"Id","detail_url","Subàmbit","enllac_relacionat_descripcio","enllac_relacionat_extern","enllac_relacionat_intern","enllac_relacionat_nom","Idioma","articleId","Àmbit","termini","organisme","estat_infraestructura","financament","estat_detall","promotor","pressupost","entradeta","imatge_principal_peu","imatge_principal_nom","imatge_principal_textalternatiu","imatge_principal_fitxer","imatge_principal_autor","nom_projecte","descripcio","Tipus infraestructura","documents_relacionats_fitxer","documents_relacionats_text","documents_relacionats_titol","galeria_imatges_autor","galeria_imatges_peu","galeria_imatges_text_alt","galeria_imatges_fitxer","galeria_imatges_autor","galeria_imatges_peu","galeria_imatges_text_alt","galeria_imatges_fitxer","galeria_imatges_autor","galeria_imatges_peu","galeria_imatges_text_alt","galeria_imatges_fitxer","long","lat","kml","0","1","full_text_search","date_updated" "54533904e57214ab3e84104f","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/connexio-entre-l-ap-7-i-l-a-2--el-papiol---castellbisbal-/317448/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","317448","Territori","","","En execució","","Obres aturades","Ministeri de Foment","50,8 M€","La nova connexió entre l'autovia del Baix Llobregat (A-2) i l'Autopista del Mediterrani (AP-7), de 2,4 km, permetrà estalviar 12 km de recorregut pel viari del Baix Llobregat.","","Viaducte sobre el Llobregat","Imatge del viaducte sobre el Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/ap2_ap7/d0ab11b9-cfd9-4456-b267-084d513bee47?t=1374565177000","","Connexió entre l'AP-7 i l'A-2 (el Papiol - Castellbisbal)","Aquesta connexió, de 2,4 km de longitud, unirà l'autovia del Baix Llobregat (A-2) i l'autopista del Mediterrani (AP-7) a l'alçada de Castellbisbal/el Papiol. També connectarà amb la C-1413a a través d'una rotonda a diferent nivell. Bona part del traçat estarà format per dos viaductes sobre el riu Llobregat.

Actualment no hi ha una bona connexió entre les dues vies, ja que o bé s'ha de passar pel peatge de Martorell o bé fer un recorregut extra de 12 km baixant per l'A-2 fins a l'enllaç de Sant Vicenç dels Horts i tornant a pujar per l'AP-7. La nova connexió estalviarà a molts vehicles pesants fer aquests recorreguts.","Infraestructura viària","","","","","","","","","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/1_Connexio_AP2_AP7.kmz","1.9879889488220215","41.44580841064453","La nova connexió entre l'autovia del Baix Llobregat (A-2) i l'Autopista del Mediterrani (AP-7), de 2,4 km, permetrà estalviar 12 km de recorregut pel viari del Baix Llobregat. Connexió entre l'AP-7 i l'A-2 (el Papiol - Castellbisbal) Aquesta connexió, de 2,4 km de longitud, unirà l'autovia del Baix Llobregat (A-2) i l'autopista del Mediterrani (AP-7) a l'alçada de Castellbisbal/el Papiol. També connectarà amb la C-1413a a través d'una rotonda a diferent nivell. Bona part del traçat estarà format per dos viaductes sobre el riu Llobregat.

Actualment no hi ha una bona connexió entre les dues vies, ja que o bé s'ha de passar pel peatge de Martorell o bé fer un recorregut extra de 12 km baixant per l'A-2 fins a l'enllaç de Sant Vicenç dels Horts i tornant a pujar per l'AP-7. La nova connexió estalviarà a molts vehicles pesants fer aquests recorreguts. Obres aturades Ministeri de Foment En execució","2017-05-11T13:45:08.641Z" "54533904e57214ab3e841050","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/connexio-de-l-a-2-amb-la-c-32-a-sant-boi/317522/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","317522","Territori","","","En execució","","Obres aturades","Ministeri de Foment","44,5 M€","La connexió de la C-32 amb l'A-2 permetrà estalviar 4,4 km de trajecte i alliberar de trànsit el nus de la pota sud. També millorarà les connexions locals de Sant Boi.","","Connexió de l'A-2 amb la C-32","Connexió de l'A-2 amb la C-32","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/ap2_c32/1b770016-10e0-407f-aee4-ca7d2a69d406?t=1374565212000","","Connexió de l'A-2 amb la C-32 a Sant Boi","L'actuació connecta la ronda Litoral amb la C‐32 a Sant Boi de Llobregat sense passar per la pota sud i el seu nus. D'aquesta manera, millorarà els enllaços i la connectivitat entre els municipis d'una i altra banda del riu Llobregat, especialment entre Cornellà i Sant Boi. També es contribueix a descongestionar els accessos a la ciutat de Barcelona.","Infraestructura viària","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/2_Connexio_Ap2_C32.kmz","2.061481475830078","41.342254638671875","La connexió de la C-32 amb l'A-2 permetrà estalviar 4,4 km de trajecte i alliberar de trànsit el nus de la pota sud. També millorarà les connexions locals de Sant Boi. Connexió de l'A-2 amb la C-32 a Sant Boi L'actuació connecta la ronda Litoral amb la C‐32 a Sant Boi de Llobregat sense passar per la pota sud i el seu nus. D'aquesta manera, millorarà els enllaços i la connectivitat entre els municipis d'una i altra banda del riu Llobregat, especialment entre Cornellà i Sant Boi. També es contribueix a descongestionar els accessos a la ciutat de Barcelona. Obres aturades Ministeri de Foment En execució","2017-05-11T13:45:08.839Z" "54533904e57214ab3e841051","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/carril-bus-castelldefels---cornella--c-245-/318572/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","318572","Territori","","","En projecte","","Projecte constructiu en redacció","Generalitat de Catalunya (DTES)","73,8 M€","La construcció d'una plataforma reservada per a l'autobús i un passeig per a vianants i bicicletes a la C-245 entre Cornellà de Llobregat i Castelldefels millorarà la connectivitat urbana i l'accés al transport públic entre aquests municipis del Baix Llobregat.","","Reforma de la C-245","Plànol de la reforma de la C-245","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Reforma+de+la+C--245/569556dd-d802-416f-9c89-6a16bf5a4ac1?t=1375097675161","","Carril Bus Castelldefels - Cornellà (C-245)","L'objectiu és crear una infraestructura de plataforma reservada per al transport públic a la carretera C‐245 entre els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cornellà. El projecte ha de millorar l'eficiència del transport públic per carretera en aspectes com la fiabilitat i el temps de recorregut.

Actualment, la C‐245 és una carretera amb un alt volum de trànsit que, tot i el caràcter urbà, encara manté les característiques d'una carretera.

El projecte actuarà sobre 15,7 km de carretera on es reduirà el nombre de carrils de circulació, s'ampliaran les voreres, es crearà un carril bici i s'implantarà un servei de transport públic en plataforma reservada amb un aspecte similar al d'un tramvia. En el futur no es descarta que es pugui convertir el servei d'autobús en tramvia sense un cost addicional d'inversió excessiu, que donaria continuïtat a la línia T1 actual cap a Sant Boi.","Infraestructura viària","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/5_Carril_Bus_c245.kmz","2.0135879516601562","41.30824661254883","La construcció d'una plataforma reservada per a l'autobús i un passeig per a vianants i bicicletes a la C-245 entre Cornellà de Llobregat i Castelldefels millorarà la connectivitat urbana i l'accés al transport públic entre aquests municipis del Baix Llobregat. Carril Bus Castelldefels - Cornellà (C-245) L'objectiu és crear una infraestructura de plataforma reservada per al transport públic a la carretera C‐245 entre els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cornellà. El projecte ha de millorar l'eficiència del transport públic per carretera en aspectes com la fiabilitat i el temps de recorregut.

Actualment, la C‐245 és una carretera amb un alt volum de trànsit que, tot i el caràcter urbà, encara manté les característiques d'una carretera.

El projecte actuarà sobre 15,7 km de carretera on es reduirà el nombre de carrils de circulació, s'ampliaran les voreres, es crearà un carril bici i s'implantarà un servei de transport públic en plataforma reservada amb un aspecte similar al d'un tramvia. En el futur no es descarta que es pugui convertir el servei d'autobús en tramvia sense un cost addicional d'inversió excessiu, que donaria continuïtat a la línia T1 actual cap a Sant Boi. Projecte constructiu en redacció Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:09.031Z" "54533904e57214ab3e841052","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/carril-bus-marge-besos--santa-coloma---sant-adria-/319009/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","319009","Territori","","","En planificació","","PDI 2011 - 2020","Generalitat de Catalunya (DTES)","44,2 M€","La construcció d'una nova plataforma reservada per a l'autobús al marge esquerre del Besòs millorarà la connexió entre Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramanet.","","Plataforma per al bus al marge esquerre del Besòs","Plataforma per al bus al marge esquerre del Besòs","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/215+plataforma+reservada+bus.png/ceb40ea5-9f3f-40f4-a00b-84de2987c7f4?t=1374750896000","","Carril bus marge Besòs (Santa Coloma - Sant Adrià)","Es tracta de la construcció d'una nova plataforma reservada per als autobusos al marge esquerre del Besòs, de 5,8 km de longitud. La plataforma unirà els municipis de Santa Coloma i Sant Adrià des del barri de Singuerlín fins a l'estació de Renfe i tramvia de Sant Adrià.

Aquest carril Bus ha de resoldre la manca de connexions mar‐muntanya en el corredor del Besòs, ja que la majoria d'eixos de transport públic són horitzontals, orientats a connectar el Maresme i el Barcelonès Nord amb el centre de Barcelona.

El nou carril bus ha de connectar amb les línies 1, 2, 9 i 10 del metro, amb el Trambesòs i amb la línia R1 de Rodalies.
","Infraestructura viària","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","La construcció d'una nova plataforma reservada per a l'autobús al marge esquerre del Besòs millorarà la connexió entre Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramanet. Carril bus marge Besòs (Santa Coloma - Sant Adrià) Es tracta de la construcció d'una nova plataforma reservada per als autobusos al marge esquerre del Besòs, de 5,8 km de longitud. La plataforma unirà els municipis de Santa Coloma i Sant Adrià des del barri de Singuerlín fins a l'estació de Renfe i tramvia de Sant Adrià.

Aquest carril Bus ha de resoldre la manca de connexions mar‐muntanya en el corredor del Besòs, ja que la majoria d'eixos de transport públic són horitzontals, orientats a connectar el Maresme i el Barcelonès Nord amb el centre de Barcelona.

El nou carril bus ha de connectar amb les línies 1, 2, 9 i 10 del metro, amb el Trambesòs i amb la línia R1 de Rodalies.
PDI 2011 - 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:09.193Z" "54533904e57214ab3e841053","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/ampliacio-ronda-litoral-des-del-carrer-3-fins-al-morrot/319075/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","319075","Territori","","","En planificació","","Estudi informatiu en redacció","Ministeri de Foment","94,5 M€ (proposta inicial)","L'ampliació de la ronda Litoral entre el carrer 3 de la Zona Franca i l'estació del Morrot evitarà col·lapses i millorarà la seguretat viària i els accessos tant a la ciutat de Barcelona com al port.","","Ampliació ronda Litoral Carrer 3 – Morrot","Ampliació ronda Litoral Carrer 3 – Morrot","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/ronda_litoral/466d8875-b961-40c2-9af7-29ca954acc5e?t=1374565448000","","Ampliació ronda Litoral des del carrer 3 fins al Morrot","L'ampliació d'aquest tram correspon amb la segona fase de l'ampliació de la ronda Litoral (B-10): la primera fase es troba en servei des del 2004 i correspon al tram entre l'A-2 i el carrer 3 de la Zona Franca.

Resta el tram carrer 3 – Morrot de la ronda Litoral, que pateix molts col·lapses per la manca de capacitat i pel coll d'ampolla que representa ser l'únic vial entre la Zona Franca i el centre de Barcelona per sota de Montjuïc. L'execució d'aquesta actuació permetrà millorar la seguretat viària d'aquesta zona, la fluïdesa del trànsit i els accessos a aquesta zona del Port.

La proposta inicial consistia a ampliar a quatre carrils per sentit el viaducte actual de dos carrils per sentit. La proposta actual planteja segregar el trànsit de pas i el trànsit local. El trànsit de pas discorrerà per un tronc central amb dos carrils per sentit mentre que el trànsit més urbà circularà per uns laterals urbans amb dos carrils per sentit que donaran connectivitat local als dos costats de Montjuïc.","Infraestructura viària","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/4_Ampliacio_Ronda_litoral.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","L'ampliació de la ronda Litoral entre el carrer 3 de la Zona Franca i l'estació del Morrot evitarà col·lapses i millorarà la seguretat viària i els accessos tant a la ciutat de Barcelona com al port. Ampliació ronda Litoral des del carrer 3 fins al Morrot L'ampliació d'aquest tram correspon amb la segona fase de l'ampliació de la ronda Litoral (B-10): la primera fase es troba en servei des del 2004 i correspon al tram entre l'A-2 i el carrer 3 de la Zona Franca.

Resta el tram carrer 3 – Morrot de la ronda Litoral, que pateix molts col·lapses per la manca de capacitat i pel coll d'ampolla que representa ser l'únic vial entre la Zona Franca i el centre de Barcelona per sota de Montjuïc. L'execució d'aquesta actuació permetrà millorar la seguretat viària d'aquesta zona, la fluïdesa del trànsit i els accessos a aquesta zona del Port.

La proposta inicial consistia a ampliar a quatre carrils per sentit el viaducte actual de dos carrils per sentit. La proposta actual planteja segregar el trànsit de pas i el trànsit local. El trànsit de pas discorrerà per un tronc central amb dos carrils per sentit mentre que el trànsit més urbà circularà per uns laterals urbans amb dos carrils per sentit que donaran connectivitat local als dos costats de Montjuïc. Estudi informatiu en redacció Ministeri de Foment En planificació","2017-05-11T13:45:09.366Z" "54533904e57214ab3e841054","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/estacio-de-la-sagrera/319203/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","319203","Territori","2016","","En execució","","","Consorci BSAVE (Ministeri de Foment, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona)","2.240 M€","L'estació de la Sagrera serà un gran intercanviador intermodal que aglutinarà, al costat Besòs de Barcelona, els serveis ferroviaris d'alta velocitat, els regionals i Rodalies. També connectarà amb el metro i els autobusos urbans i interurbans.","","Estació de la Sagrera","Estació de la Sagrera","http://www.amb.cat/documents/11656/440623/Estaci%C3%B3%20de+la+Sagrera+amb+Llegenda/6fd0151e-5ff5-4361-b6aa-f1438ad451c7?t=1382613097807","","Estació de la Sagrera","L'estació de la Sagrera – TAV serà un gran intercanviador intermodal dissenyat per a un trànsit anual superior als 100 milions de persones. Acollirà l'alta velocitat, les línies R1 i R2 de Rodalies, les línies L4, L9 i L10 del metro, autobusos, taxis i aparcament per a vehicles privats.

Les obres de l'estació es van iniciar l'any 2010. Actualment s'estan finalitzant les obres del túnel de connexió Sants-Sagrera i funciona la línia d'alta velocitat, tot i que l'estació de la Sagrera no estarà acabada i els trens passen sense parar.

L'estació serà una edificació semisoterrada, amb una superfície de 260.000 m2 distribuïts en tres nivells. Els serveis d'alta velocitat i llarga distància d'ample internacional i l'estació d'autobusos interurbans se situen, per sota el vestíbul principal, a un nivell superior. El vestíbul principal disposarà d'un gran espai central d'acollida i distribució dels usuaris, taquilles i zona comercial. Als nivells inferiors hi haurà els serveis de Rodalies i regionals per via convencional, la connexió amb el metro i els aparcaments. Sobre l'estació, amb el vestíbul en planta baixa i les instal·lacions ferroviàries al subsòl, emergeix l'edificació vinculada als serveis terciaris, oficines, hotels i altres activitats no residencials.

L'estació de la Sagrera serà el catalitzador d'una gran transformació urbana de l'entorn, sobre la base de la cobertura de la superfície de vies per construir-hi un gran parc, fer possible la nova interconnexió entre els barris de Sant Andreu – Sagrera i de Sant Martí, i la remodelació de les àrees de l'entorn. El conjunt de l'actuació és de 164 hectàrees, amb una cobertura que va des del pont de Calatrava fins al nus de la Trinitat. Al voltant es preveu l'edificació d'un nou teixit urbà residencial, equipaments, edificis terciaris i d'oficines i hotels.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.187427282333374","41.42255401611328","L'estació de la Sagrera serà un gran intercanviador intermodal que aglutinarà, al costat Besòs de Barcelona, els serveis ferroviaris d'alta velocitat, els regionals i Rodalies. També connectarà amb el metro i els autobusos urbans i interurbans. Estació de la Sagrera L'estació de la Sagrera – TAV serà un gran intercanviador intermodal dissenyat per a un trànsit anual superior als 100 milions de persones. Acollirà l'alta velocitat, les línies R1 i R2 de Rodalies, les línies L4, L9 i L10 del metro, autobusos, taxis i aparcament per a vehicles privats.

Les obres de l'estació es van iniciar l'any 2010. Actualment s'estan finalitzant les obres del túnel de connexió Sants-Sagrera i funciona la línia d'alta velocitat, tot i que l'estació de la Sagrera no estarà acabada i els trens passen sense parar.

L'estació serà una edificació semisoterrada, amb una superfície de 260.000 m2 distribuïts en tres nivells. Els serveis d'alta velocitat i llarga distància d'ample internacional i l'estació d'autobusos interurbans se situen, per sota el vestíbul principal, a un nivell superior. El vestíbul principal disposarà d'un gran espai central d'acollida i distribució dels usuaris, taquilles i zona comercial. Als nivells inferiors hi haurà els serveis de Rodalies i regionals per via convencional, la connexió amb el metro i els aparcaments. Sobre l'estació, amb el vestíbul en planta baixa i les instal·lacions ferroviàries al subsòl, emergeix l'edificació vinculada als serveis terciaris, oficines, hotels i altres activitats no residencials.

L'estació de la Sagrera serà el catalitzador d'una gran transformació urbana de l'entorn, sobre la base de la cobertura de la superfície de vies per construir-hi un gran parc, fer possible la nova interconnexió entre els barris de Sant Andreu – Sagrera i de Sant Martí, i la remodelació de les àrees de l'entorn. El conjunt de l'actuació és de 164 hectàrees, amb una cobertura que va des del pont de Calatrava fins al nus de la Trinitat. Al voltant es preveu l'edificació d'un nou teixit urbà residencial, equipaments, edificis terciaris i d'oficines i hotels. Consorci BSAVE (Ministeri de Foment, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) En execució","2017-05-11T13:45:09.548Z" "54533904e57214ab3e841055","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/integracio-de-vies-a-l-hospitalet-i-intercanviador-de-torrassa/324181/11656","Infraestructures","","","","","","","","","","","","","","","","","ca_ES","324181","Territori","","","En planificació","","L'estudi informatiu del soterrament de la línia de Vilanova ja està redactat.","Ministeri de Foment","445 M€","El soterrament de la Línia de Vilanova en el seu pas per l'Hospitalet millorarà la permeabilitat del municipi i els temps de desplaçament. A més, permetrà implantar el nou esquema de Rodalies (línies costa - costa i interior - interior).","","Soterrament de la R2 sud a l'Hospitalet de Llobregat","Soterrament de la R2 sud a l'Hospitalet de Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/171++nou+trassat.png/db9133fe-f8d8-4152-85b9-e7002910c94a?t=1374750894000","","Integració de vies a l'Hospitalet i intercanviador de Torrassa","","","","","La configuració actual dels túnels ferroviaris urbans de passeig de Gràcia i de plaça Catalunya de Barcelona, que es troben en estat de saturació, impossibilita establir la connexió de les línies costa a costa (Vilanova – Mataró) i interior a interior (Vilafranca – Granollers). L'explotació del servei de Rodalies seguint un esquema ""costa‐costa"" i ""interior‐interior"" és un dels objectius del Pla d'infraestructures ferroviàries de Rodalies de Barcelona 2008‐2015 del Ministeri de Foment.

El soterrament del tram de la via R2 a l'Hospitalet de Llobregat permetria l'encreuament (amb un salt de línies) entre la línia de costa R2 (línia de Vilanova) i la línia de l'interior R4 (línia de Vilafranca). El salt de línies o salt de moltó és una bifurcació a diferents nivells que permetria canviar la destinació de les vies de les dues línies de Rodalies que surten de l'estació de Sants en sentit Llobregat de tal manera que les vies del costat muntanya, que actualment van cap a l'Hospitalet, anirien cap a Bellvitge i les vies costat mar, que actualment es dirigeixen a Bellvitge, anirien cap a l'Hospitalet.

Aquest creuament de línies, resultat del nou túnel de la línia R2 a l'Hospitalet, permet reconfigurar la xarxa de Rodalies i permetria establir la connexió de les línies costa a costa (Vilanova – Mataró) i interior a interior (Vilafranca – Granollers), condició necessària per tal d'implantar el nou model d'explotació, que representa un increment important de l'eficiència com a conseqüència de la millor adequació entre l'oferta i la demanda de cada corredor.

En el marc d'aquesta actuació també es planteja un important intercanviador a la Torrassa entre les dues línies de Rodalies, les línies R2 i R4, i les línies de metro L1 i L9/10. A més, l'intercanviador possibilitaria la integració urbana de les dues línies ferroviàries a l'Hospitalet, la línia R2 en una primera fase ja explicada, i el futur soterrament de la línia R4 en una fase posterior. Aquestes actuacions urbanes resoldrien la fractura actual que suposen les vies del tren en superfície i permetrien els corresponents desenvolupaments urbanístics.

Cal destacar que el soterrament de les vies en ciutats compactes i denses com l'Hospitalet millora de manera substancial la permeabilitat del territori, disminueix el temps de desplaçament i incrementa la qualitat de vida dels seus habitants.","","","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","","El soterrament de la Línia de Vilanova en el seu pas per l'Hospitalet millorarà la permeabilitat del municipi i els temps de desplaçament. A més, permetrà implantar el nou esquema de Rodalies (línies costa - costa i interior - interior). Integració de vies a l'Hospitalet i intercanviador de Torrassa La configuració actual dels túnels ferroviaris urbans de passeig de Gràcia i de plaça Catalunya de Barcelona, que es troben en estat de saturació, impossibilita establir la connexió de les línies costa a costa (Vilanova – Mataró) i interior a interior (Vilafranca – Granollers). L'explotació del servei de Rodalies seguint un esquema ""costa‐costa"" i ""interior‐interior"" és un dels objectius del Pla d'infraestructures ferroviàries de Rodalies de Barcelona 2008‐2015 del Ministeri de Foment.

El soterrament del tram de la via R2 a l'Hospitalet de Llobregat permetria l'encreuament (amb un salt de línies) entre la línia de costa R2 (línia de Vilanova) i la línia de l'interior R4 (línia de Vilafranca). El salt de línies o salt de moltó és una bifurcació a diferents nivells que permetria canviar la destinació de les vies de les dues línies de Rodalies que surten de l'estació de Sants en sentit Llobregat de tal manera que les vies del costat muntanya, que actualment van cap a l'Hospitalet, anirien cap a Bellvitge i les vies costat mar, que actualment es dirigeixen a Bellvitge, anirien cap a l'Hospitalet.

Aquest creuament de línies, resultat del nou túnel de la línia R2 a l'Hospitalet, permet reconfigurar la xarxa de Rodalies i permetria establir la connexió de les línies costa a costa (Vilanova – Mataró) i interior a interior (Vilafranca – Granollers), condició necessària per tal d'implantar el nou model d'explotació, que representa un increment important de l'eficiència com a conseqüència de la millor adequació entre l'oferta i la demanda de cada corredor.

En el marc d'aquesta actuació també es planteja un important intercanviador a la Torrassa entre les dues línies de Rodalies, les línies R2 i R4, i les línies de metro L1 i L9/10. A més, l'intercanviador possibilitaria la integració urbana de les dues línies ferroviàries a l'Hospitalet, la línia R2 en una primera fase ja explicada, i el futur soterrament de la línia R4 en una fase posterior. Aquestes actuacions urbanes resoldrien la fractura actual que suposen les vies del tren en superfície i permetrien els corresponents desenvolupaments urbanístics.

Cal destacar que el soterrament de les vies en ciutats compactes i denses com l'Hospitalet millora de manera substancial la permeabilitat del territori, disminueix el temps de desplaçament i incrementa la qualitat de vida dels seus habitants. L'estudi informatiu del soterrament de la línia de Vilanova ja està redactat. Ministeri de Foment En planificació","2020-06-03T15:04:27.916Z" "54533904e57214ab3e841056","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/acces-rodalies-aeroport-de-barcelona-el-prat/324222/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","324222","Territori","L'actuació estarà operativa el 2015.","","En execució","","Obres no iniciades per restriccions pressupostàries.","Ministeri de Foment","221,8 M€","Un nou traçat de doble via entre l'estació del Prat i la T1 connectarà la nova terminal a la xarxa de Rodalies i permetrà augmentar la freqüència de pas dels trens.","","Nou accés ferroviari a l'aeroport","Mapa amb el nou accés ferroviari a l'aeroport","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/159+nou+acces+aeroport.png/0db9815c-87ed-4eca-8899-c66efa5cf8a8?t=1374750893000","","Accés Rodalies Aeroport de Barcelona-el Prat","Aquest nou ramal d'accés de 4,5 km permetrà arribar a la principal terminal de passatgers de l'Aeroport de Barcelona-el Prat (terminal T1) a través de xarxa de Rodalies i facilitarà la connexió amb l'altra terminal de passatgers de l'aeroport, la T2.

Actualment només hi ha accés ferroviari a la terminal T2 de l'Aeroport de Barcelona amb una única via d'ample ibèric, però des de l'ampliació de l'aeroport aquesta terminal ha passat a tenir un paper secundari enfront de la nova terminal de passatgers T1. El passat 2012, 25 dels 35,5 milions de passatgers que va registrar l'aeroport van passar per la T1, que no disposa de cap modalitat de transport ferroviari d'alta capacitat que la connecti amb la terminal T2, amb l'estació nodal de Sants o amb l'estació de plaça Catalunya, al centre de la ciutat (situada a només 15 km).","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/10_AccesFerroviari_Aeroport.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","Un nou traçat de doble via entre l'estació del Prat i la T1 connectarà la nova terminal a la xarxa de Rodalies i permetrà augmentar la freqüència de pas dels trens. Accés Rodalies Aeroport de Barcelona-el Prat Aquest nou ramal d'accés de 4,5 km permetrà arribar a la principal terminal de passatgers de l'Aeroport de Barcelona-el Prat (terminal T1) a través de xarxa de Rodalies i facilitarà la connexió amb l'altra terminal de passatgers de l'aeroport, la T2.

Actualment només hi ha accés ferroviari a la terminal T2 de l'Aeroport de Barcelona amb una única via d'ample ibèric, però des de l'ampliació de l'aeroport aquesta terminal ha passat a tenir un paper secundari enfront de la nova terminal de passatgers T1. El passat 2012, 25 dels 35,5 milions de passatgers que va registrar l'aeroport van passar per la T1, que no disposa de cap modalitat de transport ferroviari d'alta capacitat que la connecti amb la terminal T2, amb l'estació nodal de Sants o amb l'estació de plaça Catalunya, al centre de la ciutat (situada a només 15 km). Obres no iniciades per restriccions pressupostàries. Ministeri de Foment En execució","2017-05-11T13:45:09.893Z" "54533905e57214ab3e841057","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/duplicacio-de-la-linia-r3-entre-montcada-i-vic/324256/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","324256","Territori","L'actuació estarà operativa el 2020.","","En planificació","","","Ministeri de Foment","650 M€ (IVA inclòs)","La construcció d'una segona via entre Montcada Bifurcació i Vic augmentarà la capacitat de transport i millorarà la fiabilitat del servei. En una primera frase s'actuarà en el tram Montcada – la Garriga.","","Duplicació de la línia R3 entre Montcada i Vic","Duplicació de la línia R3 entre Montcada i Vic","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/163+duplicacio.png/f1deb79a-66d7-4e18-bf36-ac77a835d568?t=1374750893000","","Duplicació de la línia R3 entre Montcada i Vic","El tram entre Montcada Bifurcació i Vic, de 59 km i amb 13 estacions, està experimentant un progressiu augment de la demanda. Amb la construcció d'una nova via, l'actual freqüència màxima de tres trens per hora i sentit podrà ser ampliada il·limitadament en funció de les necessitats del servei.

Aquesta infraestructura es construirà per fases, de manera que es pugui incrementar gradualment la capacitat del servei. En una primera fase s'actuarà entre Montcada i la Garriga, el tram amb la demanda més elevada.

Totes les estacions disposen ja de doble via, de manera que se'n podrà mantenir l'estructura actual.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/9_Desdoblament_VIC.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","La construcció d'una segona via entre Montcada Bifurcació i Vic augmentarà la capacitat de transport i millorarà la fiabilitat del servei. En una primera frase s'actuarà en el tram Montcada – la Garriga. Duplicació de la línia R3 entre Montcada i Vic El tram entre Montcada Bifurcació i Vic, de 59 km i amb 13 estacions, està experimentant un progressiu augment de la demanda. Amb la construcció d'una nova via, l'actual freqüència màxima de tres trens per hora i sentit podrà ser ampliada il·limitadament en funció de les necessitats del servei.

Aquesta infraestructura es construirà per fases, de manera que es pugui incrementar gradualment la capacitat del servei. En una primera fase s'actuarà entre Montcada i la Garriga, el tram amb la demanda més elevada.

Totes les estacions disposen ja de doble via, de manera que se'n podrà mantenir l'estructura actual. Ministeri de Foment En planificació","2017-05-11T13:45:10.059Z" "54533905e57214ab3e841058","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/tunel-de-rodalies-a-montcada--r4-/324265/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","324265","Territori","2020","","En planificació","","PDI 2011-2020","Ministeri de Foment","185 M€","Un nou túnel sota el turó de Montcada estalviarà als trens semidirectes de la línia R4 el pas per l'estació de Montcada i farà més ràpida la connexió entre el Vallès i Barcelona.","","Túnel de Montcada (R4)","Plànol del túnel de Montcada (R4)","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/165+tunel+montcada.png/f0b3d938-60ac-497e-9a25-0c1f7c8ea5b0?t=1374750894000","","Túnel de Rodalies a Montcada (R4)","Es tracta d'una actuació inclosa al Pla de Rodalies 2008‐2015, que consisteix en la construcció d'un nou túnel d'uns 2,5 km per sota el turó de Montcada per a la línia R4 de Rodalies (Manresa‐Barcelona‐Vilafranca del Penedès‐Sant Vicenç de Calders), seguint aproximadament la traça de l'autopista C‐58. Amb aquest túnel alguns trens, els nous semidirectes, s'estalviaran la volta que fa actualment la línia R4 per Montcada amb l'objectiu de reduir el temps de viatge entre 6 i 8 minuts. Els trens no semidirectes passaran pel traçat actual, de tal manera que no hi haurà una pèrdua de serveis ferroviaris de Rodalies a Montcada.

No s'ha realitzat cap estudi informatiu d'aquest túnel i, a més, el traçat planteja diverses incògnites que no s'han resolt: la millora real en el temps de viatge, quins trens hi passarien i quins continuarien circulant pel traçat actual, si seria necessari i factible connectar‐lo amb el ramal d'aigües o només amb les vies que van cap al túnel de la Meridiana, la interacció amb les altres infraestructures existents a la zona (C‐58, C-33, C‐17, carril Bus‐VAO), etc.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Un nou túnel sota el turó de Montcada estalviarà als trens semidirectes de la línia R4 el pas per l'estació de Montcada i farà més ràpida la connexió entre el Vallès i Barcelona. Túnel de Rodalies a Montcada (R4) Es tracta d'una actuació inclosa al Pla de Rodalies 2008‐2015, que consisteix en la construcció d'un nou túnel d'uns 2,5 km per sota el turó de Montcada per a la línia R4 de Rodalies (Manresa‐Barcelona‐Vilafranca del Penedès‐Sant Vicenç de Calders), seguint aproximadament la traça de l'autopista C‐58. Amb aquest túnel alguns trens, els nous semidirectes, s'estalviaran la volta que fa actualment la línia R4 per Montcada amb l'objectiu de reduir el temps de viatge entre 6 i 8 minuts. Els trens no semidirectes passaran pel traçat actual, de tal manera que no hi haurà una pèrdua de serveis ferroviaris de Rodalies a Montcada.

No s'ha realitzat cap estudi informatiu d'aquest túnel i, a més, el traçat planteja diverses incògnites que no s'han resolt: la millora real en el temps de viatge, quins trens hi passarien i quins continuarien circulant pel traçat actual, si seria necessari i factible connectar‐lo amb el ramal d'aigües o només amb les vies que van cap al túnel de la Meridiana, la interacció amb les altres infraestructures existents a la zona (C‐58, C-33, C‐17, carril Bus‐VAO), etc. PDI 2011-2020 Ministeri de Foment En planificació","2017-05-11T13:45:10.206Z" "54533905e57214ab3e841059","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/integracio-de-vies-de-rodalies-a-sant-feliu-de-llobregat/324289/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","324289","Territori","2020","","En projecte","","Projecte constructiu en redacció","Ministeri de Foment","107 M€","El soterrament de les vies de tren a Sant Feliu permetrà unir els diversos barris de la ciutat i alliberarà un espai que acollirà un nou eix viari troncal i la línia T3 del Trambaix.","","Nou traçat a Sant Feliu de Llobregat (R4)","Nou traçat a Sant Feliu de Llobregat (R4)","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/175+nou+trassat.png/a18694f2-957e-454a-9081-c7a9e7b77eee?t=1374750895000","","Integració de vies de Rodalies a Sant Feliu de Llobregat","El soterrament de les vies de tren a Sant Feliu permetrà millorar la seguretat dels passos a nivell existents i alliberar l'espai ocupat per les vies, la qual cosa crearà un nou eix viari troncal que permetrà reordenar el trànsit i encabir‐hi el tramvia en superfície.

L'actuació també permetrà incrementar les freqüències de pas dels trens pel municipi de Sant Feliu, cosa que redundarà en una millora general a la xarxa de Rodalies.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El soterrament de les vies de tren a Sant Feliu permetrà unir els diversos barris de la ciutat i alliberarà un espai que acollirà un nou eix viari troncal i la línia T3 del Trambaix. Integració de vies de Rodalies a Sant Feliu de Llobregat El soterrament de les vies de tren a Sant Feliu permetrà millorar la seguretat dels passos a nivell existents i alliberar l'espai ocupat per les vies, la qual cosa crearà un nou eix viari troncal que permetrà reordenar el trànsit i encabir‐hi el tramvia en superfície.

L'actuació també permetrà incrementar les freqüències de pas dels trens pel municipi de Sant Feliu, cosa que redundarà en una millora general a la xarxa de Rodalies. Projecte constructiu en redacció Ministeri de Foment En projecte","2017-05-11T13:45:10.373Z" "54533905e57214ab3e84105a","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/cua-de-maniobres-de-placa-catalunya--fgc-/324305/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","324305","Territori","2020","","En projecte","","Projecte constructiu en redacció","Generalitat de Catalunya (DTES)","86 M€","La construcció d'un túnel de maniobres sota la ronda Sant Pere incrementarà la capacitat de transport del metro del Vallès. És la primera fase del perllongament de la línia fins al nou túnel d'Horta.","","Cua de maniobres de Plaça Catalunya (FGC)","Cua de maniobres de Plaça Catalunya (FGC)","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/141+GC+cua+de+maniobres.png/892af518-fd3b-4e2b-8359-3f6ad58d59c1?t=1374750891000","","Cua de maniobres de plaça Catalunya (FGC)","L'objectiu de la cua de maniobres és incrementar la capacitat i reduir el grau de saturació de la xarxa actual, que s'incrementarà més amb els perllongaments de Sabadell i Terrassa i l'augment de mobilitat entre Barcelona i el Vallès. La cua de maniobres s'encara cap al carrer de Fontanella, per una posterior prolongació cap al túnel d'Horta.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","La construcció d'un túnel de maniobres sota la ronda Sant Pere incrementarà la capacitat de transport del metro del Vallès. És la primera fase del perllongament de la línia fins al nou túnel d'Horta. Cua de maniobres de plaça Catalunya (FGC) L'objectiu de la cua de maniobres és incrementar la capacitat i reduir el grau de saturació de la xarxa actual, que s'incrementarà més amb els perllongaments de Sabadell i Terrassa i l'augment de mobilitat entre Barcelona i el Vallès. La cua de maniobres s'encara cap al carrer de Fontanella, per una posterior prolongació cap al túnel d'Horta. Projecte constructiu en redacció Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:10.522Z" "54533905e57214ab3e84105b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/linia-r9-castelldefels---cornella---zona-universitaria/324322/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","324322","Territori","2020","","En projecte","","Estudi informatiu redactat","Ministeri de Foment","2.065 M€","La construcció d'una nova línia de Rodalies entre Castelldefels i Zona Universitària, passant per Gavà, Viladecans, Sant Boi, Cornellà i Esplugues, suposarà un gran augment de la cobertura ferroviària al sud del Baix Llobregat.","","Nova línia Castelldefels – Cornellà – Zona Universitària (R9)","Plànol de la nova línia Castelldefels – Cornellà – Zona Universitària (R9)","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/castelldefels/3f3e4ac1-75d2-4a68-99be-285c679bff5a?t=1374565268000","","Línia R9 Castelldefels – Cornellà – Zona Universitària","La nova línia, de doble via, tindrà una longitud d'uns 22,4 km i disposarà d'11 estacions. Un dels extrems se situarà a l'actual estació de Rodalies de Castelldefels. Tant Gavà com Viladecans disposaran d'estacions al centre neuràlgic. A Sant Boi de Llobregat s'ubicaran dues estacions, una a la plaça de Catalunya i l'altra enllaçant amb el metro Llobregat – Anoia. El traçat continuarà fins a Cornellà de Llobregat, on s'establirà un intercanviador amb la línia R4 de Rodalies, la línia L5 del metro i el Trambaix. La línia passarà per Esplugues de Llobregat i finalment acabarà a l'intercanviador de Zona Universitària, encarant el futur túnel que es planteja construir sota la Diagonal.

Amb la creació de nous intercanviadors i estacions a nuclis municipals que actualment tenen una oferta ferroviària limitada, la connexió interna a l'àmbit sud del Baix Llobregat quedarà molt reforçada.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","https://dl.dropboxusercontent.com/s/akysaaob5vif77e/12_RENFE_Castelldefels_ZonaUniversitari.kmz?token_hash=AAHrXH3aDbJnjzr9FmT8aubVM4ZNaZhrmc4_h6nwOPn0NQ&dl=1","2.1713449954986572","41.393550872802734","La construcció d'una nova línia de Rodalies entre Castelldefels i Zona Universitària, passant per Gavà, Viladecans, Sant Boi, Cornellà i Esplugues, suposarà un gran augment de la cobertura ferroviària al sud del Baix Llobregat. Línia R9 Castelldefels – Cornellà – Zona Universitària La nova línia, de doble via, tindrà una longitud d'uns 22,4 km i disposarà d'11 estacions. Un dels extrems se situarà a l'actual estació de Rodalies de Castelldefels. Tant Gavà com Viladecans disposaran d'estacions al centre neuràlgic. A Sant Boi de Llobregat s'ubicaran dues estacions, una a la plaça de Catalunya i l'altra enllaçant amb el metro Llobregat – Anoia. El traçat continuarà fins a Cornellà de Llobregat, on s'establirà un intercanviador amb la línia R4 de Rodalies, la línia L5 del metro i el Trambaix. La línia passarà per Esplugues de Llobregat i finalment acabarà a l'intercanviador de Zona Universitària, encarant el futur túnel que es planteja construir sota la Diagonal.

Amb la creació de nous intercanviadors i estacions a nuclis municipals que actualment tenen una oferta ferroviària limitada, la connexió interna a l'àmbit sud del Baix Llobregat quedarà molt reforçada. Estudi informatiu redactat Ministeri de Foment En projecte","2017-05-11T13:45:10.709Z" "54533905e57214ab3e84105c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l9-l10--aeroport-zona-franca---zona-universitaria/328697/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","328697","Territori","2016","","En execució","","","Generalitat de Catalunya (DTES)","2.721,2 M€","Aquest tram de la nova Línia L9/L10 està constituït per un tram comú, entre la Zona Universitària i Gornal, i dos ramals que connecten amb l'aeroport i la Zona Franca respectivament.","","L9-10 Zona Universitària - Aeroport / Zona Franca","L9-10 Zona Universitària - Aeroport / Zona Franca","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/129+L9L10+tram+aeroport+parc.png/a75271fb-dbeb-4003-9bde-7324b27d06b4?t=1374750890000","","Metro L9/L10. Aeroport/Zona Franca – Zona Universitària","Aquest tram està format per dos ramals: el ramal Collblanc – Aeroport (L9) amb intercanvis amb les línies L1, L2 i L5 de metro, FGC i Rodalies i el ramal fins a la Zona Franca (L10), parcialment en viaducte, amb intercanvis amb la línia 2 de metro i els FGC. Globalment, els dos trams tenen una longitud de 27,6 km i 25 estacions.

Les obres d'aquest tram es troben en un estat molt avançat, tant pel què fa al túnel com a les estacions. Només manca construir un petit tram de túnel de L10 entre la Gran Via i la bifurcació amb la línia L9.

És previst que el ramal Collblanc – Aeroport entri en servei el 2016 i en aquell moment, el ramal cap a la Zona Franca en principi estarà operatiu només per a circulacions de servei (vehicles que vagin cap a les cotxeres i tallers ubicats al final del carrer A de la Zona Franca).

La línia 9/10 té un gran nombre d'intercanviadors que contribueixen a l'efecte malla de la xarxa de transport públic i cobrirà una amplia zona amb demanda que ara no es pot atendre. El PDI planteja també el perllongament de la línia L2 des de Sant Antoni fins a Parc Logístic, on enllaça amb la línia L9 i així creua els punts de més densitat de la ciutat de Barcelona.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/7_L9_L10_AeroportZonaFranca.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","Aquest tram de la nova Línia L9/L10 està constituït per un tram comú, entre la Zona Universitària i Gornal, i dos ramals que connecten amb l'aeroport i la Zona Franca respectivament. Metro L9/L10. Aeroport/Zona Franca – Zona Universitària Aquest tram està format per dos ramals: el ramal Collblanc – Aeroport (L9) amb intercanvis amb les línies L1, L2 i L5 de metro, FGC i Rodalies i el ramal fins a la Zona Franca (L10), parcialment en viaducte, amb intercanvis amb la línia 2 de metro i els FGC. Globalment, els dos trams tenen una longitud de 27,6 km i 25 estacions.

Les obres d'aquest tram es troben en un estat molt avançat, tant pel què fa al túnel com a les estacions. Només manca construir un petit tram de túnel de L10 entre la Gran Via i la bifurcació amb la línia L9.

És previst que el ramal Collblanc – Aeroport entri en servei el 2016 i en aquell moment, el ramal cap a la Zona Franca en principi estarà operatiu només per a circulacions de servei (vehicles que vagin cap a les cotxeres i tallers ubicats al final del carrer A de la Zona Franca).

La línia 9/10 té un gran nombre d'intercanviadors que contribueixen a l'efecte malla de la xarxa de transport públic i cobrirà una amplia zona amb demanda que ara no es pot atendre. El PDI planteja també el perllongament de la línia L2 des de Sant Antoni fins a Parc Logístic, on enllaça amb la línia L9 i així creua els punts de més densitat de la ciutat de Barcelona. Generalitat de Catalunya (DTES) En execució","2017-05-11T13:45:10.862Z" "54533905e57214ab3e84105e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/connexio-trambaix---trambesos/328761/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","328761","Territori","2020","","En planificació","","Planificat. PDI 2011 – 2020","Generalitat de Catalunya (DTES)","168 M€","La connexió de les dues xarxes actuals de tramvia a través de la Diagonal permetrà la realització de desplaçaments directes entre Francesc Macià i Glòries. D'aquesta manera, s'articularà la xarxa tramviària del Besòs amb la del Llobregat.","","Articulació de les xarxes tramviàries","Mapa de l'articulació de les xarxes tramviàries","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/143+Articulacio+de+les+x.png/9e31e8d3-b670-4859-a317-8bddb5bda95f?t=1374750891000","","Connexió Trambaix – Trambesòs","La unió del Trambaix i el Trambesòs permetrà desplaçar-se entre la plaça de Francesc Macià i la plaça de les Glòries sense haver d'efectuar transbordaments. A més, augmentarà la connectivitat de la xarxa tramviària amb les xarxes de metro, FGC i Rodalies.

El traçat, d'una longitud mínima de 3,9 km, encara no està definit a causa de la seva complexitat. Caldrà estudiar quines actuacions de remodelació són necessàries per aconseguir una implantació harmònica del tramvia en aquesta avinguda.

Per altra banda, s'estan estudiant dos perllongaments de la xarxa tramviària. El primer consisteix en la prolongació de la línia T4 del Trambesòs des de la parada de Ciutadella – Vila Olímpica fins al World Trade Center del Port de Barcelona. El segon perllongament que es considera és el de la línia T5 des de l'Auditori – Teatre Nacional fins a la plaça d'Urquinaona, a través de l'avinguda de Vilanova i la ronda de Sant Pere.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/13_TramDiagonal.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","La connexió de les dues xarxes actuals de tramvia a través de la Diagonal permetrà la realització de desplaçaments directes entre Francesc Macià i Glòries. D'aquesta manera, s'articularà la xarxa tramviària del Besòs amb la del Llobregat. Connexió Trambaix – Trambesòs La unió del Trambaix i el Trambesòs permetrà desplaçar-se entre la plaça de Francesc Macià i la plaça de les Glòries sense haver d'efectuar transbordaments. A més, augmentarà la connectivitat de la xarxa tramviària amb les xarxes de metro, FGC i Rodalies.

El traçat, d'una longitud mínima de 3,9 km, encara no està definit a causa de la seva complexitat. Caldrà estudiar quines actuacions de remodelació són necessàries per aconseguir una implantació harmònica del tramvia en aquesta avinguda.

Per altra banda, s'estan estudiant dos perllongaments de la xarxa tramviària. El primer consisteix en la prolongació de la línia T4 del Trambesòs des de la parada de Ciutadella – Vila Olímpica fins al World Trade Center del Port de Barcelona. El segon perllongament que es considera és el de la línia T5 des de l'Auditori – Teatre Nacional fins a la plaça d'Urquinaona, a través de l'avinguda de Vilanova i la ronda de Sant Pere. Planificat. PDI 2011 – 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:11.185Z" "54533905e57214ab3e841060","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l1--fondo---badalona-centre---renfe-badalona/328984/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","328984","Territori","","","En projecte","","Estudi informatiu redactat (tram Fondo – Lloreda/Sant Crist )","Generalitat de Catalunya (DTES)","442,4 M€","Aquest nou tram, de 4,4 km i amb cinc noves estacions, permetrà enllaçar la L1 amb la L2 del metro i la R1 de Rodalies. Incrementarà notablement la cobertura ferroviària al Barcelonès nord.","","Perllongament de la L1 fins a Badalona","Perllongament de la L1 fins a Badalona","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+badalona/527123eb-926b-482e-89f9-57173b2ef14f?t=1374743602000","","Metro L1. Fondo – Badalona Centre – Renfe Badalona","El perllongament de la Línia L1 de metro té una longitud de 4,5 km i 5 noves estacions, la qual cosa permet un important augment de la cobertura territorial en el municipi de Badalona, amb uns àmbits majoritàriament residencials, tot i que també n'hi ha de comercials i terciaris.

Aquest tram de la L1 de metro tindrà dos intercanvis amb la xarxa ferroviària que potenciaran significativament l'efecte xarxa: amb la L2 de metro a l'actual estació Badalona‐Pompeu Fabra i amb la línia R1 de Rodalies a l'estació de Badalona. Aquest segon intercanvi permetrà canalitzar la demanda procedent del Maresme cap als barris interiors del Barcelonès nord.

El perllongament també inclou la construcció d'unes cotxeres i tallers a Montigalà i permetrà augmentar les freqüències de la línia L1 de metro.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Aquest nou tram, de 4,4 km i amb cinc noves estacions, permetrà enllaçar la L1 amb la L2 del metro i la R1 de Rodalies. Incrementarà notablement la cobertura ferroviària al Barcelonès nord. Metro L1. Fondo – Badalona Centre – Renfe Badalona El perllongament de la Línia L1 de metro té una longitud de 4,5 km i 5 noves estacions, la qual cosa permet un important augment de la cobertura territorial en el municipi de Badalona, amb uns àmbits majoritàriament residencials, tot i que també n'hi ha de comercials i terciaris.

Aquest tram de la L1 de metro tindrà dos intercanvis amb la xarxa ferroviària que potenciaran significativament l'efecte xarxa: amb la L2 de metro a l'actual estació Badalona‐Pompeu Fabra i amb la línia R1 de Rodalies a l'estació de Badalona. Aquest segon intercanvi permetrà canalitzar la demanda procedent del Maresme cap als barris interiors del Barcelonès nord.

El perllongament també inclou la construcció d'unes cotxeres i tallers a Montigalà i permetrà augmentar les freqüències de la línia L1 de metro. Estudi informatiu redactat (tram Fondo – Lloreda/Sant Crist ) Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:11.513Z" "54533905e57214ab3e841061","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l2--perllongament-sant-antoni---parc-logistic/329013/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","329013","Territori","","","En projecte","","Projecte constructiu redactat","Generalitat de Catalunya (DTES)","495 M€","Amb la construcció d'un nou túnel, que travessarà Montjuïc des de Sant Antoni fins al Parc Logístic de la Zona Franca i disposarà de sis noves estacions, la L2 enllaçarà amb les línies L3, L9 i L10 del metro.","","Perllongament de la L2 fins al Parc Logístic","Perllongament de la L2 fins al Parc Logístic","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+parc+log%C3%ADstic/027fefa8-f289-4865-a68f-ddb1760184da?t=1374747218829","","Metro L2. Perllongament Sant Antoni – Parc Logístic","Aquesta actuació consisteix en el perllongament de la línia L2 mitjançant la construcció d'un nou túnel de 6,3 km que travessa Montjuïc des de Sant Antoni fins al Parc Logístic de la Zona Franca. El nou traçat inclou la construcció de sis noves estacions. El tram actual entre les estacions de Sant Antoni i Paral∙lel quedarà anul∙lat per al públic però s'utilitzarà com a zona de maniobres o dipòsit de trens.

Des de Sant Antoni, el túnel discorre per sota del carrer Manso fins a arribar a la primera estació, Poble Sec, situada a l'avinguda Paral∙lel on hi haurà intercanvi amb la línia L3. Des d'aquest punt, el túnel passa per sota del barri del Poble Sec i es dirigeix al recinte firal de Montjuïc, on s'ubica la segona estació, Montjuïc, al costat de la Font Màgica.

Continua travessant la muntanya fins a arribar a la tercera estació (la Fuixarda) que donarà servei a l'Anella Olímpica. Per sota la muntanya, el túnel es dirigeix al passeig de la Zona Franca on connecta amb la línia L10 a l'Estació de Foc. Seguidament, el túnel continua per sota del carer del Foc fins a enllaçar amb la línia L9 a l'estació Fira II.

L'últim tram entre Fira II i Parc Logístic (última estació d'aquest perllongament) es projecta de tal manera que sigui possible una connexió tècnica entre la L2 i la L9 que permeti la circulació de trens de la línia L2 pel traçat de la línia L9 i viceversa. Aquesta actuació permetria una connexió directa i ràpida entre el centre de la ciutat, els recintes firals i l'Aeroport de Barcelona‐el Prat a través de la línia L2 de metro.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Amb la construcció d'un nou túnel, que travessarà Montjuïc des de Sant Antoni fins al Parc Logístic de la Zona Franca i disposarà de sis noves estacions, la L2 enllaçarà amb les línies L3, L9 i L10 del metro. Metro L2. Perllongament Sant Antoni – Parc Logístic Aquesta actuació consisteix en el perllongament de la línia L2 mitjançant la construcció d'un nou túnel de 6,3 km que travessa Montjuïc des de Sant Antoni fins al Parc Logístic de la Zona Franca. El nou traçat inclou la construcció de sis noves estacions. El tram actual entre les estacions de Sant Antoni i Paral∙lel quedarà anul∙lat per al públic però s'utilitzarà com a zona de maniobres o dipòsit de trens.

Des de Sant Antoni, el túnel discorre per sota del carrer Manso fins a arribar a la primera estació, Poble Sec, situada a l'avinguda Paral∙lel on hi haurà intercanvi amb la línia L3. Des d'aquest punt, el túnel passa per sota del barri del Poble Sec i es dirigeix al recinte firal de Montjuïc, on s'ubica la segona estació, Montjuïc, al costat de la Font Màgica.

Continua travessant la muntanya fins a arribar a la tercera estació (la Fuixarda) que donarà servei a l'Anella Olímpica. Per sota la muntanya, el túnel es dirigeix al passeig de la Zona Franca on connecta amb la línia L10 a l'Estació de Foc. Seguidament, el túnel continua per sota del carer del Foc fins a enllaçar amb la línia L9 a l'estació Fira II.

L'últim tram entre Fira II i Parc Logístic (última estació d'aquest perllongament) es projecta de tal manera que sigui possible una connexió tècnica entre la L2 i la L9 que permeti la circulació de trens de la línia L2 pel traçat de la línia L9 i viceversa. Aquesta actuació permetria una connexió directa i ràpida entre el centre de la ciutat, els recintes firals i l'Aeroport de Barcelona‐el Prat a través de la línia L2 de metro. Projecte constructiu redactat Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:11.709Z" "54533905e57214ab3e841062","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l3--zona-universitaria---sant-feliu/329032/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","329032","Territori","2020","","En projecte","","Estudi informatiu redactat","Generalitat de Catalunya (DTES)","1.274 M€","El perllongament de la línia L3 donarà cobertura ferroviària als municipis d'Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat.","","Perllongament de la L3 fins a Sant Feliu","Perllongament de la L3 fins a Sant Feliu","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+Sant+Feliu/329de424-1f15-4aaa-8129-6fbce6f9dd2e?t=1374743677000","","Metro L3. Zona Universitària – Sant Feliu","El perllongament de la línia L3 del metro té una longitud de 8,5 km i 9 estacions noves. Va des de l'entrada de la Diagonal, a l'actual estació de la Zona Universitària, fins a Sant Feliu de Llobregat, passant per Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.

Aquest tram tindrà un important flux d'intercanvis amb la resta de la xarxa ferroviària, ja que sis de les noves estacions tindran correspondència: a més de l'intercanvi amb la línia 9/10 a Zona Universitària també hi haurà enllaç a Finestrelles amb el perllongament dels FGC des de Reina Elisenda, a Esplugues amb el tramvia i a Sant Joan Despí i Sant Feliu amb Rodalies i el tramvia.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El perllongament de la línia L3 donarà cobertura ferroviària als municipis d'Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat. Metro L3. Zona Universitària – Sant Feliu El perllongament de la línia L3 del metro té una longitud de 8,5 km i 9 estacions noves. Va des de l'entrada de la Diagonal, a l'actual estació de la Zona Universitària, fins a Sant Feliu de Llobregat, passant per Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.

Aquest tram tindrà un important flux d'intercanvis amb la resta de la xarxa ferroviària, ja que sis de les noves estacions tindran correspondència: a més de l'intercanvi amb la línia 9/10 a Zona Universitària també hi haurà enllaç a Finestrelles amb el perllongament dels FGC des de Reina Elisenda, a Esplugues amb el tramvia i a Sant Joan Despí i Sant Feliu amb Rodalies i el tramvia. Estudi informatiu redactat Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:11.890Z" "54533905e57214ab3e841063","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l3--perllongament-de-trinitat-nova-a-trinitat-vella/329054/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","329054","Territori","2020","","En planificació","","PDI 2011 - 2020","Generalitat de Catalunya (DTES)","81 M€","Es prolongarà la L3 del metro fins a l'estació de Trinitat Vella, situada en un àmbit d'ús residencial, on connectarà amb la L1.","","Perllongament de la L3 fins a Trinitat Vella","Perllongament de la L3 fins a Trinitat Vella","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+trinitat+vella/4fda4d4f-72df-4ce8-bb36-9b91cfab6d5c?t=1374743706000","","Metro L3. Perllongament de Trinitat Nova a Trinitat Vella","L'actuació consisteix a perllongar la línia L3 de metro des del final de línia actual a Trinitat Nova fins a l'estació existent de Trinitat Vella. Aquesta estació té correspondència amb la línia L1 de metro i un cop realitzat el perllongament de la línia L3, permetrà articular la mobilitat de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu i en el futur el de Badalona, amb tot l'àmbit de Nou Barris.

Aquest perllongament permet, doncs, incrementar la connectivitat del sistema ferroviari en el Barcelonès nord.

L'accés als municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet quedarà garantit per la correspondència a Trinitat Vella (entre les línies L1 i L3 de metro) i a Fondo (entre les línies L1 i L9 de metro), i la connectivitat a Barcelona centre es potenciarà a partir de la correspondència amb la línia L4 de metro.

És una actuació que comporta un important increment de la xarxa del sistema de metro a l'àmbit nord de Barcelona. Aquesta actuació complementa el perllongament Canyelles – Trinitat Nova, un tram inaugurat la tardor de l'any 2008.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Es prolongarà la L3 del metro fins a l'estació de Trinitat Vella, situada en un àmbit d'ús residencial, on connectarà amb la L1. Metro L3. Perllongament de Trinitat Nova a Trinitat Vella L'actuació consisteix a perllongar la línia L3 de metro des del final de línia actual a Trinitat Nova fins a l'estació existent de Trinitat Vella. Aquesta estació té correspondència amb la línia L1 de metro i un cop realitzat el perllongament de la línia L3, permetrà articular la mobilitat de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu i en el futur el de Badalona, amb tot l'àmbit de Nou Barris.

Aquest perllongament permet, doncs, incrementar la connectivitat del sistema ferroviari en el Barcelonès nord.

L'accés als municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet quedarà garantit per la correspondència a Trinitat Vella (entre les línies L1 i L3 de metro) i a Fondo (entre les línies L1 i L9 de metro), i la connectivitat a Barcelona centre es potenciarà a partir de la correspondència amb la línia L4 de metro.

És una actuació que comporta un important increment de la xarxa del sistema de metro a l'àmbit nord de Barcelona. Aquesta actuació complementa el perllongament Canyelles – Trinitat Nova, un tram inaugurat la tardor de l'any 2008. PDI 2011 - 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:12.058Z" "54533905e57214ab3e841064","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/perllongament-de-la-l4-del-metro-fins-a-la-sagrera/329072/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","329072","Territori","2020","","En execució","","Parcialment executat (el túnel s'utilitza per a la L9)","Generalitat de Catalunya (DTES)","277,6 M€","Amb aquest perllongament i les tres noves estacions, la L4 enllaçarà amb l'alta velocitat a l'estació de la Sagrera i amb les línies L1, L4, L5, L9 i R4 a la Sagrera.","","perllongament Sagrera","perllongament Sagrera","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+la+sagrera/429b18f1-599d-439b-84d6-a1bb32b82eb4?t=1374743746000","","Perllongament de la L4 del metro fins a la Sagrera","El perllongament de la línia L4 de metro des de l'actual estació de la Pau suposa la construcció de 2,3 km de nou túnel (1,9 km amb tuneladora i 0,4 km entre pantalles) i de tres estacions: Santander, estació de la Sagrera Alta Velocitat i l'estació ja operativa de la Sagrera.

La primera, Santander, es troba ubicada en un àmbit amb un marcat ús residencial, al sud del triangle ferroviari.

La segona, l'estació de la Sagrera, serà el punt d'intercanvi més important a l'àmbit nord de la conurbació de Barcelona, juntament amb la tercera estació d'aquest perllongament, la Sagrera. Aquestes dues estacions tenen un ús preferentment residencial, si bé en el cas de l'estació de la Sagrera també hi haurà usos comercials i terciaris.

Aquesta actuació incrementa de manera molt significativa la connectivitat del sistema ferroviari metropolità de Barcelona. En el cas de l'estació de Sagrera, la línia L4 tindrà intercanvi amb la línia L9 del metro, amb molts dels serveis de Rodalies i amb els serveis d'alta velocitat (regionals i AVE).

En el cas de l'estació de Sagrera, es produeix intercanvi modal entre les línies L1, L4, L5 i L9 del metro, a més del servei R4 de Rodalies. El seu elevat grau de connectivitat ferroviària només és comparable amb el de Plaça Catalunya.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Amb aquest perllongament i les tres noves estacions, la L4 enllaçarà amb l'alta velocitat a l'estació de la Sagrera i amb les línies L1, L4, L5, L9 i R4 a la Sagrera. Perllongament de la L4 del metro fins a la Sagrera El perllongament de la línia L4 de metro des de l'actual estació de la Pau suposa la construcció de 2,3 km de nou túnel (1,9 km amb tuneladora i 0,4 km entre pantalles) i de tres estacions: Santander, estació de la Sagrera Alta Velocitat i l'estació ja operativa de la Sagrera.

La primera, Santander, es troba ubicada en un àmbit amb un marcat ús residencial, al sud del triangle ferroviari.

La segona, l'estació de la Sagrera, serà el punt d'intercanvi més important a l'àmbit nord de la conurbació de Barcelona, juntament amb la tercera estació d'aquest perllongament, la Sagrera. Aquestes dues estacions tenen un ús preferentment residencial, si bé en el cas de l'estació de la Sagrera també hi haurà usos comercials i terciaris.

Aquesta actuació incrementa de manera molt significativa la connectivitat del sistema ferroviari metropolità de Barcelona. En el cas de l'estació de Sagrera, la línia L4 tindrà intercanvi amb la línia L9 del metro, amb molts dels serveis de Rodalies i amb els serveis d'alta velocitat (regionals i AVE).

En el cas de l'estació de Sagrera, es produeix intercanvi modal entre les línies L1, L4, L5 i L9 del metro, a més del servei R4 de Rodalies. El seu elevat grau de connectivitat ferroviària només és comparable amb el de Plaça Catalunya. Parcialment executat (el túnel s'utilitza per a la L9) Generalitat de Catalunya (DTES) En execució","2017-05-11T13:45:12.255Z" "54533905e57214ab3e841066","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/tramvia-t3--pas-per-laurea-miro/335066/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","335066","Territori","2020","","En projecte","","","Generalitat de Catalunya (DTES)","17,3 M€","El nou traçat de la línia T3 del Trambaix unirà Esplugues de Llobregat amb Sant Just Desvern a través de l'avinguda Laureà Miró i estalviarà 1,2 km de recorregut.","","Tramvia T3. Pas per Laureà Miró","Plànol del Tramvia T3. Pas per Laureà Miró","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/145+T3+pas+per.png/7031ca63-42be-4792-98e3-cb795e7ffaed?t=1374750892000","","Tramvia T3. Pas per Laureà Miró","Connexió d'1,1 km de longitud i dues parades entre Esplugues i Sant Just per reduir els temps de recorregut a la línia T3 del Trambaix.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El nou traçat de la línia T3 del Trambaix unirà Esplugues de Llobregat amb Sant Just Desvern a través de l'avinguda Laureà Miró i estalviarà 1,2 km de recorregut. Tramvia T3. Pas per Laureà Miró Connexió d'1,1 km de longitud i dues parades entre Esplugues i Sant Just per reduir els temps de recorregut a la línia T3 del Trambaix. Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:12.607Z" "54533906e57214ab3e841067","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/perllongament-de-la-t3-fins-a-quatre-camins/335077/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","335077","Territori","","","En planificació","","Planificat. PDI 2011 – 2020","Generalitat de Catalunya (DTES)","13,9 M€","El perllongament de la T3 des de Sant Feliu de Llobregat fins a Quatre Camins (a Sant Vicenç dels Horts), passant per Molins de Rei, preveu la construcció de 12 noves parades.","","Perllongament de la T3 fins a Quatre Camins","Plànol del perllongament de la T3 fins a Quatre Camins","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/147+T3+perllongament+sat+feliu.png/f617f0f5-3a83-4af0-9ca0-a52ff32909d5?t=1374750892000","","Perllongament de la T3 fins a Quatre Camins","El perllongament de la línia T3 entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts té una longitud de 6,3 km i està format per 12 noves parades en els termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El perllongament de la T3 des de Sant Feliu de Llobregat fins a Quatre Camins (a Sant Vicenç dels Horts), passant per Molins de Rei, preveu la construcció de 12 noves parades. Perllongament de la T3 fins a Quatre Camins El perllongament de la línia T3 entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts té una longitud de 6,3 km i està format per 12 noves parades en els termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts. Planificat. PDI 2011 – 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:12.779Z" "54533906e57214ab3e841068","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/tramvia-uab---cerdanyola---ripollet---montcada/335086/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","335086","Territori","","","En planificació","","Estudi informatiu en redacció","Generalitat de Catalunya (DTES)","118 M€","La construcció d'aquesta línia unirà diverses estacions de FGC i Rodalies i donarà una cobertura ferroviària millor als municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada.","","Tram. Nova línia UAB – Montcada","Tram. Nova línia UAB – Montcada","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/151+nova+linia+UAB+.png/59dfdcc4-567e-46d8-8456-8fa3bcb7ccee?t=1374750893000","","Tramvia UAB – Cerdanyola – Ripollet – Montcada","Nova línia de tramvia d'uns 10 km de longitud i entre 12 i 18 parades, amb una funcionalitat local i que
permetrà connectar amb Rodalies i FGC a través de diferents estacions d'intercanvi. Ripollet millorarà
les seves connexions ferroviàries en estar connectat amb la línia R4 a Cerdanyola i la línia R3 i possiblement la R2
a Montcada.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","La construcció d'aquesta línia unirà diverses estacions de FGC i Rodalies i donarà una cobertura ferroviària millor als municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada. Tramvia UAB – Cerdanyola – Ripollet – Montcada Nova línia de tramvia d'uns 10 km de longitud i entre 12 i 18 parades, amb una funcionalitat local i que
permetrà connectar amb Rodalies i FGC a través de diferents estacions d'intercanvi. Ripollet millorarà
les seves connexions ferroviàries en estar connectat amb la línia R4 a Cerdanyola i la línia R3 i possiblement la R2
a Montcada. Estudi informatiu en redacció Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:12.966Z" "54533906e57214ab3e84106a","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/tramvia-t4--sant-adria---port-badalona/335095/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","335095","Territori","","","En planificació","","Planificat. PDI 2011 – 2020","Generalitat de Catalunya (DTES)","22 M€","El perllongament de la línia T4 del Trambesòs des de Sant Adrià fins al port de Badalona permetrà la connexió amb l'estació de Rodalies de Badalona, on també es preveu que arribi la línia L1 del metro.","","Perllongament de la T4 fins al port de Badalona","Plànol del perllongament de la T4 fins al port de Badalona","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/149+T4+sant+adria.png/1e5d354b-8f7b-442a-be2f-3f2b3a77a6f3?t=1374750892000","","Tramvia T4. Sant Adrià – Port Badalona","El traçat d'aquest perllongament, amb 1,7 km de longitud i 3 noves estacions, discorrerà paral·lel a les vies de la línia R1 de Rodalies, per l'avinguda Eduard Maristany. D'aquesta manera, es donarà servei ferroviari al litoral badaloní, una zona que està sent remodelada urbanísticament.

En un futur, la línia T4 del Trambaix confluirà amb la línia L1 del metro a l'actual estació de Rodalies de Badalona. Aquest punt esdevindrà un intercanviador important en l'àmbit del Barcelonès nord.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El perllongament de la línia T4 del Trambesòs des de Sant Adrià fins al port de Badalona permetrà la connexió amb l'estació de Rodalies de Badalona, on també es preveu que arribi la línia L1 del metro. Tramvia T4. Sant Adrià – Port Badalona El traçat d'aquest perllongament, amb 1,7 km de longitud i 3 noves estacions, discorrerà paral·lel a les vies de la línia R1 de Rodalies, per l'avinguda Eduard Maristany. D'aquesta manera, es donarà servei ferroviari al litoral badaloní, una zona que està sent remodelada urbanísticament.

En un futur, la línia T4 del Trambaix confluirà amb la línia L1 del metro a l'actual estació de Rodalies de Badalona. Aquest punt esdevindrà un intercanviador important en l'àmbit del Barcelonès nord. Planificat. PDI 2011 – 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:13.130Z" "54533906e57214ab3e84106c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/accessos-ferroviaris-definitius-a-l-ampliacio-sud-del-port-de-barcelona/345262/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","345262","Territori","","","En projecte","","","Ministeri de Foment","300 M€ esquema ferroviari inicial i 70 M€ esquema ferroviari per FGC","Els nous accessos a l'ampliació sud del Port de Barcelona permetran incrementar el volum de tràfic de contenidors i mantenir així la competitivitat del port.","","Port de Barcelona","Plànol dels accessos ferroviaris definitius a l'ampliació sud del Port de Barcelona","http://www.amb.cat/documents/11656/440623/Ampliaci%C3%B3%20accessos+sud+port+Barcelona/d25d6ef6-aac6-4677-aa48-5ab43161a0d9?t=1382961658911","","Accessos ferroviaris definitius a l'ampliació sud del Port de Barcelona","Els accessos ferroviaris definitius a l'ampliació sud del Port de Barcelona no s'han executat encara per diferents motius, tot i que fa molts anys que es desenvolupen. Aquests accessos són imprescindibles per tal que el port no perdi competitivitat tenint en compte que la terminal de contenidors BEST operada per TERCAT Hutchison es troba en funcionament des de l'estiu del 2012 i progressivament anirà incrementant el seu volum de tràfic de contenidors, els quals després han de sortir del port, ja sigui en mode viari o ferroviari.

Actualment, i per la manca dels accessos ferroviaris, els trens han d'accedir a la nova terminal des de Can Tunis a través de les vies existents, que fan un llarg recorregut donant la volta per la Zona Franca i la part interna del port, interferint amb el trànsit viari propi de la infraestructura i compartint vies amb els trànsits ferroviaris d'altres zones.

Inicialment, els accessos ferroviaris al port es van plantejar conjuntament amb els viaris, mitjançant una doble via soterrada que discorria en bona part per sota la via actual de FGC i per sota el viaducte previst pels accessos viaris. També es va plantejar una anella ferroviària per la nova llera, per un tram paral·lel al mar i per l'antiga llera.

La crisi econòmica ha portat a analitzar alternatives més econòmiques pels accessos ferroviaris, que consisteixen a fer servir part de les vies d'FGC d'accés al port existents, requerint la seva adaptació als amples IB i UIC i als gàlibs corresponents. Per tant, l'accés actual s'està plantejant en via única, tot i que s'hauria de preveure la futura ampliació a doble via quan la demanda ho requereixi. Aquest projecte es troba actualment en redacció.","","","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/Connexio_FERR_port_FASE_1.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","","Els nous accessos a l'ampliació sud del Port de Barcelona permetran incrementar el volum de tràfic de contenidors i mantenir així la competitivitat del port. Accessos ferroviaris definitius a l'ampliació sud del Port de Barcelona Els accessos ferroviaris definitius a l'ampliació sud del Port de Barcelona no s'han executat encara per diferents motius, tot i que fa molts anys que es desenvolupen. Aquests accessos són imprescindibles per tal que el port no perdi competitivitat tenint en compte que la terminal de contenidors BEST operada per TERCAT Hutchison es troba en funcionament des de l'estiu del 2012 i progressivament anirà incrementant el seu volum de tràfic de contenidors, els quals després han de sortir del port, ja sigui en mode viari o ferroviari.

Actualment, i per la manca dels accessos ferroviaris, els trens han d'accedir a la nova terminal des de Can Tunis a través de les vies existents, que fan un llarg recorregut donant la volta per la Zona Franca i la part interna del port, interferint amb el trànsit viari propi de la infraestructura i compartint vies amb els trànsits ferroviaris d'altres zones.

Inicialment, els accessos ferroviaris al port es van plantejar conjuntament amb els viaris, mitjançant una doble via soterrada que discorria en bona part per sota la via actual de FGC i per sota el viaducte previst pels accessos viaris. També es va plantejar una anella ferroviària per la nova llera, per un tram paral·lel al mar i per l'antiga llera.

La crisi econòmica ha portat a analitzar alternatives més econòmiques pels accessos ferroviaris, que consisteixen a fer servir part de les vies d'FGC d'accés al port existents, requerint la seva adaptació als amples IB i UIC i als gàlibs corresponents. Per tant, l'accés actual s'està plantejant en via única, tot i que s'hauria de preveure la futura ampliació a doble via quan la demanda ho requereixi. Aquest projecte es troba actualment en redacció. Ministeri de Foment En projecte","2017-05-24T15:06:00.036Z" "54533905e57214ab3e84105f","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l1--hospital-de-bellvitge---el-prat/328975/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","328975","Territori","","","En planificació","","Planificat PDI 2011 - 2020","Generalitat de Catalunya (DTES)","292 M€","Perllongament de la línia L1 del metro fins al Prat de Llobregat.","","Perllongament de la L1 fins al Prat de Llobregat","Perllongament de la L1 fins al Prat de Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/perllongament+prat/7a314d58-1f2d-4a94-bea8-e60fa07c6d6a?t=1374743550000","","Metro L1. Hospital de Bellvitge – el Prat","Prolongació de 3,8 km de la L1 fins al Centre Intermodal del Prat, per connectar amb la L9 i Rodalies.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Perllongament de la línia L1 del metro fins al Prat de Llobregat. Metro L1. Hospital de Bellvitge – el Prat Prolongació de 3,8 km de la L1 fins al Centre Intermodal del Prat, per connectar amb la L9 i Rodalies. Planificat PDI 2011 - 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:11.348Z" "54533906e57214ab3e84106b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l9-l10--zona-universitaria---la-sagrera/339081/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","339081","Territori","","","En execució","","Obres aturades","Generalitat de Catalunya (DTES)","1.138 M€","El tram central de la línia L9/L10 del metro ressegueix la ciutat de Barcelona al peu de Collserola i enllaça amb les línies L3 i L4 del metro, el Trambaix i el metro del Vallès.","","L9/L10 Zona Universitària - La Sagrera","Plànol del la línia de metro L9/L10 Zona Universitària - La Sagrera","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/131+L9L10+tram+z+uni+la+sagrera.png/de532adb-69c1-4e88-a88f-a74013d7ab01?t=1374750890000","","Metro L9/L10. Zona Universitària – la Sagrera","El tram 3 de la línia L9 (Zona Universitària – la Sagrera) correspon al tram central de la línia 9/10, que ressegueix la part nord de la ciutat situada al peu de Collserola. Dóna servei de metro (inexistent en l'actualitat) a aquestes zones més allunyades del centre i que presenten una orografia més complicada.

El tram té una longitud total de 9,3 km i dotze estacions: Zona Universitària, Campus Nord, Manuel Girona, Prat de la Riba, Sarrià, Mandri, el Putxet, Lesseps, Travessera de Dalt, Sanllehy, Guinardó‐Hospital de Sant Pau i Plaça de Maragall. Aquest tram incrementa notablement la connectivitat de la xarxa ferroviària (L3, L4, Trambaix i el metro del Vallès), de tal manera que, de les dotze noves estacions, 5 seran intercanviadors.

Les obres dels túnels i de les estacions estan aturades en l'actualitat a causa de les restriccions pressupostàries. Més de la meitat del túnel ja està construït i les estacions es troben en diferents estats d'execució.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El tram central de la línia L9/L10 del metro ressegueix la ciutat de Barcelona al peu de Collserola i enllaça amb les línies L3 i L4 del metro, el Trambaix i el metro del Vallès. Metro L9/L10. Zona Universitària – la Sagrera El tram 3 de la línia L9 (Zona Universitària – la Sagrera) correspon al tram central de la línia 9/10, que ressegueix la part nord de la ciutat situada al peu de Collserola. Dóna servei de metro (inexistent en l'actualitat) a aquestes zones més allunyades del centre i que presenten una orografia més complicada.

El tram té una longitud total de 9,3 km i dotze estacions: Zona Universitària, Campus Nord, Manuel Girona, Prat de la Riba, Sarrià, Mandri, el Putxet, Lesseps, Travessera de Dalt, Sanllehy, Guinardó‐Hospital de Sant Pau i Plaça de Maragall. Aquest tram incrementa notablement la connectivitat de la xarxa ferroviària (L3, L4, Trambaix i el metro del Vallès), de tal manera que, de les dotze noves estacions, 5 seran intercanviadors.

Les obres dels túnels i de les estacions estan aturades en l'actualitat a causa de les restriccions pressupostàries. Més de la meitat del túnel ja està construït i les estacions es troben en diferents estats d'execució. Obres aturades Generalitat de Catalunya (DTES) En execució","2017-05-11T13:45:13.283Z" "54533905e57214ab3e841065","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/fgc-l6--reina-elisenda---finestrelles/329126/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","329126","Territori","","","En projecte","","Projecte informatiu redactat","Generalitat de Catalunya (DTES)","188 M€","El perllongament de la L6 dels FCG fins a Finestrelles constituirà una llançadora entre el metro del Vallès i la L3 del metro. Es construiran tres noves estacions: Pedralbes, Eulàlia d'Anzizu i Finestrelles.","","Perllongament de la L6 fins a Finestrelles","Plànol del perllongament de la L6 fins a Finestrelles","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/139+L6+reina+El+finestrelles.png/0281f483-61a0-4c83-bf9b-d5de5b1191f0?t=1374750891000","","FGC L6. Reina Elisenda – Finestrelles","El perllongament de 2,7 km de la línia L6 preveu la construcció de tres noves estacions: Pedralbes, Eulàlia d'Anzizu i Finestrelles. Aquesta nova prolongació, juntament amb el tram entre Sarrià i Reina Elisenda, constituirà una llançadora automatitzada entre el metro del Vallès i la línia L3 del metro, que en un futur perllongament passarà per Finestrelles.

Les estacions de Pedralbes i Eulàlia d'Anzizu donaran cobertura a zones residencials de baixa densitat i a diversos centres educatius, entre els quals hi ha els equipaments del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'estació de Finestrelles donarà servei a l'Hospital de Sant Joan de Déu i al barri residencial de Finestrelles, amb nous habitatges i equipaments terciaris.

La construcció d'aquesta llançadora permetrà redistribuir els fluxos de passatgers entre el barri de Pedralbes, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'àmbit de la ronda del Mig de Barcelona.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El perllongament de la L6 dels FCG fins a Finestrelles constituirà una llançadora entre el metro del Vallès i la L3 del metro. Es construiran tres noves estacions: Pedralbes, Eulàlia d'Anzizu i Finestrelles. FGC L6. Reina Elisenda – Finestrelles El perllongament de 2,7 km de la línia L6 preveu la construcció de tres noves estacions: Pedralbes, Eulàlia d'Anzizu i Finestrelles. Aquesta nova prolongació, juntament amb el tram entre Sarrià i Reina Elisenda, constituirà una llançadora automatitzada entre el metro del Vallès i la línia L3 del metro, que en un futur perllongament passarà per Finestrelles.

Les estacions de Pedralbes i Eulàlia d'Anzizu donaran cobertura a zones residencials de baixa densitat i a diversos centres educatius, entre els quals hi ha els equipaments del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'estació de Finestrelles donarà servei a l'Hospital de Sant Joan de Déu i al barri residencial de Finestrelles, amb nous habitatges i equipaments terciaris.

La construcció d'aquesta llançadora permetrà redistribuir els fluxos de passatgers entre el barri de Pedralbes, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'àmbit de la ronda del Mig de Barcelona. Projecte informatiu redactat Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:12.427Z" "54533905e57214ab3e84105d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/fgc-l8--perllongament-placa-espanya---gracia/328738/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","328738","Territori","","","En planificació","","Estudi informatiu en redacció","Generalitat de Catalunya (DTES)","270 M€","El perllongament la L8 dels FGC des de l'estació de Plaça Espanya fins a l'estació de Gràcia permetrà connectar el metro Llobregat – Anoia amb el metro del Vallès. Es construiran dues noves estacions: Entença i Francesc Macià.","","Perllongament de la L8 dels FGC fins a Gràcia","Perllongament de la L8 dels FGC fins a Gràcia","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+L8+Gr%C3%A0cia/3347a706-7154-491e-ba5b-9946618d7ff8?t=1375098656255","","FGC L8. Perllongament Plaça Espanya – Gràcia","La primera fase d'aquesta prolongació de la L8 permetrà connectar la línia Llobregat – Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb la línia Barcelona – Vallès, des de Plaça Espanya fins a Gràcia, en un traçat de 3,5 km de longitud. Inclou les estacions d'Entença (fent correspondència amb la L5), de Francesc Macià (fent correspondència amb les línies T1, T2 i T3 del tramvia) i de Gràcia, a la plaça Gal∙la Placídia.

En una segona fase, està prevista la continuació d'aquest eix ferroviari en sentit Besòs per tal d'incrementar la xarxa i la captació de la línia, tot i que aquesta possible prolongació està en estudi i no té concreció de traçat, estacions o terminis. Cal que es coordini amb la resta d'actuacions d'ampliació de la xarxa ferroviària previstes.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/11_FGC_Perllongament_Gracia.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","El perllongament la L8 dels FGC des de l'estació de Plaça Espanya fins a l'estació de Gràcia permetrà connectar el metro Llobregat – Anoia amb el metro del Vallès. Es construiran dues noves estacions: Entença i Francesc Macià. FGC L8. Perllongament Plaça Espanya – Gràcia La primera fase d'aquesta prolongació de la L8 permetrà connectar la línia Llobregat – Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb la línia Barcelona – Vallès, des de Plaça Espanya fins a Gràcia, en un traçat de 3,5 km de longitud. Inclou les estacions d'Entença (fent correspondència amb la L5), de Francesc Macià (fent correspondència amb les línies T1, T2 i T3 del tramvia) i de Gràcia, a la plaça Gal∙la Placídia.

En una segona fase, està prevista la continuació d'aquest eix ferroviari en sentit Besòs per tal d'incrementar la xarxa i la captació de la línia, tot i que aquesta possible prolongació està en estudi i no té concreció de traçat, estacions o terminis. Cal que es coordini amb la resta d'actuacions d'ampliació de la xarxa ferroviària previstes. Estudi informatiu en redacció Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:11.031Z" "592827e2939dea0023dd6f2e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/la-c-31--una-gran-via-fins-a-montgat/6377262/11656","Infraestructures","","","","","","","","","","","","","","","","","ca_ES","6377262","Territori","","","En estudi","","","AMB i Ajuntament de Badalona","","Projecte amb l'objectiu de crear un sistema estructurador a escala urbana i territorial que torni a connectar el territori","","La C-31. Una gran via fins a Montgat","La C-31. Una gran via fins a Montgat","http://www.amb.cat/documents/11656/6376195/Portada_C-31.png/52911b78-b8a5-4eb1-b101-ce80f66580c3?t=1495808221854","","La C-31. Una gran via fins a Montgat","S'estava construint un model metropolità amb una perspectiva molt centralitzada, sobre un territori amb una morfologia territorial de constitució molt policèntrica i formada per nuclis urbans distribuïts, assentats sobre l'antiga xarxa de camins, carrers i carreteres que històricament havien connectat el territori. Unes infraestructures construïdes des de la perspectiva del transport i la comunicació que, amb el pas del temps i el creixement dels nuclis urbans, han esdevingut verdaderes fractures urbanes.

En aquest context, la C-31 es va construir sobre l'eix principal de sortida de Barcelona cap al litoral septentrional, una via que existia des dels temps romans de Baetulo i que la implantació del Pla radial de carreteres reials del 1761 o el Pla comarcal i d'accessos de Barcelona del 1950 han reforçat en la seva condició d'eix de comunicació territorial.  ","El model metropolità del moment","Avui en dia concebem el territori amb un model metropolità més obert, discontinu i articulat,  en què es desdibuixa la centralitat i es fomenta la continuïtat urbana a través de la reconversió de carreteres i vials en carrers i amb el redisseny d'un espai públic pensat per als vianants com a usuaris principals.

Es tracta d'un nou escenari que posa sobre la taula la integració urbana de diverses infraestructures radials de la primera corona metropolitana com ho és la C-31, i també la B-23 o la C-17. És en el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) del 2010 on es planteja de manera més sòlida la proposta de considerar la C-31 com una via estructurant suburbana primària, l'arranjament dels marges de l'autopista i actuacions de millora ambiental, fins a la seva connexió amb la Gran Via, emulant les rondes de Barcelona.

L'eix de la Gran Via, des del seu naixement com un carrer de l'Eixample, té una vocació metropolitana de connexió entre el Llobregat i el Besòs. Una veritable avinguda metropolitana que modifica la seva secció per convertir-se en carrer, en avinguda, i que es prolonga més enllà del riu Besòs a través de la C-31. De la mateixa manera que es va construir una Gran Via per a l'Hospitalet amb places i cantonades metropolitanes (plaça Europa) ara es podria traslladar la mirada més enllà del Besòs i convertir la C-31 en passeig metropolità, treballar-ne els nodes i els passatges que la travessen i que enforteixen la continuïtat urbana entre les ""dues badalones"". ","La situació actual","La forma del territori ofereix unes oportunitats de colonització i unes condicions específiques i diferenciades segons la seva evolució paisatgística i urbana. En el cas de Badalona, és fonamental entendre que ens situem a cavall de les extensions dels terrenys del delta del Besòs i les valls que es prolonguen des de la serra de Marina, sobre una geografia ondulada que va tancant el territori fins al turó de Montgat. Es tracta d'un territori fortament condicionat perquè és un espai de pas entre Barcelona i la comarca del Maresme.

La seva estructura urbana s'ha anat conformant al llarg del temps condicionada pel pas de grans infraestructures dures, com són el ferrocarril Barcelona-Mataró (1848), l'autopista del Maresme C-31 (1969) i finalment la B-20 (1994). Com a conseqüència, el creixement urbà s'ha caracteritzat per la fragmentació i les dificultats d'accessibilitat nord-sud, fet que evidencia les deficiències de continuïtat urbana entre els barris del municipi.

","Badalona: el suport territorial","Va ser una de les autopistes que es va presentar en societat com un símbol de modernitat i eficiència, un projecte de grans dimensions que configurava la xarxa d'infraestructures regionals que connectaven de manera radial Barcelona amb el territori català. Era a finals de la dècada de 1960, quan la metròpolis començava a tenir símptomes de congestió i es proposaven grans infraestructures de mobilitat per connectar-la amb el territori i els teixits monoresidencials que intentaven suplir la pressió del boom demogràfic i migratori dels anys seixanta. 

","Context","Si bé actualment és una via d'un sol servei lineal (via ràpida de transport rodat privat), el projecte planteja que esdevingui una via amb diverses modalitats de transport: públic, privat, un passeig per a vianants, carrils per a bicicletes, entre d'altres.

","Diversificar els serveis lineals com a infraestructura de comunicació","L'estructura urbana es desenvolupa en sentit mar-muntanya coincidint lògicament amb la hidrografia i la topografia. Cal reforçar el paper transversal com a suport de les principals vies de connexió entre barris de Badalona, com uns passatges que superen la barrera infraestructural de diferents maneres, amb diferents cotes i diferents formes arquitectòniques. 

","Potenciar els passatges","El redisseny dels marges de l'autopista és un dels elements clau per a la continuïtat urbana i l'enllaç entre els barris de l'entorn. Es tracta de crear nous espais públics de contacte superposats, intercalats i en paral·lel a la via, per donar-li aquest caràcter urbà que, al cap i a la fi, és on es materialitza la ciutat. 

","Crear nous espais públics","L'Ajuntament de Badalona va encarregar l'Estudi per a la transformació de la C-31 entre el riu Besòs i Montgat a l'AMB. S'hi recull com a objectiu el plantejament del PTMB de convertir la C-31 en un sistema estructurant a escala urbana i territorial. L'estudi identifica la funció d'aquesta via com a infraestructura de comunicació (escala territorial), n'explora el paper com a suport al creixement urbà (escala urbana) i incorpora una mirada més concreta per al contacte entre teixits (escala local) i li atribueix un nou rol com a espai públic que és conseqüència del redisseny dels marges de l'autopista. Aquesta multiplicitat d'escales millora l'abast del projecte i li aporta complexitat metropolitana, perquè és un projecte pensat per repercutir i respondre positivament a totes les escales: el sistema metropolità, el municipi i el barri. 

","Integrar infraestructura i teixit","El projecte preveu que la C-31 esdevingui una via amb diverses modalitats de transport: públic, privat, un passeig per a vianants, carrils per a bicicletes, entre d'altres. Se'n vol reforçar el paper transversal com a suport de les principals vies de connexió entre barris de Badalona, com a passatges que superen la barrera de la pròpia infraestructura. Es pretenen crear nous espais públics i redissenyar els marges de l'autopista per donar continuïtat urbana i enllaçar entre si els barris de l'entorn.

","","","Integració urbana","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/18_C-31.kml","2.231247901916504","41.443504333496094","","Projecte amb l'objectiu de crear un sistema estructurador a escala urbana i territorial que torni a connectar el territori La C-31. Una gran via fins a Montgat El projecte preveu que la C-31 esdevingui una via amb diverses modalitats de transport: públic, privat, un passeig per a vianants, carrils per a bicicletes, entre d'altres. Se'n vol reforçar el paper transversal com a suport de les principals vies de connexió entre barris de Badalona, com a passatges que superen la barrera de la pròpia infraestructura. Es pretenen crear nous espais públics i redissenyar els marges de l'autopista per donar continuïtat urbana i enllaçar entre si els barris de l'entorn.

AMB i Ajuntament de Badalona En estudi","2017-06-02T08:25:21.011Z" "59283f85939dea0023dd6f3a","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/la-c-245--de-carretera-a-carrer/6377914/11656","Infraestructures","","","","","","","","","","Realitzat","","","","","","","ca_ES","6377914","Territori","","","En execució","","","Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels, AMB i Generalitat de Catalunya","39 milions d'euros","Un carrer urbà i un eix metropolità prioritari per al transport públic i la mobilitat sostenible","","La C-245, de carretera a carrer","La C-245, de carretera a carrer","http://www.amb.cat/documents/11656/6376197/Portada_C-245.png/9b103ae9-471c-48df-9934-bea0e231f648?t=1495808241466","","La C-245, de carretera a carrer","","","L'antiga carretera comarcal C-245 va ser construïda com una via ràpida de connexió cap al sud-oest del territori de Barcelona. El seu traçat responia a la lògica de connectar la ciutat amb els nuclis urbans de camí cap a Calafell i el seu traçat es va dimensionar com una carretera comarcal, de doble sentit, d'entre 3 i 4 carrils i vorals variables.

Com a conseqüència del creixement urbà, industrial i demogràfic, entre el 1950 i el 1975 es va construir l'autopista C-32, una via ràpida variant, gairebé paral·lela a l'antiga carretera, que recollia la mobilitat de vehicles i mercaderies d'entrada pel sud a la ciutat de Barcelona i alliberava així els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Cornellà de Llobregat del trànsit pesant i del de llarg recorregut.

La C-245 ha estat objecte de diversos estudis i projectes, com per exemple la proposta de Busbaix, que va plantejar una plataforma segregada per al transport públic, o l'ambiciosa proposta del 2007 que estudiava convertir la carretera en eix cívic i verd. El projecte actual és molt més realista d'acord amb el context socioeconòmic i planteja un primer ""pas de gegant"". La proposta focalitza en la integració urbana de la C-245, la millora del transport públic, la implantació de la bicicleta i, en conseqüència, la millora de la qualitat de l'aire.","Context","Les estratègies de categorització i jerarquització de les vies secundàries, les propostes d'alternatives per al trànsit ràpid i pesant i la transformació o pacificació d'algunes vies, ara ja amb caràcter més urbà, van lligades necessàriament a una bona implantació del transport públic interurbà.

Concretament, la millora del transport públic de la C-245 incidirà directament en l'alleugeriment del trànsit rodat i en la millora de la qualitat de l'aire i el confort urbà de l'espai públic més proper. Si bé la C-32 té la funció de recollir el trànsit de mercaderies i del vehicle privat, d'entrada i sortida de Barcelona, la C-245 es diferencia per la nova condició de carrer interurbà, amb unes característiques molt més urbanes i un disseny viari integrat en el teixit dels nuclis existents. Es tracta, doncs, d'una carretera amb molta intensitat urbana i amb potencial per aportar continuïtat urbana al conjunt de municipis; una proposta que aposta per un nou model de mobilitat que prioritza el transport públic eficient i l'adaptació del carril bici integrat a la xarxa pedalable metropolitana.","La nova funció de la carretera","La condició supramunicipal del vial fa que la seva gestió sigui diferent a cada municipi i, per tant, cal una mirada metropolitana que aporti unitat al conjunt i una estratègia coherent amb el territori. Al llarg dels 13 km de recorregut del tram inclòs al projecte, es troben casuístiques diverses a cadascun dels municipis involucrats i sectors de planejament pendents d'executar.

Tot i que el trànsit de la C-245 es va reduir considerablement gràcies a la construcció de la C-32, avui en dia la carretera continua absorbint una alta densitat de trànsit local i interurbà entre els cinc municipis, sobretot en hora punta. La composició de la seva secció no s'adapta al teixit urbà ni s'hi relaciona, i el disseny és d'ample irregular i de caràcter divers, segons el municipi per on passa. Mentre que en el pas pel nucli urbà de Gavà la via és de dos carrils, a Viladecans es converteix en una avinguda molt concorreguda i, en el tram pel Pla de Ponent de Gavà presenta una secció de carretera més convencional.

","Mirada metropolitana","Quan parlem de mobilitat sostenible, ens referim a una mobilitat socialment inclusiva, que dona oportunitats a tothom, que proporciona accessibilitat al territori, al proper i al llunyà, i que, per descomptat, compleix els requisits ambientals d'emissions de carboni. Els moviments de curta distància —la mobilitat a peu o amb bicicleta— o la mobilitat per aquells que no tenen accés al transport motoritzat, són temes que estan sobre la taula quan es parla de mobilitat metropolitana, un debat que tracta les distàncies llargues i les curtes, i la interrelació entre tots els modes de transport. Així doncs, és en la naturalesa metropolitana de la C-245 d'on s'extreu aquesta doble condició de proximitat i d'eix metropolità, perquè és una connexió de gran escala que enllaça les relacions entre els diferents modes de transport de proximitat a cada nucli urbà, a través de les connexions intermodals amb Renfe, les línies d'autobús, els serveis per a la bicicleta i les zones d'aparcament municipal.

Un dels punts clau del projecte són la intermodalitat metropolitana. Els nodes d'intermodalitat són espais on es pot fer un canvi de mode de transport, equipats per a aquesta funció. Tenen una gran importància per a la mobilitat metropolitana, ja que són espais amb capacitat per multiplicar les possibilitats de transport i l'accessibilitat per poder recórrer el territori metropolità des de qualsevol localització i fins a qualsevol destinació.

En el projecte s'han detectat quatre nodes d'intermodalitat: a Castelldefels, a Gavà, a Viladecans i a Cornellà de Llobregat. Concretament a Cornellà, el projecte reconeix un espai intermodal en la intersecció entre la carretera d'Esplugues i l'avinguda de Can Corts, d'una banda, i l'estació de metro de Cornellà Centre, la parada del tram i l'estació de Renfe, de l'altra; aquest punt coincideix amb un dels extrems de la línia d'autobús exprés que materialitzarà l'espai d'interconnexió amb els modes de transport que connectaran el passatger amb els municipis centrals de la metròpolis.","Proximitat i intermodalitat metropolitana","El projecte replanteja el disseny de la carretera i encaixa els espais de vorals i carrils sobrants al llarg de tota la via. S'hi proposa una nova plataforma reservada per a l'autobús i un carril bici, aprofita al màxim les infraestructures existents i minimitza les afectacions municipals i les expropiacions. L'opció de plataforma reservada, a diferència de la segregada, evita la monofuncionalitat del carril i permet que el sistema d'autobús tingui flexibilitat d'ús i es pugui adaptar en les interseccions i els enllaços amb altres modalitats de transport.

","Autobús i xarxa pedalable","La línia d'autobús d'altes prestacions o, com es coneix internacionalment, BRT (Bus Rapid Transit) és una línia exprés d'alt rendiment i velocitat comercial que garanteix un servei eficient a totes les franges horàries perquè és una modalitat de transport prioritària. El BRT va adquirir notorietat a començaments de la dècada passada. Els seus inicis es remunten al 1937 a Chicago, amb un pla que proposava substituir les línies ferroviàries per serveis de bus exprés amb carrils exclusius, però no va ser fins el 1970 que hi van haver els primers casos operatius.



En el cas que ens ocupa, la solució proposada ofereix les màximes prestacions i uns costos econòmics molt més reduïts que una plataforma segregada per a autobús, tramvia o altres modalitats terrestres, i és el sistema que més beneficis aportaria a curt termini per als usuaris, en una via que, actualment, ja té més de 35.000 usuaris de mobilitat diària i per on circulen 17 línies diürnes i 3 línies nocturnes, amb un total de 635 autobusos cada dia.

Com a mode de transport, l'autobús és una aposta decisiva perquè és molt rendible i sostenible. Es pot implantar amb una inversió ajustada i fraccionada a les necessitats de cada moment; s'adapta amb agilitat a les infraestructures existents, i té una alta capacitat de restitució i reparació a cost assequible per a una amortització econòmica eficient. La proposta concreta planteja la utilització de 10 autobusos híbrids o elèctrics articulats per cobrir el servei Cornellà de Llobregat - Castelldefels, amb una freqüència de pas de 10 minuts.

El vehicle articulat híbrid proporciona molts avantatges enfront de l'autobús convencional: té una capacitat que és més del doble que la d'un autobús no articulat, i permet, gràcies al motor híbrid, reduir les emissions de CO2 en un 30% (fins a 1.464,4 g de CO2/km).","Un autobús d'altes prestacions","En la línia de progrés cap a un transport més sostenible, el projecte aprofita l'ocasió per encaixar un carril bici continu entre els cinc municipis, al llarg de tota la C-245, que cus la xarxa pedalable metropolitana. L'estructura urbana compacta afavoreix els desplaçaments a peu i en bicicleta, i el nou projecte farà possibles unes condicions i un disseny de carrer (dimensions, velocitats, equipament com el mobiliari, les parades d'autobús, els semàfors, entre altres) més propis dels centres urbans, de manera que es facilitarà la mobilitat obligada i quotidiana dels residents. El seu abast, però, anirà més enllà, ja que enllaça longitudinalment tots els camins que donen accés al Parc Agrari del Llobregat en el límit nord-oest i que permeten recorre el territori deltaic de dalt a baix.

El traçat del carril bici és fàcil d'encaixar en la secció de la via i té una adaptabilitat òptima perquè és una via gairebé plana, sense desnivells, que permet circular-hi en bicicleta sense dificultats. Moure's en bicicleta entre municipis pot ser una alternativa útil i sostenible per a la mobilitat de proximitat, alhora que promou hàbits de vida saludable —s'estima que de Sant Boi de Llobregat fins a Gavà es tardaran 12 minuts en bicicleta.



En definitiva, la transformació de la C-245 de carretera a carrer és un primer i gran pas per la mobilitat metropolitana, per una nova cultura de la mobilitat amb més qualitat ambiental i social que ens fa protagonistes dels espais i dels desplaçaments quotidians de la nostra petita gran metròpolis. ","La xarxa pedalable metropolitana","El transport públic eficient, en un context interurbà discontinu com la C-245, és molt rellevant per garantir l'accessibilitat al territori i als serveis i, evitar l'aïllament i la segregació social. 

","Un pas inicial per a la integració urbana de la C-245","El nou projecte d'integració urbana i de millora de la mobilitat de la carretera C-245 permetrà integrar un carril bus segregat de 13 quilòmetres, que unirà Cornellà de Llobregat amb Castelldefels, i un nou carril bici. L'actuació també implementarà una línia d'autobús exprés d'alta ocupació (BRT).

La intervenció, amb un pressupost total de 26,3 milions d'euros, està cofinançada pel món local, liderat per l'AMB, i per la Generalitat de Catalunya, i començarà a ser realitat el 2017.

El nou projecte aposta per la pacificació de la via i dona prioritat al transport públic i a la bicicleta en detriment del cotxe privat. La integració de la C-245 esdevindrà el punt de partida d'un gran procés de reurbanització de tota l'àrea i suposarà, gràcies a la implantació de mobilitat més sostenible, una notable reducció de la contaminació atmosfèrica i una millora de la qualitat de l'aire de la metròpolis.

","","","Integració urbana","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/17_C-245.kml?t=1","2.0166680812835693","41.31180953979492","","Un carrer urbà i un eix metropolità prioritari per al transport públic i la mobilitat sostenible La C-245, de carretera a carrer El nou projecte d'integració urbana i de millora de la mobilitat de la carretera C-245 permetrà integrar un carril bus segregat de 13 quilòmetres, que unirà Cornellà de Llobregat amb Castelldefels, i un nou carril bici. L'actuació també implementarà una línia d'autobús exprés d'alta ocupació (BRT).

La intervenció, amb un pressupost total de 26,3 milions d'euros, està cofinançada pel món local, liderat per l'AMB, i per la Generalitat de Catalunya, i començarà a ser realitat el 2017.

El nou projecte aposta per la pacificació de la via i dona prioritat al transport públic i a la bicicleta en detriment del cotxe privat. La integració de la C-245 esdevindrà el punt de partida d'un gran procés de reurbanització de tota l'àrea i suposarà, gràcies a la implantació de mobilitat més sostenible, una notable reducció de la contaminació atmosfèrica i una millora de la qualitat de l'aire de la metròpolis.

Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels, AMB i Generalitat de Catalunya En execució","2020-10-15T13:57:01.357Z" "59282f7c939dea0023dd6f34","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/la-b-23-i-la-diagonal-fins-al-llobregat/6377691/11656","Infraestructures","","Notícia","Notícia","/web/amb/actualitat/sala-de-premsa/notes-de-premsa/detall/-/notapremsa/els-ajuntaments-de-la-b-23-i-l-amb-acorden-amb-la-generalitat-crear-una/6347466/11696?_NotaPremsaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_NotaPremsaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_-restringit_view_schedule=null&_NotaPremsaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_NotaPremsaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Famb%2Factualitat%2Fsala-de-premsa%2Fnotes-de-premsa%2Fllistat","La taula demanarà recursos econòmics i projectes pendents, com el carril BUS VAO","Taula de treball per a la B-23","http://www.amb.cat/documents/11656/6357009/20170510_acord+b23.jpg/7ea38ed2-2491-479f-a13c-d1f6a0181ca6?t=1494943477000","Taula de treball per a la B-23","Taula de treball per a la B-23","En curs","2017-05-10T00:00:00.000Z","","Notícia","Notícia","/ca/web/mobilitat/actualitat/noticies/detall/-/noticia/carril-bici-entre-barcelona-i-esplugues/5759696/11704?_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_format=&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_queryText=B-23&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_-restringit_view_schedule=null&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Famb%2Factualitat%2Fnoticies%2Fllistat","S'inicien les obres d'aquest carril de 880 metres, amb espais diferenciats per a vianants i per a bicicletes","Carril bici entre Barcelona i Esplugues","http://www.amb.cat/documents/11656/6357009/21072016_adjudica+carril+bici.jpg/ef9c13ac-a251-4468-b1e0-38e230adb0e4?t=1495839883017","Carril bici entre Barcelona i Esplugues","Carril bici entre Barcelona i Esplugues","En curs","2016-07-21T00:00:00.000Z","","Notícia","Notícia","/web/amb/actualitat/noticies/detall/-/noticia/l-amb-presenta-alguns-dels-seus-projectes-de-regeneracio-urbana-a-mila/1906281/11696?_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_format=&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_queryText=B-23&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_-restringit_view_schedule=null&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Famb%2Factualitat%2Fnoticies%2Fllistat","L'AMB presenta a Metrex la integració de la B-23","La B-23 a Milà","","","","Realitzat","","","Notícia","Notícia","/web/territori/actualitat/noticies/detall/-/noticia/projecte-d-integracio-urbana-de-la-b23/1577208/11656?_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_format=&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_queryText=B-23&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_-restringit_view_schedule=null&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Famb%2Factualitat%2Fnoticies%2Fllistat","El projecte defineix la futura transformació i prolongació de l'avinguda Diagonal fins al riu Llobregat","Presentació de la integració urbana de la B23","http://www.amb.cat/documents/11656/6357009/20150417_adjudica.jpg/af279862-d79b-4de5-9cfb-1d6f5d9b16ec?t=1495839882584","Presentada la integració urbana de la B-23","Presentada la integració urbana de la B-23","Realitzat","2015-04-17T00:00:00.000Z","","Notícia","Notícia","/web/amb/actualitat/noticies/detall/-/noticia/acord-per-a-la-remodelacio-de-la-b-23/1239979/11696?_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_format=&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_queryText=B-23&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_-restringit_view_schedule=null&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_NoticiaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Famb%2Factualitat%2Fnoticies%2Fllistat","Es connectarà amb la Diagonal i hi transitaran vianants, bicicletes i transport públic","Acord per a la remodelació de la B-23","","","","Realitzat","2015-03-19T00:00:00.000Z","Seguiment del projecte","Batlle i Roig Arquitectes","http://www.batlleiroig.com/","","Batlle i Roig Arquitectes","Bau Blau","http://www.bau-barcelona.com/notalegal","","Bau Blau","ca_ES","6377691","Territori","","","En estudi","","Petició de traspàs a l'Estat","AMB, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí","","Projecte d'integració urbana de la B-23 que convertirà l'avinguda Diagonal en un eix cívic metropolità de més de 15,7 km de longitud amb aposta per la mobilitat sostenible.","","La B-23 i la Diagonal fins al Llobregat","La B-23 i la Diagonal fins al Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11656/6356860/PortadaB23.png/fc6d6a95-6cff-4180-aebc-3157c6122aec?t=1495808261223","","La B-23 i la Diagonal fins al Llobregat","","","


Ja fa més de 46 anys que s'inaugurava el tram final de l'antiga autopista A-2, anomenada des del 2003 B-23, una autopista amb un caràcter clarament de via ràpida, de gran capacitat i de connexió entre Barcelona i Madrid.

Pocs anys després de construir-la, amb l'aprovació del Pla general metropolità l'any 1976, es va proposar la construcció dels vials laterals i es va reconèixer d'aquesta manera l'existència d'una mobilitat de caràcter més local, entre uns municipis en ple creixement.

Des de la seva construcció l'any 1970 i l'agregació dels vials laterals, la via —ara anomenada B-23— ha assumit el rol d'interconnexió entre les autopistes AP-2, AP-7 i les rondes de Barcelona, alhora que ha implantat una disminució de la velocitat a 80 Km/h per reduir la contaminació atmosfèrica i acústica. 

En l'actualitat, doncs, la B-23 és una via ràpida dedicada exclusivament a vehicles motoritzats, amb un format que respon als criteris de disseny propis de l'antiga autopista A-2, en un entorn urbà on la seva presència crea una cicatriu en la continuïtat urbana i, sobretot, en la mobilitat de vianants i bicicletes. Us imagineu una Diagonal verda fins al riu Llobregat? ","Context històric","La B-23 té diversos problemes que dificulten el desenvolupament urbà al seu voltant. En la majoria dels trams, la via es troba a una alçada superior o inferior en relació amb els carrers, places i barris circumdants. La continuïtat urbana a banda i banda és molt escassa i això fa molt difícil travessar-la, excepte pels 12 passos elevats distribuïts de manera força irregular al llarg del recorregut (es calcula que de mitjana hi ha un pas cada 500 m).

Estudis

L'Estudi de criteris i solucions d'ordenació de les vores de la B-23 entre els termes municipals de Barcelona i Sant Joan Despí, realitzat per l'equip de Batlle i Roig Arquitectes, proposa la creació d'unes vies laterals que permetin enllaçar els teixits urbans actualment dividits a causa del traçat de la B-23, a través de la creació de noves connectivitats viàries, zones verdes, teixits residencials i equipaments, per convertir-la en una via urbana que relligui el teixit urbà i que permeti la continuïtat de l'eix d'activitat que configura la Diagonal de Barcelona.

En paral·lel s'ha realitzat l'Estudi sobre l'ordenació de les vores de la B-23. El rol sistèmic de les avingudes radials de l'AMB, possibilitats del seu completament urbanístic, de l'equip d'arquitectes Bau Blau, que aprofundeix sobre l'impacte i el potencial de la B-23 com un eix radial i singular, alhora que estudia els mecanismes per convertir-la en una avinguda integrada en els teixits circumdants.","Estat actual i estudis","Millorar la connexió viària a través de la implantació dels vials laterals que permeten la connectivitat longitudinal del trànsit local i proposar la continuïtat dels principals carrers perpendiculars a la via, per connectar els municipis de Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Cornellà de Llobregat i Barcelona.



Aportar continuïtat al transport públic, tot prolongant el Trambaix de la Diagonal i integrant noves línies d'autobús exprés que enllacin amb les línies locals de cada municipi, i completar la xarxa de transport públic del territori del Baix Llobregat. 



Transformar-la en un espai transitable per a vianants i bicicletes I convertir-la en una via més humanitzada. Garantir la mobilitat obligatòria i, d'aquesta manera, complementar la xarxa metropolitana per a bicicletes. 



Reconnectar els espais verds fins a Collserola, tot propiciant la connectivitat ecològica dels espais oberts, la biodiversitat i el lleure.



Completar i cosir els teixits urbans de l'entorn, tot creant una nova façana a la renovada B-23, i acabar de completar algunes zones pendents d'urbanitzar, amb punts d'oportunitat i mixtura d'usos i activitats.

","Actuacions","A banda dels vials laterals per acostar els municipis a l'àmbit de l'autopista, també es plantegen alternatives de millora en punts específics. En la majoria de casos, aquesta millora consistiria en el cobriment de la via i l'aprofitament de la diferència de cota d'aquesta amb el seu entorn. Aquestes actuacions permetrien, a la llarga, crear nous espais públics de qualitat, com ara parcs, i facilitarien als habitants dels municipis arribar a l'altra banda a través d'un espai pacificat, la qual cosa en milloraria notablement la qualitat de vida i donaria continuïtat física als municipis ara dividits.

La referència més clara per a aquest tipus de projectes, pel model de transformació que significa, és el parc de la Solidaritat d'Esplugues de Llobregat, que és el resultat del cobriment d'un tram de la Ronda de Dalt l'any 1998 i ha esdevingut un espai públic de gran vàlua, alhora que és un connector entre dos barris d'Esplugues històricament separats pel pas d'un torrent.

","Cobriment de la via","Més enllà de la voluntat de prolongar la Diagonal fins al riu Llobregat i fer-ne un veritable eix cívic metropolità, els estudis persegueixen un objectiu a escala local, enfocat a millorar la connectivitat urbana entre els municipis de l'entorn i a afavorir la connectivitat del verd urbà, fent de la B-23 un carrer que es pugui travessar, per on es pugui passejar i gaudir d'activitats diverses en un entorn amb qualitat urbana. En definitiva, millorar la integració urbana de l'autopista, sense que el trànsit d'accés a la ciutat es vegi afectat. 

","Objectiu de la integració","L'AMB lidera, en estreta col·laboració amb els ajuntaments de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, l'estudi i la viabilitat del projecte d'integració urbana de la B-23 per convertir aquesta autopista en via urbana amb la creació d'un carril BUS VAO, per al transport públic i vehicles d'alta ocupació, que aniria acompanyat d'altres iniciatives per promoure els desplaçaments sostenibles a l'entrada de Barcelona: aparcaments connectats amb el transport públic —park and ride— o carrils per a bicicletes.

El projecte vol ser entès com la prolongació de la Diagonal fins al Llobregat. D'aquesta manera, l'avinguda Diagonal es convertiria en un eix cívic metropolità de més de 15,7 km de longitud i posaria en contacte diversos punts rellevants del territori metropolità, alhora que enllaçaria de riu a riu amb el parc del Besòs i del Llobregat.

","","","Integració urbana","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/15_B-23.kml","2.1043660640716553","41.38248062133789","","Projecte d'integració urbana de la B-23 que convertirà l'avinguda Diagonal en un eix cívic metropolità de més de 15,7 km de longitud amb aposta per la mobilitat sostenible. La B-23 i la Diagonal fins al Llobregat L'AMB lidera, en estreta col·laboració amb els ajuntaments de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, l'estudi i la viabilitat del projecte d'integració urbana de la B-23 per convertir aquesta autopista en via urbana amb la creació d'un carril BUS VAO, per al transport públic i vehicles d'alta ocupació, que aniria acompanyat d'altres iniciatives per promoure els desplaçaments sostenibles a l'entrada de Barcelona: aparcaments connectats amb el transport públic —park and ride— o carrils per a bicicletes.

El projecte vol ser entès com la prolongació de la Diagonal fins al Llobregat. D'aquesta manera, l'avinguda Diagonal es convertiria en un eix cívic metropolità de més de 15,7 km de longitud i posaria en contacte diversos punts rellevants del territori metropolità, alhora que enllaçaria de riu a riu amb el parc del Besòs i del Llobregat.

Petició de traspàs a l'Estat AMB, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí En estudi","2017-07-11T13:37:55.048Z"