"Id","detail_url","Subàmbit","enllac_relacionat_descripcio","enllac_relacionat_extern","enllac_relacionat_intern","enllac_relacionat_nom","Idioma","articleId","Àmbit","termini","organisme","estat_infraestructura","financament","estat_detall","promotor","pressupost","entradeta","imatge_principal_peu","imatge_principal_nom","imatge_principal_textalternatiu","imatge_principal_fitxer","imatge_principal_autor","nom_projecte","descripcio","Tipus infraestructura","documents_relacionats_fitxer","documents_relacionats_text","documents_relacionats_titol","galeria_imatges_autor","galeria_imatges_peu","galeria_imatges_text_alt","galeria_imatges_fitxer","galeria_imatges_autor","galeria_imatges_peu","galeria_imatges_text_alt","galeria_imatges_fitxer","galeria_imatges_autor","galeria_imatges_peu","galeria_imatges_text_alt","galeria_imatges_fitxer","long","lat","kml","0","1","full_text_search","date_updated"
"54533904e57214ab3e84104f","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/connexio-entre-l-ap-7-i-l-a-2--el-papiol---castellbisbal-/317448/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","317448","Territori","","","En execució","","Obres aturades","Ministeri de Foment","50,8 M€","La nova connexió entre l'autovia del Baix Llobregat (A-2) i l'Autopista del Mediterrani (AP-7), de 2,4 km, permetrà estalviar 12 km de recorregut pel viari del Baix Llobregat.","","Viaducte sobre el Llobregat","Imatge del viaducte sobre el Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/ap2_ap7/d0ab11b9-cfd9-4456-b267-084d513bee47?t=1374565177000","","Connexió entre l'AP-7 i l'A-2 (el Papiol - Castellbisbal)","Aquesta connexió, de 2,4 km de longitud, unirà l'autovia del Baix Llobregat (A-2) i l'autopista del Mediterrani (AP-7) a l'alçada de Castellbisbal/el Papiol. També connectarà amb la C-1413a a través d'una rotonda a diferent nivell. Bona part del traçat estarà format per dos viaductes sobre el riu Llobregat.
Actualment no hi ha una bona connexió entre les dues vies, ja que o bé s'ha de passar pel peatge de Martorell o bé fer un recorregut extra de 12 km baixant per l'A-2 fins a l'enllaç de Sant Vicenç dels Horts i tornant a pujar per l'AP-7. La nova connexió estalviarà a molts vehicles pesants fer aquests recorreguts.","Infraestructura viària","","","","","","","","","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/1_Connexio_AP2_AP7.kmz","1.9879889488220215","41.44580841064453","La nova connexió entre l'autovia del Baix Llobregat (A-2) i l'Autopista del Mediterrani (AP-7), de 2,4 km, permetrà estalviar 12 km de recorregut pel viari del Baix Llobregat. Connexió entre l'AP-7 i l'A-2 (el Papiol - Castellbisbal) Aquesta connexió, de 2,4 km de longitud, unirà l'autovia del Baix Llobregat (A-2) i l'autopista del Mediterrani (AP-7) a l'alçada de Castellbisbal/el Papiol. També connectarà amb la C-1413a a través d'una rotonda a diferent nivell. Bona part del traçat estarà format per dos viaductes sobre el riu Llobregat.
Actualment no hi ha una bona connexió entre les dues vies, ja que o bé s'ha de passar pel peatge de Martorell o bé fer un recorregut extra de 12 km baixant per l'A-2 fins a l'enllaç de Sant Vicenç dels Horts i tornant a pujar per l'AP-7. La nova connexió estalviarà a molts vehicles pesants fer aquests recorreguts. Obres aturades Ministeri de Foment En execució","2017-05-11T13:45:08.641Z"
"54533904e57214ab3e841050","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/connexio-de-l-a-2-amb-la-c-32-a-sant-boi/317522/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","317522","Territori","","","En execució","","Obres aturades","Ministeri de Foment","44,5 M€","La connexió de la C-32 amb l'A-2 permetrà estalviar 4,4 km de trajecte i alliberar de trànsit el nus de la pota sud. També millorarà les connexions locals de Sant Boi.","","Connexió de l'A-2 amb la C-32","Connexió de l'A-2 amb la C-32","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/ap2_c32/1b770016-10e0-407f-aee4-ca7d2a69d406?t=1374565212000","","Connexió de l'A-2 amb la C-32 a Sant Boi","L'actuació connecta la ronda Litoral amb la C‐32 a Sant Boi de Llobregat sense passar per la pota sud i el seu nus. D'aquesta manera, millorarà els enllaços i la connectivitat entre els municipis d'una i altra banda del riu Llobregat, especialment entre Cornellà i Sant Boi. També es contribueix a descongestionar els accessos a la ciutat de Barcelona.","Infraestructura viària","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/2_Connexio_Ap2_C32.kmz","2.061481475830078","41.342254638671875","La connexió de la C-32 amb l'A-2 permetrà estalviar 4,4 km de trajecte i alliberar de trànsit el nus de la pota sud. També millorarà les connexions locals de Sant Boi. Connexió de l'A-2 amb la C-32 a Sant Boi L'actuació connecta la ronda Litoral amb la C‐32 a Sant Boi de Llobregat sense passar per la pota sud i el seu nus. D'aquesta manera, millorarà els enllaços i la connectivitat entre els municipis d'una i altra banda del riu Llobregat, especialment entre Cornellà i Sant Boi. També es contribueix a descongestionar els accessos a la ciutat de Barcelona. Obres aturades Ministeri de Foment En execució","2017-05-11T13:45:08.839Z"
"54533904e57214ab3e841051","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/carril-bus-castelldefels---cornella--c-245-/318572/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","318572","Territori","","","En projecte","","Projecte constructiu en redacció","Generalitat de Catalunya (DTES)","73,8 M€","La construcció d'una plataforma reservada per a l'autobús i un passeig per a vianants i bicicletes a la C-245 entre Cornellà de Llobregat i Castelldefels millorarà la connectivitat urbana i l'accés al transport públic entre aquests municipis del Baix Llobregat.","","Reforma de la C-245","Plànol de la reforma de la C-245","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Reforma+de+la+C--245/569556dd-d802-416f-9c89-6a16bf5a4ac1?t=1375097675161","","Carril Bus Castelldefels - Cornellà (C-245)","L'objectiu és crear una infraestructura de plataforma reservada per al transport públic a la carretera C‐245 entre els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cornellà. El projecte ha de millorar l'eficiència del transport públic per carretera en aspectes com la fiabilitat i el temps de recorregut.
Actualment, la C‐245 és una carretera amb un alt volum de trànsit que, tot i el caràcter urbà, encara manté les característiques d'una carretera.
El projecte actuarà sobre 15,7 km de carretera on es reduirà el nombre de carrils de circulació, s'ampliaran les voreres, es crearà un carril bici i s'implantarà un servei de transport públic en plataforma reservada amb un aspecte similar al d'un tramvia. En el futur no es descarta que es pugui convertir el servei d'autobús en tramvia sense un cost addicional d'inversió excessiu, que donaria continuïtat a la línia T1 actual cap a Sant Boi.","Infraestructura viària","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/5_Carril_Bus_c245.kmz","2.0135879516601562","41.30824661254883","La construcció d'una plataforma reservada per a l'autobús i un passeig per a vianants i bicicletes a la C-245 entre Cornellà de Llobregat i Castelldefels millorarà la connectivitat urbana i l'accés al transport públic entre aquests municipis del Baix Llobregat. Carril Bus Castelldefels - Cornellà (C-245) L'objectiu és crear una infraestructura de plataforma reservada per al transport públic a la carretera C‐245 entre els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cornellà. El projecte ha de millorar l'eficiència del transport públic per carretera en aspectes com la fiabilitat i el temps de recorregut.
Actualment, la C‐245 és una carretera amb un alt volum de trànsit que, tot i el caràcter urbà, encara manté les característiques d'una carretera.
El projecte actuarà sobre 15,7 km de carretera on es reduirà el nombre de carrils de circulació, s'ampliaran les voreres, es crearà un carril bici i s'implantarà un servei de transport públic en plataforma reservada amb un aspecte similar al d'un tramvia. En el futur no es descarta que es pugui convertir el servei d'autobús en tramvia sense un cost addicional d'inversió excessiu, que donaria continuïtat a la línia T1 actual cap a Sant Boi. Projecte constructiu en redacció Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:09.031Z"
"54533904e57214ab3e841052","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/carril-bus-marge-besos--santa-coloma---sant-adria-/319009/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","319009","Territori","","","En planificació","","PDI 2011 - 2020","Generalitat de Catalunya (DTES)","44,2 M€","La construcció d'una nova plataforma reservada per a l'autobús al marge esquerre del Besòs millorarà la connexió entre Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramanet.","","Plataforma per al bus al marge esquerre del Besòs","Plataforma per al bus al marge esquerre del Besòs","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/215+plataforma+reservada+bus.png/ceb40ea5-9f3f-40f4-a00b-84de2987c7f4?t=1374750896000","","Carril bus marge Besòs (Santa Coloma - Sant Adrià)","Es tracta de la construcció d'una nova plataforma reservada per als autobusos al marge esquerre del Besòs, de 5,8 km de longitud. La plataforma unirà els municipis de Santa Coloma i Sant Adrià des del barri de Singuerlín fins a l'estació de Renfe i tramvia de Sant Adrià.
Aquest carril Bus ha de resoldre la manca de connexions mar‐muntanya en el corredor del Besòs, ja que la majoria d'eixos de transport públic són horitzontals, orientats a connectar el Maresme i el Barcelonès Nord amb el centre de Barcelona.
El nou carril bus ha de connectar amb les línies 1, 2, 9 i 10 del metro, amb el Trambesòs i amb la línia R1 de Rodalies.","Infraestructura viària","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","La construcció d'una nova plataforma reservada per a l'autobús al marge esquerre del Besòs millorarà la connexió entre Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramanet. Carril bus marge Besòs (Santa Coloma - Sant Adrià) Es tracta de la construcció d'una nova plataforma reservada per als autobusos al marge esquerre del Besòs, de 5,8 km de longitud. La plataforma unirà els municipis de Santa Coloma i Sant Adrià des del barri de Singuerlín fins a l'estació de Renfe i tramvia de Sant Adrià.
Aquest carril Bus ha de resoldre la manca de connexions mar‐muntanya en el corredor del Besòs, ja que la majoria d'eixos de transport públic són horitzontals, orientats a connectar el Maresme i el Barcelonès Nord amb el centre de Barcelona.
El nou carril bus ha de connectar amb les línies 1, 2, 9 i 10 del metro, amb el Trambesòs i amb la línia R1 de Rodalies. PDI 2011 - 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:09.193Z"
"54533904e57214ab3e841053","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/ampliacio-ronda-litoral-des-del-carrer-3-fins-al-morrot/319075/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","319075","Territori","","","En planificació","","Estudi informatiu en redacció","Ministeri de Foment","94,5 M€ (proposta inicial)","L'ampliació de la ronda Litoral entre el carrer 3 de la Zona Franca i l'estació del Morrot evitarà col·lapses i millorarà la seguretat viària i els accessos tant a la ciutat de Barcelona com al port.","","Ampliació ronda Litoral Carrer 3 – Morrot","Ampliació ronda Litoral Carrer 3 – Morrot","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/ronda_litoral/466d8875-b961-40c2-9af7-29ca954acc5e?t=1374565448000","","Ampliació ronda Litoral des del carrer 3 fins al Morrot","L'ampliació d'aquest tram correspon amb la segona fase de l'ampliació de la ronda Litoral (B-10): la primera fase es troba en servei des del 2004 i correspon al tram entre l'A-2 i el carrer 3 de la Zona Franca.
Resta el tram carrer 3 – Morrot de la ronda Litoral, que pateix molts col·lapses per la manca de capacitat i pel coll d'ampolla que representa ser l'únic vial entre la Zona Franca i el centre de Barcelona per sota de Montjuïc. L'execució d'aquesta actuació permetrà millorar la seguretat viària d'aquesta zona, la fluïdesa del trànsit i els accessos a aquesta zona del Port.
La proposta inicial consistia a ampliar a quatre carrils per sentit el viaducte actual de dos carrils per sentit. La proposta actual planteja segregar el trànsit de pas i el trànsit local. El trànsit de pas discorrerà per un tronc central amb dos carrils per sentit mentre que el trànsit més urbà circularà per uns laterals urbans amb dos carrils per sentit que donaran connectivitat local als dos costats de Montjuïc.","Infraestructura viària","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/4_Ampliacio_Ronda_litoral.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","L'ampliació de la ronda Litoral entre el carrer 3 de la Zona Franca i l'estació del Morrot evitarà col·lapses i millorarà la seguretat viària i els accessos tant a la ciutat de Barcelona com al port. Ampliació ronda Litoral des del carrer 3 fins al Morrot L'ampliació d'aquest tram correspon amb la segona fase de l'ampliació de la ronda Litoral (B-10): la primera fase es troba en servei des del 2004 i correspon al tram entre l'A-2 i el carrer 3 de la Zona Franca.
Resta el tram carrer 3 – Morrot de la ronda Litoral, que pateix molts col·lapses per la manca de capacitat i pel coll d'ampolla que representa ser l'únic vial entre la Zona Franca i el centre de Barcelona per sota de Montjuïc. L'execució d'aquesta actuació permetrà millorar la seguretat viària d'aquesta zona, la fluïdesa del trànsit i els accessos a aquesta zona del Port.
La proposta inicial consistia a ampliar a quatre carrils per sentit el viaducte actual de dos carrils per sentit. La proposta actual planteja segregar el trànsit de pas i el trànsit local. El trànsit de pas discorrerà per un tronc central amb dos carrils per sentit mentre que el trànsit més urbà circularà per uns laterals urbans amb dos carrils per sentit que donaran connectivitat local als dos costats de Montjuïc. Estudi informatiu en redacció Ministeri de Foment En planificació","2017-05-11T13:45:09.366Z"
"54533904e57214ab3e841054","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/estacio-de-la-sagrera/319203/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","319203","Territori","2016","","En execució","","","Consorci BSAVE (Ministeri de Foment, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona)","2.240 M€","L'estació de la Sagrera serà un gran intercanviador intermodal que aglutinarà, al costat Besòs de Barcelona, els serveis ferroviaris d'alta velocitat, els regionals i Rodalies. També connectarà amb el metro i els autobusos urbans i interurbans.","","Estació de la Sagrera","Estació de la Sagrera","http://www.amb.cat/documents/11656/440623/Estaci%C3%B3%20de+la+Sagrera+amb+Llegenda/6fd0151e-5ff5-4361-b6aa-f1438ad451c7?t=1382613097807","","Estació de la Sagrera","L'estació de la Sagrera – TAV serà un gran intercanviador intermodal dissenyat per a un trànsit anual superior als 100 milions de persones. Acollirà l'alta velocitat, les línies R1 i R2 de Rodalies, les línies L4, L9 i L10 del metro, autobusos, taxis i aparcament per a vehicles privats.
Les obres de l'estació es van iniciar l'any 2010. Actualment s'estan finalitzant les obres del túnel de connexió Sants-Sagrera i funciona la línia d'alta velocitat, tot i que l'estació de la Sagrera no estarà acabada i els trens passen sense parar.
L'estació serà una edificació semisoterrada, amb una superfície de 260.000 m2 distribuïts en tres nivells. Els serveis d'alta velocitat i llarga distància d'ample internacional i l'estació d'autobusos interurbans se situen, per sota el vestíbul principal, a un nivell superior. El vestíbul principal disposarà d'un gran espai central d'acollida i distribució dels usuaris, taquilles i zona comercial. Als nivells inferiors hi haurà els serveis de Rodalies i regionals per via convencional, la connexió amb el metro i els aparcaments. Sobre l'estació, amb el vestíbul en planta baixa i les instal·lacions ferroviàries al subsòl, emergeix l'edificació vinculada als serveis terciaris, oficines, hotels i altres activitats no residencials.
L'estació de la Sagrera serà el catalitzador d'una gran transformació urbana de l'entorn, sobre la base de la cobertura de la superfície de vies per construir-hi un gran parc, fer possible la nova interconnexió entre els barris de Sant Andreu – Sagrera i de Sant Martí, i la remodelació de les àrees de l'entorn. El conjunt de l'actuació és de 164 hectàrees, amb una cobertura que va des del pont de Calatrava fins al nus de la Trinitat. Al voltant es preveu l'edificació d'un nou teixit urbà residencial, equipaments, edificis terciaris i d'oficines i hotels.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.187427282333374","41.42255401611328","L'estació de la Sagrera serà un gran intercanviador intermodal que aglutinarà, al costat Besòs de Barcelona, els serveis ferroviaris d'alta velocitat, els regionals i Rodalies. També connectarà amb el metro i els autobusos urbans i interurbans. Estació de la Sagrera L'estació de la Sagrera – TAV serà un gran intercanviador intermodal dissenyat per a un trànsit anual superior als 100 milions de persones. Acollirà l'alta velocitat, les línies R1 i R2 de Rodalies, les línies L4, L9 i L10 del metro, autobusos, taxis i aparcament per a vehicles privats.
Les obres de l'estació es van iniciar l'any 2010. Actualment s'estan finalitzant les obres del túnel de connexió Sants-Sagrera i funciona la línia d'alta velocitat, tot i que l'estació de la Sagrera no estarà acabada i els trens passen sense parar.
L'estació serà una edificació semisoterrada, amb una superfície de 260.000 m2 distribuïts en tres nivells. Els serveis d'alta velocitat i llarga distància d'ample internacional i l'estació d'autobusos interurbans se situen, per sota el vestíbul principal, a un nivell superior. El vestíbul principal disposarà d'un gran espai central d'acollida i distribució dels usuaris, taquilles i zona comercial. Als nivells inferiors hi haurà els serveis de Rodalies i regionals per via convencional, la connexió amb el metro i els aparcaments. Sobre l'estació, amb el vestíbul en planta baixa i les instal·lacions ferroviàries al subsòl, emergeix l'edificació vinculada als serveis terciaris, oficines, hotels i altres activitats no residencials.
L'estació de la Sagrera serà el catalitzador d'una gran transformació urbana de l'entorn, sobre la base de la cobertura de la superfície de vies per construir-hi un gran parc, fer possible la nova interconnexió entre els barris de Sant Andreu – Sagrera i de Sant Martí, i la remodelació de les àrees de l'entorn. El conjunt de l'actuació és de 164 hectàrees, amb una cobertura que va des del pont de Calatrava fins al nus de la Trinitat. Al voltant es preveu l'edificació d'un nou teixit urbà residencial, equipaments, edificis terciaris i d'oficines i hotels. Consorci BSAVE (Ministeri de Foment, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) En execució","2017-05-11T13:45:09.548Z"
"54533904e57214ab3e841055","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/integracio-de-vies-a-l-hospitalet-i-intercanviador-de-torrassa/324181/11656","Infraestructures","","","","","","","","","","","","","","","","","ca_ES","324181","Territori","","","En planificació","","L'estudi informatiu del soterrament de la línia de Vilanova ja està redactat.","Ministeri de Foment","445 M€","El soterrament de la Línia de Vilanova en el seu pas per l'Hospitalet millorarà la permeabilitat del municipi i els temps de desplaçament. A més, permetrà implantar el nou esquema de Rodalies (línies costa - costa i interior - interior).","","Soterrament de la R2 sud a l'Hospitalet de Llobregat","Soterrament de la R2 sud a l'Hospitalet de Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/171++nou+trassat.png/db9133fe-f8d8-4152-85b9-e7002910c94a?t=1374750894000","","Integració de vies a l'Hospitalet i intercanviador de Torrassa","","","","","La configuració actual dels túnels ferroviaris urbans de passeig de Gràcia i de plaça Catalunya de Barcelona, que es troben en estat de saturació, impossibilita establir la connexió de les línies costa a costa (Vilanova – Mataró) i interior a interior (Vilafranca – Granollers). L'explotació del servei de Rodalies seguint un esquema ""costa‐costa"" i ""interior‐interior"" és un dels objectius del Pla d'infraestructures ferroviàries de Rodalies de Barcelona 2008‐2015 del Ministeri de Foment.
El soterrament del tram de la via R2 a l'Hospitalet de Llobregat permetria l'encreuament (amb un salt de línies) entre la línia de costa R2 (línia de Vilanova) i la línia de l'interior R4 (línia de Vilafranca). El salt de línies o salt de moltó és una bifurcació a diferents nivells que permetria canviar la destinació de les vies de les dues línies de Rodalies que surten de l'estació de Sants en sentit Llobregat de tal manera que les vies del costat muntanya, que actualment van cap a l'Hospitalet, anirien cap a Bellvitge i les vies costat mar, que actualment es dirigeixen a Bellvitge, anirien cap a l'Hospitalet.
Aquest creuament de línies, resultat del nou túnel de la línia R2 a l'Hospitalet, permet reconfigurar la xarxa de Rodalies i permetria establir la connexió de les línies costa a costa (Vilanova – Mataró) i interior a interior (Vilafranca – Granollers), condició necessària per tal d'implantar el nou model d'explotació, que representa un increment important de l'eficiència com a conseqüència de la millor adequació entre l'oferta i la demanda de cada corredor.
En el marc d'aquesta actuació també es planteja un important intercanviador a la Torrassa entre les dues línies de Rodalies, les línies R2 i R4, i les línies de metro L1 i L9/10. A més, l'intercanviador possibilitaria la integració urbana de les dues línies ferroviàries a l'Hospitalet, la línia R2 en una primera fase ja explicada, i el futur soterrament de la línia R4 en una fase posterior. Aquestes actuacions urbanes resoldrien la fractura actual que suposen les vies del tren en superfície i permetrien els corresponents desenvolupaments urbanístics.
Cal destacar que el soterrament de les vies en ciutats compactes i denses com l'Hospitalet millora de manera substancial la permeabilitat del territori, disminueix el temps de desplaçament i incrementa la qualitat de vida dels seus habitants.","","","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","","El soterrament de la Línia de Vilanova en el seu pas per l'Hospitalet millorarà la permeabilitat del municipi i els temps de desplaçament. A més, permetrà implantar el nou esquema de Rodalies (línies costa - costa i interior - interior). Integració de vies a l'Hospitalet i intercanviador de Torrassa La configuració actual dels túnels ferroviaris urbans de passeig de Gràcia i de plaça Catalunya de Barcelona, que es troben en estat de saturació, impossibilita establir la connexió de les línies costa a costa (Vilanova – Mataró) i interior a interior (Vilafranca – Granollers). L'explotació del servei de Rodalies seguint un esquema ""costa‐costa"" i ""interior‐interior"" és un dels objectius del Pla d'infraestructures ferroviàries de Rodalies de Barcelona 2008‐2015 del Ministeri de Foment.
El soterrament del tram de la via R2 a l'Hospitalet de Llobregat permetria l'encreuament (amb un salt de línies) entre la línia de costa R2 (línia de Vilanova) i la línia de l'interior R4 (línia de Vilafranca). El salt de línies o salt de moltó és una bifurcació a diferents nivells que permetria canviar la destinació de les vies de les dues línies de Rodalies que surten de l'estació de Sants en sentit Llobregat de tal manera que les vies del costat muntanya, que actualment van cap a l'Hospitalet, anirien cap a Bellvitge i les vies costat mar, que actualment es dirigeixen a Bellvitge, anirien cap a l'Hospitalet.
Aquest creuament de línies, resultat del nou túnel de la línia R2 a l'Hospitalet, permet reconfigurar la xarxa de Rodalies i permetria establir la connexió de les línies costa a costa (Vilanova – Mataró) i interior a interior (Vilafranca – Granollers), condició necessària per tal d'implantar el nou model d'explotació, que representa un increment important de l'eficiència com a conseqüència de la millor adequació entre l'oferta i la demanda de cada corredor.
En el marc d'aquesta actuació també es planteja un important intercanviador a la Torrassa entre les dues línies de Rodalies, les línies R2 i R4, i les línies de metro L1 i L9/10. A més, l'intercanviador possibilitaria la integració urbana de les dues línies ferroviàries a l'Hospitalet, la línia R2 en una primera fase ja explicada, i el futur soterrament de la línia R4 en una fase posterior. Aquestes actuacions urbanes resoldrien la fractura actual que suposen les vies del tren en superfície i permetrien els corresponents desenvolupaments urbanístics.
Cal destacar que el soterrament de les vies en ciutats compactes i denses com l'Hospitalet millora de manera substancial la permeabilitat del territori, disminueix el temps de desplaçament i incrementa la qualitat de vida dels seus habitants. L'estudi informatiu del soterrament de la línia de Vilanova ja està redactat. Ministeri de Foment En planificació","2020-06-03T15:04:27.916Z"
"54533904e57214ab3e841056","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/acces-rodalies-aeroport-de-barcelona-el-prat/324222/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","324222","Territori","L'actuació estarà operativa el 2015.","","En execució","","Obres no iniciades per restriccions pressupostàries.","Ministeri de Foment","221,8 M€","Un nou traçat de doble via entre l'estació del Prat i la T1 connectarà la nova terminal a la xarxa de Rodalies i permetrà augmentar la freqüència de pas dels trens.","","Nou accés ferroviari a l'aeroport","Mapa amb el nou accés ferroviari a l'aeroport","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/159+nou+acces+aeroport.png/0db9815c-87ed-4eca-8899-c66efa5cf8a8?t=1374750893000","","Accés Rodalies Aeroport de Barcelona-el Prat","Aquest nou ramal d'accés de 4,5 km permetrà arribar a la principal terminal de passatgers de l'Aeroport de Barcelona-el Prat (terminal T1) a través de xarxa de Rodalies i facilitarà la connexió amb l'altra terminal de passatgers de l'aeroport, la T2.
Actualment només hi ha accés ferroviari a la terminal T2 de l'Aeroport de Barcelona amb una única via d'ample ibèric, però des de l'ampliació de l'aeroport aquesta terminal ha passat a tenir un paper secundari enfront de la nova terminal de passatgers T1. El passat 2012, 25 dels 35,5 milions de passatgers que va registrar l'aeroport van passar per la T1, que no disposa de cap modalitat de transport ferroviari d'alta capacitat que la connecti amb la terminal T2, amb l'estació nodal de Sants o amb l'estació de plaça Catalunya, al centre de la ciutat (situada a només 15 km).","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/10_AccesFerroviari_Aeroport.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","Un nou traçat de doble via entre l'estació del Prat i la T1 connectarà la nova terminal a la xarxa de Rodalies i permetrà augmentar la freqüència de pas dels trens. Accés Rodalies Aeroport de Barcelona-el Prat Aquest nou ramal d'accés de 4,5 km permetrà arribar a la principal terminal de passatgers de l'Aeroport de Barcelona-el Prat (terminal T1) a través de xarxa de Rodalies i facilitarà la connexió amb l'altra terminal de passatgers de l'aeroport, la T2.
Actualment només hi ha accés ferroviari a la terminal T2 de l'Aeroport de Barcelona amb una única via d'ample ibèric, però des de l'ampliació de l'aeroport aquesta terminal ha passat a tenir un paper secundari enfront de la nova terminal de passatgers T1. El passat 2012, 25 dels 35,5 milions de passatgers que va registrar l'aeroport van passar per la T1, que no disposa de cap modalitat de transport ferroviari d'alta capacitat que la connecti amb la terminal T2, amb l'estació nodal de Sants o amb l'estació de plaça Catalunya, al centre de la ciutat (situada a només 15 km). Obres no iniciades per restriccions pressupostàries. Ministeri de Foment En execució","2017-05-11T13:45:09.893Z"
"54533905e57214ab3e841057","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/duplicacio-de-la-linia-r3-entre-montcada-i-vic/324256/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","324256","Territori","L'actuació estarà operativa el 2020.","","En planificació","","","Ministeri de Foment","650 M€ (IVA inclòs)","La construcció d'una segona via entre Montcada Bifurcació i Vic augmentarà la capacitat de transport i millorarà la fiabilitat del servei. En una primera frase s'actuarà en el tram Montcada – la Garriga.","","Duplicació de la línia R3 entre Montcada i Vic","Duplicació de la línia R3 entre Montcada i Vic","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/163+duplicacio.png/f1deb79a-66d7-4e18-bf36-ac77a835d568?t=1374750893000","","Duplicació de la línia R3 entre Montcada i Vic","El tram entre Montcada Bifurcació i Vic, de 59 km i amb 13 estacions, està experimentant un progressiu augment de la demanda. Amb la construcció d'una nova via, l'actual freqüència màxima de tres trens per hora i sentit podrà ser ampliada il·limitadament en funció de les necessitats del servei.
Aquesta infraestructura es construirà per fases, de manera que es pugui incrementar gradualment la capacitat del servei. En una primera fase s'actuarà entre Montcada i la Garriga, el tram amb la demanda més elevada.
Totes les estacions disposen ja de doble via, de manera que se'n podrà mantenir l'estructura actual.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/9_Desdoblament_VIC.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","La construcció d'una segona via entre Montcada Bifurcació i Vic augmentarà la capacitat de transport i millorarà la fiabilitat del servei. En una primera frase s'actuarà en el tram Montcada – la Garriga. Duplicació de la línia R3 entre Montcada i Vic El tram entre Montcada Bifurcació i Vic, de 59 km i amb 13 estacions, està experimentant un progressiu augment de la demanda. Amb la construcció d'una nova via, l'actual freqüència màxima de tres trens per hora i sentit podrà ser ampliada il·limitadament en funció de les necessitats del servei.
Aquesta infraestructura es construirà per fases, de manera que es pugui incrementar gradualment la capacitat del servei. En una primera fase s'actuarà entre Montcada i la Garriga, el tram amb la demanda més elevada.
Totes les estacions disposen ja de doble via, de manera que se'n podrà mantenir l'estructura actual. Ministeri de Foment En planificació","2017-05-11T13:45:10.059Z"
"54533905e57214ab3e841058","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/tunel-de-rodalies-a-montcada--r4-/324265/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","324265","Territori","2020","","En planificació","","PDI 2011-2020","Ministeri de Foment","185 M€","Un nou túnel sota el turó de Montcada estalviarà als trens semidirectes de la línia R4 el pas per l'estació de Montcada i farà més ràpida la connexió entre el Vallès i Barcelona.","","Túnel de Montcada (R4)","Plànol del túnel de Montcada (R4)","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/165+tunel+montcada.png/f0b3d938-60ac-497e-9a25-0c1f7c8ea5b0?t=1374750894000","","Túnel de Rodalies a Montcada (R4)","Es tracta d'una actuació inclosa al Pla de Rodalies 2008‐2015, que consisteix en la construcció d'un nou túnel d'uns 2,5 km per sota el turó de Montcada per a la línia R4 de Rodalies (Manresa‐Barcelona‐Vilafranca del Penedès‐Sant Vicenç de Calders), seguint aproximadament la traça de l'autopista C‐58. Amb aquest túnel alguns trens, els nous semidirectes, s'estalviaran la volta que fa actualment la línia R4 per Montcada amb l'objectiu de reduir el temps de viatge entre 6 i 8 minuts. Els trens no semidirectes passaran pel traçat actual, de tal manera que no hi haurà una pèrdua de serveis ferroviaris de Rodalies a Montcada.
No s'ha realitzat cap estudi informatiu d'aquest túnel i, a més, el traçat planteja diverses incògnites que no s'han resolt: la millora real en el temps de viatge, quins trens hi passarien i quins continuarien circulant pel traçat actual, si seria necessari i factible connectar‐lo amb el ramal d'aigües o només amb les vies que van cap al túnel de la Meridiana, la interacció amb les altres infraestructures existents a la zona (C‐58, C-33, C‐17, carril Bus‐VAO), etc.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Un nou túnel sota el turó de Montcada estalviarà als trens semidirectes de la línia R4 el pas per l'estació de Montcada i farà més ràpida la connexió entre el Vallès i Barcelona. Túnel de Rodalies a Montcada (R4) Es tracta d'una actuació inclosa al Pla de Rodalies 2008‐2015, que consisteix en la construcció d'un nou túnel d'uns 2,5 km per sota el turó de Montcada per a la línia R4 de Rodalies (Manresa‐Barcelona‐Vilafranca del Penedès‐Sant Vicenç de Calders), seguint aproximadament la traça de l'autopista C‐58. Amb aquest túnel alguns trens, els nous semidirectes, s'estalviaran la volta que fa actualment la línia R4 per Montcada amb l'objectiu de reduir el temps de viatge entre 6 i 8 minuts. Els trens no semidirectes passaran pel traçat actual, de tal manera que no hi haurà una pèrdua de serveis ferroviaris de Rodalies a Montcada.
No s'ha realitzat cap estudi informatiu d'aquest túnel i, a més, el traçat planteja diverses incògnites que no s'han resolt: la millora real en el temps de viatge, quins trens hi passarien i quins continuarien circulant pel traçat actual, si seria necessari i factible connectar‐lo amb el ramal d'aigües o només amb les vies que van cap al túnel de la Meridiana, la interacció amb les altres infraestructures existents a la zona (C‐58, C-33, C‐17, carril Bus‐VAO), etc. PDI 2011-2020 Ministeri de Foment En planificació","2017-05-11T13:45:10.206Z"
"54533905e57214ab3e841059","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/integracio-de-vies-de-rodalies-a-sant-feliu-de-llobregat/324289/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","324289","Territori","2020","","En projecte","","Projecte constructiu en redacció","Ministeri de Foment","107 M€","El soterrament de les vies de tren a Sant Feliu permetrà unir els diversos barris de la ciutat i alliberarà un espai que acollirà un nou eix viari troncal i la línia T3 del Trambaix.","","Nou traçat a Sant Feliu de Llobregat (R4)","Nou traçat a Sant Feliu de Llobregat (R4)","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/175+nou+trassat.png/a18694f2-957e-454a-9081-c7a9e7b77eee?t=1374750895000","","Integració de vies de Rodalies a Sant Feliu de Llobregat","El soterrament de les vies de tren a Sant Feliu permetrà millorar la seguretat dels passos a nivell existents i alliberar l'espai ocupat per les vies, la qual cosa crearà un nou eix viari troncal que permetrà reordenar el trànsit i encabir‐hi el tramvia en superfície.
L'actuació també permetrà incrementar les freqüències de pas dels trens pel municipi de Sant Feliu, cosa que redundarà en una millora general a la xarxa de Rodalies.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El soterrament de les vies de tren a Sant Feliu permetrà unir els diversos barris de la ciutat i alliberarà un espai que acollirà un nou eix viari troncal i la línia T3 del Trambaix. Integració de vies de Rodalies a Sant Feliu de Llobregat El soterrament de les vies de tren a Sant Feliu permetrà millorar la seguretat dels passos a nivell existents i alliberar l'espai ocupat per les vies, la qual cosa crearà un nou eix viari troncal que permetrà reordenar el trànsit i encabir‐hi el tramvia en superfície.
L'actuació també permetrà incrementar les freqüències de pas dels trens pel municipi de Sant Feliu, cosa que redundarà en una millora general a la xarxa de Rodalies. Projecte constructiu en redacció Ministeri de Foment En projecte","2017-05-11T13:45:10.373Z"
"54533905e57214ab3e84105a","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/cua-de-maniobres-de-placa-catalunya--fgc-/324305/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","324305","Territori","2020","","En projecte","","Projecte constructiu en redacció","Generalitat de Catalunya (DTES)","86 M€","La construcció d'un túnel de maniobres sota la ronda Sant Pere incrementarà la capacitat de transport del metro del Vallès. És la primera fase del perllongament de la línia fins al nou túnel d'Horta.","","Cua de maniobres de Plaça Catalunya (FGC)","Cua de maniobres de Plaça Catalunya (FGC)","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/141+GC+cua+de+maniobres.png/892af518-fd3b-4e2b-8359-3f6ad58d59c1?t=1374750891000","","Cua de maniobres de plaça Catalunya (FGC)","L'objectiu de la cua de maniobres és incrementar la capacitat i reduir el grau de saturació de la xarxa actual, que s'incrementarà més amb els perllongaments de Sabadell i Terrassa i l'augment de mobilitat entre Barcelona i el Vallès. La cua de maniobres s'encara cap al carrer de Fontanella, per una posterior prolongació cap al túnel d'Horta.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","La construcció d'un túnel de maniobres sota la ronda Sant Pere incrementarà la capacitat de transport del metro del Vallès. És la primera fase del perllongament de la línia fins al nou túnel d'Horta. Cua de maniobres de plaça Catalunya (FGC) L'objectiu de la cua de maniobres és incrementar la capacitat i reduir el grau de saturació de la xarxa actual, que s'incrementarà més amb els perllongaments de Sabadell i Terrassa i l'augment de mobilitat entre Barcelona i el Vallès. La cua de maniobres s'encara cap al carrer de Fontanella, per una posterior prolongació cap al túnel d'Horta. Projecte constructiu en redacció Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:10.522Z"
"54533905e57214ab3e84105b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/linia-r9-castelldefels---cornella---zona-universitaria/324322/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","324322","Territori","2020","","En projecte","","Estudi informatiu redactat","Ministeri de Foment","2.065 M€","La construcció d'una nova línia de Rodalies entre Castelldefels i Zona Universitària, passant per Gavà, Viladecans, Sant Boi, Cornellà i Esplugues, suposarà un gran augment de la cobertura ferroviària al sud del Baix Llobregat.","","Nova línia Castelldefels – Cornellà – Zona Universitària (R9)","Plànol de la nova línia Castelldefels – Cornellà – Zona Universitària (R9)","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/castelldefels/3f3e4ac1-75d2-4a68-99be-285c679bff5a?t=1374565268000","","Línia R9 Castelldefels – Cornellà – Zona Universitària","La nova línia, de doble via, tindrà una longitud d'uns 22,4 km i disposarà d'11 estacions. Un dels extrems se situarà a l'actual estació de Rodalies de Castelldefels. Tant Gavà com Viladecans disposaran d'estacions al centre neuràlgic. A Sant Boi de Llobregat s'ubicaran dues estacions, una a la plaça de Catalunya i l'altra enllaçant amb el metro Llobregat – Anoia. El traçat continuarà fins a Cornellà de Llobregat, on s'establirà un intercanviador amb la línia R4 de Rodalies, la línia L5 del metro i el Trambaix. La línia passarà per Esplugues de Llobregat i finalment acabarà a l'intercanviador de Zona Universitària, encarant el futur túnel que es planteja construir sota la Diagonal.
Amb la creació de nous intercanviadors i estacions a nuclis municipals que actualment tenen una oferta ferroviària limitada, la connexió interna a l'àmbit sud del Baix Llobregat quedarà molt reforçada.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","https://dl.dropboxusercontent.com/s/akysaaob5vif77e/12_RENFE_Castelldefels_ZonaUniversitari.kmz?token_hash=AAHrXH3aDbJnjzr9FmT8aubVM4ZNaZhrmc4_h6nwOPn0NQ&dl=1","2.1713449954986572","41.393550872802734","La construcció d'una nova línia de Rodalies entre Castelldefels i Zona Universitària, passant per Gavà, Viladecans, Sant Boi, Cornellà i Esplugues, suposarà un gran augment de la cobertura ferroviària al sud del Baix Llobregat. Línia R9 Castelldefels – Cornellà – Zona Universitària La nova línia, de doble via, tindrà una longitud d'uns 22,4 km i disposarà d'11 estacions. Un dels extrems se situarà a l'actual estació de Rodalies de Castelldefels. Tant Gavà com Viladecans disposaran d'estacions al centre neuràlgic. A Sant Boi de Llobregat s'ubicaran dues estacions, una a la plaça de Catalunya i l'altra enllaçant amb el metro Llobregat – Anoia. El traçat continuarà fins a Cornellà de Llobregat, on s'establirà un intercanviador amb la línia R4 de Rodalies, la línia L5 del metro i el Trambaix. La línia passarà per Esplugues de Llobregat i finalment acabarà a l'intercanviador de Zona Universitària, encarant el futur túnel que es planteja construir sota la Diagonal.
Amb la creació de nous intercanviadors i estacions a nuclis municipals que actualment tenen una oferta ferroviària limitada, la connexió interna a l'àmbit sud del Baix Llobregat quedarà molt reforçada. Estudi informatiu redactat Ministeri de Foment En projecte","2017-05-11T13:45:10.709Z"
"54533905e57214ab3e84105c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l9-l10--aeroport-zona-franca---zona-universitaria/328697/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","328697","Territori","2016","","En execució","","","Generalitat de Catalunya (DTES)","2.721,2 M€","Aquest tram de la nova Línia L9/L10 està constituït per un tram comú, entre la Zona Universitària i Gornal, i dos ramals que connecten amb l'aeroport i la Zona Franca respectivament.","","L9-10 Zona Universitària - Aeroport / Zona Franca","L9-10 Zona Universitària - Aeroport / Zona Franca","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/129+L9L10+tram+aeroport+parc.png/a75271fb-dbeb-4003-9bde-7324b27d06b4?t=1374750890000","","Metro L9/L10. Aeroport/Zona Franca – Zona Universitària","Aquest tram està format per dos ramals: el ramal Collblanc – Aeroport (L9) amb intercanvis amb les línies L1, L2 i L5 de metro, FGC i Rodalies i el ramal fins a la Zona Franca (L10), parcialment en viaducte, amb intercanvis amb la línia 2 de metro i els FGC. Globalment, els dos trams tenen una longitud de 27,6 km i 25 estacions.
Les obres d'aquest tram es troben en un estat molt avançat, tant pel què fa al túnel com a les estacions. Només manca construir un petit tram de túnel de L10 entre la Gran Via i la bifurcació amb la línia L9.
És previst que el ramal Collblanc – Aeroport entri en servei el 2016 i en aquell moment, el ramal cap a la Zona Franca en principi estarà operatiu només per a circulacions de servei (vehicles que vagin cap a les cotxeres i tallers ubicats al final del carrer A de la Zona Franca).
La línia 9/10 té un gran nombre d'intercanviadors que contribueixen a l'efecte malla de la xarxa de transport públic i cobrirà una amplia zona amb demanda que ara no es pot atendre. El PDI planteja també el perllongament de la línia L2 des de Sant Antoni fins a Parc Logístic, on enllaça amb la línia L9 i així creua els punts de més densitat de la ciutat de Barcelona.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/7_L9_L10_AeroportZonaFranca.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","Aquest tram de la nova Línia L9/L10 està constituït per un tram comú, entre la Zona Universitària i Gornal, i dos ramals que connecten amb l'aeroport i la Zona Franca respectivament. Metro L9/L10. Aeroport/Zona Franca – Zona Universitària Aquest tram està format per dos ramals: el ramal Collblanc – Aeroport (L9) amb intercanvis amb les línies L1, L2 i L5 de metro, FGC i Rodalies i el ramal fins a la Zona Franca (L10), parcialment en viaducte, amb intercanvis amb la línia 2 de metro i els FGC. Globalment, els dos trams tenen una longitud de 27,6 km i 25 estacions.
Les obres d'aquest tram es troben en un estat molt avançat, tant pel què fa al túnel com a les estacions. Només manca construir un petit tram de túnel de L10 entre la Gran Via i la bifurcació amb la línia L9.
És previst que el ramal Collblanc – Aeroport entri en servei el 2016 i en aquell moment, el ramal cap a la Zona Franca en principi estarà operatiu només per a circulacions de servei (vehicles que vagin cap a les cotxeres i tallers ubicats al final del carrer A de la Zona Franca).
La línia 9/10 té un gran nombre d'intercanviadors que contribueixen a l'efecte malla de la xarxa de transport públic i cobrirà una amplia zona amb demanda que ara no es pot atendre. El PDI planteja també el perllongament de la línia L2 des de Sant Antoni fins a Parc Logístic, on enllaça amb la línia L9 i així creua els punts de més densitat de la ciutat de Barcelona. Generalitat de Catalunya (DTES) En execució","2017-05-11T13:45:10.862Z"
"54533905e57214ab3e84105e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/connexio-trambaix---trambesos/328761/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","328761","Territori","2020","","En planificació","","Planificat. PDI 2011 – 2020","Generalitat de Catalunya (DTES)","168 M€","La connexió de les dues xarxes actuals de tramvia a través de la Diagonal permetrà la realització de desplaçaments directes entre Francesc Macià i Glòries. D'aquesta manera, s'articularà la xarxa tramviària del Besòs amb la del Llobregat.","","Articulació de les xarxes tramviàries","Mapa de l'articulació de les xarxes tramviàries","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/143+Articulacio+de+les+x.png/9e31e8d3-b670-4859-a317-8bddb5bda95f?t=1374750891000","","Connexió Trambaix – Trambesòs","La unió del Trambaix i el Trambesòs permetrà desplaçar-se entre la plaça de Francesc Macià i la plaça de les Glòries sense haver d'efectuar transbordaments. A més, augmentarà la connectivitat de la xarxa tramviària amb les xarxes de metro, FGC i Rodalies.
El traçat, d'una longitud mínima de 3,9 km, encara no està definit a causa de la seva complexitat. Caldrà estudiar quines actuacions de remodelació són necessàries per aconseguir una implantació harmònica del tramvia en aquesta avinguda.
Per altra banda, s'estan estudiant dos perllongaments de la xarxa tramviària. El primer consisteix en la prolongació de la línia T4 del Trambesòs des de la parada de Ciutadella – Vila Olímpica fins al World Trade Center del Port de Barcelona. El segon perllongament que es considera és el de la línia T5 des de l'Auditori – Teatre Nacional fins a la plaça d'Urquinaona, a través de l'avinguda de Vilanova i la ronda de Sant Pere.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/13_TramDiagonal.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","La connexió de les dues xarxes actuals de tramvia a través de la Diagonal permetrà la realització de desplaçaments directes entre Francesc Macià i Glòries. D'aquesta manera, s'articularà la xarxa tramviària del Besòs amb la del Llobregat. Connexió Trambaix – Trambesòs La unió del Trambaix i el Trambesòs permetrà desplaçar-se entre la plaça de Francesc Macià i la plaça de les Glòries sense haver d'efectuar transbordaments. A més, augmentarà la connectivitat de la xarxa tramviària amb les xarxes de metro, FGC i Rodalies.
El traçat, d'una longitud mínima de 3,9 km, encara no està definit a causa de la seva complexitat. Caldrà estudiar quines actuacions de remodelació són necessàries per aconseguir una implantació harmònica del tramvia en aquesta avinguda.
Per altra banda, s'estan estudiant dos perllongaments de la xarxa tramviària. El primer consisteix en la prolongació de la línia T4 del Trambesòs des de la parada de Ciutadella – Vila Olímpica fins al World Trade Center del Port de Barcelona. El segon perllongament que es considera és el de la línia T5 des de l'Auditori – Teatre Nacional fins a la plaça d'Urquinaona, a través de l'avinguda de Vilanova i la ronda de Sant Pere. Planificat. PDI 2011 – 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:11.185Z"
"54533905e57214ab3e841060","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l1--fondo---badalona-centre---renfe-badalona/328984/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","328984","Territori","","","En projecte","","Estudi informatiu redactat (tram Fondo – Lloreda/Sant Crist )","Generalitat de Catalunya (DTES)","442,4 M€","Aquest nou tram, de 4,4 km i amb cinc noves estacions, permetrà enllaçar la L1 amb la L2 del metro i la R1 de Rodalies. Incrementarà notablement la cobertura ferroviària al Barcelonès nord.","","Perllongament de la L1 fins a Badalona","Perllongament de la L1 fins a Badalona","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+badalona/527123eb-926b-482e-89f9-57173b2ef14f?t=1374743602000","","Metro L1. Fondo – Badalona Centre – Renfe Badalona","El perllongament de la Línia L1 de metro té una longitud de 4,5 km i 5 noves estacions, la qual cosa permet un important augment de la cobertura territorial en el municipi de Badalona, amb uns àmbits majoritàriament residencials, tot i que també n'hi ha de comercials i terciaris.
Aquest tram de la L1 de metro tindrà dos intercanvis amb la xarxa ferroviària que potenciaran significativament l'efecte xarxa: amb la L2 de metro a l'actual estació Badalona‐Pompeu Fabra i amb la línia R1 de Rodalies a l'estació de Badalona. Aquest segon intercanvi permetrà canalitzar la demanda procedent del Maresme cap als barris interiors del Barcelonès nord.
El perllongament també inclou la construcció d'unes cotxeres i tallers a Montigalà i permetrà augmentar les freqüències de la línia L1 de metro.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Aquest nou tram, de 4,4 km i amb cinc noves estacions, permetrà enllaçar la L1 amb la L2 del metro i la R1 de Rodalies. Incrementarà notablement la cobertura ferroviària al Barcelonès nord. Metro L1. Fondo – Badalona Centre – Renfe Badalona El perllongament de la Línia L1 de metro té una longitud de 4,5 km i 5 noves estacions, la qual cosa permet un important augment de la cobertura territorial en el municipi de Badalona, amb uns àmbits majoritàriament residencials, tot i que també n'hi ha de comercials i terciaris.
Aquest tram de la L1 de metro tindrà dos intercanvis amb la xarxa ferroviària que potenciaran significativament l'efecte xarxa: amb la L2 de metro a l'actual estació Badalona‐Pompeu Fabra i amb la línia R1 de Rodalies a l'estació de Badalona. Aquest segon intercanvi permetrà canalitzar la demanda procedent del Maresme cap als barris interiors del Barcelonès nord.
El perllongament també inclou la construcció d'unes cotxeres i tallers a Montigalà i permetrà augmentar les freqüències de la línia L1 de metro. Estudi informatiu redactat (tram Fondo – Lloreda/Sant Crist ) Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:11.513Z"
"54533905e57214ab3e841061","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l2--perllongament-sant-antoni---parc-logistic/329013/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","329013","Territori","","","En projecte","","Projecte constructiu redactat","Generalitat de Catalunya (DTES)","495 M€","Amb la construcció d'un nou túnel, que travessarà Montjuïc des de Sant Antoni fins al Parc Logístic de la Zona Franca i disposarà de sis noves estacions, la L2 enllaçarà amb les línies L3, L9 i L10 del metro.","","Perllongament de la L2 fins al Parc Logístic","Perllongament de la L2 fins al Parc Logístic","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+parc+log%C3%ADstic/027fefa8-f289-4865-a68f-ddb1760184da?t=1374747218829","","Metro L2. Perllongament Sant Antoni – Parc Logístic","Aquesta actuació consisteix en el perllongament de la línia L2 mitjançant la construcció d'un nou túnel de 6,3 km que travessa Montjuïc des de Sant Antoni fins al Parc Logístic de la Zona Franca. El nou traçat inclou la construcció de sis noves estacions. El tram actual entre les estacions de Sant Antoni i Paral∙lel quedarà anul∙lat per al públic però s'utilitzarà com a zona de maniobres o dipòsit de trens.
Des de Sant Antoni, el túnel discorre per sota del carrer Manso fins a arribar a la primera estació, Poble Sec, situada a l'avinguda Paral∙lel on hi haurà intercanvi amb la línia L3. Des d'aquest punt, el túnel passa per sota del barri del Poble Sec i es dirigeix al recinte firal de Montjuïc, on s'ubica la segona estació, Montjuïc, al costat de la Font Màgica.
Continua travessant la muntanya fins a arribar a la tercera estació (la Fuixarda) que donarà servei a l'Anella Olímpica. Per sota la muntanya, el túnel es dirigeix al passeig de la Zona Franca on connecta amb la línia L10 a l'Estació de Foc. Seguidament, el túnel continua per sota del carer del Foc fins a enllaçar amb la línia L9 a l'estació Fira II.
L'últim tram entre Fira II i Parc Logístic (última estació d'aquest perllongament) es projecta de tal manera que sigui possible una connexió tècnica entre la L2 i la L9 que permeti la circulació de trens de la línia L2 pel traçat de la línia L9 i viceversa. Aquesta actuació permetria una connexió directa i ràpida entre el centre de la ciutat, els recintes firals i l'Aeroport de Barcelona‐el Prat a través de la línia L2 de metro.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Amb la construcció d'un nou túnel, que travessarà Montjuïc des de Sant Antoni fins al Parc Logístic de la Zona Franca i disposarà de sis noves estacions, la L2 enllaçarà amb les línies L3, L9 i L10 del metro. Metro L2. Perllongament Sant Antoni – Parc Logístic Aquesta actuació consisteix en el perllongament de la línia L2 mitjançant la construcció d'un nou túnel de 6,3 km que travessa Montjuïc des de Sant Antoni fins al Parc Logístic de la Zona Franca. El nou traçat inclou la construcció de sis noves estacions. El tram actual entre les estacions de Sant Antoni i Paral∙lel quedarà anul∙lat per al públic però s'utilitzarà com a zona de maniobres o dipòsit de trens.
Des de Sant Antoni, el túnel discorre per sota del carrer Manso fins a arribar a la primera estació, Poble Sec, situada a l'avinguda Paral∙lel on hi haurà intercanvi amb la línia L3. Des d'aquest punt, el túnel passa per sota del barri del Poble Sec i es dirigeix al recinte firal de Montjuïc, on s'ubica la segona estació, Montjuïc, al costat de la Font Màgica.
Continua travessant la muntanya fins a arribar a la tercera estació (la Fuixarda) que donarà servei a l'Anella Olímpica. Per sota la muntanya, el túnel es dirigeix al passeig de la Zona Franca on connecta amb la línia L10 a l'Estació de Foc. Seguidament, el túnel continua per sota del carer del Foc fins a enllaçar amb la línia L9 a l'estació Fira II.
L'últim tram entre Fira II i Parc Logístic (última estació d'aquest perllongament) es projecta de tal manera que sigui possible una connexió tècnica entre la L2 i la L9 que permeti la circulació de trens de la línia L2 pel traçat de la línia L9 i viceversa. Aquesta actuació permetria una connexió directa i ràpida entre el centre de la ciutat, els recintes firals i l'Aeroport de Barcelona‐el Prat a través de la línia L2 de metro. Projecte constructiu redactat Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:11.709Z"
"54533905e57214ab3e841062","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l3--zona-universitaria---sant-feliu/329032/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","329032","Territori","2020","","En projecte","","Estudi informatiu redactat","Generalitat de Catalunya (DTES)","1.274 M€","El perllongament de la línia L3 donarà cobertura ferroviària als municipis d'Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat.","","Perllongament de la L3 fins a Sant Feliu","Perllongament de la L3 fins a Sant Feliu","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+Sant+Feliu/329de424-1f15-4aaa-8129-6fbce6f9dd2e?t=1374743677000","","Metro L3. Zona Universitària – Sant Feliu","El perllongament de la línia L3 del metro té una longitud de 8,5 km i 9 estacions noves. Va des de l'entrada de la Diagonal, a l'actual estació de la Zona Universitària, fins a Sant Feliu de Llobregat, passant per Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.
Aquest tram tindrà un important flux d'intercanvis amb la resta de la xarxa ferroviària, ja que sis de les noves estacions tindran correspondència: a més de l'intercanvi amb la línia 9/10 a Zona Universitària també hi haurà enllaç a Finestrelles amb el perllongament dels FGC des de Reina Elisenda, a Esplugues amb el tramvia i a Sant Joan Despí i Sant Feliu amb Rodalies i el tramvia.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El perllongament de la línia L3 donarà cobertura ferroviària als municipis d'Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat. Metro L3. Zona Universitària – Sant Feliu El perllongament de la línia L3 del metro té una longitud de 8,5 km i 9 estacions noves. Va des de l'entrada de la Diagonal, a l'actual estació de la Zona Universitària, fins a Sant Feliu de Llobregat, passant per Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.
Aquest tram tindrà un important flux d'intercanvis amb la resta de la xarxa ferroviària, ja que sis de les noves estacions tindran correspondència: a més de l'intercanvi amb la línia 9/10 a Zona Universitària també hi haurà enllaç a Finestrelles amb el perllongament dels FGC des de Reina Elisenda, a Esplugues amb el tramvia i a Sant Joan Despí i Sant Feliu amb Rodalies i el tramvia. Estudi informatiu redactat Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:11.890Z"
"54533905e57214ab3e841063","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l3--perllongament-de-trinitat-nova-a-trinitat-vella/329054/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","329054","Territori","2020","","En planificació","","PDI 2011 - 2020","Generalitat de Catalunya (DTES)","81 M€","Es prolongarà la L3 del metro fins a l'estació de Trinitat Vella, situada en un àmbit d'ús residencial, on connectarà amb la L1.","","Perllongament de la L3 fins a Trinitat Vella","Perllongament de la L3 fins a Trinitat Vella","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+trinitat+vella/4fda4d4f-72df-4ce8-bb36-9b91cfab6d5c?t=1374743706000","","Metro L3. Perllongament de Trinitat Nova a Trinitat Vella","L'actuació consisteix a perllongar la línia L3 de metro des del final de línia actual a Trinitat Nova fins a l'estació existent de Trinitat Vella. Aquesta estació té correspondència amb la línia L1 de metro i un cop realitzat el perllongament de la línia L3, permetrà articular la mobilitat de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu i en el futur el de Badalona, amb tot l'àmbit de Nou Barris.
Aquest perllongament permet, doncs, incrementar la connectivitat del sistema ferroviari en el Barcelonès nord.
L'accés als municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet quedarà garantit per la correspondència a Trinitat Vella (entre les línies L1 i L3 de metro) i a Fondo (entre les línies L1 i L9 de metro), i la connectivitat a Barcelona centre es potenciarà a partir de la correspondència amb la línia L4 de metro.
És una actuació que comporta un important increment de la xarxa del sistema de metro a l'àmbit nord de Barcelona. Aquesta actuació complementa el perllongament Canyelles – Trinitat Nova, un tram inaugurat la tardor de l'any 2008.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Es prolongarà la L3 del metro fins a l'estació de Trinitat Vella, situada en un àmbit d'ús residencial, on connectarà amb la L1. Metro L3. Perllongament de Trinitat Nova a Trinitat Vella L'actuació consisteix a perllongar la línia L3 de metro des del final de línia actual a Trinitat Nova fins a l'estació existent de Trinitat Vella. Aquesta estació té correspondència amb la línia L1 de metro i un cop realitzat el perllongament de la línia L3, permetrà articular la mobilitat de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu i en el futur el de Badalona, amb tot l'àmbit de Nou Barris.
Aquest perllongament permet, doncs, incrementar la connectivitat del sistema ferroviari en el Barcelonès nord.
L'accés als municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet quedarà garantit per la correspondència a Trinitat Vella (entre les línies L1 i L3 de metro) i a Fondo (entre les línies L1 i L9 de metro), i la connectivitat a Barcelona centre es potenciarà a partir de la correspondència amb la línia L4 de metro.
És una actuació que comporta un important increment de la xarxa del sistema de metro a l'àmbit nord de Barcelona. Aquesta actuació complementa el perllongament Canyelles – Trinitat Nova, un tram inaugurat la tardor de l'any 2008. PDI 2011 - 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:12.058Z"
"54533905e57214ab3e841064","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/perllongament-de-la-l4-del-metro-fins-a-la-sagrera/329072/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","329072","Territori","2020","","En execució","","Parcialment executat (el túnel s'utilitza per a la L9)","Generalitat de Catalunya (DTES)","277,6 M€","Amb aquest perllongament i les tres noves estacions, la L4 enllaçarà amb l'alta velocitat a l'estació de la Sagrera i amb les línies L1, L4, L5, L9 i R4 a la Sagrera.","","perllongament Sagrera","perllongament Sagrera","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+la+sagrera/429b18f1-599d-439b-84d6-a1bb32b82eb4?t=1374743746000","","Perllongament de la L4 del metro fins a la Sagrera","El perllongament de la línia L4 de metro des de l'actual estació de la Pau suposa la construcció de 2,3 km de nou túnel (1,9 km amb tuneladora i 0,4 km entre pantalles) i de tres estacions: Santander, estació de la Sagrera Alta Velocitat i l'estació ja operativa de la Sagrera.
La primera, Santander, es troba ubicada en un àmbit amb un marcat ús residencial, al sud del triangle ferroviari.
La segona, l'estació de la Sagrera, serà el punt d'intercanvi més important a l'àmbit nord de la conurbació de Barcelona, juntament amb la tercera estació d'aquest perllongament, la Sagrera. Aquestes dues estacions tenen un ús preferentment residencial, si bé en el cas de l'estació de la Sagrera també hi haurà usos comercials i terciaris.
Aquesta actuació incrementa de manera molt significativa la connectivitat del sistema ferroviari metropolità de Barcelona. En el cas de l'estació de Sagrera, la línia L4 tindrà intercanvi amb la línia L9 del metro, amb molts dels serveis de Rodalies i amb els serveis d'alta velocitat (regionals i AVE).
En el cas de l'estació de Sagrera, es produeix intercanvi modal entre les línies L1, L4, L5 i L9 del metro, a més del servei R4 de Rodalies. El seu elevat grau de connectivitat ferroviària només és comparable amb el de Plaça Catalunya.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Amb aquest perllongament i les tres noves estacions, la L4 enllaçarà amb l'alta velocitat a l'estació de la Sagrera i amb les línies L1, L4, L5, L9 i R4 a la Sagrera. Perllongament de la L4 del metro fins a la Sagrera El perllongament de la línia L4 de metro des de l'actual estació de la Pau suposa la construcció de 2,3 km de nou túnel (1,9 km amb tuneladora i 0,4 km entre pantalles) i de tres estacions: Santander, estació de la Sagrera Alta Velocitat i l'estació ja operativa de la Sagrera.
La primera, Santander, es troba ubicada en un àmbit amb un marcat ús residencial, al sud del triangle ferroviari.
La segona, l'estació de la Sagrera, serà el punt d'intercanvi més important a l'àmbit nord de la conurbació de Barcelona, juntament amb la tercera estació d'aquest perllongament, la Sagrera. Aquestes dues estacions tenen un ús preferentment residencial, si bé en el cas de l'estació de la Sagrera també hi haurà usos comercials i terciaris.
Aquesta actuació incrementa de manera molt significativa la connectivitat del sistema ferroviari metropolità de Barcelona. En el cas de l'estació de Sagrera, la línia L4 tindrà intercanvi amb la línia L9 del metro, amb molts dels serveis de Rodalies i amb els serveis d'alta velocitat (regionals i AVE).
En el cas de l'estació de Sagrera, es produeix intercanvi modal entre les línies L1, L4, L5 i L9 del metro, a més del servei R4 de Rodalies. El seu elevat grau de connectivitat ferroviària només és comparable amb el de Plaça Catalunya. Parcialment executat (el túnel s'utilitza per a la L9) Generalitat de Catalunya (DTES) En execució","2017-05-11T13:45:12.255Z"
"54533905e57214ab3e841066","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/tramvia-t3--pas-per-laurea-miro/335066/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","335066","Territori","2020","","En projecte","","","Generalitat de Catalunya (DTES)","17,3 M€","El nou traçat de la línia T3 del Trambaix unirà Esplugues de Llobregat amb Sant Just Desvern a través de l'avinguda Laureà Miró i estalviarà 1,2 km de recorregut.","","Tramvia T3. Pas per Laureà Miró","Plànol del Tramvia T3. Pas per Laureà Miró","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/145+T3+pas+per.png/7031ca63-42be-4792-98e3-cb795e7ffaed?t=1374750892000","","Tramvia T3. Pas per Laureà Miró","Connexió d'1,1 km de longitud i dues parades entre Esplugues i Sant Just per reduir els temps de recorregut a la línia T3 del Trambaix.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El nou traçat de la línia T3 del Trambaix unirà Esplugues de Llobregat amb Sant Just Desvern a través de l'avinguda Laureà Miró i estalviarà 1,2 km de recorregut. Tramvia T3. Pas per Laureà Miró Connexió d'1,1 km de longitud i dues parades entre Esplugues i Sant Just per reduir els temps de recorregut a la línia T3 del Trambaix. Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:12.607Z"
"54533906e57214ab3e841067","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/perllongament-de-la-t3-fins-a-quatre-camins/335077/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","335077","Territori","","","En planificació","","Planificat. PDI 2011 – 2020","Generalitat de Catalunya (DTES)","13,9 M€","El perllongament de la T3 des de Sant Feliu de Llobregat fins a Quatre Camins (a Sant Vicenç dels Horts), passant per Molins de Rei, preveu la construcció de 12 noves parades.","","Perllongament de la T3 fins a Quatre Camins","Plànol del perllongament de la T3 fins a Quatre Camins","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/147+T3+perllongament+sat+feliu.png/f617f0f5-3a83-4af0-9ca0-a52ff32909d5?t=1374750892000","","Perllongament de la T3 fins a Quatre Camins","El perllongament de la línia T3 entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts té una longitud de 6,3 km i està format per 12 noves parades en els termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El perllongament de la T3 des de Sant Feliu de Llobregat fins a Quatre Camins (a Sant Vicenç dels Horts), passant per Molins de Rei, preveu la construcció de 12 noves parades. Perllongament de la T3 fins a Quatre Camins El perllongament de la línia T3 entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts té una longitud de 6,3 km i està format per 12 noves parades en els termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts. Planificat. PDI 2011 – 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:12.779Z"
"54533906e57214ab3e841068","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/tramvia-uab---cerdanyola---ripollet---montcada/335086/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","335086","Territori","","","En planificació","","Estudi informatiu en redacció","Generalitat de Catalunya (DTES)","118 M€","La construcció d'aquesta línia unirà diverses estacions de FGC i Rodalies i donarà una cobertura ferroviària millor als municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada.","","Tram. Nova línia UAB – Montcada","Tram. Nova línia UAB – Montcada","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/151+nova+linia+UAB+.png/59dfdcc4-567e-46d8-8456-8fa3bcb7ccee?t=1374750893000","","Tramvia UAB – Cerdanyola – Ripollet – Montcada","Nova línia de tramvia d'uns 10 km de longitud i entre 12 i 18 parades, amb una funcionalitat local i que
permetrà connectar amb Rodalies i FGC a través de diferents estacions d'intercanvi. Ripollet millorarà
les seves connexions ferroviàries en estar connectat amb la línia R4 a Cerdanyola i la línia R3 i possiblement la R2
a Montcada.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","La construcció d'aquesta línia unirà diverses estacions de FGC i Rodalies i donarà una cobertura ferroviària millor als municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada. Tramvia UAB – Cerdanyola – Ripollet – Montcada Nova línia de tramvia d'uns 10 km de longitud i entre 12 i 18 parades, amb una funcionalitat local i que
permetrà connectar amb Rodalies i FGC a través de diferents estacions d'intercanvi. Ripollet millorarà
les seves connexions ferroviàries en estar connectat amb la línia R4 a Cerdanyola i la línia R3 i possiblement la R2
a Montcada. Estudi informatiu en redacció Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:12.966Z"
"54533906e57214ab3e84106a","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/tramvia-t4--sant-adria---port-badalona/335095/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","335095","Territori","","","En planificació","","Planificat. PDI 2011 – 2020","Generalitat de Catalunya (DTES)","22 M€","El perllongament de la línia T4 del Trambesòs des de Sant Adrià fins al port de Badalona permetrà la connexió amb l'estació de Rodalies de Badalona, on també es preveu que arribi la línia L1 del metro.","","Perllongament de la T4 fins al port de Badalona","Plànol del perllongament de la T4 fins al port de Badalona","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/149+T4+sant+adria.png/1e5d354b-8f7b-442a-be2f-3f2b3a77a6f3?t=1374750892000","","Tramvia T4. Sant Adrià – Port Badalona","El traçat d'aquest perllongament, amb 1,7 km de longitud i 3 noves estacions, discorrerà paral·lel a les vies de la línia R1 de Rodalies, per l'avinguda Eduard Maristany. D'aquesta manera, es donarà servei ferroviari al litoral badaloní, una zona que està sent remodelada urbanísticament.
En un futur, la línia T4 del Trambaix confluirà amb la línia L1 del metro a l'actual estació de Rodalies de Badalona. Aquest punt esdevindrà un intercanviador important en l'àmbit del Barcelonès nord.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El perllongament de la línia T4 del Trambesòs des de Sant Adrià fins al port de Badalona permetrà la connexió amb l'estació de Rodalies de Badalona, on també es preveu que arribi la línia L1 del metro. Tramvia T4. Sant Adrià – Port Badalona El traçat d'aquest perllongament, amb 1,7 km de longitud i 3 noves estacions, discorrerà paral·lel a les vies de la línia R1 de Rodalies, per l'avinguda Eduard Maristany. D'aquesta manera, es donarà servei ferroviari al litoral badaloní, una zona que està sent remodelada urbanísticament.
En un futur, la línia T4 del Trambaix confluirà amb la línia L1 del metro a l'actual estació de Rodalies de Badalona. Aquest punt esdevindrà un intercanviador important en l'àmbit del Barcelonès nord. Planificat. PDI 2011 – 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:13.130Z"
"54533906e57214ab3e84106c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/accessos-ferroviaris-definitius-a-l-ampliacio-sud-del-port-de-barcelona/345262/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","345262","Territori","","","En projecte","","","Ministeri de Foment","300 M€ esquema ferroviari inicial i 70 M€ esquema ferroviari per FGC","Els nous accessos a l'ampliació sud del Port de Barcelona permetran incrementar el volum de tràfic de contenidors i mantenir així la competitivitat del port.","","Port de Barcelona","Plànol dels accessos ferroviaris definitius a l'ampliació sud del Port de Barcelona","http://www.amb.cat/documents/11656/440623/Ampliaci%C3%B3%20accessos+sud+port+Barcelona/d25d6ef6-aac6-4677-aa48-5ab43161a0d9?t=1382961658911","","Accessos ferroviaris definitius a l'ampliació sud del Port de Barcelona","Els accessos ferroviaris definitius a l'ampliació sud del Port de Barcelona no s'han executat encara per diferents motius, tot i que fa molts anys que es desenvolupen. Aquests accessos són imprescindibles per tal que el port no perdi competitivitat tenint en compte que la terminal de contenidors BEST operada per TERCAT Hutchison es troba en funcionament des de l'estiu del 2012 i progressivament anirà incrementant el seu volum de tràfic de contenidors, els quals després han de sortir del port, ja sigui en mode viari o ferroviari.
Actualment, i per la manca dels accessos ferroviaris, els trens han d'accedir a la nova terminal des de Can Tunis a través de les vies existents, que fan un llarg recorregut donant la volta per la Zona Franca i la part interna del port, interferint amb el trànsit viari propi de la infraestructura i compartint vies amb els trànsits ferroviaris d'altres zones.
Inicialment, els accessos ferroviaris al port es van plantejar conjuntament amb els viaris, mitjançant una doble via soterrada que discorria en bona part per sota la via actual de FGC i per sota el viaducte previst pels accessos viaris. També es va plantejar una anella ferroviària per la nova llera, per un tram paral·lel al mar i per l'antiga llera.
La crisi econòmica ha portat a analitzar alternatives més econòmiques pels accessos ferroviaris, que consisteixen a fer servir part de les vies d'FGC d'accés al port existents, requerint la seva adaptació als amples IB i UIC i als gàlibs corresponents. Per tant, l'accés actual s'està plantejant en via única, tot i que s'hauria de preveure la futura ampliació a doble via quan la demanda ho requereixi. Aquest projecte es troba actualment en redacció.","","","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/Connexio_FERR_port_FASE_1.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","","Els nous accessos a l'ampliació sud del Port de Barcelona permetran incrementar el volum de tràfic de contenidors i mantenir així la competitivitat del port. Accessos ferroviaris definitius a l'ampliació sud del Port de Barcelona Els accessos ferroviaris definitius a l'ampliació sud del Port de Barcelona no s'han executat encara per diferents motius, tot i que fa molts anys que es desenvolupen. Aquests accessos són imprescindibles per tal que el port no perdi competitivitat tenint en compte que la terminal de contenidors BEST operada per TERCAT Hutchison es troba en funcionament des de l'estiu del 2012 i progressivament anirà incrementant el seu volum de tràfic de contenidors, els quals després han de sortir del port, ja sigui en mode viari o ferroviari.
Actualment, i per la manca dels accessos ferroviaris, els trens han d'accedir a la nova terminal des de Can Tunis a través de les vies existents, que fan un llarg recorregut donant la volta per la Zona Franca i la part interna del port, interferint amb el trànsit viari propi de la infraestructura i compartint vies amb els trànsits ferroviaris d'altres zones.
Inicialment, els accessos ferroviaris al port es van plantejar conjuntament amb els viaris, mitjançant una doble via soterrada que discorria en bona part per sota la via actual de FGC i per sota el viaducte previst pels accessos viaris. També es va plantejar una anella ferroviària per la nova llera, per un tram paral·lel al mar i per l'antiga llera.
La crisi econòmica ha portat a analitzar alternatives més econòmiques pels accessos ferroviaris, que consisteixen a fer servir part de les vies d'FGC d'accés al port existents, requerint la seva adaptació als amples IB i UIC i als gàlibs corresponents. Per tant, l'accés actual s'està plantejant en via única, tot i que s'hauria de preveure la futura ampliació a doble via quan la demanda ho requereixi. Aquest projecte es troba actualment en redacció. Ministeri de Foment En projecte","2017-05-24T15:06:00.036Z"
"54533905e57214ab3e84105f","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l1--hospital-de-bellvitge---el-prat/328975/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","328975","Territori","","","En planificació","","Planificat PDI 2011 - 2020","Generalitat de Catalunya (DTES)","292 M€","Perllongament de la línia L1 del metro fins al Prat de Llobregat.","","Perllongament de la L1 fins al Prat de Llobregat","Perllongament de la L1 fins al Prat de Llobregat","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/perllongament+prat/7a314d58-1f2d-4a94-bea8-e60fa07c6d6a?t=1374743550000","","Metro L1. Hospital de Bellvitge – el Prat","Prolongació de 3,8 km de la L1 fins al Centre Intermodal del Prat, per connectar amb la L9 i Rodalies.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","Perllongament de la línia L1 del metro fins al Prat de Llobregat. Metro L1. Hospital de Bellvitge – el Prat Prolongació de 3,8 km de la L1 fins al Centre Intermodal del Prat, per connectar amb la L9 i Rodalies. Planificat PDI 2011 - 2020 Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:11.348Z"
"54533906e57214ab3e84106b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/metro-l9-l10--zona-universitaria---la-sagrera/339081/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","339081","Territori","","","En execució","","Obres aturades","Generalitat de Catalunya (DTES)","1.138 M€","El tram central de la línia L9/L10 del metro ressegueix la ciutat de Barcelona al peu de Collserola i enllaça amb les línies L3 i L4 del metro, el Trambaix i el metro del Vallès.","","L9/L10 Zona Universitària - La Sagrera","Plànol del la línia de metro L9/L10 Zona Universitària - La Sagrera","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/131+L9L10+tram+z+uni+la+sagrera.png/de532adb-69c1-4e88-a88f-a74013d7ab01?t=1374750890000","","Metro L9/L10. Zona Universitària – la Sagrera","El tram 3 de la línia L9 (Zona Universitària – la Sagrera) correspon al tram central de la línia 9/10, que ressegueix la part nord de la ciutat situada al peu de Collserola. Dóna servei de metro (inexistent en l'actualitat) a aquestes zones més allunyades del centre i que presenten una orografia més complicada.
El tram té una longitud total de 9,3 km i dotze estacions: Zona Universitària, Campus Nord, Manuel Girona, Prat de la Riba, Sarrià, Mandri, el Putxet, Lesseps, Travessera de Dalt, Sanllehy, Guinardó‐Hospital de Sant Pau i Plaça de Maragall. Aquest tram incrementa notablement la connectivitat de la xarxa ferroviària (L3, L4, Trambaix i el metro del Vallès), de tal manera que, de les dotze noves estacions, 5 seran intercanviadors.
Les obres dels túnels i de les estacions estan aturades en l'actualitat a causa de les restriccions pressupostàries. Més de la meitat del túnel ja està construït i les estacions es troben en diferents estats d'execució.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El tram central de la línia L9/L10 del metro ressegueix la ciutat de Barcelona al peu de Collserola i enllaça amb les línies L3 i L4 del metro, el Trambaix i el metro del Vallès. Metro L9/L10. Zona Universitària – la Sagrera El tram 3 de la línia L9 (Zona Universitària – la Sagrera) correspon al tram central de la línia 9/10, que ressegueix la part nord de la ciutat situada al peu de Collserola. Dóna servei de metro (inexistent en l'actualitat) a aquestes zones més allunyades del centre i que presenten una orografia més complicada.
El tram té una longitud total de 9,3 km i dotze estacions: Zona Universitària, Campus Nord, Manuel Girona, Prat de la Riba, Sarrià, Mandri, el Putxet, Lesseps, Travessera de Dalt, Sanllehy, Guinardó‐Hospital de Sant Pau i Plaça de Maragall. Aquest tram incrementa notablement la connectivitat de la xarxa ferroviària (L3, L4, Trambaix i el metro del Vallès), de tal manera que, de les dotze noves estacions, 5 seran intercanviadors.
Les obres dels túnels i de les estacions estan aturades en l'actualitat a causa de les restriccions pressupostàries. Més de la meitat del túnel ja està construït i les estacions es troben en diferents estats d'execució. Obres aturades Generalitat de Catalunya (DTES) En execució","2017-05-11T13:45:13.283Z"
"54533905e57214ab3e841065","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/fgc-l6--reina-elisenda---finestrelles/329126/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","329126","Territori","","","En projecte","","Projecte informatiu redactat","Generalitat de Catalunya (DTES)","188 M€","El perllongament de la L6 dels FCG fins a Finestrelles constituirà una llançadora entre el metro del Vallès i la L3 del metro. Es construiran tres noves estacions: Pedralbes, Eulàlia d'Anzizu i Finestrelles.","","Perllongament de la L6 fins a Finestrelles","Plànol del perllongament de la L6 fins a Finestrelles","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/139+L6+reina+El+finestrelles.png/0281f483-61a0-4c83-bf9b-d5de5b1191f0?t=1374750891000","","FGC L6. Reina Elisenda – Finestrelles","El perllongament de 2,7 km de la línia L6 preveu la construcció de tres noves estacions: Pedralbes, Eulàlia d'Anzizu i Finestrelles. Aquesta nova prolongació, juntament amb el tram entre Sarrià i Reina Elisenda, constituirà una llançadora automatitzada entre el metro del Vallès i la línia L3 del metro, que en un futur perllongament passarà per Finestrelles.
Les estacions de Pedralbes i Eulàlia d'Anzizu donaran cobertura a zones residencials de baixa densitat i a diversos centres educatius, entre els quals hi ha els equipaments del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'estació de Finestrelles donarà servei a l'Hospital de Sant Joan de Déu i al barri residencial de Finestrelles, amb nous habitatges i equipaments terciaris.
La construcció d'aquesta llançadora permetrà redistribuir els fluxos de passatgers entre el barri de Pedralbes, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'àmbit de la ronda del Mig de Barcelona.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","","2.1713449954986572","41.393550872802734","El perllongament de la L6 dels FCG fins a Finestrelles constituirà una llançadora entre el metro del Vallès i la L3 del metro. Es construiran tres noves estacions: Pedralbes, Eulàlia d'Anzizu i Finestrelles. FGC L6. Reina Elisenda – Finestrelles El perllongament de 2,7 km de la línia L6 preveu la construcció de tres noves estacions: Pedralbes, Eulàlia d'Anzizu i Finestrelles. Aquesta nova prolongació, juntament amb el tram entre Sarrià i Reina Elisenda, constituirà una llançadora automatitzada entre el metro del Vallès i la línia L3 del metro, que en un futur perllongament passarà per Finestrelles.
Les estacions de Pedralbes i Eulàlia d'Anzizu donaran cobertura a zones residencials de baixa densitat i a diversos centres educatius, entre els quals hi ha els equipaments del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'estació de Finestrelles donarà servei a l'Hospital de Sant Joan de Déu i al barri residencial de Finestrelles, amb nous habitatges i equipaments terciaris.
La construcció d'aquesta llançadora permetrà redistribuir els fluxos de passatgers entre el barri de Pedralbes, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'àmbit de la ronda del Mig de Barcelona. Projecte informatiu redactat Generalitat de Catalunya (DTES) En projecte","2017-05-11T13:45:12.427Z"
"54533905e57214ab3e84105d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/fgc-l8--perllongament-placa-espanya---gracia/328738/11656","Infraestructures","","","","","ca_ES","328738","Territori","","","En planificació","","Estudi informatiu en redacció","Generalitat de Catalunya (DTES)","270 M€","El perllongament la L8 dels FGC des de l'estació de Plaça Espanya fins a l'estació de Gràcia permetrà connectar el metro Llobregat – Anoia amb el metro del Vallès. Es construiran dues noves estacions: Entença i Francesc Macià.","","Perllongament de la L8 dels FGC fins a Gràcia","Perllongament de la L8 dels FGC fins a Gràcia","http://www.amb.cat/documents/11696/317354/Perllongament+L8+Gr%C3%A0cia/3347a706-7154-491e-ba5b-9946618d7ff8?t=1375098656255","","FGC L8. Perllongament Plaça Espanya – Gràcia","La primera fase d'aquesta prolongació de la L8 permetrà connectar la línia Llobregat – Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb la línia Barcelona – Vallès, des de Plaça Espanya fins a Gràcia, en un traçat de 3,5 km de longitud. Inclou les estacions d'Entença (fent correspondència amb la L5), de Francesc Macià (fent correspondència amb les línies T1, T2 i T3 del tramvia) i de Gràcia, a la plaça Gal∙la Placídia.
En una segona fase, està prevista la continuació d'aquest eix ferroviari en sentit Besòs per tal d'incrementar la xarxa i la captació de la línia, tot i que aquesta possible prolongació està en estudi i no té concreció de traçat, estacions o terminis. Cal que es coordini amb la resta d'actuacions d'ampliació de la xarxa ferroviària previstes.","Infraestructura ferroviària ","","","","","","","","","","http://www.amb.cat/kml/territori/infraestructures/11_FGC_Perllongament_Gracia.kmz","2.1713449954986572","41.393550872802734","El perllongament la L8 dels FGC des de l'estació de Plaça Espanya fins a l'estació de Gràcia permetrà connectar el metro Llobregat – Anoia amb el metro del Vallès. Es construiran dues noves estacions: Entença i Francesc Macià. FGC L8. Perllongament Plaça Espanya – Gràcia La primera fase d'aquesta prolongació de la L8 permetrà connectar la línia Llobregat – Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb la línia Barcelona – Vallès, des de Plaça Espanya fins a Gràcia, en un traçat de 3,5 km de longitud. Inclou les estacions d'Entença (fent correspondència amb la L5), de Francesc Macià (fent correspondència amb les línies T1, T2 i T3 del tramvia) i de Gràcia, a la plaça Gal∙la Placídia.
En una segona fase, està prevista la continuació d'aquest eix ferroviari en sentit Besòs per tal d'incrementar la xarxa i la captació de la línia, tot i que aquesta possible prolongació està en estudi i no té concreció de traçat, estacions o terminis. Cal que es coordini amb la resta d'actuacions d'ampliació de la xarxa ferroviària previstes. Estudi informatiu en redacció Generalitat de Catalunya (DTES) En planificació","2017-05-11T13:45:11.031Z"
"592827e2939dea0023dd6f2e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/infraestructures-metropolitanes/projectes-infraestructures/detall/-/infraestructura/la-c-31--una-gran-via-fins-a-montgat/6377262/11656","Infraestructures","","","","","","","","","","","","","","","","","ca_ES","6377262","Territori","","","En estudi","","","AMB i Ajuntament de Badalona","","Projecte amb l'objectiu de crear un sistema estructurador a escala urbana i territorial que torni a connectar el territori","","La C-31. Una gran via fins a Montgat","La C-31. Una gran via fins a Montgat","http://www.amb.cat/documents/11656/6376195/Portada_C-31.png/52911b78-b8a5-4eb1-b101-ce80f66580c3?t=1495808221854","","La C-31. Una gran via fins a Montgat","S'estava construint un model metropolità amb una perspectiva molt centralitzada, sobre un territori amb una morfologia territorial de constitució molt policèntrica i formada per nuclis urbans distribuïts, assentats sobre l'antiga xarxa de camins, carrers i carreteres que històricament havien connectat el territori. Unes infraestructures construïdes des de la perspectiva del transport i la comunicació que, amb el pas del temps i el creixement dels nuclis urbans, han esdevingut verdaderes fractures urbanes.
En aquest context, la C-31 es va construir sobre l'eix principal de sortida de Barcelona cap al litoral septentrional, una via que existia des dels temps romans de Baetulo i que la implantació del Pla radial de carreteres reials del 1761 o el Pla comarcal i d'accessos de Barcelona del 1950 han reforçat en la seva condició d'eix de comunicació territorial. ","El model metropolità del moment","Avui en dia concebem el territori amb un model metropolità més obert, discontinu i articulat, en què es desdibuixa la centralitat i es fomenta la continuïtat urbana a través de la reconversió de carreteres i vials en carrers i amb el redisseny d'un espai públic pensat per als vianants com a usuaris principals.
Es tracta d'un nou escenari que posa sobre la taula la integració urbana de diverses infraestructures radials de la primera corona metropolitana com ho és la C-31, i també la B-23 o la C-17. És en el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) del 2010 on es planteja de manera més sòlida la proposta de considerar la C-31 com una via estructurant suburbana primària, l'arranjament dels marges de l'autopista i actuacions de millora ambiental, fins a la seva connexió amb la Gran Via, emulant les rondes de Barcelona.
L'eix de la Gran Via, des del seu naixement com un carrer de l'Eixample, té una vocació metropolitana de connexió entre el Llobregat i el Besòs. Una veritable avinguda metropolitana que modifica la seva secció per convertir-se en carrer, en avinguda, i que es prolonga més enllà del riu Besòs a través de la C-31. De la mateixa manera que es va construir una Gran Via per a l'Hospitalet amb places i cantonades metropolitanes (plaça Europa) ara es podria traslladar la mirada més enllà del Besòs i convertir la C-31 en passeig metropolità, treballar-ne els nodes i els passatges que la travessen i que enforteixen la continuïtat urbana entre les ""dues badalones"". ","La situació actual","La forma del territori ofereix unes oportunitats de colonització i unes condicions específiques i diferenciades segons la seva evolució paisatgística i urbana. En el cas de Badalona, és fonamental entendre que ens situem a cavall de les extensions dels terrenys del delta del Besòs i les valls que es prolonguen des de la serra de Marina, sobre una geografia ondulada que va tancant el territori fins al turó de Montgat. Es tracta d'un territori fortament condicionat perquè és un espai de pas entre Barcelona i la comarca del Maresme.
La seva estructura urbana s'ha anat conformant al llarg del temps condicionada pel pas de grans infraestructures dures, com són el ferrocarril Barcelona-Mataró (1848), l'autopista del Maresme C-31 (1969) i finalment la B-20 (1994). Com a conseqüència, el creixement urbà s'ha caracteritzat per la fragmentació i les dificultats d'accessibilitat nord-sud, fet que evidencia les deficiències de continuïtat urbana entre els barris del municipi.