"Id","detail_url","Tipus entitat","Subàmbit","codi_geoportal","etiqueta","valor","articleId","Àmbit","Títol","Entradeta","0","1","street_view_enable","altres_ambits_subambit","altres_ambits_ambit","comarca","enllac_relacionat_descripcio","enllac_relacionat_intern","enllac_relacionat_extern","enllac_relacionat_nom","pestanya_tipus_relacionats","pestanya_titol","pestanya_entradeta","pestanya_imatge_autor","pestanya_imatge_nom","pestanya_imatge_textalternatiu","pestanya_imatge_peu","pestanya_imatge_fitxer","pestanya_video_textalternatiu","pestanya_video_codi_youtube","pestanya_video_nom","pestanya_video_fitxer","pestanya_video_autor","pestanya_bloc_titol","pestanya_bloc_text","pestanya_bloc_titol","pestanya_bloc_text","pestanya_tipus_relacionats","pestanya_titol","pestanya_entradeta","pestanya_imatge_autor","pestanya_imatge_nom","pestanya_imatge_textalternatiu","pestanya_imatge_peu","pestanya_imatge_fitxer","pestanya_video_textalternatiu","pestanya_video_codi_youtube","pestanya_video_nom","pestanya_video_fitxer","pestanya_video_autor","pestanya_bloc_titol","pestanya_bloc_text","pestanya_bloc_titol","pestanya_bloc_text","pestanya_tipus_relacionats","pestanya_titol","pestanya_entradeta","pestanya_imatge_autor","pestanya_imatge_nom","pestanya_imatge_textalternatiu","pestanya_imatge_peu","pestanya_imatge_fitxer","pestanya_video_textalternatiu","pestanya_video_codi_youtube","pestanya_video_nom","pestanya_video_fitxer","pestanya_video_autor","pestanya_bloc_titol","pestanya_bloc_text","pestanya_bloc_titol","pestanya_bloc_text","pestanya_tipus_relacionats","pestanya_titol","pestanya_entradeta","pestanya_imatge_autor","pestanya_imatge_nom","pestanya_imatge_textalternatiu","pestanya_imatge_peu","pestanya_imatge_fitxer","pestanya_video_textalternatiu","pestanya_video_codi_youtube","pestanya_video_nom","pestanya_video_fitxer","pestanya_video_autor","pestanya_bloc_titol","pestanya_bloc_text","descripcio_font_dades","imatge_principal_fitxer_4x3","imatge_principal_fitxer","imatge_principal_peu","imatge_principal_autor","imatge_principal_nom","imatge_principal_imatge_decorativa","imatge_principal_fitxer_4x3_miniatura","imatge_principal_textalternatiu","imatge_principal_fitxer_miniatura","localitzacio_adreca","0","localitzacio_codi_postal","0","1","0","1","localitzacio_accessos_titol","localitzacio_fitxerkml","localitzacio_enllackml","localitzacio_nom_ubicacio","0","imatge_galeria_text_alternatiu","imatge_galeria_nom","imatge_galeria_autor","imatge_galeria_fitxer","imatge_galeria_peu","imatge_galeria_imatge_decorativa","imatge_galeria_text_alternatiu","imatge_galeria_nom","imatge_galeria_autor","imatge_galeria_fitxer","imatge_galeria_peu","imatge_galeria_imatge_decorativa","imatge_galeria_text_alternatiu","imatge_galeria_nom","imatge_galeria_autor","imatge_galeria_fitxer","imatge_galeria_peu","imatge_galeria_imatge_decorativa","imatge_galeria_text_alternatiu","imatge_galeria_nom","imatge_galeria_autor","imatge_galeria_fitxer","imatge_galeria_peu","imatge_galeria_imatge_decorativa","imatge_galeria_text_alternatiu","imatge_galeria_nom","imatge_galeria_autor","imatge_galeria_fitxer","imatge_galeria_peu","imatge_galeria_imatge_decorativa","normativa","Idioma","full_text_search","date_updated"
"63454d481479e72e81498bfd","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-bosc-de-can-gorgs/6691557/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cgo","Superfície","32.347 m2","6691557","Territori","Parc del Bosc de Can Gorgs","El parc del Bosc de Can Gorgs és una àrea ubicada dins del nucli urbà de Barberà del Vallès, situat al sud-oest de la ciutat, al barri que porta el mateix nom, a tocar de la Torre d'en Gorgs, entre el centre del municipi i Badia del Vallès. Amb una superfície de prop de 47.000 m2, el bosc és l'àrea verda més gran de l'interior de Barberà del Vallès, conformat per pins, roures i alzines, i que s'ha conservat de manera natural i sense urbanitzar.","2.1432624","41.34649","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació","","","","","","","","","","","","Informació de servei","
Pulmó verd de la ciutat, àrea de lleure i esbarjo, espais adaptats per a activitats culturals, camins i senders, punts d'interès històric.
","Descripció","
Situat a Barberà del Vallès, el parc del Bosc de Can Gorgs està ubicat a uns 15 km de Barcelona i limita amb Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Montcada i Reixac, Ripollet, Cerdanyola del Vallès i Badia del Vallès. Es tracta d'una àrea ubicada dins el nucli urbà, al sud-oest de la ciutat —al barri de Can Gorgs—, entre el centre de la ciutat i Badia del Vallès.
Dotada d'una àrea de taules de pícnic i de zones d'esbarjo per a trobades socials, el parc del Bosc de Can Gorgs és l'àrea verda més gran que es troba dins la ciutat, i és utilitzat habitualment pels veïns del barri com a punt de trobada.
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
El parc del Bosc de Can Gorgs formava part originàriament de la finca de Can Gorgs, la qual tenia una extensió total d'unes 80 hectàrees de vinyes, camps i boscos, la major part de les quals actualment estan urbanitzades. A finals de la dècada dels cinquanta, es va iniciar el procés d'urbanització, però es va mantenir la propietat, la masia, el bosc i els terrenys més propers.
El Pla general d'ordenació de la comarca de Sabadell de 1978 va qualificar els terrenys del bosc com a espai lliure públic i els de la masia com a equipament públic. L'any 1996 l'Ajuntament va adquirir els terrenys del bosc i la casa afectats pel planejament, que van passar a ser béns públics.
S'apunta que el nom de la finca prové dels gorgs que formava el torrent o riera dels Gorgs, que la travessa de nord a sud. Aquest torrent, que passa justament per la vora del parc, va patir un procés de desnaturalització, ja que als anys cinquanta i seixanta es va contaminar amb les aigües residuals dels nous barris del sud de Sabadell i del mateix barri de Can Gorgs, i es va convertir en una claveguera a cel obert. Posteriorment, entre els anys setanta i vuitanta, es va canalitzar amb un tub de formigó i es va cobrir, de manera que es va transformar en un col·lector soterrat de grans dimensions.
El bosc, doncs, juntament amb la masia —avui anomenada Torre d'en Gorgs— és una porció de territori que ha quedat com a testimoni del passat rural de Barberà del Vallès.
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689169/gorgs_principal.jpg/e0c54379-6b0b-42a3-add9-097d0c7db383?t=1708412959727","","","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/239/25/6691311/124758-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/239/25/6691311/124758-1.jpg","Carrer de la Torre d'en Gorgs s/n","Barberà del Vallès","08210","2.118747","41.5109","2.1432624","41.34649","","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cgo.kml","","Barberà del Vallès","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689169/IMG_8638.JPG/89cb803f-0b0a-4d53-b432-8d70cc41f924?t=1708412959727","","true","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689169/Can+Gorgs+1064x1064.jpg/fc3a11bd-ea82-427a-9711-3a545ce8c2ff?t=1708412959727","","true","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689169/Can+Gorgs+1064x1064_3.jpg/47be8ede-3c55-435d-b947-d851fa4d8e1e?t=1708412959727","","true","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689169/IMG_8639.JPG/eb703f9b-e4a6-47de-811d-aa22e2faed43?t=1708412959727","","true","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689169/IMG_8640.JPG/59c8ec39-ebc2-4247-b3e9-ae1cd714bab4?t=1708412959727","","true","","ca_ES","Parc del Bosc de Can Gorgs El parc del Bosc de Can Gorgs és una àrea ubicada dins del nucli urbà de Barberà del Vallès, situat al sud-oest de la ciutat, al barri que porta el mateix nom, a tocar de la Torre d'en Gorgs, entre el centre del municipi i Badia del Vallès. Amb una superfície de prop de 47.000 m2, el bosc és l'àrea verda més gran de l'interior de Barberà del Vallès, conformat per pins, roures i alzines, i que s'ha conservat de manera natural i sense urbanitzar. Barberà del Vallès Carrer de la Torre d'en Gorgs s/n Espai","2024-02-20T07:07:32.802Z"
"634f97481479e72e81498da7","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-can-lluc/48066/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cll","Inauguració","2011","Superfície","32.365 m2","48066","Territori","Parc de Can Lluc","Des del pla de les Vinyes el parc es despenja, suament, per un talús verd de ginesta i amb un roure singular. El parc fa de mirador sobre la vall del Llobregat i la serra de Collserola.","2.1713169","41.393463","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","El parc de Can Lluc, de Santa Coloma de Cervelló, forma part d'un sector del municipi amb habitatges i equipaments, entre l'avinguda de Can Lluc i l'avinguda de l'Onze de Setembre. Amb el parc es completa un espai verd continu, entre el pla de les Vinyes i el parc dels Cirerers i es millora la connexió entre barris.","Isidre Santacreu","Imatge principal de la pestanya","Imatge principal de la pestanya","","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/02_INFO+GRAL_ISIDRE+SANTACREU.jpg/18dda647-8d22-4920-a017-7f88b30017bc?t=1708412956363","","","","","","Informació de servei","
Fonts d'aigua potable, cistelles de bàsquet, aparcament.
","Descripció","
Des del pla de les Vinyes el parc es despenja, suament, per un talús verd esquitxat de ginesta i amb un roure singular, de quatre peus, com a element vegetal més remarcable. La peça central és una pista esportiva amb cistelles de bàsquet, enlairada sobre la resta i que també fa de mirador sobre la vall del Llobregat i la serra de Collserola. A la banda de l'avinguda de l'Onze de Setembre s'han creat noves places d'aparcament, sota l'ombra dels lledoners.
","","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/458623/uuid.ce06331d-4070-483a-b282-3b615c574320-ar.4x3/965a3727-c7fe-4a81-9860-6d8808afaa9c","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/01_DESTACAT_ISIDRE+SANTACREU.jpg/ce06331d-4070-483a-b282-3b615c574320?t=1708412956363","","Isidre Santacreu","Imatge principal del Parc de Can Lluc","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/129/255/458625/29086-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/67/30/400963/24866-1.jpg","Avinguda Onze de Setembre, 1","Santa Coloma de Cervelló","08690","2.0180097","41.369434","2.016796","41.369694","Accés avinguda Can Lluch","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cll.kml","","Santa Coloma de Cervelló","Imatge del parc","","Isidre Santacreu","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/03_ISIDRE+SANTACREU.jpg/2414ffc8-2ce2-4cc4-ab32-faeb11addafb?t=1708412956363","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/04+JORDI+SURROCA.jpg/03fec1c0-9a07-4a91-a4e0-43031def5207?t=1708412956363","","true","Imatge del parc","","Isidre Santacreu","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/05_ISIDRE+SANTACREU.jpg/885469c9-80a6-445c-9268-27b893707238?t=1708412956363","","true","Imatge del parc","","Isidre Santacreu","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/06_ISIDRE+SANTACREU.jpg/732a729a-870e-4de7-bd87-3a9d37efda59?t=1708412956363","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/parc+can+lluc-scc_jordi+surroca+1.jpg/8202b717-2d7d-4d21-8533-8dd721365c58?t=1708412956363","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/parc+can+lluc-scc_jordi+surroca+2.jpg/a0668f0d-c8ab-4c77-b30b-43684b484df9?t=1708412956363","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/07_INFO+GRAL+JORDI+SURROCA.jpg/2e163685-cb8f-4a0c-9b79-1193b543cd8b?t=1708412956363","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/2016_04_10_CLL_10Cicle_FemDeBiolegs_%C2%A9JOSEP+CANO+%282%29.jpg/f01b8563-fcf2-4238-be21-caba0ccadb97?t=1708412956363","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/2016_04_10_CLL_10Cicle_FemDeBiolegs_%C2%A9JOSEP+CANO+%285%29.jpg/d0271a0a-7fed-4d3c-be20-4703da3b3255?t=1708412956363","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/2016_04_10_CLL_10Cicle_FemDeBiolegs_%C2%A9JOSEP+CANO+%286%29.jpg/450a3543-25e9-4031-8c24-1ec7f08cb94c?t=1708412956363","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/2016_04_10_CLL_10Cicle_FemDeBiolegs_%C2%A9JOSEP+CANO+%287%29.jpg/8de4f0c4-a68a-40b1-830c-1eb903f812a8?t=1708412956363","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/2016_04_10_CLL_10Cicle_FemDeBiolegs_%C2%A9JOSEP+CANO+%288%29.jpg/6c357091-bec4-4ad6-94c9-4b7635958c8e?t=1708412956363","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/2016_04_10_CLL_10Cicle_FemDeBiolegs_%C2%A9JOSEP+CANO+%2829%29.jpg/7aba4e40-4564-47e3-b01e-a5ad4d8e48da?t=1708412956363","","true","Vista general del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/2017_11_19_CLL_RPP_MJOSEREYES_1.jpg/4b88eefc-a050-4c11-ae5e-2bc6f9b7d07c?t=1708412956363","","true","Zona de descans","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/2017_11_19_CLL_RPP_MJOSEREYES_2.jpg/d01154d6-4259-4809-afa1-c76ef50f9dd3?t=1708412956363","","true","Un dels camins del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/2017_11_19_CLL_RPP_MJOSEREYES_5.jpg/01b6ee14-16e5-4a81-860d-485d44d16096?t=1708412956363","","true","Zona de descans","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/2017_11_19_CLL_RPP_MJOSEREYES_6.jpg/abd08665-7b00-4a2a-bf5b-fc2795630555?t=1708412956363","","true","Vista d'un dels camins","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/2017_11_19_CLL_RPP_MJOSEREYES_9.jpg/1440a20b-f619-4bec-9334-829f767cc088?t=1708412956363","","true","Camí amb vegetació i ombra","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/400918/2017_11_19_CLL_RPP_MJOSEREYES_16.jpg/cf184ed4-c96b-41d4-9be8-b55dc472d5f6?t=1708412956363","","true","","ca_ES","Parc de Can Lluc Des del pla de les Vinyes el parc es despenja, suament, per un talús verd de ginesta i amb un roure singular. El parc fa de mirador sobre la vall del Llobregat i la serra de Collserola. Santa Coloma de Cervelló Avinguda Onze de Setembre, 1 Espai","2024-02-20T07:07:27.893Z"
"634f99171479e72e81498db4","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-mil-lenari/5717621/11656","Equipament","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.mil","Superfície","13.936 m2","Inauguració","2003","5717621","Territori","Parc del Mil·lenari","Connectant els barris Nord i Centre trobem el parc del Mil·lenari, una gran zona verda al cor de Sant Just Desvern. Al parc està instal·lada l'escultura commemorativa del compliment del Mil·lenari d'aquest municipi de l'any 1987 feta per Montserrat Sastre.","2.1432624","41.34649","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","","","","","","","","","","","","Informació de servei","
Pàrquing públic, escultura, font d'aigua potable, cafeteria, àrea per a gossos, zona jocs infantils, mirador.
","Descripció","
El parc del Mil·lenari és una zona forestal ben a prop de Collserola i està situat al damunt de l'aparcament amb el mateix nom i al davant del mercat municipal. Just en aquesta part trobem un sorral amb jocs infantils, de petanca i un passeig protegit del sol per passejar. Quan ens endinsem cap a la part forestal una xarxa de camins i escaletes t'endinsen entre un bosc dominat per pins blancs (Pinus halepensis). La pineda ens ofereix molts espais per gaudir de l'ombra, com podem ser l'àrea per gossos o una altra àrea de jocs infantils amb una tirolina.
","","","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/48x36.jpg/ed6da515-d553-4fed-ba55-a8bbe06e4261?t=1708412959294","","María José Reyes","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/182/18/8196790/390020-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/182/18/8196790/390020-1.jpg","Carrer Mercat, s/n","Sant Just Desvern","08960","2.077559","41.38441","2.1432624","41.34649","","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/mil.kml","Parc del Mil·lenari","Sant Just Desvern","Imatge del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/3.jpg/cd19ce99-6e09-4bb1-bd49-7ad3f1a26760?t=1708412959294","","true","Zona d'ombra i descans al parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/4.jpg/c5ec57af-70c8-44c4-9c22-a575b7e7df2d?t=1708412959294","","true","Zona d'ombra il·luminada durant la nit","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/7.jpg/bd6545c8-2bb5-458c-ad31-5e4837464fe9?t=1708412959294","","true","Rampa d'accés a una de les zones del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/9.jpg/b1b6394e-dbaf-4c15-9c2c-85c52f71d93d?t=1708412959294","","true","Zona d'ombra al costat de la zona de jocs infantils","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/12.jpg/ed3b10b2-315a-48a3-91e0-54f2dc91bf0f?t=1708412959294","","true","Escales d'accés a una de les zones del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/18x18_1.jpg/7de20bca-96c3-43db-8cb7-b239b1263e6b?t=1708412959294","","true","Escales d'accés a una de les zones del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/18x18_2.jpg/aea1773a-8e4a-4b44-ae3c-5c69e7820f12?t=1708412959294","","true","Zona d'ombra al costat de la zona de jocs infantils","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/48x36.jpg/ed6da515-d553-4fed-ba55-a8bbe06e4261?t=1708412959294","","true","Camí entre els arbres","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/2024-D800-009-01.jpg/981f80b1-1444-4506-ae6f-91ba6b5740f2?t=1708412959294","","true","Zona amb elements esportius","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/2024-D800-022-01.jpg/cc742c39-5533-41b6-beb0-c4073055c092?t=1708412959294","","true","Zona de descans amb la senyalització del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/2024-D800-025-01.jpg/4a9a78da-3b2e-44a2-9f67-d7cded6bb9fb?t=1708412959294","","true","Zona amb elements esportius","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/2024-D800-031-01.jpg/3fd2ce02-0d23-4598-b8fe-cbee9ec5153e?t=1708412959294","","true","Vegetació florida","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/2024-D800-037-01.jpg/f5b3e90e-909e-4e96-b73b-f5010b0afe24?t=1708412959294","","true","Zona de jocs infantils","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/2024-D800-044-01.jpg/ad181afe-cf26-4293-b81c-f663651a3759?t=1708412959294","","true","Entrada a la zona de jocs infantils","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/2024-D800-048-01.jpg/64cdb1dd-991c-4c3f-9d95-138a74d97d19?t=1708412959294","","true","Activitat a l'hotel d'insectes del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/2024-D800-221-01.jpg/83c2cf39-03f0-40e8-b7cf-7b6ac04be8f2?t=1708412959294","","true","Hotel d'insectes","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/2024-D800-242-01.jpg/28fe4230-cded-4d9e-ad36-d2c9dc5f57a6?t=1708412959294","","true","Vista de la zona de jocs infantils","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/2024-D800-248-01.jpg/6ff7bd8e-cf3a-4614-b65a-30921cc92c3b?t=1708412959294","","true","Zona d'aparcament de bicis","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/2024-D800-255-01.jpg/91ba53da-1f6f-4878-b30d-11a10cefa8f1?t=1708412959294","","true","Escala d'accés a una altra zona del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8196534/2024-D800-259-01.jpg/ed10c6a7-c676-49dd-ba37-1f70b872ac87?t=1708412959294","","true","","ca_ES","Parc del Mil·lenari Connectant els barris Nord i Centre trobem el parc del Mil·lenari, una gran zona verda al cor de Sant Just Desvern. Al parc està instal·lada l'escultura commemorativa del compliment del Mil·lenari d'aquest municipi de l'any 1987 feta per Montserrat Sastre. Sant Just Desvern Carrer Mercat, s/n Equipament","2024-02-20T07:07:32.070Z"
"634f99e41479e72e81498dbe","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-can-vidalet/345059/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cvi","Inauguració","1975","Superfície","37.288,03 m2","Horari","De novembre a març de 8 a 19h. Abril, maig i octubre de 8 a 20h, juny i setembre de 8 a 21h, juliol i agost 8 a 22h","345059","Territori","Parc de Can Vidalet","L'indret on es troba el parc, a la part baixa d'Esplugues, molt a prop del límit amb l'Hospitalet, havia estat, fins als anys cinquanta, una zona de terres fèrtils dedicades principalment a conreus de secà. Actualment, Can Vidalet és un dels jardins històrics més emblemàtics de la xarxa de parcs metropolitans i l'espai verd urbà més important d'Esplugues de Llobregat. El parc és l'únic pulmó verd d'un entorn amb alta densitat de població.","2.0972743","41.375347","true","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","El domini de l'alzina","Tavisa","Parc de Can Vidalet informació general","Parc de Can Vidalet informació general","","http://www.amb.cat/documents/11656/414609/02+INFO+GRAL_TAVISA.jpg/6b428736-e81d-48a9-aa0b-933f10b9250b?t=1708412941961","","","","","","Informació de servei","
Indret d'interès històricoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, llac, brollador, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, pista de petanca, jocs infantils, jocs gent gran, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, taula de ping-pong, aparcament de bicicletes, bar, WC.
","Descripció","
Actualment, Can Vidalet és un dels jardins històrics més emblemàtics de la Xarxa de Parcs Metropolitans i l'espai verd urbà més important d'Esplugues de Llobregat. A més de l'atractiu, que comparteix amb qualsevol altre parc, de ser un indret per al repòs, el lleure i l'apropament a la natura, n'ofereix un de suplementari ben particular: la possibilitat de poder gaudir i aprendre dels valuosos elements antics que guarda gelosament (el palauet, el llac, l'estany, el safareig, la vegetació, etc.) i de la seva característica organització de l'espai.
Aquesta tipologia de jardí combinava dissenys geomètrics, prop de les cases, amb altres de vegetació quasi espontània sobre un relleu creat artificialment, que pretenia imitar el paisatge natural. L'aigua era un element fonamental, distribuïda fins als últims racons per una xarxa de petits canals. Cascades i sortidors aportaven el so al conjunt visual.
Entre la vegetació predominen les espècies autòctones, amb una important presència d'alzines i pins blancs, molts d'ells centenaris i d'aparença excepcional. Des de la rodalia, les altes capçades dels pins sobresurten de la massa arbòria que les envolta i són el millor indicador de la presència propera del Parc.
Zona A. El palauet
Prop de la carretera general, es trobava l'entrada principal a la finca, a través d'una magnífica porta de ferro forjat. Aquest indret, convertit avui en l'avantsala del Parc, comprèn parterres enjardinats, que formen petits rodals d'alzines i pins i llueixen alguns arbres exemplars (alzina, bellaombra 1) i margalló). El palauet, utilitzat actualment com a escola d'idiomes, és l'única de les mansions de la finca que ha restat dempeus. Es tracta d'un edifici d'inspiració neoclàssica, amb planta baixa i dos pisos, procedent de les primeres dècades del segle XX. Un portal de punt rodó, flanquejat per pilastres apariades amb capitells, dóna accés a la planta baixa. La coberta és plana i protegida per una balustrada. A la façana sud, destaca una senyorívola escala a dues bandes, que puja a la planta principal. Davant, hi ha un petit jardí retallat i, sota la casa, un refugi de la guerra civil.
Zona B. El llac
Elements propis d'un paisatge natural (el llac, l'illa, la gruta, les parets i les voltes de pedra, la vegetació i la fauna) i altres carregats de simbolisme (el templet i el menhir) componen aquest sector, el més emblemàtic i característic del parc.
Un front de roques de forma semicircular, entre les quals saltava la cascada, flanqueja el llac per la banda de ponent i tanca la gruta, amb obertures per on es podien contemplar els jocs de l'aigua en caure al llac. Davant hi ha l'illa: quatre peus de roca emergeixen del llac i s'uneixen formant una volta, sota de la qual hi ha l'embarcador. L'illa és també el magnífic pedestal d'un templet, de planta circular, format per vuit columnes estriades amb capitells corintis, que suporten un tambor amb relleus de motius vegetals. Un pont penjat de ferro l'uneix amb terra ferma. Molses i altres plantes viuen entre els blocs de pedra, de tonalitats diverses, creant un ambient més fresc i humit. Dins l'aigua sorprèn la presència d'un menhir. A l'altre extrem del llac, un grupet de taxodis, espècie poc habitual i originària de zones pantanoses d'Amèrica del Nord, creixen dins de l'aigua com si es trobessin en el seu habitat natural.
Entre la vegetació ressalten els pins blancs, impressionants, amb troncs gruixuts i capçades enlairades. Entre ells cal ressaltar especialment ""el Pi Dret"". Entre el llac i el palauet, un tossal, atapeït d'arbres i arbusts, amb una colla de palmeres de dàtils a la part sud, amaga curosament el petit estany presidit per una malenconiosa escultura.
Zona C. El Safareig
Quan encara no s'usaven les mànegues, els jardins havien de resoldre el problema del reg a base d'emmagatzemar l'aigua necessària en un dipòsit enlairat, des d'on es repartia a tot el recinte per un sistema de petits canals. L'aigua era, a més, un element decoratiu important, creador de frescor i alegria en l'ambient. Actualment el safareig, damunt les belles arcades de rajoles, és també un mirador on s'arriba per dues àmplies i elegants escalinates. Des de dalt, en direcció nord, es veu davant mateix la muntanya de Sant Pere Màrtir (399 m) amb l'antena telefònica al cim, ocupant el lloc de l'antiga ermita dedicada al màrtir Sant Pere. Cap a l'est hi ha el barri de Finestrelles, la muntanya del Tibidabo i l'observatori Fabra. Més a prop es distingeix l'hospital de Sant Joan de Déu.
A baix, entre les escalinates, hi ha un curiós exemplar d'alzina amb tot de peus que creixen junts, possibles rebrots d'arbres tallats arran de terra. L'alzina és una de les espècies més característics de la regió mediterrània, totalment adaptada a un clima d'hiverns temperats, estius secs i calorosos i pluges irregulars. Sobre els troncs (d'uns 15 metres d'alçària), les denses i fosques capçades formen una espessa volta ombrívola, que crea un ambient fresc i humit. L'escorça és clivellada. El fruit, la gla, s'ha utilitzat tradicionalment com a aliment del bestiar. La fusta, molt dura, és usada per fer eines agrícoles, pilons de carnisser, rodes de carro, etc. i fins ben entrat el segle XX per a l'obtenció de carbó.
Abans que l'home intervingués, la major part de la regió mediterrània devia estar recoberta per l'espès mantell verd fosc, brillant, dels alzinars. Reduïts actualment a retalls més o menys grans, els alzinars són boscos presidits per l'alzina, amb un sotabosc format per arbusts i lianes de fulla petita, dura i sovint punxant, que formen una massa forestal atapeïda i impenetrable. En aquest sector, situat al centre del Parc, es troba la zona de serveis, al costat d'un passeig de palmeres datileres. Petits senders comuniquen placetes i parterres amb dissenys diferents i vegetació variada.
Zona D. El Turonet
Tocant al passeig de les palmeres, una rampa de cargol puja al cim del turonet, entre una vegetació d'alzines, aladerns, pins i marfulls. A dalt, hi havia estat instal·lada una imatge de Santa Magdalena.
Al nord d'aquest sector destaca un grup de bellaombres molt grans. Els pins són tots pinyers, gairebé els únics del Parc d'aquesta espècie. Prop de les pistes de petanca hi ha una agrupació de còculs i una de braquiquítons, dues espècies d'origen exòtic.
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
Des de mitjan segle XIX i fins a principis del XX, era freqüent que famílies benestants barcelonines tinguessin residències d'estiu, o fins i tot permanents, als afores de la gran ciutat. Eren doncs propietàries d'importants cases-palau de gran qualitat estètica, envoltades per jardins exuberants i situades generalment en antigues finques agrícoles.
Entre la segona meitat del segle XIX i la guerra civil (1936-39), el sector d'Esplugues de Llobregat comprès entre el camí del Molí, la carretera general de Madrid a Barcelona i el límit amb l'Hospitalet, estava ocupat per conreus de secà i n'eren propietaris majoritaris les famílies Vidal, Jover i Juncadella, les quals residien en sumptuoses mansions envoltades de bells jardins, que milloraven i engrandien sovint. L'actual edifici de Can Vidalet és de les primeres dècades del segle XX.
En les tasques de recerca històrica realitzades per a les primeres edicions d'aquesta guia, no es va trobar cap document que permetés fixar, amb una certa garantia, la data en què es van dissenyar i construir els jardins primigenis de Can Vidalet. En diferents publicacions i articles consultats (tots relativament recents) s'apuntava la possibilitat que fossin dels anys vint i que els seu disseny fos obra de J.C.N. Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí.
Durant un temporal de vent, de finals de 1998, van caure alguns pins de grans dimensions; un d'ells ho va fer damunt del templet i el va destruir completament. Quan es recollien els fragments necessaris per fer els motlles per construir-ne un de nou, va aparèixer gravada a la base d'una columna la paraula ""Toscuno"" i l'any 1897. Per altra banda al padró de 1867 hi consten alguns jardiners (Joaquim Piera Nanot, Josep Paulí Campañà i Josep Camps Carreras) treballant a la propietat de Josep Vidal Ribas. Evidències clares de l'existència de jardins a la finca des de fa més de 140 anys.
Joaquim Piera Nanot era el jardiner major de la família Juncadella-Vidal i va viure a la finca des de 1867 fins a 1890. El mes de març de 1877 va presentar (en nom dels Srs. G.Juncadella y de Vidal y Torrents) a la ""Manifestación de productos catalanes ciencias, letras y bellas artes, agricultura e industria"", inaugurada pel rei Alfons XII a l'edifici de la Universitat de Barcelona, dues columnes de fruites, de 28 pams d'alçada, per les quals va guanyar una medalla. També s'ocupava dels jardins de Can Clota. Els vivers Piera, amb seu a Can Vidalet i a l'Hospitalet, els va fundar el seu pare l'any 1830 i els va continuar el seu fill fins al 1961.
Nicolau M. Rubió i Tudurí va néixer el 1891. Francesc Cambó va cridar Forestier per treballar a Barcelona el 1915, per tant, cap dels dos va poder intervenir en la creació inicial dels jardins, la qual cosa no nega la possibilitat que Rubió hi fes alguna intervenció posterior, quan va ser arquitecte municipal d'Esplugues. És per tant més que probable que darrere el magnífic treball de jardiners com en Joaquim Piera, totalment desconeguts avui, s'amaguin molts dels secrets que van crear els fantàstics paisatges de Can Vidalet i tants altres jardins de l'època, existents o definitivament perduts.
Durant la guerra civil (1936-39), les propietats van ser confiscades i els amos es veieren obligats a fugir (un d'ells, Emili Juncadella Vidal, va ser detingut a la seva casa de Barcelona i mort a la carretera de l'Arrabassada el 29 de juliol de 1936). Les cases van ser ocupades temporalment (de finals de 1937 fins la primavera de 1938) per Indalecio Prieto, aleshores ministre de defensa del govern de la República. Soldats d'aviació, amb uniformes blaus, formaven la seva guàrdia i aprofitaven les estones lliures per festejar amb les noies del poble. Un cop acabada la guerra cases i terres van retornar als seus propietaris. Una de les cases de les quals tenim constància documental, can Rosés, va ser enderrocada i es van talar gran part dels jardins. Sembla que l'elevat cost de la restauració necessària i el fet que les cases havien estat ocupades per enemics van portar els propietaris a aquesta decisió.
Posteriorment, la urbanització de la carretera N-340 o carrer de Laureà Miró i del carrer del Molí, constituïren un retall important en la superfície de les finques i l'inici de la seva degradació en eliminar-se les tanques i la vigilància. Els conreus esdevingueren erms on s'abocaven deixalles i materials d'enderroc, i els jardins autèntiques selves on feia un cert respecte entrar. Es talaven arbres per a arrossades dominicals i els escassos elements de mobiliari i decoració van ser expoliats i destruïts.
El Pla Comarcal de 1953 va qualificar la finca com a parc urbà. El 1973 s'aprovà definitivament el Pla Parcial d'Ordenació de Can Vidalet. Entre 1970 i 1974, a través de diferents cessions i expropiacions, la propietat passà a formar part del patrimoni municipal d'Esplugues. Per acabar amb la situació de descontrol i evitar destrosses majors, es procedí al tancament provisional del solar i els Serveis Tècnics Municipals van redactar, el 1974, un projecte de restauració. L'antiga Corporació Metropolitana va subvencionar part de les obres que van permetre obrir el parc públic l'any 1975.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la xarxa de parcs i platges metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/414609/5841-39.jpg/d20bbd50-ea06-41fd-afa9-cb6806283c37?t=1708412941961","","Ernest Costa","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/155/166/12035739/1987824-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/155/166/12035739/1987824-1.jpg","Carrer del Molí, 104-108","Esplugues de Llobregat","08950","2.0969546","41.376038","2.0960042","41.376186","Accés Carrer del Molí (alçada Laureà Miró)","2.096262","41.374374","Accés Carrer del Molí (alçada Cedres)","2.097003","41.373737","Accés Carrer Cedres","2.0991204","41.37489","Accés Carrer Glicines","2.096443","41.376606","Accés carrer de Laureà Miró","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cvi.kml","","Esplugues de Llobregat","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414609/03_ERNEST+COSTA.jpg/ffe98dfa-620b-48d2-8474-4d87df0c1535?t=1708412941961","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/414609/05_MARI+LUZ+VIDAL.jpg/8a8d4944-9995-4534-9ff3-5203ef45e008?t=1708412941961","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/414609/06_MARI+LUZ+VIDAL.jpg/c2ba5e63-ddb1-47a7-9125-d580bfd62bb5?t=1708412941961","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/414609/08_MARI+LUZ+VIDAL.jpg/7a6ccbad-9080-471d-a798-3adaf6f616c4?t=1708412941961","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/414609/07_MARI+LUZ+VIDAL.jpg/e0fd99dc-507c-42fe-ae63-0f51989e044d?t=1708412941961","","true","Imatge del parc","","H. Casals","http://www.amb.cat/documents/11656/414609/2016_06_16_CVI_FT_Punts+d%27inter%C3%A8s_HCasals_24.jpg/bace3abb-47b0-4c88-a4f5-2dbf7acdd4b8?t=1708412941961","","true","Imatge del parc","","H. Casals","http://www.amb.cat/documents/11656/414609/2016_06_16_CVI_FT_Punts+d%27inter%C3%A8s_HCasals_02.jpg/ae5fa2f8-1efe-4c35-b501-a2c26f1db4d5?t=1708412941961","","true","Illes flotants del parc","","Alsawi","http://www.amb.cat/documents/11656/414609/2018_07_20_FT_Can+vidalet_ILLESFLOTANTS_Alsawi_1.jpg/6a04711a-a479-4b8a-8dbe-3b4c6abdf75e?t=1708412941961","","true","","ca_ES","Parc de Can Vidalet L'indret on es troba el parc, a la part baixa d'Esplugues, molt a prop del límit amb l'Hospitalet, havia estat, fins als anys cinquanta, una zona de terres fèrtils dedicades principalment a conreus de secà. Actualment, Can Vidalet és un dels jardins històrics més emblemàtics de la xarxa de parcs metropolitans i l'espai verd urbà més important d'Esplugues de Llobregat. El parc és l'únic pulmó verd d'un entorn amb alta densitat de població. Esplugues de Llobregat Carrer del Molí, 104-108 Espai","2024-02-20T07:06:53.934Z"
"634f9a2d1479e72e81498dc9","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-l-ermita-del-pla-de-sant-joan/1605881/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.erm","Inauguració","2011","Superfície","20.842 m2","1605881","Territori","Parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan","Situat al pla de Sant Joan, el parc de l'Ermita és un espai planer situat al sud-est del nucli de la Palma de Cervelló. Limita al nord amb els penya-segats de les Planes i Pallejà; a l'oest, amb els boscos de Can Pongem i, més avall, amb la riera de Rafamans que, seguint el seu curs, el limita també meridionalment; finalment, per llevant els límits es poden establir en la carretereta B-24 i en el torrent de les Fallulles.","2.1713169","41.393463","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","","","Informació general","Informació general","","http://www.amb.cat/documents/11656/1616261/Ermita+7.jpg/aeff8b6f-113b-40a1-9c7c-5afe0e65802e?t=1708412936685","","","","","","Informació de servei","
Àrea d'estada, aparcament de bicicletes.
","Descripció","
És un espai heterogeni, que inclou la zona més planera de tot el terme municipal. Està constituït per una gran zona de bosc de pi blanc que ha ocupat antigues zones de conreu aterrassades de vinya, arbres fruiters i oliverars i una petita parcel•la activa. Però també resten nombrosos vestigis d'aquesta activitat: murs de pedra seca, infraestructures de reg, barraques d'eines de pedra seca, restes de construccions de fang i canyes..., a més d'altres elements d'interès, com l'ermita romànica del segle XI (Sant Joan del Pla) que es troba dins del parc.
El disseny del nou parc públic creat en aquest espai ha mantingut el seu caràcter natural de bosc. El parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan és un gran espai forestal en el qual s'ha actuat en la millora dels accessos al parc. S'hi han creat recorreguts interiors al bosc amb unes àrees d'estada que serviran com a zona de descans i per gaudir de la natura. També s'hi han realitzat treballs de neteja del bosc, eliminant la vegetació en mal estat i aclarint la vegetació existent per així permetre que la resta d'estrat arbori i arbustiu es pugui desenvolupar millor.
","Flora","
L'espai del Pla de Sant Joan es troba situat al bell mig de la regió mediterrània, que comprèn un territori de tendència àrida, en el qual l'estiu és sec i calent i l'hivern és suau i més o menys humit. En el paisatge vegetal d'aquesta regió s'hi acostuma a presentar una important diversitat, molt agraïda des del punt de vista paisatgístic: els boscos d'escleròfil·les, pinedes, màquies, garrigues, espinars, brolles, timonedes, pradells i erms. La vegetació típica predominant són arbres i arbusts amb fulles persistents tot l'any, coriàcies i de mida petita o mitjana. La vegetació potencial dominant al territori mediterrani és un bosc sempre verd.
La vegetació actual del parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan està dominat per les pinedes de pi blanc amb un sotabosc en regeneració d'alzines. Presenta diferents estrats, el més alt dominat pel pi blanc (Pinus halepensis); el mig per alzines (Quercus ilex ilex); un sotabosc format per arbusts com el marfull (Viburnum tinus), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ginesta (Spartium junceum) el romaní (Rosmarinus officinalis) i, on també s'hi troben nombroses espècies enfiladisses i plantes vivaces com la farigola (Thymus vulgaris) i l'espígol (Lavandula officinalis). També s'hi poden trobar peus dispersos de roures martinencs (Quercus humilis), oliveres (Olea europaea) i algun pi pinyer (Pinus pinea).
","Fauna","
La fauna dels ambients forestals està molt condicionada pel grau d'humitat i pel tipus de bosc. El parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan té un valor faunístic important ja que no existeix fragmentació de les masses forestals de l'entorn i la connexió amb la riera de Rafamans, abeurador natural d'ocells i mamífers. Entre les espècies d'ocells destaquen la mallerenga petita (Parus ater), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus), la mallerenga cuallarga (Aegithaloscaudatus), la mallerenga blava (Parus caeruleus), la mallerenga carbonera (Parus major), el bruel (Regulus ignicapillus), el raspinell (Certhia brachydactyka), el colltort (Jynx torquilla), la merla (Turdus merula), el tord (Turdus philomelos), els tallarols (Sylvia sp.), el pit-roig (Erithacus rubecula), el rossinyol bord (Cettia cetti), els tudons (Columba palumbus), el picot verd (Picus viridis) i l'esparver (Accipiter nisus), entre altres.
Pel que fa als mamífers, es detecta la presència del porc senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela nivalis), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la rata cellarda (Eliomys quercinus), el teixó (Meles meles) i l'eriçó (Erinaceus europaeus).
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
La presència humana a les contrades on s'ubica el Pla de Sant Joan ve d'antic: primer va ser l'home prehistòric, que hi va deixar constància amb els seus monuments funeraris i els vestigis d'alguns poblats neolítics, i després el de l'època medieval, que va saber veure el valor estratègic i d'expansió econòmica d'aquestes contrades. Això ha afavorit la proliferació d'abundants elements arqueològics i arquitectònics en el conjunt del territori. Els elements arquitectònics que podem trobar dins del Parc constitueixen un reclam important per als visitants. Hi podem trobar l'ermita de sant Joan del Pla i una barraca de pedra seca, una antiga construcció de fang que se suposa que era una petita barraca associada a les vinyes de la zona, les restes d'un corral de parets de pedra i a la zona limítrof podem trobar els murs de pedra seca que delimiten el camí Estret. Fora dels límits del parc també trobem diverses barraques de pedra seca, l'ermita de sant Vicenç Ferrer i altres construccions de fang antigues.
","Elements de patrimoni històric","
Ermita de Sant Joan de l'Erm
La capella de Sant Joan del Pla és un petit edifici romànic que data del segle XI. Està formada per una sola nau i un absis de planta semicircular, ornamentat a l'exterior amb arcuacions. La nau i l'absis conserven les voltes, de canó i de quart d'esfera, respectivament, amb cimbrejat de canyes paral•leles a l'eix de la nau i entreteixides en espiga a l'absis. Resten part de les lloses de llicorella de la seva teulada original. L'arc que obre l'absis, o arc triomfal, és construït amb dovelles molt regulars, totes de pedra vermella, com les de la porta de migdia. Hi ha una finestra a l'absis i una a la paret meridional, ambdues de doble esplandit. La capella reuneix uns caràcters atribuïbles amb seguretat al segle XI: l'ornamentació llombarda, l'aparell, la morfologia de les finestres i de la porta...
Pot ser comparada amb un gran nombre de petites esglésies de l'estil, com per exemple les de Sant Martí de Rus (a la Cerdanya), o la de Sant Climent de Coll de Nargó (a l'Alt Urgell), entre d'altres.
Aquest any, 2016, s'ha dut a terme la restauració de l'ermita en la que s'ha recuperat la teulada amb lloses regulars fetes amb pedra llicorella, seguint la preexistència trobada en els estudis inicials de l'obra. També s'han regularitzat els murs de les façanes per a l'assentament del ràfec de coberta i s'ha completat la zona de façana sud sobre la porta de l'església amb cares de pedra, recuperada dels murs enderrocats.
Torreblanca és un parc històric i les traces de la seva història són encara en gran part identificables pel passejant curiós. Alguns elements han arribat intactes fins a nosaltres com a testimonis vius d'un passat recent; altres, reconvertits per als requeriments que ha de complir un parc modern, ens permeten identificar el traçat de les parcel·les sobre les quals creixien ufanoses les vinyes, els rosers, els fruiters i les hortes.
Al cor del Parc, el magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX ens introdueix en un món ple d'encant i misteri. El seu disseny fantasiós parteix de la idea d'imitar les formes i els elements propis de la natura, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d'aigua, envoltats d'una vegetació exuberant i diversa, en lliure creixement, que converteix aquest espai en la part, sens dubte, més impactant del Parc. S'hi troben racons apartats per als amants del silenci i la quietud, on és fàcil oblidar-se del món exterior i gaudir d'una natura creada a escala humana.
Al seu entorn, el parc modern segueix la traça dels antics camps de conreu de la finca amb una estructura de grans trapezis que envolten els vells jardins. La seva concepció és més funcional per tal de donar resposta a les demandes dels actuals usuaris. Hi tenen cabuda zones per a jocs, per a pràctiques esportives, per a espectacles a l'aire lliure, bars, etc.
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
Pagesos, nobles i ciutadans
La història de Torreblanca, com la de Can Mercader, ens apropa a les transformacions experimentades per una de les finques agrícoles més notables d'aquest sector del Baix Llobregat, des dels seus orígens a l'edat mitjana fins arribar a convertir-se en el Parc que avui coneixem. La notícia més antiga, que amb tota probabilitat hi fa referència, és la que parla de l'anomenada torre Soller o de Fonollar que, el 1310, Guillem Dufort va vendre a Grau Trilla. Un segle després, el 1417, s'esmenta una nova venda que consta d'una torre envoltada d'una muralla, amb capella, cementiri, forn, pallissa, hort i colomar. S'inclouen també les cases amb els homes i dones, els quals estan obligats a una sèrie de prestacions al senyor.
Anys després, el 1564, la situació poc pròspera de la família propietària -els Requesens- els decideix a vendre diverses propietats, entre elles Torreblanca. La finca es trobava en aquells moments molt abandonada i les terres, ermes. Va comprar-la Enric Agullana, donzell de la ciutat de Barcelona. En la venda s'inclogué, a més de la torre, les terres, el trull, el forn, dues farineres i la capella. És en els documents d'aquesta venda, quan apareix per primera vegada el nom de Torre Blanca (la grafia actual, en una sola paraula, és moderna). Una descripció del segle XVII ens diu que la torre és edificada damunt d'una peça de terreny de 30 mujades*, repartida entre terra campa, vinya, bosc i erms. La finca inclou un pastador per fer pa, un corral on hi havia un trull d'oli, una pallissa, un estable, un celler i una capella. La capella, sota l'advocació de Santa Anna, es creu que ja existia el segle XIII, si bé els documents existents més antics daten del 1630 i s'hi descriuen objectes i ornaments destinats al culte. La seva situació era al costat de la torre, a l'actual esplanada del laberint.
Torreblanca havia esdevingut, durant el segle XVIII, una de les hisendes més pròsperes de la zona. La família propietària, els Dusai (del llinatge de ciutadans honrats de Barcelona), realitzaren importants obres i reformes. L'any 1796 se'ls concedí el marquesat de Monistrol d'Anoia. A finals del segle XIX, el marquès de Monistrol, Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai (1825- 1890), emprèn una radical transformació de la seva residència a la finca en fer-hi construir un gran palau d'estil neogòtic català i els jardins romàntics del seu entorn.
El palau, de planta baixa i tres pisos, era orientat al nord i s'aixecà sobre les runes de l'antic mas, en el lloc on avui hi ha l'esplanada del laberint. Amb uns elements estructurals de baixa qualitat i una ornamentació interior extremament luxosa, contenia importants col·leccions de pintures, llibres, mobles, tapissos i altres objectes de gran valor. La capella de Santa Anna es comunicava amb el palau per la planta baixa i pel segon pis. Consultats nombrosos arxius, tant públics com privats, no s'ha trobat cap dada definitiva sobre qui en va ser el projectista.
L'any 1887, Simó Dot i Canalies, capatàs i apoderat de Torreblanca, dirigí les obres de construcció de diferents edificis a la finca (cotxeres, corts, habitacles de carreters i pastor, vaqueria, magatzems i safareigs), edificis que avui ocupen el Consell Comarcal del Baix Llobregat, Movibaix i els habitatges dels porters. Com a agricultor i jardiner, obtingué nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals. Va exercir a més alguns càrrecs i funcions de caire públic: director i constructor de diversos parcs i jardins; contractista-director, durant 10 anys, dels jardins i l'arbrat de l'Eixample de Barcelona; director general de les aigües potables de Sant Just, Esplugues i Sant Feliu; i delegat per la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana d'Horticultura a l'Exposició Universal de Paris del 1900.
La guerra civil (1936-39) afectà greument Torreblanca, que va ser municipalitzada i ocupada primer per refugiats, més tard per guàrdies d'assalt, i un cop acabada la guerra, per la cavalleria moruna. La finca restà molt malmesa amb aquest tràngol i els marquesos de Monistrol n'iniciaren la reorganització, per tal de fer-la viable econòmicament. Es construí una granja d'aviram i ous i es fomentà novament la comercialització de les roses. Les destruccions que patí el palau foren encara més irreversibles i probablement aquest és el factor que va fer decidir els marquesos a enderrocar-lo l'any 1958.
Sota seu aparegueren les restes de l'antiga Torreblanca: un recinte rectangular, limitat per grans murs, amb una torre rodona a cada cantonada. La capella restà dempeus fins el 1982.
La història de la finca durant els darrers anys està lligada a la recuperació d'un espai privat per a l'ús col·lectiu. L'any 1982, després de diversos intents d'urbanització, la Corporació Metropolitana la va adquirir als marquesos de Monistrol i va començar les obres que portaren a l'obertura de Torreblanca com a parc públic el 24 d'abril de 1983. Des d'aquest dia, segles de vida familiar són a l'abast de tots aquells que vulguin copsar-ne els secrets.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/469235/uuid.6035bb87-c7a2-4e53-9348-19b3b483e74d-ar.4x3/949e607f-dab5-4ac4-9178-d93a8f7bec2d","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/01_DESTACAT+JOSEP+CANO.jpg/6035bb87-c7a2-4e53-9348-19b3b483e74d?t=1708412941104","","Josep Cano","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/120/146/496248/30636-1.jpeg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/38/85/415014/25642-1.jpg","Carretera Reial, 159","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Just Desvern","","2.0561037","41.37851","2.0582142","41.377087","Accés Carrer de la Torreblanca","2.0589","41.37792","Accés Carrer de la Torreblanca (Aparcament)","2.054289","41.37949","Accés Carretera Reial","2.0544658","41.377243","Accés avinguda de la Generalitat","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/tor.kml","","Sant Feliu de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Just Desvern","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/03_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/9022cb1c-7b04-48b9-9f4a-8478a1f6fa34?t=1708412941104","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/04_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/6a3ff37b-6edf-4aa6-8236-ede23e94a0ad?t=1708412941104","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/05__RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/65c18aac-cdbd-401d-bac0-8b42b92ae173?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/05_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/ffeb6f1f-9aa9-4cbf-b6ce-6bad7c985d5c?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/06_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/4a43f31c-fd1e-4870-8e57-9ac28f02d014?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/07_+JOSEP+CANO.jpg/ada66bbf-ac85-4b9c-b6dd-d5949a3fedf0?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Ferran Taberner","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/Parc_Torreblanca_01.jpg/e0dd0db2-e82a-4657-9edf-c10436ea3d72?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Ferran Taberner","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/Parc_Torreblanca_30.jpg/64401ef0-5d02-4f91-95b7-dadd73ec15c8?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","J. Fornés","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/2016_04_14_TOR_FT_Equiums_JFornes_1.jpg/46b2157a-c917-4fea-9586-23ce7137b400?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/08_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/03599b07-c798-43f8-9b22-e38cf4b0f43a?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Ferran Taberner","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/2016_05_20_TOR_PMES_VegetacioSingular_%C2%A9FERRAN+TABERNER_21.jpg/cc743ad8-e645-4544-b689-0b2daa9ba146?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Ferran Taberner","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/2016_05_20_TOR_PMES_VegetacioSingular_%C2%A9FERRAN+TABERNER_30.jpg/5d53ca83-6cbb-45f3-ae00-cd0bf252c928?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/2016_05_28_TOR_10Cicle_ViatgeEnElTemps_%C2%A9ROBERT+RAMOS_1.jpg/5c340e51-6aad-4686-bd56-0fdb4d87ed6f?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/2016_05_28_TOR_10Cicle_ViatgeEnElTemps_%C2%A9ROBERT+RAMOS_11.jpg/c310266c-9a1f-41b5-8904-fd7b92044620?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/2016_05_28_TOR_10Cicle_ViatgeEnElTemps_%C2%A9ROBERT+RAMOS_17.jpg/309a1513-de5e-49e8-b63b-323c6ee87f2d?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/2016_05_28_TOR_10Cicle_ViatgeEnElTemps_%C2%A9ROBERT+RAMOS_18.jpg/b252fe5f-9eb5-4217-9321-83dd4197d3f5?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/2016_05_28_TOR_10Cicle_ViatgeEnElTemps_%C2%A9ROBERT+RAMOS_22.jpg/d998c555-f651-4c9f-92b1-032d65b1acb4?t=1708412941105","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/414586/2016_05_28_TOR_10Cicle_ViatgeEnElTemps_%C2%A9ROBERT+RAMOS_30.jpg/a5554d09-001a-4fe0-b260-2e4cb5b9f2e7?t=1708412941105","","true","","ca_ES","Parc de Torreblanca Al cor del parc, el magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX ens introdueix en un món ple d'encant i misteri. El seu disseny fantasiós parteix de la idea d'imitar les formes i els elements propis de la natura, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d'aigua, envoltats d'una vegetació exuberant i diversa, en lliure creixement, que converteix aquest espai en la part, sens dubte, més impactant del parc. Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Carretera Reial, 159 Espai","2024-02-20T07:06:51.333Z"
"634f9acf1479e72e81498ddf","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-la-fontsanta/345044/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.fon","Inauguració","1995","Superfície","162.266,66 m2","345044","Territori","Parc de la Fontsanta","El parc es troba al sud de la comarca del Baix Llobregat i la seva superfície ocupa tres termes municipals: Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern. El parc és al samontà, tradicionalment ocupat per les vinyes i els conreus de secà i avui totalment urbanitzat. El seu àmbit queda definit per la zona on confluïen el torrent del Pont Reixat i la riera de la Fontsanta que comença a la serra de Collserola i té un recorregut curt i amb fort pendent. Abans d'arribar al Parc és canalitzada fins al riu Llobregat.","2.171345","41.39355","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació","En el camí de la riera","Rafael López-Monné","Imatge informació general","Imatge informació general","","http://www.amb.cat/documents/11656/414605/02_INFO+GRAL_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/88b3dabf-4d04-4065-8c5c-aa0eb6d06b7d?t=1708412941533","","","","","","Informació de servei","
Vegetació singular, escultura, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, àrea de picnic, pista de monopatins, jocs infantils, jocs gimnàstics, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, aparcament de bicicletes, aparcament, àrea de gossos, restaurant, WC.
","Descripció","
El pont del carrer del Marquès de Monistrol, un punt elevat al mig del parc, constitueix un excel·lent mirador des d'on observar-ne els diferents sectors i la l'adaptació a un relleu força complicat. La vegetació és rica i diversa, amb una gran varietat d'espècies d'arbres i arbusts. La peculiar situació del parc (damunt d'un abocador en procés d'estabilització) comporta l'existència de certs moviments d'assentament de terres. Per això, les terrasses s'han fet amb murs de gabions (pedres dins d'una gàbia de tela metàl·lica, que habitualment s'usen per protegir les vores dels rius) molt adequats, en aquest cas, per la seva gran flexibilitat.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","La riera, l'abocador, el Parc","
Les aigües de la riera de la Fontsanta i del torrent de Pont Reixat, fins fa algunes dècades, seguien lliurement el seu camí entre la serra de Collserola i el riu Llobregat. A l'indret del Parc, la riera havia excavat el seu llit entre les vinyes, els garrofers i les oliveres del samontà. La caça hi abundava, sobretot els conills i les perdius. Molt a prop del pont del carrer Marquès de Monistrol hi havia la font de la Fontsanta, un dels llocs d'esbarjo predilectes dels santjoanencs. La gent hi anava, tot passejant, a berenar i a gaudir de l'aigua fresca de la font. La riera era també el camí natural per anar del poble al cementiri.
Des de la meitat del segle XX Sant Joan Despí, com tants altres municipis metropolitans, va patir un fort increment de població i un creixement urbà desordenat i sense control. Els conreus de secà anaven desapareixent sota l'onada constructiva i els camins naturals de l'aigua es tallaven massa sovint. Els desbordaments de les rieres es feien més freqüents i s'agreujaven els efectes de les inundacions. Per tal de resoldre aquesta problemàtica, ja en els anys seixanta, es va construir un col·lector per a la riera de la Fontsanta. Aquest aviat va resultar insuficient i, vint anys després, va ser substituït per un de nou.
L'any 1987 el barranc de la riera de la Fontsanta, sota del Parc actual, es va usar com abocador. En un any s'hi van llençar 230.000 tones i es va omplir ràpidament. L'AMB seguint en la seva tasca de guanyar noves parcel·les de verd, fins i tot en els llocs més impensables, es va plantejar un nou ús per a aquests terrenys. Després de realitzar els treballs previs de sanejament, segellat i estabilització, el 1991 se'n va recuperar un primer sector, situat més amunt de la riera, a Esplugues de Llobregat. Poc després, entre 1994 i 1995, es van construir 6,5 hectàrees de parc, que han seguit creixent fins a les 15,7 ha actuals. El parc de la Fontsanta és avui un gran espai verd de Sant Joan Despí. La seva creació ha comportat una millora ambiental i paisatgística de primer ordre, en un indret guanyat a l'abocador per al lleure ciutadà.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/468054/uuid.faa6b069-cb87-4cd0-a90d-1d8d3a91f2ba-ar.4x3/2f38c333-84d3-4e75-a013-d636f58314c7","http://www.amb.cat/documents/11656/414605/01_DESTACAT_ERNEST+COSTA.jpg/faa6b069-cb87-4cd0-a90d-1d8d3a91f2ba?t=1708412941533","","Ernest Costa","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/48/175/503600/31180-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/230/102/419558/25903-1.jpg","de la Fontsanta, s/n","Esplugues de Llobregat","08950","2.07696","41.37413","2.077993","41.37521","Accés C/ Manuel de Falla","2.0707107","41.371635","Accés C/ Sant Martí de l'Erm","2.0651257","41.37396","Accés Av. Mare de Deu de Montserrat (Horts)","2.06981","41.36915","Accés carrer de la Fontsanta","2.065617","41.36953","Accés avinguda Mare de Déu de Montserrat","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/fon.kml","","Esplugues de Llobregat","Sant Joan Despí","Sant Just Desvern","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/419906/2016_05_15_+FON_10Cicle_JardiPapallones_%C2%A9JOSEP+CANO_34.jpg/1eb48242-8b0d-4bfe-b4aa-0d0c1138b457?t=1708412941533","","true","Imatge del parc","","Ciro Frank","http://www.amb.cat/documents/11656/414605/05_CIRO+FRANK.jpg/c32e6dd4-d290-4e02-9a3b-90a8d0c97b51?t=1708412941533","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414605/05_ERNEST+COSTA.jpg/2d86a56b-ff39-4e96-bf31-2631b04ae32b?t=1708412941533","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414605/06_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/8801ae8a-6045-435c-8be0-5f239b018013?t=1708412941533","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414605/07_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/143dd127-34b5-4965-9aac-b5321935c62f?t=1708412941533","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/419906/2016_05_15_+FON_10Cicle_JardiPapallones_%C2%A9JOSEP+CANO_1.jpg/51b692f9-c505-499f-9776-4c43783fc35e?t=1708412941533","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/419906/2016_05_15_+FON_10Cicle_JardiPapallones_%C2%A9JOSEP+CANO_5.jpg/e2bb45ac-c73f-4ffb-a46a-6ece7a16a2ff?t=1708412941533","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/419906/2016_05_15_+FON_10Cicle_JardiPapallones_%C2%A9JOSEP+CANO_32.jpg/f45854d1-6b0c-488c-9dd3-8f8ced9e82a6?t=1708412941533","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/419906/2016_05_15_+FON_10Cicle_JardiPapallones_%C2%A9JOSEP+CANO_33.jpg/9db547fa-0296-4b1f-8dad-4e66e32892f0?t=1708412941533","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414605/08_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/1524ed5a-0b3c-4d6c-b746-0a7ca52e0d0f?t=1708412941533","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/419906/2016_05_15_+FON_10Cicle_JardiPapallones_%C2%A9JOSEP+CANO_36.jpg/64ea8f57-f584-43a1-ac73-6f5de7d6836f?t=1708412941533","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/419906/2016_05_15_+FON_10Cicle_JardiPapallones_%C2%A9JOSEP+CANO_37.jpg/2f67edbd-30fb-44a3-8fdb-d2f220d95331?t=1708412941533","","true","Prats florits durant la primavera","","J. Arqué","http://www.amb.cat/documents/11656/414605/DSCN4027.JPG/455333ad-9e3a-4826-b462-83fa9a70cd78?t=1708412941533","","true","Prats florits durant la primavera","","J. Arqué","http://www.amb.cat/documents/11656/414605/DSCN4066.JPG/d2b374fd-8c24-4043-953b-f4fea6385619?t=1708412941533","","true","Jardí de papallones","","J. Fornès","http://www.amb.cat/documents/11656/414605/2018_09_18_Fontsanta_FT_Jard%C3%ADPapallones_JFornes_1.jpg/dbbeb958-7fb4-492f-83fe-1daf9813c0da?t=1708412941533","","true","","ca_ES","Parc de la Fontsanta El parc es troba al sud de la comarca del Baix Llobregat i la seva superfície ocupa tres termes municipals: Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern. El parc és al samontà, tradicionalment ocupat per les vinyes i els conreus de secà i avui totalment urbanitzat. El seu àmbit queda definit per la zona on confluïen el torrent del Pont Reixat i la riera de la Fontsanta que comença a la serra de Collserola i té un recorregut curt i amb fort pendent. Abans d'arribar al Parc és canalitzada fins al riu Llobregat. Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern de la Fontsanta, s/n Espai","2024-02-20T07:06:53.124Z"
"634f9b351479e72e81498de6","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-la-llacuna/5715639/11656","Equipament","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.lac","Inauguració","Març 2009","Superfície","131.655 m2","5715639","Territori","Parc de la Llacuna","Adjacent als espais rurals i envoltat d'altres zones verdes trobem el Parc de La Llacuna, un espai natural que s'identifica com el pulmó verd de Montcada i Reixac. La llacuna, formada esporàdicament durant una activitat d'extracció d'àrids, és el punt central del parc mentre que al seu voltant es on desenvolupen activitats lúdiques i educatives.","2.1432624","41.34649","false","","","Vallès Occidental","","","","","","Informació general","","","","","","","","","","","","Informació de servei","
Observatoris, llacuna natural, fonts d'aigua potable, jocs infantils, elements esportius.
","Descripció","
El Parc de la Llacuna es compon al voltant de la llacuna natural, la qual manté la vegetació típica de zones humides produint beneficis ecològics. En tot el parc hi ha plantades espècies vegetals autòctones adaptades al règim hídric mediterrani i faciliten l'assentament i alimentació de fauna de la zona, com ara l'alzinar que es troba a la zona nord. Al límit nord del parc una franja de pi pinyoner separa el parc dels camps de cultius més propers, mentre que al passeig central hi ha una filera de til·lers. També hi ha instal·lats uns miradors amb panells informatius, des d'on es pot observar la dinàmica de la llacuna i altra fauna.
","","","http://www.amb.cat/documents/11656/5712370/2017_05_21_LAC_11Cicle_Qui_Viu_a_Lestany_MJoseReyes_1.jpg/3c844758-4e13-43a6-b633-21c8bc45f1ce?t=1708412958435","","M. José Reyes","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/195/201/6474179/112827-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/195/201/6474179/112827-1.jpg","Carrer de Can Duran, 2","Montcada i Reixac","08110","2.174167","41.49513","2.1432624","41.34649","","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/lac.kml","Parc de la Llacuna","Montcada i Reixac","Imatge del parc","","M. José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712370/2017_05_21_LAC_11Cicle_Qui_Viu_a_Lestany_MJoseReyes_2.jpg/b395e862-70d5-4b02-bbd3-10fad6beb6b8?t=1708412958435","","true","Imatge del parc","","M. José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712370/2017_05_21_LAC_11Cicle_Qui_Viu_a_Lestany_MJoseReyes_4.jpg/03dbcdb7-4486-4304-b51c-c9473b6e324a?t=1708412958435","","true","Imatge del parc","","M. José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712370/2017_05_21_LAC_11Cicle_Qui_Viu_a_Lestany_MJoseReyes_6.jpg/2cb1d8d6-7ff5-4c5c-a9da-df4446d119ba?t=1708412958435","","true","Imatge del parc","","M. José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712370/2017_05_21_LAC_11Cicle_Qui_Viu_a_Lestany_MJoseReyes_7.jpg/269b334b-158a-476c-8101-b2452c0b45c7?t=1708412958435","","true","Imatge del parc","","M. José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712370/2017_05_21_LAC_11Cicle_Qui_Viu_a_Lestany_MJoseReyes_22.jpg/2168ba9d-7b6d-40cf-b5c7-91d6cf0bca51?t=1708412958435","","true","Imatge del parc","","M. José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712370/2017_05_21_LAC_11Cicle_Qui_Viu_a_Lestany_MJoseReyes_48.jpg/aabbb643-06ee-4b19-8216-fe7a8d0d6003?t=1708412958435","","true","Imatge del parc","","M. José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712370/2017_05_21_LAC_11Cicle_Qui_Viu_a_Lestany_MJoseReyes_51.jpg/09aba9b1-5bbd-41e8-90a5-a58a6a20480e?t=1708412958435","","true","Imatge del parc","","M. José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712370/2017_05_21_LAC_11Cicle_Qui_Viu_a_Lestany_MJoseReyes_52.jpg/4437a54e-cbfa-45c1-a724-254f6b5489bb?t=1708412958436","","true","Imatge del parc","","M. José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712370/2017_05_21_LAC_11Cicle_Qui_Viu_a_Lestany_MJoseReyes_53.jpg/36935bf7-f83b-417a-9b94-7d711d4527f8?t=1708412958436","","true","Pineda","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8195759/20190608_ParcLlacuna_1877.jpg/a7c4c41f-7951-46cc-b57d-ff70fa0a891d?t=1708412958436","","true","Zona de gespa i flors","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8195759/20190608_ParcLlacuna_1898.jpg/273c0174-6491-4640-838b-7654674d4371?t=1708412958436","","true","Un grup de persones en una activitat nocturna a la llacuna del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8195759/20190608_ParcLlacuna_2010.jpg/333fffe7-1828-4420-bdee-3e7d96ea92fd?t=1708412958436","","true","Una activitat de la Jugatecambiental al capvespre","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8195759/20190608_ParcLlacuna_2134.jpg/a9c5367d-1ba8-48cd-ba4c-c653c6c7dfcc?t=1708412958436","","true","Una persona passejant al costat de la llacuna","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8195759/20190610_ParcLlacuna_2163.jpg/498bdde3-65e4-47fe-b0fd-20006972f92d?t=1708412958436","","true","La llacuna del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8195759/20190610_ParcLlacuna_2176.jpg/eca5a852-22fb-4c54-bf66-b59e6f3b394a?t=1708412958436","","true","Camí entre la vegetació del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8195759/20190610_ParcLlacuna_2226.jpg/b6ca4dc5-9492-4cf4-8183-7558371231b0?t=1708412958436","","true","Zona de descans amb bancs","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8195759/20190610_ParcLlacuna_2257.jpg/6e00ae6e-8ff9-4961-9df2-f3f29ddcfe42?t=1708412958436","","true","Primer pla de les fulles d'un arbre amb una persona al fons","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8195759/20190610_ParcLlacuna_2328.jpg/0d2c8886-e901-4cb3-9afa-44f2074a373a?t=1708412958436","","true","Zona de pícnic","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8195759/20190610_ParcLlacuna_2367.jpg/a917259a-1599-4355-98e7-9e7c5a49f284?t=1708412958436","","true","La llacuna del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8195759/20190610_ParcLlacuna_2402.jpg/9d07c693-3adb-4126-af9b-ce36b8e1fa7e?t=1708412958436","","true","La llacuna del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8195759/20190610_ParcLlacuna_2417.jpg/10b8ac9f-cd8e-4c3b-b962-9ea24e2aa320?t=1708412958436","","true","","ca_ES","Parc de la Llacuna Adjacent als espais rurals i envoltat d'altres zones verdes trobem el Parc de La Llacuna, un espai natural que s'identifica com el pulmó verd de Montcada i Reixac. La llacuna, formada esporàdicament durant una activitat d'extracció d'àrids, és el punt central del parc mentre que al seu voltant es on desenvolupen activitats lúdiques i educatives. Montcada i Reixac Carrer de Can Duran, 2 Equipament","2024-02-20T07:07:30.813Z"
"634f9b6b1479e72e81498def","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-les-aigues/345162/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.aig","Inauguració","1992","Superfície","35.533,70 m2","345162","Territori","Parc de les Aigües","Molt proper al centre de Montcada, a recer del turó del mateix nom i damunt les fèrtils terres al·luvials del marge dret del Besòs, el Parc neix en un indret on les aigües han estat històricament generoses. Aquest paratge, vinculat a la presència de dos elements emblemàtics per a l'aprofitament de l'aigua (el rec Comtal i el recinte dels pous) i fragmentat pel pas del tren i el pont sobre la via, s'ha vist revalorat i dignificat amb la presència del Parc. La seva recuperació es completarà quan s'enderroqui el pont, es soterrin les vies per al pas del tren d'alta velocitat i es restauri definitivament el recinte dels pous.","2.171345","41.39355","false","","","Vallès Occidental","","","","","","Informació general","","Ernest Costa","Parc de les Aigües informació general","Parc de les Aigües informació general","","http://www.amb.cat/documents/11656/434386/02_INFO+GRAL_ERNEST+COSTA.jpg/5955e528-7b7b-4e91-bf6c-a1b28327ae1a?t=1708412945611","","","","","","Informació de servei","
Indret d'interès historicoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, Rec Comtal, vista panoràmica, jocs infantils, jocs gent gran, jocs gimnàstics, porteries de futbol, pista de monopatins, pistes de petanca, taula de ping-pong, fonts d'aigua potable, aparcament de bicicletes. Museu.
","Descripció","
Com es desprèn del seu nom, l'aigua n'és l'element bàsic i estructurador d'aquest parc. En primer lloc, podem veure com el Rec Comtal surt a l'exterior des de la casa de la Mina, construïda en temps del rei Carles III. Al llarg d'aquest Rec s'estenen feixes de travesses de tren a tall de bancs i jardineres. La zona dels pous és un espai on es troben dunes i vegetació amb molts indrets tranquils. L'aparició de blocs de pedra semienterrats barrejats amb la vegetació aporten a la zona un caire més natural.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","De les Aigües de Montcada al parc de les Aigües","
La proximitat del riu i la qualitat que fins fa pocs anys tenien les seves aigües, explica la presència d'instal·lacions històriques per a la captació de cabals. Aquestes constitueixen el conjunt anomenat Aigües de Montcada, que va perdurar gairebé tres segles i va tenir el màxim esplendor durant el segle XIX.
El 1989 va ser clausurat per la pèrdua de qualitat de l'aigua. Gràcies a la seva presència, l'espai del Parc s'ha pogut salvar dels usos urbans i industrials que l'envolten.
Un patrimoni valuós: Les instal·lacions de les Aigües de Montcada
Durant el segle X, aprofitant les restes d'una antiga obra romana, els comtes de Barcelona van construir un canal per regar els camps i moure els molins fariners. El rec Comtal s'originava a Montcada, prenent les aigües superficials del Besòs, i arribava a Barcelona pel marge dret del riu, en un recorregut descobert i sinuós, entre àlbers i pollancres.
Les freqüents sequeres recomanaven la recerca de nous cabals per a l'abastament de la ciutat. En temps de Jaume I, es va fer el primer intent d'aprofitar el Rec per al subministrament d'aigua potable. Però, fins el 1704, no es desvià una part del cabal cap a Canaletes, per tal de nodrir les fonts públiques de Barcelona. Malgrat això, la manca d'aigua persisteix i els problemes s'agreugen. Així, el 1778, durant el regnat de Carles III, s'emprenen noves accions per augmentar els cabals de la sèquia. Es decideix aprofitar les aigües subàlvies del Besòs, obrint galeries sota la llera i configurant la mina de Montcada, que amb una longitud de 1.430 m x 2 d'amplitud i 2 d'alçada acabava en el Reixagó o casa de la Mina. En aquest punt se separaven les aigües entre l'Ajuntament de Barcelona d'una banda i els regants i propietaris dels molins de l'altra, i s'originava el rec. Per fer arribar l'aigua a les fonts de Barcelona, el 1825, es construí la mina Baixa de Montcada.
La mina Baixa, d'uns 10 km de longitud, s'iniciava en el Reixagó, es dirigia cap a Barcelona, passava per la dreta de l'Eixample i acabava en el repartidor de Jesús, des d'on es distribuïa a la part baixa de la ciutat (les aigües de la font de Canaletes, del Portal de l'Àngel i de la Porta Ferrissa, entre d'altres, venien del Reixagó).
En el segle XIX les prolongades sequeres minvaven els cabals i provocaven greus perjudicis a la població. Per a resoldre aquests problemes l'Ajuntament de Barcelona va construir, prop del riu, una planta per a captació i tractament de cabals subterranis. Es tracta del conjunt d'edificis i instal·lacions dels pous de Montcada, d'estil modernista, edificats el 1879 segons projecte de l'arquitecte municipal de Barcelona Antoni Rovira i Trias.
Com a complement de les instal·lacions de captació i bombeig de l'aigua, es varen construir uns grans vivers d'arbres i jardineria per a la ciutat. Les aigües de Montcada eren molt apreciades per la seva qualitat i durant els anys 30 el Reixagó era també un lloc tradicional de trobada i d'activitats de lleure, com la pesca d'anguiles o les divertides curses de natació que es feien al Rec.
A partir dels anys 50, les onades immigratòries desbordaren la vila, provocant un enorme creixement de la població. La carència d'espais lliures urbans (parcs, jardins i places) era total. El 1965 es va suprimir definitivament el subministrament d'aigua potable procedent del Rec Comtal, i el 1989 els nivells de contaminació del Besòs van obligar al tancament dels pous. Les generoses aigües de Montcada, que durant 1.000 anys llargs ens havien regalat la seva frescor, passaven a ser part de la història. Aquest procés va convertir l'entorn del rec i dels pous de Montcada en un erm, sense cap ús concret, on es col·locaven equipaments i infraestructures, que amenaçaven i fragmentaven l'indret. El 1981 es va construir l'escola i el 1985 el pont.
Finalment, la disponibilitat d'alguns retalls d'espai lliure i la forta demanda social de zones verdes, van fer néixer la idea del Parc. Avui, el parc de les Aigües és una peça singular de la Xarxa de Parcs Metropolitans i l'espai verd urbà més notable de la vila de Montcada i Reixac.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%2815%29.jpg/f0088f30-63f3-4695-ab94-892f09bd45da?t=1708412945611","","Robert Ramos","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/237/192/8175853/383864-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/237/192/8175853/383864-1.jpg","Avinguda de la Unitat, s/n","Montcada i Reixac","08110","2.1860752","41.474434","2.1881807","41.475624","Accés C/ dels Horts","2.1868749","41.47198","Accés Av. de la Ribera","2.185867","41.473763","Accés Av. Unitat (Sud)","2.1867242","41.475807","Accés Av. Unitat (Nord)","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/aig.kml","","Montcada i Reixac","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/434386/03_ERNEST+COSTA.jpg/d81ddd52-3784-4581-a66f-15286b79ea9f?t=1708412945611","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/434386/08_RAFAEL+L%C3%93PEZ+MONN%C3%89.jpg/718dc2c2-e611-43b3-8f7f-93cb8125f899?t=1708412945611","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/434386/10_ERNEST+COSTA.jpg/dccd7805-bfd9-4a87-82a3-5fb78d0619f5?t=1708412945611","","true","Imatge de la Casa de les Aigües","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%281%29.jpg/1180c98e-fec5-4266-a87e-284f97404231?t=1708412945611","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%282%29.jpg/d1b96e68-10af-44f6-9fc5-c1b03019d90c?t=1708412945611","","true","Imatge de la Casa de les Aigües","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%283%29.jpg/7f9cb115-9452-44a4-98de-69dd96b0218f?t=1708412945611","","true","Façana de la Casa de les Aigües","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%284%29.jpg/914ff9f1-f278-49a5-b809-d69d0c3bd1a0?t=1708412945611","","true","Vista d'alguns dels edificis del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%285%29.jpg/0dd8ceb7-6a2c-453b-8a3f-fd0fc9f0324a?t=1708412945611","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%286%29.jpg/1cedad8e-ea59-4b08-a16b-ddc572a3ac89?t=1708412945611","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%287%29.jpg/979036d7-cb42-4f6e-a023-0f3631fdc8bd?t=1708412945611","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%288%29.jpg/d0e040fb-b110-435c-8515-39ddbeb0a175?t=1708412945611","","true","Imatge de la torre del parc de les Aigües","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%289%29.jpg/88703d36-4951-48f7-a150-75ca835dafbd?t=1708412945611","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%2810%29.jpg/31688a20-2205-4736-97ae-7f13bfbf94b7?t=1708412945611","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%2811%29.jpg/a56bc993-40b7-48a0-a3f7-d810aeac9d72?t=1708412945611","","true","Teulada de la Casa de les Aigües","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%2812%29.jpg/2d320f52-efae-41d5-b001-367745ee3151?t=1708412945611","","true","Detall del trencadís de ceràmica","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%2813%29.jpg/ff9bd6a0-6939-498c-ad08-a9cdf448c38f?t=1708412945611","","true","Detall de la gespa del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8172381/Aig%C3%BCes+Robert+Ramos+%2814%29.jpg/67fdd318-9d24-43ac-87df-e6a19849ac29?t=1708412945611","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/434386/01_DESTACAT_ERNEST+COSTA.jpg/fa41136a-9b7a-42ca-8b2c-b38105e55c47?t=1708412945611","","true","","ca_ES","Parc de les Aigües Molt proper al centre de Montcada, a recer del turó del mateix nom i damunt les fèrtils terres al·luvials del marge dret del Besòs, el Parc neix en un indret on les aigües han estat històricament generoses. Aquest paratge, vinculat a la presència de dos elements emblemàtics per a l'aprofitament de l'aigua (el rec Comtal i el recinte dels pous) i fragmentat pel pas del tren i el pont sobre la via, s'ha vist revalorat i dignificat amb la presència del Parc. La seva recuperació es completarà quan s'enderroqui el pont, es soterrin les vies per al pas del tren d'alta velocitat i es restauri definitivament el recinte dels pous. Montcada i Reixac Avinguda de la Unitat, s/n Espai","2024-02-20T07:07:02.804Z"
"634f9b9a1479e72e81498df6","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/jardi-botanic-de-barcelona/345106/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.jbo","Inauguració","1999","Superfície","121.498,53 m2","Horari","(Tots els dies de la setmana) Novembre, desembre i gener: de 10 a 17h | Febrer i març: de 10 a 18h | Abril, maig, setembre i octubre: de 10 a 19h | Juny, juliol i agost: de 10 a 20h.","345106","Territori","Jardí Botànic de Barcelona","El Jardí Botànic de Barcelona està situat a la muntanya de Montjuïc, entre el castell i l'Estadi Olímpic Lluís Companys, sobre un terreny amb forts desnivells (145 m cota màxima i 100 cota mínima). Té una forma que recorda un gran amfiteatre encarat cap al nord-oest i una superfície, d'unes 12 ha, que el converteix en un dels grans espais verds de la ciutat. Les vistes són magnífiques sobre el delta del Llobregat, l'anella olímpica i bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb les muntanyes del massís del Garraf i de les serres de Collserola i Marina com a teló de fons.","2.1588655","41.36125","true","","","Barcelonès","","","","","","Informació general","","Marcela Grassi","Parc Botànic de Barcelona informació general","Imatge general del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/433536/02_INFO+GRAL_MARCELA+GRASSI.jpg/facfad51-0a09-44e7-986b-4159732d5b18?t=1710410033732","","","","","","Informació de servei","
Vegetació singular, estany, vista panoràmica, equipaments i serveis del jardí com fonts d'aigua potable, lavabos, WC adaptats, bar, botiga, motocadira elèctrica, audioguia, mediateca científica (OCCM), cessió i lloguer d'espais, aparcament de bicicletes, aparcament.
Equipaments situats tant al jardí com l' Institut Botànic de Barcelona, Museu.
","Descripció","
El Jardí mostra una representació de la flora de les regions del món amb clima mediterrani. Actualment la vegetació mediterrània està fortament amenaçada per l'acció humana.
Per aquest motiu, el Jardí té dos objectius principals: contribuir a la preservació de les espècies vegetals per al futur i fer-ne divulgació per tal d'augmentar la sensibilitat ciutadana envers el respecte a la natura i el valor de la biodiversitat. El Jardí ofereix les col·leccions de plantes mediterrànies distribuïdes en sectors segons la seva procedència geogràfica (Austràlia, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica i conca mediterrània).
/
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
El primer jardí botànic de Barcelona data de finals del segle XVI i estava situat a l'Estudi General que els caputxins tenien a la plaça Reial. Però el primer jardí amb vocació científica va ser el de Sant Joan Despí, creat a final segle XVII per Jaume Salvador i Pedrol. Els Salvador van ser una extensa nissaga de botànics catalans (s. XVII a XIX). Actualment, les seves valuoses col·leccions estan dipositades i exposades a l'Institut Botànic de Barcelona.
Però el referent més immediat és el Jardí Botànic Històric creat pel Dr. Pius Font i Quer, l'any 1930, a les pedreres de la Foixarda de Montjuïc i reobert al públic l'octubre del 2003. La necessitat de construir accessos per als nous equipaments olímpics, l'any 1986, el va afectar seriosament. Aquesta situació va afavorir l'avanç de la proposta de construir un nou jardí botànic a Barcelona, que a més acollís un nou edifici per a l'Institut Botànic i les seves col·leccions, i es pogués convertir en un centre de referència per a la conservació de la flora mediterrània. Les obres es van iniciar el 1991, gràcies a una col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'antic ICONA. Una subvenció de la Unió Europea va permetre continuar-les fins la inauguració del nou Jardí el 18 d'abril de 1999.
Des de l'any 2000, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona gestiona el manteniment del Jardí, amb l'objectiu principal de convertir-lo en model i referent de la xarxa de parcs metropolitans. En aquest sentit, s'experimenta amb noves tecnologies aplicades al manteniment de parcs i en la recerca de plantes caracteritzades per la seva adaptació a una jardineria mediterrània de caràcter sostenible.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/433650/uuid.2d6183e5-dc99-4e78-9044-52d6a8c83630-ar.4x3/ead9ee48-baa4-4e4e-8c1b-238a92ec3c26","http://www.amb.cat/documents/11656/433536/PI_34_JBB_Llac.jpg/2d6183e5-dc99-4e78-9044-52d6a8c83630?t=1710410033732","","Ramon Torres","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/182/238/1568438/61222-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/162/238/1568418/61221-1.jpg","Carrer Doctor i Font Quer, 2","Barcelona","08038","2.1585026","41.364285","2.1567507","41.362762","Accés carrer Doctor Font Quer","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/jbo.kml","Jardí Botànic de Barcelona","Barcelona","Camí vora l'estany","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%2815%29.jpg/51d08ccb-a7ae-47eb-9f5f-53ea97a5466c?t=1710410033732","","true","Imatge del parc","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/433536/04_MARCELA+GRASSI.jpg/92780382-ac47-4dc9-a6ef-152c1555f5c7?t=1710410033732","","true","Imatge del parc","","Ramon Torres","http://www.amb.cat/documents/11656/433536/06_RAMON+TORRES.jpg/6e7b808f-6c9c-46eb-9d1b-85c1cede8e4e?t=1710410033732","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/433536/07_JOSEP+CANO.jpg/6aebd48e-2d54-4d10-879e-aa478105ca80?t=1710410033732","","true","Imatge del parc","","Ramon Torres","http://www.amb.cat/documents/11656/433536/arbres+gespa_RAMON+TORRES.jpg/292d5f68-9305-41e9-ac46-0230aa55a612?t=1710410033732","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/433536/08_JOSEP+CANO.jpg/286a6358-c33a-42e7-aef7-d8ce9b0958b6?t=1710410033732","","true","Primera pla d'una planta amb flors vermelles","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%281%29.jpg/c0abb485-dd33-4038-9f54-a54a93b6c7af?t=1710410033732","","true","Vegetació florida al parc","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%282%29.jpg/450721ba-5f2c-4b62-b129-4f4916189dcd?t=1710410033732","","true","Dues persones passejant pel parc","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%283%29.jpg/8f2d4847-505f-4875-9e84-0af0bbd1a2ec?t=1710410033732","","true","Dues persones observant la vegetació florida","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%284%29.jpg/81c2c4f6-e60c-41a0-9e05-fcc0304eea15?t=1710410033732","","true","Vista del Palau Sant Jordi des del jardí","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%285%29.jpg/86b56246-1853-41b3-869d-db73a2141ee5?t=1710410033732","","true","Dues persones passejant per un dels camins del jardí","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%286%29.jpg/8dc0064b-9d17-4f22-8b03-e78005bbcce1?t=1710410033732","","true","Les vistes des del jardí","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%287%29.jpg/004b2eb7-dbba-4a3a-ab2e-bfd0ec7524c7?t=1710410033732","","true","Una persona llegint la senyalització del parc","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%288%29.jpg/6127c11f-fb46-4a90-af55-af3a04b08b56?t=1710410033732","","true","Dues persones passejant per un dels camins del parc","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%289%29.jpg/b054400c-64fe-4e43-82f8-6fe62af86b27?t=1710410033732","","true","Espígol en primer pla","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%2810%29.jpg/74ca84cf-5690-48c0-8b7e-70de1c8483c5?t=1710410033732","","true","Primer pla d'unes flors de color violeta","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%2814%29.jpg/ffb8b5e7-e2bc-4ab5-8877-291cd42f2b0b?t=1710410033732","","true","Una persona passejant al costat de l'estany","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%2816%29.jpg/de4d1da6-e2b3-4a62-b40b-0e1221014844?t=1710410033732","","true","Una persona passejant al costat de l'estany","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8194278/Jard%C3%AD+Botanic+_Pere+Virgili+%2817%29.jpg/632525e0-71b4-4358-a891-54bfbcbddf74?t=1710410033732","","true","Estany","","Jordi Arqué","http://www.amb.cat/documents/11656/433536/2019_07_10_JBO_FT_Llac_JArque.jpg/d10894f1-00ec-41db-8046-f9628732dc42?t=1710410033732","","true","","ca_ES","Jardí Botànic de Barcelona El Jardí Botànic de Barcelona està situat a la muntanya de Montjuïc, entre el castell i l'Estadi Olímpic Lluís Companys, sobre un terreny amb forts desnivells (145 m cota màxima i 100 cota mínima). Té una forma que recorda un gran amfiteatre encarat cap al nord-oest i una superfície, d'unes 12 ha, que el converteix en un dels grans espais verds de la ciutat. Les vistes són magnífiques sobre el delta del Llobregat, l'anella olímpica i bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb les muntanyes del massís del Garraf i de les serres de Collserola i Marina com a teló de fons. Barcelona Carrer Doctor i Font Quer, 2 Espai","2024-03-14T09:50:27.327Z"
"634f9bcb1479e72e81498dfe","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/jardi-botanic-historic/345124/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.jbh","Inauguració","1930","Superfície","23.816,06 m2","Horari","Novembre, desembre i gener de 10 a 17 h. Feber, març i octubre, de 10 a 18 h. Abril, maig i setembre, de 10 a 19 h. Juny, juliol i agost, de 10 a 20 h. Dies de tancament: 1 de gener, 1 de maig, 24 de juny i 25 de desembre.","345124","Territori","Jardí Botànic Històric","El Jardí Botànic Històric, un petit tresor de la jardineria barcelonina, s'amaga dins de dos clots procedents d'antigues pedreres, al sector de la Foixarda de Montjuïc, darrere del Museu Nacional d'Art de Catalunya. El fet de tractar-se d'un lloc enclotat, a l'obaga de Montjuïc, fa que l'aire fred s'acumuli a baix i les temperatures del fondal siguin fins a quatre graus inferiors a les de la part superior del sot. Aquesta circumstància facilita el desenvolupament d'espècies de caràcter eurosiberià, pròpies de climes més freds.","2.1538422","41.366978","true","","","Barcelonès","","","","","","Informació general","Jardí amagat","Rafael López-Monné","Imatge informació general","Imatge general del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/02_INFO+GRAL_+RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/f42d3697-8004-4c33-a47f-aaa9e2edbef1?t=1708412944482","","","","","","Informació de servei","
Fonts d'aigua potable.
","Descripció","
El Sot de l'Estany és el de més importància botànica pel fet d'albergar importants exemplars d'arbres i espècies endèmiques en perill d'extinció. La plaça de l'entrada, actualment amb dos nivells, és l'espai més gran del jardí. A mà dreta, un grup de ciques, de diferents alçades i edats, donen la benvinguda al visitant. Quan es comença a baixar la vegetació es fa més densa i l'ambient més fresc. La remor de l'aigua i el cant dels ocells són la música d'un paisatge que culmina en arribar al fondal, on es poden contemplar alguns dels arbres més alts de la ciutat: un freixe de fulla petita, al costat d'una gran noguera alada o alguns ginkgos, que a la tardor brillen amb el seu fullatge daurat entre el verd sempre present dels pins i les alzines. L'espectacularitat de les parets de les pedreres, el relleu abrupte i el joc de la llum entre les fulles acaben de donar forma a un espai poc conegut i ple de màgia i misteri.
Al segon sot hi ha la Masia construïda per l'Associació de Ramaders com a granja model per a l'Exposició Universal de 1929. El projecte preveia convertir-la en centre per desenvolupar treballs de jardineria, llavors, multiplicació de plantes, laboratoris, investigació i cultius comparatius.
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
L'Exposició Internacional del 1929 va oferir la primera gran oportunitat d'afrontar el repte d'integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona. La idea era transformar la muntanya en un gran parc urbà, el segon després de la Ciutadella, capaç d'acollir les principals instal·lacions i equipaments culturals de Catalunya. Per a la gran exposició es van iniciar alguns dels jardins més notables que, encara avui, formen part del patrimoni verd de la ciutat.
Francesc Cambó va encarregar a J. C. N. Forestier el disseny dels jardins que havien d'envoltar l'Exposició. La influència de Forestier en la jardineria barcelonina va ser molt important. Li devem el disseny d'alguns dels millors jardins de la ciutat, la introducció de nombroses espècies noves i la formació, a través de seu deixeble Nicolau M. Rubió i Tudurí, d'una notable escola de paisatgisme i jardineria. Forestier procedia del servei de parcs i jardins de París, però l'experiència adquirida a Buenos Aires li va permetre la utilització (al Parc de Maria Luisa de Sevilla, primer, i a Barcelona, després) de nombroses espècies sud-americanes, que encara avui donen caràcter als nostres jardins. Entre les més notables podem esmentar la tipuana (Tipuana tipu), la bellaombra (Phytolacca dioica), la xicranda (Jacaranda ovalifolia) o l'eritrina de Bentham (Erythrina falcata).
Amb l'empenta de l'Exposició no n'hi va haver prou per completar els jardins previstos. Com altres vegades en la nostra història, es va fer de la necessitat virtut i es va encarregar a Pius Font i Quer la construcció d'un jardí botànic que substituís els dos parterres del davant del Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella, que fins aleshores intentaven fer-ne la funció.
L'any 1930, amb més voluntat que diners, Font i Quer va començar a reunir una col·lecció notable de plantes endèmiques i rares obtingudes especialment a la península Ibèrica, a les illes Balears i al Marroc. Una de les primeres fou un exemplar d'aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Un esqueix d'aquella planta encara creix prop de l'olivera de l'entrada. El jardí s'havia d'estendre per les pedreres de la Foixarda fins a arribar a la plaça de Sant Jordi, tot enllaçant amb altres jardins construïts per Forestier, però no va passar de les dues primeres pedreres, poc més del 20% de l'espai previst. Pius Font i Quer va ser un personatge clau en l'estudi de les ciències naturals a Catalunya i a Espanya. Sancionat pel franquisme per catalanista, va veure restringida la seva activitat acadèmica i professional.
L'any 1940, Antoni de Bolós es va fer càrrec de la direcció de l'Institut Botànic i hi va incorporar noves col·leccions de plantes dels Pirineus i de les illes Balears. El mateix any s'hi va traslladar l'Institut Botànic que, gràcies a Font i Quer i a la Junta Municipal de Museus de Ciències Naturals, acollia ja aleshores els principals herbaris i la millor biblioteca especialitzada en botànica de Catalunya. El Jardí Botànic Històric no es va inaugurar oficialment fins al 17 juliol de 1941. Malgrat totes les dificultats, s'hi van conrear algunes de les plantes més rares de la flora nord-africana i peninsular. Gràcies a la seva activitat es va poder salvar de l'extinció la lisimàquia menorquina, actualment cultivada a nombrosos jardins botànics i reintroduïda a les seves poblacions naturals l'any 1954, quan Antoni de Bolòs inicià i publicà la primera replantació peninsular d'una espècie extingida.
La necessitat de construir accessos per als nous equipaments olímpics, l'any 1986, va afectar seriosament l'estabilitat de les parets verticals del jardí i en va comportar el tancament. Un cop realitzats els corresponents treballs de restauració i consolidació, es va obrir novament al públic (només el sector del Sot de l'Estany) el mes d'octubre del 2003 i des de novembre de 2004 la Mancomunitat de Municipis de l'AMB en gestiona el manteniment integral. Avui, a més de setanta anys de la seva plantació, el Jardí Botànic Històric ofereix una agraïda resposta a l'encert de la seva creació: un conjunt vegetal de dimensions i qualitats excepcionals.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/433265/uuid.f42d3697-8004-4c33-a47f-aaa9e2edbef1-ar.4x3/95bd06b8-d789-48b0-9e44-02d95ab87ffe","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/02_INFO+GRAL_+RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/f42d3697-8004-4c33-a47f-aaa9e2edbef1?t=1708412944481","","Rafael López-Monné","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/178/156/433330/26871-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/11/88/415755/25702-1.jpg","Avinguda dels Montanyans, 26-28","Barcelona","08038","2.1527288","41.367325","2.1527288","41.367325","Accés avinguda dels Montanyans","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/jbh.kml","Jardí Botànic Històric","Barcelona","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/03_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/7fc3ce0d-fd28-4d01-b145-c2d2214ab823?t=1708412944481","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/04_ERNEST+COSTA.jpg/43b12536-d062-483e-9999-d7de3b67ce2b?t=1708412944481","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/05_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/74f322a6-8834-4f65-9c33-d169fd0dc530?t=1708412944481","","true","Imatge del parc","","Ramon Torres","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/06_RAMON+TORRES.jpg/c7f7c658-e3da-4c88-a300-b72ac9b0a289?t=1708412944481","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/07_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/20946b2f-5cf6-453d-8c94-731551d7a003?t=1708412944481","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/08_ERNEST+COSTA.jpg/00d45556-fd23-4922-8d50-9ba0734425d8?t=1708412944481","","true","Vista elevada del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/2017_07_12_JBH_Masia_REPORTATGE_MJ_REYES_1.jpg/0eb25800-8fa1-4c41-8a82-0672325efef9?t=1708412944481","","true","Vista lateral de la masia del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/2017_07_12_JBH_Masia_REPORTATGE_MJ_REYES_2.jpg/9015ecef-0487-471a-aa82-8a52bd996174?t=1708412944481","","true","Vista general de la masia del parc","Imatge galeria 9","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/2017_07_12_JBH_Masia_REPORTATGE_MJ_REYES_3.jpg/376162ea-d36a-4f21-984c-8a25caff6112?t=1708412944481","","true","Vista de detall de la masia","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/2017_07_12_JBH_Masia_REPORTATGE_MJ_REYES_4.jpg/4c6d6cf1-61a5-4e2b-b8b9-7994b85e954a?t=1708412944481","","true","Prats florits durant la primavera","","Jordi Arqué","http://www.amb.cat/documents/11656/414620/20180412_142048.jpg/33af300a-7d99-4f8e-a890-dbd6a8ce38cd?t=1708412944481","","true","","ca_ES","Jardí Botànic Històric El Jardí Botànic Històric, un petit tresor de la jardineria barcelonina, s'amaga dins de dos clots procedents d'antigues pedreres, al sector de la Foixarda de Montjuïc, darrere del Museu Nacional d'Art de Catalunya. El fet de tractar-se d'un lloc enclotat, a l'obaga de Montjuïc, fa que l'aire fred s'acumuli a baix i les temperatures del fondal siguin fins a quatre graus inferiors a les de la part superior del sot. Aquesta circumstància facilita el desenvolupament d'espècies de caràcter eurosiberià, pròpies de climes més freds. Barcelona Avinguda dels Montanyans, 26-28 Espai","2024-02-20T07:06:59.889Z"
"634f9bfe1479e72e81498e05","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-joan-oliver/5715571/11656","Equipament","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.jol","Superfície","8.129 m2","5715571","Territori","Parc de Joan Oliver","El Parc de Joan Oliver és un punt neuràlgic de Badia del Vallès. És un espai on conflueixen moltes activitats, esdeveniments i celebracions. És per aquest motiu que s'ha dut a terme una remodelació del parc redactada per l'AMB.","2.1432624","41.34649","false","","","Vallès Occidental","","","","","","Informació general","","","","","","","","","","","","Informació de servei","
Espai lúdic per la gent gran, zona de jocs infantils, recorreguts adaptats, i fonts d'aigua potable.
","Descripció","
L'entrada al parc de Joan Oliver es pot fer des del carrer de la Manxa i dóna accés directe al centre de l'esplanada central de sauló. A part, es diferencien dos espais verds: una àrea de descans amb gespa i arbres que proporcionen ombra; i una altra amb vegetació alta que acompanya els camins que travessen el parc, els quals donen continuïtat i connectivitat amb la ciutat.
","","","http://www.amb.cat/documents/11656/5712254/J_Oliver-0561_9_V3.jpg/7930f48b-74dd-4a8d-a612-7725de539c09?t=1708412958214","","","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/56/77/12012856/1971810-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/56/77/12012856/1971810-1.jpg","Avinguda de Burgos, 8-26","Badia del Vallès","08214","2.116292","41.507854","2.1432624","41.34649","","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/jol.kml","Parc de Joan Oliver","Badia del Vallès","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0094-2.jpg/f1c5aed0-64dd-4f34-90fa-ebe3ad7de391?t=1708412958214","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0019.jpg/dcd071c2-4365-44c2-bfeb-af1172df46e2?t=1708412958214","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0282_0285_0288.jpg/f5441530-463c-4cc9-9fe3-47b389045cc1?t=1708412958214","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0321_0324.jpg/2ed8a7e3-2327-4336-b8a1-0368dd78705c?t=1708412958214","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0403_0404_0410.jpg/2e9985b7-7afc-4a86-b08b-0c3631f8bc99?t=1708412958214","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0190_01.jpg/cd399f85-ad4d-4db9-a35e-db260936bdcc?t=1708412958214","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0629_21_V2.jpg/6a61ecc1-c125-4851-befd-c0de82c3b1e0?t=1708412958214","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-0858_0860_0864_0865.jpg/761229d4-ac4e-410a-8f75-f5d18ba45d6b?t=1708412958214","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-1360_89.jpg/bad1de1c-991b-40a6-9d0b-68f1e40c5879?t=1708412958214","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-1495_42.jpg/0e6d7db0-e5a3-488a-baef-d012841398f8?t=1708412958214","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-1684_1695.jpg/a1cd55af-406b-41b7-aabf-fd0d8b74b61e?t=1708412958214","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6335759/J_Oliver-1769.jpg/007e1c42-e293-482c-b9b5-5cb9394be2e9?t=1708412958214","","true","","ca_ES","Parc de Joan Oliver El Parc de Joan Oliver és un punt neuràlgic de Badia del Vallès. És un espai on conflueixen moltes activitats, esdeveniments i celebracions. És per aquest motiu que s'ha dut a terme una remodelació del parc redactada per l'AMB. Badia del Vallès Avinguda de Burgos, 8-26 Equipament","2024-02-20T07:07:30.449Z"
"634f9c231479e72e81498e0e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-torrent-de-la-font-i-del-turo-de-l-enric/6691627/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.tfo","Inauguració","2008","Superfície","99.372 m2","6691627","Territori","Parc del Torrent de la Font i del Turó de l'Enric","El Torrent de la Font i del Turó de l'Enric conformen un dels espais verds més rellevants dins la trama urbana del municipi de Badalona. Antigament, el torrent de la Font naixia al turó d'en Boscà i anava fins al mar seguint l'actual traçat del carrer de la Riera Matamoros. Actualment, aquest torrent conserva, lliure d'edificació, la part alta de la conca i amb el turó de l'Enric formen una unitat que representa la principal zona verda dels barris de la Morera i de Bufalà (14,6 ha) i un espai de connexió amb la resta de grans parcs de la ciutat i amb la serralada de Marina, a través de la ronda verda que envolta el continu urbà de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.","2.1432624","41.34649","false","","","Barcelonès","","","","","","Informació","","","","","","","","","","","","Informació de servei","
Indret d'interès històric, vegetació singular, corredor biològic urbà, gran pulmó verd en zona urbana, vistes paisatgístiques. Aquest espai presenta alguns valors culturals, geològics i ecològics rellevants i conté alguns elements patrimonials que expliquen part de la història de la ciutat. També està dotat de zones de pícnic, jocs infantils i una àrea de gossos.
","Descripció","
El Turó de l'Enric i el Torrent de la Font se situen al barri de la Morera, al municipi de Badalona. L'espai limita amb els barris de Bufalà, Bonavista, Pomar de Dalt, Pomar, Casagemes i Dalt de la Vila. El recorregut del torrent de la Font, des del seu naixement fins la C-31, és d'aproximadament 1,5 km, i 1 km més integrat en la trama urbana seguint el carrer de la Riera Matamoros fins al mar. El torrent neix al turó d'en Boscà i passa pel costat del turó de l'Enric, un dels últims turons de Badalona sense urbanitzar en trama urbana.
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
Més enllà del valor paisatgístic que té avui en dia, hi podem trobar alguns elements que doten l'espai del Torrent de la Font d'un valor identitari i arqueològic que ajuda a comprendre part de la història de la ciutat. Alguns d'aquests elements (topònims, antics camins, aqüeductes, mines, antigues indústries, etc.) daten de l'època romana.
Toponímia Abans, aquest torrent també es coneixia amb el nom de torrent de les Quatre Hores, un topònim avui obsolet a causa de l'existència de la bòbila del mateix nom, situada al torrent.
Carrer del Molí de la Torre Amb aquest topònim hi ha un doble recordatori, en aquest cas d'estructures arquitectòniques desaparegudes. No se sap quan va desaparèixer el molí però, l'enderrocament de la Torre Vella va ser durant l'últim ajuntament franquista. Avui el topònim informa les noves generacions sobre l'existència d'un molí que pertanyia al senyor de la Torre Vella.
Aqüeducte romà Al carrer Pujol de Badalona hi ha un accés museïtzat de l'aqüeducte romà que abastia d'aigua la ciutat de Baetulo. Els 92 metres que es conserven del seu traçat subterrani són paral·lels a la riera d'en Matamoros (torrent de la Font de l'autopista C-31 cap avall) i orientats al torrent de la Font, d'on devia captar l'aigua procedent de ""la Font"", avui desapareguda, que dona nom al torrent, i que molt probablement devia aflorar a superfície a nivell de les margues impermeables subjacents als materials calcaris del turó i del mateix torrent.
Aqüeducte del carrer Fluvià – plaça de la Medicina Aqüeducte que fins fa no gaires anys encara es podia veure travessant el carrer Fluvià del Dalt la Vila de Badalona i que, avui dia, es pot veure al final del carrer Pujol, a la plaça de la Medicina, incrustat a les parets mitgeres. Amb un traçat nord-sud, al vessant est de la ciutat i paral·lel a la riera d'en Matamoros i amb la mateixa orientació de l'aqüeducte romà, abastava d'aigua els camps de conreu de la Torre Vella i probablement l'hort de les Monges, procedent d'un molí inexistent en l'actualitat, situat a l'actual carrer del Molí de la Torre. Al seu torn, l'aigua del molí devia tenir l'origen en alguna font o mina del torrent de la Font que transcorre paral·lel a l'esmentat carrer.
Bòbila d'en Quatre Hores El torrent de la Font té també un passat industrial. Al fons del torrent, una bòbila aprofitava els materials rogencs quaternaris procedents de la meteorització i de l'erosió de la serralada de Marina per a la fabricació de materials ceràmics, com totxos i teules. Encara podem veure la xemeneia d'aquesta bòbila, un recordatori del passat industrial d'aquest torrent i que ara s'ha convertit en un senyal d'identitat que dona personalitat al barri de la Morera.
","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689165/torrent_principal.jpg/ee59a888-1f80-48eb-aa27-138c234771e5?t=1708412960299","","","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/165/23/6690725/124712-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/165/23/6690725/124712-1.jpg","Carrer del Torrent de la Font","Badalona","08915","2.244129","41.46281","2.2463768","41.459175","Carrer del Torrent de la Font amb carrer Sant Vicenç","2.24246","41.46472","Carrer del Torrent de la Font amb avinguda de la Cerdanya","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/tfo.kml","","Badalona","Imatge d'una de les zones del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689165/torrent2.jpg/879729fb-c4e1-46dd-8886-8970eda3578e?t=1708412960299","","true","Imatge d'una de les zones del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689165/IMG_2573.JPG/5f1d0ab6-54bc-441f-9f4b-3982ff1d1b71?t=1708412960299","","true","Imatge d'una de les zones del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689165/torrent4.jpg/79d6b95f-e500-4251-99e8-c11b949b038d?t=1708412960299","","true","Camí peatonal i camí per a bicis","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8209725/TASTET+ECOL%C3%92GIC-TORRENT+DE+LA+FONT-TUR%C3%92+DE+L%27ENRIC+I+HORTS+ECOL%C3%92GICS+DE+SANT+JERONI+DE+LA+MURTRA-9619.jpg/fed5f05a-66f9-4187-988c-c954868aeb8b?t=1708412960299","","true","Banc en una zona amb ombra","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8209725/TASTET+ECOL%C3%92GIC-TORRENT+DE+LA+FONT-TUR%C3%92+DE+L%27ENRIC+I+HORTS+ECOL%C3%92GICS+DE+SANT+JERONI+DE+LA+MURTRA-9623.jpg/abbe9bee-0640-460c-81a5-e91708933915?t=1708412960299","","true","Pont que uneix dues zones del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8209725/TASTET+ECOL%C3%92GIC-TORRENT+DE+LA+FONT-TUR%C3%92+DE+L%27ENRIC+I+HORTS+ECOL%C3%92GICS+DE+SANT+JERONI+DE+LA+MURTRA-9626.jpg/39822e54-e719-4f93-8c0d-2819de680b3e?t=1708412960299","","true","Camins envoltats d'arbres","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8209725/TASTET+ECOL%C3%92GIC-TORRENT+DE+LA+FONT-TUR%C3%92+DE+L%27ENRIC+I+HORTS+ECOL%C3%92GICS+DE+SANT+JERONI+DE+LA+MURTRA-9635.jpg/cd865906-655f-4359-87b0-84bcf3e6a9db?t=1708412960299","","true","Vista aèria del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8209725/TASTET+ECOL%C3%92GIC-TORRENT+DE+LA+FONT-TUR%C3%92+DE+L%27ENRIC+I+HORTS+ECOL%C3%92GICS+DE+SANT+JERONI+DE+LA+MURTRA-9640.jpg/f03e494e-2e98-4efa-bdd5-6d11f1aa69b7?t=1708412960299","","true","La xemeneia del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8209725/TASTET+ECOL%C3%92GIC-TORRENT+DE+LA+FONT-TUR%C3%92+DE+L%27ENRIC+I+HORTS+ECOL%C3%92GICS+DE+SANT+JERONI+DE+LA+MURTRA-9651.jpg/327e0061-6889-46ae-a7e7-131a2891f35c?t=1708412960299","","true","Vista aèria del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8209725/TASTET+ECOL%C3%92GIC-TORRENT+DE+LA+FONT-TUR%C3%92+DE+L%27ENRIC+I+HORTS+ECOL%C3%92GICS+DE+SANT+JERONI+DE+LA+MURTRA-9707.jpg/b92bf892-dd4a-46f6-8799-819a8e809f51?t=1708412960299","","true","Senyalització del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689165/2018_02_18_TFO_FotosParc_JArque_1.JPG/7aef329c-3aee-4aee-8248-e7e3fe5917e5?t=1708412960299","","true","Vista des de la part alta del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689165/2018_02_18_TFO_FotosParc_JArque_2.JPG/48e57bb9-6860-4fc4-8e7e-41eaec468753?t=1708412960299","","true","Prats florits a la primavera","","J. Arqué","http://www.amb.cat/documents/11656/6689165/IMG_9670.JPG/260236f9-30f0-46a0-b01b-8dd7c92dfd4f?t=1708412960299","","true","","ca_ES","Parc del Torrent de la Font i del Turó de l'Enric El Torrent de la Font i del Turó de l'Enric conformen un dels espais verds més rellevants dins la trama urbana del municipi de Badalona. Antigament, el torrent de la Font naixia al turó d'en Boscà i anava fins al mar seguint l'actual traçat del carrer de la Riera Matamoros. Actualment, aquest torrent conserva, lliure d'edificació, la part alta de la conca i amb el turó de l'Enric formen una unitat que representa la principal zona verda dels barris de la Morera i de Bufalà (14,6 ha) i un espai de connexió amb la resta de grans parcs de la ciutat i amb la serralada de Marina, a través de la ronda verda que envolta el continu urbà de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Badalona Carrer del Torrent de la Font Espai","2024-02-20T07:07:33.373Z"
"634f9c801479e72e81498e16","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-la-riera-de-canyado/345244/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.rca","Inauguració","2000","Superfície","12.487 m2","345244","Territori","Parc de la Riera de Canyadó","El parc de la Riera de Canyadó està situat damunt d'un tram de la riera del mateix nom i s'adapta al seu recorregut, entre la carretera B-500 i la N-II, al terme municipal de Badalona. Abans de l'existència del parc, la riera suposava un tall important en la trama urbana de la ciutat i havia patit anys d'abandonament i degradació.","2.1713169","41.393463","false","","","Barcelonès","","","","","","Informació general","En el camí de l'aigua","Ramon Torres","Parc de la Riera de Canyadó informació general","Imatge general del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/493483/02_INFO+GRAL__RAMON+TORRES.jpg/70e9e02a-7bdb-4dbf-86de-20edcd89fe02?t=1708412948196","","","","","","Informació de servei","
Vista panoràmica, fonts d'aigua potable, aparcament de bicicletes.
","Descripció","
El pas de la riera Canyadó per Badalona suposava un tall important en la trama urbana de la ciutat, amb un marcat aspecte residual. El parc respon a l'objectiu de dignificar l'indret, mantenint la traça de la riera. El resultat és un nou espai verd urbà, de caràcter lineal, que enllaça amb el parc metropolità de Can Solei i Ca l'Arnús.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
El parc de la Riera de Canyadó és un parc jove, inaugurat fa pocs anys. El territori sobre el qual s'assenta, en canvi, té una llarga història vinculada a la riera, als antics usos (vinyes, guixeres i corderies) dels quals encara se'n poden trobar vestigis, i als importants masos i casals propers: Can Canyadó i Ca l'Arnús.
Les rieres de Badalona El terme de Badalona s'estén entre la Serralada Litoral i el mar, amb una plana litoral formada en gran part pels sediments dipositats per les nombroses rieres, que baixen de la muntanya. Malgrat que tenen l'origen en altituds modestes, a causa del seu curt recorregut, tenen desnivell molt pronunciat. El règim hídric és molt irregular i els llits són secs la major part de l'any.
Només quan plou molt, baixen torrencialment. Per això estaven controlades per murs i flanquejades per plàtans i feien de camins naturals per anar a la muntanya i a les vinyes. Al punt de contacte de la serralada amb la plana les aigües filtrades afloren i hi ha mines i fonts abundants. Avui dia, el curs baix de les rieres està canalitzat i discorren per sota dels carrers fins a desembocar al mar.
La riera de Canyadó pren aquest nom a partir del punt on s'ajunten les rieres de Pomar i de Montalegre, que neixen a la serralada. Als seus marges encara s'hi poden veure restes de paret seca de les vinyes de Pomar i, molt probablement, de les velles guixeres. El pas de la riera per Badalona suposava un tall important en la trama urbana de la ciutat. En les darreres dècades, tant la riera com el seu entorn, s'havien convertit en un espai marginal i degradat. El parc respon a l'objectiu de dignificar l'indret, recuperant el camí i fent present la memòria de la riera.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/502549/uuid.323a4148-2869-468d-b0c2-000e6c2e67f3-ar.4x3/ffb22eb1-997e-44d3-9a02-60ae4a683c9b","http://www.amb.cat/documents/11656/493483/01_DESTACAT_ERNEST+COSTA.jpg/323a4148-2869-468d-b0c2-000e6c2e67f3?t=1708412948196","","Ernest Costa","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/69/183/505669/31250-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/182/135/493494/30399-1.jpg","Carrer Riera Canyadó.","Badalona","08911","2.2522347","41.45887","2.25026","41.46061","Accés carrer Riera Canyadó","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/rca.kml","","Badalona","Imatge del parc","","Ramon Torres","http://www.amb.cat/documents/11656/493483/03_RAMON+TORRES.jpg/df913a67-bed6-4daa-8221-71726b5bb318?t=1708412948196","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/493483/04_ERNEST+COSTA.jpg/18a77f73-584a-44de-bc9f-4dcad17f9db6?t=1708412948196","","true","Imatge del parc","","Ramon Torres","http://www.amb.cat/documents/11656/493483/05_RAMON+TORRES.jpg/9f301e36-5cfc-41a6-8c10-2b73d2b347f5?t=1708412948196","","true","Imatge del parc","","Ramon Torres","http://www.amb.cat/documents/11656/493483/06_RAMON+TORRES.jpg/fa60bed2-73f0-4f7e-87c1-469a5d8e0af2?t=1708412948196","","true","Imatge del parc","","Ramon Torres","http://www.amb.cat/documents/11656/493483/07_RAMON+TORRES.jpg/02e4fe09-d440-4193-ae60-bb18adadca2d?t=1708412948196","","true","Imatge del parc","","Ramon Torres","http://www.amb.cat/documents/11656/493483/08_RAMON+TORRES.jpg/b6743de5-b158-4421-b107-2feb4017d62d?t=1708412948196","","true","","ca_ES","Parc de la Riera de Canyadó El parc de la Riera de Canyadó està situat damunt d'un tram de la riera del mateix nom i s'adapta al seu recorregut, entre la carretera B-500 i la N-II, al terme municipal de Badalona. Abans de l'existència del parc, la riera suposava un tall important en la trama urbana de la ciutat i havia patit anys d'abandonament i degradació. Badalona Carrer Riera Canyadó. Espai","2024-02-20T07:07:08.543Z"
"634f9cc51479e72e81498e1d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-can-solei-i-de-ca-l-arnus/345235/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cso","Inauguració de Can Solei i de Ca l'Arnús","1984 i 2007","Superfície","95.210 m2","Horari","De novembre a març de 7.45 a 19 h, abril i octubre de 7.45 a 20 h, maig, juny, agost i setembre 7.45 a 21 h, juliol de 7.45 a 22 h","345235","Territori","Parc de Can Solei i de Ca l'Arnús","El parc de Can Solei i de Ca l'Arnús, al sud-est de la ciutat, ocupa la part alta del barri de Casagemes i és un important pulmó verd, molt proper al centre de Badalona. És un indret únic a la ciutat per les seves edificacions singulars, pel manteniment de l'estructura agrícola tradicional, per la bellesa dels seus jardins i per l'esclat de riquesa vegetal i faunística que hi fa vida.","2.252709","41.455906","true","","","Barcelonès","Parcs metropolitans","http://www.amb.cat/web/territori/espai-public/parcs","","Parcs metropolitans","","Informació general","Jardins de família","Ernest Costa","Parc de Can Solei i Ca l'Arnús informació general","Parc de Can Solei i Ca l'Arnús informació general","","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/02_INFO+GRAL_ERNEST+COSTA.jpg/2a7e5845-489d-4439-80b6-959018aa50fc?t=1708412947781","","","","","","Informació de servei","
Indret d'interès historicoarquitectònic, amb vegetació singular, jardí històric, escultura, llac, brollador, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, pista de petanca, jocs infantils, jocs de gent gran, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, taula de ping-pong, aparcament de bicicletes, bar, WC.
","Descripció","
El conjunt de Can Solei i Ca l'Arnús és un indret únic a la ciutat de Badalona per les seves edificacions singulars, pel manteniment de l'estructura agrícola, per la bellesa dels jardins i per l'esclat de riquesa vegetal i faunística que hi fa vida. Tot plegat, un testimoni excepcional de com es desenvolupava la vida de les classes benestants barcelonines a la segona meitat de segle XIX i principis del XX. Són pocs els testimonis, ben conservats, que ens han arribat d'aquesta època, no només a l'entorn barceloní, sinó també a la resta de Catalunya. D'aquí el seu gran valor.
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
Can Solei L'origen de Can Solei es remunta a una antiga finca agrícola ja documentada a l'arxiu del marquès de Barberà en una escriptura de 1565, que diu el següent: ""Peça de terra de 7 mujades que és el mas Solei; es troba en acte de venda que Francesc Castellet de Barcelona i Joan Albert de Perpinyà feren a Dalmau Ros."" Un altre document de final del segle XVIII indica de quina manera s'havia anat conformant la propietat: ""Cal suposar que la casa i terres que foren del doctor Pau Romà es componien quan les comprà la seva mare Isabel Romà, de diferents trossos, com eren les del mas dit antigament Dalmau, després Coma i últimament Solei; de les que foren de Francesc Porreras i a les que hi sumà el doctor Romà per la part de dalt o tramuntana que foren de Planas i de Rovira.""
Fins al final del segle XVIII, la documentació és molt escassa i no és fins la darrera dècada d'aquest segle que la finca, la casa i els jardins comencen a aparèixer en diversos documents escrits. El sacerdot i més tard metge badaloní Josep Barriga i Sala, en la seva Història de Badalona (1793-1794), dóna algunes referències de Can Solei i dels seus visitants il·lustres: ""Honra el barrio bajo de Pomar la magnífica casa del doctor Josep Romà […] que por su situación, paseos, aguas y aires saludables merece la común aprobación de personas de la primera jerarquía que han tenido el gusto de habitarla […]. En el año 1788 (con motivo de celebrar la consagración de un obispo) estuvieron 4 obispos juntos, el general de Barcelona Conde del Asalto, el Gobernador, muchos canónigos de la catedral y algunos jueces, en fin, casi toda la principal nobleza de Barcelona.""
Segons Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1746-1819), el bisbe Valladares ""emblanquinà les parets, igualà els balcons i dotà la bella situació amb molta aigua, jardí botànic i curiosos caminals que fineixen amb una glorieta pintada"". En un fragment del seu diari, el famós Calaix de Sastre, de 13 de maig del 1794, diu sobre el mas Solei:""En esta tarda, doctor Josep Cases i jo […], hem anat a passejar cap a la torre del doctor Romà, advocat, intitulada lo mas Solei; casa i jardins ab horta, vinyes i molta aigua […], un gran safareig ab canyos d'aigua corrent, adornos de bustos de pedra màrmol, però mutilats de nassos, boques i ulls, i una estàtua del mig del safareig […]. Hem passejat per aquells caminals rectes, a la manera d'alamedes ab tanta frondositat que hi ha de vinyes, terres de sembradura, tanta còpia d'aigua que, ab aquella lontananza de muntanyes conreades, caseria i mar, són objectes moltísim deleitables a la vista. I tant han agradat al doctor Cases, que ha donat el nom, a tot aquell ameno jardí i hort, ab aquell gran safareig i aigua corrent, de Paradisus Voluptatis […].""
El mes d'abril de 1859 la finca es divideix per la venda d'una part a Evarist Arnús. Des d'aleshores la propietat es va convertir en Can Solei de Baix i Can Solei de Dalt o Ca l'Arnús. Durant la Guerra Civil (1936-1939) Can Solei i Ca l'Arnús van ser confiscats i oberts als badalonins com a parcs públics, i s'hi van celebrar actes diversos per recaptar diners per als soldats que marxaven al front. Un cop acabada la guerra, van tornar als antics propietaris. Entre el 1960 i el 1970 la finca va ser expropiada i el 1977 Can Solei va obrir de nou les seves portes, ara ja definitivament, com a parc municipal. Posteriorment, la Corporació Metropolitana va iniciar les obres de remodelació, que van quedar enllestides el 1984.
Ca l'Arnús Evarist Arnús i de Ferrer (Barcelona, 1820-1890) va ser un dels pioners de la banca catalana de mitjan segle XIX i un dels grans personatges de la Febre d'Or. Com a financer i inversor, va tenir un important paper en la urbanització de l'eixample de Barcelona, ciutat on aixecà el Teatre Líric, als antics jardins dels Camps Elisis, i on va promoure iniciatives cíviques com l'Exposició Universal. També assolí una bona parcel·la de poder polític: va ser senador, primer electe i, des del 1887, vitalici. Menys coneguda és la seva faceta de filantrop i mecenes, que va desplegar al llarg de la seva vida, tant a Barcelona com a Badalona, ciutat que el 1884 el va nomenar fill adoptiu.
La història de Ca l'Arnús s'inicia el 1859, quan Arnús compra, en subhasta pública, una part de Can Solei per a fer-ne el seu paradís particular on passar els dies de lleure familiar. Els Arnús tenien una vida social molt intensa i són moltes les personalitats que van acollir a casa seva. És coneguda l'estada que hi van fer, l'any 1888, la reina regent Maria Cristina i el seu fill, el rei Alfons XIII (aleshores un infant de dos anys), que va gaudir d'un passeig amb barca pel llac. Després d'aquesta visita, feta amb motiu de la inauguració de l'Exposició Universal de Barcelona, la reina va concedir a l'Ajuntament de Badalona el tractament d'Excel·lència. Maria del Mar Arnús, en un article al diari Avui de març de 2002, explica que mossèn Cinto visitava Ca l'Arnús de tant en tant i deia missa a la capella de la casa. El que més agradava al mossèn poeta eren les passejades pel jardí de Ca l'Arnús, la pujada a la mina de Sant Antoni a través del camí dels Xiprers i l'excursió pel llac i el castell. El poble de Badalona també era convidat a entrar als jardins per participar en festes populars, concerts o representacions teatrals.
La finca es va mantenir sencera durant tres generacions. La quarta, formada pels rebesnéts d'Evarist Arnús, en va vendre una part a la Corporació Metropolitana de Barcelona i una altra a una immobiliària. Avui dia gairebé tota la finca és de propietat pública. La reivindicació popular Ca l'Arnús, parc públic és una feliç realitat. En els darrers anys, l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha desenvolupat el projecte de restauració del parc de Ca l'Arnús, que inclou la connexió amb Can Solei, i s'ha fet càrrec de les obres. La rehabilitació del jardí romàntic (amb el llac, els ponts i el castell), de la torre del Rellotge i dels principals passeigs i camins li han retornat l'esplendor i la bellesa dels seus millors temps.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/440655/uuid.abc2d857-439d-4304-b14e-407b8fe50b85-ar.4x3/48bbcd96-155f-4b4e-bf45-c4a1d64705ec","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/01_ERNEST+COSTA_DESTACAT.jpg/abc2d857-439d-4304-b14e-407b8fe50b85?t=1708412947780","","Ernest Costa","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/135/254/458375/29074-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/175/187/441263/27501-1.jpg","Av. Navarra, 205I","Badalona","08911","2.2529914","41.45622","2.251597","41.454865","Accés Carrer Seu d'Urgell (Amb Mendez Nuñez)","2.251028","41.455708","Accés Carrer Seu d'Urgell (Amb Gavines)","2.252947","41.45829","Accés Av. Navarra","2.255384","41.455467","Accés carrer de Sant Bru","2.255036","41.457226","Accés carrer Riera Canyadó","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cso.kml","","Badalona","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/04_ERNEST+COSTA.jpg/37b57131-4dd5-4cb0-a917-7046846b13b7?t=1708412947780","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/05_ERNEST+COSTA.jpg/80277a91-6a02-4a51-94c1-b7a1670e15e9?t=1708412947780","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/06_ERNEST+COSTA.jpg/374c34cc-e023-415e-a629-b3c1ca9d6dd0?t=1708412947780","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/07_ERNEST+COSTA.jpg/02b20cb1-ffdc-4ff8-9d69-18c3aeff5c32?t=1708412947780","","true","Imatge del parc","","Lluís Bernat","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/09_LLUIS+BERNAT.jpg/2357ce1e-3850-40c7-87a9-4cd30ecef675?t=1708412947780","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/12_ANA+MARIA+GIM%C3%89NEZ.jpg/b45452a7-176f-49da-9add-4b91dea9aa71?t=1708412947780","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/11_ERNEST+COSTA.jpg/aebf9173-4878-4cb4-a9bd-196827a9e57e?t=1708412947780","","true","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/1530-D800-009-01.jpg/5421cdf6-bee1-4a6c-b3a7-0afe7de12407?t=1708412947780","","true","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/1530-D800-022-01.jpg/407692e5-836e-4ce4-982e-26630f845697?t=1708412947781","","true","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/1530-D800-193-01.jpg/939ff5be-1d55-4745-bd90-327a9b5e1b75?t=1708412947781","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/13_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/51c6a759-bd5f-457e-98d2-3791bc4c16a4?t=1708412947781","","true","Imatge del parc","","Aïda Girona","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/2015_06_29_CSO_EP_jardipapallones_AGirona_4.JPG/669baa20-6873-401e-8a65-f591c7266eac?t=1708412947781","","true","Imatge del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/2016_09_19_CSCA_PMES_VEGSingular_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_4.jpg/38da8f0e-d44f-4145-9e24-68c8e87febc2?t=1708412947781","","true","Imatge del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/2016_09_19_CSCA_PMES_VEGSingular_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_5.jpg/69338bcd-d591-4c4c-8083-d403274a3851?t=1708412947781","","true","Imatge del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/2016_09_19_CSCA_PMES_VEGSingular_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_16.jpg/dc80ad51-4e3c-411b-bad4-569325291868?t=1708412947781","","true","Imatge del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/2016_09_19_CSCA_PMES_VEGSingular_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_34.jpg/372c1053-0907-4f9f-99d1-e715d5cf730a?t=1708412947781","","true","Imatge del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/438296/2016_09_19_CSCA_PMES_VEGSingular_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_36.jpg/2ded41e4-a409-4a59-a5e7-492937f2f875?t=1708412947781","","true","Un dels panells informatius del parc","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/7348851/2017_05_29_CSO_RPP_Camaleo_6.jpg/f8b419ea-19ef-45f3-be35-f6f4d2f1c9d8?t=1708412947781","","true","Imatge d'un dels camins del parc","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/7348851/2017_05_29_CSO_RPP_Camaleo_8.jpg/ea035e4b-040b-4408-8938-9e4249541c0d?t=1708412947781","","true","","ca_ES","Parc de Can Solei i de Ca l'Arnús El parc de Can Solei i de Ca l'Arnús, al sud-est de la ciutat, ocupa la part alta del barri de Casagemes i és un important pulmó verd, molt proper al centre de Badalona. És un indret únic a la ciutat per les seves edificacions singulars, pel manteniment de l'estructura agrícola tradicional, per la bellesa dels seus jardins i per l'esclat de riquesa vegetal i faunística que hi fa vida. Badalona Av. Navarra, 205I Espai","2024-02-20T07:07:08.285Z"
"634f9cf21479e72e81498e26","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-llobregat/5715862/11656","Equipament","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.llo","Superfície","31.011 m2","5715862","Territori","Parc del Llobregat","El parc del Llobregat és el parc amb més extensió del nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat. Situat entre la carretera del Pla i el carrer de Sant Josep, es troba a l'extrem oest del municipi, i el Parc Agrari el separa del riu Llobregat.","2.1432624","41.34649","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","","","","","","","","","","","","Informació de servei","
Àrea esportiva amb porteries, una tirolina i cistella de corfbol, jocs infantils, escenari amb grades, zona d'expressió artística, fonts d'aigua potable i cafeteria.
","Descripció","
El parc té una gran zona verda amb camins i bancs ideal per passejar amb infants o gaudir d'un moment de tranquil·litat. Entre la vegetació existent cal destacar la xicranda (amb vistoses flors de color violeta clar), acàcies roses, tamarindes, palmeres, plataners, mèlies i plantes aromàtiques com el romaní i la farigola. Durant el 2015 es van dur a terme les obres de remodelació que n'han millorat els equipaments.
","","","http://www.amb.cat/documents/11656/5712590/2017_09_23_LLO_RPP_JosepCano_10.jpg/a0aae4a6-9418-4e3e-978f-9741fdb6df3d?t=1708412958729","","Josep Cano","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/147/242/6746771/127438-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/147/242/6746771/127438-1.jpg","Carretera del Pla, 90","Sant Feliu de Llobregat","08980","2.0370648","41.38345","2.1432624","41.34649","","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/llo.kml","Parc del Llobregat","Sant Feliu de Llobregat","Parc del Llobregat","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/5712590/2017_09_23_LLO_RPP_JosepCano_2.jpg/ef097004-3ec1-4b7c-8da6-4a5e4e6bf270?t=1708412958729","","true","Parc del Llobregat","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/5712590/2017_09_23_LLO_RPP_JosepCano_7.jpg/2eae0800-0f99-42c2-be6a-031a1e017508?t=1708412958729","","true","Parc del Llobregat","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/5712590/2017_09_23_LLO_RPP_JosepCano_8.jpg/6040adcf-2312-47df-b4ea-f4a28fd58640?t=1708412958729","","true","Parc del Llobregat","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/5712590/2017_09_23_LLO_RPP_JosepCano_10.jpg/a0aae4a6-9418-4e3e-978f-9741fdb6df3d?t=1708412958729","","true","Parc del Llobregat","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/5712590/2017_09_23_LLO_RPP_JosepCano_11.jpg/20a49ea7-e3a1-4463-9033-38c1d1505cd8?t=1708412958729","","true","Parc del Llobregat","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/5712590/2017_09_23_LLO_RPP_JosepCano_13.jpg/b3ec1d49-a0c5-4a50-80b1-a336da04487b?t=1708412958729","","true","","ca_ES","Parc del Llobregat El parc del Llobregat és el parc amb més extensió del nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat. Situat entre la carretera del Pla i el carrer de Sant Josep, es troba a l'extrem oest del municipi, i el Parc Agrari el separa del riu Llobregat. Sant Feliu de Llobregat Carretera del Pla, 90 Equipament","2024-02-20T07:07:31.316Z"
"634f9d981479e72e81498e2d","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-can-mercader/345077/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cme","Inauguració","1989","Superfície","10,5 ha","345077","Territori","Parc de Can Mercader","En el límit entre la plana i la muntanya o Samuntà, el Parc és situat sobre terrenys deltaics del marge esquerre del Llobregat, a la meitat sud d'una finca pública travessada per dues importants infraestructures, el canal de la Infanta i la línia del ferrocarril. A la part més baixa hi ha la gran esplanada de jocs amb el trenet; més amunt, el llac, els jardins amb glorietes i miradors, els camins, les zones d'estada i la piscina ocupen l'espai de les antigues feixes de conreu. A la part central s'ha mantingut l'estructura de terrasses i jardins que inclou les dues peces emblemàtiques del parc, el palau i la plataneda.","2.084372","41.35788","true","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","Plàtans centenaris","Rafael López-Monné","Parc de Can Mercader informació general","Parc de Can Mercader informació general","","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/02_INFO+GRAL_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/5aceba01-a5e5-41f8-92f1-eb6802d37763?t=1708412942697","","","","","","Informació de servei","
Indret d'interès històric-arquitectònic, vegetació singular, jardí històric, llac, estany, fonts d'aigua potable, tren miniatura, jocs infantils, jocs gimnàstics, restaurant, bar, WC. Museu Palau Mercader i piscina municipal.
","Descripció","
L'avinguda dels Plàtans és l'eix principal del parc: el travessa de sud a nord i configura, amb els camins que la creuen, un seguit d'espais i ambients per a diferents usos. A la part més baixa hi ha la gran esplanada de jocs amb el trenet; més amunt, el llac, els jardins amb glorietes i miradors, els camins, les zones d'estada i la piscina ocupen l'espai de les antigues feixes de conreu. A la part central s'ha mantingut l'estructura de terrasses i jardins que inclou les dues peces emblemàtiques del parc, el palau i la plataneda. La vegetació, més densa a la part central, està formada per una gran varietat d'espècies, entre les quals destaquen clarament, tant pel nombre com per la seva singularitat, els plàtans, les palmeres de Canàries i les palmeres washingtònies.
El parc de Can Mercader prové d'una antiga i pròspera hisenda agrícola, corresponent a la masia anomenada Mas Oriol de l'Empedrat, de la qual tenim notícies documentals des de finals de l'edat mitjana.
L'any 1748 la família Sadurní va comprar el mas Oriol i les 48 hectàrees que en aquell moment formaven el conjunt de l'explotació. Pocs anys després, el 1764, se celebrà el matrimoni entre Maria Sadurní i Cànoves i Felip de Mercader i Saleta. A la mort de Maria Sadurní la finca passà a formar part del patrimoni dels Mercader, una família burgesa de Barcelona, amb el privilegi de ciutadans honrats.
De l'any 1771 estan documentades unes importants reformes a la masia, fetes per encàrrec de Maria Sadurní, de cara a habilitar el primer pis per a residència pròpia, com a torre d'esbarjo.
L'any 1814, Josep Ignasi de Mercader, per motius de salut, va fixar la seva residència a la casa de Cornellà. En aquest moment es construïren els primers jardins en terres fins aleshores de conreu. Segons narra el cronista de la família, (...) son al salir por la parte de detrás de la casa actual, dos grupos de bosque, en el centro de éstos un caminal ancho a cada extremo y en el centro una plazuela. En medio de ésta un surtidor, un caminal recto a los lados exteriores de dichos bosquecillos, siguiendo a éstos dos túneles de hiedra, un gran estanque oval entre estos y sobre de aquel dos estanquitas con sus juegos de agua en el centro.
El seu fill, Ramon Mercader i Novell, es va casar l'any 1824 amb Maria Mercè de Belloch i Portell, hereva d'un llinatge aristocràtic, el dels comtes de Belloch, que es remunta al segle XI.
La recuperació de Can Mercader com a parc públic
L'any 1961, la fundació Belloch-Pozzali decideix finalment tirar endavant el projecte de centre d'acollida d'estudiants; les negociacions entre l'Ajuntament i la Fundació s'intensifiquen i les tensions s'agreugen; alhora, la reivindicació col·lectiva dels veïns d'Almeda de la totalitat dels terrenys de Can Mercader com a zona verda, es fa sentir de forma contundent. El projecte queda aturat.
A la mort d'Albert Bonet, el 1973, la Fundació s'incorpora alSeminari de Barcelona i els seus béns són venuts a institucions públiques i privades. L'any 1974, la Comissió d'Urbanisme adquireix el palau ""Belloch-Pozzali"" i el que serà el futur Parc i els cedeix poc després gratuïtament a l'Ajuntament de Cornellà que els inclou en el Catàleg d'Edificacions Històriques; dos anys després la Generalitat els declara monument històrico-artístic. En aquells moments, la finca es trobava en un estat d'abandonament total, i no serà incorporada a la vida municipal com a espai verd d'ús públic fins el 1984.
Entre 1984 i 1985, es redacta el projecte de restauració. Les obres s'inicien a finals de 1986, finançades per la desapareguda Corporació Metropolitana de Barcelona i posteriorment per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'onze de setembre de 1989, les portes de Can Mercader, el primer parc públic de Cornellà, s'obren definitivament als ciutadans. La seva visita constitueix un passeig per la història.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/CM-11.jpg/bfbdd14b-9266-4a1f-8b43-96e8361aaf73?t=1708412942697","","Fons AMB","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/75/165/12035403/1987820-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/75/165/12035403/1987820-1.jpg","Carretera Hospitalet, 137.","Cornellà de Llobregat","08940","2.0849454","41.35744","2.0827","41.357178","Accés Av. Can Mercader","2.0858347","41.356384","Accés carretera Hospitalet","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cme.kml","","Cornellà de Llobregat","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/03_JOSEP+CANO.jpg/4a2bac09-64ad-4446-9ca1-ae69a2dc5f28?t=1708412942697","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/04_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/3924e93b-8b82-438a-bb6b-eedfb08abab6?t=1708412942697","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/01_DESTACAT_ERNEST+COSTA.jpg/38e84742-0a45-4b72-9856-a59d861c5600?t=1708412942697","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/06_JOSEP+CANO.jpg/93789ab3-3c77-47a2-8ff1-9c8c8dd83072?t=1708412942697","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/07_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/42f6318c-105e-4bac-9724-b118c1d6ea75?t=1708412942697","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/08_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/f9f8d95a-b224-43e7-aebd-ebb9ac65fc01?t=1708412942697","","true","Imatge del parc","","INDEX","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/09_INDEX.jpg/4da86163-0ff4-471d-be49-89fb86485767?t=1708412942697","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2015_06_25_CME_FT_Bosc+tipuanes_JArque_1.jpg/44dbb8d1-ea39-42a1-a84d-8c8664c80c55?t=1708412942697","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2015_06_25_CME_FT_Llac+i+templet_JArque.jpg/77af6dbf-35eb-4913-84ec-6c84f6c82e71?t=1708412942697","","true","Mapa de senyalització del parc","Imatge galeria 10","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2017_05_02_CME_RPP_Camaleo_1.jpg/82cbf51d-9ded-49c8-8561-ef5e7839896e?t=1708412942697","","true","Zona d'ombra del parc","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2017_05_02_CME_RPP_Camaleo_2.jpg/652fcc7d-16b5-49d7-836a-4484a2fc2c06?t=1708412942697","","true","Llac del parc","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2017_05_02_CME_RPP_Camaleo_3.jpg/a5d14ecf-ef33-496b-a519-fd0d7b80d224?t=1708412942697","","true","Vista d'alguns camins","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2017_05_02_CME_RPP_Camaleo_4.jpg/82ac568e-8ba5-4d9c-a2e9-4e309be0b792?t=1708412942697","","true","Via de tren que travessa el parc","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2017_05_02_CME_RPP_Camaleo_5.jpg/e156e24f-e24e-4d5c-93f8-4b9b4e2ca901?t=1708412942697","","true","Vista general del parc","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2017_05_02_CME_RPP_Camaleo_6.jpg/cdd563e2-66b4-4f0a-aa8f-c809246d9ea6?t=1708412942697","","true","Zona de gespa del parc","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2017_05_02_CME_RPP_Camaleo_7.jpg/e1206854-682a-4267-a8e4-da5868ad15a9?t=1708412942697","","true","Zona de jocs","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2017_05_02_CME_RPP_Camaleo_8.jpg/ce4287fb-1ab5-42f0-94eb-746f0c96157f?t=1708412942697","","true","Zona de gespa del parc","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2017_05_02_CME_RPP_Camaleo_9.jpg/4687fd45-fb87-43ac-97e4-bfcb539a9479?t=1708412942697","","true","Alguns dels arbres del parc","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2017_05_02_CME_RPP_Camaleo_10.jpg/a4077ad8-4ae7-45c0-9023-44b345a2b855?t=1708412942697","","true","Zona del bancs del parc","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2017_05_02_CME_RPP_Camaleo_11.jpg/0362bc32-b45f-41b8-8c24-a067bbc23388?t=1708412942697","","true","Vegetació al parc","","Camaleó","http://www.amb.cat/documents/11656/414614/2017_05_02_CME_RPP_Camaleo_12.jpg/f9c5af4d-c3a9-41eb-9c4e-2be206927441?t=1708412942697","","true","","ca_ES","Parc de Can Mercader En el límit entre la plana i la muntanya o Samuntà, el Parc és situat sobre terrenys deltaics del marge esquerre del Llobregat, a la meitat sud d'una finca pública travessada per dues importants infraestructures, el canal de la Infanta i la línia del ferrocarril. A la part més baixa hi ha la gran esplanada de jocs amb el trenet; més amunt, el llac, els jardins amb glorietes i miradors, els camins, les zones d'estada i la piscina ocupen l'espai de les antigues feixes de conreu. A la part central s'ha mantingut l'estructura de terrasses i jardins que inclou les dues peces emblemàtiques del parc, el palau i la plataneda. Cornellà de Llobregat Carretera Hospitalet, 137. Espai","2024-02-20T07:06:55.835Z"
"634f9dbd1479e72e81498e37","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-can-corts/1094034/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cco","Inauguració","2009","Superfície","25.234 m2","1094034","Territori","Parc de Can Corts","Parc situat al municipi de Cornellà de Llobregat","2.1713169","41.393463","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","","","","","","","","","","","","El Parc","
Parc lineal amb grans parterres de vegetació arbustiva i un passeig amb pins que comunica amb una gran coberta aèria. El parc està pensat per passejar i descansar.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
A la part alta del parc hi trobem la Masia de Can Tirel. És un mas del segle XVII modificat a la fi del XVIII.
","","http://www.amb.cat/documents/11656/1093746/uuid.18d91fda-c084-4963-92b9-36438fbf6ac6-ar.4x3/df000ee1-99ef-47fe-9bf3-1b8b3e56c80f","http://www.amb.cat/documents/11656/1093720/principal.jpg/18d91fda-c084-4963-92b9-36438fbf6ac6?t=1708412935524","","Mari Luz Vidal","Parc de Can Corts","false","http://www.amb.cat/document_magi/11656/128/32/4268160/75355-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/29/223/2154269/63289-1.jpg","Av. Can Corts, 38A","Cornellà de Llobregat","08940","2.0650644","41.36215","2.06658","41.36006","Accés Carrer Ernest Lluch, 10","2.06341","41.36317","Accés Avinguda Can Corts, 1","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cco.kml","","Cornellà de Llobregat","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1093720/imatge1.jpg/e4892967-ebd7-4ee8-8f76-d3ebe43cd580?t=1708412935524","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1093720/imatge2.jpg/3a140cea-c473-41cf-9d19-68380fb11bd4?t=1708412935524","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1093720/imatge3.jpg/a259f7d9-f951-4661-8b4c-4aa98ffeea31?t=1708412935524","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1093720/imatge4.jpg/ddf76cc3-bbbd-4287-8beb-51f4b3b3f035?t=1708412935524","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1093720/imatge5.jpg/5062ff68-2727-4aa9-9fd4-70300b814866?t=1708412935524","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1093720/imatge6.jpg/bef2ed0a-f689-4772-ba2d-44e9938907d9?t=1708412935524","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1093720/imatge7.jpg/ee1bd530-0807-4ddc-81f1-6a51b69b57b9?t=1708412935524","","true","","ca_ES","Parc de Can Corts Parc situat al municipi de Cornellà de Llobregat Cornellà de Llobregat Av. Can Corts, 38A Espai","2024-02-20T07:06:30.184Z"
"634f9e111479e72e81498e3e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-canal-de-la-infanta/1094505/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.inf","Superfície","42.545 m2","1094505","Territori","Parc del Canal de la Infanta","Parc situat a prop del nucli de Cornellà de Llobregat i que acull la casa modernista Camprubí.","2.171345","41.39355","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","","Mari Luz Vidal","Parc del Canal de la Infanta","Imatge del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/imatge6.jpg/d32a32d9-095d-40e4-96fd-6d3ac037dd0c?t=1708412935794","","","","","","Informació de servei","
Està dotat de pistes esportives per jugar a bàsquet, elements esportius i dues zones de jocs infantils.
","Descripció","
Es tracta d'un parc molt obert i amb molt de sol, amb parterres de prat verd i arbres de gran dimensió. Un dels camins que el creua porta a una zona més elevada on es pot contemplar el parc des d'un altre punt de vista.
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
El parc va ser construït entre el 1817 i el 1819 al damunt del traçat del canal de la Infanta. Aquest canal en els 17 km del seu recorregut abastia 3000 ha de camps de la Vall Baixa del Baix Llobregat, des de Molins de Rei fins a Sants passant per Cornellà.
Dins el parc hi ha la Casa Camprubí, obra d'en Josep Maria Jujol i edificada entre el 1927 i el 1928. És un bell edifici modernista, amb esgrafiats a les parets que fan referencia al conreu de roses a que es dedicava el propietari.
","","http://www.amb.cat/documents/11656/1094081/uuid.69c9a7f1-b3a4-4ace-8d56-2ab40659fcf7-ar.4x3/76c9d38a-5563-40d4-a1df-e563a59a0541","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/0_Principal.jpg/69c9a7f1-b3a4-4ace-8d56-2ab40659fcf7?t=1708412935794","","Mari Luz Vidal","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/1/23/4265729/75171-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/5/230/2156037/63360-1.jpg","Ctra. de Sant Joan Despí s/n","Cornellà de Llobregat","08940","2.0622444","41.360374","2.0644264","41.360752","Accés Carrer de Maria Aurèlia Capmany, 14","2.0614114","41.361908","Accés Carrer d'Ernest Lluch","2.0624776","41.36055","Accés Carrer Major","2.0650606","41.35976","Accés Carrer de Maria Aurèlia Capmany, 12","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/inf.kml","","Cornellà de Llobregat","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/imatge1.jpg/2e2dc8fd-ed97-4a13-93d7-df31dbbc1af6?t=1708412935794","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/imatge2.jpg/5daaee5b-37a0-492e-8a07-491756d82be7?t=1708412935794","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/imatge3.jpg/b1b608b1-433f-4808-9c47-7d9723eef5ff?t=1708412935794","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/0_Principal.jpg/69c9a7f1-b3a4-4ace-8d56-2ab40659fcf7?t=1708412935794","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/imatge5.jpg/e6fd92f5-478e-4760-a4bb-ae857a93e44a?t=1708412935794","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/imatge7.jpg/d5a25004-5237-4728-a058-f56cdc5612aa?t=1708412935794","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/imatge8.jpg/7aef2afb-1cf4-497e-8e7f-8d69aa9ca29c?t=1708412935794","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/imatge9.jpg/3ed96fe3-300f-4008-a61e-2e73dc0319fd?t=1708412935794","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2016_09_17_INF_10Cicle_RastresPetjades_%C2%A9ROBERT+RAMOS_7.jpg/5ba709ae-c388-4c0c-b2dc-8a0ff70de1e5?t=1708412935794","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2016_09_17_INF_10Cicle_RastresPetjades_%C2%A9ROBERT+RAMOS_21.jpg/0918f493-5da2-4e71-b0e5-f20f1645c06f?t=1708412935794","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2016_09_17_INF_10Cicle_RastresPetjades_%C2%A9ROBERT+RAMOS_22.jpg/d4b21627-4bb4-4cd5-abc1-0b473fe4db3d?t=1708412935794","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2016_09_17_INF_10Cicle_RastresPetjades_%C2%A9ROBERT+RAMOS_23.jpg/c073312f-96ec-44e0-96ba-b8062178f920?t=1708412935794","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2016_09_17_INF_10Cicle_RastresPetjades_%C2%A9ROBERT+RAMOS_24.jpg/e19e27e9-c005-463b-8cb4-c07b235ef8b6?t=1708412935794","","true","Zona d'ombra i descans al parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2017_11_26_INF_RPP_RobertRamos_1.jpg/c0168a4d-bc01-496a-bf7f-7d35ca75f7e6?t=1708412935794","","true","Zona d'ombra i descans al parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2017_11_26_INF_RPP_RobertRamos_2.jpg/4e6fccce-5117-4947-95ab-ad910bb060ba?t=1708412935794","","true","Zona d'ombra i descans al parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2017_11_26_INF_RPP_RobertRamos_3.jpg/c45c9862-c197-4f75-9938-4789c2abc0f9?t=1708412935794","","true","Zona de vegetació","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2017_11_26_INF_RPP_RobertRamos_4.jpg/6ae9bc81-a904-4067-a93a-779b1bf3f097?t=1708412935794","","true","Zona de vegetació","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2017_11_26_INF_RPP_RobertRamos_5.jpg/f8991864-f445-4e95-82ec-2f557e8a244b?t=1708412935794","","true","Zona de vegetació","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2017_11_26_INF_RPP_RobertRamos_6.jpg/a3db8529-ebaf-4e26-8021-93a84badc20a?t=1708412935794","","true","Senyalització del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2017_11_26_INF_RPP_RobertRamos_8.jpg/16c37b1c-5210-4367-9ce6-36206b3bbadc?t=1708412935794","","true","Un dels camins del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/1094055/2017_11_26_INF_RPP_RobertRamos_9.jpg/f8a76e0d-4e9b-424d-8a46-8baff92552ca?t=1708412935794","","true","","ca_ES","Parc del Canal de la Infanta Parc situat a prop del nucli de Cornellà de Llobregat i que acull la casa modernista Camprubí. Cornellà de Llobregat Ctra. de Sant Joan Despí s/n Espai","2024-02-20T07:06:31.561Z"
"634f9eb71479e72e81498e4f","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-bellvitge/345097/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.bel","Inauguració","1988","Superfície","50.316,32 m2","345097","Territori","Parc de Bellvitge","El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular. La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d'intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta. Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents. Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l'aïlla dels blocs immediats i protegeix l'interior del Parc.","2.1713169","41.393463","false","","","Barcelonès","","","","","","Informació general","","Ramon Torres","Imatge informació general","Imatge general del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/02_INFO+GRAL_RAMON+TORRES.jpg/d60be7bb-eed1-4812-aa8d-7e0e9edb5b13?t=1708412943351","","","","","","Informació de servei","
Indret d'interès historicoarqueològic, vegetació singular, escultura, brolladors, fonts d'aigua potable, àrea de picnic, taula de ping-pong, jocs gent gran, jocs infantils, porteries de futbol, cistelles de bàsquet.
","Descripció","
El parc és un espai obert, de forma més o menys rectangular. La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d'intimitat en un espai obert, situat a les terres planes del delta. Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents. Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l'aïlla dels blocs immediats i en protegeix l'interior. El seu element més singular és l'ermita de Santa Maria.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","Bellvitge: un parc vora l'ermita","
Bellvitge és el nom d'un sector de la Marina de l'Hospitalet. El nom antic era Malvitge (derivat del nom de dona Amalvígia, propietària del lloc a final s. X). En un document de venda del 1057 s'esmenta el mas de Malvitge, al qual hi ha una capella. La llegenda equipara Bellvitge a bell viatge i atribueix el canvi de mal per bell, a la construcció de l'ermita i al progressiu sanejament de les terres. La primera referència completa de la capella és de 1279, quan Elisenda Miquela fa un llegat de sis diners a Santa Maria de Benvige.
Bellvitge: l'ermita de Santa Maria En unes excavacions realitzades el 1981 es van descobrir restes romàniques a més de 3 m de fondària: un absis semicircular i un tros de mur d'una nau. Es creu que aquestes restes corresponen a la capella del mas esmentada l'any 1057. Posteriorment, gairebé a cada segle, hi ha constància d'obres de restauració motivades per les crescudes del riu, que soterraven l'ermita i per les destrosses causades per actes de saqueigs. Malgrat aquestes modificacions, l'estructura actual s'ajusta substancialment a la d'un edifici gòtic, construït probablement el 1493, quan la ciutat de Barcelona va donar tota la pedra necessària per a la reconstrucció. En determinades dates de l'any es celebraven aplecs des de l'Hospitalet i Barcelona. La Mare de Déu de Bellvitge era molt invocada per pagesos i mariners.
Bellvitge: el barri El Pla Comarcal de 1953 va canviar definitivament el destí de les terres de conreu de Bellvitge qualificant-les de zona residencial. El 1956 es va aprovar el primer Pla Parcial, amb una previsió de 30.000 habitants. Cinc anys després, la Comissió d'Urbanisme, va aprovar el pla definitiu. La immobiliària ""Ciudad Condal"", propietària de gran part dels terrenys, comença a construir el barri de Bellvitge l'any 1964. Els blocs de pisos, com gegantines fitxes de dòmino, creixen i es multipliquen al costat de la petita ermita, que ja no és ni solitària ni pagesa.
En la construcció de Bellvitge es van utilitzar materials de mala qualitat per aconseguir l'abaratiment dels costos. Es venien habitatges soterrats en una zona d'inundacions freqüents. Els serveis eren escassos i els preus abusius. Les immobiliàries controlaven tots els aspectes de la vida social. A principis dels setanta i a l'empara d'algunes parròquies van néixer les primeres associacions populars que lluitaven per resoldre les greus mancances del barri. Durant els anys 1973-1976 es van produir grans mobilitzacions i forts enfrontaments amb la policia. Els veïns, sota la consigna ""no més blocs"", lluitaven amb força per paralitzar les obres.
El gener de 1976 l'alcalde va fer aturar la construcció. A partir d'aquí, s'obrí un procés de participació veïnal i l'edificació es va frenar. El 1977 la Corporació Metropolitana va aprovar la revisió del Pla Parcial, la qual va significar la supressió de 10 blocs de 16 pisos i 17 torres de 18 pisos. El 1978, l'arribada dels ajuntaments democràtics, comporta l'inici d'un clar procés de millora i dignificació per al barri. El 1980 el Tribunal Suprem falla en contra d'un recurs de la immobiliària, que no podrà aixecar més blocs a Bellvitge. Avui, en un dels espais guanyats pel veïns, el Parc és una esplèndida realitat, que dóna qualitat de vida al barri i constitueix un entorn idoni per a l'ermita de Santa Maria.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_9.jpg/efb6adfe-6865-465b-bdd5-803b6ec1ef82?t=1708412943351","","Josep Cano","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/72/37/6890824/136522-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/72/37/6890824/136522-1.jpg","Rambla de la Marina","L'Hospitalet de Llobregat","08907","2.112314","41.348335","2.11121","41.34991","Accés rambla de la Marina","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/bel.kml","","L'Hospitalet de Llobregat","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/05_ERNEST+COSTA.jpg/76a8634c-f206-4d58-8878-858530b4aa53?t=1708412943351","","true","Imatge del parc","","Ramon Torres","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/06_RAMON+TORRES.jpg/0763065d-0d4c-4880-8688-dd0eb1c00ee0?t=1708412943351","","true","Imatge del parc","","Ramon Torres","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/07_RAMON+TORRES.jpg/e73b397c-0d76-4c73-aeca-144c5ff30ace?t=1708412943351","","true","Imatge general del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_1.jpg/a3648aca-5031-4b1a-ac2e-cc871dd34164?t=1708412943351","","true","Imatge de la zona de jocs infantils","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseREyes_2.jpg/768ae702-cd2e-4d47-b027-1eeb98327856?t=1708412943351","","true","Imatge d'una de les zones del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_4.jpg/62f74417-3116-4df9-9ddc-b034947c7607?t=1708412943351","","true","Zona de descans","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_5.jpg/5cb2f9fe-9f6c-4e3d-bd77-900fa21a7004?t=1708412943351","","true","Zona de pícnic del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_6.jpg/b428bf3d-efb4-4a1e-8cc8-92eebf001b2c?t=1708412943351","","true","Imatge de la vegetació del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_7.jpg/c652fc04-5abc-4d15-be68-caa3667b3478?t=1708412943351","","true","Una de les zones d'aigua del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_8.jpg/86d47110-115d-480f-9ef1-03054a0f3f84?t=1708412943351","","true","Un dels estanys del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_10.jpg/84c91e93-ed84-40d3-a1d2-40cf67084867?t=1708412943351","","true","Imatge de la masia del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_11.jpg/322d2370-2d46-41ae-a145-605be9ac04e4?t=1708412943351","","true","La masia del parc des d'un altre angle","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_12.jpg/d155ec1a-f3b7-4de0-87ef-9042aba64ec3?t=1708412943351","","true","Un dels camins del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_13.jpg/42720db5-f548-486b-a222-31c8995a788f?t=1708412943351","","true","Un dels camins del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_14.jpg/0fffa69b-3452-4776-b731-6893f7cd4b36?t=1708412943351","","true","Zona d'ombra del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_15.jpg/7458cf68-5f83-4d83-992b-0ad76bcf8e26?t=1708412943351","","true","Un dels estanys del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_18.jpg/339c91fd-e08c-4f7b-bad7-3843b61b653c?t=1708412943351","","true","Vista general d'una de les zones del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_19.jpg/bd89595e-1ad3-4743-9e5e-a5e0feedce00?t=1708412943351","","true","Zona de descans","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_20.jpg/37b304c7-c7a3-4056-bf41-491d8230c763?t=1708412943351","","true","Espai del parc amb bancs","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_21.jpg/54f9b28c-0b37-4e8a-9cba-0a210e6055f3?t=1708412943351","","true","Espai del parc amb bancs","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_22.jpg/cc726262-7674-4ece-ab6b-0a286a456419?t=1708412943351","","true","Zona de vegetació amb ombra","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_23.jpg/2ff902c7-e66a-418d-acd3-1b73f5ed7892?t=1708412943351","","true","Espai amb bancs i ombra","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414618/2018_03_14_BEL_RPP_MJoseReyes_24.jpg/ef5b8e00-91a1-43b1-91ae-1a8f7123857c?t=1708412943351","","true","","ca_ES","Parc de Bellvitge El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular. La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d'intimitat en un Parc sense portes, situat a les terres planes del delta. Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents. Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l'aïlla dels blocs immediats i protegeix l'interior del Parc. L'Hospitalet de Llobregat Rambla de la Marina Espai","2024-02-20T07:06:57.733Z"
"634f9edd1479e72e81498e56","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-les-planes/345088/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.pla","Inauguració","1986","Superfície","67.548,02 m2","345088","Territori","Parc de les Planes","El parc de les Planes constitueix un enclavament de natura i de pau, on la vegetació creix ufanosa i ens convida al passeig tranquil. És també una agradable sorpresa i un petit tresor, enmig de la trama urbana densa i desordenada del seu entorn. Amb el Parc, barris abans totalment aïllats es retroben i poden disposar conjuntament d'aquest valuós patrimoni.","2.171345","41.39355","false","","","Barcelonès","","","","","","Informació general","L'oasi verd","Ricard Font","Imatge informació general","Imatge del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/02_INFO+GRAL_RICARD+FONT.jpg/e898ff6e-4004-4b8d-a627-0637f60b0a87?t=1708412943005","","","","","","Informació de servei","
Indret d'interès historicoarqueològic, vegetació singular, escultura, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, cistelles de bàsquet, jocs infantils, aparcament de bicicletes, aparcament, àrea de gossos.
","Descripció","
Una riera divideix el parc en dues àrees ben diferents: la primera va de la riera del Cementiri a l'avinguda d'Isabel la Catòlica, i la segona de la riera del Cementiri al carrer del Teide. La primera és la zona arbrada més frondosa del parc, amb petits i relaxants racons habilitats per al repòs i un turonet artificial que fa de mirador. La segona és el sector est del parc, on se situen els pendents més forts que pugen cap al turó de les Planes.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","El camp, la indústria i de nou el verd","
Fins a mitjan segle XVIII, aquest sector de l'Hospitalet, situat al samontà, era ocupat per algunes masies disperses entre les terres de conreu de vinyes i cereals. Durant el segle XIX es produïren importants canvis en l'agricultura i la indústria, deguts bàsicament al creixement de la població, a la construcció del canal de la Infanta, i a la industrialització del pla de Barcelona. Per altra banda, la plaga de la fil·loxera (la primera notícia que se'n té a la zona és del 1892, en una finca de les Planes), va destruir en dos anys la major part de les vinyes. Es van replantar garrofers, camps de blat, oliveres i vinyes, però amb menys intensitat.
La creixent i veïna ciutat de Barcelona tenia una gran necessitat de materials de construcció. Alguns propietaris agrícoles van vendre les seves terres, riques en argiles, en les quals es van instal·lar les primeres bòbiles. Les de l'Hospitalet van tenir gran importància en la producció de maons, maons refractaris, terracota fina per a decoració, rajola fina i teules, fins al punt que l'Hospitalet era anomenat ""la bòbila de Barcelona"". Malgrat això, el paisatge agrari va continuar dominant fins a la primera meitat del segle XX.
A partir de 1950 i principalment en la dècada del 60 al 70, els camps de Pubilla Cases, Can Serra, la Florida i les Planes desapareixen sota l'onada constructiva de blocs i polígons, que convertiran la zona en una ciutat dormitori destinada a allotjar, sobretot, immigrants atrets per l'oferta de llocs de treball. L'especulació del sòl i la manca de planificació són les grans protagonistes d'aquest moment històric tant nefast, en el qual la identitat de la majoria de pobles i ciutats de l'entorn de Barcelona, va quedar totalment desfigurada.
L'espai del Parc era ocupat darrerament per les bòbiles (Cerámica Barcelonesa para la Construcción, S.A. i Cerámica Goyta y Oliveros), i també per la fàbrica de productes químics Cardoner. Les dues esveltes xemeneies que destaquen entre els pins recorden aquest passat industrial recent. L'any 1976 s'aprova el Pla General Metropolità, que intenta posar fre al creixement indiscriminat i a l'especulació. Els espais buits existents són escassos i reduïts, però el Pla els reserva per a equipaments i zones verdes.
L'antiga Corporació Metropolitana va expropiar els terrenys necessaris i, redactat el projecte, va emprendre les obres de construcció de la primera fase del Parc, 3,6 ha, acabades l'any 1986. La Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona l'ha succeït en aquestes tasques; el 1992 es va inaugurar la segona fase de 2 ha, i el 1995 es van acabar les obres de la tercera fins a completar una total de 7 ha, que fan del parc de les Planes el pulmó verd més important de tot l'Hospitalet.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/Planes+portada/b5d2ebb4-ccf6-4915-ad22-80377d9a32cf?t=1708412943005","","María José Reyes","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/171/98/6316715/105919-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/171/98/6316715/105919-1.jpg","La Florida","L'Hospitalet de Llobregat","08905","2.1054955","41.367317","2.104115","41.366177","Accés Av. Isabel la Catòlica","2.1046617","41.369137","Accés Carrer Sant Rafael","2.1073363","41.366875","Accés Carrer Teide","2.1054816","41.366287","Accés Carrer Menendez Pidal","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/pla.kml","","L'Hospitalet de Llobregat","Imatge del parc","","Ricard Font","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/03_RICARD+FONT.jpg/2ebd472e-ac0e-45cd-a66f-754574bd9997?t=1708412943005","","true","Imatge del parc","","Ricard Font","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/04_RICARD+FONT.jpg/50237fd7-7dc6-49e0-9035-05c70c5f59d5?t=1708412943005","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/05_ERNEST+COSTA.jpg/129f7f58-6d09-4484-938d-02ddd7a37f97?t=1708412943005","","true","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/1542-D800-003-01.jpg/9a2980f6-b103-4b1f-a1ad-b3c2f5151d77?t=1708412943005","","true","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/1542-D800-008-01.jpg/e7cc6efb-9643-4884-acde-e65f60ab9b33?t=1708412943005","","true","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/1542-D800-013-01.jpg/12fc8148-0fe8-46ec-ae33-a70e82b0bd35?t=1708412943005","","true","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/1542-D800-016-01.jpg/119149fa-1f2c-462a-8c19-3cad4a38da9f?t=1708412943005","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/07_ERNEST+COSTA.jpg/50609595-e365-4981-99e1-6d8c496547f2?t=1708412943005","","true","Imatge del parc","","J. Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/2016_05_29_PLA_PMES_ConeguemParcPlanes_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_17.jpg/98c09914-38b7-4af3-b073-2f6b3631cd05?t=1708412943005","","true","Imatge del parc","","J. Guillamat","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/2016_05_29_PLA_PMES_ConeguemParcPlanes_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_34.jpg/8ba28d27-ee7c-4699-97bd-474052cc0449?t=1708412943005","","true","Imatge del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414616/2016_05_29_PLA_PMES_ConeguemParcPlanes_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_36.jpg/dca96472-7081-4e2f-b3d0-74f2fc704020?t=1708412943005","","true","","ca_ES","Parc de les Planes El parc de les Planes constitueix un enclavament de natura i de pau, on la vegetació creix ufanosa i ens convida al passeig tranquil. És també una agradable sorpresa i un petit tresor, enmig de la trama urbana densa i desordenada del seu entorn. Amb el Parc, barris abans totalment aïllats es retroben i poden disposar conjuntament d'aquest valuós patrimoni. L'Hospitalet de Llobregat La Florida Espai","2024-02-20T07:06:56.434Z"
"634f9f0e1479e72e81498e61","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-les-palmeres/1094928/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.pal","Inauguració","1987","Superfície","3.624 m2","Horari","De dl. a dv., de 9.30 a 20 h. Ds, Dg i festius, de 10 a 20 h","1094928","Territori","Parc de les Palmeres","Parc situat a la part alta del nucli urbà de Corbera de Llobregat (Massís del Garraf i l'Ordal)","2.1713169","41.393463","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","","","","","","","","","","","","El Parc","
Jardí d'estil romàntic, té un considerable desnivell que es salva mitjançant camins en pendent. Disposa d'un mirador format per una glorieta de vuit columnes amb una cúpula de ceràmica esmaltada. La vegetació és molt frondosa i s'hi poden observar diverses espècies de palmeres, cedres de l'Himàlaia, eucaliptus o auró blanc entre altres.
","Informació de servei","
Està dotat de lavabos públics i zona de bar (obert a l'estiu), zona de jocs infantils i mirador.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
Fins al 1986 aquest parc pertanyia a una família benestant que estiuejava a Corbera, era l'antic jardí de Cal Suís. Al 1986 l'Ajuntament va comprar els terrenys i la casa va ser enderrocada, ja que estava afectada per un expedient de ruïna, va ser aleshores quan els jardins es van adaptar per a l'ús públic.
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/1094620/uuid.44be996d-2abd-4b44-8ec8-f6ecbf9c2c8e-ar.4x3/3062d29c-0c91-49c3-aab8-7a0af0c2d1bc","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/principal.jpg/44be996d-2abd-4b44-8ec8-f6ecbf9c2c8e?t=1708412936155","","Maite Carames","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/195/21/4265411/75150-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/125/231/2156413/63373-1.jpg","Carrer del Raval, 26","Corbera de Llobregat","08757","1.920713","41.41723","1.9204851","41.41693","Accés Carrer Carme, 2-10","1.9204851","41.41693","Accés Carrer del Raval, 24","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/pal.kml","","Corbera de Llobregat","","","Maite Carames","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/imatge1.jpg/ce1d849b-9ffe-4ca6-ad97-5be89912cb35?t=1708412936155","","true","Imatge del parc","","Maite Carames","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/imatge2.jpg/411408f1-c6a5-4b7a-b8e8-a627f898d68b?t=1708412936155","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/imatge3.jpg/9d6caceb-d80e-4585-a5fd-3f42b9781b8e?t=1708412936155","Maite Carames","true","Imatge del parc","","Maite Carames","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/imatge4.jpg/d4727194-39ac-418e-9da4-20380a21703a?t=1708412936155","","true","Imatge del parc","","Maite Carames","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/imatge5.jpg/12394ecf-6eba-432d-bc45-78ee591d3bd9?t=1708412936155","","true","Imatge del parc","","Maite Carames","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/imatge6.jpg/534dfa34-8e68-4f9b-a83b-23cbd4ef67d4?t=1708412936155","","true","Imatge del parc","","Maite Carames","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/imatge7.jpg/4fcc0e21-223a-4b3b-bffa-83b19e92b430?t=1708412936155","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/2016_05_28_PAL_10Cicle_JardiRomantic_%C2%A9JOSEP+CANO_1.jpg/31f71b14-4536-4fff-9bcd-be88ce64b3d3?t=1708412936155","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/2016_05_28_PAL_10Cicle_JardiRomantic_%C2%A9JOSEP+CANO_29.jpg/b110a9f5-f379-4b78-af00-04c0dd775c48?t=1708412936155","","true","Vista amb palmeres","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/2016_05_28_PAL_10Cicle_JardiRomantic_%C2%A9JOSEP+CANO_3.jpg/c3ede27d-595a-460e-b520-b06c249b093b?t=1708412936155","","true","Vista general del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/2016_05_28_PAL_10Cicle_JardiRomantic_%C2%A9JOSEP+CANO_30.jpg/9aface04-03e8-4300-8d01-b6f389b41554?t=1708412936155","","true","Vista de les palmeres amb el templet","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/2017_03_05_PAL_Templet_%C2%A9Marcela+Grassi_5.jpg/39344811-0a8d-4aa5-b5c6-ee03c8e55faf?t=1708412936155","","true","Les palmeres del parc","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/2017_03_05_PAL_Templet_%C2%A9Marcela+Grassi_7.jpg/4dd51630-7d5d-46b0-ba1f-f7c727b5c5f3?t=1708412936155","","true","Detall del templet","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/2017_03_05_PAL_Templet_%C2%A9Marcela+Grassi_9.jpg/8f654399-8025-495e-8a64-1df4e2ee9130?t=1708412936155","","true","Detall del templet","","Marcela Grassi","http://www.amb.cat/documents/11656/1094573/2017_03_05_PAL_Templet_%C2%A9Marcela+Grassi_11.jpg/d5ec6900-0300-4074-822f-9a0a80fe96db?t=1708412936155","","true","","ca_ES","Parc de les Palmeres Parc situat a la part alta del nucli urbà de Corbera de Llobregat (Massís del Garraf i l'Ordal) Corbera de Llobregat Carrer del Raval, 26 Espai","2024-02-20T07:06:32.715Z"
"634f9f321479e72e81498e68","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-nou/348279/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.nou","Inauguració","1983","Superfície","143.760,85 m2","348279","Territori","Parc Nou","El Parc Nou del Prat és per excel·lència el parc del Delta. L'indret que ocupa, situat al sud del municipi i en el marge dret del riu, forma part d'una de les zones humides més importants de Catalunya, el delta del Llobregat. Els terrenys que ocupa eren antigament terres de conreu com les que encara avui es poden trobar al sector de la Marina. El parc ocupa un posició perifèrica al sud de la ciutat, al costat de la carretera d'accés a la platja, adjacent als barris de Sant Cosme i la Granja i molt proper a l'aeroport.","2.1713169","41.393463","false","","","Baix Llobregat","Catàleg de biodiversitat","","http://www.elprat.cat/actualitat/noticies/es-cataloguen-609-especies-dinvertebrats-la-ciutat","Catàleg de biodiversitat","","Informació general","A l'ombra de la pollancreda","Mari Luz Vidal","El parc extens","El parc extens","El parc extens","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/01_MARI+LUZ+VIDAL_N6S8116.jpg/6a1b5e83-023e-4a59-af54-2965a5673b86?t=1708412949089","","","","","","Informació de servei","
Estany, fonts d'aigua potable, un circuit infantil de trànsit, jocs infantils, jocs gimnàstics, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, taula de ping-pong, àrea de picnic, àrea per a gossos, aparcament de bicicletes, aparcament, un restaurant i una cafeteria, WC.
","Descripció","
En apropar-nos al Parc Nou des d'una certa distància, el que se'ns fa més evident és la silueta dels pollancres que formen l'arbreda destacant netament de l'entorn; altrament, el pollancre és una espècie ben adaptada a les característiques de les zones deltaiques. El parc, de forma triangular, inclou dues zones d'usos i característiques diferents. La part central tancada i presidida per una densa pollancreda; la perimetral, més oberta i amb pins com a arbres dominants.
","","","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
Terres de conreu, construccions, abocador.... el parc Nou. Els terrenys que ocupa l'actual Parc eren anteriorment terres de conreu com les que encara avui podem trobar en el sector de la Marina del Prat, fèrtils i productives. La història del Parc està però, estretament vinculada a la del barri de Sant Cosme, al qual d'alguna manera deu la seva existència.
L'any 1965, l'Obra Sindical del Hogar va iniciar la construcció del barri en una zona agrícola propera a l'aeroport. Quan ja s'havien realitzat els fonaments dels habitatges i l'asfaltat dels futurs carrers, les obres es van aturar per causa de la proximitat excessiva de l'aeroport i es van continuar més cap al nord. Els solars abandonats van degenerar en abocadors de runes i deixalles i finalment en autèntics nius de rates. Per tal d'evitar els perills que representava el solar com a focus d'infecció permanent, el Ministerio de la Vivienda que n'era propietari, decideix l'any 1982, conjuntament amb l'Ajuntament del Prat i els veïns del barri de Sant Cosme, construir-hi un parc.
L'any 1983 es fa la plantació de la pollancreda. Amb motiu de les transferències autonòmiques, el Parc passa a ser propietat de la Generalitat i posteriorment de l'Ajuntament del Prat que el converteix en parc metropolità gestionat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El 1991 es construeix la zona de la pineda. Finalment, la primavera de 1995, es completa el triangle del Parc amb la ampliació del sector de ponent i una major dotació de serveis, que han estat renovats i completats recentment.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/348208/uuid.280f86b2-5b62-4f7e-867c-768a0e42a6b9-ar.4x3/2862fb5f-9e39-46ab-b813-a0805a945978","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/04_MARI+LUZ+VIDAL_N6S8051.jpg/280f86b2-5b62-4f7e-867c-768a0e42a6b9?t=1708412949089","","Mari Luz Vidal","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/46/4/459822/29131-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/250/79/348154/20685-1.jpg","Ronda Sud","El Prat de Llobregat","08820","2.090296","41.314175","2.09106","41.316128","Accés ronda del Sud","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/nou.kml?t=time12","","El Prat de Llobregat","Detall del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/01_MARI+LUZ+VIDAL_N6S8116.jpg/6a1b5e83-023e-4a59-af54-2965a5673b86?t=1708412949089","","true","Detall del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/02_MARI+LUZ+VIDAL_N6S8081.jpg/65cb9fcc-d697-4479-9141-ae71d030f1d0?t=1708412949089","","true","Detall del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/03_MARI+LUZ+VIDAL_N6S8056.jpg/4dacb05b-eb01-4552-88cb-8f3fda391b6b?t=1708412949089","","true","Detall del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/160523_ParcNou_8424.jpg/50bbfeb4-ffde-4d0a-8e4a-f30b352e48ab?t=1708412949089","","true","Detall del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/160523_ParcNou_8436.jpg/a7121320-d33b-46ad-bb5c-6367b062613b?t=1708412949089","","true","Detall del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/160523_ParcNou_8473.jpg/acde8451-317c-469b-91ee-9d0cfc932c00?t=1708412949089","","true","Detall del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/160523_ParcNou_8525.jpg/54450030-6df2-4a3a-a158-b7bbddf6e903?t=1708412949089","","true","Detall del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/05_MARI+LUZ+VIDAL_N6S8005.jpg/189ca10e-80f5-4c26-9225-21dba4f37a86?t=1708412949089","","true","Detall del parc","","Juliana Dos Santos","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/2017_03_01_NOU_JGF_PlantadaMarina_JulianaDosSantos_10.jpg/63c3fd63-cf94-44fd-ac55-d30339ad316d?t=1708412949089","","true","Detall del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/2016_05_23_NOU_PMES_ConeguemElParc_%C2%A9ROBERT+RAMOS_2.jpg/f0395faf-4e01-4a64-a058-024229d08b13?t=1708412949089","","true","Detall del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/2016_05_23_NOU_PMES_ConeguemElParc_%C2%A9ROBERT+RAMOS_26.jpg/7802b866-3092-474d-bc4e-05550c1f5fdf?t=1708412949089","","true","Detall del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/2016_05_23_NOU_PMES_ConeguemElParc_%C2%A9ROBERT+RAMOS_30.jpg/fc6af061-fe88-4ae3-a9f3-6f40b2df94b8?t=1708412949089","","true","Detall del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/348096/2016_05_23_NOU_PMES_ConeguemElParc_%C2%A9ROBERT+RAMOS_33.jpg/7fd6d534-f871-4c99-aca6-2773878d0588?t=1708412949089","","true","","ca_ES","Parc Nou El Parc Nou del Prat és per excel·lència el parc del Delta. L'indret que ocupa, situat al sud del municipi i en el marge dret del riu, forma part d'una de les zones humides més importants de Catalunya, el delta del Llobregat. Els terrenys que ocupa eren antigament terres de conreu com les que encara avui es poden trobar al sector de la Marina. El parc ocupa un posició perifèrica al sud de la ciutat, al costat de la carretera d'accés a la platja, adjacent als barris de Sant Cosme i la Granja i molt proper a l'aeroport. El Prat de Llobregat Ronda Sud Espai","2024-02-20T07:07:10.489Z"
"634f9f681479e72e81498e70","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-riu/5716242/11656","Equipament","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.riu","Superfície","130.500 m2","5716242","Territori","Parc del Riu","El parc del Riu, situat entre el riu Llobregat, la ronda de Llevant i els ponts de l'autovia i de Mercabarna, és un espai que connecta els límits fluvials dels municipis del Prat de Llobregat i de Sant Boi de Llobregat amb els espais naturals del Delta situats riu avall. És un indret ideal per a passejades a peu o en bicicleta pel marge dret del riu, pel qual es pot arribar fins a les platges.","2.1432624","41.34649","false","","","Baix Llobregat","Catàleg de biodiversitat","","http://www.elprat.cat/actualitat/noticies/es-cataloguen-609-especies-dinvertebrats-la-ciutat","Catàleg de biodiversitat","","Informació general","","","","","","","","","","","","Informació de servei","
Mirador amb vistes panoràmiques, zona d'estades, zona de jocs infantils.
","Descripció","
El Parc del Riu consta d'un passeig fluvial d'1,8 km que s'estén paral•lel al riu Llobregat que connecta amb un sistema de recorreguts. Pel camí es pot gaudir de zones d'estada, jocs infantils i de la presència d'espècies vegetals i de fauna claus en la recuperació del riu Llobregat.
","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6244032/riu_principal_M%C2%AAJose+Reyes.jpg/e00bfdd3-fcfa-4ccc-9755-a5e0d529b15b?t=1708412958987","","Mª José Reyes","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/194/70/6244034/103121-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/194/70/6244034/103121-1.jpg","Camí Sorral","El Prat de Llobregat","08820","2.1077595","41.32957","2.1432624","41.34649","","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/riu.kml","Parc Lúdic Fluvial","El Prat de Llobregat","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6244032/1159-D800+%2887%29-01+M%C2%AAJose+Reyes.jpg/e7c850b7-3ee2-4c49-8995-eabb6dc372f3?t=1708412958987","","true","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6244032/1159-D800+%28108%29-01+M%C2%AAJose+Reyes.jpg/d8975799-f798-48f2-ad75-40c9dc0f3291?t=1708412958987","","true","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6244032/1159-D800+%28119%29-01+M%C2%AAJose+Reyes.jpg/4abab59a-721e-4a3e-8451-3a90818065df?t=1708412958987","","true","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6244032/1159-D800+%28124%29-01+M%C2%AAJose+Reyes.jpg/86a09a09-2834-4cfe-a5ba-66695b091b90?t=1708412958987","","true","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6244032/1159-D800+%28130%29-01+M%C2%AAJose+Reyes.jpg/137dc2d9-9ec4-4e18-95fc-58258a4e0387?t=1708412958987","","true","Imatge del parc","","Mª José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/6244032/1159-D800+%28174%29-01v+M%C2%AAJose+Reyes.jpg/5f2a478c-86fa-4c76-9538-d5af740d0214?t=1708412958987","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6244032/Parc_del_Prat_Pan_192_6+BR_+Jordi+Surroca.jpg/f0e3178c-35e3-482c-8939-c2bffb7b2d05?t=1708412958987","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6244032/Parc_del_Prat_Pan_350_1+BR++Jordi+Surroca.jpg/d14d4a2e-ef54-4899-9d14-7e1945e2992b?t=1708412958987","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6244032/Parc_del_Prat-162+BR++Jordi+Surroca.jpg/9dfda055-4055-4b3e-a415-464c230933ce?t=1708412958987","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/6244032/Parc_del_Prat-253+BR++Jordi+Surroca.jpg/886404e3-a2d5-4b88-9dd5-6cb240992bbc?t=1708412958987","","true","Una persona passejant per un dels camins del parc","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_02539.jpg/1bca868f-6325-4c42-a0b1-8d7265eeb4b6?t=1708412958987","","true","El riu des del parc","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_02567.jpg/460885a0-aada-4245-b1b3-00c9632e9e31?t=1708412958987","","true","La xemeneia del parc","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_02576.jpg/9e2657d9-ee6d-402b-8d1b-c8a6ecc707c4?t=1708412958987","","true","Un dels camins del parc que voreja el parc","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_02596.jpg/c9a7dd55-d127-4be9-8ee7-4d2ea02b0d56?t=1708412958987","","true","Un dels camins del parc que voreja el riu","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_02603.jpg/97ba9b8b-342f-4c45-9bc4-06c8d6435e6d?t=1708412958987","","true","Camí de bicicletes","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_02648.jpg/40482734-b3a8-45fe-93a5-7cc532bf3ac0?t=1708412958987","","true","Camí de bicicletes","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_02652.jpg/85ea514b-930c-4341-8977-d745bc18c4ed?t=1708412958987","","true","Un tram del camí de bicicletes","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_02671.jpg/25571e18-4de9-480e-9e05-2b4079c2885d?t=1708412958987","","true","Molinet de vent","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_02713.jpg/c5714f5c-2c47-4687-baa6-84d1520d7d64?t=1708412958987","","true","Un tram del camí de bicicletes que voreja el riu","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_02744.jpg/cb83c4ec-0674-48db-9480-56cff60c2754?t=1708412958987","","true","Tres persones caminen per un dels camins del parc","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_02788.jpg/b8667371-888b-4ec3-9f0c-218fa3c1e9f9?t=1708412958987","","true","Una persona corre per un dels camins que voreja el riu","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_02794.jpg/08c559d2-93cb-4925-803e-3f13076525f2?t=1708412958987","","true","Activitat de la Jugatecambiental","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_03067.jpg/d2fc5d33-f88b-45f3-a9ba-5d234c7394a3?t=1708412958987","","true","Un nen a la torre que fa de mirador del parc","","Pere Virgili","http://www.amb.cat/documents/11656/8202152/20190602_ParcRiu_03186.jpg/b35c6418-10a4-4804-9d52-e2d6a1d7e4a7?t=1708412958987","","true","","ca_ES","Parc del Riu El parc del Riu, situat entre el riu Llobregat, la ronda de Llevant i els ponts de l'autovia i de Mercabarna, és un espai que connecta els límits fluvials dels municipis del Prat de Llobregat i de Sant Boi de Llobregat amb els espais naturals del Delta situats riu avall. És un indret ideal per a passejades a peu o en bicicleta pel marge dret del riu, pel qual es pot arribar fins a les platges. El Prat de Llobregat Camí Sorral Equipament","2024-02-20T07:07:31.697Z"
"634f9f961479e72e81498e75","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-calamot/48028/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cal","Inauguració","1998","Superfície","59.651,25 m2","48028","Territori","Parc del Calamot","El parc està situat al sud-oest del nucli edificat de Gavà, al barri de les Panes. La pineda i el garroferar són els elements bàsics, que l'estructuren en dos sectors. Els colors de murs i paviments (vermells, terres i ocres) són els mateixos que els dels materials naturals de la zona.","2.1713169","41.393463","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació","Pedres, pinyes i garrofes","Ernest Costa","Pineda del parc","Pineda del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/347345/02_INFO+GRAL_ERNEST+COSTA.jpg/3ecffa12-7c8a-4660-8df5-6d0afa91d565?t=1708412955781","","","","","","Informació de servei","
Lloc d'interès històricoarquitectònic, vegetació singular, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, jocs gimnàstics, pista de monopatins, aparcament de bicicletes, aparcament, bar.
","Descripció","
El Parc és una lleugera elevació del terreny, amb un paisatge dominat pel vermell de les roques i el verd fosc dels pins i els garrofers. És un paisatge antic, d'una austeritat serena, que a la primavera s'esquitxa de color amb la florida de gran quantitat d'herbes i arbusts. La pineda i el garroferar són els elements bàsics, que l'estructuren en dos sectors. Els colors de murs i paviments (vermells, terres i ocres) són els mateixos que els dels materials naturals de la zona.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
L'indret conegut amb el nom de la Roca, on avui és el Parc, i el turó del Calamot han estat poblats des de molt antic. Així ho testimonien les restes ibèriques i romanes trobades al lloc i la documentació existent sobre la fortalesa medieval de la Roca (amb el seu nucli de població i la capella de Santa Magdalena) i sobre els masos de l'Horta i de Can Ribes. Els garrofers, ametllers i oliveres del Parc provenen dels antics conreus d'aquests masos.
El Pla General Metropolità de 1976 va qualificar de zona verda l'àmbit actual del parc del Calamot. El projecte, aprovat per l'Ajuntament de Gavà el 1997, es va redactar a la Direcció de Serveis de l'Espai Públic de la Mancomunitat de Municipis de l'AMB. Les obres de construcció es van iniciar el mes de juliol de 1997 i van acabar al final de 1998. Des d'aleshores el parc del Calamot forma part de la Xarxa de Parcs Metropolitans. El Servei de Promoció i Conservació de l'Espai Públic de l'AMB s'ocupa del seu manteniment i de la divulgació dels seus valors.
El poblat ibèric del Turó del Calamot
La construcció del poblat ibèric del Calamot es vincula amb el període de maduresa de la cultura ibèrica, segles IV i III aC.
L'indret complia les condicions necessàries: un turó fàcilment defensable i estratègicament situat, prop del mar (la costa aleshores seguia aproximadament la carretera de Santa Creu de Calafell), d'una vall de comunicació cap a l'interior i de petites planes cultivables. Boscos d'alzina i de ribera poblaven les muntanyes i les valls properes. Les peces trobades al turó (ceràmiques, pesos de xarxa, fusaioles i peces de teler, banyes de cérvol, etc.) expliquen alguns aspectes de la vida quotidiana dels ibers, un poble dotat d'una civilització complexa i avançada caracteritzada per la seva obertura al món mediterrani. Es creu que el poblat es va mantenir actiu fins a la dècada dels quaranta o trenta aC, amb una certa coexistència amb els colonitzadors romans. Les seves restes han estat molt afectades per l'erosió i es desconeix el que en pot quedar perquè no s'han realitzat excavacions arqueològiques sistemàtiques.
El mas de l'Horta
En el sector que formarà part de la futura ampliació del Parc, hi ha les restes d'una històrica masia, amb orígens al segle X. Va ser una important hisenda dedicada als conreus d'horta, vinyes, oliverars, garrofers, cereals i també a la ramaderia. Des de temps feudals és coneguda com l'Horta, l'Horta del Baró i l'Horta del Senyor, referint-se al senyor que ocupava la casa o castell de la Roca (situada en un lloc incert dels volts del Calamot i avui desapareguda) al qual estava estretament vinculada.
El mas de l'Horta, encarat a migdia i dominant la plana del delta, és una casa de planta baixa i primer pis, sense golfes. Cal remarcar les llindes i els brancals de pedra, el rellotge de sol i el ràfec de la coberta. Ha passat per diverses reformes i addicions.
A la llinda d'una finestra del primer pis hi ha la data de 1653.
L'any 1700 consta inscrit a l'era, de proporcions considerables, i la data de 1837 destaca a la porta del corral davant de l'era. A la tanca encara es conserven espitlleres de defensa. La importància pagesa d'aquest mas es fa palesa en la presència de sitges, corrals i serveis agrícoles. Abandonat de fa temps i inclòs al catàleg de patrimoni de Gavà, el mas de l'Horta és avui de propietat pública i es preveu la seva restauració i futur ús com a equipament.
Llocs propers d'interés - Can Ribes
Darrere el Parc, enmig d'una vegetació densa de pins i xiprers que com una pantalla protectora l'aïlla dels blocs d'habitatges que l'envolten, s'aixeca la senyorívola masia de Can Ribes. El seu nom ha perdurat des del segle XVIII quan Francesc Ribes, fabricant d'indianes i ciutadà honrat de Barcelona, va comprar dos masos rònecs situats en el lloc de la Roca i 30 mujades de terra per invertir part del seu capital i poder gaudir d'una segona residència.
Segons documents de l'Arxiu de la Baronia de l'Eramprunyà, l'antiga casa-castell de la Roca es localitzava dins d'aquesta propietat. Can Ribes ha arribat als nostres dies en perfecte estat de conservació. Té coberta a 4 aigües, disposa de llindes, brancals i trencaaigües de pedra, així com d'una galeria d'arcades perimetral.
","","Activitats","","","","","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/347376/uuid.64768a7f-3d8c-4fa9-b5bb-807ad2db2e2f-ar.4x3/508f5d6e-0b7f-445a-98ad-d8ff450faf47","http://www.amb.cat/documents/11656/347345/01_DESTACAT_ERNEST+COSTA.jpg/64768a7f-3d8c-4fa9-b5bb-807ad2db2e2f?t=1708412955781","","Ernest Costa","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/142/69/542094/33201-1.jpg","Imatge del parc del Calamot","http://www.amb.cat/document_magi/11656/231/240/520423/32164-1.jpg","Avinguda de Joan Carles I.","Gavà","08850","2.0001428","41.29809","2.0018978","41.29916","Accés avinguda Joan Carles I","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cal.kml","","Gavà","Imatge del parc del Calamot","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/347345/calamot_1.jpg/1b0588e1-7601-4f2d-a993-c095641b37f8?t=1708412955781","","true","Imatge del parc del Calamot","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/347345/03_ERNEST+COSTA.jpg/327a14dc-8653-4125-bb08-fefa8a531b93?t=1708412955781","","true","Imatge del parc del Calamot","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/347345/04_ERNEST+COSTA+%283%29.jpg/d1803b5b-85cb-42dd-9bf2-9c1ebeafa4bf?t=1708412955781","","true","Imatge del parc del Calamot","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/347345/05_ERNEST+COSTA.jpg/0d0bea51-58ff-4770-8a4f-dc7abcb9b3b8?t=1708412955781","","true","Imatge del parc del Calamot","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/347345/06_BANC+IMATGES+AMB.jpg/bd412b0f-cdc4-4dd0-baa4-ada19bc2228a?t=1708412955781","","true","Imatge del parc del Calamot","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/347345/07__BANC+IMATGES+AMB.jpg/80f1e271-643f-483e-8736-fd47279617b5?t=1708412955781","","true","Imatge del parc del Calamot","","Pere Vivas / J. Puente","http://www.amb.cat/documents/11656/347345/parc+calamot-gava_pere+vivas-j+puente+2.jpg/f4b21bb0-f449-4c2b-8d32-e67c5ad520ee?t=1708412955781","","true","Imatge del parc del Calamot","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/347345/08_BANC+IMATGES+AMB.jpg/77c1dbf5-b174-496b-8706-6cdfc64c8039?t=1708412955781","","true","","ca_ES","Parc del Calamot El parc està situat al sud-oest del nucli edificat de Gavà, al barri de les Panes. La pineda i el garroferar són els elements bàsics, que l'estructuren en dos sectors. Els colors de murs i paviments (vermells, terres i ocres) són els mateixos que els dels materials naturals de la zona. Gavà Avinguda de Joan Carles I. Espai","2024-02-20T07:07:26.712Z"
"634f9fbe1479e72e81498e80","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-pi-gros/48090/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.pig","Inauguració","1990","Superfície","118.386 m2","48090","Territori","Parc del Pi Gros","A ponent del centre urbà i un cop passada la via del tren, el parc ocupa un ampli sector de més de 20 hectàrees, de caràcter marcadament forestal, entre els barris de Sant Josep i la Guàrdia, a Sant Vicenç dels Horts.","2.1713169","41.393463","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació","Balconades al Garraf","Ernest Costa","Imatge principal de la pestanya","Imatge principal de la pestanya","","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/02_INFO+GRAL+ERNEST+COSTA.jpg/1e152fa7-fc83-4260-b7dd-e8453a370480?t=1708412956657","","","","","","Informació de servei","
Vegetació singular, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, àrea de picnic, barbacoes, aparcament, WC.
","Descripció","
El disseny assumeix la condició forestal de l'indret, plantejant-se la repoblació amb espècies autòctones, i la condició urbana, millorant les comunicacions de la zona i creant àrees de jocs, picnic, passejada, etc. El Parc és un gran espai forestal de més 20 ha en el qual s'ha actuat principalment en dos sectors: el de les terrasses i el del camí de la Font de Sant Josep.
Zona A. Les terrasses Aquest sector, fortament urbanitzat, segueix el pendent de la muntanya mitjançant tres terrasses a diferents nivells, on creixen diferents espècies d'arbres mediterranis i exòtics (alzines, roures, robínies, acàcies, mèlies i arbres de l'amor).
Les terrasses, a més de llocs de passeig i estada, són grans balconades, miradors sobre una sèrie, força interessant, d'ambients i paisatges. Des de la superior, on hi ha l'àrea de picnic, es poden admirar excel•lents panoràmiques de la vall baixa i el delta del Llobregat i del sector occidental de Collserola. A la part més baixa, una gran esplanada de sauló amb jocs infantils i alguns pins i alzines esparsos, és l'àrea d'activitats col•lectives.
Murs fets amb llicorelles (pedra pròpia de la zona), una gran escalinata de fusta, feta amb travesses de tren, i el predomini de la vegetació autòctona són elements que col•laboren a una millor integració del Parc en l'entorn. Davant de l'esplanada, hi ha un magnífic pi pinyer, centenari, conegut popularment com el Pi Gros*. El març de 1995, l'ajuntament el va declarar arbre d'interès local.
Zona B. El camí de la Font de Sant Josep El camí de la Font de Sant Josep, que segueix el torrent del mateix nom, uneix en un agradable passeig el centre urbà de Sant Vicenç amb la zona de les terrasses del Parc. A banda i banda del camí, la vegetació presenta característiques molt diferenciades. Al final del recorregut, un joc de rampes i escales de fusta, s'enfila suaument pel vessant, entre petits talussos amb alzines, roures i pins, fins arribar a la part central del Parc.
El vessant nord té una vegetació adaptada a millors condicions d'ombra i humitat, que han facilitat la presència abundant d'una espècie submediterrània, el roure cerrioide. Prop de l'aigua hi ha també altres espècies de ribera (freixes, oms, arç blanc, arítjol). Més enrere, ja en una segona línia, taques d'alzines s'intercalen amb els roures i ocupen un medi més eixut, en allunyar-se del rierol. A l'inici del camí ressalta un om de grans dimensions, amb tronc robust i majestuosa capçada*.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/458472/uuid.64052a34-9f80-46f5-ac4d-6cd1bda552f2-ar.4x3/376e53ee-1f15-49a1-9622-30bfd6d3658e","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/01_DESTACAT+ERNEST+COSTA.jpg/64052a34-9f80-46f5-ac4d-6cd1bda552f2?t=1708412956657","","Ernest Costa","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/234/254/458474/29080-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/168/83/414632/25612-1.jpg","Parc del Pi Gros","Sant Vicenç dels Horts","08620","1.999226","41.39697","2.0045485","41.395126","Accés Camí de la Font de Sant Josep","2.0044246","41.397434","Accés Carrer Ciudad Real, 14","1.9995352","41.39576","Accés Travessia d'Aragó","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/pig.kml","","Sant Vicenç dels Horts","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/06_ERNEST+COSTA.jpg/208a53cf-b72a-4393-b986-b4f49bf7d51c?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/05_ERNEST+COSTA.jpg/ac8e3cf3-3eef-4ce7-bc11-1832ccb77aa3?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/Pi+gros_web4.jpg/0fe18367-da39-4898-aca7-7912a3772724?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/Pi+gros_web6.jpg/e6120f39-0d05-44a7-a546-fba0119b01a3?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/2016_11_06_PIG_10Cicle_ArtistesAlParc_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_1.jpg/7da15e09-01c4-4cae-a1ad-28f4cea1eed7?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/2016_11_06_PIG_10Cicle_ArtistesAlParc_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_2.jpg/351ea846-6135-4e87-a404-38c17a784b65?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/2016_11_06_PIG_10Cicle_ArtistesAlParc_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_5.jpg/5bc37032-e93d-46eb-8f11-7ffd9da3bcfc?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/2016_11_06_PIG_10Cicle_ArtistesAlParc_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_6.jpg/2aa03457-043b-47af-a80c-a0c7af2e9cd9?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/2016_11_06_PIG_10Cicle_ArtistesAlParc_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_7.jpg/8981ee79-2953-40bb-a5b1-72308c690715?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/2016_11_06_PIG_10Cicle_ArtistesAlParc_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_13.jpg/96612c1e-b74a-4ace-bc74-bd662d8a0e35?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/2016_11_06_PIG_10Cicle_ArtistesAlParc_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_29.jpg/da68674f-a8e5-4cca-a6f9-5d27f350f8d7?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/2016_11_06_PIG_10Cicle_ArtistesAlParc_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_30.jpg/cc4998dd-6323-4dc0-83af-3d12be5d46c3?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/2016_11_06_PIG_10Cicle_ArtistesAlParc_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_52.jpg/1e9cecdb-5325-4ed0-b708-ad6261f1997b?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","Imatge galeria 16","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/2016_11_06_PIG_10Cicle_ArtistesAlParc_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_53.jpg/b4676f20-569c-40ae-b2de-f53aa78d53ec?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","Imatge galeria 17","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/2016_11_06_PIG_10Cicle_ArtistesAlParc_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_55.jpg/828966df-3e4e-47d7-8a1d-41508a5ddc8a?t=1708412956657","","true","Imatge del parc","Imatge galeria 18","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/414565/2016_11_06_PIG_10Cicle_ArtistesAlParc_%C2%A9MARIA+JOSE+REYES_56.jpg/89a3cc23-01d9-4db7-acf3-247170666a52?t=1708412956657","","true","","ca_ES","Parc del Pi Gros A ponent del centre urbà i un cop passada la via del tren, el parc ocupa un ampli sector de més de 20 hectàrees, de caràcter marcadament forestal, entre els barris de Sant Josep i la Guàrdia, a Sant Vicenç dels Horts. Sant Vicenç dels Horts Parc del Pi Gros Espai","2024-02-20T07:07:28.464Z"
"634fa00c1479e72e81498e8c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/jardins-de-la-font-del-rector/10655942/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.jfr","","","10655942","Territori","Jardins de la Font del Rector","Els Jardins de la Font del Rector són un espai verd recuperat per al gaudi públic, que conserva la configuració del terreny. La font del Rector es troba en el decurs del torrent que neix sota la Creu del Padró i acaba confluint amb la riera de les Comes, a l'alçada de la plaça de la Vila.","2.1421664","41.34628","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","","","","","","","Explicació","ZHfi6ZcAewc?rel=0","VID","","","Descripció","
Els talussos combinen arbustos i prats florits. La riera té un gran protagonisme, amb un canyar beneficiós per a la biodiversitat del parc i de la zona, que actua de refugi per a ocells i petits vertebrats.
S'hi han conservat arbres de grans dimensions: un eucaliptus al bell mig de la riera, lledoners i llorers als talussos, i un xiprer a l'accés del parc.
La llegenda diu que a l'Hort del Rector es va plantar el primer cirerer de la localitat, conreu que després es va estendre per tot el terme de Sant Climent.
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/10655896/01_Font_rector.jpg/68ecd65a-f3b0-4217-92df-1884d48de6ac?t=1708412935272","","","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/155/152/10655899/1369809-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/155/152/10655899/1369809-1.jpg","Plaça de Lluís Companys, 2.","Sant Climent de Llobregat","08849","1.9948304","41.336582","2.1421664","41.34628","","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/jfr.kml","Jardins de la Font del Rector.","Sant Climent de Llobregat","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/10655896/AGP1499_0741-Pano.jpg/8a0115af-3c1c-4118-b5cd-1a81a5dc6fb6?t=1708412935272","","true","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/10655896/AGP1499_0887.jpg/14552217-87b6-4ecd-aab6-ef6a6f159012?t=1708412935272","","true","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/10655896/AGP1499_0728_.jpg/cba90eb6-2485-4047-a492-0c7483396093?t=1708412935272","","true","","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/10655896/AGP1499_0898-Pano.jpg/fb6cfb00-6352-4cd9-95de-9cffb2487db3?t=1708412935272","","true","","ca_ES","Jardins de la Font del Rector Els Jardins de la Font del Rector són un espai verd recuperat per al gaudi públic, que conserva la configuració del terreny. La font del Rector es troba en el decurs del torrent que neix sota la Creu del Padró i acaba confluint amb la riera de les Comes, a l'alçada de la plaça de la Vila. Sant Climent de Llobregat Plaça de Lluís Companys, 2. Espai","2024-02-20T07:06:29.264Z"
"634fa02f1479e72e81498e94","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-la-solana/345017/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.sol","Inauguració","2005","Superfície","28.488 m2","345017","Territori","Parc de la Solana","Convertir en un espai públic la franja de terreny, allargada i amb fort pendent, que va quedar entre el mur de separació de l'autovia (que és també una gran pantalla acústica) i els primers blocs de pisos no era un repte fàcil. Malgrat les dificultats existents, el parc de la Solana és avui un excel·lent mirador del riu i la seva vall baixa i una zona verda de passeig i estada molt apreciada pels andreuencs.","2.1713169","41.393463","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació","Entre la vila i el riu","Tavisa","Imatge informació general","Vista aèria del Parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/414582/02_INFO+GRAL+TAVISA.jpg/08f0108e-89c5-443c-8975-3179c85aebe4?t=1708412940478","","","","","","Informació de servei","
Vegetació singular, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, àrea per a gossos, aparcament.
","Descripció","
La part alta del mur, que ressegueix l'autovia, ha esdevingut un passeig elevat, amb bones vistes sobre la vall del riu. El desnivell generat s'ha salvat amb recorreguts de camins encreuats, que defineixen la forma del parc i generen espais d'estada a diferents alçades. Zones entapissades de vegetació i disposades com les graderies d'un estadi aporten al conjunt un elegant joc cromàtic. A la part central hi ha una gran escalinata amb tres replans intermedis. La resta d'espais planers són més petits i estan pensats per al passeig i el descans. El conjunt resultant és un ventall d'espais amb usos, orientació i vistes ben diferents.
El riu i l'agricultura El riu Llobregat ha estat l'element que ha marcat la vida de Sant Andreu de la Barca des que se'n tenen notícies històriques fins fa més o menys cinquanta anys. Les terres fèrtils que el riu generosament ha anat dipositant al llarg dels segles van permetre el desenvolupament d'una agricultura que ha estat font de vida per al municipi i que va perdurar fins ben avançats els anys seixanta del segle passat.
El parc s'assenta sobre una petita part de l'espai fluvial de ribera, que el riu ocupava i fertilitzava amb les seves avingudes. Era el territori dels oms, dels verns, dels freixes, dels pollancres, dels salzes, dels joncs... i prop d'aquests les hortes i els arbres fruiters regalaven als vilatans els seus fruits esplèndids.
Alguns noms de la zona recorden aquest ric passat agrícola i la seva vinculació amb el riu.
- El camp de les Forques (on actualment hi ha el carrer del Brasil). S'hi tallaven arbres per fer forques. - El camp de les Matoses, pels matollars que hi havia entre el riu i la carretera. - El camp del Jonc, per l'abundància de joncs dins del riu. - El camp del Pujol, on hi ha el Cementiri. - La perera de cal Tana, nom amb què, per l'abundància d'aquest cultiu, es coneixia l'espai que ara ocupa el parc.
El pas del riu El riu, sovint, és també un obstacle que cal superar. El pas del riu ha condicionat fins i tot el nom del municipi. La barca de Sant Andreu donava servei a tothom que necessitava anar a l'altra riba, fos perquè hi tenien terres, o perquè volien arribar al camí ral que portava a Barcelona. Els andreuencs dissenyen i construeixen diferents ginys que els permeten creuar el Llobregat. La passera del parc segueix la tradició i manté viu el pas del riu.
Les darreres dècades Sant Andreu de la Barca tenia 898 habitants l'any 1957. L'any 2005 eren prop de 25.000. En menys de cinquanta anys la població s'havia multiplicat per 28. En paral·lel, i com a pol d'atracció de nous pobladors, les indústries anaven substituint l'agricultura i juntament amb la construcció d'habitatges i vies de comunicació ocupaven les terres que havien estat fluvials i pageses. Avui es fa difícil reconèixer el paisatge harmoniós que els andreuencs van gaudir durant més de dinou segles d'història.
La zona de la Solana es va qualificar com una zona de nou creixement als anys setanta. En aquesta dècada, es va començar a edificar el sector i la promotora li va posar el nom de ""La Solana"". La construcció de l'autovia del Baix Llobregat, l'any 1998, va millorar les comunicacions dels municipis del marge dret, però també va significar la desviació del Llobregat i una nova barrera entre els pobles i el seu riu. El parc, inaugurat el 2005, va aprofitar i salvar per a l'ús públic la franja de terreny, estreta i llarga, que va quedar entre el mur de l'autopista i els primers blocs de pisos.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/414582/2017_11_11_SOL_RPP_JosepCano_3.jpg/1f4eeb69-c7bb-4839-8d3f-85a3cd098d9e?t=1708412940478","","Ernest Costa","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/226/94/6905570/137206-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/226/94/6905570/137206-1.jpg","Carrer Brasil, 25.","Sant Andreu de la Barca","08740","1.9779333","41.44677","1.9779333","41.44677","Accés carrer Brasil","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/sol.kml","","Sant Andreu de la Barca","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414582/03_ERNEST+COSTA.jpg/2bb551af-8bfc-4937-96b5-bbdb32d7fc1c?t=1708412940478","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414582/04_ERNEST+COSTA.jpg/7287cb56-6542-494e-805d-c4fee6bf6882?t=1708412940478","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414582/05_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/4fe095a9-f516-49f9-b47f-2b97528b92b2?t=1708412940478","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/414582/07_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/16f469c5-0925-4763-b362-42763593d8bf?t=1708412940478","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7350969/2018_05_20_RPP_SOL_Bioblitz_RRamos_1.jpg/c491d826-3109-44b4-9f63-5e771c023e9f?t=1708412940478","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7350969/2018_05_20_RPP_SOL_Bioblitz_RRamos_2.jpg/2acd114b-047f-442d-b63c-7c77df90292a?t=1708412940478","","true","Imatge d'una de les zones del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7350969/2018_05_20_RPP_SOL_Bioblitz_RRamos_4.jpg/1d7bf6ea-176a-4f95-a62c-f5940d117f17?t=1708412940478","","true","Zona d'ombres del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7350969/2018_05_20_RPP_SOL_Bioblitz_RRamos_5.jpg/6135c758-ab74-4816-b5fb-02374ce0be0a?t=1708412940478","","true","Zona de jocs del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7350969/2018_05_20_RPP_SOL_Bioblitz_RRamos_8.jpg/ab7ef430-159c-4e6b-8bc6-5d26f2f9ded6?t=1708412940478","","true","Zona de jocs del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7350969/2018_05_20_RPP_SOL_Bioblitz_RRamos_9.jpg/9ddda647-8fa3-4c75-90c0-d0400fa832df?t=1708412940478","","true","Zona de jocs del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7350969/2018_05_20_RPP_SOL_Bioblitz_RRamos_13.jpg/ebee4713-0ff2-476d-a47a-e15dfa343d61?t=1708412940478","","true","","ca_ES","Parc de la Solana Convertir en un espai públic la franja de terreny, allargada i amb fort pendent, que va quedar entre el mur de separació de l'autovia (que és també una gran pantalla acústica) i els primers blocs de pisos no era un repte fàcil. Malgrat les dificultats existents, el parc de la Solana és avui un excel·lent mirador del riu i la seva vall baixa i una zona verda de passeig i estada molt apreciada pels andreuencs. Sant Andreu de la Barca Carrer Brasil, 25. Espai","2024-02-20T07:06:49.948Z"
"634fa0601479e72e81498e9e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-litoral/345226/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.lit","Inauguració","1990","Superfície","27.774 m2","345226","Territori","Parc del Litoral","Al marge esquerre del Besòs, tocant a la desembocadura i davant del mar. El parc, a l'est de Sant Adrià, forma part del barri de Sant Joan Baptista, allargassat i paral·lel al riu. La concepció del parc parteix de la idea d'aprofitar al màxim la seva situació privilegiada al costat del mar per tal de potenciar-ne l'ús com a contenidor d'activitats recreatives i de lleure vinculades a la platja.","2.1713169","41.393463","false","","","Barcelonès","","","","","","Informació general","","Ernest Costa","Parc del Litoral informació general","Parc del Litoral informació general","","http://www.amb.cat/documents/11656/437942/02_INFO+GRAL_ERNEST+COSTA.jpg/a998a72f-e8da-4c78-848e-406bea8200f1?t=1708412947478","","","","","","Informació de servei","
Vegetació singular, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, pistes de petanca, cistelles de bàsquet, pista de monopatins, aparcament.
","Descripció","
La seva situació privilegiada al costat del mar fa d'aquest parc un espai original i molt atractiu. El parc i la platja estan separats per un Passeig Marítim que en el seu tram final s'eixampla a tall de plaça i mirador. A l'interior del parc pots trobar unes piscines de divertides formes geomètriques amb una superfície total d'aigua de 1000 m2. A més, dos camins fets amb travesses de tren creuen el complex i l'estructuren en diverses zones.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","Recuperant el litoral","
El delta del Besòs fou antigament un territori de gran riquesa natural amb un paisatge d'aiguamolls, dunes litorals i denses vernedes i salzedes que acompanyaven el curs de les aigües. El poblament de la zona fou lent i tardà a causa dels esmentats
Ja en el segle XI es menciona l'existència de dos braços de riu. El més primitiu determinava la ratlla que separava els termes de Santa Coloma i Sant Adrià dels aleshores pobles de Sant Andreu i Sant Martí. L'altre era l'actual; entre ambdós cursos hi quedava una franja de terra travessada per les aigües que constituïa les ""Illes del Besòs"".
La fertilitat del sòl i l'abundor d'aigua afavoriren la implantació de conreus (blat, oliveres, vinya i hortalisses de molta anomenada). A les salzedes, prop del riu, hi pasturaven els ramats. Actualment no queda res d'aquest passat. L'expansió industrial i les onades immigratòries del segle XX, s'han ocupat d'esborrar-lo.
El barri on es troba el Parc va néixer el 1922 per respondre a les necessitats de mà d'obra de les fàbriques del marge esquerre. Aleshores es deia de Font i Vinyals, i l'aparició posterior de la parròquia va fer que es canviés el nom per l'actual de Sant Joan Baptista. Al litoral, les instal·lacions industrials s'anaven apoderant de l'espai, fins a barrar del tot el pas a la platja. Entre les més antigues, cal fer esment de la central tèrmica d'Energia Elèctrica de Catalunya (1912), que amb els anys evolucionaria cap a l'actual complex de Fecsa i, al marge dret del riu, la Catalana (1917), després Hidroelèctrica de Catalunya i avui una moderna central elèctrica de cogeneració d'Endesa.
Una gran fàbrica de materials de construcció, Viguetas Castilla, va ocupar el solar del Parc entre 1950 i 1984 aproximadament. Al costat, on hi ha el poliesportiu, els conreus resistiren fins a la dècada dels 70, mentre a la platja les casetes dels pescadors testimoniaven una certa activitat pesquera. El 1985, l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona va expropiar els terrenys. La Mancomunitat de Municipis va realitzar les obres que van portar a la inauguració del Parc el 1990. S'havia donat el primer pas cap a la recuperació d'uns espais imprescindibles per a unes ciutats plenes de carències i per al retrobament dels seus habitants amb el mar.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/438032/uuid.2f0a51ea-9ed2-484e-a084-0ef141d2987c-ar.4x3/f5ced3ee-c53f-4dea-99e6-8bd860fea8f1","http://www.amb.cat/documents/11656/437942/01_DESTACAT_RICARD+FONT.jpg/2f0a51ea-9ed2-484e-a084-0ef141d2987c?t=1708412947478","","Ricard Font","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/18/175/438034/27144-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/193/174/437953/27139-1.jpg","Carrer de Dolores Ibarruri Pasionaria","Sant Adrià de Besòs","08930","2.2319324","41.42294","2.2305822","41.42341","Accés carrer de Dolores Ibarruri","2.2317348","41.423183","Accés carrer de la Platja","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/lit.kml","","Sant Adrià de Besòs","","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/8201415/20190707_StAdria_8213.jpg/d0ad9d33-b4c8-47ff-9a33-5d0cc91e164b?t=1708412947478","","true","","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/437942/06_BANC+IMATGES+AMB.jpg/dee43d1a-25ac-42ca-8b91-d0ba3cf18b65?t=1708412947478","","true","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/437942/2017_03_05_LIT_11Cicle_AccioBesos_%C2%A9ROBERT+RAMOS_31.jpg/bf56b2c3-d8be-4467-85fc-2476973020e2?t=1708412947478","","true","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/437942/2017_03_05_LIT_11Cicle_AccioBesos_%C2%A9ROBERT+RAMOS_33.jpg/3d17a7fe-303b-4003-81dd-8a13a5e0f96f?t=1708412947478","","true","","","Núria Machuca","http://www.amb.cat/documents/11656/437942/2017_036_19_LIT_AA_Frontal+Aula_NMachuca.JPG/4a287626-ab31-482f-8014-b5197f95a906?t=1708412947478","","true","","","J. Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/7349811/2018_05_20_LIT_RPP_BIOBLITZ_JCano_6.jpg/edb3345e-d799-48e2-889d-1df0d3db711e?t=1708412947478","","true","","","J. Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/7349811/2018_05_20_LIT_RPP_BIOBLITZ_JCano_7.jpg/7b9cb503-e709-4f79-b5ce-c4a422df097b?t=1708412947478","","true","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8201415/20190707_StAdria_7603.jpg/8542d89e-a48a-4ddc-a558-15313b5a6291?t=1708412947478","","true","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8201415/20190707_StAdria_7618.jpg/7b11dccf-10aa-4d8e-aeed-5e164cb14798?t=1708412947478","","true","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8201415/20190707_StAdria_7623.jpg/520578eb-4d3b-4b6d-aa74-48e0e2a39fd0?t=1708412947478","","true","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8201415/20190707_StAdria_7635.jpg/37cfb511-d269-4b06-a881-cda323d97a5c?t=1708412947478","","true","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8201415/20190707_StAdria_7644.jpg/9df59af2-50f8-4d14-8c70-b3174324a8c1?t=1708412947478","","true","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8201415/20190707_StAdria_7650.jpg/1f103a5a-d1e8-4ac3-840f-390a98be3402?t=1708412947478","","true","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8201415/20190707_StAdria_7738.jpg/09c0c887-63b1-4b02-8c5e-afd2ebf18623?t=1708412947478","","true","","ca_ES","Parc del Litoral Al marge esquerre del Besòs, tocant a la desembocadura i davant del mar. El parc, a l'est de Sant Adrià, forma part del barri de Sant Joan Baptista, allargassat i paral·lel al riu. La concepció del parc parteix de la idea d'aprofitar al màxim la seva situació privilegiada al costat del mar per tal de potenciar-ne l'ús com a contenidor d'activitats recreatives i de lleure vinculades a la platja. Sant Adrià de Besòs Carrer de Dolores Ibarruri Pasionaria Espai","2024-02-20T07:07:07.741Z"
"634fa0871479e72e81498ea6","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-besos/345153/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.bes","Inauguració","1996","Superfície","63.918,18 m2","Horari","Maig a Octubre de 7.30 h a 22 h | Novembre a Abril de 7.30 h a 19 h","Accessos","Per les portes de la cantonada c/ Carmen Amaya i la del lateral de c/ Cristobal de Moura.","345153","Territori","Parc del Besòs","El parc del Besòs és un parc modern, de línies geomètriques i de caire obert. Les característiques del disseny i el fet d'estar situat en una plana fan que el considerem com a una unitat, sense dividir-lo en zones. L'ambient però, serà totalment diferent, segons si ens trobem a la gran esplanada o a l'interior de les illes arbrades. L'espai s'estructura a partir d'un seguit de línies longitudinals de peces de formigó i de dos passeigs pavimentats resseguits per fanals i arbres, que travessen el Parc i ofereixen la possibilitat d'usar-lo sense abandonar un cert ambient urbà.","2.1713169","41.393463","false","","","Barcelonès","","","","","","Informació general","Un parc de ribera","Ernest Costa","Parc del Besós informació general","Imatge del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/434002/02_INFO+GRAL_ERNEST+COSTA.jpg/ae42156b-54c2-4341-a715-40638a96d3d2?t=1708412945360","","","","","","Informació de servei","
Ludoteca, vista panoràmica, jocs infantils, jocs gimnàstics, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, pista de petanca, fonts d'aigua potable, àrea de gossos.
","Descripció","
Realment és un parc modern, de línies geomètriques i de caire obert. Les característiques del disseny i el fet d'estar situat en una plana fan que el considerem com a una unitat, sense divisions en zones. No obstant això, l'ambient és molt diferent segons si ens trobem a la gran esplanada o a l'interior de les illes arbrades. L'espai s'estructura a partir d'un seguit de línies longitudinals de peces de formigó i de dos passeigs pavimentats resseguits per fanals i arbres, que travessen el parc i ofereixen la possibilitat d'usar-lo sense abandonar un cert ambient urbà.
","","Història","","","","","","","","","","","","El Besòs és el riu ""dues salzedes""","
El riu dóna nom al Parc, però què significa el mot Besòs? En documents de l'any 990, es troba per primer cop la paraula Bissaucio per anomenar el Besòs. Bis significaria dos i saucio salzeda. El Besòs és el riu ""dues salzedes"", les que existiren durant segles al llarg de tot el seu curs. Les salzedes són comunitats vegetals de ribera, formades per arbres i arbusts de fulla caduca, entre els quals predominen la sarga, el sàlic, el salze i el pollancre.
Les del Besòs tenien anomenada des d'antic per l'abundància de la caça. Ja en el segle XIV, el rei Joan I de Catalunya, dit el Caçador, hi practicava aquest esport com demostren diferents documents, dels quals transcrivim un fragment: ""Com nos dimarts matí primer vinent entenem anar a caça, de porch senglar, per açó haiam mester homens de peu pa fer la dita caça, per ça a vos dehim e manam sots pena de C. morabatins d'or que ab tots los homens de la dita parròquia e terme, lo dit dimarts primer vinent a ora d'alba siats al loch de Sant Adrià ab armes couinents per la dita caça, e amenats aquells cans que pugats. Dada en Barchinona a XVII, de Maig, l'any MCCCLXXXIII"".
La fertilitat dels sòls i l'abundor d'aigua afavoriren la implantació dels conreus (blat, oliveres, vinya i horta), complementats per la ramaderia que pasturava a les salzedes. L'expansió industrial iniciada a principis del nostre segle, va comportar una radical transformació del paisatge. Els nous polígons d'habitatges, apareguts gairebé sempre com a resultat de la creació d'indústries, convertiren Sant Adrià en un municipi desintegrat amb una forta desconnexió entre els seus barris.
La Catalana sorgí per allotjar els treballadors de l'empresa elèctrica d'aquest nom, establerta el 1917 al costat de la desembocadura del riu. L'empresa Cobasa construí vers 1960 el barri del Besòs, que comportà una gran aportació d'habitants al municipi. Per últim la Mina, amb nom que prové d'una mina que donava aigua a la font d'un concorregut berenador, es va construir el 1970, per un conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Instituto Nacional de la Vivienda, per tal de traslladar famílies de barraques a grans blocs de pisos, que augmentaren notablement la massificació i despersonalització del veïnat. Aquests barris ocuparen els terrenys que el pla Cerdà contemplava com a gran bosc del Besòs, pulmó de Barcelona. L'actual Parc ocupa una petit bocí del que havia de ser aquest magnífic projecte que afectava 190 hectàrees del marge dret del riu.
Darrerament compartien l'espai del Parc, les instal·lacions industrials Electrometalurgia el Carburo, Cemoto, S.A. i Parque Norte i les masies de Can Sabaters i Can Sambró. L'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, va comprar i expropiar els terrenys i va convocar un concurs d'idees per al projecte. El Parc construït en 2 fases i acabat el 1986, ha propiciat que els densificats barris de l'entorn, puguin disposar d'un espai verd imprescindible per a la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/434094/uuid.a0f531be-5557-4809-9109-d28114de351c-ar.4x3/07e5ed68-902f-4e0f-852a-0a56882cecad","http://www.amb.cat/documents/11656/434002/01_DESTACAT_ERNEST+COSTA.jpg/a0f531be-5557-4809-9109-d28114de351c?t=1708412945360","","Ernest Costa","Parc del Besòs imatge principal","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/176/159/434096/26914-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/94/159/434014/26909-1.jpg","Carrer de Carmen Amaya.","Sant Adrià de Besòs","08930","2.218757","41.42043","2.217414","41.41899","Accés carrer de Cristobal de Moura","2.2149136","41.42042","Accés carrer de Sant Ramon de Penyafort","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/bes.kml","","Sant Adrià de Besòs","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/434002/2014-03-09+PARC+DEL+BES%C3%92S+NIUS-3270.jpg/1bf8acbd-c645-4045-8e7e-1cb027137acf?t=1708412945360","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/434002/04_ERNEST+COSTA.jpg/3d4bdf93-3491-4531-a4af-8588befa2543?t=1708412945360","","true","Imatge del parc","","Ramon Font","http://www.amb.cat/documents/11656/434002/05_RAMON+FONT.jpg/a5bb2a76-6527-4f34-958c-f92dd1e584e0?t=1708412945360","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/434002/06_JOSEP+CANO.jpg/42eafc03-df4c-46f4-b023-1fd5b9b6141d?t=1708412945360","","true","","ca_ES","Parc del Besòs El parc del Besòs és un parc modern, de línies geomètriques i de caire obert. Les característiques del disseny i el fet d'estar situat en una plana fan que el considerem com a una unitat, sense dividir-lo en zones. L'ambient però, serà totalment diferent, segons si ens trobem a la gran esplanada o a l'interior de les illes arbrades. L'espai s'estructura a partir d'un seguit de línies longitudinals de peces de formigó i de dos passeigs pavimentats resseguits per fanals i arbres, que travessen el Parc i ofereixen la possibilitat d'usar-lo sense abandonar un cert ambient urbà. Sant Adrià de Besòs Carrer de Carmen Amaya. Espai","2024-02-20T07:07:01.841Z"
"634fa0a61479e72e81498ead","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-la-mariona/345026/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.mar","Inauguració","1995","Superfície","41.604,58 m2","345026","Territori","Parc de la Mariona","El terme de Molins de Rei és situat a la riba esquerra del Llobregat i s'estén des de la plana al·luvial del riu fins als contraforts occidentals de Collserola. El parc de la Mariona és al pla, un sector del municipi format per les terres que ha anat deixant el riu en les seves repetides crescudes. El Pla, tradicionalment dedicat als conreus de regadiu per la proximitat de l'eix fluvial i del canal de la Infanta, avui és ocupat, en gran part, per polígons industrials i d'habitatges i per diferents infraestructures i eixos viaris.","2.1713169","41.393463","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","En terres del pla","Mari Luz Vidal","Imatge informació general","Imatge general del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/414584/02_INFO+GRAL_MARI+LUZ+VIDAL.jpg/25402b0f-5638-4472-b585-a1d980c6e9ca?t=1708412940749","","","","","","Informació de servei","
Escultura, font d'aigua potable, pistes de petanca, jocs infantils, pistes de monopatins, jocs gimnàstics, cistelles de bàsquet, àrea per a gossos.
","Descripció","
El cos principal del parc té forma rectangular i tots els seus elements segueixen una disposició geomètrica. A l'entrada per l'avinguda de Barcelona hi ha una plaça pavimentada, lleugerament elevada, amb acàcies del Japó i una olivera i un arbre del paradís de dimensions notables. Després un gran prat i, molt a prop, una gran escultura anomenada Tripodium. Un camí pavimentat travessa el parc en diagonal i el divideix en dos sectors: les placetes, amb zones destinades al lleure i a l'esport, i la pollancreda per a un ús més reposat.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
L'intens procés d'expansió urbana i industrial iniciat en el decenni dels cinquanta, a tot l'entorn de Barcelona, va comportar a Molins de Rei l'ocupació de grans extensions de terres de conreu del pla per a usos fabrils, polígons d'habitatges i eixos viaris. L'agricultura va entrar en regressió i es va convertir, poc a poc, en una activitat secundària. Entre 1960 i 1975 arriben, a Barcelona i als municipis del seu entorn, una gran quantitat d'immigrants necessitats de feina i d'habitatge. Les noves barriades sorgeixen al marge de la legalitat i sense cap mena de planificació. L'origen del barri del Canal, 1966-1975, s'emmarca en aquest procés.
A petició de l'Ajuntament, el juny de 1985, un sector del pla es va declarar d'urgent industrialització. La Corporació Metropolitana primer i la Mancomunitat de Municipis de l'AMB després, van elaborar els corresponents plans i projectes urbanístics. En aquest context es va definir l'espai del futur parc de la Mariona. Des de la seva inauguració el 1995 i la posterior ampliació (sector comprès entre l'avinguda de Barcelona i el carrer de Salvador Seguí) del 2002, el Parc és un magnífic espai de lleure ciutadà i l'espai verd urbà més important de Molins de Rei.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/463375/uuid.1c175df8-9cc8-4086-9992-d746506c16ed-ar.4x3/ad088188-3c8e-46f4-aa97-c3595bc37ebd","http://www.amb.cat/documents/11656/414584/01_DESTACAT+MARI+LUZ+VIDAL.jpg/1c175df8-9cc8-4086-9992-d746506c16ed?t=1708412940749","","Mari Luz Vidal","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/156/139/494492/30526-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/185/84/414905/25633-1.jpg","Carrer Francesc Layret","Molins de Rei","08750","2.0221345","41.405697","2.0203936","41.404686","Accés carrer Miguel Torelló i Pagès","2.023591","41.40652","Accés avinguda Barcelona","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/mar.kml","","Molins de Rei","Imatge del parc","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/414584/03_ALEIX+BAGU%C3%89.jpg/ea886582-f0a1-4d71-8a57-a34841381cba?t=1708412940749","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414584/04_ERNEST+COSTA.jpg/c0c15621-0c4b-4e97-8c55-2c4a0bbeede1?t=1708412940749","","true","Imatge del parc","","Mari Luz vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/414584/05_+MARI+LUZ+VIDAL.jpg/1040c72a-68b2-41e4-bd85-065fb26da91f?t=1708412940749","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/414584/06_MARI+LUZ+VIDAL.jpg/67e66b23-eb47-42a2-88f4-05e12a6dfc78?t=1708412940749","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/414584/07_MARI+LUZ+VIDAL.jpg/adf978c6-3c1a-472b-936b-1f73ccf6f368?t=1708412940749","","true","Imatge del parc","","Mari Luz Vidal","http://www.amb.cat/documents/11656/414584/08_MARI+LUZ+VIDAL.jpg/2247eb7d-f608-45f5-a3b9-0c376b8246ec?t=1708412940749","","true","Imatge del parc","","Aleix Bagué","http://www.amb.cat/documents/11656/414584/09_ALEIX+BAGU%C3%89.jpg/6554478c-6505-4ec2-bb7b-e0ecaeee9c9a?t=1708412940749","","true","","ca_ES","Parc de la Mariona El terme de Molins de Rei és situat a la riba esquerra del Llobregat i s'estén des de la plana al·luvial del riu fins als contraforts occidentals de Collserola. El parc de la Mariona és al pla, un sector del municipi format per les terres que ha anat deixant el riu en les seves repetides crescudes. El Pla, tradicionalment dedicat als conreus de regadiu per la proximitat de l'eix fluvial i del canal de la Infanta, avui és ocupat, en gran part, per polígons industrials i d'habitatges i per diferents infraestructures i eixos viaris. Molins de Rei Carrer Francesc Layret Espai","2024-02-20T07:06:50.563Z"
"634fa0c91479e72e81498eb7","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-la-molinada/48098/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.mol","Inauguració","1998","Superfície","7.410,07 m2","48098","Territori","Parc de la Molinada","La Molinada és un parc petit, que ocupa l'espai de la casa, els jardins i els antics horts dels Tarruella. La casa i el que resta dels jardins que l'envoltaven són a la part alta on, expressament, s'ha obert el tancament de la finca per facilitar el contacte amb l'àmbit del castell de Pallejà, situat just al davant. Per la banda de baix, el Parc també és obert, amb accés des de qualsevol punt per una vorera-passeig, que el connecta amb l'entorn urbà.","2.1713169","41.393463","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","A recer del gran castell","Jordi Surroca","Imatge principal de la pestanya","Imatge principal de la pestanya","","http://www.amb.cat/documents/11656/414580/02_INFO+GRAL_JORDI+SURROCA.jpg/e54eb373-b1cf-4539-8270-efed32e04ce1?t=1708412956997","","","","","","Informació de servei","
Indret d'interès historicoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, fonts d'aigua potable, jocs infantils, taula de ping-pong, Centre Cívic.
","Descripció","
És un parc petit, que ocupa l'espai de la casa, els jardins i els antics horts dels Tarruella. La casa del segle XIX i el que resta dels jardins que l'envoltaven són a la part alta on, expressament, s'ha obert el tancament de la finca per facilitar el contacte amb l'àmbit del castell de Pallejà, situat just al davant. Per la banda de baix, el parc també és obert, amb accés des de qualsevol punt per una vorera-passeig, que el connecta amb l'entorn urbà.
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
Abans que, a finals del segle XIX, el doctor Josep Tarruella fes construir el casal i els jardins que formen el parc de la Molinada, l'indret formava part d'un sector de Pallejà conegut amb el nom de ""els Horts de Baix"". Eren unes petites extensions d'horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d'hort al pati de casa seva. Aquells horts es regaven amb l'aigua de la Molinada, un antic sistema de reg de Pallejà.
A finals del segle XVI, ja es tenen referències documentals sobre l'existència d'un molí a Pallejà. La seva situació no era l'habitual, prop del riu o d'un canal, sinó que es trobava a la part alta del poble. Darrera hi havia una bassa, que s'omplia amb l'aigua del brollador de la font de la Presa, situada a la muntanya. El molí molia ""a bassades"": la força de l'aigua, en caure de la bassa, provocava el moviment de la maquinària.
Després de donar al molí l'energia necessària, l'aigua seguia muntanya avall, canalitzada per una regadora de maons, encara visible en alguns trams. Quan entrava al poble, s'aprofitava per regar els horts, amb un horari assignat per a cada casa. Aquell sistema de reg es coneixia amb el nom de ""la molinada"". El seu camí anava pels actuals carrers de Roger de Llúria, de Sant Francesc, de Martí i Julià, de Miquel Ricart i, per la carretera, fins arribar als Horts de Baix.
Des dels Horts de Baix i la Molinada fins al magnífic casal i els jardins dels Tarruella, el parc de la Molinada ha recuperat i ha posat a l'abast dels ciutadans de Pallejà, un petit bocí de la seva història comuna.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/414580/Molinada+portada/f8b18914-3228-46d7-b548-1f923e167393?t=1708412956997","","Ernest Costa","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/217/97/6316505/105913-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/217/97/6316505/105913-1.jpg","Avinguda Prat de la Riba, 27.","Pallejà","08780","1.9975218","41.421734","1.9972116","41.421597","Accés avinguda Prat de la Riba","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/mol.kml","","Pallejà","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/414580/04_JORDI+SURROCA.jpg/2d57a965-8901-4f4a-a8af-c8dfe897901b?t=1708412956997","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/414580/06_JORDI+SURROCA.jpg/0b0279a5-a662-4fc3-b4b4-785f0f557785?t=1708412956997","","true","Entrada del parc","","M.J. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7350039/2018_09_23_MOL_RRPP_MJReyes_1.jpg/f9f52d52-5152-4231-8c79-db879093f9ec?t=1708412956997","","true","Imatge del parc","","M.J. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7350039/2018_09_23_MOL_RRPP_MJReyes_3.jpg/0a41202e-682d-444d-9fea-c8bdfba34141?t=1708412956997","","true","Imatge del parc","","M.J. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7350039/2018_09_23_MOL_RRPP_MJReyes_4.jpg/c2fb1dbc-bdc8-4479-92b5-9935a734db52?t=1708412956997","","true","Un dels elements informatius del parc","","M.J. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7350039/2018_09_23_MOL_RRPP_MJReyes_6.jpg/28a7e53f-4e2b-4433-8131-850fe4c5d8db?t=1708412956997","","true","Un dels camins del parc","","M.J. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7350039/2018_09_23_MOL_RRPP_MJReyes_8.jpg/14d0ec36-ad68-4c8b-803e-8ecf182f2ef1?t=1708412956997","","true","Un dels elements informatius del parc","","M.J. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7350039/2018_09_23_MOL_RRPP_MJReyes_10.jpg/a0545c40-ca8f-423f-83cd-dcfbb4c51cd7?t=1708412956997","","true","Una de les zones del parc","","M.J. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7350039/2018_09_23_MOL_RRPP_MJReyes_12.jpg/86bcf72b-0112-471d-b3fb-c2f419c279e2?t=1708412956997","","true","Zona de jocs","","M.J. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7350039/2018_09_23_MOL_RRPP_MJReyes_15.jpg/ee7f5821-10ae-422a-a3d2-54d41d3f810b?t=1708412956997","","true","Imatge del parc","","M.J. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7350039/2018_09_23_MOL_RRPP_MJReyes_20.jpg/205e5e82-1444-4b63-81fb-bf9ca697117e?t=1708412956997","","true","","ca_ES","Parc de la Molinada La Molinada és un parc petit, que ocupa l'espai de la casa, els jardins i els antics horts dels Tarruella. La casa i el que resta dels jardins que l'envoltaven són a la part alta on, expressament, s'ha obert el tancament de la finca per facilitar el contacte amb l'àmbit del castell de Pallejà, situat just al davant. Per la banda de baix, el Parc també és obert, amb accés des de qualsevol punt per una vorera-passeig, que el connecta amb l'entorn urbà. Pallejà Avinguda Prat de la Riba, 27. Espai","2024-02-20T07:07:28.818Z"
"634fa1061479e72e81498ec1","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/bosc-de-can-ginestar/5715381/11656","Equipament","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cgi","Superfície:","11.017 m2","5715381","Territori","Bosc de Can Ginestar","Com una perllongació de l'extrem més oriental de la serra del Garraf, el bosc de Can Ginestar s'estén al voltant de la masia que rep el mateix nom. Es tracta d'un bosc mediterrani recuperat l'any 2009 per habilitar-lo com espai d'oci. Arranjant els límits, restaurant recorreguts a través del bosc i instal·lant una zona de jocs infantils s'ha obtingut un parc d'ús cívic.","2.1432624","41.34649","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","","","","","","","","","","","","Informació de servei","
Bosc de vegetació mediterrània, jocs infantils, fonts d'aigua potable.
","Descripció","
El bosc de Can Ginestar és un bosc mediterrani que s'endinsa en l'entramat urbà, amb una xarxa de camins que transcorre a través de pins blancs (Pinus halepensis), alzines (Quercus ilex) i roures martinencs (Quercus humilis). Al sotabosc trobem espècies arbustives també pròpies de boscos mediterranis com el llentiscle (Pistacea lentiscus), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern (Rhamnus alaterus), el galzeran (Ruscus aculeantus) o l'heura (Hedera helix). El seu perímetre està delimitat per murs vegetals d'Hedera helix i altres enfiladisses per reduir el seu impacte visual. La masia de Can Ginestar es convertirà properament en un equipament municipal.
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/5712153/2017_10_21_CGI_RPP_MJOSEREYES_8.jpg/48981db3-2cbb-4543-aebe-126b50d8b180?t=1708412957971","","Maria José Reyes","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/89/50/6894169/136683-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/89/50/6894169/136683-1.jpg","Carrer del Salze / Carrer Roure","Viladecans","08840","2.0127196","41.32257","2.1432624","41.34649","","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cgi.kml","Parc de Can Ginestar","Viladecans","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/5712153/2017_10_21_CGI_RPP_MJOSEREYES_7.jpg/c95a0156-7262-4a2e-b13d-7fd9b5a07d60?t=1708412957971","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/5712153/IMG_6087.JPG/7ad8f686-f97f-465c-896c-331341dab37c?t=1708412957971","","true","Imatge d'un dels accessos del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712153/2017_10_21_CGI_RPP_MJOSEREYES_1.jpg/87bc0fbc-6e67-419b-add8-1855fee85981?t=1708412957971","","true","Escales a l'interior del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712153/2017_10_21_CGI_RPP_MJOSEREYES_2.jpg/87fdd9b9-a8ca-46e8-8b85-42a6ef9b8e99?t=1708412957971","","true","Zona d'ombra","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712153/2017_10_21_CGI_RPP_MJOSEREYES_3.jpg/1094f019-5a09-4858-996a-c5e8bdf2af43?t=1708412957971","","true","Zona d'ombra","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712153/2017_10_21_CGI_RPP_MJOSEREYES_5.jpg/d6c344c4-1723-4341-8254-3ef02e9f5471?t=1708412957971","","true","Zona d'ombra del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5712153/2017_10_21_CGI_RPP_MJOSEREYES_6.jpg/f1973531-4110-4f1e-885d-b9024ed556bc?t=1708412957971","","true","","ca_ES","Bosc de Can Ginestar Com una perllongació de l'extrem més oriental de la serra del Garraf, el bosc de Can Ginestar s'estén al voltant de la masia que rep el mateix nom. Es tracta d'un bosc mediterrani recuperat l'any 2009 per habilitar-lo com espai d'oci. Arranjant els límits, restaurant recorreguts a través del bosc i instal·lant una zona de jocs infantils s'ha obtingut un parc d'ús cívic. Viladecans Carrer del Salze / Carrer Roure Equipament","2024-02-20T07:07:30.122Z"
"634fa13f1479e72e81498ec7","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-la-torre-roja/347939/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.tro","Inauguració","1984","Superfície","54.636,29 m2","347939","Territori","Parc de la Torre-roja","Aquest és un parc jove, situat a l'est del nucli urbà de Viladecans, que forma part del barri de la Torre-roja. El seu territori va pertànyer durant segles a una de les hisendes més antigues de Viladecans, centrada en la Torre-roja, un magnífic edifici situat a l'entrada al parc. Al seu costat, una bella escultura de bronze, El guant de beisbol, ret homenatge als jugadors d'aquest esport, força implantat a Viladecans.","2.1713169","41.393463","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació","Entre l'horta i el secà","Jordi Surroca","El parc de nit","El parc de nit","El parc de nit","http://www.amb.cat/documents/11656/347629/08_JORDI+SURROCA_TRoja_001.jpg/711332bc-99a2-461a-ad6d-ccb37797206c?t=1708412948716","","","","","","Informació de servei","
Indret d'interès historicoarquitectònic, vegetació singular, escultura, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, àrees de jocs infantils i de picnic, jocs gimnàstics, un camp de futbol i un altre de beisbol, piscina municipal Joan Masgrau, Institut d'F.P. Torre-roja. A més, es pot dinar a la cafeteria o al restaurant.
","Descripció","
A partir de les avingudes amb arbres i de la pineda preexistents, el parc respon a la demanda de nous espais verds. L'avinguda de la Torre-roja, vorejada per fileres de plàtans, n'és el passeig central, l'element integrador dels diferents espais situats a banda i banda, i el camí per arribar a la zona d'equipaments.
El magnífic edifici de la Torre-roja flanqueja l'entrada al parc. Al seu costat, una bella escultura de bronze ""el guant de beisbol"" ret homenatge als jugadors d'aquest esport força implantat a Viladecans.
Tot i ser un parc jove, i com a tal tenir una història curta, el seu territori va pertànyer durant segles a una de les hisendes més antigues i pròsperes de Viladecans, centrada en la Torre-roja, a la qual necessàriament ens hem de referir.
La Torre-roja i la Quadra Burgesa la Torre-roja va ser, durant segles, una senyoria jurisdiccional (la Quadra Burgesa), que tenia territori propi i era independent de Viladecans i de Sant Climent de Llobregat. Els seus habitants pagaven cànons als senyors per l'ús de fruit de les terres, al capdavant de les quals, un batlle administrava béns i rendes en nom del senyor. Hi ha un llistat amb noms de batlles a partir de 1529.
Des de mitjan segle XIX, els habitants de la Quadra Burgesa van quedar definitivament incorporats a Viladecans.
Els noms de la Torre-roja
La Torre-roja (dita així per les tonalitats vermelloses de les seves pedres) ha pres en diferents ocasions el nom dels seus senyors. Els més antics se citen en un pergamí de 1527, que tracta d'una venda de la torre Burgesa o Roja, on diu que la casa en altre temps s'anomenava na Sança i torre Marcusa. La torre Marcusa fou propietat dels hereus de Bernat Marcús, un poderós banquer i mercader de Barcelona, que morí l'any 1166. Entre els segles XIII i XVI, la finca va ser dels Burgès (l'any 1265, Jaume I concedí a Guillem Burgès la jurisdicció civil i criminal de les viles de Gavà i Viladecans) i prengué el nom de torre Burgesa.
Característiques arquitectòniques
L'edificació més rellevant del conjunt que forma la Torre-roja és l'esvelta torre central d'origen medieval. Té planta quadrada i quatre pisos d'altura, amb una finestra triforada gòtica al primer pis. En tres de les quatre cares presenta un petit matacà, i corona el conjunt un seguit de merlets. Des de dalt es domina un extens territori. La porta principal dona accés al modern palau (de finals del segle XIX i principis del XX) construït al seu voltant i al pati central porxat, amb arcs de mig punt.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
Recentment s'hi han instal·lat miradors i bancs per poder fer una visita plaent i gaudir d'un espai tan important ecològicament i paisatgísticament.
","Descripció","
Actualment és una de les zones humides més importants de Catalunya. Des de 1992 està inclosa al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya) dins dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. L'any 2006 es va declarar zona ZEPA (Zona d'Especial Protecció per les Aus) dins la Xarxa Natura 2000.
L'estany alberga gran diversitat biològica, és un espai important per a la fauna en especial per a les aus aquàtiques, pel fet de trobar-se enmig de la ruta migratòria entre el nord d'Europa i l'Àfrica. Algunes espècies nidificants són l'ànec collverd, la fotja, el morell cap-roig o el cabusset. També s'hi troben tortugues aquàtiques i moltes altres espècies, com peixos i invertebrats aquàtics. Tot això també és possible gràcies a la vegetació valuosa com el canyís, lliri groc, la boga, àlbers, salzes, freixes i pollancres.
","Recuperació ambiental","
Amb el suport de fons europeus, l'AMB va redactar el 2011 el pla de recuperació, que va començar retirant les deixalles del voltant per dotar el sòl de més qualitat i eliminant espècies invasores, substituint-les per espècies autòctones.
El projecte de recuperació mediambiental de l'entorn de la llacuna de la Murtra, en els municipis de Gavà i Viladecans, respon a la exigència de restaurar un espai amb un gran potencial ecològic, mitjançant intervencions de millora de la biodiversitat i una gestió de l'espai per a la promoció de l'educació ambiental.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Vegetació i fauna","","","","","","","","","","","","Biodiversitat","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/814320/DSC08346.jpg/c04819f1-f393-4d4e-9e1b-fc533622cd0b?t=1708412962334","","Montse Garcia","Parc de l'Estany de la Murtra","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/43/109/814379/44749-1.jpg","Parc de l'Estany de la Murtra","http://www.amb.cat/document_magi/11656/43/109/814379/44749-1.jpg","Autovia C-31, km 186.9","Gavà","Viladecans","08840","2.04448","41.27284","2.043244","41.273457","Accés per la C-31","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/mur.kml","","Gavà","Viladecans","Parc de l'estany de la Murtra","","Montse Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/814320/DSC08369.jpg/ee23c592-2819-4fb8-a6e2-d51642ebae2a?t=1708412962334","","true","Parc de l'estany de la Murtra","","Montse Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/814320/DSC08326.jpg/cb44ffb3-8dbb-4cf2-a624-1404126a052d?t=1708412962334","","true","Parc de l'estany de la Murtra","","Montse Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/814320/DSC08329.jpg/21f8d62a-be2a-41bc-88d0-1566fad1eb14?t=1708412962334","","true","Parc de l'estany de la Murtra","","Montse Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/814320/DSC08337.jpg/0b7f6d2e-5c04-4c0b-919a-0b51bb8af415?t=1708412962334","","true","Parc de l'estany de la Murtra","","Montse Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/814320/DSC08340.jpg/a464bcc3-1e65-48dd-bd51-8b355517be30?t=1708412962334","","true","Parc de l'estany de la Murtra","","Montse Garcia","http://www.amb.cat/documents/11656/814320/DSC08348.jpg/3343d00f-b38b-45df-980c-8eadda14cd53?t=1708412962334","","true","","ca_ES","Parc de l'Estany de la Murtra Es tracta d'una zona humida ubicada entre el municipis de Gavà i Viladecans. Al sud limita amb l'autovia de Castelldefels (C-31) i al seu extrem Sud-Est es troba l'estació depuradora d'aigües residuals. Aquest espai forma part de la Xarxa Natura 2000. Gavà Viladecans Autovia C-31, km 186.9 Espai","2024-02-20T07:07:36.147Z"
"634fa2541479e72e81498ed4","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-centre/345133/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cen","Inauguració","2007","Superfície","3.691,33 m2","345133","Territori","Parc del Centre","El parc del Centre del Papiol és una de les darreres incorporacions a la xarxa de parcs metropolitans, de la qual forma part des de l'octubre de 2010. És un parc petit situat al mig de la vila, entre els carrers de Lluís Companys i de Tarragona, als vessants del puig dominat pel castell.","2.1713169","41.393463","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació","","Arxiu d'imatges de l'AMB","Parc del Centre","Imatge del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/494116/02_INFO+GRAL_ARXIU+AMB.jpg/94d63871-7888-4826-9f0a-739538924f97?t=1708412944857","","","","","","Informació de servei","
Vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils.
","Descripció","
Aquest nou parc, inaugurat l'any 2007, ha convertit un espai d'una verticalitat que el feia gairebé impracticable en un indret d'estada plaent i tranquil·la per als papiolencs. El formen tres esplanades amb bancs, llums i jocs infantils, situades entre dos talussos de fort pendent, coberts amb heures i vinques de flors blaves. Els arbres principals són pins, alzines, casuarines i xiprers.
Des del carrer de Lluís Companys, a la part alta del parc, hi ha molt bones vistes de la serra de Collserola, la vall del Llobregat i el massís de Garraf. És molt recomanable arribar-se fins al castell roquer del Papiol, restaurat i documentat al segle XII.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/494116/09_ARXIU+AMB.jpg/e484b340-9ade-4d60-95f8-dc156cf3ecc8?t=1708412944857","","Arxiu imatges AMB","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/39/138/494119/30501-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/39/138/494119/30501-1.jpg","Carrer de Tarragona, 22.","El Papiol","08754","2.01209","41.43883","2.01209","41.43883","Accés carrer del Migdia","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cen.kml","","El Papiol","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/494116/03_ARXIU+AMB.jpg/afa9158f-9b1b-488c-95af-40c6644511cb?t=1708412944857","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/494116/04_ARXIU+AMB.JPG/cd6136f3-47d8-43e6-a00e-0e409d88fef9?t=1708412944857","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/494116/05_ARXIU+AMB.JPG/b0da6a9b-8c8d-4e0c-8e12-1528778e8bea?t=1708412944857","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/494116/06_ARXIU+AMB.JPG/ad8d357a-0fdf-403a-b18d-ebb20c53f96d?t=1708412944857","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/494116/07_ARXIU+AMB.jpg/b4adc809-8ab2-4dbc-8f15-4b8c01ddd2d6?t=1708412944857","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/494116/08_ARXIU+AMB.jpg/10ec96c7-4236-49ab-be88-d60132bd9fd1?t=1708412944857","","true","","ca_ES","Parc del Centre El parc del Centre del Papiol és una de les darreres incorporacions a la xarxa de parcs metropolitans, de la qual forma part des de l'octubre de 2010. És un parc petit situat al mig de la vila, entre els carrers de Lluís Companys i de Tarragona, als vessants del puig dominat pel castell. El Papiol Carrer de Tarragona, 22. Espai","2024-02-20T07:07:00.802Z"
"634fa31d1479e72e81498ede","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-tramvia/345253/11656","Equipament","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.tra","Inauguració","2001","Superfície","61.994,93 m2","345253","Territori","Parc del Tramvia","L'indret que ocupa el parc forma part del paisatge mediterrani característic dels vessants que miren al mar de la serralada de Marina, amb turons suaus tradicionalment ocupats per boscos i conreus i valls encaixades per on discorren rieres i torrents. Avui dia aquest paisatge idíl·lic està fortament alterat pel pas de diferents infraestructures, la important implantació de l'agricultura intensiva (sovint en hivernacles) i el fort impacte d'una urbanització que no para de créixer.","2.1713169","41.393463","false","","","Maresme","","","","","","Informació general","","Arxiu imatges AMB","Parc del tramvia","Imatge del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/493649/02_INFO+GRAL_BANC+IMATGES+AMB.jpg/f7f80f0f-b941-416f-9206-a0821bb33385?t=1708412948444","","","","","","Informació de servei","","Descripció","","","Història","","","","","","","","","","","","El nom del parc: el tramvia de Tiana a Montgat","
El parc, prenent el nom del Tramvia, ha volgut recuperar la memòria i retre homenatge a aquest element singular, que va oferir pacientment els seus serveis durant quaranta anys (1916-1955) a mongatins i tianencs.
Montgat era l'antic barri mariner de Tiana de la qual es va segregar el 1933. Hi va contribuir el fet que Montgat disposava d'estació de tren de la línia de Barcelona a Mataró (el primer de la península, inaugurat el 1848). La vila de Tiana quedava lluny i el servei de la tartana ""lo Peral"" no era suficient. La necessitat de millorar la comunicació entre la població i l'estació va portar a l'establiment d'un tramvia, el qual facilitava el desplaçament dels obrers que anaven a treballar a les fàbriques de Montgat i de Badalona.
","","Plànol","","","Plànol Parc del Tramvia","Imatge del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/493649/Tramvia/48789620-f69e-460f-9f1e-4def4f7033f6?t=1708412948444","","","","","","Plànol del parc","
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+Robert+Ramos+_Portada.jpg/b1444b69-bc61-4043-bb1d-c1cb20c12a11?t=1708412948444","","Robert Ramos","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/72/73/8210760/393859-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/72/73/8210760/393859-1.jpg","Av. Jordana","Montgat","08390","2.27309","41.47142","2.2773478","41.471283","Accés avinguda Jordana","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/tra.kml","","Montgat","Tiana","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+_+Robert+Ramos+%281%29.jpg/db6a935a-eb92-493f-a66e-fda13be339e5?t=1708412948444","","true","","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+_+Robert+Ramos+%284%29.jpg/283156f6-830b-40ba-9405-65835c82122d?t=1708412948444","","true","Zona de jocs infantils","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+_+Robert+Ramos+%285%29.jpg/64f27e84-7fac-43e3-9eba-04524e79756d?t=1708412948444","","true","Gronxadors a la zona de jocs infantils","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+_+Robert+Ramos+%286%29.jpg/8f031fcb-0f00-4040-a363-4d82c3c6a4b0?t=1708412948444","","true","Entrada al parc del Tramvia","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+_+Robert+Ramos+%287%29.jpg/a30e1815-b83f-4852-ab7b-dd6bf3751620?t=1708412948444","","true","Vista de l'skatepark","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+_+Robert+Ramos+%288%29.jpg/e35c8687-dae8-4aa0-81ad-8db5dbd310ca?t=1708412948444","","true","Vista de l'skatepark","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+_+Robert+Ramos+%289%29.jpg/3b023681-2921-41a7-9530-65207c826974?t=1708412948444","","true","Passeig en un dels extrems del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+_+Robert+Ramos+%2811%29.jpg/d60f4d34-e7e7-4968-9e0f-9ce983a12042?t=1708412948444","","true","Elements esportius en una zona amb vegetació i ombra","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+_+Robert+Ramos+%2813%29.jpg/1c90c701-3b42-440d-bdcf-16e2ff9e884f?t=1708412948444","","true","Zona de jocs infantils","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+_+Robert+Ramos+%2814%29.jpg/f55af234-1478-4052-b49f-383bc7d6f070?t=1708412948444","","true","Caixa niu instal·lada al parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+_+Robert+Ramos+%2816%29.jpg/f7dabe21-a663-4f28-9bdd-50cb3a2268ea?t=1708412948444","","true","Circuit infantil de samarretes","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/8210222/Tramvia+_+Robert+Ramos+%2817%29.jpg/d70c5897-fe1f-49d2-b8de-b8361f2cc85d?t=1708412948444","","true","","ca_ES","Parc del Tramvia L'indret que ocupa el parc forma part del paisatge mediterrani característic dels vessants que miren al mar de la serralada de Marina, amb turons suaus tradicionalment ocupats per boscos i conreus i valls encaixades per on discorren rieres i torrents. Avui dia aquest paisatge idíl·lic està fortament alterat pel pas de diferents infraestructures, la important implantació de l'agricultura intensiva (sovint en hivernacles) i el fort impacte d'una urbanització que no para de créixer. Montgat Tiana Av. Jordana Equipament","2024-02-20T07:07:09.239Z"
"634fa38c1479e72e81498ee9","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-la-timba/6885646/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.tim","Inauguració","2015","Superfície","7.718 m2","6885646","Territori","Parc de la Timba","El parc de la Timba és un espai verd d'ús públic amb una superfície de gairebé 8.000 m2 que limita amb el carrer de la Pau i el desnivell topogràfic de la riera del municipi de Cervelló, al Baix Llobregat. La zona, amb un lleuger pendent, arriba fins a l'irregular límit del barranc de la riera, que és un mirador sobre el territori de l'entorn i el paisatge dels voltants de l'Ordal.","2.1421664","41.34628","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","","","","","","","","","","","","Descripció","
El parc té dues zones clarament delimitades. L'una, d'espai lliure d'oci, i l'altra, destinada a jocs per a diferents edats. Disposa d'una zona de mobilitat per a la gent gran, dues taules de ping-pong, un espai de jocs infantils, bancs, papereres i una font. Pel que fa a la vegetació, en destaquen les espècies típiques de la zona: pins, xiprers i moreres, així com plantes arbustives mediterrànies.
","","Història","","","","","","","","","","","","Construcció del parc","
El parc de la Timba s'ha anat construint en diverses fases. La darrera gran remodelació, amb la fisonomia actual, es va inaugurar l'agost del 2015 amb la creació d'un eix pavimentat per estructurar el conjunt del parc i que s'adaptava a la topografia i al qual s'incorporava la nova i millorada il·luminació i part del mobiliari urbà.
A finals del 2017 es va condicionar l'última pastilla que quedava pendent, destinada bàsicament a espai lliure, amb la millora de la pavimentació de les voreres, la supressió de les barreres arquitectòniques que hi havia, la reparació de les baranes, la instal·lació de balustrades i reixats nous i la col·locació d'un nou paviment de sauló al parc. .
","Antecedents històrics","
Antigament el parc era una de les vinyes de Ca n'Esteve. Després de la Guerra Civil es va abandonar la vinya per convertir-la en un bosquet. Durant la dècada dels anys seixanta i setanta, arran de la construcció de cases al carrer de la Resclosa i al carrer de Montserrat entre altres, es va començar a estimbar runa al precipici i la gent deia «anem a llençar-ho a la timba». Aleshores el nom va esdevenir popular. Es desconeix si en llençar-hi tanta runa es van arribar a tapar els forats de les entrades de les mines de terra negra, que s'intueix que encara existeixen sota la superfície del parc.
Durant l'inici de la construcció del parc, l'Ajuntament va voler mantenir el popular nom de la Timba per designar l'espai.
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/6885243/parc_timba_principal.jpg/fc2d42ab-0735-41cb-a664-d7d21b8c689c?t=1708412960578","","","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/125/15/6885245/136005-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/125/15/6885245/136005-1.jpg","carrer la Pau, 13","Cervelló","08758","1.958858","41.394344","2.1421664","41.34628","","","http://geoportal.amb.cat/LimitsParcs/tim.kml","","Cervelló","Imatge d'un dels parts del camp","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6885243/20171110_123017.jpg/495694f7-a7fb-4a1c-b84d-7ba2cb486cf0?t=1708412960578","","true","Vista d'una de les zones del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6885243/20171110_123252.jpg/7e518715-2a4f-4f24-9a82-010d70563f8b?t=1708412960578","","true","Vista d'una de les zones del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6885243/20171110_123519.jpg/3c730c91-8628-48a8-b7be-c01a1266cdb5?t=1708412960578","","true","Una de les zones d'ombra del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6885243/20171110_124444.jpg/d43b27c7-a14a-4db4-abf7-eac19e99d3bf?t=1708412960578","","true","Zona amb ombra","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6885243/20171110_130649.jpg/4bdfbe2a-7a2f-46cb-9aa9-61c0231889c4?t=1708412960578","","true","Una de les zones d'esbarjo del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6885243/IMG_1578.JPG/f601e788-8c91-46db-857a-450a63e70abd?t=1708412960578","","true","Zona d'esbarjo i joc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6885243/IMG_1579.JPG/068f04ee-198e-47f4-89ba-71a6db2416e2?t=1708412960578","","true","Zona de passeig","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6885243/IMG_1592.JPG/0ebe7fd0-a5af-4f69-b771-f1b399e9de68?t=1708412960578","","true","Zona de passeig del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_3.jpg/b8dce5a9-9823-449a-9c68-b9458995ac08?t=1708412960578","","true","Zona de gespa","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_4.jpg/e85969cf-9564-42f5-8d7d-4709ff5fdb01?t=1708412960578","","true","Zona de vegetació","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_5.jpg/f08ed9d6-17b2-47ff-9b79-373e327ac433?t=1708412960578","","true","Mirador del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_6.jpg/707479c6-c12a-46a5-9eab-3fb9ee6992a2?t=1708412960578","","true","Zona d'esbarjo del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_7.jpg/bf49e348-05bf-40f6-be08-26c696928c61?t=1708412960578","","true","Bancs i zona de jocs","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_8.jpg/b88c7f06-d645-4ef0-84a1-dab803394007?t=1708412960578","","true","Zona de gespa","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_9.jpg/75fa8d7c-0ffb-4be1-864c-63aec31c1ceb?t=1708412960578","","true","zona de gespa","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_10.jpg/7c39de67-9900-46b0-a603-7617444c3829?t=1708412960578","","true","Zona de vegetació","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_12.jpg/e8129e0a-511c-4114-99ea-0ee8ec1ed3c9?t=1708412960578","","true","Zona de vegetació","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_13.jpg/8046a358-6368-469a-a7e1-4e43cd53f421?t=1708412960578","","true","Arbres i flors","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_14.jpg/754281a3-0513-4bbe-ba9c-f5aca30407b6?t=1708412960578","","true","Arbres del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_15.jpg/5e762d6c-ba1c-4f8c-824a-77ab543b3592?t=1708412960578","","true","Quiosc del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/7351535/2018_05_20_TIM_RPP_Bioblitz_RRamos_16.jpg/9aa1ef28-b937-4d61-978d-25f3ba869c53?t=1708412960578","","true","","ca_ES","Parc de la Timba El parc de la Timba és un espai verd d'ús públic amb una superfície de gairebé 8.000 m2 que limita amb el carrer de la Pau i el desnivell topogràfic de la riera del municipi de Cervelló, al Baix Llobregat. La zona, amb un lleuger pendent, arriba fins a l'irregular límit del barranc de la riera, que és un mirador sobre el territori de l'entorn i el paisatge dels voltants de l'Ordal. Cervelló carrer la Pau, 13 Espai","2024-02-20T07:07:34.027Z"
"634fa4251479e72e81498ef4","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-la-bastida/6691596/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.bas","Superfície:","81.324 m2","Inauguració:","2010","6691596","Territori","Parc de la Bastida","Obra del paisatgista Juan José Martínez i Sabater, el parc de la Bastida és un espai natural i de lleure de més de 39.000 m2 que representa un important pulmó verd per a Santa Coloma de Gramenet. Situat al barri de la Riera Alta, el parc actua com una zona de transició entre la ciutat i el sector sud del parc de la Serralada de la Marina, oferint a l'usuari un entorn de lleure actiu.","2.1432624","41.34649","false","","","Barcelonès","","","","","","Informació","","","","","","","","","","","","Informació de servei","
L'espai consta d'un passeig principal —que comunica el carrer Lincoln amb el camí forestal cap a Sant Jeroni de la Murtra—, diversos senders, dos miradors, dues zones de pícnic, àrees de jocs infantils i equipaments per a la pràctica esportiva. El parc de la Bastida es va inaugurar l'any 2010.
","Descripció","
Situat a Santa Coloma de Gramenet, el parc de la Bastida és un espai natural i de lleure de més de 39.000 m2 que representa un pulmó verd per a la ciutat. Actua com una àrea de transició entre la zona urbana de Santa Coloma i el Parc de la Serralada de la Marina. La seva orografia, juntament amb la presència d'una riera (seca) i de talussos plens de vegetació autòctona fan de l'espai un refugi per a una gran biodiversitat d'espècies. Es tracta d'un parc forestal assilvestrat amb unes fantàstiques vistes a la Torre Pallaresa, la serralada de la Marina i el Recinte de Torribera.
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
La Bastida era una zona de transició residual entre la serralada de la Marina i la zona urbana amb l'existència d'algun pi pinyer (Pinus pinea). Prèviament a la construcció del parc, es va portar a terme una replantació d'aquests arbres i de plantes arbustives, tot respectant les plantacions fetes en el passat i amb un tractament natural de la riera que creua l'espai. Aquestes plantacions corresponen actualment a la part alta del parc, coneguda com la ""zona del bosquet"". Encara avui, un cop l'any, les escoles fan una plantació col·lectiva de plantes arbustives.
","","","http://www.amb.cat/documents/11656/8176445/ORQU%C3%8DDIES-PLANTES+INCENDI%C3%80RIES+I+MONSTRES+OCULTS-+PARC+DE+LA+BASTIDA-8066.jpg/3e4d6e1f-f4bb-4659-a929-4e59981fcfbd?t=1708412959997","","Josep Cano","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/106/195/8176490/383870-1.jpg","Cartell de senyalització al parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/106/195/8176490/383870-1.jpg","carrer de Santa Eulàlia, 83","Santa Coloma de Gramenet","08921","2.2138646","41.459675","2.1432624","41.34649","","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/bas.kml","","Santa Coloma de Gramenet","Imatge d'una de les zones del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689167/bastida2.jpg/5d3d320a-786f-413e-84ae-874bcf769bb4?t=1708412959997","","true","Imatge d'una de les zones del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689167/bastida3.jpg/1abba0cc-0d44-4310-99f3-23445b8b378b?t=1708412959997","","true","Imatge de l'entrada del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689167/IMG_2311.JPG/3b3629e0-3bf9-40e0-889a-af0fdf924ee8?t=1708412959997","","true","Imatge d'una de les zones del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689167/IMG_2333.JPG/5d36fae1-ff7b-4739-af32-63812792b5ae?t=1708412959997","","true","Prats florits a la primavera","","J. Arqué","http://www.amb.cat/documents/11656/6689167/IMG_9693.JPG/cf1fe047-2381-4552-84e7-fa1badb7cd28?t=1708412959997","","true","Vistes del parc","","R. Solé","http://www.amb.cat/documents/11656/6689167/IMG_2521.JPG/cbc01a4f-c1c8-44a0-a55f-20d53b6f8f59?t=1708412959997","","true","Vistes del parc","","R. Solé","http://www.amb.cat/documents/11656/6689167/IMG_2537.JPG/e72128df-8a7b-44c6-8822-9db93c2d5a6d?t=1708412959997","","true","Un dels camins del parc on es pot fer esport","","R. Solé","http://www.amb.cat/documents/11656/6689167/IMG_2538.JPG/c715eb55-63b8-4725-9a4b-8356af1ef8be?t=1708412959997","","true","Una de les zones d'esbarjo del parc","","R. Solé","http://www.amb.cat/documents/11656/6689167/IMG_2543.JPG/bc65626e-bfcf-4e35-b62d-3369cd822817?t=1708412959997","","true","Zona de vegetació","","R. Solé","http://www.amb.cat/documents/11656/6689167/IMG_2548.JPG/9a10b045-dd18-44a5-80e8-1d97457e7d20?t=1708412959997","","true","Vegetació al parc de la Bastida","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8176445/ORQU%C3%8DDIES-PLANTES+INCENDI%C3%80RIES+I+MONSTRES+OCULTS-+PARC+DE+LA+BASTIDA-8065.jpg/88639d99-3858-4937-9b2b-f380a8731703?t=1708412959997","","true","Imatge d'un dels camins del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/6689167/principal.jpg/a459eb48-6a26-4fa9-9064-0652a8fab67a?t=1708412959997","","true","Un dels camins del parc amb vegetació a banda i banda","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8176445/ORQU%C3%8DDIES-PLANTES+INCENDI%C3%80RIES+I+MONSTRES+OCULTS-+PARC+DE+LA+BASTIDA-8070.jpg/3c400b61-5be3-4e4a-b3cd-e9f3e40c761d?t=1708412959997","","true","Vegetació al parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8176445/ORQU%C3%8DDIES-PLANTES+INCENDI%C3%80RIES+I+MONSTRES+OCULTS-+PARC+DE+LA+BASTIDA-8072.jpg/eca5e837-c38d-48fd-8530-025f30ba5a7c?t=1708412959997","","true","Vegetació al parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8176445/ORQU%C3%8DDIES-PLANTES+INCENDI%C3%80RIES+I+MONSTRES+OCULTS-+PARC+DE+LA+BASTIDA-8093.jpg/46fe4cf9-e3f7-4fc4-9d7e-d560d66e9452?t=1708412959997","","true","Vegetació del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8176445/ORQU%C3%8DDIES-PLANTES+INCENDI%C3%80RIES+I+MONSTRES+OCULTS-+PARC+DE+LA+BASTIDA-8101.jpg/4a8ea8f6-3486-4baf-bd19-3a8cebbba6e8?t=1708412959997","","true","Dues persones miren el cartell de senyalització del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8176445/ORQU%C3%8DDIES-PLANTES+INCENDI%C3%80RIES+I+MONSTRES+OCULTS-+PARC+DE+LA+BASTIDA-8106.jpg/dc6addf1-d980-4cf4-8825-3d8e7f60da1f?t=1708412959997","","true","Primer pla de dues flors grogues al parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8176445/ORQU%C3%8DDIES-PLANTES+INCENDI%C3%80RIES+I+MONSTRES+OCULTS-+PARC+DE+LA+BASTIDA-8255.jpg/bbc57f14-a6f8-4fe4-aca8-c4e42f786ee5?t=1708412959997","","true","Un grup de persones al mirador del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8176445/ORQU%C3%8DDIES-PLANTES+INCENDI%C3%80RIES+I+MONSTRES+OCULTS-+PARC+DE+LA+BASTIDA-8268.jpg/d4f56596-a7e9-4585-ad8e-98f207837fbd?t=1708412959997","","true","Un grup de persones observant les vistes des del mirador del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8176445/ORQU%C3%8DDIES-PLANTES+INCENDI%C3%80RIES+I+MONSTRES+OCULTS-+PARC+DE+LA+BASTIDA-8275.jpg/41b2d103-8511-40ac-99e6-dac856e81d9f?t=1708412959997","","true","Una persona asseguda a la zona de pícnic del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8176445/ORQU%C3%8DDIES-PLANTES+INCENDI%C3%80RIES+I+MONSTRES+OCULTS-+PARC+DE+LA+BASTIDA-8320.jpg/14160be4-6092-4a9f-8e4c-390fe1b8d370?t=1708412959997","","true","","ca_ES","Parc de la Bastida Obra del paisatgista Juan José Martínez i Sabater, el parc de la Bastida és un espai natural i de lleure de més de 39.000 m2 que representa un important pulmó verd per a Santa Coloma de Gramenet. Situat al barri de la Riera Alta, el parc actua com una zona de transició entre la ciutat i el sector sud del parc de la Serralada de la Marina, oferint a l'usuari un entorn de lleure actiu. Santa Coloma de Gramenet carrer de Santa Eulàlia, 83 Espai","2024-02-20T07:07:33.060Z"
"634fa4801479e72e81498efa","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-molinet/345217/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.mot","Inauguració","1989","Superfície","24.984,74 m2","345217","Territori","Parc del Molinet","Des de l'indret enlairat on es trobava l'antiga Torre Roja, s'obren en ventall les plataformes que componen el parc del Molinet. Més naturals i adaptades a la forma de les antigues feixes de conreu les de la part baixa, planeres i formant una gran plaça mirador les de dalt. La vegetació arbòria està formada per espècies de fulla caduca, principalment oms i àlbers. Les taques d'arbusts són abundants i amb força varietat d'espècies.","2.1713169","41.393463","false","","","Barcelonès","","","","","","Informació general","Parc mirador","Ernest Costa","Parc del Molinet informació general","Parc del Molinet informació general","","http://www.amb.cat/documents/11656/437787/02_INFO+GRAL_ERNEST+COSTA.jpg/2aa65bf2-7138-45ec-b96b-47c612f29d4c?t=1708412947209","","","","","","Informació de servei","
Vegetació singular, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, porteries de futbol, WC. Centre de creació de música moderna i arts plàstiques.
","Descripció","
Des de l'indret enlairat on es trobava l'antiga Torre Roja, s'obren en ventall les plataformes que componen el parc del Molinet. Més naturals i adaptades a la forma de les antigues feixes de conreu les de la part baixa, planeres i formant una gran plaça-mirador les de dalt, juntes responen als usos i requeriments que ha de complir un parc com a lloc de passeig, de repòs i de lleure. La vegetació arbòria està formada per espècies de fulla caduca, principalment oms i àlbers. Les taques d'arbusts són abundants i amb força varietat d'espècies.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","Un dels masos més antics de Santa Coloma","
Al vessant de migdia del turó del Puigfred, el Parc es troba en terres que foren de l'antiga finca agrària de la Torre Roja, un dels masos més antics de Santa Coloma. Documentat des del segle XV, es creu però que era el mateix mas o torre que en el segle XI va ser la casa del vescomte Guifred, i que donà nom a la muntanya coneguda també com a ""muntanya del Sanatori"".
El Molinet, antic molí fariner Sota del mas i al costat del riu, hi havia el molí fariner d'en Tristany (els Tristany eren propietaris de la Torre Roja) que després es digué el Molinet i donà nom a l'indret i al Parc. Els molins de la vora esquerra del riu, amb origen als segles IX i X, foren molt importants per a Santa Coloma i Sant Adrià; el camí vorer s'anomenava camí dels Molins, i del Rec Comtal se'n digué ""Rec Molnar"" perquè les seves aigües impulsaven deu molins fariners. Cap a finals del segle XIX, n'havien desaparegut la majoria a causa de les modernes farineres.
El Molinet, indret de berenades El Molinet havia estat tradicionalment lloc d'esbarjo dels molts barcelonins, que hi anaven les festes assenyalades a passar el dia i a fer berenades sota l'ombra fresca de les vernedes i salzedes de la vora del riu. Hereu d'aquesta tradició és l'actual restaurant del Molinet (sota mateix del pont), amb unes aspes de molí a la façana.
El Molinet i el pas del riu El riu ha estat sempre una forta barrera per a la comunicació dels pobles d'ambdós marges. Els seus habitants, al llarg del temps, han anat utilitzant diferents enginys per salvar aquest obstacle. Els antics passa rius (homes que passaven la gent a collibè), els guals, les passarel·les de taulons (en algunes de les quals es cobrava el dret de pontatge o dret de pas) i els ponts de fusta, foren fins al 1915, en què es construí a Santa Coloma el primer pont de maçoneria, un fer i desfer constant al ritme de les riuades, dites ""besosats"".
El nou pont del Molinet, construït el 1978 per la Corporació Metropolitana, connecta el Bon Pastor, actualment de Barcelona, amb el Raval de Santa Coloma, en un lloc tradicional de pas del riu, on hi ha també en ús una passarel·la.
El Molinet, lloc idoni per a la salut El bon clima del lloc el féu sovint refugi contra les epidèmies que s'abatien damunt Barcelona. L'Associació de l'Esperit Sant va comprar una part de la finca de la Torre Roja a la carena de la serra de Sistrells, per construir-hi un sanatori antituberculós per a gent pobra. Així va néixer l'Hospital de l'Esperit Sant, inaugurat el 23 d'abril de 1917. Un cop eradicada la malaltia, s'ha convertit en Hospital Comarcal concertat amb la xarxa pública de Catalunya.
El segle XX Fins a la revolució industrial, Santa Coloma seguí el curs de totes les viles rurals del Barcelonès, amb una agricultura pròspera on predominava la vinya i els cereals (la paraula Gramenet ve de graminetu, o sigui, ""camp de gram""), i els productes de l'horta que es portaven a Barcelona.
En iniciar-se la industrialització els conreus foren ràpidament ocupats per fàbriques i habitatges que havien de respondre a un monstruós creixement de la població (de 15.281 habitants el 1950 a 133.138 el 1991). La planificació era inexistent i els edificis, convertits en protagonistes del paisatge, s'estenien pels conreus, s'enfilaven pels turons i ocupaven fins i tot la llera del riu.
Sortosament, la finca de la Torre Roja es va escapar d'aquest procés i es va mantenir dempeus fins als anys 80. L'antiga Corporació Metropolitana va expropiar els terrenys necessaris per a l'execució d'un ambiciós projecte d'àmbit metropolità amb la pretensió de rehabilitar i reequipar un sector marginal de Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià. En aquest sector, des de finals dels anys setanta, l'Administració metropolitana ha construït el pont del Molinet, la plaça de Salvador Dalí amb els vials adjacents de distribució de trànsit entre els tres municipis i Barcelona, el parc del Molinet i la placeta enjardinada del carrer Madrid de Badalona.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/437877/uuid.a51dc34a-09a2-40e8-a0af-af86b6844749-ar.4x3/a946e910-0007-432e-b4a6-6a26e7ad4bd8","http://www.amb.cat/documents/11656/437787/01_DESTACAT_ERNEST+COSTA.jpg/a51dc34a-09a2-40e8-a0af-af86b6844749?t=1708412947208","","Ernest Costa","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/119/174/437879/27134-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/38/174/437798/27129-1.jpg","Av. Mn. J. Pons i Rabadà - Av. de la Generalitat","Santa Coloma de Gramenet","08923","2.2116847","41.43754","2.2127788","41.43694","Accés avinguda de la Generalitat","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/mot.kml","","Santa Coloma de Gramenet","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/437787/03_ERNEST+COSTA.jpg/5beb24df-a556-4a4e-a427-c93b6c94f97f?t=1708412947208","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/437787/04_ERNEST+COSTA.jpg/6525ae24-63e1-49b3-b615-27af37c5e99f?t=1708412947208","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/437787/05_BANC+IMATGES+AMB.jpg/ff3fe838-96c5-4d4e-b54f-940c7bfa45a6?t=1708412947208","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/437787/06_BANC+IMATGES+AMB.jpg/08ba89a2-742f-4d60-a261-6a1114c67999?t=1708412947208","","true","Imatge del parc","","H. Casals","http://www.amb.cat/documents/11656/437787/2016_07_18_MOT_FT_Mirador_HCasal_01.jpg/4b879bfd-ee58-43c0-b233-14c43f22e356?t=1708412947208","","true","Imatge d'una de les zones del parc","","J. Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/7350695/2018_05_20_MOT_RPP_JCano_1.jpg/1111ddb7-1213-4342-adc0-878f3a2121af?t=1708412947208","","true","Zona de jocs","","J. Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/7350695/2018_05_20_MOT_RPP_JCano_3.jpg/97032129-85ac-4ba3-8889-01ad3b209553?t=1708412947208","","true","Zona de jocs","","J. Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/7350695/2018_05_20_MOT_RPP_JCano_6.jpg/0625d0a3-8707-4593-a5d4-1cf2ecc92a43?t=1708412947208","","true","Jugatecambiental","","J. Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/7350695/2018_05_20_MOT_RPP_JCano_7.jpg/c88d6e56-adbd-4d2f-adb4-23b76fee6465?t=1708412947208","","true","Zona d'ombres","","J. Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/7350695/2018_05_20_MOT_RPP_JCano_9.jpg/522c61db-f316-4659-9df8-7fd2b22bb278?t=1708412947208","","true","Zona d'ombres","","J. Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/7350695/2018_05_20_MOT_RPP_JCano_10.jpg/1d461dee-ec4f-4280-b965-8da2c61448da?t=1708412947208","","true","Vistes des del mirador","","J. Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/7350695/2018_05_20_MOT_RPP_JCano_11.jpg/363f011b-47fc-445f-bc2c-dfcbcb837cb7?t=1708412947208","","true","Vistes des del mirador","","J. Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/7350695/2018_05_20_MOT_RPP_JCano_12.jpg/c47b42aa-6bbc-44e1-91da-21248e3f443e?t=1708412947209","","true","Mirador del parc","","J. Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/7350695/2018_05_20_MOT_RPP_JCano_14.jpg/0f7248a8-b67e-4b03-950e-a8a05cf1a1a5?t=1708412947209","","true","Vistes des del mirador","","J. Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/7350695/2018_05_20_MOT_RPP_JCano_15.jpg/ed11a791-7bae-4426-b2df-b27da6f10f97?t=1708412947209","","true","","ca_ES","Parc del Molinet Des de l'indret enlairat on es trobava l'antiga Torre Roja, s'obren en ventall les plataformes que componen el parc del Molinet. Més naturals i adaptades a la forma de les antigues feixes de conreu les de la part baixa, planeres i formant una gran plaça mirador les de dalt. La vegetació arbòria està formada per espècies de fulla caduca, principalment oms i àlbers. Les taques d'arbusts són abundants i amb força varietat d'espècies. Santa Coloma de Gramenet Av. Mn. J. Pons i Rabadà - Av. de la Generalitat Espai","2024-02-20T07:07:07.076Z"
"634fa4df1479e72e81498f01","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-can-zam/345208/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cza","Inauguració","1999","Superfície","113.405 m2","345208","Territori","Parc de Can Zam","En un extrem de Santa Coloma, entre la serra de Marina i el riu Besòs, el parc ocupa una part de les terres baixes, properes al riu, on tradicionalment se situaven els conreus d'horta dels masos veïns. El creixement de la ciutat va expulsar cap aquestes fèrtils terres instal·lacions i edificacions que han castigat durament el paisatge. Avui, la taca verda de Can Zam i el Parc Fluvial del Besòs, han capgirat el procés i representen un important pas endavant en el camí de la dignificació paisatgística i ambiental d'aquest sector de Santa Coloma de Gramenet.","2.1713169","41.393463","false","","","Barcelonès","","","","","","Informació general","A la vora del Besòs","Josep Cano","Imatge informació general","Imatge informació general","","http://www.amb.cat/documents/11656/437578/02_INFO+GRAL_JOSEP+CANO.jpg/4baf7dc7-cbc0-429c-84c3-6449e302e11d?t=1708412946848","","","","","","Informació de servei","
Vegetació singular, escultura, llac, brollador, jocs infantils, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, pista de monopatins, pista de petanca, fonts d'aigua potable, aparcament de bicicletes, aparcament, bar, WC.
","Descripció","
La principal característica del parc és la seva proximitat al riu, el seu caràcter d'element de connexió entre la ciutat i l'espai fluvial, al qual fa d'avantsala oberta. Parc i riu formen plegats un dels paratges més estimulants de Santa Coloma. Can Zam té forma de quadrat irregular amb un disseny geomètric de línies molt marcades. Un passeig central, que segueix la traça del carrer de Victor Hugo, marca la divisòria entre dos sectors de característiques diferents. El primer, més proper a la muntanya, amb una gran plaça i vegetació que recorda la dels turons veïns; el més baix i proper al riu, amb un gran llac i predomini d'espècies vegetals de ribera.
","","Història","","","","","","","","","","","","El passat més llunyà","
El territori que avui ocupa el parc va formar part durant segles de la plana agrícola de Santa Coloma, on creixien els conreus de regadiu amb horts i arbres fruiters. Un antic rec, que venia de Montcada i un singular sistema de mines, fibles i sèquies aportaven als camps l'aigua necessària. Els turons, on avui hi ha els barris de Singuerlín i les Oliveres, eren coberts de vinyes i bosc.
Des del segle XII hi ha masos documentats a la zona, entre ells el mas Pellicer. A partir del segle XIV, molts d'aquests masos i terres passen, per un seguit de vendes i cessions, a formar part del patrimoni de la catedral de Barcelona; els canonges gestionen les propietats establint contractes d'emfiteusi amb diferents pagesos, que en tenien el domini útil.
A la segona meitat del segle XVII, la guerra dels Segadors, els setges de Barcelona i un seguit de males collites, plagues i epidèmies porten a l'agricultura a una llarga crisi, que comportarà l'abandonament i la ruïna dels masos medievals de la plana. La recuperació no es produeix fins ben entrat el segle XVIII. Entre les poques cases que van sobreviure a la crisi hi ha l'antic mas Pellicer, aleshores Calvó i avui Can Zam i el mas Rovira, edificat a mitjan segle XVI, que va ser patrimoni dels Janer i després dels Franquesa.
Les darreres dècades Les terres de conreu començaren a desaparèixer amb l'inici de la industrialització. Però més que el desenvolupament industrial van ser les onades immigratòries les que van motivar el creixement ràpid i desordenat de Santa Coloma (entre 1950 i 1975 la població va passar de 15.000 a 137.000 habitants). Les edificacions van ocupar els camps, les vinyes i fins i tot el llit del riu. Es van construir nous barris, sense planificació ni equipaments, en sectors de difícil accés, coster amunt dels turons. El resultat va ser un paisatge caòtic, sense ordre ni concert.
Als anys setanta es va plantejar la proposta de fer un polígon industrial i pisos a Can Zam. Una important mobilització popular, amb la consigna ""Can Zam pel poble"" va aconseguir salvar la idea del futur parc. Dissenyat i construït per la Mancomunitat de Municipis i inaugurat el 1999, Can Zam forma part de la xarxa de parcs metropolitans. La seva connexió amb el Parc Fluvial del Besòs fa que junts componguin l'espai verd urbà més important de Santa Coloma.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/437578/2016_06_04_CZA_10Cicle_ItinerariNocturn_%C2%A9ROBERT+RAMOS_3.jpg/1900047d-7270-462e-9e51-24570f68c1f4?t=1708412946848","","Robert Ramos","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/62/66/6308414/105636-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/62/66/6308414/105636-1.jpg","Carrer Víctor Hugo, 70.","Santa Coloma de Gramenet","08924","2.1977212","41.457005","2.19412","41.45714","Accés carrer de Víctor Hugo","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cza.kml","","Santa Coloma de Gramenet","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/437578/03_ERNEST+COSTA.jpg/57dbea9e-da02-4c4c-942a-3452be96ddf2?t=1708412946848","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/437578/04_ERNEST+COSTA.jpg/845c8f93-f3d0-40c2-8961-40068eded2fc?t=1708412946848","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/437578/06_ERNEST+COSTA.jpg/0cb141ff-2e7d-47c9-a5a5-37a676b20f62?t=1708412946848","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/437578/08_ERNEST+COSTA.jpg/f483d0ae-c5e1-4a4b-a2f1-01a6ccb14084?t=1708412946848","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/437578/B_ERNEST+COSTA.jpg/10e12c3d-b1a2-4a30-90da-6af1427579b2?t=1708412946848","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/437578/D_ERNEST+COSTA.jpg/5ea0f92a-e274-4d5c-8c83-e7c66bb9ac43?t=1708412946848","","true","Imatge del parc","","Jordi Arqué","http://www.amb.cat/documents/11656/437578/2014_04_11_CZA_FT_Llac+PAN_JArque.JPG/f85a9a10-94dd-4575-9c90-48b05ea0c1ee?t=1708412946848","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/437578/2016_06_04_CZA_10Cicle_ItinerariNocturn_%C2%A9ROBERT+RAMOS_1.jpg/234c9d66-3857-4579-a6e4-4c2675a429b2?t=1708412946848","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/437578/2016_06_04_CZA_10Cicle_ItinerariNocturn_%C2%A9ROBERT+RAMOS_3.jpg/1900047d-7270-462e-9e51-24570f68c1f4?t=1708412946848","","true","Imatge del parc","","H. Casals","http://www.amb.cat/documents/11656/437578/2016_07_18_CZA_FT_Escultura_HCasals_01.jpg/def2a33e-0046-409f-ac4d-2d8bc48c9f74?t=1708412946848","","true","Zona de vegetació amb ombra","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2337.jpg/8ac79a8b-a83f-4b77-a07b-7cde3448ed61?t=1708412946848","","true","Imatge de l'aula ambiental del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2369.jpg/b7675fb2-1f3b-48ba-a72d-4601086dc158?t=1708412946848","","true","Zona de jocs infantils","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2374.jpg/27f0f4da-ceff-4952-ae54-fc6359a5548a?t=1708412946848","","true","Zona de jocs infantils","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2385.jpg/bbabf5a0-7177-41e1-9e2b-325bf96bd8cd?t=1708412946848","","true","Zona de descans amb ombra","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2389.jpg/7ad1f250-cc96-4403-bed5-0b7ba06f8c27?t=1708412946848","","true","Passera sobre la llacuna del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2400.jpg/c2f10fc9-9705-4b92-ac8c-9725d75b60e4?t=1708412946848","","true","Una granota al llac del parc de Can Zam","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2423.jpg/9466f3f4-42c4-4141-bf45-ed63b4415f0e?t=1708412946848","","true","Zona de vegetació al parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2426.jpg/3491c657-3b6c-4afa-a2b8-2898b6513662?t=1708412946848","","true","Passera sobre el llac del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2472.jpg/083eb6f5-e6c3-458c-943e-c5ccdbc4f3c8?t=1708412946848","","true","Zona de jocs infantils","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2478.jpg/8d5959c5-53a9-463a-b18f-ab94568aef5b?t=1708412946848","","true","Zona de jocs infantils","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2483.jpg/fe5d6e63-0928-4d88-b72a-7e489c934735?t=1708412946848","","true","Zona de jocs infantils","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2499.jpg/800c90f7-97b7-47d8-a6f6-96e31597b743?t=1708412946848","","true","Nens observant un ocell a llac","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2514.jpg/49a1c798-120b-4aad-a044-f97477c9df47?t=1708412946848","","true","Llac del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2540.jpg/7a15921c-2400-4064-969b-d0dba84bc391?t=1708412946848","","true","Granota al llac","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/PARC+DE+CAN+ZAM-2571.jpg/4e46f2cc-af32-468d-b49c-cf9ef4de11ae?t=1708412946848","","true","Un grup de persones dins de l'aula ambiental del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/ULLS+QUE+ENS+OBSERVEN+A+LA+FOSCOR-PARC+DE+CAN+ZAM-2624.jpg/e1adf5f5-32c2-491e-823b-eda6a1645533?t=1708412946848","","true","Un grup de persones fora de l'aula ambiental","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/8182132/ULLS+QUE+ENS+OBSERVEN+A+LA+FOSCOR-PARC+DE+CAN+ZAM-2632.jpg/894c9053-4ba4-4b94-aab9-b306c60134d0?t=1708412946848","","true","","ca_ES","Parc de Can Zam En un extrem de Santa Coloma, entre la serra de Marina i el riu Besòs, el parc ocupa una part de les terres baixes, properes al riu, on tradicionalment se situaven els conreus d'horta dels masos veïns. El creixement de la ciutat va expulsar cap aquestes fèrtils terres instal·lacions i edificacions que han castigat durament el paisatge. Avui, la taca verda de Can Zam i el Parc Fluvial del Besòs, han capgirat el procés i representen un important pas endavant en el camí de la dignificació paisatgística i ambiental d'aquest sector de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet Carrer Víctor Hugo, 70. Espai","2024-02-20T07:07:06.134Z"
"634fa50b1479e72e81498f0b","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-la-muntanyeta/48056/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.mun","Inauguració","1993","Superfície","255.590 m2","48056","Territori","Parc de la Muntanyeta","El parc de la Muntanyeta és en un petit turó, a tocar de la muntanya del Montbaig amb l'ermita de Sant Ramon al cim. Ocupa una posició central a la vila de Sant Boi fins al punt que confronta amb cinc dels sis barris del municipi. Al parc se situen equipaments com la piscina municipal, la biblioteca i el camp de futbol.","2.171345","41.39355","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","El verd més proper","Adrià Goula","Imatge principal de la pestanya","Imatge principal del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/400822/02_INFO+GRAL_ADRI%C3%80+GOULA.jpg/05f167e4-a28a-4cac-9f56-5298c11dd9cc?t=1708412956039","","","","","","Informació de servei","","Descripció","","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","Fauna","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/400822/Muntanyeta_principal/c423f839-cdc5-43b7-82fd-605a0bb748fc?t=1708412956039","","María José Reyes","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/154/239/520090/32150-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/154/239/520090/32150-1.jpg","Carrer Mare de Déu del Pilar","Sant Boi de Llobregat","08830","2.03555","41.342","2.0378397","41.342064","Accés C/ Pau Clarís","2.035369","41.34411","Accés C/ de la Muntanyeta","2.0337863","41.339096","Accés Ronda Sant Ramón","2.035129","41.339287","Accés carrer Baldiri Aleu","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/mun.kml","","Sant Boi de Llobregat","Imatge del llac del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8200058/2025-D800-007-01.jpg/350483ed-47fe-4e25-af2e-be11e1fd98d0?t=1708412956039","","true","Imatge del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/400822/2017_07_12_MUN_Miradors_REPORTATGE_MJ_REYES_4.jpg/302f2468-017f-4424-acb8-8426ecf62339?t=1708412956039","","true","Imatge general dels miradors","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/400822/2017_07_12_MUN_Miradors_REPORTATGE_MJ_REYES_3.jpg/8f0a9f18-ec4a-45f1-b6d8-b518a02781cf?t=1708412956039","","true","Vista dels miradors","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/400822/2017_07_12_MUN_Miradors_REPORTATGE_MJ_REYES_5.jpg/fa8590f4-720e-4429-8111-ec98ba38ff6a?t=1708412956039","","true","Zona de descans al parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8200058/2025-D800-002-01.jpg/3dcdde56-a8ee-46c6-b5a2-0ea7fc7b2668?t=1708412956039","","true","Passera al llac del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8200058/2025-D800-015-01.jpg/df33d985-af22-40e9-8c2f-48c98c90ff39?t=1708412956039","","true","Llac del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8200058/2025-D800-030-01.jpg/d95c5a62-4d9f-4a01-8fa7-563b8ea4354d?t=1708412956039","","true","Rampa d'accés a diferents zones del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8200058/2025-D800-033-01.jpg/3ab4902b-9a45-4acb-a9ce-cdece27ee924?t=1708412956039","","true","Camí entre la vegetació","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8200058/2025-D800-035-01.jpg/91cd7887-3c20-48fb-ae57-be5bf20ff28b?t=1708412956039","","true","Camí entre la vegetació","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8200058/2025-D800-037-01.jpg/9672930b-9469-4917-ba57-c3826aeb6ee7?t=1708412956039","","true","Senyalització a la vora del llac","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8200058/2025-D800-130-01.jpg/52fbf762-ed60-4907-91c4-4582232be755?t=1708412956039","","true","Escala que connecta dues zones del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8200058/2025-D800-143-01.jpg/fd45edfb-84a3-4c8f-a0b3-01fecb997df1?t=1708412956039","","true","","ca_ES","Parc de la Muntanyeta El parc de la Muntanyeta és en un petit turó, a tocar de la muntanya del Montbaig amb l'ermita de Sant Ramon al cim. Ocupa una posició central a la vila de Sant Boi fins al punt que confronta amb cinc dels sis barris del municipi. Al parc se situen equipaments com la piscina municipal, la biblioteca i el camp de futbol. Sant Boi de Llobregat Carrer Mare de Déu del Pilar Espai","2024-02-20T07:07:27.056Z"
"634fa5301479e72e81498f16","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-dels-pinetons/345199/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.pin","Inauguració","1999","Superfície","111.465,17 m2","345199","Territori","Parc dels Pinetons","El gran espai verd del parc dels Pinetons s'ha concebut amb voluntat d'integrar-lo en el paisatge de petites elevacions i planes del qual forma part. Aquesta idea, unida al fet de disposar de sistemes de recollida de l'aigua de pluja i reg amb aigües del subsòl, té com a valor afegit una reducció notable tant dels costos de manteniment com del consum d'aigua. El parc és totalment obert i té una part més urbanitzada, a tocar de les noves zones residencials de Ripollet, i una de més naturalitzada, que s'identifica amb el paisatge proper.","2.1713169","41.393463","false","","","Vallès Occidental","","","","","","Informació general","Un parc amb vistes","Rafael López-Monné","IMG","Imatge del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/02_INFO_+GRAL_RAFAEL+L%C3%93PEZ-MONN%C3%89.jpg/315adffa-3d23-4e22-af79-2b642fe92afd?t=1708412946538","","","","","","Informació de servei","
Vista panoràmica, brollador, jocs infantils, àrea de picnic, barbacoes, fonts d'aigua potable, aparcament de bicicletes, aparcament, bar, WC.
","Descripció","
El principal accés a aquest gran espai verd és una plaça pavimentada amb diverses entrades. La plaça es divideix en dos espais: un de benvinguda, amb bancs, quioscos i àrees de descans, i un altre, més interior i lleugerament inclinat, que acull un dels elements més característics del conjunt: un brollador, del qual surt un potent raig d'aigua, visible des de la ciutat i punt de referència del parc des de la llunyania. El parc pretén afavorir una gradació d'intensitats de ""naturalitat"" entre l'espai natural i l'espai urbà.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
El sector dels Pinetons de Ripollet ha estat poblat des de molt antic. L'any 2007, quan es van iniciar les obres de la tercera fase del parc, es va descobrir un important jaciment arqueològic. La troballa va resultar ser un assentament prehistòric de final de l'edat del bronze i principi de l'edat del ferro (entre 800 i 1.100 anys abans de Crist). Un poblat d'unes 90 cabanes, amb estructures d'emmagatzematge, d'habitació i de treball. També s'hi van trobar sitges i restes d'olles, gerres i joies.
Tot i que actualment l'economia de Ripollet és de caràcter industrial, fins a mitjan segle XX l'agricultura va ser la seva primera font de vida. Els principals conreus, a part de la vinya, eren el blat de moro, les verdures, els llegums, les patates i el cànem. Durant el segle XIX l'espai dedicat al conreu va passar del 18,7% al 41% de la totalitat del terme i l'any 1920 es va construir el Celler Cooperatiu, proveït dels millors avenços tècnics de l'època per a l'elaboració del vi. A partir dels anys 1950-1960 va començar una forta decadència de la vinya i l'espai que ocupava aquest conreu va ser absorbit pel creixement del nucli urbà i per noves zones industrials.
El Pla General Metropolità de 1976 va reservar un sector de més de 20 hectàrees de superfície per a la creació d'un nou parc metropolità, que esdevindria l'espai verd urbà més gran de Ripollet, pulmó i talaia de la vila. Les obres del parc es van iniciar l'any 1998 i progressivament s'ha anat ampliant fins a arribar a les 11 ha actuals.
","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/pinetons+portada/8f3ea601-1941-4b02-b9a2-cf6915d47b28?t=1708412946537","","Josep Cano","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/70/98/6316614/105916-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/70/98/6316614/105916-1.jpg","Avinguda del Mediterrani","Ripollet","08291","2.1552136","41.50804","2.1503768","41.508564","Accés C/ Torrent Tortuguer","2.1562269","41.50715","Accés avinguda del Mediterrani","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/pin.kml","","Ripollet","Imatge del parc","","Ramon Torres","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/03_RAMON+TORRES.jpg/45b64a6c-1645-4888-9d07-42ca0c1ff153?t=1708412946537","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/04_JOSEP+CANO.jpg/d7a0cd71-3d42-428b-9127-e4a33b3391fb?t=1708412946537","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/06_ERNEST+COSTA.jpg/71f8d390-4ae2-47b7-a390-7b7fb16c1ffd?t=1708412946537","","true","Imatge del parc","","Ramon Torres","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/07_RAMON+TORRES.jpg/4ff2549e-5418-40f4-bb5e-c4c7d5315425?t=1708412946537","","true","Imatge del parc","","Rafael López-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/12_RAFEL+L%C3%93PEZ+MONN%C3%89.jpg/d50038d9-848b-4a6e-afad-239e9f11f3b2?t=1708412946537","","true","Imatge del parc","","Rafael Lopez-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/11_RAFEL+L%C3%93PEZ+MONN%C3%89.jpg/ef241245-3833-4df5-8773-02d4173065f0?t=1708412946537","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/2016-05-27+ELS+VALORS+AMBIENTALS+DEL+PARC+DELS+PINETONS-0532.jpg/8e88ebff-b0e5-4294-b6c7-b4aa9dc5a9ce?t=1708412946537","","true","Imatge del parc","","Rafael Lopez-Monné","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/13_RAFEL+L%C3%93PEZ+MONN%C3%89.jpg/68f65935-4571-4776-ba68-ac54dac757b2?t=1708412946537","","true","Imatge del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/2016_04_16_PIN_10Cicle_Mirantelcel_%C2%A9ROBERT+RAMOS_13.jpg/e48f4fae-6081-4480-ae13-0380d7ec0369?t=1708412946538","","true","Prats florits a la primavera","","J. Arqué","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/IMG_9531.JPG/33364429-3e1b-417e-b9d3-6f9b16467e18?t=1708412946538","","true","Prats florits a la primavera","","J. Arqué","http://www.amb.cat/documents/11656/434818/IMG_9522.JPG/7712a236-c0a6-4fc0-9e58-7b12e3cbb028?t=1708412946538","","true","","ca_ES","Parc dels Pinetons El gran espai verd del parc dels Pinetons s'ha concebut amb voluntat d'integrar-lo en el paisatge de petites elevacions i planes del qual forma part. Aquesta idea, unida al fet de disposar de sistemes de recollida de l'aigua de pluja i reg amb aigües del subsòl, té com a valor afegit una reducció notable tant dels costos de manteniment com del consum d'aigua. El parc és totalment obert i té una part més urbanitzada, a tocar de les noves zones residencials de Ripollet, i una de més naturalitzada, que s'identifica amb el paisatge proper. Ripollet Avinguda del Mediterrani Espai","2024-02-20T07:07:04.933Z"
"634fa5561479e72e81498f1e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-masot/345180/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.mas","Inauguració","1998","Superfície","13.325,09 m2","345180","Territori","Parc del Masot","Ripollet és un petit municipi del Vallès Occidental, situat a la vall baixa del Ripoll poc abans de la seva confluència amb el Besòs. L'indret on és el Parc, conegut popularment amb el nom del Masot, ocupa un terreny perifèric, a l'esquerra del riu Sec. El centre del parc és un gran esplanada oberta, que permet la celebració d'actes públics i la pràctica d'esports. Hi ha pistes poliesportives i una plaça de sauló, que inclou un recinte per a jocs de petanca.","2.1713169","41.393463","false","","","Vallès Occidental","","","","","","Informació general","Àlbers prop del riu","Arxiu imatges AMB","IMG","Imatge del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/494229/02_INFO+GRAL_+ARXIU+AMB.jpg/86b5f381-a72d-4889-8303-46eda7968482?t=1708412946269","","","","","","Informació de servei","
Fonts d'aigua potable, jocs infantils, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, pista de petanca.
","Descripció","
De dimensions petites, el parc del Masot és, sobretot, un indret per a la pràctica esportiva, amb una zona arbrada paral·lela al riu Sec. Una construcció, de punta arrodonida, semblant a una proa de vaixell, articula els accessos i relaciona els diferents àmbits. És, també, un excel·lent mirador sobre el parc i la vila de Ripollet, el curs final del riu Ripoll, el turó de Montcada, la Serralada de Marina, etc.
","","Història","","","","","","","","","","","","Ribera de pollancres","
Antigament les terres del Parc, entre el Sec i el Ripoll, formaven part dels boscos de ribera que resseguien els marges dels rius. Els polls o pollancres (Populus alba i Populus nigra) hi eren molt abundants. Tant és així, que es creu que van donar nom al riu Ripoll (riu de polls) i en diminutiu al poble (Ripollet). La qualitat de la terra i l'abundor d'aigua va afavorir la implantació de conreus d'horta i fruiters. L'energia de l'aigua s'aprofitava per a fer anar els molins instal·lats vora el riu (als afores de la vila, en direcció a Barberà, encara hi ha restes del molí d'en Xec, envoltades de carreteres, autopistes i hipermercats).
Ripollet va ser, fins a mitjan de segle, un petit municipi pagès dedicat principalment al conreu de la vinya. L'expansió industrial, iniciada a principis del segle XX, i l'arribada massiva d'immigrants, a partir dels anys 60, van comportar un trasbalsament important d'aquesta situació. En poc més de mig segle, la població s'ha multiplicat per 20 i el sector agrícola pràcticament ha desaparegut en favor de la indústria i els serveis. La manca d'un pla urbanístic capaç de regular la forta demanda d'habitatge i de serveis i l'especulació de sòl, van afavorir el creixement caòtic dels nous barris.
Paral·lelament, els rius també han sofert un greu procés de decadència i degradació. Durant la guerra civil es van tallar molts arbres per a utilitzar la fusta com a combustible. Més endavant, obres de defensa contra les inundacions, carreteres, autopistes, polígons industrials i hipermercats van acabar de despullar les lleres de les belles cintes de vegetació de ribera i de la major part de les ufanoses hortes, que hi tenien el seu hàbitat predilecte.
","","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/497893/uuid.5b6d14c8-66fd-4fcc-8a7f-b4c790424561-ar.4x3/3df956ec-a80b-4d5a-ac37-25dac6058298","http://www.amb.cat/documents/11656/494229/01_DESTACAT_ARXIU+AMB_.jpg/5b6d14c8-66fd-4fcc-8a7f-b4c790424561?t=1708412946269","","Arxiu imatges AMB","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/127/157/499071/30801-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/161/138/494241/30511-1.jpg","Carrer Tarragona.","Ripollet","08291","2.1520777","41.49169","2.152281","41.49222","Accés carrer Tarragona","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/mas.kml","","Ripollet","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/494229/03_ARXIU+AMB.jpg/edfd2d09-4510-4783-b1e4-bf4b345a6342?t=1708412946269","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/494229/04_ARXIU+AMB.jpg/434fb838-d45b-4c5e-b643-b6249885b849?t=1708412946269","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/494229/05_ARXIU+AMB.jpg/a2a6c593-6051-423f-ae28-b8884db3e778?t=1708412946269","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/494229/06_ARXIU+AMB.jpg/b1cc3e2c-820f-40d7-8613-d060dd0e8cbb?t=1708412946269","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/494229/07_ARXIU+AMB.jpg/ac68c2eb-bdfe-48fd-a92c-8c77096d4ad2?t=1708412946269","","true","","ca_ES","Parc del Masot Ripollet és un petit municipi del Vallès Occidental, situat a la vall baixa del Ripoll poc abans de la seva confluència amb el Besòs. L'indret on és el Parc, conegut popularment amb el nom del Masot, ocupa un terreny perifèric, a l'esquerra del riu Sec. El centre del parc és un gran esplanada oberta, que permet la celebració d'actes públics i la pràctica d'esports. Hi ha pistes poliesportives i una plaça de sauló, que inclou un recinte per a jocs de petanca. Ripollet Carrer Tarragona. Espai","2024-02-20T07:07:04.052Z"
"634fa60b1479e72e81498f23","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-la-costeta/7524493/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cos","Superfície","10.237 m2","7524493","Territori","Parc de La Costeta","El parc de La Costeta està situat a la falda de llevant del turó que s'alça sobre la plana central de Begues, on des del segle XIX s'ha anat conformant el nucli urbà.","2.1421664","41.34628","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","","","","","","","","","","","","Descripció","
El parc s'estén entre els antics camps de la parellada i la urbanització de La Costeta, establerta sobre terrenys de Can Rigol, al costat del centre cívic El Roure. Al parc de La Costeta, fins a la primera meitat del segle XX, s'hi va conrear vinya en terrasses construïdes amb marges de pedra seca que avui resten com testimoni mut de la tradició pagesívola de Begues. Els camins que el recorren permeten passejar entre les roques calcàries del massís del Garraf, a l'ombra d'una pineda de pi blanc composta per les espècies vegetals de la màquia de garric i margalló. La mateixa xarxa de corriols facilita l'accés als espais habilitats de joc, coneixement, esport, meditació i art de la natura.
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/7523511/costeta_1.jpg/7a3290e9-9d87-44af-a460-0f0a2c7f2a3a?t=1712914031956","","","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/185/204/7523513/181120-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/185/204/7523513/181120-1.jpg","Camp dels Prats","Begues","08859","1.9152288","41.330704","2.1421664","41.34628","","","https://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cos.kml","","Begues","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7523511/costeta_2.jpg/fc45b5fa-539d-4cc6-8c61-3f6bfd2c5833?t=1712914031956","","true","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7523511/costeta_3.jpg/fc3b19fc-8a93-435d-9d6a-ef860104a05a?t=1712914031956","","true","","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7523511/costeta_4.jpg/dfa5a9a7-9bfe-4604-9891-cca9940e10a7?t=1712914031956","","true","","ca_ES","Parc de La Costeta El parc de La Costeta està situat a la falda de llevant del turó que s'alça sobre la plana central de Begues, on des del segle XIX s'ha anat conformant el nucli urbà. Begues Camp dels Prats Espai","2024-04-12T09:23:25.655Z"
"634fa6391479e72e81498f2e","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-turonet/345171/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.tur","Inauguració","1995","Superfície","106.231 m2","345171","Territori","Parc del Turonet","Al terme de Cerdanyola del Vallès, enmig dels barris d'Altimira, Canaletes i Turonet. La seva superfície ocupa part del turó de Ca n'Altimira o de les Fontetes (103 m), conegut popularment com el Turonet. És situat en un punt estratègic d'entrada a la ciutat, entre àrees urbanitzades i vies de circulació. El Turonet és un parc obert on el paisatge es fa sempre present. Un cinturó perimetral, on tenen lloc diferents activitats urbanes, envolta la zona central, una gran taca verda que s'enfila cap al turó.","2.171345","41.39355","false","","","Vallès Occidental","","","","","","Informació general","Un parc dalt d'un turó","Tavisa","Parc del Turonet","Imatge del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/02_INFO+GRAL_TAVISA.jpg/47d4fffb-7e8c-4a39-840c-3a6359f04fb9?t=1708412945930","","","","","","Descripció","
Aquest parc de Cerdanyola del Vallès està situat en un punt estratègic d'entrada a la ciutat, entre àrees urbanitzades i vies de circulació. El Turonet és un parc obert on el paisatge es fa sempre present. Al parc se situa la zona esportiva municipal de les Fontetes, la piscina i l'Institut Forat del Vent.
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
El cim del Turonet, coronat amb la pineda, i els pins antics de les Fontetes expliquen clarament l'origen boscà d'aquest indret com a part integrant del paisatge de Collserola. Posteriorment (probablement al segle XIX) part del turó va ser guanyat per al conreu de la vinya, que va persistir fins ben avançat el segle XX. El turó pertanyia als masos Ferreria, Beguda i Altimira i era punt de ""frontera"" entre propietats.
En poques dècades ha canviat totalment la fesomia del turó. A partir del començament del segle XX Cerdanyola prengué moltaimportància com a centre d'estiueig. El procés d'edificació del Turonet, amb característiques de ciutat jardí, es va iniciar als anys 20, des del cim cap als vessants nord i est, amb algunes cases d'estiuejants. Més endavant, el 1943, s'hi va construir la ""Urbanización Ensanche de Sardañola"". Amb l'aprovació del Pla Comarcal, el 1953, la construcció del Turonet va seguir creixent amb barraques i cases, molt precàries, dels primers emigrants arribats abans de l'onada massiva dels anys 60 i 70. Moltes d'aquestes cases, s'han anat reformant i avui presenten un aspecte més digne.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/TURONET_ERNEST+COSTA.jpg/3ba4a77c-6361-471b-8938-9a526b24e4e3?t=1708412945930","","Ernest Costa","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/56/99/6316856/105922-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/56/99/6316856/105922-1.jpg","Carrer de Pizarro, 34","Cerdanyola del Vallès","08290","2.1481776","41.486828","2.145055","41.488712","Accés Pl. Estatut","2.148317","41.488716","Accés C/ Pineda","2.147313","41.484566","Accés Av. Lesseps","2.1442356","41.485596","Accés C/ Pizarro","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/tur.kml?t=3","","Cerdanyola del Vallès","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/03_BANC_+IMATGES_AMB.jpg/2527950f-81cb-4238-b8d1-4574d1a2e4fc?t=1708412945930","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/04_BANC_+IMATGES_AMB.jpg/9b09cefa-cf4b-4182-ae44-aec392733946?t=1708412945930","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/05__ERNEST+COSTA.jpg/f1658559-09eb-48ae-aed5-222f2d384e06?t=1708412945930","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/06_BANC_+IMATGES_AMB.jpg/3a04a85f-a9f6-4265-b101-3c69d575d728?t=1708412945930","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/07__ERNEST+COSTA.jpg/82cd728d-ee9b-4591-abb9-ffe6bb5b3e9c?t=1708412945930","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/08_ERNEST+COSTA.jpg/812d387d-09b4-4a71-bed4-94938388208a?t=1708412945930","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/09_ERNEST+COSTA.jpg/88d05b82-9a3e-4f46-98ce-eaee5391a09a?t=1708412945930","","true","Imatge del parc","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/parc+turonet-cerdanyola_jeroen+van+mieghem+1.jpg/2a3e8d20-8efa-4156-9c92-d9416a65f5e1?t=1708412945930","","true","Imatge del parc","","Jeroen Van Mieghem","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/parc+turonet-cerdanyola_jeroen+van+mieghem+2.jpg/100e886d-ebf0-4985-93b4-2a84dc0a88eb?t=1708412945930","","true","Imatge del parc","","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/10_ERNEST+COSTA.jpg/50b8ab12-4537-4a8a-9365-fc6d6c340a73?t=1708412945930","","true","Zona de vegetació del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/2017_07_12_TUR_Jardi_Papallones_REPORTATGE_MJ_REYES_1.jpg/19b9ef47-61e5-4ff8-9063-711fc49bdfcc?t=1708412945930","","true","Zona de vegetació del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/2017_07_12_TUR_Jardi_Papallones_REPORTATGE_MJ_REYES_2.jpg/bc959fb5-91f9-4c49-92be-ff22cf371023?t=1708412945930","","true","Zona de vegetació del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/2017_07_12_TUR_Jardi_Papallones_REPORTATGE_MJ_REYES_3.jpg/38cf5dcd-6426-407e-90b8-8cc188a4176e?t=1708412945930","","true","Zona de vegetació del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/2016_05_22_TUR_10Cicle_HotelInsectes_%C2%A9ROBERT+RAMOS_24.jpg/9c34ee08-ff43-4c8a-b3c8-cb15164672cf?t=1708412945930","","true","Imatge d'una de les plantes del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/2016_05_22_TUR_10Cicle_HotelInsectes_%C2%A9ROBERT+RAMOS_25.jpg/75cb7a7b-3006-4658-8283-650555bc3695?t=1708412945930","","true","Zona de vegetació del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/2016_05_22_TUR_10Cicle_HotelInsectes_%C2%A9ROBERT+RAMOS_26.jpg/32f97c6c-1675-4c54-bbf8-8abf1aabdf16?t=1708412945930","","true","Jugatecambiental del parc","","Robert Ramos","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/2016_05_22_TUR_10Cicle_HotelInsectes_%C2%A9ROBERT+RAMOS_27.jpg/ec53ca4b-864a-4857-bf00-667382d97645?t=1708412945930","","true","Prats florits a la primavera","","J. Arqué","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/IMG_9500.JPG/497674a6-8c16-46f7-965b-f8d380aa6501?t=1708412945930","","true","Prats florits a la primavera","","J. Arqué","http://www.amb.cat/documents/11656/434561/IMG_9513.JPG/9fa6f20b-e212-42ae-a6fc-a161afc2538b?t=1708412945930","","true","","ca_ES","Parc del Turonet Al terme de Cerdanyola del Vallès, enmig dels barris d'Altimira, Canaletes i Turonet. La seva superfície ocupa part del turó de Ca n'Altimira o de les Fontetes (103 m), conegut popularment com el Turonet. És situat en un punt estratègic d'entrada a la ciutat, entre àrees urbanitzades i vies de circulació. El Turonet és un parc obert on el paisatge es fa sempre present. Un cinturó perimetral, on tenen lloc diferents activitats urbanes, envolta la zona central, una gran taca verda que s'enfila cap al turó. Cerdanyola del Vallès Carrer de Pizarro, 34 Espai","2024-02-20T07:07:03.442Z"
"634fa65f1479e72e81498f38","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-del-castell/339118/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cas","Inauguració","1992","Superfície","43.860 m2","339118","Territori","Parc del Castell","El parc forma part del barri del mateix nom, al nord-est del nucli urbà de Castelldefels, on ocupa una posició privilegiada entre el castell i la zona urbana. El parc s'encaixa en un entorn on natura i cultura es barregen sàviament, de manera subtil, amb intervencions discretes, que només pretenen fer-lo més accessible i adequat per al passeig i l'estada.","2.171345","41.39355","false","","","Baix Llobregat","","","","","","","","","","Informació","Un passeig fins al castell","Josep Cano","El Castell","El Castell","","http://www.amb.cat/documents/11656/339155/06_JOSEP+CANO_parc_castell_7593.jpg/30914eec-c532-4611-b84c-65e5ea19847d?t=1708412940162","","","","","","Informació de servei","
Camins per passejar, zones de gespa per a l'estada i fonts d'aigua potable, vegetació singular, vista panoràmica a més dels edificis d'interès històric-arqueològic a prop del parc: la Muralla, el Castell, l'Església. La torre de Guaita i la masia de la Goma.
","Descripció","
Al turó del Castell és encara ben present un tipus de paisatge agrícola característic dels turons mediterranis, modelat al llarg dels anys ( amb murs de pedra seca, petites feixes de conreu i arbres de secà) i que avui compleix una funció paisatgística i ornamental de primer ordre. El parc s'encaixa en aquest entramat, on natura i cultura es barregen sàviament, de manera subtil, amb intervencions discretes, que només pretenen fer més accessible i adequat per al passeig i l'estada, el castell i el seu entorn. Petites pinzellades de disseny agosarat, encaixades harmònicament en una estructura tradicional de la qual en potencien el caràcter.
","","Història","","","","","","","","","","","","El poble va prendre el nom del castell","
Segles abans de la construcció del castell, el turó, situat en un punt estratègic de pas cap a l'interior del país, va ser ocupat per un assentament agrícola, primer iber i després romà, semblant als que hi havia en altres turons costaners com ara el Calamot o la Muntanyeta.
Les notícies escrites més antigues sobre la fortificació són del 970. Probablement no es tractava d'un castell, amb la imatge que en tenim avui, sinó d'una casa, més o menys fortificada, al costat de l'església de Santa Maria, documentada el 966. Els antecedents de la fortalesa actual són als segles XIV i XV, quan la documentació suggereix la presència al cim del turó d'un castell o casa forta, envoltat d'un ampli recinte emmurallat, en el qual l'església hi jugava un paper destacat.
El poble va prendre el nom del castell, citat de diferents formes en els documents antics: Castello de Felix, Castrum Felix, Castello de Feles, Castrum fidelis... Hi ha una certa polèmica sobre l'origen del nom: alguns estudiosos opinen que prové del nom de persona Fèlix, el primer que hauria colonitzat i fortificat l'indret, altres s'inclinen per castell de fidels per la proximitat de l'església.
Pràcticament cada segle es feien obres d'ampliació i millora del castell. Cap a mitjan segle XVI, Felip II va impulsar l'aixecament de castells i torres al llarg de tota la costa per defensar-se dels atacs de la flota otomana i dels corsaris barbarescos. A Castelldefels, a més de la renovació del castell, es va bastir l'important dispositiu de defensa, relacionat amb els masos, que representaven les torres de la Marina. Durant el XVIII es va construir el cos de ponent del castell i va quedar definit el conjunt actual.
A finals del XIX i responent a una situació de crisi generalitzada el castell es trobava en un estat força ruïnós. El 1897 el va comprar el banquer Manuel Girona i el va fer restaurar per l'arquitecte Enric Sagnier. Des del 1988 el recinte, que inclou el castell i l'església de Santa Maria, és de propietat municipal i s'hi estan realitzant importants obres de restauració.
","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/8183398/Castell_MariaJoseReyes+%282%29.jpg/f57d48a8-8fd0-4a7c-9362-c8d96b89dfe9?t=1708412940161","","María José Reyes","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/189/222/8183485/387970-1.jpg","El Castell","http://www.amb.cat/document_magi/11656/189/222/8183485/387970-1.jpg","Pl. del Castell, 1","Castelldefels","08860","1.9755841","41.284912","1.9794475","41.28326","Accés C/ Bisbe Urquinaona","1.9803447","41.28447","Accés C/ Dr. Marañon","1.9795865","41.28535","Accés C/ Muralla","1.9764242","41.284714","Accés C/ Manuel Girona","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cas.kml","","Castelldefels","Parc del Castell","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/339155/02_JOSEP+CANO_parc_castel_7530.jpg/37635617-411f-49bb-b963-eb50889e0523?t=1708412940161","Parc del Castell","true","Torre de guaita","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/339155/04_BANC+IMATGES+AMB_FB1.jpg/f36ca886-61c0-4168-9bf7-09d0cedb2113?t=1708412940161","Torre de guaita","true","Vista posterior del Castell","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/339155/05_BANC+IMATGES+AMB_Cf-h2.jpg/1d30fb30-3fd5-4609-9d28-19df95447540?t=1708412940161","Vista posterior del Castell","true","Vista nocturna","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/339155/06_JOSEP+CANO_parc_castell_7593.jpg/30914eec-c532-4611-b84c-65e5ea19847d?t=1708412940161","Vista nocturna","true","Zona de les terrasses","Zona de les terrasses","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/339155/07_ERNEST+COSTA_6193-15.jpg/c9b31e8a-edf0-46b2-9d0d-1e1c2a543b2c?t=1708412940161","Zona de les terrasses","true","Detall de la vegetació","Detall de la vegetació","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/339155/09_ERNEST+COSTA_6035-12.jpg/84dbc671-2981-4af1-afd8-95dee51f7195?t=1708412940162","Detall de la vegetació","true","Feijoes (vegetació singular)","Feijoes (vegetació singular)","Ernest Costa","http://www.amb.cat/documents/11656/339155/Arbresingular_Feijoa.jpg/4e1174dd-1d0e-4ed1-8c68-cab25b3a6ce6?t=1708412940162","Feijoes (vegetació singular)","true","Espai de gespa i ombra","Galeria 8","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8183398/Castell_MariaJoseReyes+%281%29.jpg/1e4250de-da60-4b45-a5b7-52e6337acd40?t=1708412940162","","true","Camí amb ombra","Galeria 9","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/339155/Portada.jpg/8ed01c8e-74d0-4bf9-a958-53c5f4b7dd05?t=1708412940162","","true","Espai de gespa i ombra","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8183398/Castell_MariaJoseReyes+%283%29.jpg/7f5686c4-2b4f-4a74-998e-ed2f0f99a5f5?t=1708412940162","","true","Camins amb desnivell","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8183398/Castell_MariaJoseReyes+%284%29.jpg/1a5c6db3-bdda-418a-b8c5-16e2a9217b1f?t=1708412940162","","true","Camins amb desnivell","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8183398/Castell_MariaJoseReyes+%285%29.jpg/aab53170-e7b5-4fe1-b266-59f89d2452e0?t=1708412940162","","true","Camins amb desnivell","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8183398/Castell_MariaJoseReyes+%286%29.jpg/60473fdf-cd18-4cde-bf63-db7ebd6d3f4c?t=1708412940162","","true","Accés al castell","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8183398/Castell_MariaJoseReyes+%287%29.jpg/b9a9e199-a1e9-44e4-98be-0c792d5c0dfa?t=1708412940162","","true","Zona amb elements esportius","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8183398/Castell_MariaJoseReyes+%288%29.jpg/0176b384-0917-4a77-a396-35fc436e70a5?t=1708412940162","","true","","ca_ES","Parc del Castell El parc forma part del barri del mateix nom, al nord-est del nucli urbà de Castelldefels, on ocupa una posició privilegiada entre el castell i la zona urbana. El parc s'encaixa en un entorn on natura i cultura es barregen sàviament, de manera subtil, amb intervencions discretes, que només pretenen fer-lo més accessible i adequat per al passeig i l'estada. Castelldefels Pl. del Castell, 1 Espai","2024-02-20T07:06:49.252Z"
"634fa6a11479e72e81498f43","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-l-ermita/7346653/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.erc","Inauguració","Juliol 2005","Superfície","14.998,75 m2","7346653","Territori","Parc de l'Ermita","El parc de l'Ermita té àrees d'estada, zona de jocs infantils, fonts i un skate park.","2.1421664","41.34628","false","","","Vallès Occidental","","","","","","Informació general","","","","","","","","","","","","Descripció","
Parc envoltat d'una zona forestal de bosc mediterrani. Cal travessar-lo per per arribar a l'ermita de Sant Vicenç. El parc té un mirador amb vistes a una part de la Vall del Llobregat.
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/7346348/IMG_20181219_134921.jpg/1c29b874-63fe-4bbb-abbe-782e33b36a55?t=1708412961018","","","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/110/25/7346542/170807-1.jpg","","http://www.amb.cat/document_magi/11656/110/25/7346542/170807-1.jpg","de l'Estació","Castellbisbal","08755","1.9760809","41.474655","2.1421664","41.34628","","","https://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/erc.kml","","Castellbisbal","Imatge de la zona infantil del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7346348/IMG_20181219_135029.jpg/cc8fd469-d5c6-4a25-8a53-f47493ecd13c?t=1708412961018","","true","Un dels camins del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7346348/IMG_20181219_135320.jpg/268652ab-a2a5-4e10-be27-c0c9cd348b76?t=1708412961018","","true","Zona d'ombres del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7346348/IMG_20181219_135224.jpg/119b5d56-aa05-4f64-86e3-f3b63bd54a8b?t=1708412961018","","true","Un dels espais del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7346348/IMG_20190121_111656_083.jpg/c14d4fd6-5c11-4b69-ba12-a0ba6cfa072b?t=1708412961018","","true","Zona de bancs del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7346348/IMG_20190121_112453_026.jpg/22632d20-ef32-4b41-8057-3978f8dbdba9?t=1708412961018","","true","Zona d'arbres del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7346348/IMG_20190121_112528_563.jpg/2d71be5d-7ee8-47b4-820f-2d604a818c20?t=1708412961018","","true","Zona d'ombres","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7346348/IMG_20190121_112546_223.jpg/98d01c4a-556f-4786-b4d6-c56c8d596fbf?t=1708412961018","","true","Zona de gespa i ombra","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7346348/IMG_20190121_112614_224.jpg/f81bf4b9-67bc-4d7e-9b81-a39d260741c7?t=1708412961018","","true","Estructura d'ombres","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7346348/IMG_20190121_112828_706.jpg/325f21b9-c928-4087-bbb4-b5f63d4b4df5?t=1708412961018","","true","Estructura d'ombres","","","http://www.amb.cat/documents/11656/7346348/IMG_20190121_112841_527.jpg/ce682cdd-87e4-4eff-a0f9-24c85f4de772?t=1708412961018","","true","","ca_ES","Parc de l'Ermita El parc de l'Ermita té àrees d'estada, zona de jocs infantils, fonts i un skate park. Castellbisbal de l'Estació Espai","2024-02-20T07:07:34.527Z"
"65d44f5fae25c2686b20d07c","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-la-solidaritat/345068/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.sot","Inauguració","1998","Superfície","24.768,68 m2","345068","Territori","Parc de la Solidaritat","El parc de la Solidaritat és un pont verd que salta el torrent de Can Clota i la ronda de Dalt, unint dos barris històricament segregats i complint una important funció social com a element vertebrador d'un entorn urbà força disgregat.","2.171345","41.39355","false","","","Baix Llobregat","","","","","","Informació general","Un pont verd entre dos barris","Ernest Costa","Parc de la Solidaritat informació general","Imatge del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/414612/02_INFO+GRAL_TAVISA.jpg/b8dbe818-63d6-4cc8-bb63-b8dfb4cc148d?t=1708412942380","","","","","","Informació de servei","Escultura, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, jocs tercera edat, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, pista de monopatins, aparcament.","Descripció","L'originalitat del parc deriva de la seva peculiar situació damunt d'una llosa que cobreix el cinturó. Els carrers de l'Esport i de Pau Torres, abans totalment separats, es perllonguen i s'uneixen en els camins de vianants que travessen la Solidaritat i formen el seu passeig central. Un parc té molts valors, però potser el principal, en aquest cas, ha estat la creació d'un nou indret de confluència i relació, en un espai inventat. Un cop a dins, el fort impacte de la ronda es fa imperceptible.","Punts d'interès ","Punts d'interès","","","","","","","","","","","","","","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","No es pot parlar de la història del Parc sense fer referència als elements que són a la seva gènesi: el torrent de Can Clota i la ronda de Dalt, sobre els quals s'ha construït, i els barris de Can Clota i Can Vidalet que el flanquegen a ponent i a llevant respectivament.
Esplugues, geologia i torrents
Segons els estudis dels Drs. Jaume Almera, Font i Saguer i de Mn. Esteve Carbonell, en un terreny de les característiques geològiques del pla d'Esplugues és fàcil que es formin coves en torrents i marges, perquè les roques són més dures a les capes superficials (torturà o calcàries) que a les de sota (argiles). Al marge esquerre del torrent de Can Clota, i en altres indrets del municipi, hi havia cavitats sota les roques, per causa de la seva composició i de l'erosió de les aigües. La roca dura feia de cornisa i, a sota, hi havia l'espluga, balma o cova que, en èpoques prehistòriques, probablement donava aixopluc a l'home de les cavernes. D'elles deriva l'origen del nom geogràfic d'Esplugues.
Els barris A banda i banda del torrent, els dos barris, tenen els seu origen a principis del segle XX i deuen el seu nom a dues de les cases principals de cada sector. En aquells moments els conreus de secà predominaven en el paisatge (cereals, vinyes, garrofers, oliveres i ametllers) juntament amb alguns regadius (fruiters i horta), que aprofitaven l'aigua de mines, pous i torrents. En aquest marc s'anaven construint, a Can Clota i a Can Vidalet, casetes senzilles amb hortets i petits jardins. Els seus propietaris hi anaven a passar els dies de festa i pensaven en poder-s'hi retirar. Esplugues era, aleshores, un important centre d'estiueig, amb una població total de 1.800 habitants l'any 1924.
El barri de Can Clota, vora aquest mas, té l'espai limitat pels torrents de Can Clota i d'Esplugues, entre els quals es troba. Va néixer modestament als anys 30, en el camí de l'Hospitalet. També se l'ha conegut amb el nom del Sucre perquè al carrer d'Anselm Clavé hi havia una petita indústria, que empaquetava sucre de terròs per a bars i cafès. Pràcticament, el barri estava format per aquest carrer amb dues o tres travessies.
A partir dels anys 50 la immigració es fa progressivament més massiva i s'inicia la industrialització. Poc a poc, els pagesos i els petits propietaris cedeixen a les ofertes dels constructors i es van venent les seves cases i terres per donar pas a blocs de pisos i indústries. Avui gairebé no queda res d'un paisatge harmoniós que va durar segles.
El Parc Coincidint amb els jocs olímpics de 1992 es construeix el cinturó de Barcelona. El tall entre Can Clota i Can Vidalet es fa insalvable. A la Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'AMB s'estudia un disseny que permeti guarir la ferida. Des del 1998, les dues petites barriades separades pel torrent, esdevingudes dos populosos barris segregats encara més pel cinturó han trobat, en el parc de la Solidaritat, l'espai de confluència que sempre els havia mancat.
En la seva curta existència, el Parc ha rebut diversos premis nacionals i internacionals: l'any 1999 el premi FAD al millor espai urbà exterior, durant el 2001 va ser finalista del premi europeu de paisatge Rosa Barba i se li va concedir una menció honorífica en els premis internacionals de disseny 2000, atorgats per la secció europea de la American Institute of Architecs.","Activitats","Activitats","","","","","","","","","","","","","","Publicacions","Publicacions","Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","Consulteu les observacions al visor de fauna.","","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-001-01.jpg/571be7bd-2076-4de1-a5ec-763da2aae61b?t=1708412942380","","María José Reyes","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/166/42/8202918/391937-1.jpg","Un dels camins del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/166/42/8202918/391937-1.jpg","Avinguda Ciutat de l'Hospitalet, 5-13.","Esplugues de Llobregat","08950","2.0949328","41.37309","2.095137","41.37312","Accés avinguda Ciutat de l'Hospitalet","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/sot.kml","","Esplugues de Llobregat","Un dels camins del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-005-01.jpg/ccc67f9d-b26f-4987-9a8c-5c9d6a7c28d4?t=1708412942380","","true","Zona de jocs infantils amb tobogans al fons","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-012-01.jpg/f710d130-52c7-46ca-90de-08af236a4980?t=1708412942380","","true","La zona de jocs infantils des de dalt d'un dels tobogans","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-018-01.jpg/db05445e-6a75-461f-ba14-294c88947eac?t=1708412942380","","true","Font i zona de descans amb bancs","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-038-01.jpg/692a95d5-a780-4c17-8ccd-5092b0b97df0?t=1708412942380","","true","Zona de descans amb ombra","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-048-01.jpg/09220b08-6242-4f5e-bc0f-16fd2b61221d?t=1708412942380","","true","Una persona asseguda en un banc a la zona de gespa","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-051-01.jpg/a2c5aa66-8dc8-43f8-8ded-420876cb669c?t=1708412942380","","true","Camins amb bancs","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-053-01.jpg/978ce33c-021d-4180-8a4d-efec9fa4599d?t=1708412942380","","true","Persona caminant al parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-058-01.jpg/5393cafa-316f-466d-b934-f462fd6369d4?t=1708412942380","","true","Zona de jocs infantils","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-067-01.jpg/3d348b99-6505-4f7b-8866-85f8e2fdf33a?t=1708412942380","","true","Bancs amb la zona de jocs infantils al fons","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-070-01.jpg/85eb8f19-00e4-4d41-ab6c-e2ae6082d193?t=1708412942380","","true","Zona de jocs infantils amb tobogans","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-071-01.jpg/603fde00-ec97-4912-86bf-aa6b47dd4089?t=1708412942380","","true","Diverses persones passejant per un dels camins del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-072-01.jpg/ff3803dc-ad43-41e1-bb98-e620733fcf06?t=1708412942380","","true","Camins amb bancs","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-076-01.jpg/a95167bb-e338-428b-b571-492b82e05c3a?t=1708412942380","","true","Zona de descans amb bancs","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-166-01.jpg/0bc24784-08b1-4238-8f8b-a7990bb91084?t=1708412942380","","true","Zona de jocs infantils amb els tobogans al fons","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-167-01.jpg/41dd0d94-e1f4-4134-80ef-5a62d5bf0c09?t=1708412942380","","true","Pistes de bàsquet","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-172-01.jpg/f8855746-3e18-4f40-ad97-37bd424c07fa?t=1708412942380","","true","Pistes de bàsquet","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-173-01.jpg/fb89d416-4c4e-4cf0-8573-2cb8a82a061d?t=1708412942380","","true","Bicicletes al parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-176-01.jpg/a127ee82-ade2-48fa-a74a-d20fdd7010f3?t=1708412942380","","true","Camins del parc","","María José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/8202916/2030-D800-178-01.jpg/512eebee-a22e-404b-a71a-24dd4894cbdd?t=1708412942380","","true","","ca_ES","Parc de la Solidaritat El parc de la Solidaritat és un pont verd que salta el torrent de Can Clota i la ronda de Dalt, unint dos barris històricament segregats i complint una important funció social com a element vertebrador d'un entorn urbà força disgregat. Esplugues de Llobregat Avinguda Ciutat de l'Hospitalet, 5-13. Espai","2024-02-20T07:06:55.271Z"
"65d44f61ae25c2686b20d082","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/jardi-de-l-amb/345115/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.jam","Inauguració","2009","Superfície","15.337,78 m2","345115","Territori","Jardí de l'AMB","El jardí de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és el resultat del tractament paisatgístic de la coberta de l'aparcament i de la urbanització dels accessos als edificis institucionals. El projecte respon a la idea de trobar un argument paisatgístic, capaç d'incorporar amb naturalitat els elements construïts preexistents. L'estratègia seguida va consistir en agregar-los a dues franges separades de plantació de lligabosc, que canvien de direcció en arribar a cada element, amb una geometria trencada, d'amplada variable, que els dóna un aspecte de preexistència gairebé natural.","2.171345","41.39355","false","","","Barcelonès","","","","","","Informació general","Un jardí a la coberta de l'aparcament","Jordi Surroca","Jardí de l'AMB","Jardí de l'AMB","","http://www.amb.cat/documents/11656/529000/parc+amb-barcelona_jordi+surroca+1.jpg/43112fb6-ca57-4894-b359-612d9eb74ef1?t=1708412944065","","","","","","Descripció","El paisatge i el parc resultant s'assemblen més a una recuperació ambiental d'una riera existent que a un jardí pensat i dissenyat de cap i de nou. El motiu és que, encara que la forma d'aquesta riera artificial no existia físicament, es pot dir que ja estava implícita en les característiques i la geometria interna de l'aparcament soterrat. Tot plegat ha acabat generant unes falles tectòniques a la seva coberta que en ser absorbides per la vegetació han originat un paisatge, gairebé natural, on és possible asseure's i relaxar-se en algun dels seus racons, o passejar pels seus recorreguts irregulars amb vistes sempre canviants.","Publicacions","Publicacions","Informació sobre la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes","","","","","","","","","","","","","vegetacio_fauna","Biodiversitat","","","","","","","","","","","","","Consulteu les observacions al visor de fauna.","","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/529000/07_JORDI+SURROCA.jpg/a388c19a-f655-45eb-8aa1-6c48df11806a?t=1708412944065","","Jordi Surroca","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/188/18/529084/32684-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/188/18/529084/32684-1.jpg","Carrer 62, núm 16-18. Zona Franca,","Barcelona","08040","2.142672","41.346012","2.142123","41.34574","Accés carrer Número 61","2.1424737","41.346634","Accés carrer Número 62","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/jam.kml","","Barcelona","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/529000/10_JORDI+SURROCA.jpg/f1382614-63f1-440f-97d2-b9e80739b5b0?t=1708412944065","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/529000/03_JORDI+SURROCA.jpg/b105057c-c534-4333-81a1-39adc0119cae?t=1708412944065","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/529000/04_JORDI+SURROCA.jpg/02450982-0f2d-49aa-bde9-563301a4aebc?t=1708412944065","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/529000/05_JORDI+SURROCA.jpg/53e0983b-23eb-41cc-bf14-fa76be49a476?t=1708412944065","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/529000/06_JORDI+SURROCA.jpg/4b690922-0491-4994-a124-aac837b042b2?t=1708412944065","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/529000/08_JORDI+SURROCA.jpg/f5dffafb-972f-4f39-8f89-de945ce51cb6?t=1708412944065","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/529000/parc+amb-barcelona_jordi+surroca+1.jpg/43112fb6-ca57-4894-b359-612d9eb74ef1?t=1708412944065","","true","Imatge del parc","","Jordi Surroca","http://www.amb.cat/documents/11656/529000/parc+amb-barcelona_jordi+surroca+2.jpg/10e2f6ed-e755-4f96-8ac7-755021b36d36?t=1708412944065","","true","","ca_ES","Jardí de l'AMB El jardí de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és el resultat del tractament paisatgístic de la coberta de l'aparcament i de la urbanització dels accessos als edificis institucionals. El projecte respon a la idea de trobar un argument paisatgístic, capaç d'incorporar amb naturalitat els elements construïts preexistents. L'estratègia seguida va consistir en agregar-los a dues franges separades de plantació de lligabosc, que canvien de direcció en arribar a cada element, amb una geometria trencada, d'amplada variable, que els dóna un aspecte de preexistència gairebé natural. Barcelona Carrer 62, núm 16-18. Zona Franca, Espai","2024-02-20T07:06:59.536Z"
"648ac4d3daa5efc51bf06818","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-can-rigal/345144/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.cri","Inauguració","2012","Superfície","19.956,22 m2","345144","Territori","Parc de Can Rigal","Can Rigal és un parc metropolità situat en els municipis de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. Reivindicat des de fa temps, suposa la recuperació d'un pulmó verd en un context afectat per un procés de consolidació urbana amb la implantació d'habitatges i nous equipaments. Té un paper rellevant com a vertebrador d'aquesta nova centralitat assegurant connectivitats paisatgístiques i humanes. El primer àmbit d'actuació, amb gairebé 2 ha de superfície, pertany al municipi de Barcelona.","2.1713169","41.393463","false","","","Barcelonès","","","","","","Informació general","","","Parc de Can Rigal informació general","Imatge del parc","","http://www.amb.cat/documents/11656/433838/02_INFO+GRAL_JOSEP+CANO.jpg/3c4248c8-162d-4e7f-b10a-252f4a3880db?t=1708412945104","","","","","","Descripció","
El programa i redacció del projecte ha seguit un procés participatiu amb veïns dels dos municipis. El projecte s'origina a partir d'un eix principal nord-sud que connectarà els dos municipis i que dóna lloc a dues zones de caràcter diferent. D'una banda, una zona de bosc mediterrani, amb pins i alzines, que potencia el valor paisatgístic de la serra de Collserola i, d'altra banda i com a contrapunt, una zona de prat on es crea un sistema de plataformes i plantacions geomètriques d'arbrat caducifoli que acull les activitats lúdiques: jocs infantils, zona de bar i restaurant, etc.
El disseny del projecte incorpora criteris mediambientals i de sostenibilitat, en el seu plantejament general i en aspectes concrets, com ara la regulació de l'enllumenat, la generació d'electricitat amb plaques fotovoltaiques, l'ús de materials reciclats, etc, i especialment pel que fa a vegetació i ús de l'aigua.
El camí central es descompon i dóna lloc a zones de descans i parterres geomètrics de plantes arbustives i herbàcies, que actuen com a filtre entre les dues zones. Al llarg del passeig l'accent de color es va alternant durant l'any amb el relleu de la floració de les espècies seleccionades. Les pèrgoles i porxos, amb plantació d'enfiladisses i plaques fotovoltaiques, potencien el caràcter d'eix central i creen zones d'ombra i color, alhora que alimenten la il · luminació del parc. Aquests elements, conjuntament amb la col.lecció de bàculs, donen una imatge orgànica i arbòria.
Si bé en la concepció del parc predominen les zones vegetades i permeables, es tracta de plantes de baix manteniment al qual cal afegir l'aprofitament de l'aigua de la pluja: es recull superficialment, es canalitza a través d'un sistema de conduccions drenants i graves i per capil · laritat humiteja l'estrat vegetal, ja que infiltrar fins al freàtic podria desestabilitzar el terreny, així mateix s'evita la saturació de la xarxa de sanejament. A més, per al reg directe del parc, s'ha canalitzat una mina existent al municipi de l'Hospitalet i emmagatzemat l'aigua en un dipòsit situat sota una de les plataformes.
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","http://www.amb.cat/documents/11656/433976/uuid.8e20c54c-6e4f-404f-a8f2-70ca9c7ebbfb-ar.4x3/c3e806d6-f555-46ef-a875-eb59a0c0518f","http://www.amb.cat/documents/11656/433838/01_DESTACAT_JOSEP+CANO.jpg/8e20c54c-6e4f-404f-a8f2-70ca9c7ebbfb?t=1708412945104","","Josep Cano","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/58/159/433978/26906-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/185/158/433849/26897-1.jpg","Avinguda Albert Bastardas, 23.","Barcelona","08028","2.1074607","41.379326","2.107552","41.380592","Accés avinguda d'Albert Bastardas","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/cri.kml","","Barcelona","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/433838/03_JOSEP+CANO.jpg/89d21983-4a66-4df2-aab8-4c192d67fdf9?t=1708412945104","","true","Imatge del parc","","Arxiu imatges AMB","http://www.amb.cat/documents/11656/433838/04_BANC+IMATGES+AMB.jpg/b1cf613a-f180-4b7f-80fe-42e275ad1b54?t=1708412945104","","true","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/433838/05_ADRI%C3%80+GOULA.jpg/2765e0ec-8e84-46a9-a315-6ebf10a6ccaa?t=1708412945104","","true","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/433838/06_ADRI%C3%80+GOULA.jpg/e34ab75b-7f63-47a5-8458-164581ef9302?t=1708412945104","","true","Imatge del parc","","Adrià Goula","http://www.amb.cat/documents/11656/433838/07_ADRIA+GOULA.jpg/5729642b-a7e4-449a-a300-91a323ad6fe5?t=1708412945104","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/433838/08_JOSEP+CANO.jpg/c250e123-c3ce-4510-aae9-f84df599bc54?t=1708412945104","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/433838/09_JOSEP+CANO.jpg/adac0657-08a6-4233-8a76-0f3864fd6717?t=1708412945104","","true","Imatge del parc","","Josep Cano","http://www.amb.cat/documents/11656/433838/10_JOSEP+CANO.jpg/bea319f7-494b-4951-999b-3d290a31118b?t=1708412945104","","true","","ca_ES","Parc de Can Rigal Can Rigal és un parc metropolità situat en els municipis de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. Reivindicat des de fa temps, suposa la recuperació d'un pulmó verd en un context afectat per un procés de consolidació urbana amb la implantació d'habitatges i nous equipaments. Té un paper rellevant com a vertebrador d'aquesta nova centralitat assegurant connectivitats paisatgístiques i humanes. El primer àmbit d'actuació, amb gairebé 2 ha de superfície, pertany al municipi de Barcelona. Barcelona Avinguda Albert Bastardas, 23. Espai","2024-02-20T07:07:01.493Z"
"6464ad91daa5efc51bf05ca8","http://www.amb.cat/ca_ES/web/territori/espai-public/parcs/consulta-de-parcs/detall/-/equipament/parc-de-can-buxeres/5714526/11656","Espai","Espai públic - Parcs","serveis_parcs.bux","Inauguració","1972","Superfície","68.686 m2","5714526","Territori","Parc de Can Buxeres","Situat entre l'avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d'Esplugues i el camí de la Fonteta uneix els barris de Sanfeliu, el Centre i Can Serra.","2.1432624","41.34649","false","","","Barcelonès","","","","","","Informació general","","","","","","","","","","","","Informació de servei","
Zona de jocs infantils, àrea per a gossos, elements gimnàstics, horts socials.
","Descripció","
El jardí de l'antiga casa pairal constitueix avui dia el parc de Can Buxeres, urbanitzat el 1911, no va ser declarat parc públic fins el 1972. Al parc hi ha aproximadament mil arbres corresponents a 48 espècies diferents. Els més abundants són els plàtans d'ombra amb gairebé el 22% dels exemplars, que seguit del xiprer (10%), l'arbre de la vida (9%) i el pi pinyoner (8%), formen el gruix dels arbres del parc.
","","Història","","","","","","","","","","","","Història del parc","
La primera notícia que es té de la masia i la finca agrícola del comte d'Alemany és del 1770, tot i que l'edificació se sospita que ha de ser anterior. El 1854 la línia de ferrocarril va delimitar la finca per la zona baixa pel que es van produir les primeres grans modificacions quan el 1875 es va ampliar la finca i es va rectificar el camí principal per fer-lo coincidir amb l'ull central dels tres que tenia el pont del ferrocarril i amb l'entrada principal de la masia.
El primer canvi de propietari es va produir el 1875 quan Josefina Casanovas la va adquirir i va fer construir una torre neomudéjar, que va ser emprada com a molí d'aigua. Dos anys més tard Lluís Buxeres i Abad va comprar la finca i la va transformar d'una vella masia en el palauet i finca residencial corresponents a la seva posició social. Les modificacions més importants van acabar el 1911. Alguns d'aquests canvis van ser l'anivellament de l'antiga masia i la modificació del perímetre, l'afegiment de galeries laterals i de terrasses de la façana posterior i l'acondicionament del jardí que coneixem avui dia. L'edifici finalment tindria dues plantes, amb un porxo circular flanquejat per quatre columnes dòriques i rematat per una balustrada. Les estances interiors conserven elements decoratius d'estil neoclàssic. Avui dia, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius originals.
Adjacent al palauet es va construir la casa dels masovers, un edifici de planta baixa i pis, que utilitza elements barrocs. Més tard es van construir dues ampliacions laterals i una cotxera.
L'any 1936 Enric Buxeres va ser assassinat i la finca va passar a ser la nova seu de l'Escola Ferrer i Guàrdia. En finalitzar la Guerra Civil retornà als Buixeres que la feien servir com a finca d'estiueig fins el 1968 que passà a mans de l'Ajuntament. Després de restaurar els edificis i condicionar el jardí, el va convertir el parc urbà el 1972.
Actualment el palauet està catalogat dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i és d'ús públic.
","Font: Servei Meteorològic de Catalunya","","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/Can+Buxeres1_principal.jpg/f9fcef47-9c02-48e9-a3d4-96c0a57c5730?t=1708412957682","","","","true","http://www.amb.cat/document_magi/11656/184/38/5711544/88270-1.jpg","Imatge del parc","http://www.amb.cat/document_magi/11656/184/38/5711544/88270-1.jpg","Carretera de Esplugues, 1","L'Hospitalet de Llobregat","08906","2.0926962","41.364983","2.1432624","41.34649","","","http://www.amb.cat/amb-synch-files/limits-parcs/bux.kml","Parc de Can Buxeres","L'Hospitalet de Llobregat","Imatge del parc","","H. Casals","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2016_07_01_CBUX_FT_Punts+inter%C3%A8s_HCasals_16.jpg/28b3fd63-6738-44b5-b98e-d27604f7d810?t=1708412957682","","true","Imatge del parc","","H. Casals","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2016_07_01_CBUX_FT_Punts+inter%C3%A8s_HCasals_19.jpg/ac7aa6f2-7111-46db-ba26-0ae8e5c82425?t=1708412957682","","true","Imatge del parc","","","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/Can+Buxeres8.jpg/7a443945-63e4-4739-9cff-1d15aafb595c?t=1708412957682","","true","Imatge general del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2017_05_13_BUX_Fotos+Parc_MJOSEREYES_1.jpg/33bae947-7662-44c9-89da-7f0890a41cd6?t=1708412957682","","true","Un camí que travessa el parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2017_05_13_BUX_Fotos+Parc_MJOSEREYES_3.jpg/5ed012e4-e913-4eb2-9800-9ca13bf2e9cc?t=1708412957682","","true","Imatge d'un dels camins del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2017_05_13_BUX_Fotos+Parc_MJOSEREYES_2.jpg/bf5ccd7c-f7c2-49b2-9d85-80f8be13f34e?t=1708412957682","","true","Una palmera","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2017_05_13_BUX_Fotos+Parc_MJOSEREYES_4.jpg/5747412d-e91e-44ff-8ac0-ebaa7aff836d?t=1708412957682","","true","Pont que travessa el parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2017_05_13_BUX_Fotos+Parc_MJOSEREYES_7.jpg/292c1d72-a08c-4448-973f-7d6d80ee4aba?t=1708412957682","","true","Vista de la glorieta del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2017_05_13_BUX_Fotos+Parc_MJOSEREYES_9.jpg/90543621-a3a7-4392-9a14-a56abc595b74?t=1708412957682","","true","Zona d'ombra","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2017_05_13_BUX_Fotos+Parc_MJOSEREYES_10.jpg/6109de73-2d1f-499d-b564-f43bfa835312?t=1708412957682","","true","Vista general del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2017_05_13_BUX_Fotos+Parc_MJOSEREYES_12.jpg/62de0d6c-4f43-42d8-ae61-135a99fae2c5?t=1708412957682","","true","Zones d'ombra i bancs del parc","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2017_05_13_BUX_Fotos+Parc_MJOSEREYES_14.jpg/1458dca3-7060-4c4e-bc5c-2363086e4bb8?t=1708412957682","","false","Zona de gespa","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2017_05_13_BUX_Fotos+Parc_MJOSEREYES_15.jpg/62a8f50b-f088-46a3-987e-406c5ee101ab?t=1708412957682","","true","Zona d'ombres","","Maria José Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/5711520/2017_05_13_BUX_Fotos+Parc_MJOSEREYES_16.jpg/4f4dfe81-9e2e-4ed8-83ba-83011c29c878?t=1708412957682","","true","Imatge del parc","","J.M. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7348632/2018_05_28_BUX_RRPP_MJReyes_11.jpg/2283e65f-c11d-426f-84a3-10c4f856960c?t=1708412957682","","true","Imatge de la zona infantil","","J.M. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7348632/2018_05_28_BUX_RRPP_MJReyes_13.jpg/dda89c25-7047-45f0-a952-cab0b8dfc430?t=1708412957682","","true","Una de les zones del parc","","J.M. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7348632/2018_05_28_BUX_RRPP_MJReyes_15.jpg/d8ac36a4-0e87-4a86-a315-46e1a4d1493b?t=1708412957682","","true","Camí del parc","Galeria 18","J.M. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7348632/2018_05_28_BUX_RRPP_MJReyes_17.jpg/882be7a0-8718-48d8-b3d7-dc1e1fcdf4f4?t=1708412957682","","false","Camí del parc","","J.M. Reyes","http://www.amb.cat/documents/11656/7348632/2018_05_28_BUX_RRPP_MJReyes_21.jpg/e9edf351-f5dd-4131-8458-4ff2decd5b5b?t=1708412957682","","true","","ca_ES","Parc de Can Buxeres Situat entre l'avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d'Esplugues i el camí de la Fonteta uneix els barris de Sanfeliu, el Centre i Can Serra. L'Hospitalet de Llobregat Carretera de Esplugues, 1 Espai","2024-02-20T07:07:29.743Z"