic/027fefa8-f289-4865-a68f-ddb1760184da?t=1374747218829Metro L2. Perllongament Sant Antoni – Parc Logístic
Des de Sant Antoni, el túnel discorre per sota del carrer Manso fins a arribar a la primera estació, Poble Sec, situada a l'avinguda Paral∙lel on hi haurà intercanvi amb la línia L3. Des d'aquest punt, el túnel passa per sota del barri del Poble Sec i es dirigeix al recinte firal de Montjuïc, on s'ubica la segona estació, Montjuïc, al costat de la Font Màgica.
Continua travessant la muntanya fins a arribar a la tercera estació (la Fuixarda) que donarà servei a l'Anella Olímpica. Per sota la muntanya, el túnel es dirigeix al passeig de la Zona Franca on connecta amb la línia L10 a l'Estació de Foc. Seguidament, el túnel continua per sota del carer del Foc fins a enllaçar amb la línia L9 a l'estació Fira II.
L'últim tram entre Fira II i Parc Logístic (última estació d'aquest perllongament) es projecta de tal manera que sigui possible una connexió tècnica entre la L2 i la L9 que permeti la circulació de trens de la línia L2 pel traçat de la línia L9 i viceversa. Aquesta actuació permetria una connexió directa i ràpida entre el centre de la ciutat, els recintes firals i l'Aeroport de Barcelona‐el Prat a través de la línia L2 de metro.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734
Des de Sant Antoni, el túnel discorre per sota del carrer Manso fins a arribar a la primera estació, Poble Sec, situada a l'avinguda Paral∙lel on hi haurà intercanvi amb la línia L3. Des d'aquest punt, el túnel passa per sota del barri del Poble Sec i es dirigeix al recinte firal de Montjuïc, on s'ubica la segona estació, Montjuïc, al costat de la Font Màgica.
Continua travessant la muntanya fins a arribar a la tercera estació (la Fuixarda) que donarà servei a l'Anella Olímpica. Per sota la muntanya, el túnel es dirigeix al passeig de la Zona Franca on connecta amb la línia L10 a l'Estació de Foc. Seguidament, el túnel continua per sota del carer del Foc fins a enllaçar amb la línia L9 a l'estació Fira II.
L'últim tram entre Fira II i Parc Logístic (última estació d'aquest perllongament) es projecta de tal manera que sigui possible una connexió tècnica entre la L2 i la L9 que permeti la circulació de trens de la línia L2 pel traçat de la línia L9 i viceversa. Aquesta actuació permetria una connexió directa i ràpida entre el centre de la ciutat, els recintes firals i l'Aeroport de Barcelona‐el Prat a través de la línia L2 de metro. Projecte constructiu redactat Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte]]>2017-05-11T13:45:11.709Z<_id>54533905e57214ab3e841062http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l3--zona-universitaria---sant-feliu/329032/11656Infraestructuresca_ES329032Territori2020En projecteEstudi informatiu redactatGeneralitat de Catalunya (DTES)1.274 M€El perllongament de la línia L3 donarà cobertura ferroviària als municipis d'Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat.Perllongament de la L3 fins a Sant FeliuPerllongament de la L3 fins a Sant Feliuhttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+Sant+Feliu/329de424-1f15-4aaa-8129-6fbce6f9dd2e?t=1374743677000Metro L3. Zona Universitària – Sant Feliu
Aquest tram tindrà un important flux d'intercanvis amb la resta de la xarxa ferroviària, ja que sis de les noves estacions tindran correspondència: a més de l'intercanvi amb la línia 9/10 a Zona Universitària també hi haurà enllaç a Finestrelles amb el perllongament dels FGC des de Reina Elisenda, a Esplugues amb el tramvia i a Sant Joan Despí i Sant Feliu amb Rodalies i el tramvia.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734
Aquest tram tindrà un important flux d'intercanvis amb la resta de la xarxa ferroviària, ja que sis de les noves estacions tindran correspondència: a més de l'intercanvi amb la línia 9/10 a Zona Universitària també hi haurà enllaç a Finestrelles amb el perllongament dels FGC des de Reina Elisenda, a Esplugues amb el tramvia i a Sant Joan Despí i Sant Feliu amb Rodalies i el tramvia. Estudi informatiu redactat Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte]]>2017-05-11T13:45:11.890Z<_id>54533905e57214ab3e841063http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l3--perllongament-de-trinitat-nova-a-trinitat-vella/329054/11656Infraestructuresca_ES329054Territori2020En planificacióPDI 2011 - 2020Generalitat de Catalunya (DTES)81 M€Es prolongarà la L3 del metro fins a l'estació de Trinitat Vella, situada en un àmbit d'ús residencial, on connectarà amb la L1.Perllongament de la L3 fins a Trinitat VellaPerllongament de la L3 fins a Trinitat Vellahttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+trinitat+vella/4fda4d4f-72df-4ce8-bb36-9b91cfab6d5c?t=1374743706000Metro L3. Perllongament de Trinitat Nova a Trinitat Vella
Aquest perllongament permet, doncs, incrementar la connectivitat del sistema ferroviari en el Barcelonès nord.
L'accés als municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet quedarà garantit per la correspondència a Trinitat Vella (entre les línies L1 i L3 de metro) i a Fondo (entre les línies L1 i L9 de metro), i la connectivitat a Barcelona centre es potenciarà a partir de la correspondència amb la línia L4 de metro.
És una actuació que comporta un important increment de la xarxa del sistema de metro a l'àmbit nord de Barcelona. Aquesta actuació complementa el perllongament Canyelles – Trinitat Nova, un tram inaugurat la tardor de l'any 2008.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734
Aquest perllongament permet, doncs, incrementar la connectivitat del sistema ferroviari en el Barcelonès nord.
L'accés als municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet quedarà garantit per la correspondència a Trinitat Vella (entre les línies L1 i L3 de metro) i a Fondo (entre les línies L1 i L9 de metro), i la connectivitat a Barcelona centre es potenciarà a partir de la correspondència amb la línia L4 de metro.
És una actuació que comporta un important increment de la xarxa del sistema de metro a l'àmbit nord de Barcelona. Aquesta actuació complementa el perllongament Canyelles – Trinitat Nova, un tram inaugurat la tardor de l'any 2008. PDI 2011 - 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació]]>2017-05-11T13:45:12.058Z<_id>54533905e57214ab3e841064http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/perllongament-de-la-l4-del-metro-fins-a-la-sagrera/329072/11656Infraestructuresca_ES329072Territori2020En execucióParcialment executat (el túnel s'utilitza per a la L9)Generalitat de Catalunya (DTES)277,6 M€Amb aquest perllongament i les tres noves estacions, la L4 enllaçarà amb l'alta velocitat a l'estació de la Sagrera i amb les línies L1, L4, L5, L9 i R4 a la Sagrera.perllongament Sagreraperllongament Sagrerahttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+la+sagrera/429b18f1-599d-439b-84d6-a1bb32b82eb4?t=1374743746000Perllongament de la L4 del metro fins a la Sagrera
La primera, Santander, es troba ubicada en un àmbit amb un marcat ús residencial, al sud del triangle ferroviari.
La segona, l'estació de la Sagrera, serà el punt d'intercanvi més important a l'àmbit nord de la conurbació de Barcelona, juntament amb la tercera estació d'aquest perllongament, la Sagrera. Aquestes dues estacions tenen un ús preferentment residencial, si bé en el cas de l'estació de la Sagrera també hi haurà usos comercials i terciaris.
Aquesta actuació incrementa de manera molt significativa la connectivitat del sistema ferroviari metropolità de Barcelona. En el cas de l'estació de Sagrera, la línia L4 tindrà intercanvi amb la línia L9 del metro, amb molts dels serveis de Rodalies i amb els serveis d'alta velocitat (regionals i AVE).
En el cas de l'estació de Sagrera, es produeix intercanvi modal entre les línies L1, L4, L5 i L9 del metro, a més del servei R4 de Rodalies. El seu elevat grau de connectivitat ferroviària només és comparable amb el de Plaça Catalunya.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734
La primera, Santander, es troba ubicada en un àmbit amb un marcat ús residencial, al sud del triangle ferroviari.
La segona, l'estació de la Sagrera, serà el punt d'intercanvi més important a l'àmbit nord de la conurbació de Barcelona, juntament amb la tercera estació d'aquest perllongament, la Sagrera. Aquestes dues estacions tenen un ús preferentment residencial, si bé en el cas de l'estació de la Sagrera també hi haurà usos comercials i terciaris.
Aquesta actuació incrementa de manera molt significativa la connectivitat del sistema ferroviari metropolità de Barcelona. En el cas de l'estació de Sagrera, la línia L4 tindrà intercanvi amb la línia L9 del metro, amb molts dels serveis de Rodalies i amb els serveis d'alta velocitat (regionals i AVE).
En el cas de l'estació de Sagrera, es produeix intercanvi modal entre les línies L1, L4, L5 i L9 del metro, a més del servei R4 de Rodalies. El seu elevat grau de connectivitat ferroviària només és comparable amb el de Plaça Catalunya. Parcialment executat (el túnel s'utilitza per a la L9) Generalitat de Catalunya (DTES) En execució]]>2017-05-11T13:45:12.255Z<_id>54533905e57214ab3e841066http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/tramvia-t3--pas-per-laurea-miro/335066/11656Infraestructuresca_ES335066Territori2020En projecteGeneralitat de Catalunya (DTES)17,3 M€El nou traçat de la línia T3 del Trambaix unirà Esplugues de Llobregat amb Sant Just Desvern a través de l'avinguda Laureà Miró i estalviarà 1,2 km de recorregut.Tramvia T3. Pas per Laureà MiróPlànol del Tramvia T3. Pas per Laureà Miróhttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/145+T3+pas+per.png/7031ca63-42be-4792-98e3-cb795e7ffaed?t=1374750892000Tramvia T3. Pas per Laureà MiróConnexió d'1,1 km de longitud i dues parades entre Esplugues i Sant Just per reduir els temps de recorregut a la línia T3 del Trambaix.Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734El nou traçat de la línia T3 del Trambaix unirà Esplugues de Llobregat amb Sant Just Desvern a través de l'avinguda Laureà Miró i estalviarà 1,2 km de recorregut. Tramvia T3. Pas per Laureà Miró Connexió d'1,1 km de longitud i dues parades entre Esplugues i Sant Just per reduir els temps de recorregut a la línia T3 del Trambaix. Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte2017-05-11T13:45:12.607Z<_id>54533906e57214ab3e841067http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/perllongament-de-la-t3-fins-a-quatre-camins/335077/11656Infraestructuresca_ES335077TerritoriEn planificacióPlanificat. PDI 2011 – 2020Generalitat de Catalunya (DTES)13,9 M€El perllongament de la T3 des de Sant Feliu de Llobregat fins a Quatre Camins (a Sant Vicenç dels Horts), passant per Molins de Rei, preveu la construcció de 12 noves parades.Perllongament de la T3 fins a Quatre CaminsPlànol del perllongament de la T3 fins a Quatre Caminshttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/147+T3+perllongament+sat+feliu.png/f617f0f5-3a83-4af0-9ca0-a52ff32909d5?t=1374750892000Perllongament de la T3 fins a Quatre CaminsEl perllongament de la línia T3 entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts té una longitud de 6,3 km i està format per 12 noves parades en els termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts.Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734El perllongament de la T3 des de Sant Feliu de Llobregat fins a Quatre Camins (a Sant Vicenç dels Horts), passant per Molins de Rei, preveu la construcció de 12 noves parades. Perllongament de la T3 fins a Quatre Camins El perllongament de la línia T3 entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts té una longitud de 6,3 km i està format per 12 noves parades en els termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts. Planificat. PDI 2011 – 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació2017-05-11T13:45:12.779Z<_id>54533906e57214ab3e841068http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/tramvia-uab---cerdanyola---ripollet---montcada/335086/11656Infraestructuresca_ES335086TerritoriEn planificacióEstudi informatiu en redaccióGeneralitat de Catalunya (DTES)118 M€La construcció d'aquesta línia unirà diverses estacions de FGC i Rodalies i donarà una cobertura ferroviària millor als municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada.Tram. Nova línia UAB – MontcadaTram. Nova línia UAB – Montcadahttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/151+nova+linia+UAB+.png/59dfdcc4-567e-46d8-8456-8fa3bcb7ccee?t=1374750893000Tramvia UAB – Cerdanyola – Ripollet – Montcada
permetrà connectar amb Rodalies i FGC a través de diferents estacions d'intercanvi. Ripollet millorarà
les seves connexions ferroviàries en estar connectat amb la línia R4 a Cerdanyola i la línia R3 i possiblement la R2
a Montcada.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734
permetrà connectar amb Rodalies i FGC a través de diferents estacions d'intercanvi. Ripollet millorarà
les seves connexions ferroviàries en estar connectat amb la línia R4 a Cerdanyola i la línia R3 i possiblement la R2
a Montcada. Estudi informatiu en redacció Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació]]>2017-05-11T13:45:12.966Z<_id>54533906e57214ab3e84106ahttp://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/tramvia-t4--sant-adria---port-badalona/335095/11656Infraestructuresca_ES335095TerritoriEn planificacióPlanificat. PDI 2011 – 2020Generalitat de Catalunya (DTES)22 M€El perllongament de la línia T4 del Trambesòs des de Sant Adrià fins al port de Badalona permetrà la connexió amb l'estació de Rodalies de Badalona, on també es preveu que arribi la línia L1 del metro.Perllongament de la T4 fins al port de BadalonaPlànol del perllongament de la T4 fins al port de Badalonahttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/149+T4+sant+adria.png/1e5d354b-8f7b-442a-be2f-3f2b3a77a6f3?t=1374750892000Tramvia T4. Sant Adrià – Port Badalona
En un futur, la línia T4 del Trambaix confluirà amb la línia L1 del metro a l'actual estació de Rodalies de Badalona. Aquest punt esdevindrà un intercanviador important en l'àmbit del Barcelonès nord.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734
En un futur, la línia T4 del Trambaix confluirà amb la línia L1 del metro a l'actual estació de Rodalies de Badalona. Aquest punt esdevindrà un intercanviador important en l'àmbit del Barcelonès nord. Planificat. PDI 2011 – 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació]]>2017-05-11T13:45:13.130Z<_id>54533906e57214ab3e84106chttp://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/accessos-ferroviaris-definitius-a-l-ampliacio-sud-del-port-de-barcelona/345262/11656Infraestructuresca_ES345262TerritoriEn projecteMinisteri de Foment300 M€ esquema ferroviari inicial i 70 M€ esquema ferroviari per FGCEls nous accessos a l'ampliació sud del Port de Barcelona permetran incrementar el volum de tràfic de contenidors i mantenir així la competitivitat del port.Port de BarcelonaPlànol dels accessos ferroviaris definitius a l'ampliació sud del Port de Barcelonahttp://www.amb.cat/documents/11656/440623/Ampliaci%C3%B3%20accessos+sud+port+Barcelona/d25d6ef6-aac6-4677-aa48-5ab43161a0d9?t=1382961658911Accessos ferroviaris definitius a l'ampliació sud del Port de Barcelona
Actualment, i per la manca dels accessos ferroviaris, els trens han d'accedir a la nova terminal des de Can Tunis a través de les vies existents, que fan un llarg recorregut donant la volta per la Zona Franca i la part interna del port, interferint amb el trànsit viari propi de la infraestructura i compartint vies amb els trànsits ferroviaris d'altres zones.
Inicialment, els accessos ferroviaris al port es van plantejar conjuntament amb els viaris, mitjançant una doble via soterrada que discorria en bona part per sota la via actual de FGC i per sota el viaducte previst pels accessos viaris. També es va plantejar una anella ferroviària per la nova llera, per un tram paral·lel al mar i per l'antiga llera.
La crisi econòmica ha portat a analitzar alternatives més econòmiques pels accessos ferroviaris, que consisteixen a fer servir part de les vies d'FGC d'accés al port existents, requerint la seva adaptació als amples IB i UIC i als gàlibs corresponents. Per tant, l'accés actual s'està plantejant en via única, tot i que s'hauria de preveure la futura ampliació a doble via quan la demanda ho requereixi. Aquest projecte es troba actualment en redacció.]]>Infraestructura ferroviària http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/Connexio_FERR_port_FASE_1.kmz2.171344995498657241.393550872802734
Actualment, i per la manca dels accessos ferroviaris, els trens han d'accedir a la nova terminal des de Can Tunis a través de les vies existents, que fan un llarg recorregut donant la volta per la Zona Franca i la part interna del port, interferint amb el trànsit viari propi de la infraestructura i compartint vies amb els trànsits ferroviaris d'altres zones.
Inicialment, els accessos ferroviaris al port es van plantejar conjuntament amb els viaris, mitjançant una doble via soterrada que discorria en bona part per sota la via actual de FGC i per sota el viaducte previst pels accessos viaris. També es va plantejar una anella ferroviària per la nova llera, per un tram paral·lel al mar i per l'antiga llera.
La crisi econòmica ha portat a analitzar alternatives més econòmiques pels accessos ferroviaris, que consisteixen a fer servir part de les vies d'FGC d'accés al port existents, requerint la seva adaptació als amples IB i UIC i als gàlibs corresponents. Per tant, l'accés actual s'està plantejant en via única, tot i que s'hauria de preveure la futura ampliació a doble via quan la demanda ho requereixi. Aquest projecte es troba actualment en redacció. Ministeri de Foment En projecte]]>2017-05-24T15:06:00.036Z<_id>54533905e57214ab3e84105fhttp://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l1--hospital-de-bellvitge---el-prat/328975/11656Infraestructuresca_ES328975TerritoriEn planificacióPlanificat PDI 2011 - 2020Generalitat de Catalunya (DTES)292 M€Perllongament de la línia L1 del metro fins al Prat de Llobregat.Perllongament de la L1 fins al Prat de LlobregatPerllongament de la L1 fins al Prat de Llobregathttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/perllongament+prat/7a314d58-1f2d-4a94-bea8-e60fa07c6d6a?t=1374743550000Metro L1. Hospital de Bellvitge – el PratProlongació de 3,8 km de la L1 fins al Centre Intermodal del Prat, per connectar amb la L9 i Rodalies.Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734Perllongament de la línia L1 del metro fins al Prat de Llobregat. Metro L1. Hospital de Bellvitge – el Prat Prolongació de 3,8 km de la L1 fins al Centre Intermodal del Prat, per connectar amb la L9 i Rodalies. Planificat PDI 2011 - 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació2017-05-11T13:45:11.348Z<_id>54533906e57214ab3e84106bhttp://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l9-l10--zona-universitaria---la-sagrera/339081/11656Infraestructuresca_ES339081TerritoriEn execucióObres aturadesGeneralitat de Catalunya (DTES)1.138 M€El tram central de la línia L9/L10 del metro ressegueix la ciutat de Barcelona al peu de Collserola i enllaça amb les línies L3 i L4 del metro, el Trambaix i el metro del Vallès.L9/L10 Zona Universitària - La SagreraPlànol del la línia de metro L9/L10 Zona Universitària - La Sagrerahttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/131+L9L10+tram+z+uni+la+sagrera.png/de532adb-69c1-4e88-a88f-a74013d7ab01?t=1374750890000Metro L9/L10. Zona Universitària – la Sagrera
El tram té una longitud total de 9,3 km i dotze estacions: Zona Universitària, Campus Nord, Manuel Girona, Prat de la Riba, Sarrià, Mandri, el Putxet, Lesseps, Travessera de Dalt, Sanllehy, Guinardó‐Hospital de Sant Pau i Plaça de Maragall. Aquest tram incrementa notablement la connectivitat de la xarxa ferroviària (L3, L4, Trambaix i el metro del Vallès), de tal manera que, de les dotze noves estacions, 5 seran intercanviadors.
Les obres dels túnels i de les estacions estan aturades en l'actualitat a causa de les restriccions pressupostàries. Més de la meitat del túnel ja està construït i les estacions es troben en diferents estats d'execució.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734
El tram té una longitud total de 9,3 km i dotze estacions: Zona Universitària, Campus Nord, Manuel Girona, Prat de la Riba, Sarrià, Mandri, el Putxet, Lesseps, Travessera de Dalt, Sanllehy, Guinardó‐Hospital de Sant Pau i Plaça de Maragall. Aquest tram incrementa notablement la connectivitat de la xarxa ferroviària (L3, L4, Trambaix i el metro del Vallès), de tal manera que, de les dotze noves estacions, 5 seran intercanviadors.
Les obres dels túnels i de les estacions estan aturades en l'actualitat a causa de les restriccions pressupostàries. Més de la meitat del túnel ja està construït i les estacions es troben en diferents estats d'execució. Obres aturades Generalitat de Catalunya (DTES) En execució]]>2017-05-11T13:45:13.283Z<_id>54533905e57214ab3e841065http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/fgc-l6--reina-elisenda---finestrelles/329126/11656Infraestructuresca_ES329126TerritoriEn projecteProjecte informatiu redactatGeneralitat de Catalunya (DTES)188 M€El perllongament de la L6 dels FCG fins a Finestrelles constituirà una llançadora entre el metro del Vallès i la L3 del metro. Es construiran tres noves estacions: Pedralbes, Eulàlia d'Anzizu i Finestrelles.Perllongament de la L6 fins a FinestrellesPlànol del perllongament de la L6 fins a Finestrelleshttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/139+L6+reina+El+finestrelles.png/0281f483-61a0-4c83-bf9b-d5de5b1191f0?t=1374750891000FGC L6. Reina Elisenda – Finestrelles
Les estacions de Pedralbes i Eulàlia d'Anzizu donaran cobertura a zones residencials de baixa densitat i a diversos centres educatius, entre els quals hi ha els equipaments del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'estació de Finestrelles donarà servei a l'Hospital de Sant Joan de Déu i al barri residencial de Finestrelles, amb nous habitatges i equipaments terciaris.
La construcció d'aquesta llançadora permetrà redistribuir els fluxos de passatgers entre el barri de Pedralbes, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'àmbit de la ronda del Mig de Barcelona.]]>Infraestructura ferroviària 2.171344995498657241.393550872802734
Les estacions de Pedralbes i Eulàlia d'Anzizu donaran cobertura a zones residencials de baixa densitat i a diversos centres educatius, entre els quals hi ha els equipaments del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'estació de Finestrelles donarà servei a l'Hospital de Sant Joan de Déu i al barri residencial de Finestrelles, amb nous habitatges i equipaments terciaris.
La construcció d'aquesta llançadora permetrà redistribuir els fluxos de passatgers entre el barri de Pedralbes, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'àmbit de la ronda del Mig de Barcelona. Projecte informatiu redactat Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte]]>2017-05-11T13:45:12.427Z<_id>54533905e57214ab3e84105dhttp://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/fgc-l8--perllongament-placa-espanya---gracia/328738/11656Infraestructuresca_ES328738TerritoriEn planificacióEstudi informatiu en redaccióGeneralitat de Catalunya (DTES)270 M€El perllongament la L8 dels FGC des de l'estació de Plaça Espanya fins a l'estació de Gràcia permetrà connectar el metro Llobregat – Anoia amb el metro del Vallès. Es construiran dues noves estacions: Entença i Francesc Macià.Perllongament de la L8 dels FGC fins a GràciaPerllongament de la L8 dels FGC fins a Gràciahttp://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+L8+Gr%C3%A0cia/3347a706-7154-491e-ba5b-9946618d7ff8?t=1375098656255FGC L8. Perllongament Plaça Espanya – Gràcia
En una segona fase, està prevista la continuació d'aquest eix ferroviari en sentit Besòs per tal d'incrementar la xarxa i la captació de la línia, tot i que aquesta possible prolongació està en estudi i no té concreció de traçat, estacions o terminis. Cal que es coordini amb la resta d'actuacions d'ampliació de la xarxa ferroviària previstes.]]>Infraestructura ferroviària http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/11_FGC_Perllongament_Gracia.kmz2.171344995498657241.393550872802734
En una segona fase, està prevista la continuació d'aquest eix ferroviari en sentit Besòs per tal d'incrementar la xarxa i la captació de la línia, tot i que aquesta possible prolongació està en estudi i no té concreció de traçat, estacions o terminis. Cal que es coordini amb la resta d'actuacions d'ampliació de la xarxa ferroviària previstes. Estudi informatiu en redacció Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació]]>2017-05-11T13:45:11.031Z<_id>592827e2939dea0023dd6f2ehttp://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/la-c-31--una-gran-via-fins-a-montgat/6377262/11656Infraestructuresca_ES6377262TerritoriEn estudiAMB i Ajuntament de BadalonaProjecte amb l'objectiu de crear un sistema estructurador a escala urbana i territorial que torni a connectar el territoriLa C-31. Una gran via fins a MontgatLa C-31. Una gran via fins a Montgathttp://www.amb.cat/documents/11656/6376195/Portada_C-31.png/52911b78-b8a5-4eb1-b101-ce80f66580c3?t=1495808221854La C-31. Una gran via fins a Montgat
En aquest context, la C-31 es va construir sobre l'eix principal de sortida de Barcelona cap al litoral septentrional, una via que existia des dels temps romans de Baetulo i que la implantació del Pla radial de carreteres reials del 1761 o el Pla comarcal i d'accessos de Barcelona del 1950 han reforçat en la seva condició d'eix de comunicació territorial.
]]>El model metropolità del moment
Es tracta d'un nou escenari que posa sobre la taula la integració urbana de diverses infraestructures radials de la primera corona metropolitana com ho és la C-31, i també la B-23 o la C-17. És en el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) del 2010 on es planteja de manera més sòlida la proposta de considerar la C-31 com una via estructurant suburbana primària, l'arranjament dels marges de l'autopista i actuacions de millora ambiental, fins a la seva connexió amb la Gran Via, emulant les rondes de Barcelona.
L'eix de la Gran Via, des del seu naixement com un carrer de l'Eixample, té una vocació metropolitana de connexió entre el Llobregat i el Besòs. Una veritable avinguda metropolitana que modifica la seva secció per convertir-se en carrer, en avinguda, i que es prolonga més enllà del riu Besòs a través de la C-31. De la mateixa manera que es va construir una Gran Via per a l'Hospitalet amb places i cantonades metropolitanes (plaça Europa) ara es podria traslladar la mirada més enllà del Besòs i convertir la C-31 en passeig metropolità, treballar-ne els nodes i els passatges que la travessen i que enforteixen la continuïtat urbana entre les "dues badalones". ]]>La situació actual
La seva estructura urbana s'ha anat conformant al llarg del temps condicionada pel pas de grans infraestructures dures, com són el ferrocarril Barcelona-Mataró (1848), l'autopista del Maresme C-31 (1969) i finalment la B-20 (1994). Com a conseqüència, el creixement urbà s'ha caracteritzat per la fragmentació i les dificultats d'accessibilitat nord-sud, fet que evidencia les deficiències de continuïtat urbana entre els barris del municipi.
]]>Badalona: el suport territorialboom demogràfic i migratori dels anys seixanta.
]]>Context
]]>Diversificar els serveis lineals com a infraestructura de comunicació
]]>Potenciar els passatges
]]>Crear nous espais públicsEstudi per a la transformació de la C-31 entre el riu Besòs i Montgat a l'AMB. S'hi recull com a objectiu el plantejament del PTMB de convertir la C-31 en un sistema estructurant a escala urbana i territorial. L'estudi identifica la funció d'aquesta via com a infraestructura de comunicació (escala territorial), n'explora el paper com a suport al creixement urbà (escala urbana) i incorpora una mirada més concreta per al contacte entre teixits (escala local) i li atribueix un nou rol com a espai públic que és conseqüència del redisseny dels marges de l'autopista. Aquesta multiplicitat d'escales millora l'abast del projecte i li aporta complexitat metropolitana, perquè és un projecte pensat per repercutir i respondre positivament a totes les escales: el sistema metropolità, el municipi i el barri.
]]>Integrar infraestructura i teixit
]]>Integració urbanahttp://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/18_C-31.kml2.23124790191650441.443504333496094
AMB i Ajuntament de Badalona En estudi]]>2017-06-02T08:25:21.011Z<_id>59283f85939dea0023dd6f3ahttp://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/la-c-245--de-carretera-a-carrer/6377914/11656InfraestructuresRealitzatca_ES6377914TerritoriEn execucióCornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels, AMB i Generalitat de Catalunya39 milions d'eurosUn carrer urbà i un eix metropolità prioritari per al transport públic i la mobilitat sostenibleLa C-245, de carretera a carrerLa C-245, de carretera a carrerhttp://www.amb.cat/documents/11656/6376197/Portada_C-245.png/9b103ae9-471c-48df-9934-bea0e231f648?t=1495808241466La C-245, de carretera a carrer
Com a conseqüència del creixement urbà, industrial i demogràfic, entre el 1950 i el 1975 es va construir l'autopista C-32, una via ràpida variant, gairebé paral·lela a l'antiga carretera, que recollia la mobilitat de vehicles i mercaderies d'entrada pel sud a la ciutat de Barcelona i alliberava així els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Cornellà de Llobregat del trànsit pesant i del de llarg recorregut.
La C-245 ha estat objecte de diversos estudis i projectes, com per exemple la proposta de Busbaix, que va plantejar una plataforma segregada per al transport públic, o l'ambiciosa proposta del 2007 que estudiava convertir la carretera en eix cívic i verd. El projecte actual és molt més realista d'acord amb el context socioeconòmic i planteja un primer "pas de gegant". La proposta focalitza en la integració urbana de la C-245, la millora del transport públic, la implantació de la bicicleta i, en conseqüència, la millora de la qualitat de l'aire.]]>Context
Concretament, la millora del transport públic de la C-245 incidirà directament en l'alleugeriment del trànsit rodat i en la millora de la qualitat de l'aire i el confort urbà de l'espai públic més proper. Si bé la C-32 té la funció de recollir el trànsit de mercaderies i del vehicle privat, d'entrada i sortida de Barcelona, la C-245 es diferencia per la nova condició de carrer interurbà, amb unes característiques molt més urbanes i un disseny viari integrat en el teixit dels nuclis existents. Es tracta, doncs, d'una carretera amb molta intensitat urbana i amb potencial per aportar continuïtat urbana al conjunt de municipis; una proposta que aposta per un nou model de mobilitat que prioritza el transport públic eficient i l'adaptació del carril bici integrat a la xarxa pedalable metropolitana.]]>La nova funció de la carretera
Tot i que el trànsit de la C-245 es va reduir considerablement gràcies a la construcció de la C-32, avui en dia la carretera continua absorbint una alta densitat de trànsit local i interurbà entre els cinc municipis, sobretot en hora punta. La composició de la seva secció no s'adapta al teixit urbà ni s'hi relaciona, i el disseny és d'ample irregular i de caràcter divers, segons el municipi per on passa. Mentre que en el pas pel nucli urbà de Gavà la via és de dos carrils, a Viladecans es converteix en una avinguda molt concorreguda i, en el tram pel Pla de Ponent de Gavà presenta una secció de carretera més convencional.
]]>Mirada metropolitana
Un dels punts clau del projecte són la intermodalitat metropolitana. Els nodes d'intermodalitat són espais on es pot fer un canvi de mode de transport, equipats per a aquesta funció. Tenen una gran importància per a la mobilitat metropolitana, ja que són espais amb capacitat per multiplicar les possibilitats de transport i l'accessibilitat per poder recórrer el territori metropolità des de qualsevol localització i fins a qualsevol destinació.
En el projecte s'han detectat quatre nodes d'intermodalitat: a Castelldefels, a Gavà, a Viladecans i a Cornellà de Llobregat. Concretament a Cornellà, el projecte reconeix un espai intermodal en la intersecció entre la carretera d'Esplugues i l'avinguda de Can Corts, d'una banda, i l'estació de metro de Cornellà Centre, la parada del tram i l'estació de Renfe, de l'altra; aquest punt coincideix amb un dels extrems de la línia d'autobús exprés que materialitzarà l'espai d'interconnexió amb els modes de transport que connectaran el passatger amb els municipis centrals de la metròpolis.]]>Proximitat i intermodalitat metropolitana
]]>Autobús i xarxa pedalable
En el cas que ens ocupa, la solució proposada ofereix les màximes prestacions i uns costos econòmics molt més reduïts que una plataforma segregada per a autobús, tramvia o altres modalitats terrestres, i és el sistema que més beneficis aportaria a curt termini per als usuaris, en una via que, actualment, ja té més de 35.000 usuaris de mobilitat diària i per on circulen 17 línies diürnes i 3 línies nocturnes, amb un total de 635 autobusos cada dia.
Com a mode de transport, l'autobús és una aposta decisiva perquè és molt rendible i sostenible. Es pot implantar amb una inversió ajustada i fraccionada a les necessitats de cada moment; s'adapta amb agilitat a les infraestructures existents, i té una alta capacitat de restitució i reparació a cost assequible per a una amortització econòmica eficient. La proposta concreta planteja la utilització de 10 autobusos híbrids o elèctrics articulats per cobrir el servei Cornellà de Llobregat - Castelldefels, amb una freqüència de pas de 10 minuts.
El vehicle articulat híbrid proporciona molts avantatges enfront de l'autobús convencional: té una capacitat que és més del doble que la d'un autobús no articulat, i permet, gràcies al motor híbrid, reduir les emissions de CO2 en un 30% (fins a 1.464,4 g de CO2/km).]]>Un autobús d'altes prestacions
El traçat del carril bici és fàcil d'encaixar en la secció de la via i té una adaptabilitat òptima perquè és una via gairebé plana, sense desnivells, que permet circular-hi en bicicleta sense dificultats. Moure's en bicicleta entre municipis pot ser una alternativa útil i sostenible per a la mobilitat de proximitat, alhora que promou hàbits de vida saludable —s'estima que de Sant Boi de Llobregat fins a Gavà es tardaran 12 minuts en bicicleta.
En definitiva, la transformació de la C-245 de carretera a carrer és un primer i gran pas per la mobilitat metropolitana, per una nova cultura de la mobilitat amb més qualitat ambiental i social que ens fa protagonistes dels espais i dels desplaçaments quotidians de la nostra petita gran metròpolis. ]]>La xarxa pedalable metropolitana
]]>Un pas inicial per a la integració urbana de la C-245
La intervenció, amb un pressupost total de 26,3 milions d'euros, està cofinançada pel món local, liderat per l'AMB, i per la Generalitat de Catalunya, i començarà a ser realitat el 2017.
El nou projecte aposta per la pacificació de la via i dona prioritat al transport públic i a la bicicleta en detriment del cotxe privat. La integració de la C-245 esdevindrà el punt de partida d'un gran procés de reurbanització de tota l'àrea i suposarà, gràcies a la implantació de mobilitat més sostenible, una notable reducció de la contaminació atmosfèrica i una millora de la qualitat de l'aire de la metròpolis.
]]>Integració urbanahttp://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/17_C-245.kml?t=12.016668081283569341.31180953979492
La intervenció, amb un pressupost total de 26,3 milions d'euros, està cofinançada pel món local, liderat per l'AMB, i per la Generalitat de Catalunya, i començarà a ser realitat el 2017.
El nou projecte aposta per la pacificació de la via i dona prioritat al transport públic i a la bicicleta en detriment del cotxe privat. La integració de la C-245 esdevindrà el punt de partida d'un gran procés de reurbanització de tota l'àrea i suposarà, gràcies a la implantació de mobilitat més sostenible, una notable reducció de la contaminació atmosfèrica i una millora de la qualitat de l'aire de la metròpolis.
Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels, AMB i Generalitat de Catalunya En execució]]>2020-10-15T13:57:01.357Z<_id>59282f7c939dea0023dd6f34http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/la-b-23-i-la-diagonal-fins-al-llobregat/6377691/11656InfraestructuresNotíciaNotíciaLa taula demanarà recursos econòmics i projectes pendents, com el carril BUS VAOTaula de treball per a la B-23http://www.amb.cat/documents/11656/6357009/20170510_acord+b23.jpg/7ea38ed2-2491-479f-a13c-d1f6a0181ca6?t=1494943477000Taula de treball per a la B-23Taula de treball per a la B-23En curs2017-05-10T00:00:00.000ZNotíciaNotíciaS'inicien les obres d'aquest carril de 880 metres, amb espais diferenciats per a vianants i per a bicicletesCarril bici entre Barcelona i Esplugueshttp://www.amb.cat/documents/11656/6357009/21072016_adjudica+carril+bici.jpg/ef9c13ac-a251-4468-b1e0-38e230adb0e4?t=1495839883017Carril bici entre Barcelona i EspluguesCarril bici entre Barcelona i EspluguesEn curs2016-07-21T00:00:00.000ZNotíciaNotíciaL'AMB presenta a Metrex la integració de la B-23La B-23 a MilàRealitzatNotíciaNotíciaEl projecte defineix la futura transformació i prolongació de l'avinguda Diagonal fins al riu LlobregatPresentació de la integració urbana de la B23http://www.amb.cat/documents/11656/6357009/20150417_adjudica.jpg/af279862-d79b-4de5-9cfb-1d6f5d9b16ec?t=1495839882584Presentada la integració urbana de la B-23Presentada la integració urbana de la B-23Realitzat2015-04-17T00:00:00.000ZNotíciaNotíciaEs connectarà amb la Diagonal i hi transitaran vianants, bicicletes i transport públicAcord per a la remodelació de la B-23Realitzat2015-03-19T00:00:00.000ZSeguiment del projecteBatlle i Roig Arquitecteshttp://www.batlleiroig.com/Batlle i Roig ArquitectesBau Blauhttp://www.bau-barcelona.com/notalegalBau Blauca_ES6377691TerritoriEn estudiPetició de traspàs a l'EstatAMB, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan DespíProjecte d'integració urbana de la B-23 que convertirà l'avinguda Diagonal en un eix cívic metropolità de més de 15,7 km de longitud amb aposta per la mobilitat sostenible.La B-23 i la Diagonal fins al LlobregatLa B-23 i la Diagonal fins al Llobregathttp://www.amb.cat/documents/11656/6356860/PortadaB23.png/fc6d6a95-6cff-4180-aebc-3157c6122aec?t=1495808261223La B-23 i la Diagonal fins al Llobregat
Ja fa més de 46 anys que s'inaugurava el tram final de l'antiga autopista A-2, anomenada des del 2003 B-23, una autopista amb un caràcter clarament de via ràpida, de gran capacitat i de connexió entre Barcelona i Madrid.
Pocs anys després de construir-la, amb l'aprovació del Pla general metropolità l'any 1976, es va proposar la construcció dels vials laterals i es va reconèixer d'aquesta manera l'existència d'una mobilitat de caràcter més local, entre uns municipis en ple creixement.
Des de la seva construcció l'any 1970 i l'agregació dels vials laterals, la via —ara anomenada B-23— ha assumit el rol d'interconnexió entre les autopistes AP-2, AP-7 i les rondes de Barcelona, alhora que ha implantat una disminució de la velocitat a 80 Km/h per reduir la contaminació atmosfèrica i acústica.
En l'actualitat, doncs, la B-23 és una via ràpida dedicada exclusivament a vehicles motoritzats, amb un format que respon als criteris de disseny propis de l'antiga autopista A-2, en un entorn urbà on la seva presència crea una cicatriu en la continuïtat urbana i, sobretot, en la mobilitat de vianants i bicicletes. Us imagineu una Diagonal verda fins al riu Llobregat? ]]>Context històric
Estudis
L'Estudi de criteris i solucions d'ordenació de les vores de la B-23 entre els termes municipals de Barcelona i Sant Joan Despí, realitzat per l'equip de Batlle i Roig Arquitectes, proposa la creació d'unes vies laterals que permetin enllaçar els teixits urbans actualment dividits a causa del traçat de la B-23, a través de la creació de noves connectivitats viàries, zones verdes, teixits residencials i equipaments, per convertir-la en una via urbana que relligui el teixit urbà i que permeti la continuïtat de l'eix d'activitat que configura la Diagonal de Barcelona.
En paral·lel s'ha realitzat l'Estudi sobre l'ordenació de les vores de la B-23. El rol sistèmic de les avingudes radials de l'AMB, possibilitats del seu completament urbanístic, de l'equip d'arquitectes Bau Blau, que aprofundeix sobre l'impacte i el potencial de la B-23 com un eix radial i singular, alhora que estudia els mecanismes per convertir-la en una avinguda integrada en els teixits circumdants.]]>Estat actual i estudisMillorar la connexió viària a través de la implantació dels vials laterals que permeten la connectivitat longitudinal del trànsit local i proposar la continuïtat dels principals carrers perpendiculars a la via, per connectar els municipis de Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Cornellà de Llobregat i Barcelona.
Aportar continuïtat al transport públic, tot prolongant el Trambaix de la Diagonal i integrant noves línies d'autobús exprés que enllacin amb les línies locals de cada municipi, i completar la xarxa de transport públic del territori del Baix Llobregat.
Transformar-la en un espai transitable per a vianants i bicicletes I convertir-la en una via més humanitzada. Garantir la mobilitat obligatòria i, d'aquesta manera, complementar la xarxa metropolitana per a bicicletes.
Reconnectar els espais verds fins a Collserola, tot propiciant la connectivitat ecològica dels espais oberts, la biodiversitat i el lleure.
Completar i cosir els teixits urbans de l'entorn, tot creant una nova façana a la renovada B-23, i acabar de completar algunes zones pendents d'urbanitzar, amb punts d'oportunitat i mixtura d'usos i activitats.
]]>Actuacions
La referència més clara per a aquest tipus de projectes, pel model de transformació que significa, és el parc de la Solidaritat d'Esplugues de Llobregat, que és el resultat del cobriment d'un tram de la Ronda de Dalt l'any 1998 i ha esdevingut un espai públic de gran vàlua, alhora que és un connector entre dos barris d'Esplugues històricament separats pel pas d'un torrent.
]]>Cobriment de la via
]]>Objectiu de la integraciópark and ride— o carrils per a bicicletes.
El projecte vol ser entès com la prolongació de la Diagonal fins al Llobregat. D'aquesta manera, l'avinguda Diagonal es convertiria en un eix cívic metropolità de més de 15,7 km de longitud i posaria en contacte diversos punts rellevants del territori metropolità, alhora que enllaçaria de riu a riu amb el parc del Besòs i del Llobregat.
]]>Integració urbanahttp://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/15_B-23.kml2.104366064071655341.38248062133789park and ride— o carrils per a bicicletes.
El projecte vol ser entès com la prolongació de la Diagonal fins al Llobregat. D'aquesta manera, l'avinguda Diagonal es convertiria en un eix cívic metropolità de més de 15,7 km de longitud i posaria en contacte diversos punts rellevants del territori metropolità, alhora que enllaçaria de riu a riu amb el parc del Besòs i del Llobregat.
Petició de traspàs a l'Estat AMB, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí En estudi]]>2017-07-11T13:37:55.048Z